Sortides familiars

Salidas en família

La Casa Canals a Tarragona

canals

A Tarragona hi ha moltes coses per veure. La Tarragona Romana, amb l’aqueducte, el circ, el pretori, l’amfiteatre… és patrimoni de la humanitat. Però avui us volem parlar de la Tarragona senyorial i burgesa del segle XIX. Dels industrials que vivien com petits reis en els seus palaus del casc antic a tocar de la catedral. Allà, per atzar, ha quedat dempeus un dels més fastuosos palaus de família benestant. Un gran casal adosat a la muralla, amb riquíssims salons, dormitoris principescos i tot el que es considerava modern fa 200 anys. Des del terrat, amplíssima vista damunt tota Tarragona, el port, el mar, i la catedral. La canalla disfrutarà i aprendra. Els grans encara més. La trobareu al carrer d’en Granada, 11. Just a tocar del portal de sant Antoni. Aprofiteu per rondar els carrers de la Tarragona medieval. Per visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, al carrer de Cavallers. Tarragona és a una hora i escaig de viatge de Barcelona, ideal per passar-hi un dia. Moltíssims serveis de tota mena.

En Tarragona hay muchas cosas que ver. Teneis la Tarragona Romana, con el acueducto, el circo, el pretorio, el anfiteatro … que es patrimonio de la humanidad. Pero hoy os queremos hablar de la Tarragona señorial y burguesa del siglo XIX. Los industriales que vivían como pequeños reyes en sus palacios del casco antiguo junto a la catedral. Allí, por azar, ha quedado en pie uno de los más fastuosos palacios de familia acomodada. Un gran edificio adosado a la muralla, con riquísimos salones, dormitorios principescos y todo lo que se consideraba moderno hace 200 años. Desde la azotea, amplísima vista sobre toda Tarragona, el puerto, el mar, y la catedral. Los niños disfrutarán y aprenderán. Los mayores  aún más. La encontrarán en la calle de En Granada, 11. Justo al lado del portal de Sant Antoni. Aprovechad para rondar las calles de la Tarragona medieval. Para visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, en la calle Cavallers. Tarragona está solo a una hora y pico de viaje de Barcelona, ideal para pasar un día. Muchísimos servicios de todo tipo.

Octubre 22, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Museus, Tarragona, mitjanes | , , , , , , | 4 Comentaris

Palau dels Castellarnau

castellarnau

Pobles, viles i ciutats catalanes són plens d’edificis civils maravellosos. Palaus i cases fortes, castells i mansions. Com aquest fantàstic palau que està situat al carrer de Cavallers, a Tarragona, en ple casc antic d’aquesta bellíssima ciutat mediterrània. El palau Castellarnau fou la casa pairal d’aquesta família, originària del Pallars, de la petita noblessa catalana. Avui és un museu de l’ajuntament que disfrutareu visitant amb els vostres fills i filles. Us sentireu reculats 300 anys en el temps. Fins l’època en que el més rics d’aquesta terra ballaven minuets en aquests fastuosos salons de ball. Potser els seus fantasmes encara ho fan. El palau ho te tot. Ho conserva tot. Banys amagats. Llits amb dosell. Aranyes de cristall de vertígen. Cuines de carbó. Un pati fresquívol. Sales de tots els colors: blau, verd, daurat… Miralls, mobles, tapissos, alfombres, quadres, retrats de gent tibada i important. Arribeu-vos a Tarragona i passeu-hi el dia. Fareu tota l’escala històrica. Monuments romans com el circ, l’amfiteatre o el Fòrum. Medievals com la catedral. Barrocs com els palaus Castellarnau o Canals. Feina per diversos dies. Però si ja heu vist totes les ruïnes romanes, si ja heu visitat mil i una vegades el barri antic, la catedral, el pretori i el Museu Arqueològic, llavors, us proposem una cosa que potser no heu fet: la visita als palaus Castellaranau i Canals. Noblessa i burgesia. Poder i diners. Segles XVIII i XIX. Ja els heu vist potser?. A Tarragona teniu mil llocs on anar a dinar. De tota mena. Restaurants de cuina catalana, pizzeries, braseries. Per dormir diversos hotels de negocis us faran descompte el cap de setmana. Ens agrada especialment el Ciutat de Tarragona.

Pueblos, villas y ciudades catalanas están llenos de edificios civiles maravillosos. Palacios y casas fuertes, castillos y mansiones. Como este fantástico palacio que está situado en la calle Cavallers, en Tarragona, en pleno casco antiguo de esta bellísima ciudad mediterránea. El palacio Castellarnau fue la casa solariega de esta familia, originaria del Pallars, de la pequeña nobleza catalana. Hoy es un museo del ayuntamiento que disfrutaréis visitando con sus hijos e hijas. Os sentiréis enviados 300 años atras en el tiempo. Hasta la época en que lo más ricos de esta tierra bailaban minuetos en estos fastuosos salones de baile. Quizá sus fantasmas todavía lo hacen. El palacio tiene de todo. Baños escondidos. Camas con dosel. Arañas de cristal, de vértigo. Cocinas de carbón. Un patio fresco. Salas de todos los colores: azul, verde, dorado … Espejos, muebles, tapices, alfombras, cuadros, retratos de gente estirada e importante. Acercaos hasta Tarragona y pasad allí el dia. Haréis toda la escala histórica. Monumentos romanos como el circo, el anfiteatro o el Foro. Medievales como la catedral. Barrocos como los palacios Castellarnau o Canals. Trabajo para varios días. Pero si ya han visto ustedes todas las ruinas romanas, si ya han visitado mil y una veces el barrio antiguo, la catedral, el pretorio y el Museo Arqueológico, entonces, le proponemos algo que quizás no hayan hecho: la visita a los palacios Castellaranau y Canals. Nobleza y burguesía. Poder y dinero. Siglos XVIII y XIX. ¿Ya los has visto quizá?. En Tarragona tiene mil lugares donde ir a comer. De todo tipo. Restaurantes de cocina catalana, pizzerías, asadores. Para dormir varios hoteles de negocios le harán descuento el fin de semana. Nos gusta especialmente el Ciutat de Tarragona.

Setembre 27, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Valls

valls

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Una gran vila agrària, de pagesia amb senyoriu, amb solera. Ara ha perdut un xic, però no precisament aquest saber estar en el temps i la història. Valls fou una gran ciutat. La tercera en habitants de la Catalunya del segle XVIII. Avui potser ha perdut aquella importància demogràfica, però Valls és, conjuntament amb Reus i Tarragona, un dels motors del Camp de Tarragona. D’aquell ampli sud oblidat del país. A Valls hi ha molts motius per fer-hi una escapada. En citarem uns quants. Podeu anar a Valls a menjar calçots. Tota la ciutat, tota la comarca fa olor de llenya i de cebes tendres rostides. Si us agraden no teniu excusa. Feu cap a Valls tan bon punt tombi l’hivern. Hi ha llocs emblemàtics per menjar calçots, com la Masia Bou, o Casa Fèlix. Llocs on ho fan de molts anys això de seure gent a les taules per servir-los els calçots a la brasa amb la salsa d’ametlla i el pitet reglamentari. Però tots els restaurants de la zona ofereixen aquesta verdura divina. Si no els heu provat mai, no deixeu passar l’oportunitat de fer-ho, per primer cop, a Valls. No en va és el cap i casal del calçot. També podeu anar a Valls per les fires: la fira del calçot o la gran fira agropecuària, el Firagost. Tractors, bous, vaques, ovelles, gallines, cavalls, vi, oli, fruita… La més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat per famílies. Animals, productes del camp i maquinària a dojo. Hi ha moltes més fires: del vi, de l’oli novell… També podeu anar fins Valls per veure castells. Per santa Úrsula. A la plaça del blat (a la foto). Les millors colles de Catalunya. Pel gener no podeu perdre-us els tres Tombs. Els més grans del país. Carros i carretes, a decenes, de totes les mides, d’arreu del territori. No us dic res de les festes decennals perquè són cada deu anys, els acabats en 1. 2011, 2021… Però tot i que la festa és grossa, i les famílies es gasten molts diners, és cosa més aviat interna. Cal ser vallenc per saber de què va la cosa. Aneu-hi també per l’art que atresora: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives dels poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Ideal per un cap de setmana, o per un sol dia, anada i tornada.

Valls es la capital de la comarca del Alt Camp. Una gran villa agraria, de campesinos con señorío, con solera. Ahora ha perdido un poco, pero no precisamente en este saber estar en el tiempo y la historia. Valls fue una gran ciudad. La tercera en habitantes de la Cataluña del siglo XVIII. Hoy quizá ha perdido aquella importancia demográfica, pero Valls es, conjuntamente con Reus y Tarragona, uno de los motores del Camp de Tarragona. De aquel amplio sur olvidado del país. Valls posee muchos buenos motivos para dedicarle una escapada. Citaremos unos cuantos. Puede ir a Valls a comer calçots. Toda la ciudad, toda la comarca huele a leña y cebollas tiernas asadas. Si os gustan no teneis excusa. Debeis ir a Valls en cuanto llegue el invierno. Hay lugares emblemáticos para comer calçots, como la Masía Bou, o Casa Félix. Lugares donde lo hacen desde hace muchos años. Donde saben mucho de sentar a la gente en amplias mesas para servirles los calçots a la brasa con salsa de almendra y el babero reglamentario. Pero todos los restaurantes de la zona ofrecen esta verdura divina. Si no los habeis probado nunca, no dejéis pasar la oportunidad de hacerlo, por primera vez, en Valls. No en vano es la meca del calçot. También puede ir a Valls por ferias: la feria del calçot o la gran feria agropecuaria, el Firagost. Tractores, bueyes, vacas, ovejas, gallinas, caballos, vino, aceite, fruta … La mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad para familias. Animales, productos del campo y maquinaria a dojo. Hay muchas más ferias: del vino, del aceite nuevo…  También puede ir hasta Valls para ver castillos. Por santa Úrsula. En la plaza del blat (en la foto). Las mejores grupos castellers de Catalunya. En enero no puede perderse los tres Tombs. Los más grandes del país. Carros y carretas, a decenas, de todos los tamaños, de todo el territorio. No les digo nada de las fiestas decenales porque son cada diez años, los terminados en 1. 2011, 2021 … Pero aunque la fiesta es grande, y las familias se gastan mucho dinero, es cosa más bien interna. Hay que ser Vallense para saber de qué va la cosa. También puede ir hasta Valls para ver el arte que atesora: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con los azulejos del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrará buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tenéis Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Le recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms.: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que solo está a 100 kms de Barcelona via AP-2, la autopista que va a Lleida. Ideal en fin de semana, o un solo dia, ida y vuelta.

Setembre 14, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Cister, Hotels, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Festes de Santa Tecla a Tarragona

santatecla

Tothom coneix les festes de la Mercè a Barcelona. Tothom n’ha gaudit alguna vegada. A tots i totes ens agradaria que duressin una setmana més. És natural perquè la gent de Barcelona, i els de la contrada barcelonina, ens ho passem molt bé amb les actuacions, els espectacles infantils i el correfoc. Doncs… concedit. Perquè les de la Mare de Déu de la mercè no són les úniques festes grosses del setembre. Tan importants com la Mercè per Barcelona són les de Santa Tecla per Tarragona. I es celebren el cap de setmana anterior. Perquè la Mercè és el 24 de setembre i, aquell dia, les festes tot just comencen i s’allarguen fins el cap de setmana posterior. En canvi, per sort, les de Santa Tecla, a Tarragona, comencen el cap de setmana anterior i s’allarguen fins el mateix dia 23 de setembre, diada de la Santa. Així, si voleu conèixer Tarragona en festes podeu fer-les servir d’aperitiu. Perquè Santa Tecla és molt lluida, i molt important. S’organitzen quasi tants actes com organitza Barcelona per la Mercè. Hi ha molta programació per a la mainada, següicis amb gegants i cap-grossos, espectacles familiars, concerts, teatre, titelles i una ciutat mediterrània convidada. Baixeu a Tarragona per Santa Tecla i veureu que Catalunya no s’acaba a l’àrea metropolitana.

Todo el mundo conoce las fiestas de La Mercè en Barcelona. Todo el mundo las ha disfrutado alguna vez. A todos y todas nos gustaría que duraran una semana más. Es natural, porque la gente de Barcelona, y los de la comarca barcelonesa, nos lo pasamos muy bien con las actuaciones, los espectáculos infantiles y el correfoc. Pues … concedido. Porque las de la Virgen de la Merced no son las únicas fiestas grandes de septiembre. Tan importantes como la Mercè para Barcelona son las de Santa Tecla para Tarragona. Y se celebran el fin de semana anterior. Porque la Mercè es el 24 de septiembre y, ese día, las fiestas apenas empiezan y se alargan hasta el fin de semana posterior. En cambio, por suerte, las de Santa Tecla, en Tarragona, comienzan el fin de semana anterior y se alargan hasta el mismo día 23 de septiembre, día de la Santa. Así, si desea conocer Tarragona en fiestas puede usarlas de aperitivo. Porque Santa Tecla es muy importante. Se organizan casi tantos eventos como organiza Barcelona para la Mercè. Hay mucha programación para los niños, cortejos con gigantes y cabezudos, espectáculos familiares, conciertos, teatro, títeres y una ciudad mediterránea invitada. Bajad hasta Tarragona por Santa Tecla y veréis que Cataluña no se acaba en el área metropolitana.

Setembre 9, 2009 Publicat per joanmolar | Tarragona, festes, mitjanes | , , , , , , | Cap comentari encara

Pinacoteca Comamala

comamala

La Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, és l’homenatge d’un poble, Vilabella del Camp, a un home que va saber engrescar i llançar a tot el jovent d’aquesta vila del Camp de Tarragona per un camí de cultura. És inaudit que un poble tan petit, només amb 800 habitants, tingui un museu amb unes obres d’art tan extraordinàries, i un premi literari que traspasa fronteres. Però és natural que així sigui, perque Mossèn Romà dedicà tota la seva vida a la literatura i l’art. I esmerçà en aquest sentit el patrimoni personal i familiar. Així és com, avui trobem en un poblet, un senyor museu. Les seves sales contenen un centenar llarg de pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Haureu de concertar visita perquè l’erari municipal no està per grans alegries, ni per pagar guies, però valdrà la pena. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora. En tot cas podeu dinar a la zona: a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, no obren entre setmana. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.

La Pinacoteca Mosén Romà Comamala, situada en el Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, es el homenaje de un pueblo, Vilabella del Camp, a un hombre que supo animar y lanzar a la juventud de esta villa del Camp de Tarragona por el camino de la cultura. Es inaudito que un pueblo tan pequeño, sólo con 800 habitantes, tenga un museo con unas obras de arte tan extraordinarias, y un premio literario que traspasa fronteras. Pero es natural que así sea, porque Mossèn Romà dedicó toda su vida a la literatura y el arte. Y empleó en este sentido el patrimonio personal y familiar. Así es como hoy encontramos en un pequeño pueblo, un señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Debereis concertar visita ya que el erario municipal no está para grandes alegrías, ni para pagar guías, pero valdrá la pena. Puede complementar esta excursión con la ruta del císter, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitad entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También pueden dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa de Altafulla, o de La Mora. En todo caso siempre pueden comer en la zona: en Nulles, en el restaurante Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96, o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. O en Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. También en Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, porque no abren entre semana. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente bonita, pero un poco más pequeña. Si prefiere hoteles, pueden dormir en Class, en Valls.

Agost 5, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Cister, Hotels, Museus, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Alt Camp primavera

altcamp

Si pel mes de febrer us convidavem a fer un volt per les comarques més seques de Catalunya: Alt camp, Terra Alta, Priorat… amb l’excusa dels ametllers florits, un goig per la vista, avui us convidem a tornar-hi amb l’excusa de l’esclat de la primavera. Amb el blat verd, molt verd, formant oceans verds. Amb les vinyes tendres, d’un verd tendre. Amb els ametllers verds, curulls de fruit verd. Amb els camps de secà plens de flors, de flors de tots els colors. Rosselles vermelles, margarides blanques i grogues, liles, gamonites… un bé de Déu de natura que esclata en aquestes terres. Les flors, l’herba, aprofiten les gotes de pluja de l’abril i el maig i obren les seves ales de coloraines. Si aneu a l’Alt Camp aquesta primavera enacar podreu tastar els darrers calçots, a Casa Bou, a Casa Fèlix, o a llocs menys coneguts com el restaurant Coll de Nulles, a l’entrada d’aquesta població. I si ja sou allà, visiteu el seu famòs celler modernista, obra de Cèsar Martinell i compreu bon cava, i bon vi. Tots aquests pobles tenen cellers i bodegues, i agrobotigues que cal visitar. I si us agrada el patrimoni monumental no quedareu decebuts. Heu de veure l’imponent monestir cistercenc de Santes Creus, una fita cabdal de la ruta del Císter. Teniu també Tarragona, ciutat patrimoni de la humanitat pel seu llegat romà, i els pobles i poblets de l’Alt Camp, amb monuments importants, com el santuari  modernista de Montserrat a Montferri o l’esglèsia de Vistabella de Jujol. Si el que us va és la natura, us proposem la Vall del riu Gaià, l’Albareda de Santes Creus, o els rius de les muntanyes de Prades, amb joies com el Glorieta d’Alcover, el Brugent de La Riba, Montral o Farena. L’Alt Camp és a una hora de Barcelona per l’autopista de Lleida. Animeu-vos. Per dinar teniu molts restaurants, el del coll de nulles està molt bé. Per dormir podeu fer-ho a l’hotel Class de Valls, o bé a les nombroses cases rurals, com cal Parines a Vilabella del Camp.

Si en febrero os animávamos a dar una vuelta por las comarcas más secas de Cataluña: Alt camp, Terra Alta, Priorat … con la excusa de los almendros en flor, todo un gozo para la vista, hoy os invitamos a volver a con la excusa del estallido de la primavera. Con el trigo verde, muy verde, formando océanos verdes. Con las viñas verdes, de un verde tierno. Con los almendros verdes, rebosantes de su fruto, aún verde. Con los campos de secano llenos de flores, de flores de todos los colores. Amapolas rojas, margaritas blancas y amarillas, lilas, gamonites … un estallido  de colores en estas tierras. Las flores, la hierba, aprovechan las gotas de lluvia de abril y mayo y abren sus alas de colorines. Si vais a l’Alt Camp esta primavera, quizas aún podreis degustar los últimos calçots, en Casa Bou, en Casa Félix, o en lugares menos conocidos como el restaurante Coll de Nulles, a la entrada de esta población. Si finalmente vais por allí, visitad sus famosas bodegas modernistas, obra de Cèsar Martinell y comprad buen cava, y buen vino. Todos estos pueblos tienen bodegas y agrotiendas que hay que visitar. Y si os gusta el patrimonio monumental no quedaréis decepcionados. Teneis el imponente monasterio cisterciense de Santes Creus, un hito crucial de la ruta del Císter. También Tarragona, ciudad patrimonio de la humanidad por su legado romano, y los pueblos y aldeas del Alt Camp, con monumentos como el santuario modernista de Montserrat a Montferri o la iglesia de Vistabella de Jujol. Si lo que os va es la naturaleza, os proponemos la Vall del río Gaià, la Albareda de Santes Creus, o los ríos de las montañas de Prades, con joyas como el rio Glorieta de Alcover, el rio Brugent de La Riba, Montral o Farena. El Alt Camp está solo a una hora de Barcelona por la autopista de Lérida. Animaros. Para comer hay muchos sitios, y para dormir teneis hoteles, como el Class de Valls, o las magníficas casas rurales como Cal Parines, en Vilabella del Camp.

Abril 26, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Hotels, Natura, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Tarraco Viva

tarracoviva

Qualsevol excusa és bona per anar a passar un dia a Tarragona. Però si pel maig s’hi reuneix la major concentració de soldats romans que mai hagueu vist, essent Tarragona, l’antiga Tàrraco, capital romana d’Hispània, l’excusa és inmillorable. Durant dos caps de setmana podreu gaudir d’un seguit d’actes que us deixaran maravellats, i encara més a la vostra canalla. N’hi ha que es paguen i d’altres gratuïts. N’hi ha de culturals, i altres merament lúdics. Ara bé, l’escenari és impagable. Veure les voltes del circ, o el pretori, durant els dies en que la ciutat està presa de nou per la Roma Imperial, és fantàstic. Podeu dinar en les parades de la fira romana, o en els restaurants que fan cuina romana aquests dies. Si no us convenç l’agredolç romà, aneu pels carrers del barri vell, entre l’ajuntament i la Catedral. Trobareu bons restaurants al carrer de Mercaders, o al de Cavallers. Podeu dormir a la mateixa Tarragona, si trobeu un forat als hotels, i aprofitar per visitar a fons la ciutat. O bé desplaçar-vos una mica. Potser cap a Salou o Cambrils, on hi ha molts hotels, com ara “La Hacienda” a la Pineda. Aprofiteu per anar a Port-Aventura, potser?. O llegueu una casa rural a l’Alt Camp, a Vilabella del Camp per exemple. Cal Parines o Cal Sabater us esperen, només a 18 kms. de Tarragona. I podeu fer una volta pels cellers, com el de Nulles, i comprar cava.  O us allotjeu a Valls, a l’hotel Class. I esteu a només 20 Kms de Tarragona per una carretera molt bona. I podeu anar al magnífic monestir de Santes Creus. O bé podeu anar a la festa romana i tornar, perquè Barcelona és només a una hora i poc de Tarragona, per bona autopista. Un consell: posseu el cotxe al parking  i aneu còmodes per la vila antiga.

Cualquier excusa es buena para ir a pasar un día a Tarragona. Pero si en mayo se reúne la mayor concentración de soldados romanos que nunca se haya visto, siendo Tarragona, la antigua Tarraco, capital romana de Hispania, la excusa es inmejorable. Durante dos fines de semana podrá disfrutar de una serie de actos que os dejarán maravillados, y aún más a sus hijos e hijas. Los hay que se pagan y otros són gratuitos. Haylos culturales, y otros meramente lúdicos. Ahora bien, el escenario es impagable. Ver las bóvedas del circo, o el pretorio, durante los días en que la ciudad está tomada de nuevo por la Roma Imperial, es fantástico. Puede comer en las paradas de la feria romana, o en los restaurantes que hacen cocina romana estos días. Si no os convence el agridulce romano, vaya por las calles del barrio viejo, entre el ayuntamiento y la Catedral. hay buenos restaurantes en la calle Mercaders, o en la de Caballeros. Puede dormir en la misma Tarragona, si es que encuentra un agujero en los hoteles, y aprovechar para visitar a fondo la ciudad. O bien moverse un poco. Quizás hacia Salou o Cambrils, donde hay muchos hoteles, como “La Hacienda” en La Pineda. ¿Aprovecharan para ir a Port-Aventura, quizás?. O lleguense hasta una casa rural en el Alt Camp, en Vilabella del Camp por ejemplo. Cal Parinas o Cal Sabater os esperan, a tan sólo a 18 kms. de Tarragona. Y pueden darse una vuelta por las excelentes bodegas de la zona, como la de Nulles, y comprar cava. O alojarse en Valls, en el hotel Class, que está tan solo 20 Kms. de Tarragona por una carretera muy buena. Y podran  ir al magnífico monasterio de Santes Creus. O bien pueden ir a la fiesta romana y volver, porque Barcelona está sólo una hora y poco de Tarragona, por buena autopista. Un consejo: pongan el coche en el parking y vayan cómodos por la ciudad antigua.

Abril 25, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Hotels, Tarragona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Escornalbou

escornalbou

Al sud de Tarragona, enlairat dalt d’un cim vermell, dominant la plana i el mar, trobareu Escornalbou. No n’havíeu sentit a parlar mai. Natural. Poquíssima gent coneix aquest antic castell, monestir i residència burgesa de l’Eduard Toda. Malgrat que avui forma part de la xarxa de museus de la Generalitat. Malgrat que és un dels llocs més bonics de Tarragona. Malgrat que les vistes són esplèndides. malgrat que en pocs llocs podeu visitar un monument tan divers i complex. S’hi va agafant l’autopista AP-7 i sortint com si anèssiu a Reus. Pocs després de sortir agafeu en direcció Riudoms i Montbrió del Camp. Un cop a Montbrió agafeu la carretera T-313 fins el poblet de Riudecanyes. Un cop a Riudecanyes només us queda pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking. El monestir està dins el castell. Conserva una esglèsia molt bonica. En Todà arrgelà pel seu ús les dependències, exemple de casa burgesa del XIX, que es visita. És molt bonica. Podeu fer un volt per la muntanya. Pujar fins el castell de Sta. Barbarà a dalt del turó. Comtempleu les vistes. En baixar pareu-vos a Riudecanyes. Visiteu el poble, i el pantà. Compreu quelcom a l’agrobotiga: bon olí. També podeu passar uns dies al balneari de les Termes de Montbrió. Un lloc màgic, mig antic, mig modern. De vegades fan bones ofertes. Una bonica excursió d’un dia, a uns 120 Kms. de Barcelona, per autopista.

Al sur de Tarragona, elevado sobre una peña roja, dominando la llanura y el mar, encontrará Escornalbou. No había oído hablar nunca de él. Natural. Poquísima gente conoce este antiguo castillo, monasterio y residencia burguesa de Eduard Toda. A pesar de que hoy forma parte de la red de museos de la Generalitat. Aunque es uno de los lugares más bonitos de Tarragona. A pesar de que las vistas son espléndidas. a pesar de que en pocos lugares puede visitar un monumento tan diverso y complejo. Se va cogiendo la autopista AP-7 y saliendo como si fuerais a Reus. Pocos después de salir tome en dirección Riudoms y Montbrió del Camp. Desde Montbrió tome la carretera T-313 hasta el pueblo de Riudecanyes. Una vez en Riudecanyes solo os queda subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada. Arriba hay un buen parking. El monasterio está dentro del castillo. Conserva una iglesia muy bonita. En todo arreglado por su uso como casa burguesa del XIX. Se visita entera y es muy bonita. Puede dar también un paseo por la montaña. Subir hasta el castillo de Sta.. Barbarà en lo alto de la colina. Comtemple las vistas. Al bajar pare en  Riudecanyes. Visite el pueblo, y el pantano. Compre algo en la agrotienda: buen aceite. También puede pasar unos días en el balneario de Termes de Montbrió. Un lugar mágico, medio antiguo, medio moderno. A veces hacen buenas ofertas. Una bonita excursión de un día, a unos 120 Kms. de Barcelona, por autopista.

Febrer 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Baix Camp, Hotels, Monestirs, Museus, Natura, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Mausoleu de Centcelles

centcelles1

Sota aquesta cúpula moderna, dins aquest edifici tan poc agraciat, s’hi guarden unes de les més fantàstiques restes de la cultura romana catalana, i de tota la península. L’espai és, en realitat, una antiga domus rural. Una vil·la romana. Però al final de l’Imperi va ser el lloc escollit per enterrar-hi un emperador. D’aquí el nom de Mausoleu. I el més impressionant és que conserva una esplèndida col·lecció de mosaics, que cobreixen bona part d’una gran cúpula i de les parets. No heu vist mai res de semblant a Espanya. Potser a Itàlia hi ha alguna cosa així… Hi arribareu si aneu cap a Tarragona per la AP7 i, en arribar feu cap a Constantí. A les afores d’aquesta ciutat, enganxada a Tarragona, en mig d’un barri típicament dels anys del desarrollo, trobareu l’esplanada amb les ruïnes. Pregunteu, pregunteu molt perquè no és gens fàcil arribar-hi. Perdre’s ho és molt!. Aprofiteu el viatge per fer una ruta per la Tàrraco Romana. Un dia ben aprofitat. Podeu començar amb l’Arc de Berà, la Torre dels Escipions, tots dos a la N-340, anat ja cap a Tarragona. En arribar feu-vos l’Amfiteatre i el Pretori, ja dins la ciutat. Dineu a Tarragona, i sortiu cap a Constantí. Per acabar podeu visitar l’aqüeducte, abans de tornar a casa. Una excursió que val la pena, sobretot si teniu nois i noies d’ESO.

Bajo esta cúpula moderna, dentro de este edificio tan poco agraciado, se guardan unas de las más fantásticas ruinas de la cultura romana catalana, y de toda la península. El espacio es, en realidad, una antigua domus rural. Una villa romana. Pero al final del Imperio fue el lugar elegido para enterrar un emperador. De ahí el nombre de Mausoleo. Y lo más impresionante es que conserva una espléndida colección de mosaicos, que cubren buena parte de una gran cúpula y de las paredes. No habeis visto nunca nada parecido en España. Quizás en Italia haya algo así …  Podreis llegar si vais hacia Tarragona por la AP7 y, al llegar, vaya hacia Constantí. A las afueras de esta ciudad, pegada a Tarragona, en medio de un barrio típicamente de los años del desarrollo, encontraréis la explanada con las ruinas. Pregunte, pregunte mucho, porque no es nada fácil llegar. Perderse, en cambio, lo es mucho más. Aproveche el viaje para hacer una ruta por la Tárraco Romana. Un día bien aprovechado. Puede comenzar con el Arco de Bará, la Torre de los Escipiones, ambos en la N-340, yendo ya hacia Tarragona. Al llegar acérquese al Anfiteatro y al Pretorio, ya dentro de la ciudad. Podeis comer en Tarragona, y salir hacia Constantí por la tarde. Por último puede visitar el acueducto, antes de volver a casa. És una excursión que merece la pena, sobre todo si tiene chicos y chicas de ESO.

Febrer 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Museus, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Port de Cambrils

cambrils

Cambrils és una bellíssima població, de la que ja parlarem. Està situada més avall de Tarragona i de Salou. No gaire lluny de Port Aventura. Fàcil d’arribar-hi per l’autopista A-7. El poble antic, col·locat una mica a l’interior el coneix poca gent. El que tothom coneix, i també és molt bonic, és el seu port i el barri mariner. Cambrils Port és un bon lloc on passar uns dies en qualsevol època de l’any, amb la canalla. A l’estiu perquè és una platja llarga i segura, amb molt turisme, però sense la massificació de Salou o Platja d’Aro, per exemple. A la primavera, tardor o hivern, pel seu clima suau i la poca pluja. Cambrils Port ha sabut aguantar una mica millor que altres poblacions de la costa catalana la invasió. El front marítim, tot i que farcit d’hotels, conserva dunes i alguns espais verds, amb vida, prop del mar. Un gran passeig ofereix al visitant la possibilitat de caminar o anar amb bici kms. i kms. El port és d’aquells que fan de bon treure-hi el nas. Grans barques de pesca, subhasta marinera i grans velers de gent de molta pasta. Hi ha restaurants de renom, cars però bons, com el d’en Joan Gatell, al passeig del port mateix. També hi ha innombrables hotels. Nosaltres varem dormir en un dos estrelles, baratet però amb certa qualitat. Accepten nens a les habitacions, que són tipus apartament. Te una bona piscina, a dues passes de la platja i no està malament. Buffet justet però, creieu-me, n’hem patit de molt pitjors en hotels de categoria molt superior. Es diu Voramar.

Cambrils es una bellísima población, de la que ya hablaremos otro dia. Está situada más al sur de Tarragona y de Salou. No muy lejos de Port Aventura. És muy fácil llegar por la autopista A-7. El pueblo antiguo, colocado un poco en el interior lo conoce poca gente. Lo que todo el mundo conoce, y también es muy bonito, es su puerto y el barrio marinero. Cambrils Puerto es un buen lugar donde pasar unos días en cualquier época del año, con los niños. En verano porque es una playa larga y segura, con mucho turismo, pero sin la masificación de Salou o Platja d’Aro, por ejemplo. En primavera, otoño o invierno, por su clima suave y la poca lluvia. Cambrils Puerto ha sabido aguantar algo mejor que otras poblaciones de la costa catalana la invasión turística. El frente marítimo, aunque repleto de hoteles, conserva dunas y algunos espacios verdes, con vida, cerca del mar. Un gran paseo ofrece al visitante la posibilidad de caminar o ir en bici kms. y kms. El puerto es de aquellos que merecen una visita. Grandes barcas de pesca, subasta marinera y veleros de gente de mucha pasta. Hay restaurantes de renombre, caros pero buenos, como el de Joan Gatell, en el paseo del puerto mismo. También hay innumerables hoteles. Nosotros dormimos en un dos estrellas, baratito pero con cierta calidad. Aceptan niños en las habitaciones, que son tipo apartamento. Tiene una buena piscina, a dos pasos de la playa y no está mal. Buffet justito pero, creedme, hemos sufrido algunos mucho peores en hoteles de categoría muy superior. Se llama Voramar.

Gener 1, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Parcs temàtics, Platges, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , | Cap comentari encara