
Sant Pau del Camp és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amagada entre els carrers del popular barri del Raval. Sant Pau del Camp és una de les esglèsies més antigues que es conserven a Barcelona. Arribar-hi no te cap pèrdua possible. Cal anar des de les Rambles de Barcelona, en direcció al Paral·lel, seguint el carrer de Sant Pau. Passada la nova Rambla del Raval trobareu la plaça i el parc que l’envolten. El monestir és una cucada. Petit i exerit. Un temple de creu llatina, quasi grega, amb una espadanya. Un claustre molt original, quasi bé únic, (a la foto), i una sala capitular. Res més i res menys. Sobri, espectacular, recollit, esplendorós, en resum un cenobi minúscul que, a la vegada, és una de les peces més extraordinàries de l’art català. I tot a dos passes, al cor de la Barcelona vella. Podeu aprofitar per fer una volta pel Raval, veure les transformacions que està patint, o guanyant. Potser baixar fins les Drassanes i fer una visita al Museu Marítim, o anar fins el port. En tot cas, Sant Pau del Camp pot ser un bon motiu de passeig, un dissabte o diumenge al matí amb la família.
Sant Pau del Camp es un monasterio románico en el centro de Barcelona. Una joya del románico catalán escondida entre las calles del popular barrio del Raval. Sant Pau del Camp es una de las iglesias más antiguas que se conservan en Barcelona. Llegar no tiene ninguna pérdida posible. Hay que ir desde las Ramblas de Barcelona, en dirección al Paralelo, siguiendo la calle de Sant Pau. Pasada la nueva Rambla del Raval se encuentra la plaza y el parque que lo rodean. El monasterio es una cucada. Pequeño pero matón. Un templo de cruz latina, casi griega, con una espadaña. Un claustro muy original, casi único, (en la foto), y una sala capitular. Nada más y nada menos. Sobrio, espectacular, recogido, esplendoroso, en resumen un cenobio minúsculo que, a la vez, es una de las piezas más extraordinarias del arte catalán. Y todo a dos pasos, en el corazón de la Barcelona vieja. Podéis aprovechar para dar una vuelta por el Raval, ver las transformaciones que está sufriendo, o ganando. Quizás bajar hasta las Drassanes y hacer una visita al Museo Marítimo, o ir hasta el puerto. En todo caso, Sant Pau del Camp puede ser un buen motivo de paseo, un sábado o domingo por la mañana con la familia.
Setembre 29, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Barcelona, Monestirs, Romànic, curtes, medieval |
Barcelona, Camp, Familiar, matinal, Monasterio, Monestir, Pau, raval, Romanico, Romànic, salida, Sant, sortida |
2 Comentaris

Us agraden les reconstruccions històriques?. Aquestes magnífiques festes i festivals on voluntaris i voluntaries, vestits d’època, ens fan retrocedir en el temps fins l’imperi romà, l’edat mitjana o les guerres napoleòniques?. A nosaltres molt. Ens agraden perquè, més enllà dels espectacles, concerts i mercadets que les acompanyen, són una valuosa aportació a l’educació i cultura dels infants. A més, permeten conèixer el nostre país, les seves viles i ciutats, la seva gent i les seves maravelles. Moià, al cor de Catalunya, entre Vic i Manresa, és una vila inquieta, culturalment molt viva. Durant tot l’any celebren fires molt lluides i interessants. Com ara aquesta festa barroca que evoca els fets de l’11 de setembre de 1714. Una dramatització molt ben feta d’alt nivell, amb episodis recreats amb tots els ets i uts, amb ganes de fer-ho bé. Evidentment el cap de setmana de la diada, no podía ser altrament. A Moià va nèixer Rafael de Casanova, l’heroi de 1714. S’hi pot visitar la casa natal. Ja veieu que Moia, tot i sense festes, en sí mateix, és molt recomanable. Una vila molt important, molt més que avui dia, durant els segles XVI al XVIII. Conserva encara un nucli antic que mereix fer-hi una visita. Els seus voltants esplèndits. Teniu abans d’arribar-hi, Castellterçol, amb la casa museu de Prat de la Riba. I al nord Santa Maria de l’Estany, un monestir romànic de campanetes. Moià celebra també una molt interessant diada prehistòrica. Perquè prop del poble hi ha les famoses Coves del Toll. Pujeu doncs, si no teniu res millor que fer, a Moià. Sobretot si us agraden les reconstruccions històriques.
¿Os gustan las reconstrucciones históricas?. ¿Estas magníficas fiestas y festivales donde voluntarios y voluntarias, vestidos de época, nos hacen retroceder en el tiempo hasta el imperio romano, la edad media o las guerras napoleónicas?. A nosotros mucho. Nos gustan porque, más allá de los espectáculos, conciertos y mercadillos que las acompañan, son una valiosa aportación a la educación y cultura de los niños. Además, permiten conocer nuestro país, sus villas y ciudades, su gente y sus maravillas. Moià, en el corazón de Cataluña, entre Vic y Manresa, es una ciudad inquieta, culturalmente muy viva. Durante todo el año celebran ferias muy lucidas e interesantes. Como esta fiesta barroca que evoca los hechos del 11 de septiembre de 1714. Una dramatización muy bien hecha, de alto nivel, con episodios recreados con todos los pormenores, con ganas de hacerlo bien. Evidentemente el fin de semana de la diada, como no podía ser de otra manera. En Moià nació Rafael de Casanova, el héroe de 1714. Se puede visitar la casa natal. Ya veis que Moia, aun sin fiestas, en sí mismo, es muy recomendable. Una villa muy importante, mucho más que hoy en día, durante los siglos XVI al XVIII. Conserva un casco antiguo que merece una visita. Sus alrededores són espléndidos. Tienen, antes de llegar, Castellterçol, con la casa museo de Prat de la Riba. Y al norte Santa Maria de l’Estany, un monasterio románico de campanillas. Moià celebra también una muy interesante fiesta prehistórica. Porque cerca del pueblo se encuentran las famosas Cuevas del Toll. Suban a Moià pues, si no tenéis nada mejor que hacer. Sobre todo si les gustan las reconstrucciones históricas.
Setembre 6, 2009
Publicat per
joanmolar |
Museus, Osona, festes |
1714, Barroc, barroca, casa, casanova, Coves, diada, Estany, festa, festival, fiesta, historica, Moia, Monasterio, Monestir, natal, prehistoria, rafael, rafel, reconstrucció, reconstrucción, Romanico, Romànic, toll |
Cap comentari encara

És molt difícil descriure amb paraules la magnificència i l’esplendor d’aquesta joia del romànic europeu. Brioude, una vila medieval perduda al mig de la desconeguda Auvèrnia, apartada de la nova autopista A-75, us impressionarà amb la seva esglèsia abacial. Un romànic altíssim, puríssim, espiritual. Un temple de dimensions poques vegades vistes, amb unes pintures esplèndides, que s’enfilen pels pilars i decoren els murs. La capella de Sant Miquel, avui dia desafortunadament tancada per obres, és el summum de l’art pintoric romànic a França. Trobareu Brioude a mig camí entre Millau i Clermont Ferrand, al cor de l’Auvèrnia. Us haureu de desviar uns pocs kilòmetres, 8 o 10, de l’autopista A-75, que va de Beziers a París. Podeu fer només una parada, o bé fer-lo el vostre punt de referència en la visita de la regió. Monestirs com La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un poblet preciós. Pobles medievals amb castells imponents, com ara Lamothe o Domeyrat, on fan lluites medievals només per a vosaltres. Evidentment, els castells de la remota i oblidada Auvèrnia no són els de la Vall del Loire, però quan hagueu vist aquells, bé podeu fer una volta per aquests altres, més propers. No hem dormit a Brioude, però hi ha molt bons hotels. Mireu la web de l’OT turisme. En canvi si que us recomanarem, i molt, una pizzeria per dinar. Pizzes inacabables, gegants, boníssimes, fetes davant vostre, al foc de llenya. Una passada feta pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al costat de l’abadia, a l’1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Les millors pizzes que hem probat mai.També amanides i altres plats. Tot suculent!.
Es muy difícil describir con palabras la magnificencia y el esplendor de esta joya del románico europeo. Brioude, una villa medieval perdida en medio de la desconocida Auvernia, apartada de la nueva autopista A-75, le impresionará con su iglesia abacial. Un románico altísimo, purísimo, espiritual. Un templo de dimensiones pocas veces vistas, con unas pinturas espléndidas, que trepan por los pilares y decoran los muros. La capilla de San Miguel, hoy en día desafortunadamente cerrada por obras, es el summum del arte pintórico románico en Francia. Encontraréis Brioude a medio camino entre Millau y Clermont Ferrand, en el corazón de la Auvernia. Deberan desviarse unos pocos kilómetros, 8 ó 10, de la autopista A-75, que va de Beziers en París. Pueden hacer sólo una parada, o bien que sea su punto de referencia en la visita de la región. Monasterios como La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un pueblecito precioso. Pueblos medievales con castillos imponentes, como Lamothe o Domeyrat, donde reviven las luchas medievales sólo para vosotros. Evidentemente, los castillos de la remota y olvidada Auvernia no son los de la Vall del Loire, pero cuando haya visto aquellos, bien puede darse una vuelta por estos otros, más cercanos. No hemos dormido en Brioude, pero hay muy buenos hoteles. Vea la web del OT turismo. En cambio si que os recomendaremos, y mucho, una pizzería para comer. Pizzas interminables, gigantes, buenísimas, hechas ante vuestros ojos, al fuego de leña. Una pasada hecha pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al lado de la abadía, al 1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Las mejores pizzas que hemos probado nunca. También ensaladas y otros platos apetitosos.
Agost 9, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, França, Romànic, llargues, medieval |
a75, Abadia, Auvergne, Auvernia, Brioude, castell, castillo, chaise, dieu, esglèsia, França, Francia, iglesia, julien, lamothe, lavadieu, medieval, pintura, pintures, pizza, pizzeria, poble, pueblo, restaurant, Romanico, Romànic |
Cap comentari encara

A Sòria, a uns 8 kms de Berlanga de Duero, a mig camí entre Caltojar i Casillas de Berlanga, trobareu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. De fora, l’ermita situada en un pàram desolat no dona cap pista de la bellessa que guarda el seu interior. Però només travessar la porta l’impacte és colpidor. Una arquitectura finíssima, amb un mil·leni a les seves espatlles, ens ofereix un recital d’arcs delicats i columnes etèries, que sostenen estructures que semblen flotar. Pintures magnífiques recobrien els murs. Ara només podreu veure’n l’ombra i les reproduccions, perquè es varen arrancar i són disseminades pels millors museus del món. Arribeu-vos a San Baudelio després de visitar Berlanga de Duero, la seva Colegiata i el seu castell. Quan acabeu de veure Berlanga recordeu que, un xic més enllà teniu Gormaz, amb el seu castell, i la vila d’Osma, amb el Burgo de Osma, o el poblet medieval de Catalañazor. Aquesta és una ruta que sempre voldreu repetir. A Berlanga trobareu tota mena de serveis. Aneu a “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant, o bé al Palacio de Brias. O a l’hotel Fray Tomás. Descobrireu una terra, a Sória, on encara queden coses bones.
En Soria, a unos 8 kms de Berlanga de Duero, a medio camino entre Caltojar y Casillas de Berlanga, encontraréis San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Por fuera, la ermita situada en un páramo desolado no da ninguna pista de la belleza que guarda su interior. Pero sólo atravesar la puerta del impacto es chocante. Una arquitectura finísima, con un milenio a sus espaldas, nos ofrece un recital de arcos delicados y columnas etéreas, que sostienen estructuras que parecen flotar. Pinturas magníficas recubrían los muros. Ahora sólo podrá ver la sombra y las reproducciones, porque se arrancaron i hoy en dia andan diseminadas por los mejores museos del mundo. Llegaros hasta San Baudelio tras visitar Berlanga de Duero, su Colegiata y su castillo. Cuando terminen de ver Berlanga recuerden que, un poco más allá tienen Gormaz, con su castillo, y la villa de Osma, con el Burgo de Osma, o el pueblo medieval de Catalañazor. Esta es una ruta que siempre querrán repetir. En Berlanga encontrarán todo tipo de servicios. Como el hotel “La Posada de los leones”, buen hotel y buen restaurante, o bien el Palacio de Brias. O en el hotel Fray Tomás. Descubriréis una tierra, Soria, donde todavía quedan cosas buenas.
Juny 25, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Castella, Romànic, llargues, medieval |
arquitectura, baudelio, Berlanga, caltojar, casillas, Mossàrab, Mozárabe, pintura, pintures, Romanico, Romànic, Soria |
Cap comentari encara

La Riera de Merlès és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país:
el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. De tota manera la riera de Merlès és una zona molt turística. La gent que coneix el territori no s’està de fer-hi cap. Excursionistes, pescadors i banyistes cerquen tot l’any, però sobretot a l’estiu, els refrescants salts d’aigua, entre les roques i els gorgs profunds on encara hi viuen les dones d’aigua. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Nosaltres ho hem fet des del càmping fins Santa Maria de Merlès. Pugeu al Lluçanés per Vic, anant després cap a Olost i Prats del lluçanés. És la ruta més fàcil i senzilla. O per la carretera de Berga fins Puig-Reig per anar després a
Santa Maria de Merlès. Aprofiteu per visitar el desconegut i maravellós monestir de Lluçà, una joia del romànic català. Una preciositat que cal veure de totes totes. Aneu-hi a inicis de l’estiu, per Sant Joan, i aprofiteu per viure a
Prats de Lluçanés la festa dels Elois, el 25 de juny. Una festa antiga, diferent, amb balls ancestrals, com el contrapas. Rondeu tot el Lluçanés. Gaudiu dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu
el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com
l’Hotelet. O bé cases rurals com
Cal Músic. Per dinar us recomanem
Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu
“La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions.
La Riera de Merlès es uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. De todos modos la riera de Merlès es una zona muy turística. La gente que conoce el territorio no se recata de disfrutarla. Excursionistas, pescadores y bañistas buscan ocio todo el año. Pero el auge és sobre todo en verano, en los refrescantes saltos de agua, entre las rocas y las pozas profundas donde aún viven las hadas. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aproveche para visitar el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Hay que ir en los inicios del verano, por San Juan, y aprovechar para vivir en Prats de Lluçanès la fiesta de los Eloy, el 25 de junio. Una fiesta antigua, diferente, con bailes ancestrales, como el contrapaso. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats – Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer le recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama “La Primitiva”. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones.
Juny 22, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Berguedà, Hotels, Monestirs, Natura, Osona, Romànic, medieval, mitjanes |
alpens, baño, banyar, Cal, Camping, casa, Casas, cases, Gorg, gorgs, hotel, hotelet, Lluçanès, lluçà, Maria, merles, Monasterio, Monestir, music, olost, Prats, primitiva, prtas, quico, restaurant, restaurante, Riera, rio, riu, Romanico, Romànic, rural, santa |
Cap comentari encara

En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romànic, dins un bellíssim poblet de pessebre: Conques. Aquesta bonica localitat está situdada al Departament de l’Aveyron, prop de la Vall del Lot, no gaire lluny d’Espalion o Figeac. L’Abadia de la Sainte-Foy, (a la foto), és una de les més fantàstiques construccions romàniques d’Europa. A més representa una de les fites importants del camí de Sant Jaume a França, com Le Puy en Velay o Albí. Per altra banda el poblet de Conques és una delícia medieval. Carrers estrets, cases de pedra, ponts i places, envolten l’abadia, que s’aixeca entre les teulades com un colòs. Tal i com va ser planejat que fos fa deu segles. Tal i com sempre ha estat. No us perdeu una visita a Conques, a la seva vall, als seus boscos. Creureu, per un moment, que les autopistes, les presses, la civilització són imaginàries. Creureu que heu viatjat en el temps, i gaudireu de la pau i la tranquilitat d’un entorn màgic, incontaminat. Arribeu a Conques de la millor manera: en el transcurs d’una ruta pel Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pobles medievals, rius plàcids, gorges imponents. Per dormir mireu-vos l’hotel Sainte Foy, un clàssic. Caríssim, però amb una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog, només per butxaques molt fortes. L’Alberg de Sant Jaume és més senzill, però te dues xemeneies de Logis de France. Si us agrada anar de càmping esteu de sort. Conques te càmpings preciosos, a dins com ara Le Beau Rivage, on nosaltres hem estat, o fora del poble, al camp.
En un viaje por el sur de Francia no podemos olvidar este monumento capital, esta maravilla del románico, en un bellísimo pueblo de pesebre: Conques. Esta bonita localidad está situdada en el Departamento de l’Aveyron, cerca del Valle del Lot, no muy lejos de Espalion o Figeac. La Abadía de la Sainte-Foy, (en la foto), es una de las más fantásticas construcciones románicas de Europa. Además representa una de las metas importantes del camino de Santiago en Francia, como Le Puy en Velay o Albí. Por otra parte el pueblo de Conques es una delicia medieval. Calles estrechas, casas de piedra, puentes y plazas, rodean la abadía, que se levanta entre los tejados como un coloso. Tal y como fue planeado que fuera hace diez siglos. Tal y como siempre ha sido. No te pierdas una visita a Conques, a su valle, a sus bosques. Vais a creer, por un momento, que las autopistas, las prisas, la civilización son imaginarias. Vais a creer que habeis viajado en el tiempo, y disfrutareis de la paz y la tranquilidad de un entorno mágico, incontaminado. llegad hasta Conques de la mejor manera: en el transcurso de una ruta por el Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pueblos medievales, ríos plácidos, cañones imponentes. Para dormir miraros el hotel Sainte Foy, un clásico. Carísimo, pero con una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog,es sólo para bolsillos muy poderosos. El Albergue de Saint Jacques es más sencillo, pero tiene dos chimeneas de Logis de France. Si os gusta ir de camping estais de suerte. Conques tiene campings preciosos, dentro del pueblo como Le Beau Rivage, donde nosotros hemos dormido, o fuera del pueblo, en el campo.
Juny 10, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, França, Hotels, Monestirs, llargues, medieval |
Abadia, alberg, albergue, aveyron, beau, Camino, Camping, Conques, foy, França, Francia, jaume, Lot, rivage, Romanico, Romànic, Ruta, Sainte, Sant, Santiago, Vall, Valle |
Cap comentari encara

El monestir de Fitero és poc conegut. De fet és quasi bé gens conegut. No queda gaire cosa d’aquest gran cenobi navarrès de la Ribera. Tot just l’esglèsia és visitable mentre durin les obres de restauració. Però és suficient per fer-hi una bona visita. Si la trobeu oberta. Perquè l’horari és demencial. Obren poquíssims dies l’any i només una o dues vegades al dia. La visita és sempre guiada. Millor concertar l’hora per telèfon amb l’oficina de turisme de Fitero. Ara bé, si arribeu a entrar-hi veureu que val la pena. I si no, l’exterior, com podeu observar, ja és força impressionant. Si aneu cap a Pamplona, des de Saragossa, o bé cap a Logroño, no deixeu de fer una petita parada. O encara millor, passeu uns dies a la Ribera de Navarra. A Fitero, on hi ha un gran balneari, una mica atrotinat, i altres hotels i apartaments. A Corella. O a Tudela, per exemple. Podeu visitar tota la comarca des de qualsevol poble. Hi ha molts motius: el casc antic i la catedral de Tudela. El desert de las Bárdenas. Fítero. El riu Alhama i la seva vall. Corella i el seu barroc. Nosaltres varem dormir a l’hotel AC de Tudela. Una gran decisió. En temporada baixa preus d’escàndol. I varem menjar al Remigio. Un altre bon hotel i excel·lent restaurant.
El monasterio de Fitero es poco conocido. De hecho es casi desconocido. No queda mucho de este gran cenobio navarro de la Ribera. Apenas la iglesia se puede visitar mientras duren las obras de restauración. Pero es suficiente para hacer una buena visita. Si la encuentra abierta. Porque el horario es demencial. Abren poquísimos días al año y sólo una o dos veces al día. La visita es siempre guiada. Mejor concertar la hora por teléfono con la oficina de turismo de Fitero. Ahora bien, si llega a entrar en él verá que vale la pena. Y si no, el exterior, como podéis observar, ya es bastante impresionante. Si vais hacia Pamplona, desde Zaragoza, o bien hacia Logroño, no dejéis de hacer una pequeña parada. O mejor aún, pasar unos días en la Ribera de Navarra. En Fitero, donde hay un gran balneario, algo envejecido, y otros hoteles y apartamentos. En Corella. O en Tudela, por ejemplo. Podéis visitar toda la comarca desde cualquier pueblo. Hay muchos motivos: el casco antiguo y la catedral de Tudela. El desierto de las Bárdenas. Fitero. El río Alhama y su valle. Corella y su barroco. Nosotros dormimos en el hotel AC de Tudela. Una gran decisión. En temporada baja pone precios de escándalo. Y comimos en el Remigio. Otro buen hotel y excelente restaurante.
Juny 7, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Cister, Hotels, Monestirs, Romànic, llargues, medieval |
AC, apartamentos, apartaments, bardenas, corella, Fitero, hotel, Hotels, Monasterio, Monestir, navarra, ribera, Romanico, Romànic, Tudela |
Cap comentari encara

El bonic poblet de Son es troba al Pallars Sobirà, a dalt de tot d’un balcó privilegiat damunt la Vall d’Àneu. S’hi arriba per la carretera de Sort a Vielha, pel Port de la Bonaigua, desviant-se un km. més a munt de València d’Àneu. Està ben indicat. El petit poble conserva molt bé tot l’aire rural i està envoltat d’una natura magnífica. és centre adient per fer moltíssimes excursions per la zona. La seva esglèsia, amb un campanar romànic maravellós, (a la foto), és visitable. Dins trobareu unes pintures romàniques. Des del campanar les vistes són de vertígen damunt tot el Pirineu i les valls circundants. Des de Son us podeu arribar en poca estona al complex de Les Planes de Son. Una escola de natura on podeu fer tallers científics i de natura, i també allotjar-vos. Per dormir, si no us agraden les habitacions i preus de les Planes, podeu fer cap a qualsevol hotel d’Esterri d’Àneu o de Sort. Nosaltres hem dormit a la Pensió Noguera a Llavorsí.
El bonito pueblo de Son se encuentra en el Pallars Sobirà, en lo alto de un balcón privilegiado sobre la Vall d’Àneu. Se llega por la carretera de Sort a Vielha, por el Puerto de la Bonaigua, desviándonos un km. más arriba de Valencia d’Àneu. Está bien indicado. El pequeño pueblo conserva muy bien todo el aire rural y está rodeado de una naturaleza magnífica. Es un centro muy adecuado para hacer muchísimas excursiones por la zona. Su iglesia, con un campanario románico maravilloso, (en la foto), es visitable. Dentro encontraréis unas pinturas románicas. Desde el campanario las vistas son de vértigo sobre todo el Pirineo y los valles circundantes. Desde Son puede llegar rápidamente al complejo de Les Planes de Son. Una escuela de naturaleza donde podéis hacer talleres científicos y de naturaleza, y también disfrutar. Para dormir, si no os gustan las habitaciones y precios de Les Planes, pueden hacer noche en cualquier hotel de Esterri d’Àneu o de Sort. Nosotros hemos dormido en la Pensión Noguera en Llavorsí.
Maig 22, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Hotels, Natura, Pallars, Romànic, mitjanes |
Aneu, escola, escuela, Hostal, Natura, Noguera, Pallars, planes, Romanico, son, Vall, Valle |
Cap comentari encara

La ruta que porta fins el bonic monestir romànic d’Obarra la segueix poca gent. És una ruta alternativa a les carreteres que porten de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. És una ruta que fa molta més volta, però que us recomanem perquè pot estar justificada pel seu altíssim interès històric i natural. Es tracta d’arribar-se a Lleida i Benabarri, i anar després cap a Graus. La visita a Graus, amb el seu santuari de la Peña i la seva excepcional plaça major, ja val la pena. També podeu dinar o comprar embotit del bo, i bon formatge artesà, a Casa Melsa. Continueu després cap a Vielha des de Graus, remuntant la Vall d’Isàbena. Parada obligada a Roda de Isàbena, antiquíssima seu episcopal, que conserva la seva catedral romànica, el claustre i els carrers plens de sabor. Continueu cap a Vielha. Abans d’arribar a Bonansa, abans de ficar-vos en els preciosos engorjats de la capçalera de l’Isàbena, a mà dreta trobareu aquesta esglèsia prioral, únic record del monestir d’Obarra. En acabar la visita podeu continuar fins Bonansa i Vilaller, i d’aquí a la Vall d’Aran. Si esteu cansats de fer sempre la mateixa ruta, aquesta us obrirà nous horitzons. A costa, això si, de fer més kilòmetres i mes voltes. No volem enganyar-vos. Ara bé, el paisatge i els monuments que veureu, bé s’ho valen. Nosaltres no hem dormit a la zona, però hi ha bones cases rurals, i una hospederia.
La ruta que lleva hasta el bonito monasterio románico de Obarra la sigue poca gente. Es una ruta alternativa a las carreteras que llevan de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. Es una ruta que da mucha más vuelta, pero que os recomendamos porque puede estar justificada por su altísimo interés histórico y natural. Se trata de llegar a Lérida y Benabarri, e ir después hacia Graus. La visita a Graus, con su santuario de la Peña y su excepcional plaza mayor, ya merece la pena. También puede comer o comprar embutido del bueno, y buen queso artesano, en Casa Melsa. Continúe después hacia Vielha desde Graus, remontando el Valle de Isábena. Parada obligada en Roda de Isábena, antiquísima sede episcopal, que conserva su catedral románica, el claustro y las calles llenas de sabor. Continúe hacia Vielha. Antes de llegar a Bonansa, antes de meterse en los preciosos desfiladeros de la cabecera del Isábena, a mano derecha encontrará esta iglesia prioral, único recuerdo del monasterio de Obarra. Al acabar la visita puede continuar hasta Bonansa y Vilaller, y de allí ir hasta la Vall d’Aran. Si estáis cansados de hacer siempre la misma ruta, esta os abrirá nuevos horizontes. A costa, eso sí, de hacer más kilómetros y dar más vueltas. No queremos engañaros. Ahora bien, el paisaje y los monumentos que veréis, lo valen. Nosotros no hemos dormido en la zona, pero hay buenas casas rurales, y una hospedería en Roda.
Maig 16, 2009
Publicat per
joanmolar |
Aragó, Art, Natura, Romànic, medieval |
Aragó, Aragón, bonansa, catedral, embotits, embutidos, Graus, Isabena, melsa, Monasterio, Monestir, natural, Obarra, Roda, Romanico, Romànic |
Cap comentari encara

Alguna cosa haviem de fotografiar i posar com a portada de l’entrada a aquesta maravellosa població de Sória. Teniem moltes oportunitats. Podia ser la magnífica Colegiata, amb el cocodril penjant de les seves parets. O l’imponent palau dels senyors nobles de la vila. O els carrers medievals. O el rotllo jurisdiccional. O el potent castell que domina la ciutat des de dalt del seu turó. Al final fou el castell com podia haver estat qualsevol altre cosa. Res defineix el conjunt. Un conjunt que és un tot i que fa de Berlanga de Duero un poble que cal visitar. No us oblideu tampoc de fer els escassos kms. que separen Berlanga de l’ermita pre-romànica de Sant Baudelio de Casillas. Una joia del romànic més primitiu a Europa. Aneu a Berlanga. Aneu-hi en el transcurs d’un recorregut inoblidable per les terres baixes de Sória. Aneu-hi quan visiteu Gormaz, el seu castell, Osma, el Burgo de Osma i Catalañazor. Una ruta que no podeu deixar de fer. Perquè Sória existeix i, a més, és molt bonica. A Berlanga s’hi menja bé, s’hi dorm bé, i és un bon centre d’excursions. Teniu “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant. Si us agrada dormir en palaus teniu: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. A Sória encara saben com viure!.
Algo debíamos fotografiar y poner como portada de la entrada de esta maravillosa población de Soria. Teníamos muchas posibilidades. Podía ser la magnífica Colegiata, con el cocodrilo colgando de sus paredes. O el imponente palacio de los señores nobles de la villa. O las calles medievales. O el rollo jurisdiccional. O el potente castillo que domina la ciudad desde lo alto de su colina. Al final fue el castillo como podía haber sido cualquier otra cosa. Nada define el conjunto. Un conjunto que es un todo y que hace de Berlanga de Duero un pueblo que hay que visitar. No olvide tampoco de hacer los escasos kms. que separan Berlanga de la ermita prerrománica de San Baudelio de Casillas. Una joya del románico más primitivo en Europa. Id a Berlanga. Id en el transcurso de un recorrido inolvidable por las tierras bajas de Soria. Id cuando visiteis Gormaz, su castillo, Osma, el Burgo de Osma y Catalañazor. Una ruta que no se puede dejar de hacer. Porque Soria existe y, además, es muy bonita. En Berlanga se come bien, se duerme bien, y es un buen centro de excursiones. Tienen “La posada de los leones”, un buen hotel y restaurante. Si les gusta dormir en palacios tienen: El palacio de Brias, o el Fray Tomás. ¡En Soria aún saben cómo vivir!.
Maig 12, 2009
Publicat per
joanmolar |
Art, Castella, Hotels, Romànic, llargues, medieval |
baudelio, Berlanga, brias, burgo, casillas, castell, castillo, Catalañazor, Colegiata, Duero, ermita, hotel, leones, osma, posada, Romanico, Romànic, Soria, Tomas |
Cap comentari encara