Fira de Sant Martirià a Banyoles

Sempre és bon moment per arribar-se a Banyoles. La vila del llac, i el seu maravellós estany, és un destí turístic familiar d’aquells que no fallen. Als nens i les nenes els encanta còrrer per les vores del llac, remar-hi en una de les barquetes i tirar menjar als ànecs. Als més grans ens calma l’estrés contemplar l’aigua quieta, com un mirall, reflexant les muntanyes del Pirineu llunyà, els núvols i els arbres, amb un vestit diferent segons l’estació. També la ciutat de Banyoles en si te grans atractius. Com ara el seu casc antic medieval, amb els seus museus, com ara el Darder d’història natural amb les seves andròmines del segle XIX, tan curioses. O l’arqueològic, un senyor museu, amb la mandíbula, reconeguda a nivell mundial, i les troballes neolítiques pel parc de la Draga. És un goig passejar per Banyoles. Seure a la plaça major, porxada, veure el romànic del monestir de Sant Esteve, impresionant, o la Pia Almoina medieval, gòtica, les cases i els carrers, tan pintorescos, i les esglèsies, la muralla, la llotja, els canals… tant i tant a visitar a Banyoles. Però avui us volem donar un nou motiu per pujar amb la família fins Banyoles. La fira, magnífica, de Sant Martirià, que te lloc a mitjans de novembre. Una típica fira de les comarques de Girona. Molt de bestiar, bestiar de tota mena. Des de petites gallines fins a bous, sense oblidar el ruc català, ànima de la festa. I una altra fira multisectorial. D’aquelles que entusiasmen els més petits de la casa, que giren i giren, roden de parada en parada fins aconseguir un bon plec de prospectes, ben inútils tots ells. A més, fira gastròmica, mostra d’art, concursos variats, animació… en fi, tot el que una fira de tan d’abast comarcal demana. Mireu-vos la programació i aneu fins Banyoles. Són 130 kms. Tots d’autopista. Fins Girona i, després, autovia. Podeu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem el decadent hotel Mirallac, enfront mateix de l’estany. Us sentireu transportats. O el ultramodern i fantàstic hotelet de Ca l’Arpa. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d’en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al mas Carboner. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. En tots els llocs, per fires, millor reserveu.
Siempre es buen momento para llegarse hasta Banyoles. La villa del lago es un destino turístico familiar de aquellos que no fallan nunca. A los niños y las niñas les encanta correr por las orillas del lago, remar en él y tirar comida a los patos. Los mayores calmamos el estrés contemplando el agua quieta, como un espejo, que refleja las montañas del Pirineo lejano, las nubes y los árboles, con un vestido diferente según la estación. También la ciudad de Banyoles en sí tiene grandes atractivos. Como su casco antiguo medieval, con sus museos, como el Darder de historia natural y sus trastos del siglo XIX. O el arqueológico, un señor museo, con la mandíbula, reconocida a nivel mundial, y los hallazgos neolíticos por el parque de la Draga. Es un placer pasear por Banyoles. Sentarse en la plaza mayor, porticada, ver el románico del monasterio de Sant Esteve, impresionante, o la Pia Almoina medieval, gótica, las casas y las calles, tan pintorescas, y las iglesias, la muralla, la lonja, los canales .. . hay tanto y tanto que visitar en Banyoles. Pero hoy os queremos dar un nuevo motivo para subir con la familia hasta Banyoles. La feria, magnífica, de Sant Martí, que tiene lugar a mediados de noviembre. Una típica feria de las comarcas de Girona. Mucho ganado, ganado de todo tipo. Desde pequeñas gallinas hasta toros, sin olvidar el burro catalán, alma de la fiesta. Y la feria multisectorial. De aquellas que entusiasman a los más pequeños de la casa, que giran y giran, ruedan de parada en parada hasta conseguir un buen pliego de papeles, bien inútiles todos ellos. Además, hay muestra gastròmica, muestra de arte, concursos variados, animación … en fin, todo lo que una feria de tan de alcance comarcal pide. Consulte la programación y baja hasta Banyoles. Son 130 kms. Todos de autopista. Hasta Girona y, después, autovía. Puede pasar el fin de semana. Le recomendamos el decadente hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l’Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d’en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois bastante pandilla, id al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos citado son fuera de serie. Pero si desean otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, vea La Cisterna, en la calle de los Países Catalanes, 36. Tel.: 972581356. En todos los lugares, para ferias, mejor reservar.
Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.
Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.
Fira de la Castanya

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.
Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.
Estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré. El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.
La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.
Coves del Salnitre

Les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l’àrea de Barcelona i unes de les més boniques de Catalunya. Es troben a pocs kms. de Collbató, a la sortida del poble, en la carretera que porta fins Monistrol de Montserrat. Per tant s’hi pot arribar per l’A2, l’autopista que mena a Lleida, o bé per la C-58, l’autopista de Terrassa, sortint en aquesta localitat, i anant per Castellvell i el Vilar, o per Olesa, cap a Monistrol o Collbató. La primera ruta és més directa. La segona ofereix vistes del massís de Montserrat des de tots els angles, i permet la pujada fins l’Abadia benedictina. Un cop a la carretera, a les afores de Collbató, trobareu el desviament indicat. Una pista mena fins l’aparcament i, des d’aquest, unes escales a l’entrada de la cova. Cal consultar els horaris. La visita és guiada. Dins us esperen cavitats enormes, i sales més recollides. Donat que és una cova en una muntanya de conglomerats no espereu estalactites i estalacmites espectaculars, sinó una cosa més senzilla i arreglada. De tota manera la visita val la pena, i els infants s’ho passaran molt bé. Completeu la jornada amb una visita a Collbato, un poble amb un nucli antic medieval, o l’anada al monestir i una ruta per Montserrat, que pot incloure viatges en funicular fins Sant Joan o la Santa Cova, o caminades com la dels degotalls, la de Sant Miquel o la molt més llarga i bonica de Sant Jeroni. Per dinar teniu restaurants a Collbató, per exemple el de l’hotel Missé, amb boniques habitacions. O també a Monistrol i al Monestir, entre ells un selfservice. No creiem que per la distància sigui necessari un hotel. Però si voleu passar un cap de setmana, o uns dies de descans a Montserrat, heu de saber que teniu unes bones cel·les, fantàstiques per famílies, i un hotel: l’Abad Cisneros, un xic carot però amb bona cuina. Si decidiu quedar-vos a dormir a la muntanya podreu gaudir del silenci celestial de la nit montserratina, i de les hores litúrgiques: vespres, laudes, completes, maitines… que els monjos i, de vegades els escolans, canten com els àngels.
Las cuevas del Salitre, en la montaña de Montserrat, son las más cercanas al área de Barcelona y unas de las más bonitas de Cataluña. Se encuentran a pocos kms. de Collbató, a la salida del pueblo, en la carretera que lleva hasta Monistrol de Montserrat. Por tanto se puede llegar hasta ellas por la A2, la autopista que lleva a Lleida o bien por la C-58, la autopista de Terrassa, saliendo en esta localidad, y yendo por Castellvell i el Vilar, o por Olesa , hacia Monistrol o Collbató. La primera ruta es más directa. La segunda ofrece vistas del macizo de Montserrat desde todos los ángulos, y permite la subida hasta la Abadía benedictina. Una vez en la carretera, en las afueras de Collbató, encontrará el desvío indicado. Una pista nos lleva hasta el aparcamiento y, desde este, unas escaleras a la entrada de la cueva. Hay que consultar los horarios. La visita es guiada. Dentro le esperan cavidades enormes, y salas más recogidas. Dado que es una cueva en una montaña de conglomerados no esperéis estalactitas y estalacmitas espectaculares, sino algo más sencillo y moderado. De todos modos la visita vale la pena, y los niños se lo pasarán muy bien. Se puede completar la jornada con una visita al pueblo de Collbató, con su barrio medieval, o una subida al monasterio y una ruta por Montserrat, que puede incluir viajes en funicular hasta San Juan o la Santa Cueva, o caminatas como la de los Degotalls, la de San Miguel o la mucho más larga y bonita de San Jerónimo. Para comer tiene restaurantes en Collbató, como el del hotel Missé, com buenas habitaciones. También en Monistrol y el Monasterio, entre ellos un self. No creemos que por la distancia sea necesario un hotel. Pero si desea pasar un fin de semana, o unos días de descanso en Montserrat, debe saber que tiene unas buenas celdas, fantásticas para familias, y un hotel: el Abad Cisneros, un poco caro pero con buena cocina. Si decide quedarse a dormir en la montaña podrá disfrutar del silencio celestial de la noche montserratina, y de las horas litúrgicas: vísperas, laudes, completas, maitines … que los monjes y, a veces los monaguillos, cantan como los ángeles.
Ujué

Al lloc on la muntanya de l’alta Navarra toca la plana. On els verds del Pirineu i del prepirineu es dilueixen entre els grocs i ocres dels camps de blat i de secà. On les males terres comencen a guanyar-li la partida als vergerars. On la pluja ja és escassa, allà es dreça Ujué. Com un centinella que vigila els albors de l’ampla plana de l’Ebre, enfilat dalt d’una talaia, el poble s’agrupa, com fent pinya. I damunt de les cases s’aixeca, altanerosa, la silueta potent de la mole de la seva inigualable esglèsia fortalessa. Ujué te una bellíssima colegiata romànica. I tan formosa era que, per protegir-la, la rodejaren d’una muralla. Com un vel de pedra, l’esglèsia quedà embolcallada per un castell. Inaudit. Únic. El poble medieval, plegat als seus peus, li rendeix pleitesia. Pugeu a Ujué a veure la posta, o la sortida del sol. No n’hem vist cap de millor. Si viatgeu per Navarra, per les terres ferrenyes de la Navarra mitjana, no heu d’oblidar, des d’Olite o des de Sangüesa, de fer una escapada fins Ujué. Incloeu aquesta vila en la ruta que us portarà a Olite, amb el seu castell de fades. A La Oliva, preciós monestir cistercenc. A Sangüesa, vila dels prínceps, o a Leyre, el millor romànic d’Espanya i el gregorià més celestial. Podeu dormir a Leyre mateix, on tenen habitacions familiars, conventuals i senzilles, i un restaurant molt recomanable. A Ujué podeu dinar al Mesón Las Torres, Carrer de Santa María 9, Tel: 948 739 052.
En el lugar donde la montaña de la alta Navarra toca la llanura. Donde los verdes del Pirineo y del prepirineo se diluyen entre los amarillos y ocres de los campos de trigo y de secano. Donde las malas tierras empiezan a ganarle la partida a los vergeles. Donde la lluvia ya es escasa, allí se alza Ujué. Como un centinela que vigila los albores de la amplia llanura del Ebro, subido a una atalaya, el pueblo se agrupa, como haciendo piña. Y encima de las casas se levanta, altanerosa, la silueta potente de la mole de su inigualable iglesia fortaleza. Ujué tiene una bellísima colegiata románica. Y tan hermosa era que, para protegerla, la rodearon de una muralla. Como un velo de piedra, la iglesia quedó envuelta por un castillo. Inaudito. Único. El pueblo medieval, plegado a sus pies, le rinde pleitesía. Suban a Ujué a ver la puesta, o la salida del sol. No hemos visto nada mejor. Si viajan por Navarra, por las tierras feraces de la Navarra media, no pueden olvidarse, desde Olite o desde Sangüesa, de hacer una escapada hasta Ujué. Incluyan esta villa en la ruta que les llevará a Olite, con su castillo de hadas. O hasta La Oliva, precioso monasterio cisterciense. O hasta Sangüesa, ciudad de los príncipes, o a Leyre, el mejor románico de España y el gregoriano más celestial. Pueden dormir en Leyre mismo, donde tienen habitaciones familiares, conventuales y sencillas, y un restaurante muy recomendable. En Ujué pueden comer en el Mesón Las Torres, Calle de Santa María 9, Tel: 948 739 052.
-
Arxius
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris



