Bruniquel
Bruniquel, dalt del seu espadat, penjat damunt l’Aveyron, just a l’entrada de les magnífiques gorges d’aquest plàcid riu, és un poblet encantador amb boniques cases de pedra i fusta. Una vila medieval de carrers estrets, cases fortes, portes adovellades, finestres gòtiques i balcosn florits, a la primavera. Bruniquel te un castell, però això no vol dir res. És el conjunt el que fa únic a Bruniquel. Sense que res destaqui massa. Són els petits detalls de cada carrer, de cada casa que fan bonic el poble. Podeu arribar a Bruniquel en el transcurs d’una sortida, d’un pont o unes vacances per el Perigord, el Quercy o el sud de França. No està gaire lluny de la bellíssima Albi, ni de Toulouse. Incloueu la visita a Bruniquel juntament amb la que podeu fer a Puycelci o Castellnou de Montmirail, que com el mateix Bruniquel, són viles d’entre les més boniques de França. Si finalment decidiu pujar fins aquí, podeu completar la ruta amb una volta per Cordes sur Ciel. I no oblideu de comprar vins a la veïna Gaillac!. A Bruniquel no hi ha hotels, tal i com els coneixem aquí, però si boniques cases rurals, com la del Castell, amb habitacions familiars, o La Maison du Condonier, o Cornelia, totes amb moltíssim encant.
Bruniquel, colgado en su acantilado sobre el Aveyron, está justo a la entrada de las magníficas gargantas de este plácido río. Es un pueblo encantador con bonitas casas de piedra y madera. Una villa medieval de calles estrechas, casas antiguas, puertas adinteladas, ventanas góticas y balcones floridos, en primavera. Bruniquel tiene un castillo, pero eso no significa nada. Es el conjunto lo que hace único a Bruniquel. Sin que nada destaque demasiado. Son los pequeños detalles de cada calle, de cada casa, los que hacen bonito el pueblo. Pueden llegar a Bruniquel en el transcurso de una salida, un puente o unas vacaciones recorriendo el Périgord, el Quercy o el sur de Francia. No está muy lejos de la bellísima Albi, ni de Toulouse. Incluyan la visita a Bruniquel junto a las de Puycelci o Castellnou de Montmirail, que como el mismo Bruniquel, son villas de entre las más bonitas de Francia. Si finalmente se deciden a subir hasta aquí, pueden completar la ruta con una vuelta por Cordes sur Ciel. ¡Y no olviden comprar vinos en la vecina Gaillac!. En Bruniquel no hay hoteles, tal y como los conocemos aquí, pero si bonitas casas rurales, como la del castillo, con habitaciones familiares, o La Maison du Condonier, o Cornelia, todas con muchísimo encanto.
San Juan de Duero
San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.
San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.
La Vall d’Aure

La bellíssima vall d’Aure és un destí adequat per qualsevol època de l’any. Els llacs de Neouvielle, altíssima muntanya, ofereixen l’aventura de quasi tocar el cel. S’hi pot arribar en cotxe, per bona carretera, durant el bon temps. Des d’allà podeu fer mutitud de petites i grans excursions per paratges que no desmereixen la comparació amb els Alps més alpins. Més avall Sant Lary Soulan és una bona estació d’esquí, com Piau-Engaly. Un centre comercial i de serveis amb botigues de tota mena, algunes molt sofisticades. La Vall de Riumajor, millor sense neu, ofereix al viatger l’aigua i els boscos en estat pur. Natura i res més. Durant l’estiu un descans pel cos i l’ànima. A la tardor un poema visual de colors, tons i semitons. Més avall Arreau, la capital de les quatre valls. Nus administratiu. Trobareu aquí tot el que desitgeu, i un hotel, un senyor hotel, un hotelàs amb majúscules. L’Hotel d’Anglaterra ofereix al viatger una cuina acurada, deliciosa, plena de matissos. També unes bones habitacions. Pujant cap al port de Peyresourde trobareu el llac amable de Genós, ideal per nedar, fer kaiac, caminar… a les seves vores hi ha bons càmpings, en un entorn idílic. I un centre termal: Balnea. No us caldrà anar fins Andorra mai més. Balnea serà el vostre balneari de capçalera. Pugeu a la vall pirinenca d’Aure pel tunel de Bielsa, via Lleida, Barbastre, L’Ainsa i Bielsa. Si no us agrada dormir en territori de França, podeu visitar el vall fent nit a l’Hotel Bielsa. Bon menjar i bones habitacions. Fantàstic per un cap de setmana llarg o unes vacances. Complementeu la sortida amb una visita al Vall de Pineta i a la Vall de Gistain. Ja ens direu com us ho heu passat.
La bellísima valle de Aure es un destino adecuado para cualquier época del año. Los lagos de Neouvielle, altísima montaña, ofrecen la aventura de casi tocar el cielo. Se puede llegar en coche, por buena carretera, durante el buen tiempo. Desde allí puede hacer mutitud de pequeñas y grandes excursiones por parajes que no desmerecen la comparación con los Alpes más alpinos. Más abajo Sant Lary Soulan es una buena estación de esquí, como Piau-Engaly. Un centro comercial y de servicios con tiendas de todo tipo, algunas muy sofisticadas. Valle de Riumajor, mejor sin nieve, ofrece al viajero el agua y los bosques en estado puro. Naturaleza y nada más. Durante el verano un descanso para el cuerpo y el alma. En otoño un poema visual de colores, tonos y semitonos. Más abajo Arreau, la capital de los cuatro valles. Nudo administrativo. Encontrará aquí todo lo que pueda desea, y un hotel, un señor hotel, un hotelazo, con mayúsculas. El Hotel de Inglaterra ofrece al viajero una cocina esmerada, deliciosa, llena de matices. También unas buenas habitaciones. Subiendo hacia el puerto de Peyresourde encontrará el lago amable de Genós, ideal para nadar, hacer kayak, caminar … en sus orillas hay buenos campings, en un entorno idílico. Y un centro termal: Balnea. No necesitará ir hasta Andorra nunca más. Balnea es, desde hoy, su balneario de cabecera. Subid hasta el valle pirenaico de Aure por el túnel de Bielsa, vía Lleida, Barbastro, L’Ainsa y Bielsa. Si les gusta dormir en territorio de Francia, pueden visitar el valle haciendo noche en el Hotel Bielsa. Buena comida y buenas habitaciones. Fantástico para un fin de semana largo o unas vacaciones. Complemente la salida con una visita al Valle de Pineta y el Valle de Gistain. Ya nos diréis qué tal os lo habéis pasado.
Vall d’Assua
A la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, prop de Sort, hi passa el riu Pamano. La Vall on te lloc la novela de Jaume Cabré si que és tan bonica com ell la descriu. Per arribar-hi heu de pujar per Tàrrega i Balaguer cap a Tremp i Pobla de Segur, per arribar fins a Sort. D’allà surt la carretera que us portarà fins les antigues pistes d’esquí de Llesui, al final del Vall. Haureu atravessat tot Àssua. Poblets com Altron, Surp, (a la foto), Bernui o Seurí. Llogarets de pessebre on la natura s’ha conservat i els rius encara canten. La Vall d’Àssua, malgrat la seva corprenedora bellessa, és de les menys conegudes de tot el pirineu català. La gent passà ràpida camí de la Bonaigua, de l’Aran o de la Vall Ferrera, sense adonar-se que, damunt Sort te un paradís a la seva disposició. Sobretot a la tardor, quan s’encén de mil colors, però també amb el verd tendral de la primavera, plena de flors i d’aigua arreu de la Vall. I per descomptat a l’estiu, on ve molt de gust refrescar-se en les aigües dels rierols i els gorgs, i estirar-se a la gespa d’un prat de dalla. O a l’hivern, malgrat que l’estació d’esquí està morta, la neu cobreix rutes i camins, arbres i teulades, invitant-vos a gaudir-la. Moltes caminades possibles per tota la vall. Ideal pels infants. Nosaltres hem dormit a Bernuí i Seurí, en dues cases rurals d’aquestes localitats. Ara, ja no hi són. N’hi moltes més arreu d’Àssua. Només us cal mirar la web de la Vall. També hotelets cassolans. Com el Roch, o el Vall d’Àssua. Ambdòs bons restaurants també. Si voleu quelcom més d’encant podeu anar a Sort, a l’hotel Pessets, i els seus apartaments. Un lloc que mai no us fallarà. Bona taula també.
Por el Valle de Àssua, en el Pallars Sobirà, cerca de Sort, pasa el río Pamano. En este valle és donde tiene lugar la novela de Jaume Cabré. I sí, es tan bonita como él la describe. Para llegar hay que subir por Tàrrega y Balaguer hacia Tremp y Pobla de Segur, para llegar hasta Sort. De allí sale la carretera que les llevará hasta las antiguas pistas de esquí de Llesui, al final del Valle. Deberá atravesar todo Àssua. Verà pueblos como Altron, Surp, (en la foto), Bernui o Seurí. Aldeas de pesebre donde la naturaleza se ha conservado y los ríos aún cantan. La Vall d’Àssua, pese a su sobrecogedora belleza, es de las menos conocidas de todo el pirineo catalán. La gente pasa rápida camino de la Bonaigua, del Aran o de la Vall Ferrera, sin darse cuenta de que, encima del mismo Sort tiene un paraíso a su disposición. Sobre todo en otoño, cuando se enciende todo el valle de mil colores, pero también con el verde tierno de la primavera, llena de flores y de agua. Y por supuesto en verano, donde apetece mucho refrescarse en las aguas de los arroyos y las pozas, y tumbarse en el césped de un prado de siega. O en invierno, aunque la estación de esquí está muerta, cuando la nieve cubre rutas y caminos, árboles y tejados, invitando a disfrutarla. Muchas caminatas, cortas y largas són posibles por todo el valle. Ideal para los niños. Nosotros hemos dormido en Bernui y Seurí, en dos casas rurales de estas localidades. Ahora, ya no están. Hay muchas más en otras partes de Àssua. Sólo hay que mirar la web del valle. También hotelitos caseros. Como el Roch, o el Valle de Àssua. Ambos con buenos restaurantes también. Si desea algo más de encanto puede ir hasta Sort, y dormir en el hotel Pessets, o en sus apartamentos. Un lugar que nunca os fallará. Buena mesa también.
Festes a Alcover

L’octubre és el més de les festes a Alcover. Teniu per triar i escollir. Festes populars religioses, com la del Remei, festes profanes com la fira de Bandolers i festes de sempre, la festa Major. Us les volem explicar. Comencem per la primera, i la més curta. El Remei és un santuari situat a uns kilòmetres d’Alcover, en un paratge molt bonic, seguint el riu de la Glorieta. Potser el millor dia per anar al Remei no sigui, precisament, el propi dia de la festa. Tot i que és molt lluida, i molt entranyable, estarà tot ple de gom a gom. Pujar-hi en cotxe, cosa molt factible altres dies, serà impossible. Hi ha servei d’autobús gratuït. La vall del Glorieta és idílica per passejar-hi i per banyar-se en el riu, d’aïgues cristal·lines. A l’estiu és un goig. La fira de Bandolers és magnífica. Hi ha teatre al carrer, cercaviles, mercat medieval amb moltes parades d’oficis, artesanes i gastronòmiques. També molts actes pensats per la canalla. La festa Major, la setmana següent a la fira de Bandolers, ens deixa atraccions, molt més bé de preu que a Barcelona i rodalies. Són atraccions de fira de tota la vida. Us sentireu transportats al passat: cadiretes voladores, autos de xoc, carrusels… També hi haurà molts actes i espectacles, per totes les edats. Mireu-vos detinguidament el programa perquè val la pena arribar-s’hi i veure alguna cosa. Aneu fins Alcover per la autopista AP2, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Per dormir mireu-vos els hotels a Valls, com el Class, o casa Felix. O bé els de Reus i Tarragona. Moltes cases rurals us ofereixen els seus serveis a la zona. Per menjar quelcom podeu fer el tastet de la fira, el tast del Bandoler, amb espai habilitat expressament. Bona carn a la brassa i altres plats. També podeu anar a un restaurant al poble. N’hi ha molts.
Octubre es el mes de las fiestas en Alcover. Tienen para elegir y escoger. Fiestas populares religiosas, como la del Remei, fiestas profanas como la feria de Bandoleros y fiestas de siempre, como la fiesta Mayor. Os las queremos explicar. Empecemos por la primera, y la más corta. El Remei es un santuario situado a unos kilómetros de Alcover, en un paraje muy bonito, siguiendo el río de la Glorieta. Quizá el mejor día para ir al Remei no sea, precisamente, el propio día de la fiesta. Aunque es muy lucida, y muy entrañable, estará lleno a rebosar. Subir en coche, algo muy factible otros días, será imposible. Hay servicio de autobús gratuito. El valle del Glorieta es idílico para pasear y para bañarse en el río, de aguas cristalinas. En verano es un gozo. La feria de Bandoleros es magnífica. Hay teatro en la calle, pasacalles, mercado medieval con muchas paradas de oficios, artesanas y gastronómicas. También muchos actos pensados para los niños. La fiesta Mayor, la semana siguiente a la feria de Bandoleros, nos deja atracciones, a mucho mejor de precio que en Barcelona y cercanías. Son atracciones de feria de toda la vida. Os sentiréis transportados al pasado: sillas voladoras, autos de choque, carruseles … También habrá muchos actos y espectáculos, para todas las edades. Vean detenidamente el programa porque vale la pena llegar allí y participar en algo. Vayan hasta Alcover por la autopista AP2, saliendo en Valls, y de ahí en Alcover. O bien por la AP7, saliendo en Reus y, luego, hasta Alcover. Para dormir tienen los hoteles en Valls, como el Class, o casa Felix. O bien los de Reus y Tarragona. Muchas casas rurales le ofrecen sus servicios en la zona. Para comer algo pueden hacer el aperitivo de la feria, la cata del Bandolero, con un espacio habilitado expresamente. Buena carne a la brasa y otros platos. También pueden ir a un restaurante en el pueblo. Hay muchos.
Santuari de la Fontcalda

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis. S’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC. A la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06 i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979. Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins. A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort. A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping. Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.
La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios. Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai, o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.
Vallforners

Molt possiblement quan sentiu parlar de Vallforners us passa com a nosaltres abans d’anar-hi. No sabeu on és, ni que hi ha. En canvi, un cop hi has anat, sempre trobes motius per anar-hi. Perquè Vallforners és una recoleta i recóndita vall del Montseny. Una vall ara ferèstega, ara amable, molt canviant. S’hi arriba des de La Garriga, o des de Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, cercant la carretera que us portarà fins el poblet de Cànoves, via Sant Antoni de Vilamajor, o bé per Samalús. Un cop sigueu a Cànoves, prop de l’esglèsia, la pista està ben indicada. Només cal seguir els rètols que porten al pantà de Vallforners. La pista, d’inici asfaltada, es torna de terra, però ample i en bon estat. A uns kms. trobareu la desviació, a la dreta i ben indicada, que mena al veïnat de muntanya, i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, només oberta amb motiu de l’aplec del primer diumenge d’agost. Prop de l’ermita teniu una masia que fa menjars: Can Quintana. És una casa de pagès amb poquíssima sofisticació: no te ni telèfon. Només fan carn a la brasa i amanides. Però la carretera de Vallforners és l’altra, la de l’esquerra. La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d’aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat, envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany. Sóm dins el parc natural del Montseny. Arribem a l’aparcament obligatori i cal deixar el cotxe. Aquí teniu el gorg de la foto, on podeu banyar-vos, i un encantador bosc per passejar-hi. Si voleu pujar fins el pantà són deu minuts. Però la rampa és molt forta, pujada curta però molt dura. En arribar a l’embassament el paisatge és molt diferent. Agressiu fins i tot. Roca nua i muntanya quasi vertical, plena d’alzinar, que la fa molt negra. Si voleu continuar caminant podeu rodejar el panta per la seva esquerra, bones vistes, seguint la pista forestal. En arribar a la cua la pista es bifurca de nou. Si seguiu la que va a mà esquerra, seguint la riera, arribareu a la masia de Vallforners. Si agafeu a mà dreta, pujareu per l’obaga de Cal Cuc, en direcció al Castanyer de can Cuc, un arbre monumental, el castanyer més gran de la península. Dotze metres de diàmetre, el tronc buit i dos forats per entrar i sortir de l’arbre. Trigareu una hora ben bona des del pantà fins l’arbre. Per l’esquerra es va al castanyer. Per la dreta a la Casa del Bosc, una casa rural on fan menjars i on també podeu dormir, en unes habitacions senzilles però netes. Ambient familiar i moltes coses a fer amb la canalla. Cal encarregar, però potser tindreu sort. Calçotades de renom a tota la comarca. Per menjar fora del parc teniu Can Garriga, a Cànoves mateix. Recordeu: si aneu a Vallforners tornareu segur.
Muy posiblemente cuando oyes hablar de Vallforners te pasa como a nosotros antes de ir. No sabes dónde está, ni que hay allí. En cambio, una vez has ido, siempre encuentras motivos para volver. Porque Vallforners es un recoleto y recóndito valle del Montseny. Un valle ahora agreste, ahora amable, muy cambiante. Se llega desde La Garriga, o desde Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, buscando la carretera que le llevará hasta el pueblo de Cànoves, vía Sant Antoni de Vilamajor, o bien por Samalús. Desde Cànoves, cerca de la iglesia, la pista está bien indicada. Sólo hay que seguir los indicadores que llevan al pantano de Vallforners. La pista, en su inicio asfaltada, se vuelve de tierra, pero es un camino ancho y en buen estado. En unos kms. encontrará la desviación a la derecha y bien indicada, que conduce al vecindario de Muntanya, y a la ermita neogótica de San Salvador de Terrades, sólo abierta con motivo de la romería del primer domingo de agosto. Cerca de la ermita tiene una masía que hace comidas: Can Quintana. Es una casa de payés con poquísima sofisticación: no tiene ni teléfono. Sólo hacen carne a la brasa y ensaladas. Pero la carretera de Vallforners es la otra, la de la izquierda. El valle se va cerrando y la riera de Vallforners, de agua clara y fresca, tintinea a nuestro lado, rodeada de bosques de ribera, ofreciendo rincones para el descanso y el baño. Estamos dentro del parque natural del Montseny. Llegamos al aparcamiento obligatorio y hay que dejar el coche. Aquí tenéis el poza de la foto, donde podrá bañarse, y un encantador bosque para pasear. Si quiere subir hasta el pantano son diez minutos. Pero la rampa es muy fuerte, subida corta pero muy dura. Al llegar al embalse el paisaje es muy diferente. Agresivo incluso. Roca desnuda y montaña casi vertical, llena de encinar, que la hace muy negra. Si desea seguir caminando puede rodear el pantano por su izquierda, buenas vistas, siguiendo la pista forestal. Al llegar a la cola la pista se bifurca de nuevo. Si sigue la que va a mano izquierda, siguiendo el arroyo, se llega a la masía de Vallforners. Si toma a mano derecha, sube por la umbría de Cal Cuc en dirección al Castanyer de Can Cuc, un árbol monumental, el castaño más grande de la península. Doce metros de diámetro, el tronco hueco y dos agujeros para entrar y salir del árbol. Tardará una hora muy buena desde el pantano hasta el árbol. Por la izquierda se va al castaño. Por la derecha en la Casa del Bosque, una casa rural donde hacen comidas y donde también puede dormir, en unas habitaciones sencillas pero limpias. Ambiente familiar y muchas cosas que hacer con los niños. Hay que encargar, pero tal vez tendrá suerte. Calçotades de renombre en toda la comarca. Para comer fuera del parque tiene Can garriga, en Cànoves mismo. Recuerde: si vas a Vallforners volveras seguro.
Bad Wimpfen

Bad Wimpfen és avui en dia una petita vila situada a les vores del riu Neckar a Alemania. La seva importància actual no fa pensar en la que va tenir a l’edat mitjana ni per aproximació. En aquells anys de castells, trobadors, emperadors i guerrers, Bad Wimpfen era una de les més esponeroses ciutats imperials de la Germània. Closa dins de les poderoses muralles, penjada damunt del riu, aixecava al cel les torres del gran palau de l’emperador Enric, ara derruit fins els ciments. Malgrat tot la decadència ha estat una veritable sort. Així podem contemplar en ple segle XXI una vila medieval en tota la seva glòria. Carrers adoquinats, murs i portalades, cases amb entramat de fusta, una torre comunal, un beffroi, (a la foto), símbol de la ciutat. És un plaer passejar lentament per aquesta perla de la ruta del Neckar. Una altra fita que no podeu deixar passar en la ruta de Tubingen a Heildelberg, o d’Estrasburg a Munich. Perfectament situada, prop d’un nus importantíssim de comunicació com són Stutgard o Heilbronn, però prou apartada d’aquestes grans ciutats com per resultar tranquil·la i acollidora. Per això Bad Wimpfen és ideal com lloc d’aturada en la ruta per Alemània. Perfecte perque els infants campin sense perill. Per dormir teniu bons llocs. Nosaltres us recomanem l’Herberge zur Traube, un hotelet rural senzill però molt familiar, amb uns desdejunis de somni. I per sopar o dinar l’incomparable restaurant Friedrich weinstube Feyerabend. Un lloc d’aquells que justifiquen un viatge. Qualitat i cuina de cinc estrelles a preus ridículs. Si penseu visitar Alemania incloeu Bad Wimpfen en la vostra ruta, i no oblideu les nostres recomanacions.
Bad Wimpfen es hoy en día una pequeña villa situada en las orillas del río Neckar en Alemania. Su importancia actual no hace pensar en la que tuvo en la Edad Media ni por aproximación. En aquellos años de castillos, trovadores, emperadores y guerreros, Bad Wimpfen era una de las más preclaras ciudades imperiales de la Germania. Cerrada dentro de las poderosas murallas, colgada sobre el río, levantaba al cielo las torres del gran palacio del emperador Enrique, ahora derruidas hasta los cimientos. Sin embargo la decadencia ha sido una verdadera suerte. Así podemos contemplar en pleno siglo XXI una villa medieval en toda su gloria. Calles adoquinadas, muros y portales, casas con entramado de madera, una torre comunal, un beffroi, (en la foto), símbolo de la ciudad. Es un placer pasear lentamente por esta perla de la ruta del Neckar. Otro hito que no puede dejar pasar en la ruta de Tubingen hasta Heildelberg, o de Estrasburgo a Munich. Perfectamente situada, cerca de un nudo importantísimo de comunicación como son Stutgard o Heilbronn, pero suficientemente alejada de estas grandes ciudades como para resultar tranquila y acogedora. Por ello Bad Wimpfen es ideal como lugar de parada en la ruta por Alemania. Perfecta para que los niños campen sin peligro. Para dormir tiene muy buenos lugares. Nosotros os recomendamos el Herberge zur Traube, un hotelito rural sencillo pero muy familiar, con unos desayunos de ensueño. Y para cenar o comer el incomparable restaurante Friedrich Weinstube Feyerabend. Un lugar de aquellos que justifican un viaje. Calidad y cocina de cinco estrellas a precios ridículos. Si planea visitar Alemania incluya Bad Wimpfen en su ruta, y no olvide nuestras recomendaciones.
Blois

Els castells del Loire són un destí magnífic, sobretot en primavera i tardor. En primavera el riu baixa ple d’aigua i els jardins dels palaus i castells estan florits. A la tardor els parcs de tota la zona, i les arbredes fluvials, mostren una simfonia de colors inigualable. Però si no podeu anar-hi en aquestes dues èpoques de l’any, l’estiu és també un període recomanable. Només cal fugir de la vora estricta del Loire els dies de més xafogor, que nos són gaires. Per sort, en aquesta latitud més aviat plou sovint. L’hivern és la pàtria dels melancòlics. Una boira suau puja dels estanys i afluents del gran riu, s’embolica entre el brancatge nu dels arbres, i s’arrossega pels camps. Cobreix de misteri les torres de les fortificacions i els campanars d’esglèsies i abadies. Hi aneu quan i aneu disfrutareu. I avui volem parlar-vos d’un destí interessant a la Vall del Loire. D’una ciutat magnífica, amb un castell molt interessant, potser no de primera categoria. D’un bon centre d’excursions per veure les millors peces de la ruta. Es tracta de Blois. Una vila de mida mitjana, amb un casc antic molt bonic, bones comunicacions i a mida humana.
Però el millor de Blois, com ja hem explicat abans, són els seus voltants. Les maravelles que estan al vostre abast, riu amunt o riu avall, prop de Blois. Castells tan maravellosos com els Beauregard, una petita joia. O com l’imponent Chambord, rey dels castells. O bé Cheverny, una cucada, on trobareu el museu Tintin. O Amboise, on visqué Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el més medieval de tots. O la delicadessa renaixentista del castell reial de Blois mateix. (A la foto). Tots es troben a menys de 60 kms de Blois. Per no parlar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre i tants d’altres què, a pesar de jugar a la segona divisó són dignes d’un moment d’atenció, si teniu prou temps. I amb els castells no acabem, és clar. La Vall del Loire ofereix, prop de Blois, esglèsies i poblets medievals de tota mena. O curiositats tan curioses com la Pagode de Chanteloup, un edifici que resumeix l’esperit d’un segle que necessitava descobrir obres exòtiques al parc dels seus palaus. Com sempre, a la França eterna, podeu menjar-hi fastuosament i dormir-hi justet. Le Medicis, a Blois, o el Saint Hubert, prop del castell de Cheverny, compleixen les espectatives. Ens agrada més el segon. L’hotel du Commerce a Oucques, 30 kms de Blois també compleix aquesta premisa. Menjar de fàbula i dormir apanyadet. Tots pertanyen als Logis de France. Una cadena on podeu trobar-hi des de diamants en brut, fins pedres de quincalleria. Ara bé, cap no és fastigós. Podeu doncs cercar i reservar hotels dins aquesta web, amb la seguretat que mai no acabareu dormint al cotxe.
Los castillos del Loira son un destino magnífico, sobre todo en primavera y otoño. En primavera el río baja lleno y los jardines de los palacios y castillos están en flor. En otoño los parques de toda la zona, y las arboledas fluviales, muestran una sinfonía de colores inigualable. Pero si no puede ir en estas dos épocas del año, el verano es también un período recomendable. Sólo hay que huir del borde estrict0 del Loira los días de más bochorno, que nos son muchos. Por suerte, en esta latitud, llueve a menudo. El invierno es la pátria de los melancólicos. Una niebla suave sube desde los estanques y los afluentes del gran río, y se enreda entre el ramaje desnudo de los árboles, o se arrastra por los campos. Cubre de misterio las torres de las fortificaciones y los campanarios de iglesias y abadías. En fin, siempre disfrutaréis. Y hoy queremos hablaros de un destino feliz en el Valle del Loira. De una ciudad magnífica, con un castillo muy interesante, aunque quizás no de primera categoría. De un buen centro de excursiones para ver las mejores piezas de la ruta. Se trata de Blois. Una ciudad de tamaño medio, con un casco antiguo muy bonito, buenas comunicaciones y de escala humana. Pero lo mejor de Blois, como ya hemos explicado antes, son sus alrededores. Las maravillas que están a su alcance, río arriba o río abajo, cerca de Blois. Castillos tan bellos como los Beauregard, una pequeña joya. O como el imponente Chambord, rey de los castillos. O bien Cheverny, una cucada, y que permite visitar el museo Tintín. O Amboise, donde vivió Leonardo da Vinci. O Chaumont-sur-Loire, el más medieval de todos. O la delicadeza renacentista del castillo real, en Blois mismo. (En la foto). Todos se encuentran a menos de 60 kms de Blois. Por no hablar de Montmarin, Montpoupon, Talcy, Troussay, Villesavin, Clos Lucé, Gué-Péan, Fougères-sur-Bièvre y tantos otros que, a pesar de jugar en la segunda división, son dignos de un momento de atención, si tiene tiempo suficiente. Y con los castillos no acabamos, claro. El Valle del Loira ofrece, cerca de Blois, iglesias y pueblecitos medievales de todo tipo. O curiosidades tan curiosas como la Pagode de Chanteloup, un edificio que resume el espíritu de un siglo que necesitaba descubrir obras exóticas en el parque de sus palacios. Como siempre, en la Francia eterna, puede comer fastuosamente y dormir justito. Le Medicis, en Blois, o el Saint Hubert, cerca del castillo de Cheverny, cumplen las expectativas. Nos gusta más el segundo. El hotel du Commerce en Oucques, 30 km de Blois también cumple esta premisa. Comer de fábula y dormir apañado. Todos pertenecen a los Logis de France. Una cadena donde podrá encontrar desde diamantes en bruto, hasta piedras de quincallería. Ahora bien, ninguno es asqueroso. Puede pues buscar y reservar hoteles en esta web, con la seguridad de que nunca acabará durmiendo en el coche.
-
Arxius
- Desembre 2009 (25)
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris



