León
León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic.
León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.
San Juan de Duero
San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.
San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.
Sant Cebrià de Cabanyes

Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d’un poble que no va arribar a consolidar-se, s’alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d’aquest municipi que s’hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s’estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: Sant Cebrià de Cabanyes. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l’ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L’interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. Boníssima excursió per bicicletes. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l’ermita, ni cap mena de servei. Haureu d’utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.
Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.
Brioude

És molt difícil descriure amb paraules la magnificència i l’esplendor d’aquesta joia del romànic europeu. Brioude, una vila medieval perduda al mig de la desconeguda Auvèrnia, apartada de la nova autopista A-75, us impressionarà amb la seva esglèsia abacial. Un romànic altíssim, puríssim, espiritual. Un temple de dimensions poques vegades vistes, amb unes pintures esplèndides, que s’enfilen pels pilars i decoren els murs. La capella de Sant Miquel, avui dia desafortunadament tancada per obres, és el summum de l’art pintoric romànic a França. Trobareu Brioude a mig camí entre Millau i Clermont Ferrand, al cor de l’Auvèrnia. Us haureu de desviar uns pocs kilòmetres, 8 o 10, de l’autopista A-75, que va de Beziers a París. Podeu fer només una parada, o bé fer-lo el vostre punt de referència en la visita de la regió. Monestirs com La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un poblet preciós. Pobles medievals amb castells imponents, com ara Lamothe o Domeyrat, on fan lluites medievals només per a vosaltres. Evidentment, els castells de la remota i oblidada Auvèrnia no són els de la Vall del Loire, però quan hagueu vist aquells, bé podeu fer una volta per aquests altres, més propers. No hem dormit a Brioude, però hi ha molt bons hotels. Mireu la web de l’OT turisme. En canvi si que us recomanarem, i molt, una pizzeria per dinar. Pizzes inacabables, gegants, boníssimes, fetes davant vostre, al foc de llenya. Una passada feta pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al costat de l’abadia, a l’1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Les millors pizzes que hem probat mai.També amanides i altres plats. Tot suculent!.
Es muy difícil describir con palabras la magnificencia y el esplendor de esta joya del románico europeo. Brioude, una villa medieval perdida en medio de la desconocida Auvernia, apartada de la nueva autopista A-75, le impresionará con su iglesia abacial. Un románico altísimo, purísimo, espiritual. Un templo de dimensiones pocas veces vistas, con unas pinturas espléndidas, que trepan por los pilares y decoran los muros. La capilla de San Miguel, hoy en día desafortunadamente cerrada por obras, es el summum del arte pintórico románico en Francia. Encontraréis Brioude a medio camino entre Millau y Clermont Ferrand, en el corazón de la Auvernia. Deberan desviarse unos pocos kilómetros, 8 ó 10, de la autopista A-75, que va de Beziers en París. Pueden hacer sólo una parada, o bien que sea su punto de referencia en la visita de la región. Monasterios como La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un pueblecito precioso. Pueblos medievales con castillos imponentes, como Lamothe o Domeyrat, donde reviven las luchas medievales sólo para vosotros. Evidentemente, los castillos de la remota y olvidada Auvernia no son los de la Vall del Loire, pero cuando haya visto aquellos, bien puede darse una vuelta por estos otros, más cercanos. No hemos dormido en Brioude, pero hay muy buenos hoteles. Vea la web del OT turismo. En cambio si que os recomendaremos, y mucho, una pizzería para comer. Pizzas interminables, gigantes, buenísimas, hechas ante vuestros ojos, al fuego de leña. Una pasada hecha pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al lado de la abadía, al 1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Las mejores pizzas que hemos probado nunca. También ensaladas y otros platos apetitosos.
San Baudelio de Casillas

A Sòria, a uns 8 kms de Berlanga de Duero, a mig camí entre Caltojar i Casillas de Berlanga, trobareu Sant Baudelio de Casillas una joia incomparable de l’art mossàrab. De fora, l’ermita situada en un pàram desolat no dona cap pista de la bellessa que guarda el seu interior. Però només travessar la porta l’impacte és colpidor. Una arquitectura finíssima, amb un mil·leni a les seves espatlles, ens ofereix un recital d’arcs delicats i columnes etèries, que sostenen estructures que semblen flotar. Pintures magnífiques recobrien els murs. Ara només podreu veure’n l’ombra i les reproduccions, perquè es varen arrancar i són disseminades pels millors museus del món. Arribeu-vos a San Baudelio després de visitar Berlanga de Duero, la seva Colegiata i el seu castell. Quan acabeu de veure Berlanga recordeu que, un xic més enllà teniu Gormaz, amb el seu castell, i la vila d’Osma, amb el Burgo de Osma, o el poblet medieval de Catalañazor. Aquesta és una ruta que sempre voldreu repetir. A Berlanga trobareu tota mena de serveis. Aneu a “La posada de los leones“, un bon hotel i restaurant, o bé al Palacio de Brias. O a l’hotel Fray Tomás. Descobrireu una terra, a Sória, on encara queden coses bones.
En Soria, a unos 8 kms de Berlanga de Duero, a medio camino entre Caltojar y Casillas de Berlanga, encontraréis San Baudelio de Casillas una joya incomparable del arte mozárabe. Por fuera, la ermita situada en un páramo desolado no da ninguna pista de la belleza que guarda su interior. Pero sólo atravesar la puerta del impacto es chocante. Una arquitectura finísima, con un milenio a sus espaldas, nos ofrece un recital de arcos delicados y columnas etéreas, que sostienen estructuras que parecen flotar. Pinturas magníficas recubrían los muros. Ahora sólo podrá ver la sombra y las reproducciones, porque se arrancaron i hoy en dia andan diseminadas por los mejores museos del mundo. Llegaros hasta San Baudelio tras visitar Berlanga de Duero, su Colegiata y su castillo. Cuando terminen de ver Berlanga recuerden que, un poco más allá tienen Gormaz, con su castillo, y la villa de Osma, con el Burgo de Osma, o el pueblo medieval de Catalañazor. Esta es una ruta que siempre querrán repetir. En Berlanga encontrarán todo tipo de servicios. Como el hotel “La Posada de los leones”, buen hotel y buen restaurante, o bien el Palacio de Brias. O en el hotel Fray Tomás. Descubriréis una tierra, Soria, donde todavía quedan cosas buenas.
Riera de Merlès

Conques

En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romànic, dins un bellíssim poblet de pessebre: Conques. Aquesta bonica localitat está situdada al Departament de l’Aveyron, prop de la Vall del Lot, no gaire lluny d’Espalion o Figeac. L’Abadia de la Sainte-Foy, (a la foto), és una de les més fantàstiques construccions romàniques d’Europa. A més representa una de les fites importants del camí de Sant Jaume a França, com Le Puy en Velay o Albí. Per altra banda el poblet de Conques és una delícia medieval. Carrers estrets, cases de pedra, ponts i places, envolten l’abadia, que s’aixeca entre les teulades com un colòs. Tal i com va ser planejat que fos fa deu segles. Tal i com sempre ha estat. No us perdeu una visita a Conques, a la seva vall, als seus boscos. Creureu, per un moment, que les autopistes, les presses, la civilització són imaginàries. Creureu que heu viatjat en el temps, i gaudireu de la pau i la tranquilitat d’un entorn màgic, incontaminat. Arribeu a Conques de la millor manera: en el transcurs d’una ruta pel Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pobles medievals, rius plàcids, gorges imponents. Per dormir mireu-vos l’hotel Sainte Foy, un clàssic. Caríssim, però amb una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog, només per butxaques molt fortes. L’Alberg de Sant Jaume és més senzill, però te dues xemeneies de Logis de France. Si us agrada anar de càmping esteu de sort. Conques te càmpings preciosos, a dins com ara Le Beau Rivage, on nosaltres hem estat, o fora del poble, al camp.
En un viaje por el sur de Francia no podemos olvidar este monumento capital, esta maravilla del románico, en un bellísimo pueblo de pesebre: Conques. Esta bonita localidad está situdada en el Departamento de l’Aveyron, cerca del Valle del Lot, no muy lejos de Espalion o Figeac. La Abadía de la Sainte-Foy, (en la foto), es una de las más fantásticas construcciones románicas de Europa. Además representa una de las metas importantes del camino de Santiago en Francia, como Le Puy en Velay o Albí. Por otra parte el pueblo de Conques es una delicia medieval. Calles estrechas, casas de piedra, puentes y plazas, rodean la abadía, que se levanta entre los tejados como un coloso. Tal y como fue planeado que fuera hace diez siglos. Tal y como siempre ha sido. No te pierdas una visita a Conques, a su valle, a sus bosques. Vais a creer, por un momento, que las autopistas, las prisas, la civilización son imaginarias. Vais a creer que habeis viajado en el tiempo, y disfrutareis de la paz y la tranquilidad de un entorno mágico, incontaminado. llegad hasta Conques de la mejor manera: en el transcurso de una ruta por el Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pueblos medievales, ríos plácidos, cañones imponentes. Para dormir miraros el hotel Sainte Foy, un clásico. Carísimo, pero con una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog,es sólo para bolsillos muy poderosos. El Albergue de Saint Jacques es más sencillo, pero tiene dos chimeneas de Logis de France. Si os gusta ir de camping estais de suerte. Conques tiene campings preciosos, dentro del pueblo como Le Beau Rivage, donde nosotros hemos dormido, o fuera del pueblo, en el campo.
-
Arxius
- Desembre 2009 (25)
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris




