Fira del cavall a Puigcerdà

A Puigcerdà tenen llocs dos fires que no podeu deixar passar. Una a primers de novembre. L’altra a mitjans d’abril. Totes dues tenen com a protagonista el cavall. En totes dues hi trobareu milers de metres quadrats a disposició dels animals i els seus amos. Milers de visitants omplen el recinte. És una fira gegantina, que traspassa fronteres. No veureu mai tants cavalls junts. Hi ha moltes altres activitats associades a la fira que faran les delícies dels més menuts, i despertaran la curiositat dels més grans, com ara concusos d’arrossegada, tir i enganxada, parades, exposició d’altre bestiar, etc. A la tardor Puigcerdà es vesteix amb colors virolats. La tardor és molt bonica a la Cerdanya. A la primavera tot és verd, un verd tendre, recién estrenat, i la neu cobreix encara els cims. Si aneu a la fira quedeu-vos uns dies a la Cerdanya. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé, i serà temporada baixa. Podeu dinar millor fora de Puigcerdà,que estarà molt ple de gent, potser a Alp, al Mesón Restaurant, carrer Sant Pere, 9. Telèfon 972 144 120. O bé a Llívia, al restaurant Can Cofa, al carrer Frederic Bernades, 29. Telèfon 972 896 500. Un bon lloc, tradicional i cassolà. Més bé de preu, amb menú, a Cal Russó, que també és un hotelet familiar. Telèfon: 972 146 398. Per allotjar-vos, a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit.
En Puigcerdà tienen dos ferias que no puede dejar pasar. Una a primeros de noviembre. La otra a mediados de abril. Ambas tienen como protagonista al caballo. En ambas encontrareis miles de metros cuadrados a disposición de los animales y sus dueños. Y miles de visitantes que llenan el recinto. Es una feria gigantesca, que traspasa fronteras. No vereis nunca tantos caballos juntos. Hay muchas otras actividades asociadas a la feria que harán las delicias de los más pequeños, y despertarán la curiosidad de los mayores, como los concusos de arrastrada, tiro y enganche, paradas, exposición de otro tipo de ganado, etc. En otoño Puigcerdà se viste con colores chillones. El otoño es muy bonito en la Cerdanya. En primavera todo es verde, un verde tierno, recién estrenado, y la nieve cubre todavía las cumbres. Si vais a la feria quédaros un fin de semana en la Cerdanya. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien, y será en temporada baja. Pueden comer mejor fuera de Puigcerdà, que estará muy lleno de gente, quizás en Alp, en el Mesón Restaurante, calle Sant Pere, 9. Teléfono 972 144 120. O bien en Llívia, en el restaurante Can Cofa, en la calle Federico Bernades, 29. Teléfono 972 896 500. Un buen lugar, con comida tradicional y casera. Mejor de precio, con menú, en Cal Russó, que también es un hotelito familiar. Teléfono: 972 146 398. Para alojarse, en Puigcerdà mismo, piense en los grandes campings. Stel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido.
Los Llanos del Hospital

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.
¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.
Arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.
Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.
Aubisque

Entre els colls i ports de carretera de muntanya també hi han categories. I l’Aubisque no és un port qualsevol. És un mite. Un mite del ciclisme, una fita del Tour de França, un lloc ideal per empendre fantàstiques excursions i rutes pel Pirineu més potent, un desafiament pels automovilistes inquiets. Pujar l’Aubisque no és fer un port més. És un ritual. La carretera primer travessa boscos de faig de conte de fades. Més tard l’alta muntanya imposa la seva llei. dalt del cim, prats i bestiar donen una nota pastoral, tot i alguna sorpresa moderna (a la foto). La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal. És només un balcó sobre el precipici. Ciclistes, amants de caminar, automovilistes… tothom pot disfrutar de veritat amb la pujada al mític Col d’Aubisque. A dalt hi ha prou aparcament i serveis. De fet diversos bars fan l’agost amb els turistes. Per menjar i dormir us recomanem la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si voleu anar a l’Aubisque des d’Espanya, i tornar, passant el port del Portalet, llavors heu de dormir a Sallet de Gállego o a El Formigal. Boníssim hotels a tots dos llocs. Recomanem l’Abba a El Formigal, tot i que hi ha més de deu hotels de tres i quatre estrelles en aquella zona. Per menjar baixant del coll d’Aubisque podeu fer-ho a l’encantador poblet de Arrens-Marsous. Allà hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Si us ha agradat fer l’Aubisque plantegeu-vos fer tota la ruta dels colls mítics del Tour: Tourmalet, Aspin i Peyresourde. Si sou aficionats al ciclisme no podeu deixar de fer-ho. Si no ho sou també.
Entre los puertos de carretera de montaña también hay categorías. Y el Aubisque no es un puerto cualquiera. Es un mito. Un mito del ciclismo, una meta del Tour de Francia, un lugar ideal para emprender fantásticas excursiones y rutas por el Pirineo más potente, un desafío por los automovilistas más inquietos. Subir el Aubisque no es hacer un puerto más. Es un ritual. La carretera primero atraviesa bosques de haya de cuento de hadas. Más tarde la alta montaña impone su ley. Arriba, ya en la cima, prados y ganado dan una nota pastoral, a pesar de alguna sorpresa moderna (en la foto). La bajada, entre el Aubisque y el Coll de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Es sólo un balcón sobre el precipicio. Ciclistas, amantes de caminatas, automovilistas … todo el mundo puede disfrutar de verdad con la subida al mítico Col d’Aubisque. Arriba hay suficiente aparcamiento y servicios. De hecho varios bares hacen el agosto con los turistas. Para comer y dormir os recomendamos la Val d’Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si quereis ir al Aubisque desde España, y volver, pasando el puerto del Portalet, entonces podeis dormir en Sallet de Gállego o en El Formigal. Buenísimos hoteles en ambos lugares. Recomendamos el Abba en El Formigal, aunque hay más de diez hoteles de tres y cuatro estrellas en esa zona. Para comer bajando el Aubisque pueden hacerlo en el encantador pueblecito de Arrens-Marsous. Allí hay un restaurante magrebí: “Les Mille et une Epices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Si os ha gustado hacer el Aubisque consideren la posibilidad de hacer toda la ruta de los puertos míticos del Tour: Tourmalet, Aspin y Peyresourde. Si sois aficionados al ciclismo no podeis dejar de hacerlo. Si no lo sois también.
Balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.
Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009). No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.
Congosto de Ventamillo

El congosto del Ventamillo dona accés a la Vall de Benasque. Ja només per això és digne de figurar en un bloc on s’aconsellen sortides en família. Però, a més, el congost en si, val una detinguda visita. Aprofiteu per pujar de Lleida, cap a Graus i d’aquesta bellíssima població aragonesa cap a Castejon de Sos i Benasque. Feu-ho pel Ventamillo abans que una legió de camions obrin una nova carretera i la ruta perdi tot el seu encant. Encara podreu disfrutar d’una natura en estat decimonònic. D’una carretera estreta que s’adapta a les formes de la muntanya i que no permet presses. Corbes tancades, sense visibilitat. Llocs on amb feines i treballs passen dos cotxes. Llocs on la penya es tanca damunt vostre. Una ruta que ressegueix el riu Èssera, límpid, cristal·lí. Amb racons d’una bellessa quasi lírica, on l’aigua demana a crits que pareu el vehicle i baixeu a donar-vos un bon bany. D’aquí a molt poc temps, sense cap mena de dubte, volaran la roca per obrir una sèrie de túnels i el Congost del Ventamillo quedarà quiet i oblidat. Millor per les aus i els animalons. Millor pels conductors que podran còrrer més i amb més seguretat. Però els veritables viatgers, que ja hem perdut els Collegats i el Terradets, anyorarem per sempre els revolts i els punts de vista inigualables. Anyorarem el conduir lent i pausat disfrutant de les verticals parets, recobertes de vegetació, que no deixen passar la llum del sol. Anyorarem les raconades idíliques i fresques on parar el motor i posar els peus i la panxa, si cal, en remull. I els jocs dels infants que tiren pedres al riu i diuen, ohhh!!!, a cada nova sorpresa que la natura ens depara. Aneu-hi ara que encara hi sou a temps. I el premi, a més del congosto, serà la Vall de Benasque, al final d’aquesta muralla imponent, al darrera d’aquesta porta sublim. Benasque, el Pirineu en estat pur, els cims altius i les valls verdes. Allotgeu-vos a La Solana, a Benasque mateix. Familiar, bonic i bé de preu. S’hi menja de fábula. O a Casa Ciria, un luxe, o al final del Vall, a los Llanos del Hospital, natura salvatge, un racó càlid de món.
El desfiladero del Ventamillo da acceso a la Val de Benasque. Ya sólo por eso es digno de figurar en un bloque donde se aconsejan salidas en familia. Pero, además, el desfiladero en sí, merece una detenida visita. Aproveche para subir de Lérida, hacia Graus y de esta bellísima población aragonesa hacia Castejon de Sos y Benasque. Hágalo por Ventamillo antes que una legión de camiones abran una nueva carretera y la ruta pierda todo su encanto. Todavía podrá disfrutar de una naturaleza en estado decimonónico. Por una carretera estrecha que se adapta a las formas de la montaña y que no permite prisas. Curvas cerradas, sin visibilidad. Lugares donde con penas y trabajos pasan dos coches. Lugares donde la peña se cierra sobre si. Una ruta que recorre el río Ésera, límpido, cristalino. Con rincones de una belleza casi lírica, donde el agua pide a gritos que se pare el vehículo y bajarse a darse un buen baño. Dentro de muy poco tiempo, sin duda, volarán la roca para abrir una serie de túneles y el Congosto del Ventamillo quedará quieto y olvidado. Mejor para las aves y los animalitos. Mejor para los conductores que podrán correr más y con más seguridad. Pero los verdaderos viajeros, los que ya hemos perdido Collegats y Terradets, hecharemos a faltar para siempre las curvas y los puntos de vista inigualables. El conducir lento y pausado disfrutando de las verticales paredes, recubiertas de vegetación, que no dejan pasar la luz del sol. Los rincones idílicos y frescos donde parar el motor y poner los pies y la barriga, si es necesario, en remojo. Y los juegos de los niños que tiran piedras al río y dicen, ohhh!, a cada nueva sorpresa que la naturaleza nos depara. Id ahora que todavía estais a tiempo. Y el premio, además del desfiladero, será la Val de Benasque, al final de esta muralla imponente, detrás de esta puerta sublime. Benasque, el Pirineo en estado puro, las cimas y los valles verdes. Alojaros en Benasque en La Solana, donde también comeréis muy bien, o en Casa Ciria. O al final del valle, en los Llanos del Hospital.
Estany Gento

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla. Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. (Foto cortesia de Bernat Borràs. Les meves van quedar fatal). Emoció assegurada. Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca. Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente. Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura. L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars. Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant. I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.
Ir a l’Estany Gento es una excursión de altura. Y es muy divertida, sobre todo para los niños. Alcanzar el 2.410 mts de altura sin caminar es toda una experiencia. Eso es lo que la cesta colgante que sube del embalse de Sallente hasta l’estany Gento nos permite. Emoción asegurada. Para llegar hay que ir hasta la Pobla de Segur, por la carretera que sube a Vielha y la Vall d’Aran. Allí nos desviamos hacia Pont de Suert, y llegando a Senterada, tomaremos la carretera que lleva a Cabdella. Estamos ya en la Vall Fosca. Subimos hasta el final del valle, pasado Capdella y llegamos al embalse de Sallente. Allí podemos aparcar el coche. Hay unos servicios mínimos, pero eficientes. El bar del teleférico, teléfono 973 25 22 3, hace un menú bastante aceptable por un precio más aceptable todavía. Consulte los horarios del telecabina, pague el billete, (no es muy caro), e inicie la aventura. L’Estany Gento y sus entornos son preciosos. Con sol o con nieve, aún más. Desde allí se pueden hacer pequeñas excursiones, o seguir rutas de alta montaña, por los lagos del Pirineo, o las buenas vías verdes, como la que aprovecha el trazado de un antiguo ferrocarril de vía estrecha, y llega a Llessui . Id a Gento en el transcurso de unos días por la Vall Fosca o Pallars. Descubra los pequeños pueblos y los paisajes de este valle poco conocido. Sólo necesitará un fin de semana, una escapada corta. Puede comer en muchos lugares, y muy bien. Nosotros lo hemos hecho en la Braseria la Era Marxant, en la Pobleta de Bellveí, teléfono 973 66 17 35, un buenísimo restaurante. Y para dormir recomendamos el hotel Vall Fosca. También puede hacerlo en la Pobla de Segur, en el hotel Sole. Av. Estación, 46, Teléfono 973680452. Un buen lugar para comer y dormir. Tiene buen menú y unos apartamentos familiares muy bonitos.
La ruta del Tour

Una de les més boniques rutes en cotxe, i si us atreviu, en bici, que es poden fer és la ruta dels ports del Tour al Pirineu. Podeu començar-la a la Vall d’Aran. Podeu dormir a l’hotel Fontfreda i sopar a l’All i Oli, al carrer Major, 9. 973641757. L’endemà sortiu de Vielha i pel port de Portilló, aneu de Bossot a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Podeu dormir a l’hotel d’Etigny. Aneu a veure la cascada de l’infern i moltes altres maravelles de la vall. D’aquí escalem el port de Peyresourde fareu cap a Arreau. Després de visitar aquest vall, pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Podeu fer nit a Bielsa, a l’hotel Bielsa a Espanya. L’endemà torneu a passar la frontera pel túnel. Us espera el col d’Aspin. En baixar aquest coll enllaceu ja amb la ruta del mític Tourmalet. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Els vostres infants us ho agrairan. Passem el Tourmalet i baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, (a la foto). En aquesta vall podeu descobrir Cauterets i Gavarnie, amb els seus entorns, o anar fins Lourdes. Val la pena quedar-s’hi uns dies: hi ha bons hotels. Quan estigueu cansats de tanta bellessa, podeu pujar el port d’Aubisque i arribar de nou a Espanya pel coll del Portalet, que us portarà a Formigal i Sallent de Gàllego. Torneu per Sabiñánigo i Huesca cap a Barcelona. Ideal per unes vacances amb la família, d’estiu, fresquets, fresquets, o d’hivern: molta, molta neu (i ports tancats!). O de primavera, bellíssim, o de tardor: colors i més colors.
Una de las más bellas rutas en coche, y si os atrevéis, en bici, que se pueden hacer es la ruta de los puertos del Tour en el Pirineo. Puede empezar en la Vall d’Aran. Dormimos en el hotel Fontfreda y cenamos en el All i Oli, en la calle Mayor, 9. Tel. 973641757 Al día siguiente se sale de Vielha y por el puerto de Portillón, vais de Bossòt a Bagneres de Luchon. Fantástico valle. Pueden dormir en el hotel de Etigny. Vayan a ver la cascada del infierno y muchas otras maravillas. De ahí a escalar el puerto de Peyresourde hacia Arreau. Después de visitar este valle, subid hacia los lagos del macizo de Neouvielle. Pueden pasar la noche en Bielsa, en el hotel Bielsa, ya en España. Al día siguiente vuelven a pasar la frontera por el túnel. Os espera el col d’Aspin. Al bajar este puerto se enlaza con la ruta del mítico Tourmalet. Pueden aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Sus niños se lo agradecerán. Pasamos el Tourmalet y bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, (en la foto). En este valle pueden descubrir Cauterets y Gavarnie, con sus entornos espléndidos, o ir hasta Lourdes. Vale la pena permanecer allí unos días: hay buenos hoteles. Cuando estéis cansados de tanta belleza, subid el puerto de Aubisque y llegad de nuevo a España por el puerto del Portalet, que os llevará a Formigal y Sallent de Gállego. Vuelva por Sabiñánigo y Huesca hacia Barcelona. Ideal para unas vacaciones con la familia, de verano, fresquitos, fresquitos, o de invierno: mucha, mucha nieve (y puertos cerrados). O de primavera, bellísimo, o de otoño: colores y más colores.
Ogassa

Ogassa és un poblet del Pirineu, proper a Sant Joan de les Abadesses. S’hi arriba des de Barcelona, per Vic i Ripoll. Arribats a Sant Joan, cal prendre una carretera de 5 kms. que s’enfila muntanya a munt, a mà esquerra. El nucli d’Ogassa no és gaire bonic. Va crèixer com una colònia minera arran de l’explotació de les mines de carbó durant els segles XIX i XX. Les mines es poden visitar. El més bonic és el paisatge. Des d’Ogassa, per bones pistes de muntanya, asfaltades, es pot arribar amb el cotxe fins plans de muntanya molt bells i fins fer travesses fins Bruguera i Ribes de Fresser o fins Camprodón, per camins de muntanya espectaculars. Allà podreu veure esglèsies tan magnífiques com Sant martí Surroca, a la foto, o sant Martí d’Ogassa. Allà podreu disfrutar de les àrees d’acampada i de lleure, a més de 1500 mts. i dels refugis. Si voleu dinar molt bé, i molt bé de preu, aneu a Can Costas, al poble d’Ogassa. Segur que el recomanareu!. També tenen habitacions.
Ogassa es un pueblecito del Pirineo, próximo a Sant Joan de les Abadesses. Se llega desde Barcelona, por Vic y Ripoll. Una vez llegados a San Juan, hay que tomar una carretera de 5 kms. que sube montaña arriba, a mano izquierda. El núcleo de Ogassa no es muy bonito. Creció como una colonia minera a raíz de la explotación de las minas de carbón durante los siglos XIX y XX. Las minas se pueden visitar. Lo más bonito es el paisaje. Desde Ogassa, por buenas pistas de montaña, asfaltadas, se puede llegar con el coche hasta llanos de montaña muy bellos y hasta hacer travesías hasta Bruguera y Ribes de Fresser o hasta Camprodón, por caminos de montaña espectaculares. Allí podréis ver iglesias tan magníficas como Sant martí Surroca, en la foto, o Sant Martí de Ogassa. Allí podrá disfrutar, con su família, de las áreas de acampada y de ocio, a más de 1500 mts. y de los refugios. Si quiere comer muy bien, y muy bien de precio, vaya a Can Costas, en el pueblo de Ogassa. Seguro que lo recomendará. También tienen habitaciones.
Pedraforca

Si Montserrat és la muntanya sagrada de Catalunya, el Pedraforca serà la muntanya màgica. La inmensitat de roca, amb el seu pic tallat per la meitat s’aixeca, majestuosa, cap al cel. No seria estrany que algú renovés antics rituals als seus peus. El Pedraforca té una força telúrica, secular. Deixeu els amables paisatges de la Cerdanya i, per una vegada, no passeu el tunel del Cadí. Gireu abans, un cop passat Berga, cap a Saldes. Penetrareu en un vall poc visitat, ferreny, salvatge. Allà, en mig d’aquest vall, veureu aquesta mole. I quedareu bocabadats. Rodejeu-la. Aneu a Saldes, a Gòsol. Pujeu fins el refugi Lluís Estasen i al Mirador del Gresolet. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. Feu una ruta per Saldes i Gòsol, disfruteu la Vall del Pedraforca. Podeu menjar a molts i bons restaurants, i dormir a l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o en els càmpings i cases rurals que hi ha.
Si Montserrat es la montaña sagrada de Cataluña, el Pedraforca es la montaña mágica. La inmensidad de roca, con su pico cortado por la mitad se levanta, majestuosa, hacia el cielo. No sería extraño que alguien renovase antiguos y oolvidados rituales a sus pies. El Pedraforca tiene una fuerza telúrica, secular. Deje los amables paisajes de la Cerdanya y, por una vez, no pase el tunel del Cadí. Gire antes, una vez pasado Berga, hacia Saldes. Penetrará en un valle poco visitado, duro, salvaje. Allí, en medio de este valle, vereis la gran mole. Y quedaréis boquiabiertos. Rodeadla. Id a Saldes, a Gòsol. Subid hasta el refugio Lluís Estasen y al Mirador del Gresolet. La vista es aérea. No apto para quien padece vértigo. Si sois aventureros pueden subir el Pedraforca. No es imposible hacerlo con niños ya un poco crecidos. La ruta por Saldes y Gòsol la disfrutéis. Por todo el Valle del Pedraforca. Podeis comer en sus muchos y buenos restaurantes, y dormir en el Hostal Pedraforca, todo un clásico, o en los campings y casas rurales que hay.
-
Arxius
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris