Rousillon


Rousillon no està al Roselló, està a la Provença. Està al nord de la Provença, en un paisatge que mai no heu vist. Un paisatge fet de canteres d’on s’extreu l’ocre que els pintors fan servir, que les industries necessiten. Tons grocs, marrons, carbasses, taronges, vermells, tenyeixen els turons del voltant d’aquest bonic poble provençal, de carrers medievals estrets i costeruts. Tons com els de les cases de Rousillon, que evoquen el millor i més conegut de la Provença i la Mediterrània. http://www.roussillon-provence.com/ 

Rousillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, carbasses, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo. http://www.roussillon-provence.com

Roma


Roma, caput mundi, encara que ara ja no tant. De tota manera és difícil que una altra capital europea acumuli tantíssim art com el que s’amuntega als carrers, places, palaus i temples de Roma. Podeu fer la Roma romana, amb el forum, el coliseu, el panteó, els arcs… també la Roma Barroca, la nostra preferida, amb el Vaticà, la plaça Navona, il Gesu… o la Roma popular, la del Transtèvere i els carrerons i palaus amb finestres obertes i cortines voleiant… o la Roma mundana i cosmopolita de la piazza il popolo o les escales de la piazza Spagna, i Via Veneto amb el seu glamour. Pels estudiosos i amants de l’art els museus vaticans són el repte. En fi, sempre hi ha un bon motiu per viatjar a Roma. http://www.romaturismo.it  Teniu molts hotels de tots els preus a Roma. Nosaltres estàvem en un càmping popular, amb un bon restaurant popular també, a Prima Porta, al nord de Roma. http://www.villageflaminio.com/

Roma, caput mundi, aunque ahora ya no tanto. De todas maneras es difícil que otra capital europea acumule tantísimo arte como el que se agolpa en las calles, plazas, palacios y templos de Roma. Podéis hacer la Roma romana, con el forum, coliseum, el panteón, los arcos… también la Roma Barroca, nuestra preferida, en el Vaticano, la plaza Navona, il Gesu… o la Roma popular, la del Transtèvere y los callejones y palacios con ventanas abiertas y cortinas volando… o la Roma mundana y cosmopolita de la piazza il popolo o las escaleras de la piazza Spagna, y Vía Veneto con su glamour. Para los estudiosos y amantes del arte los museos vaticanos son el reto. En fin, siempre hay un buen motivo por viajar a Roma. http://www.romaturismo.it  Tenéis muchos hoteles de todos los precios en Roma. Nosotros estábamos en un càmping popular, con un buen restaurante popular también, a Prima Porta, al norte de Roma. http://www.villageflaminio.com

Silvacane


Silvacane és una petita abadia del Císter situada a la part alta de la Provença, entre Manosque i Cavaillon, no lluny d’Avignon, a les vores d’un adormit riu Durance, que passa a tocar les canyes del nom del monestir. Silvacane està òrfena de monjos. Els seus humils edificis, de línies pures i clares, de pareds nues, estan plens de silenci, de sol, de llum mediterrània. Doneu una volta per la Provença més allunyada del turisme, per Rousillon, i deixeu morir la tarda a Silvacane, escoltant entre el mestral els cants d’aquest cenobi mut. http://www.ville-la-roque-d-antheron.fr/

Silvacane es una pequeña abadía del Císter sita en lo alto de la Provenza, entre Manosque y Cavaillon, no lejos de Avignon, a los bordes de un adormecido río Durance, que pasa a tocar de las cañas del nombre del monasterio. Silvacane está huérfana de monjes. Sus humildes edificios, de líneas puras y claras, de paredes desnudas, están llenos de silencio, de sol, de luz mediterránea. Daros una vuelta por la Provenza más alejada del turismo, por Rousillon, y dejad morir la tarde en Silvacane, escuchando entre el mistral los cantos de este cenobio mudo. http://www.ville-la-roque-d-antheron.fr/  

Pisa


És molt coneguda, l’hem vist arreu, sabem com és, potser ja hem estat a Pisa, però, malgrat tot impressiona cada vegada que la veiem de nou. I no és només la torre inclinada, que és molt impressionant. Impressiona tot el Campo dei Miracoli, amb el seu gegantí prat verd on semblen com plantats el bellíssim baptisteri, la imponent catedral i la mateixa torre campanar. I, si encara us queden ganes de gresca, tota la ciutat medieval de Pisa per recòrrer, amb els palaus, l’Arno i les esglèsies. Si aneu a Itàlia no podeu oblidar la Toscana. I si feu la Toscana, Pisa és ineludible. http://www.pisaturismo.it/site/home.asp  Aneu també a Lucca, sovint oblidada, a tocar de PIsa, una ciutat molt bonica de veritat. Per dormir nosaltres ho hem fet a un petit càmping molt acollidor, de poca categoria, però a dos passes de la torre i amb un restaurant de patacada on fan unes pizzes fantàstiques: el torre pendente. http://www.campingtorrependente.it/

Es muy conocida, la hemos visto por todas partes, sabemos como es, quizás ya hemos estado en Pisa, pero, a pesar de todo impresiona cada vez que la vemos de nuevo. Y no es sólo la torre inclinada, que es muy impresionante. Impresiona todo el Campo dei Miracoli, con su gigantesco prado verde dónde parecen como plantados el bellísimo baptisterio, la imponente catedral y la misma torre campanario. Y, si todavía os quedan ganas de juerga, toda la ciudad medieval de Pisa está por recorrer, con los palacios, el Arno y las iglesias. Si vais a Italia no podéis olvidar la Toscana. Y si hacéis la Toscana, Pisa es ineludible. http://www.pisaturismo.it/site/hombre.asp  Id también en Luca, a menudo olvidada, a tocar de PIsa, una ciudad muy guapa de verdad. Para dormir nosotros lo hemos hecho en un pequeño càmping muy acogedor, de poca categoría, pero a dos pasos de la torre y con un restaurante modestísimo dónde hacen unas pizzas fantásticas: el torre pendente. http://www.campingtorrependente.it/

Senanque


En dir Senanque diem l’abadia del Císter més bonica de tota la Provença i, si m’apureu, de tota França. Està situada al costat de Gordes, al mig de la Provença. Conserva totes les dependències tal i com les van construir els monjos al segle XIII, sense reformes, pures. Les seves línies, la seva austeritat, el paisatge que la rodeja, els cants del seus monjos, tot, col·labora a fer d’aquest monestir una etapa inexcusable en la vostra visita a la Provença. http://www.senanque.fr/

Al decir Senanque hablamos de la abadía del Císter más bella de toda la Provenza y, si me apuráis, de toda Francia. Está situada junto a Gordes, en medio de la Provenza. Conserva todas las dependencias tal y como las construyeron los monjes en el siglo XIII, sin reformas, puras. Sus líneas, su austeridad, el paisaje que la rodea, los cantos de los monjes, todo, colabora a hacer de este monasterio una etapa inexcusable en vuestra visita a la Provenza. http://www.senanque.fr/  

Venecia


Venecia és una altra cosa. És un altre món. Tot i plena de turistes, amb calor, Venecia és la nostra ciutat preferida. Venecia al·lucina a primera vista. Els seus grans canals, els seus palaus, Rialto, Sant Marc. Però també els ponts, els carrerons, els petits canals, les places més remotes, els mil racons que no surten a les guies. Com Sant Rocco, com el Zattere. Camineu per Venecia sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Disfruteu amb la vista fugaz de la Salute al fons, (foto), d’una cantonada d’esglèsia o de l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu un vaixell i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Després de veure Venecia ja podeu anar on vosaltres vulgueu. Per dormir amb nens i econòmic, penseu en els hotels i càmpings de fora la ciutat però ben comunicats: com el càmping de Fusina http://campingfusina.com/ o els hotels de Mestre. Amb el tren, bus o en vaixell només trigareu mitja hora en ser al centre de la ciutat. http://www.turismovenezia.it/

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute al fondo, (foto), de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/