Sortides familiars

Salidas en família

Pic du Midi

picmidi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.

El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.

Octubre 25, 2009 Publicat per joanmolar | França, Hotels, Museus, Natura, Parcs Naturals, Parcs temàtics, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Los Llanos del Hospital

llanos

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.

¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.

Setembre 3, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Hotels, Natura, Parcs Naturals, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Arreau

arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.

Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.

Setembre 2, 2009 Publicat per joanmolar | França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aubisque

aubisque

Entre els colls i ports de carretera de muntanya també hi han categories. I l’Aubisque no és un port qualsevol. És un mite. Un mite del ciclisme, una fita del Tour de França, un lloc ideal per empendre fantàstiques excursions i rutes pel Pirineu més potent, un desafiament pels automovilistes inquiets. Pujar l’Aubisque no és fer un port més. És un ritual. La carretera primer travessa boscos de faig de conte de fades. Més tard l’alta muntanya imposa la seva llei. dalt del cim, prats i bestiar donen una nota pastoral, tot i alguna sorpresa moderna (a la foto). La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal. És només un balcó sobre el precipici. Ciclistes, amants de caminar, automovilistes… tothom pot disfrutar de veritat amb la pujada al mític Col d’Aubisque. A dalt hi ha prou aparcament i serveis. De fet diversos bars fan l’agost amb els turistes. Per menjar i dormir us recomanem la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si voleu anar a l’Aubisque des d’Espanya, i tornar, passant el port del Portalet, llavors heu de dormir a Sallet de Gállego o a El Formigal. Boníssim hotels a tots dos llocs. Recomanem l’Abba a El Formigal, tot i que hi ha més de deu hotels de tres i quatre estrelles en aquella zona. Per menjar baixant del coll d’Aubisque podeu fer-ho a l’encantador poblet de Arrens-Marsous. Allà hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Si us ha agradat fer l’Aubisque plantegeu-vos fer tota la ruta dels colls mítics del Tour: Tourmalet, Aspin i Peyresourde. Si sou aficionats al ciclisme no podeu deixar de fer-ho. Si no ho sou també.

Entre los puertos de carretera de montaña también hay categorías. Y el Aubisque no es un puerto cualquiera. Es un mito. Un mito del ciclismo, una meta del Tour de Francia, un lugar ideal para emprender fantásticas excursiones y rutas por el Pirineo más potente, un desafío por los automovilistas más inquietos. Subir el Aubisque no es hacer un puerto más. Es un ritual. La carretera primero atraviesa bosques de haya de cuento de hadas. Más tarde la alta montaña impone su ley. Arriba, ya en la cima, prados y ganado dan una nota pastoral, a pesar de alguna sorpresa moderna (en la foto). La bajada, entre el Aubisque y el Coll de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Es sólo un balcón sobre el precipicio. Ciclistas, amantes de caminatas, automovilistas … todo el mundo puede disfrutar de verdad con la subida al mítico Col d’Aubisque. Arriba hay suficiente aparcamiento y servicios. De hecho varios bares hacen el agosto con los turistas. Para comer y dormir os recomendamos la Val d’Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si quereis ir al Aubisque desde España, y volver, pasando el puerto del Portalet, entonces podeis dormir en Sallet de Gállego o en El Formigal. Buenísimos hoteles en ambos lugares. Recomendamos el Abba en El Formigal, aunque hay más de diez hoteles de tres y cuatro estrellas en esa zona. Para comer bajando el Aubisque pueden hacerlo en el encantador pueblecito de Arrens-Marsous. Allí hay un restaurante magrebí: “Les Mille et une Epices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Si os ha gustado hacer el Aubisque consideren la posibilidad de hacer toda la ruta de los puertos míticos del Tour: Tourmalet, Aspin y Peyresourde. Si sois aficionados al ciclismo no podeis dejar de hacerlo. Si no lo sois también.

Agost 31, 2009 Publicat per joanmolar | França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Balnea

balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent  i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.

Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009).  No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.

Agost 23, 2009 Publicat per joanmolar | França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Congosto de Ventamillo

Ventamillo

El congosto del Ventamillo dona accés a la Vall de Benasque. Ja només per això és digne de figurar en un bloc on s’aconsellen sortides en família. Però, a més, el congost en si, val una detinguda visita. Aprofiteu per pujar de Lleida, cap a Graus i d’aquesta bellíssima població aragonesa cap a Castejon de Sos i Benasque. Feu-ho pel Ventamillo abans que una legió de camions obrin una nova carretera i la ruta perdi tot el seu encant. Encara podreu disfrutar d’una natura en estat decimonònic. D’una carretera estreta que s’adapta a les formes de la muntanya i que no permet presses. Corbes tancades, sense visibilitat. Llocs on amb feines i treballs passen dos cotxes. Llocs on la penya es tanca damunt vostre. Una ruta que ressegueix el riu Èssera, límpid, cristal·lí. Amb racons d’una bellessa quasi lírica, on l’aigua demana a crits que pareu el vehicle i baixeu a donar-vos un bon bany. D’aquí a molt poc temps, sense cap mena de dubte, volaran la roca per obrir una sèrie de túnels i el Congost del Ventamillo quedarà quiet i oblidat. Millor per les aus i els animalons. Millor pels conductors que podran còrrer més i amb més seguretat. Però els veritables viatgers, que ja hem perdut els Collegats i el Terradets, anyorarem per sempre els revolts i els punts de vista inigualables. Anyorarem el conduir lent i pausat disfrutant de les verticals parets, recobertes de vegetació, que no deixen passar la llum del sol. Anyorarem les raconades idíliques i fresques on parar el motor i posar els peus i la panxa, si cal, en remull. I els jocs dels infants que tiren pedres al riu i diuen, ohhh!!!, a cada nova sorpresa que la natura ens depara. Aneu-hi ara que encara hi sou a temps. I el premi, a més del congosto, serà la Vall de Benasque, al final d’aquesta muralla imponent, al darrera d’aquesta porta sublim. Benasque, el Pirineu en estat pur, els cims altius i les valls verdes. Allotgeu-vos a La Solana, a Benasque mateix. Familiar, bonic i bé de preu. S’hi menja de fábula. O a Casa Ciria, un luxe, o al final del Vall, a los Llanos del Hospital, natura salvatge, un racó càlid de món.

El desfiladero del Ventamillo da acceso a la Val de Benasque. Ya sólo por eso es digno de figurar en un bloque donde se aconsejan salidas en familia. Pero, además, el desfiladero en sí, merece una detenida visita. Aproveche para subir de Lérida, hacia Graus y de esta bellísima población aragonesa hacia Castejon de Sos y Benasque. Hágalo por Ventamillo antes que una legión de camiones abran una nueva carretera y la ruta pierda todo su encanto. Todavía podrá disfrutar de una naturaleza en estado decimonónico. Por una carretera estrecha que se adapta a las formas de la montaña y que no permite prisas. Curvas cerradas, sin visibilidad. Lugares donde con penas y trabajos pasan dos coches. Lugares donde la peña se cierra sobre si. Una ruta que recorre el río Ésera, límpido, cristalino. Con rincones de una belleza casi lírica, donde el agua pide a gritos que se pare el vehículo y bajarse a  darse un buen baño. Dentro de muy poco tiempo, sin duda, volarán la roca para abrir una serie de túneles y el Congosto del Ventamillo quedará quieto y olvidado. Mejor para las aves y los animalitos. Mejor para los conductores que podrán correr más y con más seguridad. Pero los verdaderos viajeros, los que ya hemos perdido Collegats y Terradets, hecharemos a faltar para siempre las curvas y los puntos de vista inigualables. El conducir lento y pausado disfrutando de las verticales paredes, recubiertas de vegetación, que no dejan pasar la luz del sol.  Los rincones idílicos y frescos donde parar el motor y poner los pies y la barriga, si es necesario, en remojo. Y los juegos de los niños que tiran piedras al río y dicen, ohhh!, a cada nueva sorpresa que la naturaleza nos depara. Id ahora que todavía estais a tiempo. Y el premio, además del desfiladero, será la Val de Benasque, al final de esta muralla imponente, detrás de esta puerta sublime. Benasque, el Pirineo en estado puro, las cimas y los valles verdes. Alojaros en Benasque en La Solana, donde también comeréis muy bien, o en Casa Ciria. O al final del valle, en los Llanos del Hospital.

Agost 22, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Natura, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Virgen de la Peña

peña

L’ermita de la Virgen de la Peña està a Graus. Graus poble ja mereix una visita ben detinguda. La seva plaça barroca i porxada, amb les cases decorades amb esgrafiats de colors, i els “aleros aragonesos” de fusta negra treballada, justifiquen un viatge. A més teniu a l’abast tot un complex de carrerons medievals amb portalades i cases fortes. Pujant cap a la penya que domina el poble, penjat a mig aire del no res, teniu aquest santuari troglodita, amb la seva altiva torre campanar, la galeria renaixentista, (a la foto), i l’esglèsia. Una bellessa. Des del santuari la vista se’n va fins el Pirineu, a tocar, i les valls de l’Isàbena i l’Èsera, dos rius cantaires, o cap el pantà de Joaquin Costa, navegable, d’un color verd blau, com tots els rius d’Aragó. Passeu per Graus camí del Pirineu. Camí de Benasc, on fa de bon passar l’estiu, o camí de l’Ainsa, amb una petita desviació. Naturalment a Graus, on no hem dormit, ni menjat mai, teniu tota classe de serveis. Compreu bon embotit a casa Melsa: llangonisses i xoriços dels bons.

La ermita de la Virgen de la Peña está en Graus. Graus pueblo ya merece una visita bien detenida. Su plaza barroca y con soportales, y las casas decoradas con esgrafiados de colores, y los “aleros aragoneses” de madera negra trabajada, justifican un viaje. Además su centro és todo un complejo entramado de callejuelas medievales con portales y casas fuertes. Subiendo hacia la peña que domina el pueblo, colgado en medio aire, en medio de la nada, tienen este santuario troglodita, con su altiva torre campanario, la galería renacentista, (en la foto), y la iglesia. Una belleza. Desde el santuario la vista se va hasta el Pirineo, a un paso y los valles del Isábena y el Esera, dos ríos cantores, o hacia el pantano de Joaquin Costa, navegable, de un color verde azulado, como todos los ríos de Aragón. Pasad por Graus camino del Pirineo. Camino de Benasque, donde se hace mucho más llevadero pasar el verano, o camino del Ainsa, con solo una pequeña desviación. Naturalmente en Graus, donde no hemos dormido ni comido nunca, tiene toda clase de servicios. Comprar buen embutido en casa Melsa: longanizas y chorizos de los buenos.

Juliol 16, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Estany Gento

gento

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla. Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. (Foto cortesia de Bernat Borràs. Les meves van quedar fatal). Emoció assegurada. Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca. Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente. Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura. L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars. Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant. I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.

Ir a l’Estany Gento es una excursión de altura. Y es muy divertida, sobre todo para los niños. Alcanzar el 2.410 mts de altura sin caminar es toda una experiencia. Eso es lo que la cesta colgante que sube del embalse de Sallente hasta l’estany Gento nos permite. Emoción asegurada. Para llegar hay que ir hasta la Pobla de Segur, por la carretera que sube a Vielha y la Vall d’Aran. Allí nos desviamos hacia Pont de Suert, y llegando a Senterada, tomaremos la carretera que lleva a Cabdella. Estamos ya en la Vall Fosca. Subimos hasta el final del valle, pasado Capdella y llegamos al embalse de Sallente. Allí podemos aparcar el coche. Hay unos servicios mínimos, pero eficientes. El bar del teleférico, teléfono 973 25 22 3, hace un menú bastante aceptable por un precio más aceptable todavía. Consulte los horarios del telecabina, pague el billete, (no es muy caro), e inicie la aventura. L’Estany Gento y sus entornos son preciosos. Con sol o con nieve, aún más. Desde allí se pueden hacer pequeñas excursiones, o seguir rutas de alta montaña, por los lagos del Pirineo, o las buenas vías verdes, como la que aprovecha el trazado de un antiguo ferrocarril de vía estrecha, y llega a Llessui . Id a Gento en el transcurso de unos días por la Vall Fosca o Pallars. Descubra los pequeños pueblos y los paisajes de este valle poco conocido. Sólo necesitará un fin de semana, una escapada corta. Puede comer en muchos lugares, y muy bien. Nosotros lo hemos hecho en la Braseria la Era Marxant, en la Pobleta de Bellveí, teléfono 973 66 17 35, un buenísimo restaurante. Y para dormir recomendamos el hotel Vall Fosca. También puede hacerlo en la Pobla de Segur, en el hotel Sole. Av. Estación, 46, Teléfono 973680452. Un buen lugar para comer y dormir. Tiene buen menú y unos apartamentos familiares muy bonitos.

Juny 26, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Lleida, Natura, Pallars, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Benasque

benasque

Benasque és la capital de la Vall del mateix nom. Benasque està situat al cor dels Pirineus, allà on s’aixequen els gegants d’aquesta serralada. Benasque està envoltada de pics que superen de llarg els 2.500 mts, i que arriben a passar dels 3.000. Són noms mítics: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero… Benasque és un poble antic. Fou la primera capital del Comtat de la Ribagorça. Un comtat alt medieval, els orígens del qual es perden en la nit dels temps. D’aquesta naixença Benasque n’ha conservat un entramat de carrers medievals, amb boniques cases de pedra, moltes cases fortes, amb escut i torre de defensa, i uns quants palaus. El de la foto, el propi palau dels Ribagorça n’és un bonic exemple. Benasque i la seva vall són bonics tot l’any. A la primavera els verds somriuen, joves, en els camps plens de flors. Els rius canten, plens d’aigua que salta arreu i la neu encara cobreix els cims. A l’estiu tot és ple, gràvid. Fa calor però amable i els rierols i llacs són gelats. A les nits refresca i convida a dormir. A la tardor la poesia tenyeix arreu la vall. Ocres, vermells, grocs. És el triomf del color. La bogeria. I a l’hivern tot és blanc. La neu embolcalla per complert una vall altíssima, pensada per disfrutar-la. Dues estacions d’esquí us esperen. Benasque sap que és un destí destijat i ofereix als viatgers, sobretot a les famílies les seves millor gales. Una natura verge, un poble conservat, sense els estralls de les construccions modernes. Un camp en calma, amb espais on divertir-se. Bons, boníssims hotels. Tots pensats per infants. Habitacions quàdruples sense problemes, amb bons preus. Restaurants d’una gastronomia exquisida. Àrees de descans i de pic-nic. Càmpings ben instal·lats. Pujeu a Benasque i visiteu tota la vall. Aneu fins los llanos de el Hospital i mireu com neix l’Ésera en el circ muntanyòs més gran d’Espanya. Podeu esquiar i dormir en un hotel molt luxós amb Spa. Aneu als llanos de Senarta, a passar el dia estirats a la gespa. Remunteu a peu la Vall d’Estós, una luxúria verda. Enfileu-vos a Cerler, una estació d’esquí a mida humana, o més a munt, fins la Vall d’Empriu, on podeu anar en trineu. Descobriu els petits pobles que volten Benasque. Nosaltres us recomanem dormir a l’hotel Ciria. Bon hotel i bon menjar. Preus en consonància. Habitacions familiars. També teniu, maco i més apanyat la Solana. Habitacions familiars i menú d’una relació qualitat amb preu insuperable. Hi hem menjat moltes vegades. Si voleu uns apartaments proveu els Sant Marcial. La seva millor època ja ha passat. Està envellits, però el preu és una oferta molt llaminera. A tota la vall hi ha molts allotjaments, no us quedareu sense lloc.

Benasque es la capital de l Valle del mismo nombre. Benasque está situado en el corazón de los Pirineos, allí donde se levantan los gigantes de esta cordillera. Benasque está rodeada de picos que superan de largo los 2.500 mts, y que llegan a pasar de los 3.000. Son nombres son míticos: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero … Benasque es un pueblo antiguo. Fue la primera capital del Condado de la Ribagorza. Un condado alto medieval, cuyos orígenes se pierden en la noche de los tiempos. De este nacimiento Benasque ha conservado un entramado de calles medievales, con bonitas casas de piedra, muchas casas fuertes, con escudo y torre de defensa, y unos cuantos palacios. El de la foto, el propio palacio de los Ribagorza es un bonito ejemplo de ellos. Benasque y su valle son bonitos todo el año. En primavera los verdes sonríen, jóvenes, en los campos llenos de flores. Los ríos cantan, llenos de agua que salta y la nieve todavía cubre las cimas. En verano todo está lleno de vida, gravido. Hace calor pero amablemente y los arroyos y lagos invitan al baño. Por las noches refresca e incita a bién dormir. En otoño la poesía tiñe todo el valle. Ocres, rojos, amarillos. Es el triunfo del color. La locura. Y en invierno todo es blanco. La nieve envuelve por completo este valle altísimo. Dos estaciones de esquí le esperan. Benasque sabe que es un destino deseado y ofrece a los viajeros, sobre todo a las familias, sus mejor galas. Una naturaleza virgen, un pueblo bién conservado, sin los estragos de las construcciones modernas. Un campo en calma, con espacios donde divertirse. Buenos, buenísimos hoteles. Todos pensados para niños. Habitaciones cuádruples sin problemas, con precios sin parangón. Restaurantes de una gastronomía exquisita. Áreas de descanso y de picnic. Campings bien instalados. Podeis subir hasta los llanos del Hospital y vea como nace el Ésera en el circo montañoso más grande de España. Pueden esquiar y dormir en un hotel muy lujoso con Spa. En los llanos de Senarta, se pasa el día tumbado en el césped. La Vall de Estós és una lujuria verde. Trepar hasta Cerler permite conocer una estación de esquí a medida humana. Más arriba está la Vall de Ampriu donde puede ir en trineo. Descubra los pequeños pueblos que rodean Benasque. Nosotros os recomendamos dormir en el hotel Ciria. Buen hotel y buena comida. Precios en consonancia. Habitaciones familiares. También tienen, bonito y más apañado el hotel La Solana. Habitaciones familiares que ofrecen una relación calidad precio insuperable. Hemos comido allí muchas veces. Si desea unos apartamentos intente ver los San Marcial. Su mejor época ya ha pasado. Están envejecidos, pero el precio es una oferta muy atractiva. En todo el valle hay muchos alojamientos, no os quedaréis sin lugar para dormir.

Maig 3, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Leyre

leyre

El monestir de Leyre és la porta de Navarra, venint des d’Aragó i Catalunya, i la del Pirineu. El trobareu penjat damunt del pantà de Yesa, a la dreta de la carretera general que des d’Osca va a Pamplona, prop de Sangüesa, a pocs kms. de la capital de Navarra. Leyre és una joia del romànic. La seva cripta és una veritable obra d’art sense parangó a Europa. A més, és un monestir viu. Els monjos l’habiten encara, com fa segles. Hi això vol dir que els podeu sentir cantar en gregorià els oficis divins al llarg del dia: laudes, vespres… L’hostal del monestir és un bon lloc per menjar. Cuina navarressa de la millor. També podeu dormir-hi. Habitacions austeres, però netes. Algunes familiars. No deixeu de fer una parada, però encara millor: passeu uns dies al monestir i feu-lo el centre de les vostres vacances a Navarra. Teniu ben a prop: Sangüesa, Javier, Sos del Rey Católico i totes les valls del Pirineu navarrés, com ara el Roncal.

El monasterio de Leyre es la puerta de Navarra, viniendo desde Aragón y Cataluña, y la del Pirineo. Lo encontrará colgado encima del pantano de Yesa, a la derecha de la carretera general que desde Huesca va a Pamplona, cerca de Sangüesa, a pocos kms. de la capital de Navarra. Leyre es una joya del románico. Su cripta es una verdadera obra de arte sin parangón en Europa. Además, es un monasterio vivo. Los monjes lo habitan todavía, como hace siglos. Lo que significa que se puede oír cantar en gregoriano los oficios divinos a lo largo del día: laudes, vísperas … El hostal del monasterio es un buen lugar para comer. Cocina navarressa de la mejor. También puede dormir en habitaciones austeras, pero limpias. Algunas familiares. No deje de hacer una parada, pero aún mejor: pase unos días en el monasterio y hagalo su centro de sus vacaciones en Navarra. Tiene muy cerca: Sangüesa, Javier, Sos del Rey Católico y todos los valles del Pirineo navarro, como el Roncal.

Març 11, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Monestirs, Romànic, llargues, medieval | , , , , , , , , , , | Cap comentari encara