Guetaria


Guetaria és un poble mariner, basc, autèntic. No una recreació pels turistes, no una vila marinera pervertida i abocada al turisme, venuda a la càmara i als japonesos. Guetaria no està maquillada. Tot és veritable: el seu port, actiu, ple de xarxes, amb olor a mar i a gas-oil. Els seus carrers, medievals, amb la gran esglèsia penjada. Els seus restaurants de peix, de peix fresc, boníssim, del dia, de les barques que el porten a subhastar allà mateix. Aquí va nèixer Juan Sebastián Elcano, el primer brau mariner que va donar la volta al món. Anant des de Bilbao a Donostia per la costa, que és el que cal fer, trobareu Guetaria, entre Zarautz i Zumaia. En aquesta costa hi ha pobles bellíssims com Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podeu deixar-vos perdre aquesta ruta. Mengeu bon peix en un restaurant del port de Guetaria: per exemple a l’asador Itxas-Etxe, amb les seves taules ben parades i la seva brasa. Nosaltres vàrem dormir a Lekeitio, a l’hotel Emperatriz Zita, una bona elecció.

Guetaria es un pueblo marinero, vasco, auténtico. No una recreación para los turistas, no es una villa marinera pervertida y abocada al turismo, vendida a la cámara y a los japoneses. Guetaria no está maquillada. Todo es verdadero: su puerto, activo, lleno de redes, con olor a mar y a gas-oil. Sus calles, medievales, con la gran esglèsia colgada. Sus restaurantes de pescado, de pescado fresco, buenísimo, del día, de las barcas que lo traen a subastar allá mismo. Aquí nació Juan Sebastián Elcano, el primer marinero que dió la vuelta al mundo. Yendo desde Bilbao a Donostia por la costa, que es el que hay que hacer, encontraréis Guetaria, entre Zarautz y Zumaia. En esta costa hay pueblos bellísimos como Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podéis dejaros perder esta ruta. Comed buen pescado en un restaurante del puerto de Guetaria: por ejemplo el asador Itxas-Etxe, con sus mesas bien puestas y su buena brasa. Nosotros dormimos en Lekeitio, en el hotel Emperatriz Zita, una buena elección.

San Juan de Gaztelugatxe


La costa basca te indrets preciosos. San Juan de Gaztelugatxe és un d’aquests llocs. Impressiona veure aquesta ermita sobre el seu promontori, rodejat pel Cantàbric, isolada allà, en mig de les ones. Impressiona i maravella el camí que, entre boscos, prats i penyassegats hi porta. Impressiona pujar els centenars d’escales fins arribar a dalt de tot. Impressiona el verd, el blau, el mar, el cel, la terra. Prop de l’ermita el cap de Matxixaco, amb el seu far i les seves vistes infinites. Bakio, el poble més proper, us ofereix la seva platja i els seus bars del port, amb el peix fresc, cuinat amb gràcia, com ara “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lloc molt recomanable. Dormir ja serà més problemàtic. No hi ha gaire infraestructura turística. Nosaltres ho vàrem fer a un hotelet d’encant, penjat sobre l’oceà, una mica bohemi, i força deixat, propietat d’un vell llop de mar, que ara obre i demà no, que cuina sopar només si en te ganes, i si te peix fresc. No sabria si recomanar-lo o no: es diu Gaztelu-Begi. Està a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Si hi aneu serà sota la vostra responsabilitat.

La costa vasca tiene lugares preciosos. San Juan de Gaztelugatxe es un de estos lugares. Impresiona ver esta ermita sobre su promontorio, rodeada por el Cantábrico, allá, en medio de las olas. Impresiona el camino que, entre bosques, prados y acantilados te lleva hasta allí. Impresiona subir las escaleras hasta llegar arriba del todo. Impresiona el verde, el mar, el cielo, la tierra. Cerca de la ermita, el cabo de Machichaco ofrece su faro y sus vistas infinitas. Bakio, el pueblo más próximo, os brinda su playa y los bares del puerto, con su pescado fresco, cocinado con gracia, como por ejemplo en “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lugar muy recomendable. Dormir ya será más problemático. No hay demasiada infraestructura turística. Nosotros lo hicimos a un hotel con encanto, colgado sobre el océano, algo bohemio, y un poco abandonado, propiedad de un viejo lobo de mar, que hoy abre y mañana no, que cocina cenas sólo si le da la gana, y si tiene pescado fresco. No sabría si recomendarlo o no: se llama Gaztelu-Begi. Está a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Que conste: si vais, será bajo vuestra responsabilidad.

Potes


Potes és la capital dels Pics d’Europa, sector Cantàbria. Situada a la comarca de la Liébana, creuada pel riu Deba, nascut a pocs quilòmetres de la vila, Potes és el centre neuràlgic de les excursions possibles en l’àrea oriental de les muntanyes d’Astúries i Cantàbria. És una ciutat bonica, amb casones i escuts, carrers empedrats i un castell torre dels ducs de l’Infantazgo. Però el millor és la seva situació. Des d’aquí és molt cómode anar a Fuente Dé, pujar en el telefèric i creuar el massis. També és senzill recòrrer la garganta de Panes, pujar fins Castella o baixar al mar. Però el que realment heu de fer és passar els dies recorrent els pobles i poblets de les valls, anar a Lebeña, al centre d’interpretació dels Pics d’Europa o a Santo Toribio de Liébana. Per menjar, nosaltres vàrem anar a Casa Remoña, molt bé i ben baratet, amb habitacions, tot i que per dormir us recomanem el hotel del oso, a Cosgaya. Tots aquests pobles estan uns quilòmetres més enllà de Potes, riu amunt, en direcció Fuente Dé.  Web: http://www.liebanaypicosdeeuropa.com/

Potes es la capital de los Picos de Europa, sector Cantabria. Situada en la comarca de la Liébana, cruzada por el río Deba, nacido a pocos kilómetros de la villa, Potes es el centro neurálgico de las excursiones posibles en el área oriental de las montañas de Asturias y Cantabria. Es una ciudad guapa, con casones y escudos, calles adoquinadas y un castillo torre de los duques del Infantazgo. Pero lo mejor es su situación. Desde aquí es muy cómodo llegarse a Fuente Dé, subir en el telefèrico y cruzar el macizo. También es sencillo recorrer la garganta de Panes, subir a Castilla o bajar al mar. Pero lo que realmente debéis hacer es pasar los días recorriendo los pueblos de los valles, ir a Lebeña, al centro de interpretación de los Picos de Europa o a Santo Toribio de Liébana. Para comer, nosotros fuimos a Casa Remoña, muy bueno y baratito, con habitaciones, aun cuando para dormir os recomendamos el hotel del oso, en Cosgaya. Todos estos pueblos están unos kilómetros más allá de Potes, río arriba, en dirección Fuente Dé.

Isaba


El vall del Roncal és, possiblement, el millor vall del pirineu navarrés, i fins de tot el Pirineu. En tot cas, aclarir que el Pirineu està ple de valls maravellosos, i el de Navarra més. Isaba és una població del vall de Roncal. És un magnífic centre d’excursions: Zuriza, Belagua, Larrau, Irati… podeu visitar tot el Pirineu Navarrés, fins Roncesvalles, des d’aquí. I bona part del Aragonés, com ara Ansó o Hecho. El poblet d’Isaba conserva el caràcter, amb les seves casones basques, l’esglèsia i els carrers empedrats. El paisatge també: boscos de faig, de pi negre, de roures, multicolors a la tardor, us esperen. I el menjar és una altra fita. El formatge del Roncal és el rei d’una gastronomia potent que podreu degustar a qualsevol asador o restaurant. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, on també podeu dormir. Poques vegades haureu estat en un hotel amb tan d’encant. I també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans.  Web: http://www.vallederoncal.es/

El valle del Roncal es, posiblemente, el mejor valle del pirineo navarro, y de todo el Pirineo. En todo caso, aclarar que el Pirineo está repleto de valles maravillosos, y el de Navarra más. Isaba es una población del valle de Roncal. Es un magnífico centro de excursiones: Zuriza, Belagua, Larrau, Irati… podéis visitar todo el Pirineo Navarrés, hasta Roncesvalles, desde aquí. Y buena parte del Aragonés, como por ejemplo Ansó o Hecho. Isaba conserva el carácter, con sus casonas vascas y las calles adoquinadas. El paisaje también: bosques de haya, de pino negro, de robles, multicolores en otoño, os esperan. Y la comida es otro hito. El queso del Roncal es el rey de una gastronomía potente que podréis degustar en cualquier asador o restaurante. Nosotros lo hicimos a casa Lola, dónde también podéis dormir. Pocas veces habréis estado en un hotel con tanto encanto. Y también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias.

Luchon


Si aneu a la Vall d’Aran, i ja l’heu recorreguda tota, us proposem ampliar el camp de la vostra expedició amb una bella ciutat francesa que està a uns pocs quilòmetres de Bossost i de Vielha: Bagneres de Luchon. A més de l’encant de visitar un pais diferent, la ruta fins Luchon puja pel port del Portilló i els magnífics boscos de la Baricauba. Arribats a Bagneres podeu fer un volt per la vila, anar a les termes, unes termes antigues, com del segle XIX, o pujar el vall de Lys, per anar a l’Hospice de France o fins la cascada de l’infern, un bellíssim paratge natural amb un salt d’aigua molt bonic. També podeu remuntar el port de Peyresourde, un clàssic del Tour, visitant el llac d’Oò, o anar a Super Bagneres, una estació d’ski amb vistes o arribar-vos, en una mitja hora, fins Sant Bertrand de Cominges o Vallcabrere. No acostumem a dormir fora de l’Aran si el tenim tan a prop, però a Bagneres de Luchon hi ha alguns hotels i restaurants que no estan malament, si us agrada el “look” francès: mobles de la “iaia”, glamour i molt de paper pintat. En cas positiu us recomanem l’hotel d’Etigny, un clàssic. Web: http://www.luchon.com

Si estais o vais al Valle de Aran, y ya lo habéis recorrida todo, os proponemos ampliar el campo de vuestra expedición con una bella ciudad francesa que está a unos pocos kilómetros de Bossost y de Viella: Bagneres de Luchon. Además del encanto de visitar un pais diferente, la ruta hasta Luchon sube por el puerto del Portillón y los magníficos bosques de la Baricauba. Llegados A Bagneres podreis dar una vuelta por la villa, ir a las termas, unas termas antiguas, como del siglo XIX, o subir hasta el valle de Lys, al “Hospice de France” o hasta la cascada del infierno, un bellísimo paraje natural con un salto de agua muy chulo. También podéis remontar el puerto de Peyresourde, un clásico del Tour, visitando el lago de Oò, o ir a Super Bagneres, una estación de ski con vistas, o llegaros, en una media hora, hasta Sant Bertrand de Cominges o Vallcabrere. Nosotros no acostumbramos a dormir fuera del valle de Aran si lo tenemos tan cerca, pero sabed que en Bagneres de Luchon hay algunos hoteles y restaurantes que no están mal, si os gusta el “look” francés: muebles de la abuela, glamour y mucho papel pintado. En caso positivo os recomendamos el hotel de Etigny, un clásico.