Capellades

Capellades és un poble de la comarca de l’Anoia, amb una gran quantitat d’atractius turístics, molt proper a Barcelona. A més, són fites molt adequades pels nostres infants. El principal motiu per pujar a Capellades amb els vostres fills i filles és el magnífic museu molí paperer, a la foto. Aquí podreu veure l’edifici, la maquinària i l’ambient d’un autèntic molí de paper del segle XVII. Encara està en plenes condicions de funcionament i veureu en directe fabricar paper mitjançant drap molgut. Us el recomanem de veritat. És una sortida ideal per una matinal de diumenge. Però el museu molí paperer no és l’únic excepcional que podreu veure a Capellades. L’Abric Romaní és un importantíssim jaciment arqueològic, que encara s’està excavant, però que és visitable. La gran importància d’aquest hàbitat prehistòric ha propiciat el projecte d’un gran parc temàtic prehistòric que properament s’obrirà al públic. No teniu excusa per no visitar Capellades. Arribeu-hi per Martorell, per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el maravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir. Com també menjareu i dormireu molt bé a l’hostal Can Carol. Si només voleu menjar, en un ambient refinat: l’Equilibri. És el vostre destí. Si voleu quelcom més senzill, amb pizzes i menús, aneu al Dalt i Baix.

Capellades es un pueblo de la comarca de la Anoia, con una gran cantidad de atractivos turísticos, muy cercano a Barcelona. Además, son hitos muy adecuadas para nuestros niños. El principal motivo para subir en Capellades con vuestros hijos e hijas es el magnífico museo molino papelero, en la foto. Aquí podrá ver el edificio, la maquinaria y el ambiente de un auténtico molino de papel del siglo XVII. Todavía está en plenas condiciones de funcionamiento y verá en directo fabricar papel mediante trapo molido. Os lo recomendamos de verdad. Es una salida ideal para una matinal de domingo. Pero el museo molino papelero no es el único excepcional que puede ver en Capellades. El Abric Romaní es un importantísimo yacimiento arqueológico, que todavía se está excavando, pero que es visitable. La gran importancia de este hábitat prehistórico ha propiciado el proyecto de un gran parque temático prehistórico que próximamente se abrirá al público. No tienes excusa para no visitar Capellades. Llegue a ella por Martorell, por Piera. Puede incluir, si le queda tiempo, por ejemplo, el maravilloso castillo de Claramunt, a cuatro kilómetros escasos, en La Pobla de Claramunt, en dirección Igualada. Para comer tiene restaurantes como El Tall de Conill que pertenece al hotel del mismo nombre. Un buen lugar para comer y dormir. Como también pueden comer y dormir muy bien en el hostal Can Carol. Si sólo desean comer, en un ambiente refinado: el Equilibri. Es su destino. Si desean algo más sencillo, con pizzas y menús, vayan al Dalt y Baix.

Xatonada a Vilanova

Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Fira de Sant Martirià a Banyoles

Sempre és bon moment per arribar-se a Banyoles. La vila del llac, i el seu maravellós estany, és un destí turístic familiar d’aquells que no fallen. Als nens i les nenes els encanta còrrer per les vores del llac, remar-hi en una de les barquetes i tirar menjar als ànecs. Als més grans ens calma l’estrés contemplar l’aigua quieta, com un mirall, reflexant les muntanyes del Pirineu llunyà, els núvols i els arbres, amb un vestit diferent segons l’estació. També la ciutat de Banyoles en si te grans atractius. Com ara el seu casc antic medieval, amb els seus museus, com ara el Darder d’història natural amb les seves andròmines del segle XIX, tan curioses. O l’arqueològic, un senyor museu, amb la mandíbula, reconeguda a nivell mundial, i les troballes neolítiques pel parc de la Draga. És un goig passejar per Banyoles. Seure a la plaça major, porxada, veure el romànic del monestir de Sant Esteve, impresionant, o la Pia Almoina medieval, gòtica, les cases i els carrers, tan pintorescos, i les esglèsies, la muralla, la llotja, els canals… tant i tant a visitar a Banyoles. Però avui us volem donar un nou motiu per pujar amb la família fins Banyoles. La fira, magnífica, de Sant Martirià, que te lloc a mitjans de novembre. Una típica fira de les comarques de Girona. Molt de bestiar, bestiar de tota mena. Des de petites gallines fins a bous, sense oblidar el ruc català, ànima de la festa. I una altra fira multisectorial. D’aquelles que entusiasmen els més petits de la casa, que giren i giren, roden de parada en parada fins aconseguir un bon plec de prospectes, ben inútils tots ells. A més, fira gastròmica, mostra d’art, concursos variats, animació… en fi, tot el que una fira de tan d’abast comarcal demana. Mireu-vos la programació i aneu fins Banyoles. Són 130 kms. Tots d’autopista. Fins Girona i, després, autovia. Podeu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem el decadent hotel Mirallac, enfront mateix de l’estany. Us sentireu transportats. O el ultramodern i fantàstic hotelet de Ca l’Arpa. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d’en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al mas Carboner. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. En tots els llocs, per fires, millor reserveu.

Siempre es buen momento para llegarse hasta Banyoles. La villa del lago es un destino turístico familiar de aquellos que no fallan nunca. A los niños y las niñas les encanta correr por las orillas del lago, remar en él y tirar comida a los patos. Los mayores calmamos el estrés contemplando el agua quieta, como un espejo, que refleja las montañas del Pirineo lejano, las nubes y los árboles, con un vestido diferente según la estación. También la ciudad de Banyoles en sí tiene grandes atractivos. Como su casco antiguo medieval, con sus museos, como el Darder de historia natural y sus trastos del siglo XIX. O el arqueológico, un señor museo, con la mandíbula, reconocida a nivel mundial, y los hallazgos neolíticos por el parque de la Draga. Es un placer pasear por Banyoles. Sentarse en la plaza mayor, porticada, ver el románico del monasterio de Sant Esteve, impresionante, o la Pia Almoina medieval, gótica, las casas y las calles, tan pintorescas, y las iglesias, la muralla, la lonja, los canales .. . hay tanto y tanto que visitar en Banyoles. Pero hoy os queremos dar un nuevo motivo para subir con la familia hasta Banyoles. La feria, magnífica, de Sant Martí, que tiene lugar a mediados de noviembre. Una típica feria de las comarcas de Girona. Mucho ganado, ganado de todo tipo. Desde pequeñas gallinas hasta toros, sin olvidar el burro catalán, alma de la fiesta. Y la feria multisectorial. De aquellas que entusiasman a los más pequeños de la casa, que giran y giran, ruedan de parada en parada hasta conseguir un buen pliego de papeles, bien inútiles todos ellos. Además, hay muestra gastròmica, muestra de arte, concursos variados, animación … en fin, todo lo que una feria de tan de alcance comarcal pide. Consulte la programación y baja hasta Banyoles. Son 130 kms. Todos de autopista. Hasta Girona y, después, autovía. Puede pasar el fin de semana. Le recomendamos el decadente hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l’Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d’en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois bastante pandilla, id al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos citado son fuera de serie. Pero si desean otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, vea La Cisterna, en la calle de los Países Catalanes, 36. Tel.: 972581356. En todos los lugares, para ferias, mejor reservar.

La Casa Canals a Tarragona

A Tarragona hi ha moltes coses per veure. La Tarragona Romana, amb l’aqueducte, el circ, el pretori, l’amfiteatre… és patrimoni de la humanitat. Però avui us volem parlar de la Tarragona senyorial i burgesa del segle XIX. Dels industrials que vivien com petits reis en els seus palaus del casc antic a tocar de la catedral. Allà, per atzar, ha quedat dempeus un dels més fastuosos palaus de família benestant. Un gran casal adosat a la muralla, amb riquíssims salons, dormitoris principescos i tot el que es considerava modern fa 200 anys. Des del terrat, amplíssima vista damunt tota Tarragona, el port, el mar, i la catedral. La canalla disfrutarà i aprendra. Els grans encara més. La trobareu al carrer d’en Granada, 11. Just a tocar del portal de sant Antoni. Aprofiteu per rondar els carrers de la Tarragona medieval. Per visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, al carrer de Cavallers. Tarragona és a una hora i escaig de viatge de Barcelona, ideal per passar-hi un dia. Moltíssims serveis de tota mena.

En Tarragona hay muchas cosas que ver. Teneis la Tarragona Romana, con el acueducto, el circo, el pretorio, el anfiteatro … que es patrimonio de la humanidad. Pero hoy os queremos hablar de la Tarragona señorial y burguesa del siglo XIX. Los industriales que vivían como pequeños reyes en sus palacios del casco antiguo junto a la catedral. Allí, por azar, ha quedado en pie uno de los más fastuosos palacios de familia acomodada. Un gran edificio adosado a la muralla, con riquísimos salones, dormitorios principescos y todo lo que se consideraba moderno hace 200 años. Desde la azotea, amplísima vista sobre toda Tarragona, el puerto, el mar, y la catedral. Los niños disfrutarán y aprenderán. Los mayores  aún más. La encontrarán en la calle de En Granada, 11. Justo al lado del portal de Sant Antoni. Aprovechad para rondar las calles de la Tarragona medieval. Para visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, en la calle Cavallers. Tarragona está solo a una hora y pico de viaje de Barcelona, ideal para pasar un día. Muchísimos servicios de todo tipo.

Festa de la verema i el vi a Verdú

La festa de la verema i el vi de Verdú és una d’aquelles festes que saben greu perdre-se-les. Perquè són animades, perquè et traslladen en el temps, i perquè el lloc on es fan te atractiu turístic suficient, amb o sense festa. Aquestes tres condicions es donen al festival Bacus, la festa del vi de la població urgellenca de Verdú, prop de Tàrrega. A la festa de la verema hi ha de tot: carros plens de botes, animals, trepitjada de raïm, parades de menjar, tast de vins, i molta artesania. Us sentireu traslladats a l’època en que, al camp, tot es feia a mà, o a força de matxos. I Verdú, per la festa de la verema, és un lloc on heu d’anar. I sense la festa també. Perquè te un castell preciós, una esglèsia gòtica molt maca, un museu de les joguines que us encantarà i un personal, a l’oficina de turisme, molt amable. Arribareu a Verdú per l’autovia de Lleida, la A-2, via Tàrrega. De Tàrrega cal anar en direcció Montblanc i Tarragona. A 9 kms de Tàrrega trobareu Verdú. Podeu dinar tot fent un pica – pica per les paradetes, o com uns senyors a La Graella, a la plaça major. Tel: 973 34 70 93. També hi ha un parell de bars més, on us faran entrepans i algun plat. Si necessiteu dormir a Verdú mateix, probeu a ca l’Aleix o a Cal Roca. Si voleu complementar el dia, visiteu Guimerà, un bonic poble medieval, o Ciutadilla i el seu castell. No gaire lluny podeu gaudir de la pau de Vallbona de les Monges, un monestir de la ruta del Císter no massa conegut del gran públic.

La fiesta de la vendimia y el vino de Verdú es una de esas fiestas que sabe mal perderse. Porque son animadas, porque te trasladan en el tiempo, y porque el lugar donde se hacen tiene atractivo turístico más que suficiente, con o sin fiesta. Estas tres condiciones se dan en el festival Bacus, la fiesta del vino de la población de Verdú, cerca de Tàrrega. En la fiesta de la vendimia hay de todo: carros llenos de botas, animales, pisada de uvas, puestos de comida, degustación de vinos, y mucha artesanía. Os sentiréis trasladados a la época en que, en el campo, todo se hacía a mano, o a fuerza de machos. Y Verdú, en  la fiesta de la vendimia, es un lugar donde se debe de ir. Y sin la fiesta también. Porque tiene un castillo precioso, una iglesia gótica muy bonita, un museo de los juguetes que les encantará, y un personal, en la oficina de turismo, muy amable. Llegará a Verdú por la autovía de Lleida, la A-2, vía Tárrega. De Tàrrega hay que ir en dirección Montblanc y Tarragona. A 9 kms de Tárrega encontrará Verdú. Puede comer haciendo un pica – pica de los manjares de los puestos del mercadillo, o comer como unos señores en La Parrilla, en la plaza mayor. Tel.: 973 34 70 93. También hay un par de bares más, donde les harán bocadillos y algún plato. Si necesita dormir en Verdú mismo, pruebe en casa de Aleix o en  Cal Roca. Si desea complementar el día, visiten Vds. Guimerà, un bonito pueblo medieval, o Ciutadilla y su castillo. No muy lejos se puede disfrutar de la paz de Vallbona de les Monges, un monasterio de la ruta del Císter no muy conocido del gran público.

Cap de setmana íber

Què tal un cap de setmana ple d’activitats organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya en un dels molts jaciments iberics del nostre país. La qualitat cultural està assegurada, i la diversió també!. El primer cap de setmana d’octubre hi ha jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop de casa vostra n’hi ha un!. Però això no és tot. Hi haurà visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradarà de fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que no coneixieu. Per fer quelcom diferent. Els vostres infants disfrutaran i aprendran moltes coses noves. Animeu-vos!. Coses així només passen un cop a l’any!.

¿Qué tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vea el programa y elija el lugar, el día y lo que más le gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.

Casa dels Dofins a Badalona

Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a la costa catalana, de la categoria d’Iluro, Blanda i altres. Molta gent ha visitat les famoses termes romanes, al subsol del Museu de Badalona. No tothom coneix, però, altres importants restes, que també són visitables. Com per exemple l’àrea de Fòrum, amb el Cardus i el Decúmanus perfectament conservats, i tot un seguit de carrers amb “Tavernae”, botigues i mercats. Totes aquestes restes, sepultades durant segles a la plaça Font i Cussó, s’estan museitzant. Encara menys gent ha vist l’esplèndida i evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d’art de la museologia moderna. Partint de les restes d’una piscina, s’ha reconstruït una escena familiar al pati d’una casa romana. Ara bé, el que poquíssima gent sap és que, a tocar d’aquestes excavacions hi ha dues cases benestants, dues “Domus” completament originals, magnífiques, amb el seu “Implúvium”, les seves habitacions, incloses les pintures, els terres i els mosaics, com el de la foto. A més, completen la visita una sèrie d’objectes de la vida cotidiana molt ben escollits i molt ben mostrats. Ni pocs ni masses, els justos i necessaris. De nou la presentació mereix una menció honorífica de “cum laude”. Llum, so, imatge, creen l’atmòsfera ideal per una visita que recordareu. Els vostres infants aprendran en poca estona tot el que cal saber de com era una mansió romana. No us ho perdeu. Visites restringides. Truqueu al Museu de Badalona i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana d’aquests.

Mucha gente sabe que Badalona tiene un importante pasado romano. Baetulo fue un establecimiento muy importante en la costa catalana, de la categoría de Iluro, Blanda y otros. Mucha gente ha visitado las famosas Termas, en el subsuelo del Museo de Badalona. No todo el mundo conoce, sin embargo, otros importantes restos, que también son visitables. Como por ejemplo el área de Foro, con el Cardus y el Decumanus perfectamente conservados, y toda una serie de calles con “Tavernae”, tiendas y mercados. Todos estos restos, sepultados durante siglos en la plaza Font i Cussó, se están museizado. Aún menos gente ha visto la espléndida y evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los restos de una piscina, se ha reconstruido una escena familiar en el patio de una casa romana. Ahora bien, lo que poquísima gente sabe es que, junto a estas excavaciones hay dos casas acomodadas, dos “Domus” completamente originales, magníficas, con su “impluvium”, sus habitaciones, incluidas las pinturas, los suelos y los mosaicos, como el de la foto. Además, completan su visita una serie de objetos de la vida cotidiana muy bien escogidos y muy bien mostrados. Ni pocos ni demasiados, los justos y necesarios. De nuevo la presentación merece una mención honorífica de “cum laude”. Luz, sonido, imagen, crean la atmósfera ideal para una visita que recordareis. Sus hijos e hijas aprenderán en poco tiempo todo lo que hay que saber de cómo era una mansión romana. No os lo perdáis. Visitas restringidas. Llamen al Museo de Badalona y reserven ya hora para la próxima visita guiada, un fin de semana de estos.

Mines de Can Tintorer

El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament… això segur!. Les Mines prehistòriques de Gava, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, l’ajuntament de Gavà s’ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure’s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d’aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d’uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d’escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.

¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?… eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.

Festa de la Sal a L’Escala

L’Escala és un bonic poblet blanc, molt mediterrani, de la Costa Brava gironina. El fet d’estar una mica allunyat de les grans vies de comunicació d’aquesta zona, i el fet de no tenir, a tocar del nucli habitat platges conegudes, l’ha fet menys famós que veins seus, com ara Cadaqués o Palafrugell. L’Escala poble está assentat damunt d’un petit penyal obert a tots els vents i temporals. El mar rossega la roca i en prou feines deixa espai a un petit port on les barques s’apilonen damunt el petit espai sorrenc. La vila s’aboca al Mediterrà com des d’un balcó sense barana. Més a munt, al nord, la costa ofereix la suavitat de les dunes i les platjoles d’Empúries, a tocar de les restes gregues. Més avall, al sur, s’obre una àmplíssima badia, on ara hi ha el nou port esportiu, i l’eixample de l’Escala. La tanca el Montgó, penyal imponent, que guarda la famosa cala. Però l’Escala antiga no disposa dels atractius d’Empúries, ni de l’espai del Montgó. Per això, recorrent els carrers de l’Escala veureu la vida dura dels antics mariners. I si el que us agrada és el mar, la sal i els mariners amb els seus vaixells, llavors heu de fer cap a L’Escala per la festa de la Sal, el cap de setmana més proper a la diada de Catalunya. (Aquest any 2009, el 12 de setembre). Veureu vaixells de vela llatina, barques, paquebots i goletes. Veureu gent guarnida amb la roba del segle XIX esperant els vaixells que portàven al poble la preuada sal. Indispenable per fer la mundialment coneguda salaó de les anxoves de l’Escala. Podreu visitar-ne el museu. Hi haurà oficis antics relacionats amb la mar. En fi, la canalla xalarà i aprendrà al mateix temps. Potser també podreu fer un bany a les aigües blaves i netes d’aquest mar de l’Empordà, únic, si encara el temps acompanya. A l’Escala podeu dianr o sopar molt bé, a qualsevol restaurant. Nosaltres us recomanem el Roser. El Roser de tota la vida, ara dividit entre el “Roser 2″, al passeig marítim Lluís Albert, 1, davant del mar, o a l’hostal “El Roser” al carrer de l’església 7, al cor del casc antic. Si heu de dormir deixeu-vos seduir per la decadència de l’Hotel Empúries. Veureu caure la nit seguts amb el Mediterrà als peus.

Aren

Aren és un poblet de la Ribagorza, a l’Aragó. Està situat a tocar de la carretera que puja de Benavarri cap a la Vall d’Aran, passat el Pont de Montanyana i abans d’arribar a Sopeira i el pantà d’Escales. Sovint passem per aquesta zona, un pèl desolada, molt calorosa i poc atractiva, a gran velocitat. Cerquem la promesa del verds prats, les altes muntanyes i els rius gelats del Pirineu. Però avui us proposem fer una parada a mig camí. En concret al poble d’Aren. El nucli urbà te alguns racons pintorescos, (a la foto), amb carrers i portalades medievals. També te les ruïnes d’un castell. Però tot això no importa gaire, i potser no seria suficient. El veritablement interessant d’Aren, per grans i petits, és el Museu dels Dinosaures. És un museu on podeu veure les increibles troballes que s’han fet a Aren: un esquelet de Arenysaurus i petjades diverses. El museu és molt didàctic. Dels millors que sobre el tema em vist. Els infants poden compendre fàcilment de què estem parlant. Si després de recòrrer les seves sales voleu anar al lloc de la descoberta, podeu seguir un dels itineraris proposats. Us duran a les afores del poble, mitja hora de camí. No hi aneu pas en plena canícula, ni al migdia. Ja ho sabeu: dinoaures a Aren si aneu cap a l’Aran. Si us voleu quedar per la zona, llavors us recomanem completar la visita a Aren amb la de Montanyana, un poble medieval, molt malmès pel temps, però evocador. O baixar prop del riu a visitar Sopeira, amb el seu monestir romànic d’Alaón, bellíssim. O banyar-vos al riu. O visitar la ruta del voltor. Aquí podeu dinar a Casa Pase, una encantadora casa rural on es menja molt bé, amb boniques habitacions. Ja ho sabeu: la Ribagorza és molt més que una terra de pas.

Aren es un pueblecito de la Ribagorza, en Aragón. Está situado junto a la carretera que sube desde Benabarre hacia la Val d’Aran, después del Puente de Montañana y antes de llegar a Sopeira y al pantano de Escales. A menudo pasamos por esta zona, un poco desolada, muy calurosa y poco atractiva, a gran velocidad. Buscamos la promesa de los verdes prados, las altas montañas y los ríos helados del Pirineo. Pero hoy os proponemos hacer una parada a medio camino. En concreto en el pueblo de Aren. El núcleo urbano tiene algunos rincones pintorescos, (en la foto), con calles y portales medievales. También tiene las ruinas de un castillo. Pero todo esto no importa demasiado, y quizá no sería suficiente. Lo verdaderamente interesante de Aren, para grandes y pequeños, es el Museo de los Dinosaurios. Es un museo donde podreis ver los increíbles hallazgos que se han hecho en Aren: un esqueleto de Arenysaurus y huellas diversas. El museo es muy didáctico. De los mejores que sobre el tema hemos visto. Los niños pueden comprender fácilmente de qué estamos hablando si visitan este museo. Si después de recorrer sus salas quieren ir al lugar del descubrimiento, pueden seguir uno de los itinerarios propuestos. Les llevarán a las afueras del pueblo, a media hora de camino. No vayan en plena canícula, ni al mediodía. Ya lo sabéis: dinoaures en Aren si vais hacia el Aran. Si quieren quedarse por la zona, entonces le recomendamos completar la visita con la de Montañana, un pueblo medieval, muy deteriorado por el tiempo, pero evocador. O bajar cerca del río para visitar Sopeira, con su monasterio románico de Alaón, bellísimo. O bañarse en el río. O visitar la ruta del buitre. Aquí pueden comer en Casa Pase, una encantadora casa rural donde se come muy bien, con bonitas habitaciones. Ya lo sabéis: la Ribagorza es mucho más que una tierra de paso.