Castell de Penyafort


Un xic més avall de Santa Margarida i els Monjos, vora Vilafranca del Penedès, s’alça, al costat mateix del riu Foix, aquest antic castell del segle IX, on va néixer Sant Ramon de Penyafort. Al segle XVI fou reconvertit en convent dominic i després en finca agrícola. Després fou abandonat i cedit a l’ajuntament que l’està restaurant. El seu senzill pati, l’esglèsia blanca i el jardinet modest i petit, no són gran cosa, però si passeu per allà el primer diumenge de juny, dia de l’aplec del Sant, us l’ensenyaran. (És l’únic dia que està obert mentres hi hagi obres). De tota manera el molí del Foix i els itineraris de natura vora el riu que el parc us proposa són motiu suficient per fer-hi cap.

Al sur de Santa Margarida i els Monjos, cerca de Vilafranca del Penedès, al lado del rio Foix, está el castillo que vio nacer a San Raimundo de Penyafort. En el XVI feu convertido en un convento dominico. Luego en finca agrícola. Abandonado y cedido al ayuntamiento que lo está restaurando. Su patio sencillo, el jardincillo modesto, pequeño, no són gran cosa, pero si pasais por allí el primer domingo de junio, el dia de la romeria del Santo, os lo enseñaran. Es el único dia que está abierto mientras duren las obras. Atención también a los itinerarios de naturaleza cerca del rio.

To the south of Santa Margarida i els Monjos, near Vilafranca del Penedès, next to the river Foix, there is the castle that where Saint Raimundus of Penyafort was born. In the XVIth turned into a Dominican monastery. Then in agricultural estate. Left and yielded to the town hall that is restoring it. It has a simple court, the modest, small garden. Not very great things, but if you come there on the first Sunday of June, the day of the pilgrimage of the Saint, they were showing it to you. It is the only day that is opened while the works last. Attention also to the itineraries of nature near the river.

Castellet i la Gornal


Castellet i la Gornal està en un meandre del riu Foix, al Penedés, a la carretera que des de Vilanova i la Geltrú mena a l’Arboç, tot travessant el Parc Natural del Foix. La vila, amable, petita i senzilla, té un castell de pel·lícula, un pantà sempre ple d’aigua, i d’ocells, en una zona molt seca, i un seguit de boniques cases restaurades. I un bon restaurant. Aneu-hi per curiositat. Com una ruta diferent per anar i venir del Penedès a la costa o viceversa. Podeu completar el dia amb una visita a qualsevol altre racó d’aquesta comarca on, si més no, sempre trobareu bon vi i bon cava, i bona taula.

Castellet y la Gornal está en un meandro del rio Foix, en el Penedés, en la carretera que desde Vilanova i la Geltrú lleva hasta l’Arboç, atravesando el Parque Natural del Foix. La villa, amable, pequeña y sencilla, tiene un castillo cinematográfico y un pantano siempre con agua y pájaros. Y eso que está en una zona seca. También un buen restaurante. Ah, y buen cava…

Castellet and the Gornal is in a meander of the river Foix, in the Penedés, in the road that from Vilanova i the Geltrú goes up to l’Arboç, crossing the Nature reserve of the Foix. The town, nice, small and simple, has a cinematographic castle and a marsh always with water and birds. And it that is in a dry zone. Also a good restaurant. Ah, and good champaigne…

El Montcau


Aquesta muntanya de 1053 metres no està lluny de Barcelona. De fet està només a uns 15 km de Terrassa. Pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Un dels menys coneguts parcs naturals de Catalunya. Un parent pobre. I potser amb raó. No és espectacular com el Montseny, ni seductor com el Delta de l’Ebre. És un parc senzillet, d’estar per casa. Amb una vegetació mediterrània, i més aviat una mica escassa. Malgrat tot, té el seu encant. Pugueu-hi des de Terrassa per la carretera de Matadepera i després per la que va a Talamanca. En arribar al Coll d’Estenalles podeu anar al centre d’interpretació i fer-vos amb bona informació. Hi ha excursions per tota la família. Curtes, llargues i molt llargues. Porteu aigua, perquè n’hi ha poca. i un bon barret i crema solar si fa sol, perquè l’ombra, en aquest Montcau (muntanya calva), no abunda. Podeu anar fins el Montcau en poc més d’una hora, sense presses. Podeu visitar també la cova Simanya, tancada d’octubre a juny. Fins podeu anar a Sant Llorenç del Munt. Si no us agrada tan caminar, després de fer un volt pel parc, aneu fins a Mura i dineu allà, a l’hostal, un bon lloc per dinar-hi.

Esta montanya de 1053 metros no está lejos de Barcelona. A unos 15 km de Terrassa, dentro del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Uno de los menos conocidos parques naturales de Cataluña. Un pariente pobre. Y quizas con razón. Es un parque senzillito. Con vegetación muy mediterrània, y escasa. A pesar de ello tiene su encanto. Al llegar al Coll d’Estenalles id al centro de interpretación y os daran información. Hay excursiones para toda la família. Cortas, largas, eso si, llevad agua, porque hay poca. Y un buen sombrero y crema solar, porque de sombra, en este Montcau (montaña calva), no abunda.

This mountain of 1053 meters it’s not far from Barcelona. To approximately 15 km from Terrassa, inside Sant Llorenç’s Nature reserve. It is a natural park but with a narrow mediterranian vegetation. In spite of this, it’s wonderful. On having the Estenalles coll’s go to the center of interpretation and get your map. There are some trips for the whole família. Take water with you, because there it is not water in Montcau. And a good hat and suntan lotion, because the shadows in this Montcau, (bald mountain), they does not abound.

Vall del Ges


El riu Ges, que passa per Torelló, baixa des del coll de Bracons tot saltironant entre un vall d’ensomni. A la tardor, la vall té mil colors. A la primavera mil tons de verd. A l’estiu, les seves aigües fresques us treuran la calor. A l’hivern és freqüent veure’l gelat en mig de la vall despullada i enfarinada. Més amunt de Torelló, el Ges, forma bassals i racons d’auna gran bellessa. Si pugeu fins Bracons perdreu de vista el riu, encaixonat sota una vegetació idílica, però guanyareu horitzons i podreu, si voleu passar a la Garrotxa.

El rio Ges, que pasa por Torelló, en Cataluña, baja des del coll de Bracons saltando entre un valle de ensueño. En otoño, el valle ofrece mil colores. En primavera mil tonos de verde. En verano sus aguas frescas os quitaran la calor. En invierno es freqüente verlo helado en mitad del valle desnudo y nevado. Aguas arriba de Torelló, el Ges, forma rincones de gran belleza. Si subís hasta Bracons perdereis de vista el rio, ahora encajado bajo una vegetación idílica, pero ganareis horitzontes y podreis, si quereis, pasar a la Garrotxa.

The river Ges, falls of Bracons’s coll jumping among a valley of dream. In autumn, the valley offers thousand colors. In spring thousand tones of green. In summer its cold waters were taking the calor of from you. In winter it is frozen in half of the nake and covered with snow valley. Upstream from Torelló, Catalonia, Spain, the Ges river, it forms corners of great beauty. If you rise up to Bracons you will lose of sight the river, now fitted under an idyllic vegetation, but you will win good seeings going to the Garrotxa.