Sortides familiars

Salidas en família

Aubisque

aubisque

Entre els colls i ports de carretera de muntanya també hi han categories. I l’Aubisque no és un port qualsevol. És un mite. Un mite del ciclisme, una fita del Tour de França, un lloc ideal per empendre fantàstiques excursions i rutes pel Pirineu més potent, un desafiament pels automovilistes inquiets. Pujar l’Aubisque no és fer un port més. És un ritual. La carretera primer travessa boscos de faig de conte de fades. Més tard l’alta muntanya imposa la seva llei. dalt del cim, prats i bestiar donen una nota pastoral, tot i alguna sorpresa moderna (a la foto). La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal. És només un balcó sobre el precipici. Ciclistes, amants de caminar, automovilistes… tothom pot disfrutar de veritat amb la pujada al mític Col d’Aubisque. A dalt hi ha prou aparcament i serveis. De fet diversos bars fan l’agost amb els turistes. Per menjar i dormir us recomanem la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si voleu anar a l’Aubisque des d’Espanya, i tornar, passant el port del Portalet, llavors heu de dormir a Sallet de Gállego o a El Formigal. Boníssim hotels a tots dos llocs. Recomanem l’Abba a El Formigal, tot i que hi ha més de deu hotels de tres i quatre estrelles en aquella zona. Per menjar baixant del coll d’Aubisque podeu fer-ho a l’encantador poblet de Arrens-Marsous. Allà hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Si us ha agradat fer l’Aubisque plantegeu-vos fer tota la ruta dels colls mítics del Tour: Tourmalet, Aspin i Peyresourde. Si sou aficionats al ciclisme no podeu deixar de fer-ho. Si no ho sou també.

Entre los puertos de carretera de montaña también hay categorías. Y el Aubisque no es un puerto cualquiera. Es un mito. Un mito del ciclismo, una meta del Tour de Francia, un lugar ideal para emprender fantásticas excursiones y rutas por el Pirineo más potente, un desafío por los automovilistas más inquietos. Subir el Aubisque no es hacer un puerto más. Es un ritual. La carretera primero atraviesa bosques de haya de cuento de hadas. Más tarde la alta montaña impone su ley. Arriba, ya en la cima, prados y ganado dan una nota pastoral, a pesar de alguna sorpresa moderna (en la foto). La bajada, entre el Aubisque y el Coll de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Es sólo un balcón sobre el precipicio. Ciclistas, amantes de caminatas, automovilistas … todo el mundo puede disfrutar de verdad con la subida al mítico Col d’Aubisque. Arriba hay suficiente aparcamiento y servicios. De hecho varios bares hacen el agosto con los turistas. Para comer y dormir os recomendamos la Val d’Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si quereis ir al Aubisque desde España, y volver, pasando el puerto del Portalet, entonces podeis dormir en Sallet de Gállego o en El Formigal. Buenísimos hoteles en ambos lugares. Recomendamos el Abba en El Formigal, aunque hay más de diez hoteles de tres y cuatro estrellas en esa zona. Para comer bajando el Aubisque pueden hacerlo en el encantador pueblecito de Arrens-Marsous. Allí hay un restaurante magrebí: “Les Mille et une Epices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Si os ha gustado hacer el Aubisque consideren la posibilidad de hacer toda la ruta de los puertos míticos del Tour: Tourmalet, Aspin y Peyresourde. Si sois aficionados al ciclismo no podeis dejar de hacerlo. Si no lo sois también.

Agost 31, 2009 Publicat per joanmolar | França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Arenys de Mar

arenysmar

Arenys de mar, a poquíssims kilómetres de Barcelona, super ben comunicada amb tren, (1 tren cada 20 minuts), i en cotxe. Amb moltes platges, molt netes, de sorra ben gruixuda. Amb un port pesquer molt important, un lloc ideal per veure una subhasta, o una barca marxar o arribar. Un port molt adient per els infants, ampli, amb espai per còrrer i tots els tòpics mariners: xarxes, peix, olor de mar… Arenys és un bon destí. Per anar a banyar-se. Per anar a passejar pel port. Però també per admirar la vila. Per admirar la Riera, de plàtans frondosos. Per veure el monumental, magnífic, maravellós i desconegudíssim retaure barroc de Santa Maria. Una obra cabdal, importantíssima del barroc catala. O per bagar pels carrers i carrerons, pels rials polsosos que Espriu va descriure a la perfecció. Per veure les torres de defensa, els palaus, les cases burgeses. Per visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, únic a Catalunya, o el famós museu de les puntaires, únic al món. Arenys te bonic fins i tot el seu cementiri. Un veritable cementiri marí. Blanc dalt d’un turó, obert a tots els vents i al mar. Obert al Mediterrani blau. Allà reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, darrera una làpida blanca, com les cases que va estimar. Arribeu-vos a Arenys. Aneu-hi per Sant Joan, quan fan la fira del solstici. O per la festa major, per Sant Roc, el 16 d’agost, o per Sant Zenón. No us faltaran motius per tornar-hi. No us donem hotels, és molt a prop de Barcelona, però per menjar us recomanem baixar al port. A la LLotja de Pescadors: peix fresc a bon preu: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, 93.792.12.45/93.792.08.41. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal: les 13 taules, o més íntim, el Rial 5.

Arenys de mar, a poquísimos kilómetros de Barcelona, super bien comunicada en tren, (1 tren cada 20 minutos), y en coche. Con muchas playas, muy limpias, de arena gruesa. Con un puerto pesquero muy importante, un lugar ideal para ver una subasta, o una barca irse o llegar. Un puerto muy adecuado para los niños, amplio, con espacio para correr y todos los tópicos marineros: redes, pescado, olor a mar … Arenys es un buen destino. Para ir a bañarse. Para ir a pasear por el puerto. Pero también para admirar la villa. Para admirar la Riera, de plátanos frondosos. Para ver el monumental, magnífico, maravilloso y desconocido retablo barroco de Santa Maria. Una obra cumbre, importantísima del barroco español. O para bagar por las calles y callejones, por los caminos polvorientos que Espriu describió a la perfección. Para ver las torres de defensa, los palacios, las casas burguesas. Para visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, único en Cataluña, o el famoso museo de las encajeras, único en el mundo. Arenys tiene bello incluso su cementerio. Un verdadero cementerio marino. Blanco, sobre un cerro, abierto a todos los vientos y al mar. Abierto al Mediterráneo azul. Allí reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, detrás de una lápida blanca, como las casas que él amó. Lleguese a Arenys. Para San Juan, cuando hacen la feria del solsticio. O por la fiesta mayor, Sant Roc, el 16 de agosto, o por San Zenón. No le faltarán motivos para volver. No les damos hoteles, porque está muy cerca de Barcelona, pero para comer os recomendamos bajar al puerto. En la lonja de pescadores: pescado fresco a buen precio: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pòsit de pescadores, 93.792.12.45/93.792.08.41. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal: las 13 mesas, o más íntimo, el Rial 5.

Agost 4, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, Museus, Natura, Platges, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentari

Furka Pass

furka

El Furka Pass és un dels pasos de carretera més alts que es poden fer en cotxe, avui dia, a Europa. Són 2.436 metres d’altura. Un dels millors itineraris als Alps, però no l’únic. El Furka, a més, reuneix altres atractius: del seu costat est podeu admirar la glacera on neix el Ròdano, el riu majestuós que atravessa la Provença. Del seu costat oest la vall on neix el Rhin, el pare dels rius d’Europa. Les neus són perpètues, els paisatges eterns. Pujant i baixant el Furka passeu de l’alt Valais suís, al cantó d’Uri i, més endevant als Grisons, també a Suissa. Això vol dir paisatge assegurat: flors, poblets amb cases de fusta, vaques, cavalls en llibertat, cims que toquen els núvols i valls idíliques. Això si, us ha d’agradar molt conduir i no us han d’espantar les corbes. De tota manera tampoc no n’hi ha tantes. Podeu dormir i menjar abans o després de pujar el pas. A dalt no hi ha res de res. Nosaltres ho varem fer al poble de Munster, a l’alt Valais. L’hotel es diu “Croix d’Or et Poste” i és una cucada, ple de flors, amb tot el que demanarieu a un hotel de muntanya. Potser un pèl barroc, això si. Ara bé, la regió està plena d’hotels i de càmpings preciosos.

El Furka Pass es uno de los pasos de carretera más altos que se pueden hacer en coche, hoy día, en Europa. Son 2.436 metros de altura. Uno de los mejores itinerarios en los Alpes, pero no el único. El Furka, además, reúne otros atractivos: en su lado este pueden admirar el glaciar donde nace el Ródano, el río majestuoso que atraviesa la Provenza. De su lado oeste el valle donde nace el Rhin, el padre de los ríos de Europa. Las nieves son perpetuas, los paisajes eternos. Subiendo y bajando el Furka pasais del alto Valais suizo, al cantón de Uri y, más adelante a los Grisones, también en Suiza. Esto quiere decir paisaje asegurado: flores, pueblos con casas de madera, vacas, caballos en libertad, cimas que tocan las nubes y valles idílicos. Eso si, os ha de gustar mucho conducir y no os deben asustar las curvas. De todos modos tampoco hay tantas. Pueden dormir y comer antes o después de subir el paso. Arriba no hay nada de nada. Nosotros lo hicimos al pueblo de Munster, en el alto Valais. El hotel se llama “Croix d’Or et Poste” y es una cucada, lleno de flores, con todo lo que pediríamos a un hotel de montaña. Quizás un poco barroco, eso sí. Ahora bien, la región está llena de hoteles y de campings preciosos.

Juliol 30, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Molt llargues, Natura, Suissa | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Platja de Garbet

garbet

La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Port de la Selva o Colera. Altres, en aquesta mateixa zona, sense cap edificació que molesti massa, sense grans hotels ni passejos marítims urbanitzats. Natura en estat una mica més verge. Això ofereix l’esplèndida cala de Garbet. Quatre pins esparsos, terra indòmita, paisatge llunar, roca viva arran de mar. Poca sorra, molts picons, i gens de ciment. Tot just, arran de mar, un càmping força abandonat, i un restaurant d’aquells que es fan dir “sí senyor”. Un senyor restaurant. A tocar de sorra. Per sopar veient com damunt l’aigua cau l’hora violeta i, un xic més tard, la nit. Els preus són forts. Els plats també. El servei excel·lent. La matèria primera d’alta qualitat. Peix fresc. Els postres, diuen, són el millor. A Garbet s’hi pot arribar en tren. És l’estació abans de Port-Bou, passat ja Colera. No hi ha poble, només el mar i les vies. També per la carretera de Llançà a Port-Bou. Molta corba però la ruta passa a frec d’aigua. Aparcament discret, però si no sou al pic de la temporada, suficient. El mar a Garbet és de tots foscos, del blau marí al negre. Les ones, calmes, besen les pedres de la vora. El cel és nítid. El mar a Garbet, és net, netíssim. Com ho és el vent i la roca. Tot és nu a Garbet. Una delícia.

La Costa Brava, el Cap de Creus, tiene playas muy bonitas. Algunas con pueblo añadido, como Llançà, Port de la Selva o Colera. Otras, en esta misma zona, sin ninguna edificación que moleste demasiado, sin grandes hoteles ni paseos marítimos urbanizados. Naturaleza en estado un poco más virgen. Esto nos ofrece la espléndida cala de Garbet. Cuatro pinos en una tierra indómita, paisaje lunar, roca viva al lado del mar. Poca arena y nada de cemento. Apenas, al lado del mar, un camping bastante abandonado, y un restaurante de aquellos que se hacen decir querer. Un señor restaurante. Cerca de arena. Para cenar viendo como sobre el agua cae la hora violeta y, un poco más tarde, la noche. Los precios son fuertes. Los platos también. El servicio excelente. La materia prima de alta calidad. Pescado fresco. Los postres, dicen, son lo mejor. A Garbet se puede llegar en tren. Es la estación antes de llegar a Port-Bou, pasado ya Colera. No hay pueblo, sólo el mar y las vías. También por la carretera de Llançà a Port-Bou. Mucha curva pero la ruta pasa a mano de agua. Parking discreto, pero si no es en plena temporada, suficiente. La playa de Garbet es de todos oscuros, del azul marino al negro. Las olas, calmas, besan las piedras. El cielo es nítido. La playa de Garbet, es limpia, límpida. Como lo es el viento y la roca. Todo está desnudo en Garbet. Una delicia.

Juliol 25, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Formentor

Formentor

Us ho dic de tot cor. Mai no he vist un paisatge tan brutal, tan bestial, tan corprenedor, tan tel·lúric, tan esplèndit, tan grandiòs com el que es veu a Formentor. Mai, cap paisatge m’ha deixat tan bocabadat com el que vaig veure des del mirador de Formentor, (a la foto). Penyals gegants caient al mar profund, d’un blau intens, d’un blau oceànic, des d’alçades inabastables. Penyasegats de vertígen, vertical, perpenticulars a la làmina aquàtica del mediterrà. Pins arrelats en el no res, penjats de la roca viva, subsistint, com diu el poema, de l’aire que els envolta. I quan, ebri de llum i de sensacions, acabeu de fer els pocs kilòmetres que us porten al peu de la muralla pètria, descobriu tot l’encant d’una platja semiverge, d’una natura molt poc agredida, d’un entorn privilegiat. Un lloc on s’hi recomforten caps d’estat d’arreu del món. Hi ha un únic hotel enterrat entre els pins i el mar. Un luxe fora del nostre abast, a la mà de molt pocs. Formentor no està al final del món, sinó ben a prop de casa. Està a Mallorca. S’hi arriba des de Pollença i el Port de Pollença, per una recargolada carretera que escala el cap de Formentor, per després baixar a la seva platja, només en una desena de kilòmetres. No cap en cap fotografia la grandiositat d’aquesta mola de roca penetrant el mar. Preneu-ne la bona voluntat.

Os lo digo de todo corazón. Nunca he visto un paisaje tan brutal, tan bestial, tan telúrico, tan espléndido, tan grandioso como el que se ve en Formentor. Nunca, ningún paisaje me ha dejado tan boquiabierto como el que vi desde el mirador de Formentor, (en la foto). Peñascos gigantes cayendo a un mar profundo, de un azul intenso, de un azul oceánico, desde alturas inalcanzables. Acantilados de vértigo, verticales, perpenticulares a la lámina acuática del mediterráneo. Pinos arraigados en la nada, colgados de la roca viva, subsistiendo, como dice el poema, del aire que los rodea. Y cuando, ebrio de luz y de sensaciones, acaba de hacer los pocos kilómetros que os llevan al pie de la muralla pétrea, descubrireis todo el encanto de una playa semivirgen, de una naturaleza muy poco agredida, de un entorno privilegiado . Un lugar donde se reconfortan jefes de estado de todo el mundo. Allí hay un único hotel enterrado entre los pinos y el mar. Un lujo fuera de nuestro alcance, reservado para muy pocos. Formentor no está al final del mundo, sino muy cerca de casa. Está en Mallorca. Se llega desde Pollença y el Port de Pollença, por una sinuosa carretera que escala el cabo de Formentor, para luego bajar a su playa, en sólo una decena de kilómetros. No cabe en ninguna foto la grandiosidad de esta mole de roca penetrando el mar. Ruego buena voluntad.

Juny 25, 2009 Publicat per joanmolar | Balears, Hotels, Mallorca, Natura, Platges, llargues | , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Havaneres a Calella

Havaneres

Hi ha un ritual que tot bon català, tot amant de l’estiu, de la Costa Brava, del mar, ha de complir ni que sigui una vegada a la vida. Un ritual del primer cap de setmana de juliol. Aquest ritual és difícil de complir, cada vegada més, però s’ha de fer. Es tracta de viure, ni que sigui un sol cop, la nit màgica de les Havaneres a la Platja del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En els inicis hi haviem anat moltes vegades, amb la colla d’amics. Ens assèiem a la sorra de la platja i preparàvem un cremat. Amb canyella, com ha de ser. Hi havia gent però s’hi podia anar. La calidessa de la música dels vells llops de mar ho omplia tot: l’aigua, l’aire, les barques, les llums, les cases blanques… L’amor volava lliure i feliç. Hi tornàrem amb la xicota any rera any. Cada volta hi havia més gent. Ja no es podia seure a la sorra sense pagar. Anys més tard, ni pagant. Tot estava venut mesos abans.  Llavors sentiem les havaneres des de les roques allunyades. Era una descoberta, era encara millor. Avui dia tot segueix igual. La nit és mágica, com sempre. La música embriaga, com sempre. Però dubto molt que pogueu arribar a Calella sense caminar una bona estona. Aparcar a kilòmetres a la rodona és literalment impossible. Veure el festival des d’un lloc digne, si no teniu una barca, o una habitació d’hotel al mateix Calella, una quimera. Els embussos són fenomenals, la gentada indesciptible. I, malgrat tot, malgrat les meves paraules, si teniu fills adolescents, o si no hi heu anat mai, aneu a Calella el dia de les havaneres. Si esteu enamorats, si us sentiu joves, feu camí cap a Calella. Us podem recomanar un càmping on encara poden quedar places: La Siesta. Aneu-hi al matí i aparqueu. A la tarda podeu agafar lloc, i defensar-lo, dalt d’un penyal. Potser tindreu la sort d’escoltar la màgia de la nit de les havaneres a Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.

Hay un ritual que todo buén catalán, todo amante del verano, de la Costa Brava, del mar, debe cumplir aunque sea una vez en la vida. Un ritual del primer fin de semana de julio. Este ritual es difícil de cumplir, cada vez más, pero hay que hacerlo alguna vez. Se trata de vivir, aunque sea en una única ocasión, la noche mágica de las Habaneras en la Playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En sus inicios habíamos ido muchas veces, con la pandilla de amigos. Nos sentábamos en la arena de la playa y preparábamos una queimada. Con canela, como debe ser. Había gente pero se podía ir. La calidez de la música de los viejos lobos de mar lo llenaba todo: el agua, el aire, las barcas, las luces, las casas blancas … El amor volaba libre y feliz. Volvimos con mi chica año tras año. Cada vez había más gente. Ya nadie podía sentarse en la arena sin pagar. Años más tarde, ni pagando. Todo estaba vendido meses antes. Entonces oíamos las habaneras desde las rocas alejadas. Era una descubierta, era aún mejor. Hoy día todo sigue igual. La noche es mágica, como siempre. La música embriaga, como siempre. Pero dudo mucho que se pueda llegar hoy a Calella sin tener que caminar un buen rato. Aparcar, en kilómetros a la redonda, es literalmente imposible. Ver el festival desde un lugar digno, si no se tiene una barca, o una habitación de hotel en el mismo Calella, una quimera. Los atascos son fenomenales, el gentío indesciptible. Y, sin embargo, a pesar de mis palabras, si teneis hijos adolescentes, o si no habéis ido nunca, id a Calella el día de las habaneras. Si estáis enamorados, si os sentís jóvenes, haced el camino hasta Calella. Os podemos recomendar un camping donde aún pueden quedar plazas: La Siesta. Id allí por la mañana y aparcad elñ coche dentro. Por la tarde id a tomar un lugar, y defendedlo, en lo alto de un peñasco. Quizás tengais la suerte de escuchar la magia de la noche de las habaneras en Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.

Juny 24, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Museu d’Història de Catalunya

Museuhistoria

A Barcelona, al port, en uns antics edificis que havien estat magatzems del moll, trobem el Museu d’Història de Catalunya. L’edifici en sí mateix ja mereix una ullada. Es tracta d’una rehabilitació molt ben feta d’un equipament industrial i comercial. Arreu del món aquests vells magatzems portuaris s’han anat refent i dotant de nova vida. Exemple clar: els doks de Londres. Un cop entrem sorpren el amplíssim i altíssim vestíbul que dona accés als quatre nivells del museu. A la primera planta les exposicions temporals, normalment de categoria internacional, i molt interessants. Als segon i tercer pis la història de Catalunya des del paleolític fins avui mateix, molt ben parada i explicada. És un museu amb força interactivitat. Els infants poden tocar moltes coses i jugar. Jugar a moldre el blat amb un molí neolític. A construir un arc romànic, a vestir-se una armadura de cavaller autèntica, a pujar dalt d’un cavall de batalla. Els escenaris històrics són bonics i ben lograts: un cine dels anys 30, un bar dels anys 70… nostàlgia. A la planta superior, un bar restaurant amb terrassa, la millor vista del port i la ciutat des d’aquest costat. De la bocana nova, a Montjuic, fins la basílica de la Mercè i la Barceloneta. Al restaurant, molt ben acondicionat, amb vistes excel·lents, plats del dia i menús molt enrraonats. Relació qualitat preu fantàstica. Passeu un dia culturalment ple, i divertit, al museu d’Història de Catalunya.

En Barcelona, en el puerto, en unos antiguos edificios que habían sido almacenes del muelle, encontramos el Museo d’Història de Catalunya. El edificio en sí mismo ya merece un vistazo. Se trata de una rehabilitación muy bien hecha de un equipamiento industrial y comercial. En todo el mundo estos viejos almacenes portuarios se han ido rehaciendo y dotando de nueva vida. Ejemplo claro: los doks de Londres. Una vez entramos sorprende el amplísimo y altísimo vestíbulo que da acceso a los cuatro niveles del museo. En la primera planta las exposiciones temporales, normalmente de categoría internacional, y muy interesantes. Los segundo y tercer piso la historia de Cataluña desde el paleolítico hasta hoy mismo, muy bien puesta y explicada. Es un museo con bastante interactividad. Los niños pueden tocar muchas cosas y jugar. Jugar a moler el trigo con un molino neolítico. A construir un arco románico, a vestir una armadura de caballero auténtica, a subir a un caballo de batalla. Los escenarios históricos son bonitos y bien logrados: un cine de los años 30, un bar de los años 70 … nostalgia. En la planta superior, un bar restaurante con terraza, la mejor vista del puerto y la ciudad desde este lado. De la nueva bocana, en Montjuic, hasta la basílica de la Mercè y la Barceloneta. El restaurante, muy bien acondicionado, con vistas excelentes, platos del día y menús muy razonables.  Relación calidad precio fantàstica.Pasad un día culturalmente lleno, y divertido, en el museo de Historia de Cataluña.

Maig 22, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Museus, Parcs temàtics, curtes | , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

El Masnou

elmasnou1

El Masnou és una població del Maresme no gens llunyana de Barcelona. De fet són 15 kms per l’autopista de Mataró. El Masnou ja no és un poblet mariner, més aviat s’ha convertit en una ciutat. Però conserva encara un cert encant. I una bona platja, neta, a 20 minuts en tren de Plaça Catalunya o Sants. També un port esportiu, visitable. I en aquest port, a més de veure grans vaixells de luxe, la vostra canalla també podrà observar les darreres barques de pesca que queden. No hi han barreres. Ningú us deturarà. Ideal per un matí de platja, o de passeig, o per arribar-hi en bicicleta per la pista peatonal de costat del mar.

El Masnou es una población del Maresme nada alejada de Barcelona. De hecho son 15 kms por la autopista de Mataró. El Masnou ya no es un pueblo marinero, más bien se ha convertido en una ciudad. Pero todavía conserva un cierto encanto. Y una buena playa, limpia, a 20 minutos en tren de Plaza Catalunya o Sants. También un puerto deportivo, visitable. Y en este puerto, además de ver grandes barcos de lujo, sus hijos podrán observar las últimas barcas de pesca que quedan. No hay barreras. Nadie le pararà. Ideal para una mañana de playa, o de paseo, o para llegar en bicicleta por la pista peatonal al lado del mar.

Febrer 25, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, Platges, curtes | , , , , , | Cap comentari encara

marimurtra

Els magnífics jardins de Mar i Murtra estan a Blanes. Per arribar-hi cal seguir el camí que s’enfila damunt del port i porta fins el castell de Sant Joan, o bé fins la bonica cala de Sant Francesc. Deixeu el cotxe. Pugueu-hi a peu o en bus. A mig camí trobareu l’entrada a aquest jardí botànic, poc conegut, i ben bonic. Bonic no només per les flors, Murtra, sinó per les fantàstiques vistes damunt del mar. Visitar-lo a la primavera és embogir de l’esclat de colors. A l’estiu s’agraeix l’ombra, i a la tardor el repòs de les hores calmes, decadents. Tot el recorregut està explicat i senyalitzat. Ple de miradors, de fonts, d’escales romàntiques, d’estanys. I sobretot, és clar de flors i arbres i de roques i mediterrània. No deixeu de portar el banyador i fer una nedada a la platja de Blanes, o a Cala Sant Francesc, o a Santa Cristina. No és gaire lluny. Uns 60 kms. per la C-32. Mitja hora llarga. Blanes te bons restaurants. Nosaltres anem sempre al port, a dinar a Can Flores, i aprofitem per fer-hi un volt i veure les barques de pescadors. Passejeu per la vila antiga de Blanes, pugeu a la Palomera, la gran roca dins l’aigua.

Los magníficos jardines de Mar i Murtra están en Blanes. Para llegar hay que seguir el camino que sube por encima del puerto y lleva hasta el castillo de Sant Joan, o bien hasta la maravillosa cala de Sant Francesc. Deje el coche. Suba a pie o en bus. Justo a medio camino encontrará la entrada a este jardín botánico, poco conocido, y muy bonito. Bonito no sólo por las flores, Murtra, sino por las fantásticas vistas sobre el mar. Visitarlo en primavera es enloquecer por el estallido de colores. En verano se agradece la sombra, y en otoño el reposo de las horas calmas, decadentes. Todo el recorrido está explicado y señalizado. Lleno de miradores, fuentes, escaleras románticas, de estanques. Y sobre todo, claro, de flores y árboles y de rocas y de mediterráneo. No deje de llevar el bañador y darse un chapuzón en la playa de Blanes, o en Cala Sant Francesc, o la de Santa Cristina. No estan muy lejos. Solo a unos 60 kms. por la C-32. Media hora larga. Blanes tiene buenos restaurantes. Nosotros vamos siempre al puerto, a comer en Can Flores, y aprovechamos para hacer dar un paseo y ver las barcas de pescadores. También podeis pasear por la villa antigua de Blanes, y subir en la Palomera, la gran roca en medio del agua.

Febrer 8, 2009 Publicat per joanmolar | La Selva, Maresme, Museus, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Bici fins el Masnou

masnou

Us agrada anar amb bici?. Només us agrada passejar en bici… i no us agraden gaire les pujades. Teniu infants petits que van amb bici però es cansen aviat?. Aneu amb bici amb els vostres fills però esteu farts i fartes de veure paisatges aburrits?. Tenim la sol·lució: la costa al nord de Barcelona. Passat el riu Besòs, a partir del Port de Badalona, quasi a tocar de l’estació de tren de sant Adrià, teniu més de 10 km de via lliure per bicicletes al costat del mar. Un itinerari pla, sense pujades, ideal per famílies amb nens i nenes, per passar un mati ben agradable. Us la descriurem i després vosaltres escolliu el paisatge que més us agradi. Naturalment podeu començar o acabar on vulgueu!. El port de Badalona és un bonic racó per anar a badar. Teniu jocs per infants,molts vaixells, restaurants, bars i un parking, de pagament, on deixar el cotxe. Tot seguit comença el passeig marítim de Badalona: ben urbanitzat, ample, arran de mar. Un espai calmat i tranquil on els vostres infants faran de ciclistes i els grans faran esport, que ja convé. Uns 2 km més enllà arriben a Badalona centre, amb la seva Rambla. Passem la via del tren per sota i… Palmeres, botigues, restaurants, sardanes els diumenges, una escola del mar per visitar, la sorra, la platja amb les barques, com li cal a un típic poble mediterrà. Cap problema: ni un cotxe a la vista. Tot peatonal. Acabada la Rambla, passem sota la via del tren, i de nou un bonic passeig marítim, ben arran de mar, quasi a tocar d’aigua, durant dos kms. més. Aquí teniu aparcament. Arribem a Mongat. Ara els vostres petits i petites xalaran: arribem a la lluna, al desert del Sahara, un ampli espai sense urbanitzar, terra, sorra, petites pujades sense malícia. I, al fons, Irlanda. Un suau turó artificial ple de gespa verda!. Inaudit. Darrera s’amaga una cala i una altra. Jocs infantils i aparcament gratuït. Si voleu continuar cal rodejar el turó de Mongat, on hi ha el túnel, i entrar a Montsolís. El camí continua vora el mar, més estret. Travessem un poble que podría ser grec, o napolità. Un món destinat a ser enderrocat: xiringuitos, barques, restaurants, cases baixes, blanques, blanquíssimes. Mediterrani en estat pur. Teniu aparcament a tocar de l’estació de Mongat Nord. La darrera tirada de Montsolis fins al Masnou es fa literalment damunt del mar. (Mireu la foto). És molt excitant!. Ponts de fusta, carrils estrets, i l’aigua picant les roques a un metre vostre. Uns 2 kms. més i arribeu al Port del Masnou. Aparcament de pagament. Doneu una volta al port en bici. És pot fer, és molt sedant i molt instructiu pels infants. Teniu bars, botigues, restaurants… Podeu arribar-hi o marxari en tren: els caps de setmana admeten bicis. Podeu fer la ruta al reves. Podeu fer-la per trams. Podeu fer-ne un trosset. Gaudiu del sol. Gaudiu del mar, de l’aire, ompliu-vos d’ions. De veritat que és un matí que val la pena passar, sobretot si us agrada la bici i als nens també!

¿Os gusta ir en bici, o bién sólo le gusta pasear en bici … y no le gustan mucho las subidas?. ¿Tiene niños pequeños que van en bici pero se cansan pronto?.  Vais en bici con vuestros hijos pero estáis hartos y hartos de ver paisajes aburridos. Tenemos la solución: la costa al norte de Barcelona. Pasado el río Besòs, a partir del Puerto de Badalona, casi junto a la estación de tren de Sant Adrià, tienen padres, madres e hijos más de 10 km de vía libre para bicicletas al lado del mar. Un itinerario llano, sin subidas, ideal para familias, para pasar un mañana muy agradable. Os lo describiremos y después usted escoge el pasaje que más le guste. ¡Naturalmente puede empezar o terminar donde quiera!. El puerto de Badalona es un bonito rincón para ir a pasear. Tiene juegos para niños, muchos barcos, restaurantes, bares y un parking, de pago, donde dejar el coche. A continuación comienza el paseo marítimo de Badalona: bien urbanizado, ancho, al lado del mar. Un espacio calmado y tranquilo donde los niños harán de ciclistas y los mayores haremos deporte, que ya conviene. Unos 2 km más allá se llega a Badalona centro, con su Rambla. Pasamos la vía del tren por debajo y. .. Palmeras, tiendas, restaurantes, sardanas los domingos, una escuela del mar para visitar, la arena, la playa con las barcas, como corresponde a un típico pueblo mediterráneo. Ningún problema: ni un coche a la vista. Todo peatonal. Terminada la Rambla, pasamos bajo la vía del tren, y de nuevo un bonito paseo marítimo, esta vez casi a tocar del agua del mar, durante dos kms. más. Aquí tenéis aparcamiento. Llegamos a Mongat. Ahora los pequeños y pequeñas alucinaran: llegamos a la luna, al desierto del Sahara, un amplio espacio sin urbanizar, tierra, arena, con pequeñas subidas sin malicia. Y, al fondo, Irlanda. Una suave colina artificial llena de césped ¡verde!. Inaudito. Detrás se esconde una cala y otra, y otra. En cada una juegos infantiles y aparcamiento gratuito. Si desea continuar hay que rodear la colina de Mongat, donde se encuentra el túnel del ferrocarril, y entrar en Montsolís. El camino continúa junto al mar, ahora mucho más estrecho. Atravesamos un pueblo que podría ser griego, o napolitano. Un mundo destinado a ser derribado: chiringuitos, barcos, restaurantes, casas bajas, blancas, blanquísimas. Mediterráneo en estado puro. Tiene aparcamiento junto a la estación de Mongat Nord. La última tirada de Montsolis hasta el Masnou se hace literalmente encima del mar. (Vea la foto). Es muy excitante!. Puentes de madera, carriles estrechos, y el agua golpeando las rocas a un metro suyo. Unos 2 kms. más y llegar al Port del Masnou. Aparcamiento de pago. Hay que dar una vuelta al puerto en bici. Se puede hacer, es muy sedante y muy instructivo para los niños. Tiene bares, tiendas, restaurantes … Aquí puede llegar o se irse en tren: los fines de semana admiten bicis. Puede hacer la ruta al revés. Puede hacerla por tramos. Puede hacer un pedacito. Disfrute del sol. Disfrute del mar, del aire, rellene su cuenta vital de iones buenos. De verdad que es una mañana que vale la pena pasar, sobre todo si os gusta la bici y los niños también.

Febrer 8, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Maresme, Museus, Natura, Platges, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , | 4 Comentaris