Sortides familiars

Salidas en família

Delta del Llobregat

Un dels espais naturals llacustres més bonics de Catalunya el tenim només a dues passes de Barcelona, just al costat, a la vila del Prat de Llobregat. Es tracta dels aiguamolls que aquest riu forma en arribar al mar. El Llobregat ha estat tradicionalment un riu molt maltractat. La seva llera ha estat desviada uns quilòmetres per permetre l’ampliació del port de Barcelona.  Per l’altre costat l’aeroport s’ha fet més gran. Però aquests desastres han servit per alguna cosa. S’han creat uns quants espais naturals protegits, unes reserves, que són molt interessants de veure i visitar, malgrat la seva joventut. Per una banda teniu la zona de Can Tet, o ca la Arana, a la desembocadura del riu. Hi ha un calaixos de decantació i un gran estany. Per arribar-hi cal anar fins el Prat i, un cop allà, seguir les indicacions que porten al cementiri i a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda i seguir les indicacions ”Espais Naturals del Riu”. Al final de la pista oberta al trànsit, a tocar de la capçalera de l’aeroport hi ha l’aparcament.  Si hi aneu amb bici disposeu, al costat del riu Llobregat, una xarxa de camins rurals ben condicionats i de vials especials per vianants i ciclistes. Hi ha una caseta d’informació, amb prospectes i materials. També lloguer de prismàtics, imprescindibles. Trobareu talaies per albirar les basses, i de cases d’aguait per observar els ocells. Veureu Bernats pescaires, Martinets, Fotxes, molts ànecs de tota mena. Passeig pla i agradable. Per tots els públics. Poca ombra. Protegiu-vos del sol. Caminant una mica més podeu fer cap a la platja. Un avís: els infants estaran molt menys interessats en les llacunes i els ocells que en els avions. De fet observar els avions, n’aterra un cada tres minuts, és un espectacle impressionat. Passen damunt del cap, a pocs metres, sembla que podríes fins tocar-los!. L’altra zona seria la del Remolar i Filipines. Des de Barcelona  o Castelldefels, per l’autovia C-31, cal desviar-se a la sortida Viladecans – Les Filipines. Des de Viladecans, cal agafar el Camí del Mar que ens portarà, si aneu seguint bé les indicacions de les rotondes, a l’Espai Natural Remolar-Filipines. Aquest és un altre magnífic lloc per descobrir la natura i els ocells amb els vostres fills i filles. Potser millor que l’altre. La llacuna del Remolar, molt ben conservada, i l’espai de Filipines, fou lloc habitual de caça d’ànecs de la burgesia barcelonina. Avui és una delícia passejar-hi. Hi ha bon aparcament, bona zona per dinar-hi, i un centre d’interpretació. Allà us donaran un mapa amb itineraris i informacions sobre el Delta. Els recorreguts són curts. Trobareu observatoris ben equipats. Podeu completar la visita amb una passejada fins a la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans o Gavà, des de l’aparcament. Els espais naturals estan oberts de primera hora del matí fins a la posta de sol. No us perdeu aquestes maravelles a tocar de Barcelona. No hem dinat mai al Prat, està molt a prop de casa, però a la web hi ha molts restaurants, i als espais, llocs per fer pic-nic.

Uno de los espacios naturales lacustres más bonitos de Catalunya lo tenemos sólo a dos pasos de Barcelona, justo al lado, en la villa de El Prat de Llobregat. Se trata de los humedales que este río forma en llegar al mar. El Llobregat ha sido tradicionalmente un río muy maltratado. Su cauce ha sido desviado unos kilómetros para permitir la ampliación del puerto de Barcelona. Por el otro lado, el aeropuerto se ha hecho mayor. Pero estos desastres han servido para algo. Se han creado varios espacios naturales protegidos, unas reservas, que son muy interesantes de ver y visitar, pese a su juventud. Por un lado tiene la zona de Can Tet, o ca la Arana, en la desembocadura del río. Hay un cajones de decantación y un gran estanque. Para llegar hay que ir hasta El Prat y, una vez allí, seguir las indicaciones que llevan al cementerio y a la playa. Pasado el Cementerio, hay que desviarse en la primera rotonda y seguir las indicaciones “Espacios Naturales del Río”. Al final de la pista abierta al tráfico, junto a la cabecera del aeropuerto está el aparcamiento. Si vas en bici teneis, junto al río, una red de caminos rurales bien acondicionados y viales especiales para peatones y ciclistas. Hay una caseta de información, con folletos y materiales. También alquiler de prismáticos, imprescindibles. Encontraréis atalayas para divisar las balsas, y de casas de acecho para observar los pájaros. Verá garzas reales, garcetas, pollas, y muchos patos de todo tipo. Se trata de un paseo llano y agradable. Para todos los públicos. Poca sombra. Protéjanse del sol. Caminando un poco más pueden llegar hasta la playa. Un aviso: los niños estarán mucho menos interesados en las lagunas y los pájaros que en los aviones. De hecho observar los aviones, aterriza uno cada tres minutos, es un espectáculo impresionante. Pasan encima de la cabeza, a pocos metros, ¡parece que podrías hasta tocarlos!. La otra zona sería la del Remolar y Filipinas. Desde Barcelona o Castelldefels, por la autovía C-31, hay que desviarse en la salida Viladecans – Las Filipinas. Desde Viladecans, hay que tomar el Camino del Mar que nos llevará, si vais siguiendo bien las indicaciones de las rotondas, al Espacio Natural Remolar-Filipinas. Este es otro magnífico lugar para descubrir la naturaleza y los pájaros con sus hijos e hijas. Quizás mejor que el otro. La laguna del Remolar, muy bien conservada, y el espacio de Filipinas, fue lugar habitual de caza de patos de la burguesía barcelonesa. Hoy es una delicia pasear. Hay buen aparcamiento, buena zona para comer, y un centro de interpretación. Allí le darán un mapa con itinerarios e informaciones sobre el Delta. Los recorridos son cortos. Encontraréis observatorios bien equipados. Pueden completar la visita con un paseo hasta la riera de Sant Climent y la playa de Viladecans o Gavà, desde el aparcamiento. Los espacios naturales están abiertos de primera hora de la mañana hasta la puesta de sol. No os perdáis estas maravillas junto a Barcelona. No hemos comido nunca en El Prat, está muy cerca de casa, pero en la web hay muchos restaurantes, y los espacios, lugares para hacer pic-nic.

Novembre 30, 2009 Publicat per joanmolar | Baix Llobregat, Barcelona, Natura, Parcs Naturals, Platges, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

L’Estartit

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Novembre 21, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Sant Pere de Reixac

reixac

Quan diem Montcada i Reixac, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sortida nord de Barcelona. Just al costat del riu Besós, travessada per nombroses autopístes, vies fèrries, carreteres i plena de polígons industrials, pedreres i fàbriques. Una població aparentment sense gens d’atractiu. Però i Reixac?. On és Reixac?. Dons Reixac és la cara més amable del municipi. L’entorn rural. L’altra cara de la moneda. Reixac ofereix una possibilitat de sortida matinal, molt propera a Barcelona, senzilla i fàcil. Des de l’esglèsia de Sant Pere de Reixac, (a la foto) que una comunitat s’encarrega de mantenir, teniu una boníssima vista de tot el Vallès, Barcelona i bona part del país, fins Montserrat. Des de Sant Pere podeu fer una sèrie de petites rutes campestres dins el parc natural de la Serra de Marina. Arribareu fins un parell de fonts, primer la dels caçadors, en una mitja hora de bon camí, després la dels Avellaners. Camins fàcils, distàncies curtes, en mig d’un alzinar en plena recuperació i d’una roureda impressionant. Cal seguir un camí ben senyalitzat, a l’entrada de Reixac, tancat amb un cadenat.  També podeu fer un itinerari circular i arribar-vos fins el Torrent de Reixac, passant per la font dels caçadors, la pedrera abandonada i la font dels avellaners. Més llarg serà pujar, per un petit corriol i de valent, fins el turó de les Maleses, amb un poblat ibèric. Encara més dur arribar-se fins el Turó del Pi Candeler, el cim de tota la zona, i dominant ja tota la plana tant del Vallès com de Marina, abocats al mar, sobre Badalona. Però aquesta excursió ja no és per infants. A Sant Pere de Reixac hi arribareu per una pista, en bon estat, que surt del km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona, girant a mà esquerra si pugeu cap a Badalona. Passeu a tocar del restaurant can Piqué, que és l’adreça que cal seguir, sense por i fins la cuina, ja que la pista rodeja completament Can Piqué. O bé desde el Km. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet  a sant Fost de capcentelles i La Roca, seguint el marge del riu Besós. Totes dues opcions ben senyalitzades i per pistes ben conservades aptes per tota mena de vehicles. No us caldrà dinar però hi ha bons restaurants a la zona: Can Piqué, especialitzat en convits i dinars d’empresa, Cal Artillé, bona carn a la brasa, Can Toy, cassolà, Can Devesa, també per noces i convits,… tots a la carretera entre Montcada i Badalona, per la Vallensana. Uns són més estirats, altres més de petacada. Trieu.

Cuando hablamos de Montcada i Reixac, o pasamos por Montcada i Reixac, sabemos muy bien dónde está Montcada, a la salida norte de Barcelona. Justo al lado del río Besós, atravesada por numerosas autopistas, vías férreas, carreteras y llena de polígonos industriales, canteras y fábricas. Una población aparentemente sin nada de atractivo. Pero, ¿y Reixac?. ¿Dónde está Reixac?. Pues Reixac es la cara más amable del municipio. El entorno rural. La otra cara de la moneda. Reixac ofrece una posibilidad de una buena salida matinal, muy cercana a Barcelona, sencilla y fácil. Desde la iglesia de Sant Pere de Reixac, (en la foto) que una comunidad se encarga de mantener, tienen una buenísima vista de todo el Vallès, Barcelona y buena parte del país, hasta Montserrat. Desde allí se pueden hacer una serie de pequeñas rutas campestres dentro del parque natural de la Sierra de Marina. Llegareis hasta un par de fuentes, primero la de los cazadores, en una media hora de buen camino, después la de Avellaners. Caminos fáciles, distancias cortas, en medio de un encinar en plena recuperación y de un robledal impresionante. Hay que seguir un camino bien señalizado, a la entrada de Reixac, cerrado con un candado. También podeis hacer un itinerario circular y acercaros hasta el Torrent de Reixac, pasando por la fuente de los cazadores, la cantera abandonada y la fuente de los avellanos. Más largo será subir, por un pequeño sendero y duramente, hasta el cerro de las Maleses, con un poblado ibérico  en su cima. Aún más duro será llegar hasta el Cerro del Pino Candelero, la cima de toda la zona, y dominando ya toda la llanura tanto del Vallès como la de Marina, vista al mar, hacia Badalona. Pero esta excursión ya no es para niños. Hasta Sant Pere de Reixac se llega por una pista, en buen estado, que sale del km. 7 de la carretera que une Montcada con Badalona, girando a mano izquierda si estais subiendo hacia Badalona. Pasareis junto al restaurante Can Piqué, que es la dirección a seguir, sin miedo y hasta la cocina, ya que la pista rodea completamente Can Piqué. O bien desde el Km.. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet a San Fost de Capcentelles y La Roca, siguiendo el margen del río Besós. Ambas opciones bien señalizadas y se va por pistas bien conservadas, aptas para todo tipo de vehículos. No necesitareis comer, pero hay buenos restaurantes en la zona: Can Piqué, especializado en bodas y comidas de empresa, Cal Artillé, con buena carne a la brasa, Can Toy, casero, Can Devesa, también para bodas y banquetes, .. . todos en la carretera entre Montcada y Badalona, por la Vallensana. Unos son más estirados, otros más del montón. Elijan Vds.

Novembre 15, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Cabo de Gata

gata

Cabo de Gata no és només el cap de gata, a la foto. No és només aquestes muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és aixó, una carretera i un far, però es també un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure. Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra blanca, daurada, grisa o negra. Com ara Monsul, o Los Genoveses, que estan prop del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines d’Almeria, camí del far. I un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te ciutats industrioses, blanques impolutes, que fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Nosaltres sempre dormim a Almeria, en un hotel com el Costasol, o a San José, al càmping Tau. Un càmping antic i trotinat, però molt acollidor. O bé al més modern, a Los Escullos. I mengem al port de San José, en un restaurant mirant el mar. Plaer de Déus.

Cabo de Gata no es sólo la el cabo de gata, en la foto. No són sólo estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es esto, una carretera y un faro, pero es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Juliol 11, 2009 Publicat per joanmolar | Andalucia, Hotels, Natura, Parcs Naturals, Platges, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Cornamusam

cornamusam

Sempre és una bona idea pujar fins Olot, veure la seva font moixina, amb el parc deliciòs, o visitar el museu dels volcans, o pujar al Montsacopa o al Garrinada, els dos volcans de la vila. O bé fer un tomb pels carrers de la vila, o pels voltants. Però si hi aneu el primer cap de setmana de juliol asistireu a un dels aconteixements més bonics que podeu veure a Olot, i els vostres fills i filles el disfrutaran. Es tracta de la trobada de cornamuses, de gaites antigues. Els concerts estan prou bé, però els cercaviles pel casc antic són el millor. Cada tarda en teniu una, quan la calor deixa d’apretar. Aneu fins Olot amb l’excusa de les cornamuses, i disfruteu de la Garrotxa, hi ha mil llocs per anar tot el matí, i mil coses per fer. O bé aneu fins el Parc dels volcans, impressionant sempre. Si us queda anyorança penseu que podeu tornar-hi per les festes de la Mare de Déu del Tura, a la tardor. Si us quedeu per Olot no deixeu de probar la cuina volcànica, al Font Moixina, o a La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques.

Siempre es una buena idea subir hasta Olot, para ver su fuente Moixina, con el parque delicioso, o visitar el museo de los volcanes, o subir al Montsacopa o al Garrinada, los dos volcanes de la villa. O bien dar un paseo por las calles de la ciudad o por los alrededores. Pero si van el primer fin de semana de julio asistirán a uno de los acontecimientos más bonitos que se pueden ver en Olot, y sus hijos e hijas lo disfrutarán. Se trata del encuentro de cornamusas, de gaitas antiguas. Los conciertos están bastante bien, pero los pasacalles por el casco antiguo son el mejor. Cada tarde tiene una, cuando el calor deja de apretar. Llegaros hasta Olot con la excusa de las cornamusas, y disfrutareis de la Garrotxa, hay mil sitios para ir toda la mañana, y mil cosas por hacer. O bien acercarse hasta el Parque de los volcanes, impresionante siempre. Si os queda morriña piensa que puedes volver a ella para las fiestas de la Virgen del Tura, en otoño. Si os quedáis por Olot no dejeis de probar la cocina volcánica, en el Fuente Moixina, o en La Deu, por ejemplo. Por cierto que La Deu tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen un hotel de la cadena Riu, o el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, ved la web de la hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Juliol 3, 2009 Publicat per joanmolar | Garrotxa, Girona, Hotels, Natura, Parcs, Parcs Naturals, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aix les Bains

hautecombe

Un destí maravellós per passar uns dies, unes minivacances, a Europa, és Aix les Bains. Aix està situat a les vores d’un gran llac: le lac de le Bourget. Un llac amable, gran, navegable. Aix les Bains és una bonica ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió maravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. Els pobles una cucada. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica kitx. Però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel La Croix du Sud. Antic i atrotinat, però molt entranyable. Madame Michele ho te tot en perfecte ordre de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Potser ja no existeix. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomane: Au petit Savoyard, a la rue de Chambery, 13.  Tel: 04 79 61 00 69

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Nosotros estuvimos en el hotel La Croix du Sud. Antiguo y tronado, pero muy entrañable. Madame Michele lo tiene todo en perfecto orden de revista. Tel: 04 79 35 05 87, al 3 de la rue du Docteur Duvernay. Quizás ya no existe. Evidentemente hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “Au petit Savoyard”, en la rue de Chambery, 13. 0Tel: 04 79 61 00 69

Juliol 3, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

El Brull

Brull

Un racó del Montseny poc conegut, amable, i perfecte per passar una bona estona amb els nens?. Esteu describint El Brull. Aquesta gran plana de gespa verda no presenta cap perill pels infants. No hi ha alçades que pujar, ni boscos espesos on perdre’s, ni barranc per on caure. No és cansat, tot és molt amable. Hi podeu arribar per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. Al mig d’aquesta ruta trobareu l’amplia esplanada on hi ha l’esglèsia romànica. No gaire lluny, dalt d’un petit turó, les restes del castell. Completen el quadre bucòlic quatre cases esparses, l’ajuntament i un restaurant que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063. Sou al Parc Natural del Montseny, i això és nota. Natura arreu. Rutes en bicicleta i a peu, excursions com la del Meridià Verd, o el turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc idílic per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer.

¿Un rincón del Montseny poco conocido, amable, y perfecto para pasar un buen rato con los niños?. Estais describiendo El Brull. Esta gran llanura de césped verde no presenta ningún peligro para los niños. No hay alturas que subir, ni bosques densos donde perderse, ni barrancos por donde caer. No es cansado, todo es muy amable. Podéis llegar por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. En medio de esta ruta encontrará la amplia explanada donde se encuentra la iglesia románica. No muy lejos, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. Completan el cuadro bucólico cuatro casas, el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Está en el Parque Natural del Montseny, y eso es nota. Naturaleza por todas partes. Rutas en bicicleta ya pie, excursiones como la del Meridiano Verde, o la colina ibérica de Montgrós. En resumen, un lugar idílico para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr.

Juny 19, 2009 Publicat per joanmolar | Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals, Romànic, curtes | , , , , , , , , | Cap comentari encara

Ax les thermes

bassin

A l’altre costat del Pirineu, més enllà de la Cerdanya, passat el coll de Puymorens, o travessat el nou túnel, trobareu les Valls d’Ax. La seva capital és Ax les thermes. Com indica el seu nom, es tracta d’una població termal. A la foto podeu veure la piscina medieval anomenada “Bassin des Ladres”, on venien a curar-se soldats templers que, a terra santa, havien agafat la lepra. Ara, us divertireu ficant-hi els peus després d’una jornada d’esquí o d’una caminada. Ja en temps dels romans s’explotaven les seves aigües calentes sulfuroses. Avui dia, Ax, està dedicada al turisme, estiu i hivern. Però Ax no és gaire bonic en sí mateix. És força decadent i envellida com a ciutat i com a resort turístic. Hi manquen inversions. El que són bonics són els seus entorns. Comencem per la neu. Quan les estacions de la Cerdanya estiguin plenes potser fora bona idea baixar fins Ax. D’allà podreu pujar a Les tres domaines, l’estació d’esquí d’aquesta zona, antiquada i familiar, com Ax mateix. La natura és un altre punt fort de les Valls d’Ax. La ruta del Baü, a l’estiu a l’estació d’Ax les 3 Domaines. Les canteres de talc de Luzenac, força interessants, i la Vall d’Orlú, reserva nacional natural, amb el parc dels llops, els isards o les marmottes. De fet, la millor vall d’aquesta zona, una joia de natura. Podeu pujar fins les cascades de les Forges d’Orlu, o si sou bons caminants fincs els pics de la serra com el Tarbésou o la Dent d’Orlu. També mereixen una visita la vall d’Ascou, i la mateixa vall de l’Ariège per on heu vingut, amb els seus llacs, com ara els de Lanoux o Naguille. En resum, valls i espais nous a descobrir quan la Cerdanya s’hagi fet petita i coneguda, a pocs més de 160 kms. de Barcelona, i 40 de Puigcerdà. Per dormir, nosaltres ho fem normalment a Puigcerdà quan anem a veure Ax, teniu bons hotels, com ara el Chalet.

Al otro lado del Pirineo, más allá de la Cerdanya, pasando el Coll de Puymorens, o atravesando el nuevo túnel, encontrareis las Valls d’Ax. Su capital es Ax les thermes. Como indica su nombre, se trata de una población termal. En la foto podéis ver la piscina medieval llamada “Bassin des Ladres”, donde venían a curarse los soldados templarios que, tierra santa, habían cogido la lepra. Ahora, os divertireis metiendo los pies en el agua caliente después de una jornada de esquí o de una caminata. Ya en tiempos de los romanos se explotaban sus fuentes sulfurosas. Hoy en día, Ax, está dedicada al turismo, verano e invierno. Pero Ax no es muy bonito en sí mismo. Es bastante decadente y envejecida como ciudad y como destino turístico. Faltan inversiones. Lo que son bonitos son sus entornos. Empezamos por la nieve. Cuando las estaciones de la Cerdanya estén llenas quizá fuera buena idea bajar hasta Ax. De allí podrá subir a Las tres domaines, la estación de esquí de esta zona, anticuada y familiar, como Ax mismo. La naturaleza es otro punto fuerte de las Valls d’Ax. La ruta del Bau, en verano, desde la estación de Ax les 3 Domaines o las canteras de talco de Luzenac, són bastante interesantes. La Vall d’Orlu, reserva nacional natural, con el parque de los lobos, los rebecos o las marmottes está muy bién. De hecho, és el mejor valle de esta zona, una joya de naturaleza. Pueden subir hasta las cascadas de las Forges de Orlu o, los buenos caminantes, llegar hasta los picos de la sierra como el Tarbésou o el Diente de Orlu. También merecen una visita la Vall d’Ascou, y la misma valle del Ariège por donde habéis venido, con sus lagos, como los de Lanoux o Naguille. En resumen, valles y espacios nuevos a descubrir cuando la Cerdanya se haya quedado hecho pequeña y conocida, a poco más de 160 kms. de Barcelona, y 40 de Puigcerdà. Para dormir, nosotros lo hacemos normalmente en Puigcerdà cuando vamos a ver Ax, pero tienen allí buenos hoteles, como el Chalet.

Juny 15, 2009 Publicat per joanmolar | Cerdanya, França, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Tortosa

tortosa

Qui pot afirmar que coneix Tortosa bé?. Qui pot dir que ja ho ha vist tot de Tortosa. És molt difícil. Tortosa és la cinquena capital del Principat de Catalunya. La capital del sur. La capital de la cinquena província. Una ciutat àrab, embruixadora, amb aquell ambient màgic de les terres que ja toquen a l’orient. Tortosa no està gaire lluny, només són 160 kms, un parell d’hores de Barcelona, per bona autopista. Podeu parar-hi camí de València, o de Múrcia. Però és millor que hi aneu com a destí. Un bon cap de setmana a Tortosa, visitant la ciutat però també els voltants. A Tortosa no podeu deixar de veure la Seu, gòtica, magnífica, amb uns retaures que mai hauríeu imaginat que poguèssin ser allà. Amb el seu claustre. O la capella de la Verge de la Cinta, renaixentista, barroca, esplèndida. O el Call jueu, o els Reials Col·legis, (a la foto), joiells renaixentistes de Catalunya. O, dalt del turó, dominant la ciutat, la Suda. El castell àrab convertit en parador de turisme. Amb unes vistes de fàbula damunt la ciutat, la vega i el riu. I, és clar, lo riu. L’Ebre. L’Ebre poderòs, plàcid, gras, o bé, potser, impetuòs, amenaçador, travessant la vila. Passejeu per Tortosa. Aneu al parc, recorregueu el casc antic, degradat, però rehabilitant-se. Ferit de tants anys i tanta gent que ha vingut a quedar-s’hi. I pels voltants la natura: el delta de l’Ebre amb els seus espais infinits. Els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic i diferent. Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan, Alcanar i la seva platja, L’Ametlla i les seves cales desconegudes. Feu en bici la via verda més bonica d’Espanya. Tot a menys de mitja hora de Tortosa. Dormiu al parador. O a l’hotel Corona. I per dinar aneu al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla. Un darrer consell: si no us corre pressa, podeu anar a Tortosa en ocasió de les seves festes del Renaixement, pel Juliol. Cada any són més boniques, amb més actuacions, amb més teatre, amb més brillantor. I més pensades per la canalla. Tota una ciutat rememora la seva època daurada, el moment àlgid de la seva història, i ho fa amb moltes ganes. No us les perdeu. De cor us les recomanem.

¿Quién puede afirmar que conoce bién Tortosa?. ¿Quién puede decir que ya lo ha visto todo de Tortosa?. Es muy difícil. Tortosa es la quinta capital del Principado de Cataluña. La capital del sur. La capital de la quinta provincia. Una ciudad árabe, embrujadora, con ese ambiente mágico de las tierras que ya tocan el oriente. Tortosa no está muy lejos, sólo son 160 kms, un par de horas de Barcelona, por buena autopista. Puede parar allí camino de Valencia o de Murcia. Pero es mejor que vaya allí como destino final. Un buen fin de semana en Tortosa, visitando la ciudad pero también los alrededores. En Tortosa no puede dejar de ver la Catedral, gótica, magnífica, con unos retablos que nunca habría imaginado que pudieran estar allí. Con su claustro. O la capilla de la Virgen de la Cinta, renacentista, barroca, espléndida. O el barrio judío, o los Reales Colegios, (en la foto),  joias renacentistas de Cataluña. O, en la colina, dominando la ciudad, la Suda. El castillo árabe convertido en parador de turismo. Con unas vistas de fábula sobre la ciudad, la vega y el río. Y, claro, el río. El Ebro. El Ebro poderoso, plácido, graso, o bien, quizás, impetuoso, amenazador, atravesando la villa. Pasead por Tortosa. Id al parque, recorred su casco antiguo, degradado, pero rehabilitandose. Herido de tantos años y tanta gente que ha venido para quedarse. Y en los alrededores la naturaleza: el delta del Ebro con sus espacios infinitos. Los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único y diferente. Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan, Alcanar y su playa, L’Ametlla y sus calas desconocidas. Haga en bici la vía verde más bonita de España. Todo a menos de media hora de Tortosa. Duerma al parador. O en el hotel Corona. Y para comer vayan al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en l’Ametlla. Un último consejo: si no os corre prisa, podéis ir a Tortosa con ocasión de sus fiestas del Renacimiento, por Julio. Cada año son más bonitas, con más actuaciones, con más teatro, con más brillo. Y más pensadas para los niños. Toda una ciudad rememora su época dorada, el momento álgido de su historia, y lo hace con muchas ganas. No te las pierdas. De corazón os las recomendamos.

Juny 10, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Ebre, Hotels, Parcs Naturals, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

La Font de la Budellera

Budellera

Estem davant una excursió clàssica, un destí de tota la vida a l’interior del Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona. L’indret te una esplèndida vegetació, en part ordenada en forma de jardí per Forestier, durant el segle XIX. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la Font de la Budellera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. El bosc d’alzines i roures és el millor de tot el parc. També trobareu petits rierols, (a la foto) on hi creixen arbres de ribera. Podeu arribar-hi fàcilment deixant el cotxe a les Planes de Vallvidrera, a Vila Joana o al centre d’interpretació del parc, i pujant per la carretera finsl’anomenat revolt de les monges, una corba molt tancada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. D’allà cal pujar fins la Budellera. Un camí molt amé, d’una mitja hora, tot pujada. També podeu deixar el cotxe a Vallvidrera, o arribar-hi amb transport públic, i arribar a la font baixant pel carrer anomenat Camí de la Budellera, dins Vallvidrera mateix. També és possible un itinerari en ruta. Pugeu a Vallvidrera amb funicular, una delícia, i baixeu a la font, i després fins Les Planes i Vila Joana. Allà podeu agafar els Ferrocarrils de la Generalitat al baixador. Gens cansat. Una ruta molt recomanable per a totes les edats. Podeu fer un bon pic-nic, amb tots els serveis, a Les Planes: barbacoa, fogons, taules, bar i restaurant. Podeu visitar també el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Vila Joana està una mica atrotinada, però hi va viure Verdaguer els seus darrers dies. L’Església de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’àrea de lleure, o el pantà de Vallvidrera, també són bones opcions per completar el dia. Un dia magnífic, en contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

Estamos ante una excursión clásica, un destino de toda la vida en el interior del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona. El lugar tiene una espléndida vegetación, en parte ordenada en forma de jardín por Forestier, durante el siglo XIX. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la Font de la Budellera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. El bosque de encinas y robles es lo mejor de todo el parque. También encontrará pequeños arroyos, (en la foto) donde crecen árboles de ribera. Puede llegar fácilmente dejando el coche en Les Planes de Vallvidrera, en Vila Joana o en el centro de interpretación del parque, y subiendo por la carretera hasta la curva de las monjas, una curva muy cerrada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. De allí hay que subir hasta la Budellera. Un camino muy ameno, de una media hora, todo subida. También puede dejar el coche en Vallvidrera, o llegar con transporte público, y llegar a la fuente bajando por la calle llamada del Camí de la Budellera, dentro Vallvidrera mismo. También es posible un itinerario en ruta. Subir a Vallvidrera con funicular, una delicia, y bajar hasta la fuente, y luego hasta Les Planes y Vila Joana. Allí puede coger los Ferrocarriles de la Generalitat en el apeadero y volver. Nada cansado. Una ruta muy recomendable para todas las edades. Puede hacer un buen pic-nic, con todos los servicios, en Les Planes: barbacoa, fogones, mesas, bar y restaurante. Puede visitar también el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Vila Joana está algo envejecida, pero allí vivió Verdaguer sus últimos días. La Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, con el área de ocio, o el pantano de Vallvidrera, también son buenas opciones para completar el día. Un día magnífico, en contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.

Juny 9, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Natura, Parcs Naturals, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara