Estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré. El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.
La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.
Cheverny

D’entre tots els castells del Loire, a França, el de Cheverny és el que agradarà més als infants. I també als joves de fins 60 anys. Perquè aquest castell és Moulinsart. El Moulinsart propietat del capità Haddock. El Moulinsart d’en Tintin. El castell que Hergé copià de Cheverny. Només li calgué amputar-li les dues torres dels costats. El cos central és Moulinsart. Sabent això, els seus propietaris s’afanyaren a treure suc d’aquesta realitat i obriren el Museu Tintín. Si la visita a Cheverny, a les seves estances, al seu magnífic jardí, a l’Orangerie, al roserar, ja és bonica de veritat, imagineu-vos completar-la amb un museu Tintin. En fi. Tots els castells de la Vall del loire són formidables. Una ruta per aquesta maravella, patrimoni de la humanitat, imprescindible. I, ja posats, per la gent que va crèixer enganxada a les aventures del jove reporter Tintin, la visita a Cheverny te quelcom de màgic. Veure en el món real el que Hergé va crear en el món del còmic. No us ho perdeu. Nosaltres vàrem passar la nit en el càmping Les Saules proper al castell. Senzill però agradable.
De entre todos los castillos del Loira, en Francia, el de Cheverny es de los que más gustan a los niños. Y también a los jóvenes de hasta 60 años. Porque este castillo es Moulinsart. El Moulinsart propiedad del capitán Haddock. El Moulinsart de Tintín. El castillo que Hergé copió de Cheverny. Sólo le fue necesario amputarle las dos torres de los lados. El cuerpo central es Moulinsart. Sabiendo esto, sus propietarios se apresuraron a sacar jugo de esta realidad y abrieron el Museo Tintín. Si la visita a Cheverny, con sus estancias, su magnífico jardín, la Orangerie, o la rosaleda, ya es bonita de verdad, imagínense completarla con un museo Tintín. En fin el no va más. Todos los castillos del Valle del loire son formidables. Una ruta por esta maravilla, patrimonio de la humanidad, se nos antoja imprescindible. Y, ya puestos, hagamos honor a la gente que creció pegada a las aventuras del joven reportero Tintin. La visita a Cheverny tiene algo mágico para nosotros. Ver en el mundo real lo que Hergé creó en el mundo del cómic. No os lo perdáis. Nosotros pasamos la noche en el camping Las Saules cercano al castillo. Sencillo pero agradable.
Blois

Els castells del Loire són un destí magnífic, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu. I avui volem parlar-vos d’un destí interessant a la Vall del Loire. D’una ciutat magnífica, amb un castell molt interessant, potser no de primera categoria. D’un bon centre d’excursions per veure les millors peces de la ruta. Es tracta de Blois. Una vila de mida mitjana, amb un casc antic molt bonic, bones comunicacions i a mida humana.
Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. La Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament i dormir-hi justet. Le Medicis, a Blois, o el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, compleixen les espectatives. Ens agrada més el segon. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també compleix aquesta premisa. Menjar de fàbula i dormir apanyadet. Tots pertanyen als Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.
Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.
Arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.
Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.
Balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.
Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009). No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.
Vall de l’Orb

A l’altra banda del Pirineu, en terres de França, de la frança mediterrània, de la França del Midi, encara hi fa més calor que aquí. Les cigarres canten tot el dia de manera insoportable, ensordidora. Les planes, extenses, dominen el territori. És com una cassola. La llum és bestial, corprenedora. És la zona de Narbonne, de Beziers… un país molt sudenc, en totes les interpretacions de la paraula. Però poc més al nord, un xic més lluny dels estanys, lluny del mar i de les planes inabastables, els primers contraforts de les muntanyes interiors reserven sorpreses. Sorpreses en forma de valls agradables, amb rius que porten aigüa fins i tot al pic de l’estiu. En forma de petits poblets de cases de pedra, pintades de colors alegres, de colors pastel: rosa, verd, blau, groc… i penjats a mig aire de petits turons. Els rius, com ara l’Orb, s’obren pas en gorges espectaculars, i formen platges als peus dels pobles, com en el cas de Roquebrun, (a la foto), o de Vieussan, o la maravella medieval d’Olargues. Podeu arribar-vos a l’alta Vall del riu Orb des de Beziers, per la D14, en direcció Cessenon sur Orb. O per la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres cap a Bedarieux. També des de Narbonne per Saint Chinian, i probar els fantàstics vins d’aquesta denominació. Això si, necessitareu un bon mapa. Com totes les coses bones, l’alta Vall de l’Orb està ben amagada. Per dormir us recomanem el Novotel de Narbonne, a peu d’autopista. Si voleu quelcom més dins la zona, a Lamalou les Bains teniu el Galimar. Encara més dins el vall, a Roquebrun ens han parlat bé de “Le petit Nice”, hotel, restaurant i càmping.
Al otro lado del Pirineo, en tierras de Francia, de la Francia mediterránea, de la Francia del Midi, todavía hace más calor que aquí. Las cigarras cantan todo el día de manera insoportable, ensordecedora. Las llanuras, extensas, dominan el territorio. Es como una cazuela. La luz es bestial, cegadora. Es la zona de Narbonne, de Beziers … un país muy del sur, en todas las interpretaciones de la palabra. Pero un poco más al norte, un poco más lejos de los lagos litorales, lejos del mar y de las llanuras inalcanzables, los primeros contrafuertes de las montañas interiores reservan sorpresas. Sorpresas en forma de valles agradables, con ríos que llevan agua incluso en lo más tórrido del verano. En forma de pequeños pueblos de casas de piedra, pintadas de colores alegres, de colores pastel: rosa, verde, azul, amarillo … y colgados a medio aire de pequeñas colinas. Los ríos, como el Orb, se abren paso en gargantas espectaculares, y forman playas a los pies de los pueblos, como en el caso de Roquebrun, (en la foto), o de Vieussan, o la maravilla medieval de Olargues. Pueden llegar a la alta Valle del río Orb desde Beziers, por la D14, en dirección Cessenon sur Orb. O por la carretera que va de Sant Ponç de Tomieres hacia Bedarieux. También desde Narbonne por Saint Chinian, y probar los fantásticos vinos de esta denominación. Eso sí, necesitará un buen mapa. Como todas las cosas buenas, la alta Valle del Orb está bien escondida. Para dormir os recomendamos el Novotel de Narbonne, a pie de autopista. Si desea algo más dentro de la zona, en Lamalou les Bains tiene el Galimar. Aún más dentro del valle, en el mismo Roquebrun nos han hablado bien de “Le petit Nice”, hotel, restaurante y camping.
Estany Gento

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla. Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. (Foto cortesia de Bernat Borràs. Les meves van quedar fatal). Emoció assegurada. Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca. Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente. Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura. L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars. Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant. I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.
Ir a l’Estany Gento es una excursión de altura. Y es muy divertida, sobre todo para los niños. Alcanzar el 2.410 mts de altura sin caminar es toda una experiencia. Eso es lo que la cesta colgante que sube del embalse de Sallente hasta l’estany Gento nos permite. Emoción asegurada. Para llegar hay que ir hasta la Pobla de Segur, por la carretera que sube a Vielha y la Vall d’Aran. Allí nos desviamos hacia Pont de Suert, y llegando a Senterada, tomaremos la carretera que lleva a Cabdella. Estamos ya en la Vall Fosca. Subimos hasta el final del valle, pasado Capdella y llegamos al embalse de Sallente. Allí podemos aparcar el coche. Hay unos servicios mínimos, pero eficientes. El bar del teleférico, teléfono 973 25 22 3, hace un menú bastante aceptable por un precio más aceptable todavía. Consulte los horarios del telecabina, pague el billete, (no es muy caro), e inicie la aventura. L’Estany Gento y sus entornos son preciosos. Con sol o con nieve, aún más. Desde allí se pueden hacer pequeñas excursiones, o seguir rutas de alta montaña, por los lagos del Pirineo, o las buenas vías verdes, como la que aprovecha el trazado de un antiguo ferrocarril de vía estrecha, y llega a Llessui . Id a Gento en el transcurso de unos días por la Vall Fosca o Pallars. Descubra los pequeños pueblos y los paisajes de este valle poco conocido. Sólo necesitará un fin de semana, una escapada corta. Puede comer en muchos lugares, y muy bien. Nosotros lo hemos hecho en la Braseria la Era Marxant, en la Pobleta de Bellveí, teléfono 973 66 17 35, un buenísimo restaurante. Y para dormir recomendamos el hotel Vall Fosca. También puede hacerlo en la Pobla de Segur, en el hotel Sole. Av. Estación, 46, Teléfono 973680452. Un buen lugar para comer y dormir. Tiene buen menú y unos apartamentos familiares muy bonitos.
Les Falles d’Isil

A tot Catalunya, per Sant Joan, ens agrada jugar amb el foc. Encara diria més, a tota la Mediterrània, juguem amb el foc, sobretot pels volts del solstici d’estiu. Però a Catalunya cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona fent-la petar amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. El jovent del poble prepara la festa mesos abans. Tallent pins i fabriquen torxes. A la tarda de la revetlla de Sant Joan, cinquanta fallaires d’Isil, porten les falles fins a les muntanyes veïnes on esperen es faci fosc. Ja de nit a la vila s’encén una gran foguera a la plaça de l’esglèsia, que és el senyal per encendre les altres falles i començar la baixada. Prop del poble són rebuts per les noies i els xiquets. Tots junts corren pels carrers i a l’arribar a la foguera hi apilen totes les falles. Llavors comença la gresca. La nit continua amb diferents balls i molta xerinola. Són dances antigues al voltant del foc. Rituals que ens remunten a la nit dels temps. Ancestral i únic, repetit cada any. Si aquest any no teniu cap compromís amb la tieta, o és una tieta marxosa, afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot…on ens agrada particularment l’Hotel Roya. I molts càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. El mateix dia de Sant Joan, ja de tornada, podeu parar un moment a la Fira de xollar ovelles, a Sort. Allà els vostres petits i petites podran veure com s’esquilàven les ovelles. Tot un espectacle. Per descomptat, fira de productes artesans. Si voleu dormir al mateix Sort, podeu allotjar-vos a l’hotel, o els apartaments, Pessets. El millor de la comarca, sens dubte. A Sort també hi ha un bon càmping, al costat del riu: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.
En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.
-
Arxius
- Novembre 2009 (15)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris

