Colònia
A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.
A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.
Calatayud
Calatayud és una vila gran, molt gran, d’Aragó. La seva posició geogràfica, estratègica, a mig del camí que va de Barcelona a Madrid per Saragossa, i del camí que baixa de Sòria cap a Terol, l’ha fet crèixer i prosperar. Calatayud te monuments mudejars molt bonics, com ara les seves esglèsies, presidides per Santa Maria, (a la foto). El seu casc antic, típicament aragonés i ple de palaus, mereix una visita. Però Calatayud també són els seus voltants. Tenint com a centre Calatayud disposareu, durant un pont o uns dies de festa, d’una excel·lent base logística per visitar indrets que no podeu deixar-vos perdre. En menys de 50 kms. a la rodona des de Calatayud teniu: el monestir de Pedra, amb els seus salts d’aigua. Daroca i els seu casc medieval, únic a Espanya. La llacuna de Gallocanta amb les aus migratòries. Balnearis per descansar com Jaraba, Alhama d’aragó o els de Paracuellos de Jiloca. Ciutats amb castells i palaus com Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa Maria de la Huerta, joia del Císter. I pobles i poblets més petits, amb monuments que no podem descriure per manca d’espai, com ara Monteagudo de las Vicarias i tants d’altres. A Calatayud s’hi menja molt béi s’hi dorm encara millor. És sorprenent la quantitat i la qualitat dels seus hotels i restaurants. Només podreu triar si sabeu bé el que voleu. Hotels amb molt d’encant, com el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o l’Arc de San Miquel. O bé el Puerta de Terrer. Moderns, com el castillo de Ayud. Tradicionals allotjaments i fondes a peu de carretera com el Calatayud. O bé l’hotel amb el restaurant de tota la vida, asequible i amb bon menú, recomanable, el Fornós. No us queixareu!.
Calatayud es una ciudad grande, muy grande, de Aragón. Su posición geográfica, estratégica, en medio del camino que va de Barcelona a Madrid por Zaragoza, y del camino que baja de Soria hacia Teruel, la ha hecho crecer y prosperar. Calatayud tiene monumentos mudéjares muy bonitos, como sus iglesias, presididas por Santa María, (en la foto). Su casco antiguo, típicamente aragonés y lleno de palacios, merece una visita. Pero Calatayud también son sus alrededores. Teniendo como centro Calatayud dispondrá, durante un puente o unos días de fiesta, de una excelente base logística para visitar lugares que no podéis dejaros perder. En menos de 50 kms. a la redonda desde Calatayud tienen: el monasterio de Piedra, con sus saltos de agua. Daroca y su casco medieval, único en España. La laguna de Gallocanta con las aves migratorias. Balnearios para descansar como Jaraba, Alhama de aragón o los de Paracuellos de Jiloca. Ciudades con castillos y palacios como Medinaceli o Molina de Aragón. O Santa María de la Huerta, joya del Císter. Y pueblos y aldeas más pequeños, con monumentos que no podemos describir por falta de espacio, como Monteagudo de las Vicarias y tantos otros. En Calatayud se come muy bei se duerme aún mejor. Es sorprendente la cantidad y la calidad de sus hoteles y restaurantes. Sólo podreis elegir si sabéis bien lo que quereis. Hoteles con mucho encanto, como el Mesón de la Dolores, (la de la famosa copla), o el Arco de San Miguel. O bien el Puerta de Terrer. Modernos, como el castillo de Ayud. Tradicionales alojamientos y fondas a pie de carretera como el Calatayud. O bien el hotel con el restaurante de toda la vida, asequible y con buen menú, recomendable, el Fornós. ¡No os quejareis!.
Laguardia
Laguardia, Biasteri en basc, és una fantàstica població medieval de la Rioja Alavesa. S’alça protegida per les seves muralles, allà, entre vinyes centenàries, entre bodegues que envelleixen vins amb una fama que traspassa qualsevol frontera. Vigilant, damunt d’un turó potent. La vila de Laguardia són tres carrers plens de cases portades directament de l’edat mitja. Una plaça major porxada magnífica, amb un parell de palaus. Unes muralles intactes, amb els seus portals d’entrada. Kilòmetres de bodegues subterrànies plenes de bons caldos de Rioja. Tot això encara és només l’embolcall de la joia més bonica. De la més preuada fita de la ciutat i de la comarca. I aquesta joia és l’esglèsia de Santa Maria de los Reyes. I de tota l’esglèsia el més valuós, el més impactant, és la seva soberbia portalada, (a la foto). Una portada que us deixarà bocabadats. Una portada gòtica, policromada, un poema en pedra, la bíblia a tot color. Reserveu-ne la visita a l’oficina de turisme. Arribar a Laguardia és ben fàcil. Està a escassos dotze kilòmetres de Logroño. Pareu-hi sense dubtar-ho si aneu cap al País Basc, cap a Cantàbria, cap a Burgos, o cap a Galícia. Només és un petit desviament, just passar l’Ebre a Logroño, i ja hi sou. També podeu aprofitar per fer una volta per la Rioja Alavesa, un món a descobrir, una delícia pels sentits, un gustàs pel paladar. Vi de Rioja, en mil pobles, en mil bodegues, grans, mitjanes o petites. Privades, familiars o cooperatives. També teniu ben a prop tot l’art de Nájera. Del seu monestir de Santa Maria. O l’art del monestir cistercenc de Canyas. O l’art sublim de Suso, visigòtica ermita dalt del bosc, o de Yuso, amb el famós monestir de Sant Millan de la Cogolla, a només uns 40 kms de Laguardia. I més art encara a Santo Domingo de la Calzada, amb la seva catedral. De veritat. La Rioja us espera. Per un pont o unes vacances. A només 450 kms. de Barcelona, sempre per autopista, via Saragossa i Tudela. Per dinar a Laguardia ho teniu molt bé. Hi ha moltíssims restaurants. Tots força bons. Preus en consonància. Ara bé, deixem-ho clar: no regalen res allà. Nosaltres ho hem fet a La Posada Mayor de Migueloa. Bon tracte, amabilitat. Productes de primera qualitat ben cuinats, ben presentats. Un marc incomparable. No és l’únic restaurant de la vila. Tota ella és una fita gastronòmica. Podeu dormir a Logroño, en una de les grans cadenes hoteleres. O en una casa rural, com la de Pedro, La Calera, a tocar de San Millán. Bones habitacions i fantàstic tracte. Cuina honesta. Familiar, perfecte pels infants. La terra que te nom de vi mereix aquesta escapada.
Laguardia, Biasteri en vasco, es una fantástica población medieval de la Rioja Alavesa. Se alza protegida por sus murallas, allí, entre viñas centenarias, entre bodegas donde envejecen vinos con una fama que traspasa cualquier frontera. Vigilante, sobre una colina potente. La villa de Laguardia son tres calles llenas de casas traídas directamente de la edad media. Una plaza mayor porticada magnífica, con un par de palacios. Unas murallas intactas, con sus portales de entrada. Kilómetros de bodegas subterráneas llenas de buenos caldos de Rioja. Todo esto aún es sólo el envoltorio de la joya más hermosa. De la más preciada meta de la ciudad y de la comarca. Y esta joya es la iglesia de Santa María de los Reyes. Y de toda la Iglesia lo más valioso, lo más impactante, es su soberbia portada, (en la foto). Una portada que os dejará boquiabiertos. Una portada gótica, policromada, un poema en piedra, la biblia a todo color. Reserve su visita en la oficina de turismo. Llegar a Laguardia es bien fácil. Está a escasos doce kilómetros de Logroño. Parad en ella sin dudarlo si vais hacia el País Vasco, hacia Cantabria, hacia Burgos, o hacia Galicia. Sólo es un pequeño desvío, justo pasar el Ebro en Logroño, y ya estáis. También pueden aprovechar para dar una vuelta por la Rioja Alavesa, un mundo a descubrir, una delicia para los sentidos, un gustazo para el paladar. Vino de Rioja, en mil pueblos, en mil bodegas, grandes, medianas o pequeñas. Privadas, familiares o cooperativas. También tiene muy cerca todo el arte de Nájera. De su monasterio de Santa Maria. O el arte del monasterio cisterciense de Cañas. O el arte sublime de Suso, la visigótica ermita de arriba, la del bosque, o bién el arte de Yuso, el famoso monasterio de San Millán de la Cogolla, a sólo unos 40 kms de Laguardia. Y más arte todavía en Santo Domingo de la Calzada, con su catedral. De verdad. La Rioja le espera. Un puente o unas vacaciones. A sólo 450 kms. de Barcelona, siempre por autopista, vía Zaragoza y Tudela. Para comer, en Laguardia, lo tienen muy bien. Hay muchísimos restaurantes. Todos muy buenos. Precios en consonancia. Ahora bien, dejémoslo claro: no regalan nada allí. Nosotros hemos comido en La Posada Mayor de Migueloa. Buen trato, amabilidad. Productos de primera calidad bien cocinados, bien presentados. Un marco incomparable. No es el único restaurante de la villa. Toda ella es un hito gastronómica. Pueden dormir en Logroño, en una de las grandes cadenas hoteleras. O en una casa rural, como la de Pedro, La Calera, junto a San Millán. Buenas habitaciones y fantástico trato. Cocina honesta. Familiar, perfecto para los niños. La tierra que tiene nombre de vino merece esta escapada.
Fira de Santa Llúcia a Prats
A Prats de Lluçanès, al cor del Lluçanès, hi fan una fira per Santa Llúcia, el diumenge després de la Puríssima. Prats és la capital virtual, amb permís d’Olost, d’una comarca que és, però no és reconeguda. Una comarca bellíssima. Per això us recomanem que la visiteu, amb l’excusa de la fira, o amb qualsevol altra. La fira de Prats és la típica fira entranyable del cor de Catalunya. De la Catalunya agrícola. Tractors i maquinària. Bestiar de tota mena. Vaques, ovelles, aviram i rucs. A més, s’hi sumen el mercat tradicional i un mercat especial de productes artesans. En una terra on el que abunda és l’autenticitat i la producció natural això és tota una garantia. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Segur que us farà el pes. I no oblideu d’aprofitar per rondar la comarca. Santa Maria de Lluçà, per exemple. Un desconegut monestir romànic, amb unes pintures fabuloses. O la riera de Merlés i els seus entorns. Arribareu a Prats per Vic. En poc més d’una hora, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent i tenen traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. A més, és un pèl car, però de bona qualitat, això si. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva. Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit?.
En Prats de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay una feria por Santa Lucía, el domingo después de la Purísima. Prats es la capital virtual, con permiso de Olost, de una comarca que existe, pero no está reconocida. Una comarca bellísima. Por ello le recomendamos que la visite, con la excusa de la feria, o con cualquier otra excusa. La feria de Prats es la típica muestra entrañable del corazón de Cataluña. De la Cataluña agrícola. Tractores y maquinaria. Ganado de todo tipo. Vacas, ovejas, gallinas y burros. Además, se le suman el mercado tradicional y un mercado especial de productos artesanos. En una tierra donde lo que abunda es la autenticidad y la producción natural esto es toda una garantía. Vea el programa en la web del ayuntamiento. Seguro que os gustará algo. Y no olvide de aprovechar para rondar por la comarca. Santa Maria de Lluçà, por ejemplo. Un desconocido monasterio románico, con unas pinturas fabulosas. O la riera de Merlés y sus entornos. Llegará a Prats por Vic. En poco más de una hora, por la autovía de l’Ametlla. Para comer les recomendamos dos lugares muy diferentes, pero en los que hemos disfrutado. En Prats, en las afueras, tiene Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente y tienen traza en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Además, es un poco caro, pero de buena calidad, eso sí. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontrareis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Hay Baum” y hotel rural con encanto: el hotelito. El segundo restaurante que les recomendaremos está fuera de Prats. Pero les recomendamos muy vivamente que vayan o que reserven, mejor. És un restaurante bien atípico: La Primitiva. Está justo delante de la iglesia románica de Lluçà. Telf: 93 8530075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Ved sus habitaciones en la web. ¿Es posible que hayamos descubierto vuestro alojamiento rural preferido?.
Festa del pi de Centelles
Centelles és una bonica població d’Osona situada a la sortida del congost de Tagamanent, ja a la plana de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, en una hora de cotxe, escassa. Aquesta població te moltíssim atractius turístics. Teniu per exemple la vila antiga, que conserva força sabor medieval, amb la plaça major, on s’alça el palau dels comtes de Centelles, una família noble catalana. És un gran edifici del segle XVI, un senyorial palau molt semblant als que podeu trobar per terres de les Espanyes, poc habitual a casa nostra. La vila antiga de Centelles conserva trams de les muralles, i els seus portals. A les afores hi ha diverses rutes per fer, en cotxe, bici o a peu. O bé de manera mixta. Per exemple la que us portarà, després d’una forta pujada, a l’antic castell de Centelles, enlairat dalt d’un turó que domina la plana. També són molt coneguts els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Són bonics també alguns dels grans massos del terme. Podeu accedir des de Centelles a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Però avui us vull parlar de les festes de Centelles, i concretament de la fa festa del Pi. Aquesta festa hivernal, relacionada amb el solstici d’hivern, segueix un protocol que es perd en la nit dels temps. És una de les més antigues de Catalunya. Un dia de festa proper al solstici, habitualment per Sant Esteve, el jovent surt al bosc per escollir el pi més bonic, que es tallarà al cap de 4 dies. La feta es festeja amb una traca de trabucs. No apte per orelles sensibles. Mentrestant, al poble, es preparen ramells de pomes i neules que s’hi penjaran. Els trabucaires, aquí anomenats galejadors, no paren de disparar. El 30 de desembre hi ha missa. En sortir tothom va al bosc a tallar el pi. Un cop tallat es puja damunt d’un carro de bous que el transporta, dret, al poble. S’hi arriba al migdia. Se’l saluda amb una gran traca a la plaça Major i se li balla el Ball del Pi. Seguidament el pi s’entra a l’interior de l’església i se’l penja cap per avall sobre l’altar major. Una festa típica, nostrada, participativa i molt sorollosa. Si teniu vacances per Nadal, no oblidèsseu pas de pujar fins Centelles i gaudir-la. Per dinar al poble teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem les Brases, al carrer Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us cal dormir teniu alguns allotjaments rurals, com ara el Mas Vinyoles. (Foto: tallada del Pi per Alba Vilardell).
Centelles es una bonita población de Osona situada a la salida del desfiladero de Tagamanent, ya en la plana de Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, en una hora de coche, escasa. Esta población tiene muchísimos atractivos turísticos. Tienen, por ejemplo, la villa antigua, que conserva bastante sabor medieval, con la plaza mayor, donde se alza el palacio de los condes de Centelles, una familia noble catalana. Es un gran edificio del siglo XVI, un señorial palacio muy parecido a los que podéis encontrar por tierras de las Españas, poco habitual en Catalunya. La villa antigua de Centelles conserva tramos de las murallas, y sus portales. A las afueras hay varias rutas para hacer, en coche, bici o a pie. O bien de forma mixta. Por ejemplo la que les llevará, tras una fuerte subida, hasta el antiguo castillo de Centelles, elevado sobre una colina que domina la llanura. También son muy conocidos los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podéis ver como se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Son bonitas también algunos de las grandes masias del término. Pueden acceder desde Centelles a la llamada Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Pero hoy queremos hablar de las fiestas de Centelles, y concretamente de la fiesta del Pi. Esta fiesta invernal, relacionada con el solsticio de invierno, sigue un protocolo que se pierde en la noche de los tiempos. Es una de las más antiguas de Cataluña. Un día de fiesta, cercano al solsticio, habitualmente por San Esteban, la juventud del pueblo sale al bosque para elegir el pino más bonito, que se cortará al cabo de 4 días. La efeméride se festeja con una traca de trabucos. No apto para oídos sensibles. Mientras, en el pueblo, se preparan ramos de manzanas y barquillos que se colgarán del pino. Los trabucaires, aquí llamados galejadors, no paran de disparar. El 30 de diciembre hay misa. Al salir todo el mundo se va al bosque a ver cortar el pino. Una vez cortado se lo sube encima de un carro de bueyes que lo transporta hasta el pueblo. Se llega al mediodía. Se le saluda con una gran traca en la plaza Mayor y se le baila el Baile del Pino. Seguidamente el pino se entra en el interior de la iglesia y se cuelga boca abajo sobre el altar mayor. Una fiesta típica, participativa y muy ruidosa. Si tienen dias de vacaciones por Navidad, no olviden subir hasta Centelles y disfrutarla. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Pisto de Centelles, que es a base de sangre y perdiz. Si les van cosas más convencionales tienen una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde podran encontrar las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida. Si necesitan quedarse a dormir tienen algunos alojamientos rurales, como el Mas Vinyoles. (Foto: Alba Vilardell).
Capellades
Capellades és un poble de la comarca de l’Anoia, amb una gran quantitat d’atractius turístics, molt proper a Barcelona. A més, són fites molt adequades pels nostres infants. El principal motiu per pujar a Capellades amb els vostres fills i filles és el magnífic museu molí paperer, a la foto. Aquí podreu veure l’edifici, la maquinària i l’ambient d’un autèntic molí de paper del segle XVII. Encara està en plenes condicions de funcionament i veureu en directe fabricar paper mitjançant drap molgut. Us el recomanem de veritat. És una sortida ideal per una matinal de diumenge. Però el museu molí paperer no és l’únic excepcional que podreu veure a Capellades. L’Abric Romaní és un importantíssim jaciment arqueològic, que encara s’està excavant, però que és visitable. La gran importància d’aquest hàbitat prehistòric ha propiciat el projecte d’un gran parc temàtic prehistòric que properament s’obrirà al públic. No teniu excusa per no visitar Capellades. Arribeu-hi per Martorell, per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el maravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir. Com també menjareu i dormireu molt bé a l’hostal Can Carol. Si només voleu menjar, en un ambient refinat: l’Equilibri. És el vostre destí. Si voleu quelcom més senzill, amb pizzes i menús, aneu al Dalt i Baix.
Capellades es un pueblo de la comarca de la Anoia, con una gran cantidad de atractivos turísticos, muy cercano a Barcelona. Además, son hitos muy adecuadas para nuestros niños. El principal motivo para subir en Capellades con vuestros hijos e hijas es el magnífico museo molino papelero, en la foto. Aquí podrá ver el edificio, la maquinaria y el ambiente de un auténtico molino de papel del siglo XVII. Todavía está en plenas condiciones de funcionamiento y verá en directo fabricar papel mediante trapo molido. Os lo recomendamos de verdad. Es una salida ideal para una matinal de domingo. Pero el museo molino papelero no es el único excepcional que puede ver en Capellades. El Abric Romaní es un importantísimo yacimiento arqueológico, que todavía se está excavando, pero que es visitable. La gran importancia de este hábitat prehistórico ha propiciado el proyecto de un gran parque temático prehistórico que próximamente se abrirá al público. No tienes excusa para no visitar Capellades. Llegue a ella por Martorell, por Piera. Puede incluir, si le queda tiempo, por ejemplo, el maravilloso castillo de Claramunt, a cuatro kilómetros escasos, en La Pobla de Claramunt, en dirección Igualada. Para comer tiene restaurantes como El Tall de Conill que pertenece al hotel del mismo nombre. Un buen lugar para comer y dormir. Como también pueden comer y dormir muy bien en el hostal Can Carol. Si sólo desean comer, en un ambiente refinado: el Equilibri. Es su destino. Si desean algo más sencillo, con pizzas y menús, vayan al Dalt y Baix.
Xatonada a Vilanova
Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.
Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.
-
Arxius
- Desembre 2009 (25)
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris









