Macarella


Si hi ha una platja de postal aquesta és Macarella, a Menorca. L’aigua és tan clara, tan blava, la sorra tan blanca que les barques semblen flotar en l’espai buit. Els pins arriben fins a flor d’aigua. tanqueu els ulls, penseu en una platja: és Macarella. Aneu en cotxe o bus fins a Cala Galdana. Allà, mirant al mar, agafeu a la vostra dreta un camí que surt just al final de la gran cala. Travessareu boscos olorosos i, en uns vint minuts, un parell llarg de kilómetres, sereu a Macarella. Podeu dinar al xiringuito de la platja. Si encara voleu veure quelcom més verge, camineu un xic més fins Macarelleta, la cala veïna. No penseu que somnieu, és real!. També és accesible des de Ciutadella, pel camí que va a Sant Joan de Missa, Turqueta i Arenal d’es Comte. Atenció: possible peatge per passar o aparcar.  http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Si hay una playa de postal esta es Macarella, en Menorca. El agua es tan clara, tan azul, la arena tan blanca que las barcas parecen flotar en el espacio vacío. Los pinos llegan hasta flor de agua. Cerráis los ojos, pensáis en una playa: es Macarella. Vais en coche hasta Cala Galdana. Allá, mirando al mar, cogéis a vuestra derecha un camino que sale justo al final de la gran cala. Atravesaréis bosques olorosos y, en unos veinte minutos, un par largo de kilómetres, estareis en Macarella. Podéis comer en el chiringuito de la playa. Si todavía quereis ver algo más virgen, andad un poco más hasta Macarelleta, la cala vecina. No penseis que soñáis, es real!. También es accesible desde Ciutadella, por el camino que va a Sant Joan de Misa, Turqueta y Arenal del Conde. Atención: posible peaje por pasar o aparcar. http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

2 pensaments sobre “Macarella

  1. Quan tenia 17 o 18 anys (això devia ser l’any 1972 o 1973) vaig estar-hi de vacances dues setmanes. No hi havia cap xiringuito. De fet, no hi havia res a part de nosaltres (tres noiets bastant despistats), la nostra tenda de camping i algun pasavolant que venia el matí a banyar-s’hi i marxava al migdia.
    El pitjor era haver d’anar a comprar cada dos o tres dies a Ciutadella amb bicicleta per uns camins que eren infernals.
    Celebro que es continui assemblant al que jo vaig veure allà fa tants anys.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s