Sortides familiars

Salidas en família

Manresa

manresa

Manresa és una de les grans ciutats de Catalunya. De la Catalunya interior. Sovint passem per Manresa, o prop de Manresa, però no ens aturem. Manresa està ben col·locada. Està camí del túnel del Cadí, que ens porta a la Cerdanya. Està camí de Cardona o Solsona, el cor verd de Catalunya. Està al mig de l’eix transversal, entre Lleida i Girona. Però sempre està per on passem. És fàcil d’entendre… quí vol anar a Manresa?. A fer-hi què?. Doncs hi ha mil raons per anar a Manresa. Potser no a l’estiu, que fa molta calor, però Manresa pot ser un bon lloc per passar un dia, o un cap de setmana, a la primavera, o a l’hivern, per exemple. Manresa te una Seu. Una seu que no és una catedral, ni te bisbe. De tota manera fa molta patxoca. (Vegeu la foto). I fa tanta patxoca, i és tan bonica, que mereix ser una catedral. I ho és: una Seu. Obra mestre del gòtic català, acull dins seu magnífiques obres d’art, sobretot pintura gòtica catalana. També heu de visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca com poques al nostre país, tan escàs d’aquest art, injustament denostat. Heu vist la Cova de Sant Ignasi?. Doncs hauríeu de visitar-la. Us impressionarà. També hi ha un barri antic, amb un pont medieval damunt el riu Cardener, places i carrers amb regust. Manresa poseeix molts edificis modernistes, visitables i bonics. En l’apartat natura Manresa, tot i que no us ho cregeu, va molt ben servida. No la pròpia ciutat, és clar, sinó els seus voltants inmediats. Parlem del Parc de l’Agulla, amb el seu llac, dipòsit gegantí de les aigües de la ciutat, adaptat als usos lúdics. I ja que parlem d’aigua parlem del parc de la sèquia, i de la sèquia mateixa, que abastí del preciat líquid la Manresa antiga i provocà, indirectament, el miracle de la misteriosa llum, que donà orígen a la festa. Si us agraden els minerals, a nosaltres ens encanten, teniu un museu mineralògic, dels millors de Catalunya a l’Universitat. Però si us parlem de manresa a principis de novembre és perquè us volem presentar una gran fira d’espectacles al carrer: Mediterrània. A Manresa es donen cita els millors grups de teatre i animació. Grups que, més tard, trobareu per les places dels pobles, en les festes majors. És un cap de setmana ideal pels infants. Desenes de funcions, en locals i pagant, però pagant poca cosa, o bé pels carrers de Manresa, de franc. Aprofiteu per donar un volt per les viles properes a Manresa: Súria, amb el seu casc antic medieval, Cardona, amb la mina de sal, el castell i el seu vilar rural, un lloc on podeu pensar per anar a dormir i menjar. De fet, nosaltres no hem dormit mai a Manresa ciutat, però us deixem la web d’allotjaments, on n’hi ha per parar un tren. Alguns semblen fantàstics. Nosaltres, si anem per la zona, mengem a Cardona, al Bremon, que també és un hotel de pel·lícula, o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Però a Manresa també hi ha molta oferta.

Manresa es una de las grandes ciudades de Cataluña. De la Cataluña interior. A menudo pasamos por Manresa, o cerca de Manresa, pero no nos paramos. Manresa está bien colocada. Está camino del túnel del Cadí, que nos lleva a la Cerdanya. Está camino de Cardona o Solsona, el corazón verde de Cataluña. Está en medio del eje transversal, entre Lleida y Girona. Pero siempre está por donde pasamos. Es fácil de entender … ¿quién quiere ir a Manresa?. ¿Para hacer qué?. Pues hay mil razones para ir a Manresa. Quizás no en verano, porque hace mucho calor, pero Manresa puede ser un buen lugar para pasar un día o un fin de semana, en primavera, o en invierno, por ejemplo. Manresa tiene una Seo. Una seo que no es una catedral, ni tiene obispo. De todos modos mola mogollón. (Véase la foto). Y es tan bonita, que merece ser una catedral. Y lo es: una Seo. Obra maestra del gótico catalán, acoge en su interior otras magníficas obras de arte, sobre todo pintura gótica catalana. También debeis visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca como pocas en nuestro país, tan escaso de este arte, injustamente denostado. ¿Habéis visto la Cueva de San Ignacio?. Pues deberíais visitarla. Os impresionará. También hay un barrio antiguo, con un puente medieval sobre el río Cardener, plazas y calles con sabor. Manresa posee muchos edificios modernistas, visitables y bonitos. En el apartado naturaleza Manresa, aunque no se lo crean, está muy bien servida. No la propia ciudad, claro, sino sus alrededores inmediatos. Hablamos del Parque de l’Agulla, con su lago, depósito gigantesco de las aguas de la ciudad, adaptado a usos lúdicos. Y ya que hablamos de agua hablemos del parque de la acequia, y de la acequia misma, que aporta el preciado líquido a la ciudad, y provocó indirectamente, el milagro de la misteriosa luz, que dio origen a la conocida fiesta. Si os gustan los minerales, a nosotros nos encantan, teneis un museo mineralógico, de los mejores de Cataluña, en la Universidad. Pero si os hablamos de Manresa a principios de noviembre es porque os queremos presentar una gran feria de espectáculos en la calle: Mediterránea. En Manresa se dan cita los mejores grupos de teatro y animación. Grupos que, más tarde, encontrarán ustedes por las plazas de los pueblos, en las fiestas mayores. Es un fin de semana ideal para los niños. Decenas de funciones, en locales y pagando, pero pagando poco, o bien por las calles de Manresa, gratis. Aproveche para dar una vuelta por las villas cercanas a Manresa: Súria, con su casco antiguo medieval, Cardona, con la mina de sal, el castillo y su vilar rural, un lugar donde se puede pensar para ir a dormir y comer. De hecho, nosotros no hemos dormido nunca en Manresa ciudad, pero os dejamos la web de alojamientos, donde los hay para parar un tren. Algunos parecen fantásticos. Nosotros, si vamos por la zona, comemos en Cardona, en el Bremon, que también es un hotel de película, o el Petit Perico, en la calle Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Pero descudad, en Manresa también hay mucha oferta.

Octubre 30, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Bages, Hotels, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Castell de Sant Miquel

castellsantmiquel

El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat dalt del seu turó boscós, enrunat, desmuntat, espera una restauració que, potser, mai no arribarà. La vegetació s’ha ensenyorat de les velles pedres. Les alzines creixen al seu voltant, impenetrables. I, tanmateix, la seva torre de l’homenatge encara es veu a la llunyania. Milers d’ulls l’han mirada sense veure-la, tot i que es fa present en l’ski line, del Parc de la Serralada Litoral. Podeu arribar-hi de dues maneres. La més fàcil és anar amb el cotxe, fins a Montornés del Vallés, o des de Barcelona per l’autopista de Mataró fins Alella. Des d’aquestes vil·les cal seguir la carretera B-5002 que uneix les dues poblacions, passant si cal el coll de Font de Cera, que divideix Maresme i Vallés. Cal arribar-se fins prop de la desviació de Vallromanes. Allà trobareu l’entrada al Club de Golf Vallromanes, i de l’urbanització de Can Corbera. Heu de pujar pels camins asfaltats d’aquesta urbanització fins arribar el més alt possible, prop d’una caseta de l’empresa d’aigües Sorea. Molt a prop del Coll de can Corbera. Allà podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins el castell, dalt del turó, són un parell de kms. escassos, però de pujada forta. El camí és estret i està ple de vegetació. Però, per això mateix és esplèndit. L’altra manera de pujar és més llarga, i es fa més tros caminant, però és més bonica i està més ben senyalitzada. Arribeu-vos per la carretera B-5006 de Mollet a  Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta petita població, preneu un camí asfaltat, ben senyalitzat, a l’esquerra, cap a Can Girona. Aparqueu prop d’aquesta casa de colònies. Podeu pujar directament, pel Coll de Can Mercader, seguint el camí ample que va a Montornés, (són uns 3 kms.), o bé fer una volta, molt agradable i bonica, per la Font de la Mercè, pujant després el Coll de can Corbera fins el castell. Potser fareu 5 kms. en total. Evidentment podeu fer una ruta circular, molt més llarga, des de Can Girona. O bé, encara més forta, des de l’estació de tren de Montornés. La ruta més curta és ideal per una primera iniciació al senderisme pel més petits de la casa. Les altres ja les dosificareu vosaltres. Una matinal en plena natura a tocar de Barcelona. En aquesta web hi ha un bon planell de l’excursió.

El castillo de San Miguel domina, desde su limitada altura, una buena parte del Vallès. Encaramado en su cerro boscoso, en ruinas, desmochado, espera una restauración que, tal vez, nunca llegará. La vegetación se ha adueñado de las viejas piedras. Las encinas crecen a su alrededor, impenetrables. Y, sin embargo, su torre del homenaje todavía se ve en la lejanía. Miles de ojos la miran cada dia sin verla, aunque se hace presente en el ski line, de la Serralada de Marina. Puede llegar de dos maneras. La más fácil es ir con el coche, hasta Montornés del Vallés, o desde Barcelona por la autopista de Mataró hasta Alella. Desde estas villas hay que seguir la carretera que une las dos poblaciones, pasando si es necesario el collado de Font de Cera, que divide Maresme y Vallés. Hay que llegar hasta cerca de la desviación de Vallromanes. Allí encontrará la entrada al Club de Golf Vallromanes, y de la urbanización de Can Corbera. Hay que subir por los caminos asfaltados de esta urbanización hasta llegar lo más alto posible, cerca de una caseta de la empresa de aguas Sorea. Muy cerca está el Coll de Can Corbera. Allí puede dejar el coche y seguir a pie hasta el castillo, en lo alto del cerro, son un par de kms. escasos, pero de subida fuerte. El camino es estrecho y está lleno de vegetación. Pero, por eso mismo es espléndido. La otra manera de subir es más larga, y se hace más trozo andando, pero es más bonita y está mejor señalizada. Acercaos por la carretera de Mollet hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta pequeña población, tomad un camino asfaltado, bien señalizado, a la izquierda, hacia Can Girona. Aparque cerca de esta casa de colonias. Pueden subir directamente, por el Coll de Can Mercader, siguiendo el camino ancho que va a Montornés, (son unos 3 kms.), O bien dar una vuelta, muy agradable y bonita, por la Font de la Mercè, subiendo después el Coll de can Corbera hasta el castillo. Quizá haréis 5 kms. en total. Evidentemente podéis hacer una ruta circular, mucho más larga, desde Can Girona. O bien, aún más fuerte, desde la estación de tren de Montornés. La ruta más corta es ideal para una primera iniciación al senderismo para los más pequeños de la casa. Las otras ya las dosificareis vosotros. Una matinal en plena naturaleza junto a Barcelona.

Octubre 27, 2009 Publicat per joanmolar | Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

L’ull del Montsec

parcastro

No heu de deixar passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. L’ull del Montsec està situat al peu d’aquesta muralla gegantina del Pre-Pirineu lleidetà, el Montsec, a les afores de la vila medieval d’Àger. El parc al complert es composa del centre astronòmic, visitable i de divulgació, un parc de telescopis de l’agrupació astronòmica de Sabadell, només per iniciats i socis, i un telescopi de prestigi mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicat a la ciència i la investigació. Però a nosaltres, pares i mares, el que ens interessa és el Parc Astronòmic. Està situat al peu del Montsec, a un parell de kms d’Àger. S’hi puja pel camí, asfaltat, que remunta fins el coll d’Ares. Està molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. Podem dir que resulta fins barata considerant tot el que ofereix el centre. Perquè hi ha un museu, amb dues exposicions, una sobre l’espai i una altra dedicada al Montsec. També un planetari molt bonic, amb sorpresa final, i dos telescopis dins la pertinent cúpula. De dia veureu el Sol. De nit us ensenyaran galàxies, planetes, estels, nebuloses. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. Els monitors són molt amables, experts i didàctics. Tot està pensat per la divulgació de l’espai, l’astronomia i la ciència. Els vostres fills i filles s’ho passaran de fàbula. Vosaltres també. Val la pena fer els 150 kms. que hi ha de Barcelona a Àger. Aneu-hi tot prenent l’A-2 en direcció Tàrrega i Balaguer. A més, no és l’únic reclam turístic que la Vall d’Àger us pot oferir. Teniu el vol sense motor. Arriscats Ícars salten en parapent des de dalt del Montsec. Podeu pujar-hi fins dalt, per una pista asfaltada, per veure’ls sortir. La panoràmica és indescriptible. Mitja Catalunya als vostres peus. Sensació de vertígen tot i tocar de peus a terra. També la vila medieval d’Àger és una petita maravella. Amb la seva canònica de Sant Pere, romànica, maquíssima. Tot i derruida, impressiona. Els carrers i carrerons us transportaran a un altre temps. No lluny d’Àger s’obre el increible congost de Mont Rebeí. El paisatge més espectacular del país, sense cap mena de dubte. Un camí de contrabandistes literalment penjat damunt del pantà de Canelles. Voltors, rapinyaires, molta natura. Boníssimes rutes de senderisme. Ermites encastades a la roca. Grandiositat arreu. I pujant per Balaguer, o tornant, podeu parar al Monestir de les Avellanes, que te una hospederia fantàstica per passar unes nits, i un restaurant fabulós. O bé, si aneu per Camarasa, no oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval miúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca. La Vall d’Àger us espera!

No debeis dejar pasar la oportunidad de visitar con los niños este lugar mágico. El Parque Astronómico de Catalunya, instalado en un marco incomparable, és muy adecuado para la observación del cielo. El llamado Ojo del Montsec está situado al pie de esta muralla gigantesca del Pre-Pirineo leridano, en las afueras de la villa medieval de Àger. El parque al completo se compone del centro astronómico, visitable y de divulgación, un parque de telescopios de la agrupación astronómica de Sabadell, sólo para iniciados y socios, y un telescopio de prestigio mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicado a la ciencia y la investigación. Pero lo que nos interesa hoy es el Parque Astronómico. Está situado al pie del Montsec, a un par de kms de Àger, por el camino asfaltado que sube al collado de Ares. Está muy bien indicado y dispone de aparcamiento. La entrada es módica, hasta barata por lo que ofrece el centro: un museo, con dos exposiciones,  una sobre el espacio y otra sobre el Montsec, un planetario muy bonito, con sorpresa final, y dos telescopios. De día verán el sol. De noche les enseñarán galaxias, planetas, estrellas, nebulosas. Horarios de verano hasta la madrugada. Monitores amables, expertos y didácticos. Todo está pensado para la divulgación del espacio, la astronomía y la ciencia. Sus hijos se lo pasarán de fábula. Vale la pena hacer los 150 kms. que hay de Barcelona hasta Àger. Suba tomando la A-2 en dirección Tàrrega y Balaguer. Además, no es el único reclamo turístico que la Vall d’Àger les puede ofrecer. Tienen también el vuelo sin motor. Arriesgados Ícaros saltan en parapente desde lo alto del Montsec. Puede subir, pista asfaltada hasta arriba, para verlos salir. Panorámica indescriptible. Media Catalunya a sus pies. Sensación de vértigo a pesar de tener los pies en el suelo. También la villa medieval de Àger es una pequeña maravilla. Con su canónica de San Pedro, románica, lindísima. Aunque derruida, impresiona. Las calles y callejones nos retrotraen a otro tiempo. No lejos de Àger tienen el desfiladero de Mont Rebei. El paisaje más espectacular del país, sin duda. Un camino de contrabandistas literalmente colgado sobre el pantano de Canelles. Buitres, rapaces, naturaleza. Buenísimas rutas de senderismo. Ermitas empotradas en la roca. Y subiendo desde Balaguer, o volviendo, podéis parar en el Monasterio de Les Avellanes, que tiene una hospedería fantástica para pasar las noches, y un restaurante gastronómico fabuloso. Y si vais por Camarasa no olvideis hacer una parada en la Baronia de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en un promontorio sobre el pantano de Camarasa. Dos ermitas románicas acompañan al conjunto. Ya veis que la Vall d’Àger da para mucho. Para comer les recomendamos Casa Chalets, dentro de Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo delante. Más rústico. También tienen un camping mítico, pionero en el lanzamiento de la comarca. ¡La Vall d’Àger os espera!

Octubre 26, 2009 Publicat per joanmolar | Ciència, Hotels, Lleida, Monestirs, Museus, Natura, Parcs temàtics, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Font de la Mercè a Martorelles

martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura. El parc de la Serralada de Marina és molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. Està ple de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, planeres i agradables, que us portaran a racons d’una bellessa poc estrident, cassolana, però asequibles per a totes les edats. Avui us en volem proposar una. La que des de Santa Maria de Martorelles us portarà, en primera instància, a la Font de la Mercè. Es tracta d’un recorregut mínim, que no arriba al parell de kilòmetres, molt adequat per famílies amb nens petits. L’inici és la casa de colònies de Can Girona. S’hi arriba per la carretera què, des de Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, puja a Martorelles i, després a Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta darrera població, quan ja la teniu a tocar, heu de girar a mà esquerra seguint les indicacions de “Can Girona”. Aparqueu al final del carrer o a l’inici de la pista de terra. Aquí comença l’excursió. Heu de passar tocant la pared de can Girona. Després veureu la bassa de reg més gran de Catalunya. Més endavant el camí, ben ample, entra en una zona de bosc de ribera. En 10 minuts arribeu a la Font de la Mercè. Un lloc molt bonic. Un camí planer, gens cansat. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font podeu fer diferents rutes, totes ja més difícils, amb pujades pronunciades. Podeu anar fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé pujar cap al poblat ibèric de CastellRuf, talaia dobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O la secreta font d’en Gurri. Però això ja no és tan fàcil. Una matinal amb infants pels boscos que rodejen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.

Los alrededores de Barcelona están llenos de posiblilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza. El parque de la Serralada de Marina es muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. Está lleno de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, llanas y agradables, que le llevarán a rincones de una belleza poco estridente, casera, pero asequibles para todas las edades. Hoy os queremos proponer una. La que desde Santa Maria de Martorelles les llevará, en primera instancia, hasta la Fuente de la Merced. Se trata de un recorrido mínimo, que no llega al par de kilómetros, muy adecuado para familias con niños pequeños. El inicio está en la casa de colonias de Can Girona. Se llega por la carretera que, desde Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, asciende a Martorelles y, después hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta última población, cuando ya la tienen al lado, deben de girar a mano izquierda siguiendo las indicaciones de “Can Girona”. Aparquen el final de la calle o al inicio de la pista de tierra. Aquí comienza la excursión. Debe pasar tocando la pared de Can Girona. Después veran la balsa de riego más grande de Cataluña. Más adelante el camino, amplio y llano, entra en una zona de bosque de ribera. En 10 minutos llegaran a la Fuente de la Merced. Un lugar muy bonito. Un camino llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin ella. Desde la fuente pueden hacer diferentes rutas, todas ya más difíciles, con subidas pronunciadas. Pueden ir hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien subir hacia el poblado ibérico de Castellruf, una atalaya dobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O la secreta fuente de Gurri. Pero esto ya no es tan fácil. Una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.

Octubre 18, 2009 Publicat per joanmolar | Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Poblat íber de Can Oliver

caloliver

El poblat iber de Can Oliver es troba, dominant una gran extensió de la plana del Vallés, a Cerdanyola. Concretament a la zona de la Flor de maig, a la sortida de Cerdanyola cap a Barcelona per la carretera BV-1415, o entrant a Cerdanyola, naturalment, si veniu de la ciutat comtal. El poblat costa de trobar a primera vista, però si seguiu les indicacions hi arribareu. Envoltat d’arbres i de xalets, de vegades es fa difícil situar-lo amb exactitud. De tota manera és senzill arribar-hi amb cotxe fins la mateixa porta, i aparcar en els carrers de la urbanització que el rodeja. Aviat estrenarà museu. Una bellíssima construcció, molt ben resolta i adequada. Llavors serà un dels poblats ibers de la rodalia de Barcelona més bonics de visitar. Actualment està només excavat en part, i sembla que serà de les ciutadelles ibèriques més grans de Catalunya, un cop estigui tota a la vista. Els diumenges i festius al matí teniu visita guiada. Alguns dies s’hi organitzen tallers. Podeu visitar el poblat de can Oliver en el transcurs d’una matinal per Collserola, visitant per exemple la Masia de Can Coll. O bé en el curs d’una excursió per la Vall de sant Iscle de les Feixes i Can Catà. Si després de veure el poblat voleu jugar una estona amb la canalla, arribeu-vos a l’àrea de lleure de Can Coll, uns kms. en direcció a Barcelona per la mateixa BV-1415. Hi trobareu esplanades, jocs infantils, bar, restaurant, venda de llenya i barbacoes. Un dia rodó a la part del parc de Collserola que toca a Cerdanyola.

El poblado íbero de Can Oliver se encuentra, dominando una gran extensión de la llanura del Vallés, en Cerdanyola. Concretamente en la zona de la Flor de mayo, a la salida de Cerdanyola yendo hacia Barcelona por la carretera BV-1415, o entrando en Cerdanyola, naturalmente, si se viene de la ciudad condal. El poblado es difícil de encontrar a primera vista, pero si Vd. sigue las indicaciones llegará. Rodeado como està de árboles y de chalets, a veces se hace difícil situarlo con exactitud. De todos modos es sencillo llegar en coche hasta la misma puerta, y aparcar en las calles de la urbanización que lo rodea. Pronto estrenará un museo. Una bellísima construcción, muy bien resuelta y adecuada. Entonces será uno de los poblados iberos de los alrededores de Barcelona más bonitos de visitar. Actualmente está sólo excavado en parte, y parece que será de las ciudadelas ibéricas más grandes de Cataluña, una vez esté todo a la vista. Los domingos y festivos por la mañana tiene visita guiada. Algunos días se organizan talleres. Puede visitar el poblado de Can Oliver en el transcurso de una matinal por Collserola, visitando la Masía de Can Coll. O bien en el curso de una excursión por el Valle de San Iscle de les Feixes y Can Catà. Si después de ver el poblado desean jugar un rato con los niños, acercaos al área de ocio de Can Coll, unos kms. en dirección a Barcelona por la misma BV-1415. Encontraréis explanadas, juegos infantiles, bar, restaurante, venta de leña y barbacoas. Un día redondo en la parte del parque de Collserola que toca en Cerdanyola.

Octubre 5, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Museus, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Mines de Can Tintorer

tintorer

El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament… això segur!. Les Mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, l’ajuntament de Gavà s’ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure’s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d’aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d’uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d’escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.

¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?… eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.

Setembre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Museus, Parcs temàtics, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Günzburg

gunzburg

Günzburg està a Alemania. A Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg i Ulm. Tot i tenir una plaça bonica, a la ciutat alta, (a la foto), i el riu Danubi ben a prop, Günzburg no seria notícia en una pàgina dedicada a les sortides familiars si no fos perquè està a tocar del parc temàtic de Legoland. Sabeu aquelles peces de construcció, el “Lego”?. Us agradaven?. Els vostres infants hi jugen?. Doncs la seva referència és aquí, a tocar de Günzburg. I no és només un parc on veure construccions fetes amb Lego. O un lloc on construir coses amb Lego. És un parc infantil tipus PortAventura, amb tota mena d’atraccions. Si feu una volta per Alemania podeu incloure aquesta parada en la vostra ruta. O si us pica la curiositat… als més grans. La zona, amb Augsburg i Ulm, dues ciutats medievals imperials de campanetes, s’ho val. I no oblideu de fer una visita a Günzburg!. Trobareu molts hotels a Günzburg. Ens va agradar el Goldene Traube, a la mateixa plaça del mercat. Bon hotel i bon restaurant.

Günzburg está en Alemania. En Baviera. En la ruta entre Munich, Augsburg y Ulm. A pesar de tener una plaza bonita, en la ciudad alta, (en la foto), y el río Danubio muy cerca, Günzburg no sería noticia en una página dedicada a las salidas familiares si no fuera porque está junto al parque temático de Legoland . ¿Saben?. Nos referimos a aquellas piezas de construcción, el “Lego”.  ¿Les gustaban?. ¿Sus niños juegan con ellas?. Pues su referencia está aquí, junto a Günzburg. Y no es sólo un parque donde ver construcciones hechas con Lego. O un lugar donde construir cosas con Lego. Es un parque infantil tipo PortAventura, con todo tipo de atracciones. Si dais una vuelta por Alemania podeis incluir esta parada en la ruta. O si les pica la curiosidad … a los mayores…  La zona, con Augsburg y Ulm, dos ciudades medievales imperiales de campanillas, merece la pena verse. ¡Y no olviden visitar Günzburg!. Encontrareis muchos hoteles en Günzburg. Nos gustó el Goldene Traube, en la misma plaza del mercado. Buen hotel y buen restaurante.

Juliol 28, 2009 Publicat per joanmolar | Alemania, Baviera, Hotels, Molt llargues, Parcs temàtics | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Cabo de Gata

gata

Cabo de Gata no és només el cap de gata, a la foto. No és només aquestes muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és aixó, una carretera i un far, però es també un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure. Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra blanca, daurada, grisa o negra. Com ara Monsul, o Los Genoveses, que estan prop del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines d’Almeria, camí del far. I un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te ciutats industrioses, blanques impolutes, que fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Nosaltres sempre dormim a Almeria, en un hotel com el Costasol, o a San José, al càmping Tau. Un càmping antic i trotinat, però molt acollidor. O bé al més modern, a Los Escullos. I mengem al port de San José, en un restaurant mirant el mar. Plaer de Déus.

Cabo de Gata no es sólo la el cabo de gata, en la foto. No són sólo estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es esto, una carretera y un faro, pero es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Juliol 11, 2009 Publicat per joanmolar | Andalucia, Hotels, Natura, Parcs Naturals, Platges, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Cornamusam

cornamusam

Sempre és una bona idea pujar fins Olot, veure la seva font moixina, amb el parc deliciòs, o visitar el museu dels volcans, o pujar al Montsacopa o al Garrinada, els dos volcans de la vila. O bé fer un tomb pels carrers de la vila, o pels voltants. Però si hi aneu el primer cap de setmana de juliol asistireu a un dels aconteixements més bonics que podeu veure a Olot, i els vostres fills i filles el disfrutaran. Es tracta de la trobada de cornamuses, de gaites antigues. Els concerts estan prou bé, però els cercaviles pel casc antic són el millor. Cada tarda en teniu una, quan la calor deixa d’apretar. Aneu fins Olot amb l’excusa de les cornamuses, i disfruteu de la Garrotxa, hi ha mil llocs per anar tot el matí, i mil coses per fer. O bé aneu fins el Parc dels volcans, impressionant sempre. Si us queda anyorança penseu que podeu tornar-hi per les festes de la Mare de Déu del Tura, a la tardor. Si us quedeu per Olot no deixeu de probar la cuina volcànica, al Font Moixina, o a La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques.

Siempre es una buena idea subir hasta Olot, para ver su fuente Moixina, con el parque delicioso, o visitar el museo de los volcanes, o subir al Montsacopa o al Garrinada, los dos volcanes de la villa. O bien dar un paseo por las calles de la ciudad o por los alrededores. Pero si van el primer fin de semana de julio asistirán a uno de los acontecimientos más bonitos que se pueden ver en Olot, y sus hijos e hijas lo disfrutarán. Se trata del encuentro de cornamusas, de gaitas antiguas. Los conciertos están bastante bien, pero los pasacalles por el casco antiguo son el mejor. Cada tarde tiene una, cuando el calor deja de apretar. Llegaros hasta Olot con la excusa de las cornamusas, y disfrutareis de la Garrotxa, hay mil sitios para ir toda la mañana, y mil cosas por hacer. O bien acercarse hasta el Parque de los volcanes, impresionante siempre. Si os queda morriña piensa que puedes volver a ella para las fiestas de la Virgen del Tura, en otoño. Si os quedáis por Olot no dejeis de probar la cocina volcánica, en el Fuente Moixina, o en La Deu, por ejemplo. Por cierto que La Deu tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen un hotel de la cadena Riu, o el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, ved la web de la hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Juliol 3, 2009 Publicat per joanmolar | Garrotxa, Girona, Hotels, Natura, Parcs, Parcs Naturals, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aix les Bains

hautecombe

Un destí maravellós per passar uns dies, unes minivacances, a Europa, és Aix les Bains. Aix està situat a les vores d’un gran llac: le lac de le Bourget. Un llac amable, gran, navegable. Aix les Bains és una bonica ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió maravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. Els pobles una cucada. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica kitx. Però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel La Croix du Sud. Antic i atrotinat, però molt entranyable. Madame Michele ho te tot en perfecte ordre de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Potser ja no existeix. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomane: Au petit Savoyard, a la rue de Chambery, 13.  Tel: 04 79 61 00 69

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Nosotros estuvimos en el hotel La Croix du Sud. Antiguo y tronado, pero muy entrañable. Madame Michele lo tiene todo en perfecto orden de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Quizás ya no existe. Evidentemente hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “Au petit Savoyard”, en la rue de Chambery, 13. 0Tel: 04 79 61 00 69

Juliol 3, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara