Platja dels Muntanyans


muntanyans

La platja dels Muntanyans, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa Daurada del que debia ser la línia de mar fa 200 anys. Dunes, aiguamolls plens de vida, i una platja gran, molt gran, ample, llarga, netíssima i solitària, si no hi aneu al pic de l’estiu. Fa poc temps que aquest maravellós espai natural està una mica protegit. I la vida que s’hi mou bé s’ho val: fotges, camallargs, ànecs de tota mena i, de vegades, flamencs. Per no parlar dels anfibis, la flora i la fauna més petita. Sembla mentida que un paradís petit com aquest hagi resistit les cases, els càmpings, la via del tren, els cotxes i la gent tan bé i durant tant de temps fins arribar als nostres dies. Aneu a veure-ho. No és el delta de l’Ebre ni els aiguamolls de l’Empordà, ni tan sols el delta del Llobregat, però si no hi heu anat mai, aneu-hi. Encara que només sigui per la platja, desèrtica i d’un blau turquesa que enamora. Podreu plantar la tovallola arran d’aigua, darrera les dunes, i veure moure’s els ocells. S’hi pot accedir des de Torredembarra, al final del passeig marítim, on hi ha una mica d’aparcament. O bé des de Clarà o Creixell. Hi ha pasarel·les de fusta i observatoris. Algunes basses s’assequen durant l’estiu, però la del Saler no del tot. Podeu dinar al barri marítim de Torredembarra on hi ha uns restaurants de platja poc coneguts i d’alta qualitat. N’hi ha molts, a primera línia i a segona. No en podem recomanar un, tots són molt bons!.

La playa de los Muntanyans, entre Torredembarra y Creixell, es la última muestra que queda en la Costa Dorada de lo que debía ser la línea de mar hace 200 años. Dunas, humedales llenos de vida, y una playa grande, muy grande, ancha, larga, límpia y solitaria, si no veienen Vds. en pleno verano, claro. Hace poco tiempo que este maravilloso espacio natural está algo protegido. Y la vida que se mueve por allí bien merece la pena: pollas de agua, fochas, zancudos, patos de todo tipo y, a veces, flamencos. Por no hablar de los anfibios, la flora, y la fauna más pequeña. Parece mentira que un paraíso pequeño como éste haya resistido las casas, los campings, la vía del tren, los coches y la gente durante tanto tiempo hasta llegar a nuestros días. Vayan a verlo. No es el Delta del Ebro ni los Aiguamolls de l’Empordà, ni siquiera el delta del Llobregat, pero si no han ido nunca, vayan. Aunque sólo sea por la playa, desértica, y de un azul turquesa que enamora. Pueden plantar la toalla al lado del agua, detrás de las dunas, y ver moverse los pájaros. Se puede acceder desde Torredembarra, al final del paseo marítimo, donde hay un poco de aparcamiento. O bien desde Clarà o Creixell. Hay pasarelas de madera y observatorios. Algunas balsas se secan durante el verano, pero la del Saler no del todo. Pueden comer en el barrio marítimo de Torredembarra donde hay unos restaurantes de playa poco conocidos y de alta calidad. Hay muchos, en primera línea y segunda. No podemos recomendar uno, ¡todos son muy buenos!

Un pensament sobre “Platja dels Muntanyans

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s