Sortides familiars

Salidas en família

Múrcia

Múrcia és un destí molt poc conegut. Ningú no va a Múrcia, a no ser que hi tingui parents. Ningú no pensa en Múrcia per passar un pont o unes petites vacances. I, si imaginem Múrcia a l’estiu te la seva lògica, tot i que Múrcia te platges maravelloses, i zones de la seva costa, com ara les compreses entre Mazarrón i Aguilas, son una passada. Però Múrcia és molt més que les platges verges de la costa rocosa o les platges turístiques del mar Menor. Múrcia és una ciutat agradable, amb grans atractius artístics, amb una regió al seu voltant amb tota mena de reclams turístics de primer ordre. Només en citaré alguns. A Múrcia capital teniu la Catedral, (a la foto), els carrers del casc antic, amb els seus palaus i esglèsies, plenes d’obres d’art, i museus com el Salzillo, amb els passos de setmana santa d’aquest artísta genial. La setmana santa es viu a Múrcia capital, i a tota la província, amb un fervor especial. Els actes són dignes de veure’s. Si parlem de la regió teniu Caravaca de la Cruz, i el seu santuari. O bé Lorca, una sobirana ciutat, plena d’art. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, a tocar del mar. L’interior depara sorpreses com la Sierra de Espuña, pulmó natural de la zona, el vall de Cieza, o Calasparra amb el seu arròs. El paisatge mineral i llunar dels voltants de La unión, zona minera poderosa, atrau als mineralogistes i als amants del turisme industrial. Per dormir us recomanem els hotels que les grans cadenes tenen a la capital. Sovint en palaus impressionants, molt bé de preu quan no hi ha executius agressius a la vista. Com ara el NH Rincón de Pepe, o l’NH Amistad. O bé cèntric com l’Hotel Arco de San Juan. O els preciosos AC-Hotels, com el Ciutat de Múrcia. Hem dormit a tots ells i us assegurem que són fantàstics. Per menjar aneu pels voltants de la plaça de Sant Joan i mengeu productes frescos de l’horta murciana. Tota mena de verdures a la planxa. Una delícia!.

Murcia es un destino muy poco conocido. Nadie va a Murcia, a no ser que tenga parientes. Nadie piensa en Murcia para pasar un puente o unas pequeñas vacaciones. Y, si imaginamos Murcia en verano tiene su lógica, aunque Murcia tiene playas maravillosas, y zonas de su costa, como las comprendidas entre Mazarrón y Aguilas, són una gozada. Pero Murcia es mucho más que las playas vírgenes de la costa rocosa o las playas turísticas del mar Menor. Murcia es una ciudad agradable, con grandes atractivos artísticos, con una región a su alrededor con todo tipo de reclamos turísticos de primer orden. Sólo citaré algunos. En Murcia capital tienen la Catedral, (en la foto), las calles del casco antiguo, con sus palacios e iglesias, llenas de obras de arte, y museos como el Salzillo, con los pasos de semana santa de este artista genial. La semana santa se vive en Murcia capital, y en toda la provincia, con un fervor especial. Los actos son dignos de verse. Si hablamos de la región tiene Caravaca de la Cruz, y su santuario. O bien Lorca, una soberana ciudad, llena de arte. O la militar Cartagena. O la blanca Águilas, al lado del mar. El interior depara sorpresas como la Sierra de Espuña, pulmón natural de la zona, el valle de Cieza, o Calasparra con su arroz. El paisaje mineral y lunar de la zona de La unión, zona minera poderosa, atrae a los mineralogistas y los amantes del turismo industrial. Para dormir os recomendamos los hoteles que las grandes cadenas tienen en la capital. A menudo en palacios impresionantes, muy bien de precio cuando no hay ejecutivos agresivos a la vista. Como el NH Rincón de Pepe, o el NH Amistad. O bien el céntrico Hotel Arco de San Juan. O los preciosos AC-Hoteles, como el Ciudad de Murcia. Hemos dormido en todos ellos y os aseguramos que son fantásticos. Para comer vayan por los alrededores de la plaza de San Juan y coman productos frescos de la huerta murciana. Todo tipo de verduras a la plancha. ¡Una delicia!.

Novembre 27, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Museus, Platges, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

L’Estartit

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Novembre 21, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Alcanar

alcanar

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.

Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.

Setembre 23, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Platges, Tarragona, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

L’Hospitalet de l’Infant

hospitaletinfant

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, (a la foto), d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com la fira medieval, al setembre. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol.

Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.

Setembre 17, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Natura, Platges, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aiguafreda

Aiguafreda

Aiguafreda és la cala més petita, amagada i desconeguda de la plèiade de platges maravelloses de Begur. Aquesta germana pobre i petita no te gaire sorra, ni gaire anomenada. Però en canvi ofereix aigua clara, neta i bona sombra. Els boscos són a tocar de l’aigua. Segons, i com, hi ha poca gent. Potser perquè la gent no la coneix prou, perquè costa d’arribar-hi i de trobar-la, o bé perquè o prefereix cales més grans, i més turístiques. Ben pensat, el fet que hi hagi una part de la caleta encimentada per amarrar-hi les barques, com si fos un port, no l’afavoreix gaire. Però a nosaltres aquesta platjola ombrívola, fresca i misteriosa ens agrada. Podeu anar fàcilment a Aiguafreda, des del poble de Begur, seguint els indicadors. La carretera és la GIV-6534 que mena al Cap Sa Sal, un promontori imponent on s’aixeca un monstruós hotel, molt famós fa uns anys, una mole ara. Cal deixar a mà dreta la carretera que baixa a cap a la cala Sa Tuna i pendre la que va a Aiguafreda. Al final hi ha un petit aparcament, molt petit. Però també hi ha força aparcament a la pròpia carretera que hi baixa, que s’assembla més a una pista d’urbanització. Potser perquè hi arriba baixant en mig d’un bosc espés de pins, amb cap edificació a la vista. Un cop aparcats encara us cal caminar uns pocs metres per arribar a la cala. Us recomanem que perdeu uns dies a la zona, i que visiteu les precioses germanes grans d’Aiguafreda: Sa Riera, platja encantadora, o bé Sa Tuna, una delícia, o Aiguablava, amb un mar turquesa, o Fornells i les seves caletes. Una zona privilegiada de la natura. Per dormir teniu a Begur, l’hotel Rosa, que és també un molt bon restaurant, l’antiga fonda Caner. Però nosaltres, per aquesta zona, preferim anar de càmping. Per exemple al Mas Patoxas. Una troballa de les bones. Un càmping gran, bonic, encantador i magnífic. Fantàstic per famílies.

Aiguafreda es la cala más pequeña, escondida y desconocida de la pléyade de playas maravillosas de Begur. Esta hermana pobre y pequeña no tiene mucha arena, ni mucho atractivo. Pero en cambio ofrece agua clara, limpia y buena sombra. Los bosques estan muy cerca del agua. Normalmente hay poca gente. Quizás porque no la conocen lo suficientemente, o porque cuesta llegar y encontrarla, o bien porque prefieren calas más grandes y más turísticas. Bien pensado, el hecho de que haya una parte de la caleta con un muelle de cemento para amarrar las barcas no la favorece demasiado. Pero a nosotros esta cala sombría, fresca y misteriosa nos gusta. Puede llegar fácilmente a Aiguafreda, desde el pueblo de Begur, siguiendo los indicadores. La carretera es la GIV-6534 que conduce al Cap Sa Sal, un imponente promontorio donde se levanta un monstruoso hotel, muy famoso hace unos años, una mole ahora. Hay que dejar a mano derecha la carretera que baja hacia la cala Sa Tuna y tomar la que va a Aiguafreda. Al final hay un pequeño aparcamiento, muy pequeño. Pero también hay bastante aparcamiento en la propia carretera que baja, que se asemeja más a una pista de urbanización. Quizás porque llega atravesando un bosque espeso de pinos, con ninguna edificación a la vista. Una vez aparcados aún necesitais caminar unos pocos metros más para llegar a la cala. Os recomendamos que perdáis unos días por la zona, y que visiteis las preciosas hermanas mayores de Aiguafreda: Sa Riera, una playa encantadora, o bien Sa Tuna, una pequeña delicia, o Aiguablava, con un mar turquesa, o Fornells y sus calitas. Una zona privilegiada de la naturaleza. Para dormir tienen en Begur, el hotel Rosa, que es también un muy buen restaurante. Pero nosotros, por esta zona, preferimos ir de camping. Por ejemplo al Mas Patotxas. Un hallazgo. Un camping grande, bonito, encantador y magnífico. Fantástico para familias.

Agost 15, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentari

Arenys de Mar

arenysmar

Arenys de mar, a poquíssims kilómetres de Barcelona, super ben comunicada amb tren, (1 tren cada 20 minuts), i en cotxe. Amb moltes platges, molt netes, de sorra ben gruixuda. Amb un port pesquer molt important, un lloc ideal per veure una subhasta, o una barca marxar o arribar. Un port molt adient per els infants, ampli, amb espai per còrrer i tots els tòpics mariners: xarxes, peix, olor de mar… Arenys és un bon destí. Per anar a banyar-se. Per anar a passejar pel port. Però també per admirar la vila. Per admirar la Riera, de plàtans frondosos. Per veure el monumental, magnífic, maravellós i desconegudíssim retaure barroc de Santa Maria. Una obra cabdal, importantíssima del barroc catala. O per bagar pels carrers i carrerons, pels rials polsosos que Espriu va descriure a la perfecció. Per veure les torres de defensa, els palaus, les cases burgeses. Per visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, únic a Catalunya, o el famós museu de les puntaires, únic al món. Arenys te bonic fins i tot el seu cementiri. Un veritable cementiri marí. Blanc dalt d’un turó, obert a tots els vents i al mar. Obert al Mediterrani blau. Allà reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, darrera una làpida blanca, com les cases que va estimar. Arribeu-vos a Arenys. Aneu-hi per Sant Joan, quan fan la fira del solstici. O per la festa major, per Sant Roc, el 16 d’agost, o per Sant Zenón. No us faltaran motius per tornar-hi. No us donem hotels, és molt a prop de Barcelona, però per menjar us recomanem baixar al port. A la LLotja de Pescadors: peix fresc a bon preu: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, 93.792.12.45/93.792.08.41. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal: les 13 taules, o més íntim, el Rial 5.

Arenys de mar, a poquísimos kilómetros de Barcelona, super bien comunicada en tren, (1 tren cada 20 minutos), y en coche. Con muchas playas, muy limpias, de arena gruesa. Con un puerto pesquero muy importante, un lugar ideal para ver una subasta, o una barca irse o llegar. Un puerto muy adecuado para los niños, amplio, con espacio para correr y todos los tópicos marineros: redes, pescado, olor a mar … Arenys es un buen destino. Para ir a bañarse. Para ir a pasear por el puerto. Pero también para admirar la villa. Para admirar la Riera, de plátanos frondosos. Para ver el monumental, magnífico, maravilloso y desconocido retablo barroco de Santa Maria. Una obra cumbre, importantísima del barroco español. O para bagar por las calles y callejones, por los caminos polvorientos que Espriu describió a la perfección. Para ver las torres de defensa, los palacios, las casas burguesas. Para visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, único en Cataluña, o el famoso museo de las encajeras, único en el mundo. Arenys tiene bello incluso su cementerio. Un verdadero cementerio marino. Blanco, sobre un cerro, abierto a todos los vientos y al mar. Abierto al Mediterráneo azul. Allí reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, detrás de una lápida blanca, como las casas que él amó. Lleguese a Arenys. Para San Juan, cuando hacen la feria del solsticio. O por la fiesta mayor, Sant Roc, el 16 de agosto, o por San Zenón. No le faltarán motivos para volver. No les damos hoteles, porque está muy cerca de Barcelona, pero para comer os recomendamos bajar al puerto. En la lonja de pescadores: pescado fresco a buen precio: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pòsit de pescadores, 93.792.12.45/93.792.08.41. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal: las 13 mesas, o más íntimo, el Rial 5.

Agost 4, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, Museus, Natura, Platges, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentari

Cala Conta a Eivissa

conta

Quasi mai no queden vols, en ple estiu, per anar a Mallorca, i menys encara per anar a Menorca. Però, en canvi, sempre hi ha ofertes de darrera hora per arribar-se a Eivissa. Potser perquè la illa te més allotjaments. Potser perquè no hi ha tanta demanda. No ho sabem. Però si que es cert que Eivissa, a primera vista, no sembla un destí tan familiar com Mallorca, ni tan exclusiu com Menorca. Eivissa va associada a bogeria col·lectiva, jovent, disco, platja i gresca. Però això només és veritat a mitjes. Potser per certes zones de Sant antoni o de la capital. Però no per reductes ben bonics, com Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulària. Eivissa te cales guapíssimes, solitàries, com del Carib. Com ara aquesta maravella de Cala Conta, a la costa est, no molt lluny del mateix Sant Antoni. Per una família pot sortir molt bé de preu, molt millor que altres illes, un vol econòmic i llogar un partament a Eivissa, a qualsevol lloc d’Eivissa, i un cotxe. Llavors, per pocs diners, allunyant-vos de la multitud, recòrrer les cales verges. Com Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es canar, Llonga, Caletes, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés… i moltes més que amb un bon mapa de l’illa no trigareu a trobar. Cala Conta és la nostra preferida. No està amagada. És molt gran, una platja. Davant seu l’illa del Bosc i, al fons, Conillera. Aigües blau turquesa. Un paradís. Des de Sant Antoni, aneu per la carretera de Cala Bassa, i seguiu fins el mar, sempre a l’est. No us donem llocs per dormir ni per menjar, seria impossible.

Casi nunca quedan vuelos, en pleno verano, para ir a Mallorca, y menos aún para ir a Menorca. Pero, en cambio, siempre hay ofertas de última hora para llegarse a Ibiza. Quizás porque és la isla con más alojamientos. Quizás porque no hay tanta demanda. No lo sabemos. Pero si que es cierto que Ibiza, a primera vista, no parece un destino tan familiar como Mallorca, ni tan exclusivo como Menorca. Ibiza va asociada a locura colectiva, juventud, disco, playa y juerga. Pero esto sólo es verdad a medias. Quizá solo para ciertas zonas de Sant Antoni o de la capital. Pero no para reductos bien bonitos, como Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulalia. Ibiza tiene calas guapísimas, solitarias, como del Caribe. Como esta maravilla de Cala Conta, en la costa este, no muy lejos del mismo Sant Antoni. Para una familia puede salir muy bien de precio ir a Ibiza, mucho mejor que a otras islas. Un vuelo económico y alquilar un Departamento en Ibiza, en cualquier lugar de Ibiza, y un coche. Entonces, por poco dinero, alejándose de la multitud, podeis recorrer las calas vírgenes. Como Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es Canar, Llonga, Caleta, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés … y muchas más que con un buen mapa de la isla no os llevará mucho tiempo encontrar. Cala Conta es nuestra preferida. No está escondida. Es muy grande, una playa. Ante sí la isla del Bosque y, al fondo, Conillera. Aguas azul turquesa. Un paraíso. Desde Sant Antoni, vayan por la carretera de Cala Bassa, y sigan hasta el mar, siempre al este. No les damos lugares para dormir ni para comer, sería imposible.

Juliol 29, 2009 Publicat per joanmolar | Balears, Natura, Platges, llargues | , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Cala Marquesa

marquesa

Cala Marquesa és poc coneguda. Bé, de fet, és gens coneguda. Hi ha molta gent, sobretot les persones a qui els agraden les cales verges, que no saben on és. Cala Marquesa està a la Costa Brava. En l’espai virginal i magnífic que hi ha entre Palamós i Palafrugell, abans d’arribar al Cap Roig. Aquest és, per a nosaltres el més bonic racó de tota la Costa Catalana. En pocs kilómetres, no més de quatre o cinc, hi ha un seguit de cales, a quina més bonica, més desconeguda i més fantàstica. Des de la platja maravellosa d’Es Castell, a Palamós, segueixen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Canyes, la platja d’Es Crit i Cala Vedell. A quina més al·lucinant. Per arribar a totes elles cal pendre, en l’autovia de Palamós a Palafrugell, la sortida que porta al càmping Benelux. D’allà el camí que va a Es Castell. Abans d’arribar a aquesta platja cal girar a mà esquerra per un camí de sorra, atrotinat, molt atrotinat, que mena a les altres cales. Recomanem deixar el vehicle i fer-les a peu. No hi ha gaire aparcament per dins el bosc. Millor deixar-lo al càmping o a Es Castell. Per dormir i menjar, el millor, són els càmping de Palafrugell, com ara La Siesta, o el mateix Benelux.

Cala Marquesa es poco conocida. Bueno, de hecho, es nada conocida. Hay mucha gente, incluso personas a quienes les gustan las calas vírgenes, que no saben donde está. Cala Marquesa está en la Costa Brava. En el espacio virginal y magnífico que hay entre Palamós y Palafrugell, antes de llegar al Cap Roig. Este es, para nosotros, el más bello rincón de toda la Costa Catalana. En pocos kilómetros, no más de cuatro o cinco, hay una serie de calas, a cuál más bonita, más desconocida y más fantástica. Desde la maravillosa playa de Es Castell, en Palamós, siguen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Cañas, la playa de Es Crit… Para llegar a todas ellas hay que tomar, en la autovía de Palamós a Palafrugell, la salida que lleva al camping Benelux. De allí el camino que va a Es Castell. Antes de llegar a esta playa hay que girar a mano izquierda por un camino de arena, malo, muy malo, que conduce a las otras calas. Recomendamos dejar el vehículo y hacerlo a pie. No hay mucho aparcamiento por dentro del bosque. Mejor dejarlo en el camping o en Es Castell. Para dormir y comer, lo mejor, son los campings de Palafrugell, como La Siesta, o el mismo Benelux.

Juliol 28, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Platja de Garbet

garbet

La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Port de la Selva o Colera. Altres, en aquesta mateixa zona, sense cap edificació que molesti massa, sense grans hotels ni passejos marítims urbanitzats. Natura en estat una mica més verge. Això ofereix l’esplèndida cala de Garbet. Quatre pins esparsos, terra indòmita, paisatge llunar, roca viva arran de mar. Poca sorra, molts picons, i gens de ciment. Tot just, arran de mar, un càmping força abandonat, i un restaurant d’aquells que es fan dir “sí senyor”. Un senyor restaurant. A tocar de sorra. Per sopar veient com damunt l’aigua cau l’hora violeta i, un xic més tard, la nit. Els preus són forts. Els plats també. El servei excel·lent. La matèria primera d’alta qualitat. Peix fresc. Els postres, diuen, són el millor. A Garbet s’hi pot arribar en tren. És l’estació abans de Port-Bou, passat ja Colera. No hi ha poble, només el mar i les vies. També per la carretera de Llançà a Port-Bou. Molta corba però la ruta passa a frec d’aigua. Aparcament discret, però si no sou al pic de la temporada, suficient. El mar a Garbet és de tots foscos, del blau marí al negre. Les ones, calmes, besen les pedres de la vora. El cel és nítid. El mar a Garbet, és net, netíssim. Com ho és el vent i la roca. Tot és nu a Garbet. Una delícia.

La Costa Brava, el Cap de Creus, tiene playas muy bonitas. Algunas con pueblo añadido, como Llançà, Port de la Selva o Colera. Otras, en esta misma zona, sin ninguna edificación que moleste demasiado, sin grandes hoteles ni paseos marítimos urbanizados. Naturaleza en estado un poco más virgen. Esto nos ofrece la espléndida cala de Garbet. Cuatro pinos en una tierra indómita, paisaje lunar, roca viva al lado del mar. Poca arena y nada de cemento. Apenas, al lado del mar, un camping bastante abandonado, y un restaurante de aquellos que se hacen decir querer. Un señor restaurante. Cerca de arena. Para cenar viendo como sobre el agua cae la hora violeta y, un poco más tarde, la noche. Los precios son fuertes. Los platos también. El servicio excelente. La materia prima de alta calidad. Pescado fresco. Los postres, dicen, son lo mejor. A Garbet se puede llegar en tren. Es la estación antes de llegar a Port-Bou, pasado ya Colera. No hay pueblo, sólo el mar y las vías. También por la carretera de Llançà a Port-Bou. Mucha curva pero la ruta pasa a mano de agua. Parking discreto, pero si no es en plena temporada, suficiente. La playa de Garbet es de todos oscuros, del azul marino al negro. Las olas, calmas, besan las piedras. El cielo es nítido. La playa de Garbet, es limpia, límpida. Como lo es el viento y la roca. Todo está desnudo en Garbet. Una delicia.

Juliol 25, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Santa Eulàlia del Riu

santalaia

El lloc de la foto és el Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, a Eivissa. El Puig de Missa és un turó que domina la població i els entorns. Hi ha quatre cases, blanques, molt blanques, enlairades i fortificades aquí dalt, per por dels pirates. Ara, una d’elles és un museu, el museu Barrau. Barrau és un pintor que pintà mil vegades les cases blanques d’Eivissa. També hi trobareu el Museu Etnogràfic, naturalment blanc. En una casa eivissenca cent per cent, anomenada Cal Ros. I un cementiri, blanc i marí, com el de Beaudelaire, amb vistes esplèndides damunt el mar, com ha de ser. I també s’hi alça una maravellosa esglèsia. Una esglèsia forta i rotunda, quasi troglodita, de parets blanques i gruixudes, encalades una vegada i una altra, fins esdevenir d’un blanc universal i blavós. Amb un porxo, (a la foto), que és una declaració d’intencions contra el sol beligerant de l’estiu. Esglèsies com la de Santa Eulàlia n’hi ha moltes per tot Eivissa: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep… i totes són tan boniques com aquesta. Però Santa Eulàlia te un quelcom ben especial. Potser el seu porxo, frescal i ombrívol?. Potser perquè, com hem dit, des de la seva alçada senyoregem un ampli panorama de cases blanques i platges de somni?. Eivissa està feta d’esglèsies blanques, de cases blanques, de platges de sorra blanca i aigües turquesa. Eivissa és un paradís tot temps, a l’estiu també. Les nits d’Eivissa, a poc que marxeu de la capital o de Sant Antoni de Portmany, són màgiques i no les trobareu enlloc més. Eivissa és un destí ideal per canalla si us allunyeu de la moguda. Santa Eulàlia, com Sant Miquel, com altres poblets, està lluny de la moguda. Les seves platges són tropicals, amables, acollidores. I, a més, te un riu, l’únic riu de l’illa. Si aneu a Eivissa no deixeu de incloure el Puig de Missa de Santa Eulàlia a la vostra ruta. Una esglèsia com aquesta, dalt d’un puig com aquest, només els trobareu a Grècia.

El lugar de la foto es el Puig de Missa, en Santa Eulàlia del Riu, Ibiza. El Puig de Misa es una colina que domina la población y los entornos. Hay cuatro casas, blancas, muy blancas, levantadas y fortificadas aquí arriba, por miedo a los piratas. Ahora, una de ellas es un museo, el Museo Barrau. Barrau fue un pintor que pintó mil veces las casas blancas de Ibiza. También encontrará el Museo Etnográfico, naturalmente blanco. En una casa ibicenca cien por cien, llamada Cal Ros. Y un cementerio, blanco y marino, como el de Beaudelaire, con vistas espléndidas sobre el mar, como debe ser. Y también se alza una maravillosa iglesia. Una iglesia fuerte y rotunda, casi troglodita, de paredes blancas y gruesas, encaladas una y otra vez, hasta convertirse en un blanco universal y azulado. Con un porche, (en la foto), que es una declaración de intenciones contra el sol beligerante del verano. Iglesias como la de Santa Eulàlia hay muchas por todo Ibiza: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep … y todas son tan bonitas como esta. Pero Santa Eulàlia tiene un algo muy especial. ¿Quizás su porche, fresco y sombrío?. ¿Quizás porque, como hemos dicho, desde su altura dominamos un amplio panorama de casas blancas y playas de ensueño?. Ibiza está hecha de iglesias blancas, de casas blancas, de playas de arena blanca y aguas turquesa. Ibiza es un paraíso en todo tiempo, en verano también. Las noches de Ibiza, a poco que vaya lejos de la capital o de Sant Antoni de Portmany, son mágicas y no las encontrará en ningún otro lugar. Ibiza es un destino ideal para niños si se alejan de la movida. Santa Eulàlia, como Sant Miquel, como otros pueblos, está lejos de la movida. Sus playas son tropicales, amables, acogedoras. Y, además, tiene un río, el único río de la isla. Si vais a Ibiza no deje de incluir el Puig de Missa de Santa Eulàlia a su ruta. Una iglesia como ésta, lo alto de un monte como éste, sólo los encontrarán en Grecia.

Juny 29, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Balears, Museus, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara