Fira del Bosc a Canyamars

No us equivoquèssiu. El cartell anunciador és el de l’any 2008. La data concreta de la Fira Medieval del Bosc de Canyamars canvia cada any, però sempre és el tercer cap de setmana d’octubre. Comença el dissabte, a partir de les 4 de la tarda i fins el diumenge a les 7 de la tarda. Animeu-vos. Arribar-hi des de Barcelona és molt senzill. Agafeu l’autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a Mataró, C-31. Abans d’arribar a la capital del Maresme, cal prendre l’autopista de Granollers, (futur quart cinturó). Passat Argentona trobareu la sortida de Dosrius. Cal sortir i arribar a aquesta bonica població, que és el cap del municipi. Passat el pont, al centre de la vila, agafeu a mà dreta la carretera que en uns 5 kms. us porta a Canyamars. Esteu al cor del Maresme, molt propers al parc natural del Corredor, en un ambient rural i casolà. Perquè Canyamars és un poblet petit, aixerit i acollidor. Poques cases, molta natura, amb alzines, pins i herbes mediterrànies. També assegurat molt de sol i ganes de passar-s’ho bé. I això és el que podeu esperar de la Fira Medieval del Bosc. Una matinal, o una tarda, de bon passar, molt a prop de la nostra ciutat, en un ambient distés, amb aire pur i camp per còrrer. La fira, com ja diu el seu nom, s’organitza entorn d’un mercat medieval. Amb tot el que és típic. Animacions per infants, teatre de carrer, paradetes d’artesania i gastronòmiques, un sopar medieval, que probareu només si heu comprat el tiquet abans de seure a taula. També trobareu diverses tavernes on catar les viandes i el vi de la terra. Pels menuts hi ha, a més, la presència sempre cridanera dels rucs del Corredor, que organitzen passejades. També es divertiran amb l’original Cau de Bruixes o amb l’aparent campament medieval. En fi, no molta cosa però feta amb gràcia, i en un marc que convida a vagar i caminar, trepitjant el terreny i relliscant amb el sauló. Enfilant-se pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. És l’encant de les coses senzilles. Si encara us sobra temps podeu fer un tomb per Canyamars i els seus voltants, o visitar Dosrius. Si teniu tot el dia podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. No marxeu sense haver vist l’església de Sant Esteve, i el famosíssim pou del glaç, on es guardava el gel de l’hivern per vendre’l. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, teniu molts restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. Si ja us heu decidit a pujar al Corredor, podeu parar al Far. Hi ha una ermita, una gran esplanada i un parell de restaurants d’aquells d’abans, amb taules de fusta i estovalles de quadres vermells. Sortireu amb els dits ben bruts de brasa i all i oli.
No os equivoqueis. El cartel anunciador es el del año 2008. La fecha concreta de la Feria Medieval del Bosque de Canyamars cambia cada año, pero siempre es el tercer fin de semana de octubre. Comienza el sábado, a partir de las 4 de la tarde y hasta el domingo a las 7 de la tarde. Animaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Tomad la autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a Mataró, C-31. Antes de llegar a la capital del Maresme, hay que tomar la autopista de Granollers, (futuro cuarto cinturón). Pasado Argentona encontrareis la salida de Dosrius. Hay que salir y llegar a este bonito pueblo, que es la cabeza del municipio al que pertenece Canyamars. Pasado el puente, en el centro de la villa, coged a mano derecha la carretera que en unos 5 kms. os lleva hasta Canyamars. Este pueblo está en el corazón del Maresme, muy cercano al parque natural del Corredor, en un ambiente rural y casero. Porque Canyamars es un pueblo pequeño y acogedor. Pocas casas, mucha naturaleza, encinas, pinos y hierbas mediterráneas. Mucho sol y ganas de pasarlo bien. Y eso es lo que podeis esperar si os acercais hasta la Feria Medieval del Bosque. Una matinal, o una tarde, de muy buen pasar, y muy cerca de nuestra ciudad, en un ambiente distendido, con aires puros y mucho campo para correr. La feria, como ya dice su nombre, se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicas, y también una cena medieval, si teneis comprado el ticket antes de sentaros a la mesa. También varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Bruixes o con el campamento medieval. En fin, no mucha cosa pero hecha con gracia, y en un marco que invita a vagar y caminar, pisando y resbalando con el el típico “sauló”. Podeis disfrutar de los cerros llenos de fragancias de resina y romero. Con el encanto de las cosas sencillas. Si os sobra tiempo daros una vuelta por el pueblo mismo de Canyamars y sus alrededores, o visitad Dosrius. O bién subid hasta el cercano Santuario del Corredor, donde hay lugar para hacer un buen pic-nic, y un restaurante de carne a la brasa, de aquellos a los que gusta volver. En Canyamars hay muchas rutas a pie, o en bici, posibles para todas las edades. No os vayáis sin haber visto la iglesia de San Esteban, y el famosísimo pozo del hielo, donde se guardaba la nieve del invierno para venderla. Para comer, si no tenéis bastante con lo que ofrece la feria, teneis muchos restaurantes. Como el Hostal del Pont por ejemplo, o el Clássic, un poco más … clásico. Si se ha decidido a subir al Corredor, puede parar en el Far, a medio camino. Allí hay una ermita, una gran explanada y un par de restaurantes de esos de antes, con mesas de madera y manteles de cuadros rojos. Saldrán con los dedos sucios de parrilla, de ajo y de aceite.
Vallorcine

Vallorcine el coneix poca gent. Millor. És un vall amagat i apacible, al mig dels Alps, just a la frontera entre Suissa i França. S’hi arriba per Chamonix, pujant la Vall del Rhoine per Grenoble, o per Martigny, al Valais Suis, pujant per Ginebra. En tot cas, allà dalt, tocant el cel, des de 1000, fins a més de 2.000 mts d’alçada, us espera Vallorcine. Un entorn pastoral únic, amb hotels molt cassolans, i moltes sortides i rutes a fer. A peu, en bici, o en trenet. Perquè el Montblanc Express, que puja des de Gervais i Chamonix, i arriba fins Martigny, o viceversa, te parada a Vallorcine. I des d’allà, el massís sencer del Montblanc, amb els seus remuntadors, telecadires, trens de cremallera o funiculars, és al vostre abast. Lluny del món, de la bogeria de Chamonix, dels cotxes, crits i fum. Només pau, tranquil·litat i natura. Però ben comunicat. Això és Vallorcine. Un encant. Si voleu dinar us recomanem el restaurant, senzill i agradable, de la pròpia estació de tren. Servei amable. Bon menjar a preu molt raonable. Per dormir teniu un càmping a plena natura. Molt bonic, però molt espartà. Un parell d’hotels, no gaire gran cosa, però si heu de triar-ne un, agafeu l’Ermitage. També teniu uns quants refugis i moltes cases rurals. Però el millor és la residència hotelera Vallorcine- Mont Blanc. Uns apartaments molt bonics, amb spa i tot, amb preus que no són demencials ni escandalosos. Si penseu en uns Alps calmats i recollits, per anar-hi a l’hivern, en família, a esquiar, o a passejar amb raquetes de neu, el vostre destí és Vallorcine. Si somnieu un estiu de relax, envoltats dels cims més alts d’Europa, aneu fins Vallorcine. El secret ha estat desvelat!.
Vallorcine lo conoce poca gente. Mejor. Es un valle escondido y apacible, en medio de los Alpes, justo en la frontera entre Suiza y Francia. Se llega por Chamonix, subiendo la Vall del Rhoine por Grenoble, o por Martigny, en el Valais Suizo, subiendo por Ginebra. En todo caso, allá arriba, tocando el cielo, desde 1000, hasta más de 2.000 mts de altura, le espera Vallorcine. Un entorno pastoral único, con hoteles familiares, y muchas posibles salidas y rutas que hacer. A pie, en bici o en tren. Porque el Montblanc Express, que sube desde Gervais y Chamonix, y llega hasta Martigny, o viceversa, tiene parada en Vallorcine. Y desde allí, el macizo entero del Montblanc, con sus remontes, telesillas, trenes de cremallera o funiculares, está a su alcance. Lejos del mundo, de la locura de Chamonix, los coches, gritos y el humo. Sólo paz, tranquilidad y naturaleza. Pero bien comunicado. Esto es Vallorcine. Un encanto. Si desea comer le recomendamos el restaurante, sencillo y agradable, de la propia estación. Servicio amable. Buena comida a precio muy razonable. Para dormir tiene un camping en plena naturaleza. Muy bonito, pero espartano. Un par de hoteles, no muy gran cosa, pero si tiene que elegir uno, escoja el Ermitage. También tiene varios refugios y muchas casas rurales. Pero lo mejor es la residencia hotelera Vallorcine-Mont Blanc. Unos apartamentos muy bonitos, con spa y todo, con precios que no son demenciales ni escandalosos. Si busca unos Alpes calmados y recogidos, para ir en invierno, en familia, a esquiar, o a pasear con raquetas de nieve, su destino es Vallorcine. Si sueña con un verano de relax, rodeado de los picos más altos de Europa, vaya hasta Vallorcine. ¡El secreto ya ha sido desvelado!.
Balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.
Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009). No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.
Querol

De Querol podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para Querol. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és un tresor que cal preservar. Querol te un castell al mig de la vila. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Però també te un parell de castells més en el seu terme municipal: el de Pinyana i el de Saburella, en ruines però altaners encara. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d’aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, com aquesta de la foto, la riera d’Esblada. A l’estiu baixen menys, però baixen, i ofereixen els seus gorgs a qui els sàpiga trobar. Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d’ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d’art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. I està esperant qui, amb educació i respecte, la descobreixi. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d’Armentera. A la inversa, des de Igualada, evidentment també és possible. A Querol mateix podeu dinar al restaurant Sant Jordi, tel. 977 638 462. Podeu dinar també a Santes Creus, a l’hostal Grau, tel. 977 638 311, i aprofitar el dia per fer una ruta i veure el maravellós monestir cistercenc. Hi ha a Querol algunes cases rurals, ho sabem però no les coneixem. Si preferiu els hotels, llavors us recomanem el Class, a Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si aneu a aquest darrer podeu aprofitar per descobrir la vila comtal i els seus voltants: la vall del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.
De Querol podíamos haber puesto muchas fotos ya que el pueblo, y su entorno, es muy bonito. Ya sabemos que poca gente sabe dónde está Querol. Y mejor que no se sepa mucho, porque Querol es un tesoro que hay que preservar. Querol tiene un castillo en medio de la villa. Un castillo derruido, que sufrió mucho las últimas guerras carlinas. Pero también tiene un par de castillos más en su término municipal: el de Pinyana y el de Saburella, en ruinas pero aún altaneros. Querol tiene un río, el Gaià, que pasa encajonado entre altas peñas de un paisaje que, en toda Europa, sería un parque natural protegido. Aquí no lo es, aún. Pero también tiene muchas riachuelos y arroyos, pequeños, preciosos, de aguas límpidas, con pozas frescas, como esta de la foto, en la riera de Esblada. En verano bajan con menos agua, pero bajan, y ofrecen sus pozos a quien los sepa encontrar. Querol tiene una iglesia románica, sencilla y transformada y una pila de ermitas como Valldossera, o la gran iglesia gótica de Sant Jaume de Montagut, en la cumbre del mismo nombre, una obra de arte que merece una visita. Querol, en fin, es un bomboncito escondido, con una naturaleza, quizás no muy espectacular, pero sí muy virgen. Y está esperando que, con educación y respeto, la descubran. Encontraréis Querol siguiendo desde Valls, (Tarragona), la carretera C-51 hacia Igualada. Es el pueblo siguiente al Pont d’Armentera. A la inversa, desde Igualada, evidentemente también es posible. En el mismo Querol se puede comer en el restaurante Sant Jordi, tel. 977 638 462. También en Santes Creus, en el hostal Grau, tel. 977 638 311, y aprovechar el día para hacer una ruta y ver el maravilloso monasterio cisterciense. Hay en Querol algunas casas rurales, lo sabemos, pero no las conocemos. Si prefieren los hoteles, entonces les recomendamos el Class, en Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si vais a este último aprovechad para descubrir la villa condal y sus alrededores: el valle del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.
Bourg en Bresse

Bourg en Bresse és una ciutat apacible, allunyada de tot arreu, solitària allà al mig dels camps cultivats de França. Però amb una mica de bona voluntat Bourg en Bresse pot ser una bona parada en les vostres excursions familiars cap a Alsàcia, cap a Alemània, o cap a Suissa. Perquè Bourg es troba no gaire lluny, al nord de Lyon, en una drecera perfecta per abandonar l’autopista que puja cap a Ginebra o cap a Besançon. De fet s’estalvia camí. A més, val molt més la pena dormir a Bourg que a Lyon. Sortiu doncs del mareig de les grans autopistes i atravesseu la campinya per unes carreteres rectes, magnífiques fins a Bourg. Per camí cap allà trobareu una zona lacustre inaudita. Milers de llacs i estanys en un terreny pla com el palmell de la mà. I, és clar, milers d’aus. Aus de tota mida. I un parc d’aus, amb moltíssimes cigonyes i altres ocells. Un parc maravellós pels infants. Dins la vila, poca cosa. Una ciutat medieval, una vila mitjana, sense preses, i un monestir molt bonic. Un monestir gòtic i renaixentista, oblidat de tothom. Fora de les rutes turístiques. És una llàstima perquè és en veritat una cosa excepcional. S’anomena Brou i està una mica a les afores de Bourg, molt ben indicat. Per dormir a Brou hi ha molts llocs, però us recomanem “Le Logis de Brou”. Habitacions familiars, net, ben atés, amb wifi gratuït, davant del monestir. Per menjar, de l’hotel a l’abadia de Brou teniu una munió de restaurants, a quin més engrescador. Nosaltres varem decidir-nos per una pizzeria fantàstica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. 160, Boulevard de Brou. Telf. 0474223411. Encara somniem aquelles pizzes i les amanides.
Bourg en Bresse es una ciudad apacible, alejada de todo, solitaria allí en medio de los campos cultivados de Francia. Pero con un poco de buena voluntad Bourg en Bresse puede ser una buena parada en sus excursiones familiares hacia Alsacia, hacia Alemania, o hacia Suiza. Porque Bourg se encuentra no muy lejos, al norte de Lyon, en un atajo perfecto para abandonar la autopista que sube hacia Ginebra o hacia Besançon. De hecho se ahorra camino. Además, vale mucho más la pena dormir en Bourg que en Lyon. Salga pues del mareo de las grandes autopistas y atraviese la campiña por unas carreteras rectas, magníficas hasta Bourg. Por el camino encontrará una zona lacustre inaudita. Miles de lagos y estanques en un terreno llano como la palma de la mano. Y, claro, miles de aves. Aves de todo tipo y medida. Y un parque de aves, con muchísimas cigüeñas y otros pájaros. Un parque maravilloso para los niños. Dentro de la villa, poca cosa. Una ciudad medieval, una ciudad media, sin prisas, y un monasterio muy bonito. Un monasterio gótico y renacentista, olvidado de todos. Fuera de las rutas turísticas. Es una lástima porque es en verdad algo excepcional. Se llama Brou y está un poco a las afueras de Bourg, muy bien indicado. Para dormir en Brou hay muchos lugares, pero os recomendamos “Le Logis de Brou”. Habitaciones familiares, limpio, bien atendido, con wifi gratuito, ante el monasterio. Para comer, desde el hotel hasta la abadía de Brou tienen una multitud de restaurantes, a cual más estimulante. Nosotros decidimos por una pizzeria fantástica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. Aún soñamos aquellas pizzas y las ensaladas.
Aigua Xelida

Aigua Xelida és una cala diminuta, petita de veritat. A l’estiu és més que probable que no pogueu posar-hi, literalment, el peu. S’hi arriba bé caminant, en cotxe és una bogeria, des de Tamariu. A Tamariu podeu aparcar i fer els dos kilòmetres, escassos, fins Aigua Xelida. Està ben indicat. La platjola és un cop de puny. Com un apartament. 40 x 10 metres. Ara bé, l’entorn és una passada. Roques i pins a tocar de l’aigua. Un blau intens, una aigua cristal·lina, d’un blau increible. Cap servei. Una joia natural en estat pur. La Costa Brava com sempre l’havíeu imaginat. Aneu-hi un dia que només vosaltres tingueu festa. Al·lucinareu. Tots els serveis els teniu a la veïna Tamariu: aparcament, no molt, bons hotels i restaurants. Aneu a l’Hostalillo, estil clàssic. Més moder és Es Furió. Amb apartaments teniu l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, el Tamariu. A nosaltres però ens agrada més anar al La Siesta, un macro càmping amb unes instal·lacions de cine, situat a Calella de Palafrugell, o bé al Mas Patoxas, un càmping magnífic, molt familiar, entre Palafrugell i Begur.
Aigua Xelida es una cala diminuta, pequeña de verdad. En verano es más que probable que no pueda poner en ella, literalmente, ni el pie. Se llega andando, porque en coche es una locura, desde Tamariu. En Tamariu puede aparcar y hacer los dos kilómetros, escasos, hasta Agua Xelida. Está bien indicado. La playa es como un apartamento. 40 x 10 metros. Ahora bien, el entorno es una pasada. Rocas y pinos cerca del agua. Un azul intenso, un agua cristalina, de un azul increible. Ningún servicio. Una joya natural en estado puro. La Costa Brava como siempre lo habíais imaginado. Hay que ir un día que sólo usted tenga fiesta. Alucinante. Todos los servicios los tiene en la vecina Tamariu: aparcamiento, no mucho, buenos hoteles y restaurantes. Vaya al Hostalillo, estilo clásico. Más moderno es Es Furió. Con apartamentos tiene el hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, el Tamariu. A nosotros pero nos gusta más ir al La Siesta, un macro camping con instalaciones de cine, situado en Calella de Palafrugell, o bien al Mas Patoxas, un camping magnífico, muy familiar, entre Palafrugell y Begur.
El Brull

Un racó del Montseny poc conegut, amable, i perfecte per passar una bona estona amb els nens?. Esteu describint El Brull. Aquesta gran plana de gespa verda no presenta cap perill pels infants. No hi ha alçades que pujar, ni boscos espesos on perdre’s, ni barranc per on caure. No és cansat, tot és molt amable. Hi podeu arribar per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. Al mig d’aquesta ruta trobareu l’amplia esplanada on hi ha l’esglèsia romànica. No gaire lluny, dalt d’un petit turó, les restes del castell. Completen el quadre bucòlic quatre cases esparses, l’ajuntament i un restaurant que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063. Sou al Parc Natural del Montseny, i això és nota. Natura arreu. Rutes en bicicleta i a peu, excursions com la del Meridià Verd, o el turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc idílic per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer.
¿Un rincón del Montseny poco conocido, amable, y perfecto para pasar un buen rato con los niños?. Estais describiendo El Brull. Esta gran llanura de césped verde no presenta ningún peligro para los niños. No hay alturas que subir, ni bosques densos donde perderse, ni barrancos por donde caer. No es cansado, todo es muy amable. Podéis llegar por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. En medio de esta ruta encontrará la amplia explanada donde se encuentra la iglesia románica. No muy lejos, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. Completan el cuadro bucólico cuatro casas, el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Está en el Parque Natural del Montseny, y eso es nota. Naturaleza por todas partes. Rutas en bicicleta ya pie, excursiones como la del Meridiano Verde, o la colina ibérica de Montgrós. En resumen, un lugar idílico para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr.
Piscines del Montseny

Heus ací un lloc bonic per anar quan la calor comença a apretar. Heu d’anar per l’autopista AP-2 fins la sortida de Sant Celoni. Recular cap a Santa Maria de Palautordera, i pujar per la carretera que va al Coll Formic. Un cop fetes les primeres curves de la pujada al coll, just passat el pont damunt el riu Tordera, i uns metres abans d’arribar al poble de Montseny, trobareu indicat a mà esquerra, en plena curva, la desviació. Està ben indicada. Una curta baixada i trobareu l’indret. Està al costat mateix del riu Tordera, en una vall ben fresca, plena d’arbres. Hi ha bon aparcament. Per entrar a les piscines cal pagar entrada. Per banyar-se al riu, no. El riu és encantador. L’aigua salta per les pedres. La canalla juga i disfruta com mai. Si, finalment, us decidiu a pagar l’entrada trobareu, a més de la piscina de la foto, un càmping amb tots els serveis, espai per fer pic-nic i un restaurant. És un lloc perfecte per banyar-se els peus i descansar a la primavera i la tardor, i per banyar-se tot sencer a l’estiu. Tan si és al riu, lliurament, com a la piscina. Us el recomanem. (La foto és propietat de la própia web del complexe).
He aquí un lugar bonito para ir cuando el calor empieza a apretar. Para llegar hay que ir por la autopista AP-2 hasta la salida de Sant Celoni. Retroceder hacia Santa Maria de Palautordera, y subir por la carretera que va al Coll Formic. Una vez llegadas las primeras curvas de la subida al puerto, justo pasado el puente sobre el río Tordera, y unos metros antes de llegar al pueblo de Montseny, encontrareis indicada, a mano izquierda, en plena curva, la desviación. Está bien señalizada. Una corta bajada y encontrará el lugar. Está al lado del río Tordera, en un valle bien fresco, llena de árboles. Hay buen aparcamiento. Para entrar en las piscinas hay que pagar entrada. Para bañarse en el río, no. El río es encantador. El agua salta por las piedras. Los niños juegan y disfrutan como nunca. Si, finalmente, se deciden por pagar la entrada al complejo encontraréis, además de la piscina de la foto, un camping con todos los servicios, espacio para hacer picnic y un restaurante. Es un lugar perfecto para bañarse los pies y descansar en primavera y otoño, y para bañarse todo entero en verano. Tanto si es en el río, libremente, como la piscina. Os lo recomendamos. (La foto es propiedad de la propia web del complejo).
Ax les thermes

A l’altre costat del Pirineu, més enllà de la Cerdanya, passat el coll de Puymorens, o travessat el nou túnel, trobareu les Valls d’Ax. La seva capital és Ax les thermes. Com indica el seu nom, es tracta d’una població termal. A la foto podeu veure la piscina medieval anomenada “Bassin des Ladres”, on venien a curar-se soldats templers que, a terra santa, havien agafat la lepra. Ara, us divertireu ficant-hi els peus després d’una jornada d’esquí o d’una caminada. Ja en temps dels romans s’explotaven les seves aigües calentes sulfuroses. Avui dia, Ax, està dedicada al turisme, estiu i hivern. Però Ax no és gaire bonic en sí mateix. És força decadent i envellida com a ciutat i com a resort turístic. Hi manquen inversions. El que són bonics són els seus entorns. Comencem per la neu. Quan les estacions de la Cerdanya estiguin plenes potser fora bona idea baixar fins Ax. D’allà podreu pujar a Les tres domaines, l’estació d’esquí d’aquesta zona, antiquada i familiar, com Ax mateix. La natura és un altre punt fort de les Valls d’Ax. La ruta del Baü, a l’estiu a l’estació d’Ax les 3 Domaines. Les canteres de talc de Luzenac, força interessants, i la Vall d’Orlú, reserva nacional natural, amb el parc dels llops, els isards o les marmottes. De fet, la millor vall d’aquesta zona, una joia de natura. Podeu pujar fins les cascades de les Forges d’Orlu, o si sou bons caminants fincs els pics de la serra com el Tarbésou o la Dent d’Orlu. També mereixen una visita la vall d’Ascou, i la mateixa vall de l’Ariège per on heu vingut, amb els seus llacs, com ara els de Lanoux o Naguille. En resum, valls i espais nous a descobrir quan la Cerdanya s’hagi fet petita i coneguda, a pocs més de 160 kms. de Barcelona, i 40 de Puigcerdà. Per dormir, nosaltres ho fem normalment a Puigcerdà quan anem a veure Ax, teniu bons hotels, com ara el Chalet.
Al otro lado del Pirineo, más allá de la Cerdanya, pasando el Coll de Puymorens, o atravesando el nuevo túnel, encontrareis las Valls d’Ax. Su capital es Ax les thermes. Como indica su nombre, se trata de una población termal. En la foto podéis ver la piscina medieval llamada “Bassin des Ladres”, donde venían a curarse los soldados templarios que, tierra santa, habían cogido la lepra. Ahora, os divertireis metiendo los pies en el agua caliente después de una jornada de esquí o de una caminata. Ya en tiempos de los romanos se explotaban sus fuentes sulfurosas. Hoy en día, Ax, está dedicada al turismo, verano e invierno. Pero Ax no es muy bonito en sí mismo. Es bastante decadente y envejecida como ciudad y como destino turístico. Faltan inversiones. Lo que son bonitos son sus entornos. Empezamos por la nieve. Cuando las estaciones de la Cerdanya estén llenas quizá fuera buena idea bajar hasta Ax. De allí podrá subir a Las tres domaines, la estación de esquí de esta zona, anticuada y familiar, como Ax mismo. La naturaleza es otro punto fuerte de las Valls d’Ax. La ruta del Bau, en verano, desde la estación de Ax les 3 Domaines o las canteras de talco de Luzenac, són bastante interesantes. La Vall d’Orlu, reserva nacional natural, con el parque de los lobos, los rebecos o las marmottes está muy bién. De hecho, és el mejor valle de esta zona, una joya de naturaleza. Pueden subir hasta las cascadas de las Forges de Orlu o, los buenos caminantes, llegar hasta los picos de la sierra como el Tarbésou o el Diente de Orlu. También merecen una visita la Vall d’Ascou, y la misma valle del Ariège por donde habéis venido, con sus lagos, como los de Lanoux o Naguille. En resumen, valles y espacios nuevos a descubrir cuando la Cerdanya se haya quedado hecho pequeña y conocida, a poco más de 160 kms. de Barcelona, y 40 de Puigcerdà. Para dormir, nosotros lo hacemos normalmente en Puigcerdà cuando vamos a ver Ax, pero tienen allí buenos hoteles, como el Chalet.
-
Arxius
- Novembre 2009 (14)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris
