Sortides familiars

Salidas en família

Vic i el seu Mercat Medieval

Vic celebra el seu mercat medieval a primers de desembre, sovint coincidint amb el pont de la Constitució. I direu… un mercat medieval més. Doncs, us equivocaríeu si penseu que estem davant d’una fira com tantes. El Mercat Medieval de Vic mereix les majúscules dels seu nom perquè és enorme. Penseu que hi ha més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I aquesta és una ciutat gran. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya,de formatges, de menjars cuinats allà mateix. També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, molt interessants. També mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. El casc antic de Vic acompanya un mercat d’aquestes característiques. Ancorada en el temps del barroc, la vila dels sants i dels capellans, dormí fins no fa gaire temps el son feixuc dels pobles oblidats del progrés. Així ha pogut preservar palaus, temples, ambient en general, que res no te a veure amb el segle XXI. Per sort, però, els vells carrers no s’han degradat. La universitat ha ocupat espais i ha revitalitzat el centre. Per això us agradarà resseguir el mercat medieval i anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com ara la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. A l’interior les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu exemplar. Uns carrers enllà topareu amb un veritable temple romà, com tret directament i sense escales de l’època dels cèsars. Seria impossible ressenyar les esglèsies, convents i monestirs, els palaus, cases fortes i cases burgeses que us sortiran al pas. Nomes fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal, la plaça major, la plaça gran, única a tot Catalunya, on s’hi celebren mercats tan nomenats com el del ram, o més senzills, com el de cada dissabte. Pugeu a Vic. Si no arribeu tard troabreu aparcament amb facilitat, i ben senyalitzat, en els parkings habilitats, o pels carrers moderns abans d’arribar al centre històric. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia. El dia del mercat, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil y glamuroso de Vic hace que haya mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Si desean una dirección que nos han recomendado, vayan al restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, en juntarse con la calle de Cardona. Un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tiene un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía. El día del mercado, sin embargo, habrá que reservar cualquier lugar donde vaya.

Novembre 22, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Osona, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Torroella i la fira

Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Novembre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Platges, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Castellcir

Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.

Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.

Novembre 14, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Natura, Osona, Vallés, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Fira d’oficis a Súria

suria

A Súria, que és una població amb un casc antic dels més bonics de Catalunya, s’hi celebra des de fa anys una fira d’oficis molt lluida, habitualment a mitjans de novembre. De fires d’oficis n’hi ha moltes, moltíssimes, de tota mena i arreu del nostre país. Però, creieu-me, aquesta és molt diferent. Val la pena pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona, per veure i gaudir d’aquesta fira. Primer pel marc incomparable de la vila medieval de la Súria antiga. Després pel castell. Finalment per la cura amb que s’ha muntat tot i la solera que desprén l’organització, perfecte. Bon aparcament al darrera del poble, senyalitzat. A més de les parades d’oficis, molt ben caracteritzades, veureu exhibició d’aus rapinyaires, espectacles d’història, tallers diversos i variats, per totes les edats, cercaviles amb música, bastoners, grallers, danses, contarondalles, joglars i cavallers. El carrer vull d’animació. El darrer dia, castell de focs i gran espetec. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila i, si els trobeu plens, o voleu descansar de gresca, penseu en Cardona, a pocs kms. més al nord. Penseu en el Vilar Rural, on podeu reservar per dinar o per dormir, o en l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Penseu en un cap de setmana al Solsonés, amb l’excusa de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com la mateixa Solsona, la mina de sal i Cardona, o el Miracle.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante. o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piense en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el Miracle.

Novembre 10, 2009 Publicat per joanmolar | Bages, Hotels, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Festa Major Sant Martí d’Arenys

arenysmunt

La festa major de Sant Martí d’Arenys de Munt és l’aconteixement més esperat de l’any per part de tots els arenyencs. Sant Martí, amb tots els actes que l’acompanyen, és una festa major agraïda, perquè no és a l’agost, ni a l’estiu, sinó en aquests temps de tardor, quan més faltats de bones festes estem. Naturalment el dia gran és l’onze de novembre, Sant Martí, però les celebracions començen el cap de setmana més proper. I trobareu gegants, a Arenys de Munt n’hi ha molta tradició, cap grossos, cercavila, animació infantil, festes per la canalla, xocolatada, gresca… També un mercat medieval, amb les seves paradetes d’oficis i productes més o menys artesans. Pels més grans hi ha ball amb orquestra, dels d’abans, de tarda i de nit, i ofici solemne, amb la Coral del Remei. També mostres gastronòmiques, com ara el famós “relleno”, pomes farcides amb molt bona mà. Mireu-vos el programa, a veure que trobeu. De propostes no us en faltaran. Arenys de Munt es troba a només 30 minuts de Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. A més de la festa heu de saber que el poble té altres atractius, com ara l’esglèsia parroquial, (a la foto), masies medievals fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. També són fantàstics esl boscos dels voltants. Com Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars, pinedes i fins roures i castanyers, frescals, ombrívols o assoleiats i oberts. El parc de Lurdes, o el del castell de Can Jelpí, tot i que esatn molt plens de gent el cap de setmana, són bonics de veure i de disfrutar-los. A Lurdes, podeu fer-hi pic-nic, carn a la brasa, us vendran la llenya i us llogaran les taules. Els infants camparan al seu aire. Per dinar us recomanem, dins del poble, L’Era, un restaurant de categoria, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067. Menú de tota la vida. Fora del poble el Subirans a Lurdes, 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el magnífic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. No necessiteu dormir al poble. Està molt a prop. Disfruteu la festa major de Sant Martí!

La fiesta mayor de Sant Martí de Arenys de Munt es el acontecimiento más esperado del año por parte de todos los arenyenc. Sant Martí, con todos los actos que la acompañan, es una fiesta mayor agradecida, porque no es en agosto, ni en verano, sino en estos tiempos de otoño, cuando más carentes de buenas fiestas estamos. Naturalmente el día grande es el once de noviembre, Sant Martí, pero las celebraciones comienzan el fin de semana más cercano. Y encontrará allí gigantes, que en Arenys de Munt tienen mucha tradición, pasacalles, animación infantil, fiestas para los niños, chocolatada… También un mercado medieval, con sus tenderetes de oficios y productos más o menos artesanos. Para los mayores hay baile con orquesta, de los de antes, de tarde y de noche, y oficio solemne, con la Coral del Remei. También muestras gastronómicas, como el famoso “relleno”, manzanas rellenas con muy buena mano. Vea el programa, a ver que encuentra. De propuestas no os faltarán. Arenys de Munt se encuentra a sólo 30 minutos de Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Además de la fiesta debe saber que el pueblo tiene otros atractivos, como la iglesia parroquial, (en la foto), masías medievales fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. También son fantásticos los bosques de la zona. Como Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares, pinares y hasta robles y castaños, frescos, sombríos o soleados y abiertos. El parque de Lourdes, o el del castillo de Can Jelpí, aunque esatn muy llenos de gente el fin de semana, son bonitos de ver y de disfrutarlos. En Lourdes, puede hacer pic-nic o carne a la brasa. Allí le venderán la leña y le alquilarán las mesas. Los niños campan a sus anchas. Para comer os recomendamos, dentro del pueblo, La Era, un restaurante de categoría, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Menú de toda la vida. Fuera del pueblo el Subirans en Lourdes, 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el magnífico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. No necesita dormir al pueblo. Está muy cerca. Disfruten la fiesta mayor de Sant Martí!

Novembre 6, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, curtes, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Balaguer

Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.

Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.

Octubre 31, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Urgell, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

La Baronia de Sant Oïsme

Sant Oisme

A tocar del pantà de Camarasa, estratègicament situat a la cruïlla de les rutes d’accés a la Vall d’Àger i al congost de Terradets, s’alça l’antiquíssim poblat de Sant Oïsme. Els cotxes que, atrafejats i veloços, passen per la C-13, a tocar d’aquestes pedres mil·lenàries, no tenen esma de parar. Potser veuen la silueta retallant-se, altiva i poderosa, sobre les aïgues. Potser pensen, per uns segons, “deu èsser bonic”, però la Vall d’Aran, les Valls d’Àneu, Àreu, Ferrera i de Tavascán els criden. Per això són multitud aquells qui, havent fet la ruta des de Barcelona a Tremp per Camarasa, mai han parat en aquest màgic indret. Altres ho han fet per dinar al restaurant que fa de porta d’accés a les ruïnes. Doncs us diem: la propera vegada que pugeu al Pirineu per la carretera que passa per Terradets, ature-vos a la Baronia de Sant Oïsme. Ature-vos-hi pel seu paisatge encisador. Per les vistes damunt el pantà. Per les vistes del Montsec, barrera impresionant de pedra. Per les vistes de la Vall d’Àger. La canònica d’aquesta població s’intueix al fons, entre les brumes. Pareu per donar-vos cinc minuts de descans, i enfileu-vos per l’únic carrer del poble fins arribar a la torre del castell. Podeu pujar fins al capdemunt i gaudir de la panoràmica superba. Feu-vos fotos en cada racó. No oblideu repassar l’esglèsia, petita i cuca, romànica. Amb el seu campanar rudimentari, amb l’encant de les coses senzilles. La Baronia de Sant Oïsme, dormida encara en el seu somni de segles, no ha canviat gens els darrers 800 anys. En perdre el seu sentit defensiu, quedà congelada en la nit dels temps. Ara se’ns mostra intacta, sencera, en ple segle XXI. Per dinar trobareu un bon lloc al restaurant El Doll, Telèfon: 973 455 095. És l’únic del lloc, a peu de carretera, al km 63. Bona taula, bona brasa. També teniu un càmping, ben a prop: el Zodiac, i un alberg rural, El Picarol, al poble de Fontllonga, a pocs kms.

Junto al pantano de Camarasa, estratégicamente situado en el cruce de las rutas de acceso a la Vall d’Àger y el desfiladero de Terradets, se levanta el antiquísimo poblado de San Oïsme. Los coches que, veloces, pasan junto a estas piedras milenarias, no tienen intención de parar. Tal vez ven la silueta recortándose, altiva y poderosa, sobre las aguas. Quizás piensan, por unos segundos, “debe ser bonito”, pero la Vall d’Aran, las de Àneu, Àreu, Ferrera y de Tavascan les llaman. Por eso son multitud los que, habiendo hecho la ruta desde Barcelona a  Tremp por Camarasa, nunca han parado en este mágico lugar. Otros lo han hecho para comer en el restaurante que hace de puerta de acceso a las ruinas. Pues os decimos: la próxima vez que subais al Pirineo por la carretera que pasa por Terradets, parad en la Baronia de Sant Oïsme. Pararos por su paisaje encantador. Por las vistas sobre el pantano. Por las vistas del Montsec, barrera impresionante de piedra. Por sus vistas de la Vall d’Àger. La canónica de esta población se intuye al fondo, entre las brumas. Parad para daros cinco minutos de descanso. Subid por la única calle del pueblo hasta llegar a la torre del castillo. Pueden remontarla hasta el tejado y disfrutar de la panorámica soberbia. Háganse fotos en cada rincón. No olviden repasar la iglesia, pequeña y cuca, románica. Con su campanario rudimentario, con el encanto de las cosas sencillas. La Baronia de Sant Oïsme, dormida aún en su sueño de siglos, no ha cambiado nada en los últimos 800 años. Al perder su sentido defensivo, quedó congelada en la noche de los tiempos. Ahora se nos muestra intacta, entera, en pleno siglo XXI. Para comer encontrará un buen lugar en el restaurante El Doll, Telèfon: 973 455 095. También hay un càmping cerca: el Zodiac, i un alberge rural, El Picarol, en el pueblo de Fontllonga, a pocos kms.

Octubre 29, 2009 Publicat per joanmolar | Pallars, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Pals

pals

Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ja està tot dit. Pals te una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. L’anomenen el Pedró. Amb uns carrers cuidats, endreçats, nets i polits. Les cases, perfectament restaurades, són totes dels segles XIII al XVIII, sense cap element distorsionador. La seva magnífica torre de les hores, amb la campana, s’aixeca damunt els terrats i teulats, dominant, com sempre, des de fa molt i molts segles, el conjunt. Pals mereix una visita calmada, intemporal, curiosa, detinguda. Vagar sense destí entre pedres centenàries. Descobrir les seves esplèndides botigues. Les de ceràmica, entre les millors del món. N’hi ha que aprofiten els baixos del castell, excavats en la pura roca. A finals d’octubre, el darrer dissabte, al matí, s’hi celebra la festa de la sega a mà de l’arròs. Si heu de pujar a Pals aprofiteu-ho. Veureu el molí de l’arròs, on hi haurà distracció per a totes les edats. Perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Si hi aneu a l’estiu podreu gaudir de la magnífica platja de Pals, o bé de les cales del voltant, com Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar tot un dia, o un cap de setmana, o uns dies de vacances, a rondar pels poblets de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… us esperen. Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Per dinar us aconsellem fer-ho fora de Pals. La nostra elecció, sense dubtar-ho, seria Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. No us arrepentireu de arribar-vos fins aquesta delícia de terra, l’Empordà, per veure aquesta maravella de pobles.

Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Ya está todo dicho. Pals tiene una villa vieja preciosa, magnífica, fabulosa. La llaman el Pedró. Con unas calles cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Las casas, perfectamente restauradas, son todas de los siglos XIII al XVIII, sin ningún elemento distorsionador. Su magnífica torre de las horas, con la campana, se levanta sobre las azoteas y tejados, dominante, como siempre, desde hace mucho y muchos siglos. Pals merece una visita sosegada, intemporal, curiosa, detenida. Vagar sin destino entre piedras centenarias. Descubrir sus espléndidas tiendas. Las de cerámica, entre las mejores del mundo. Los hay que aprovechan los bajos del castillo, excavados en la pura roca. A finales de octubre, el último sábado por la mañana se celebra la fiesta de la siega a mano del arroz. Si piensan subir hasta Pals aprovéchenlo. Verán el molino del arroz, donde habrá distracción para todas las edades. Porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal en el Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no puede dejar de probar. Si van en verano podrán disfrutar de la magnífica playa, o bien de las calas de los alrededores, como Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También puede dedicar todo un día, o un fin de semana, o unos días de vacaciones, a rondar por los pueblos de los alrededores de Pals. Lo mejor de l’Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … os esperan. Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. El primero muy familiar, el otro un lujo para sibaritas. Para comer os aconsejamos hacerlo fuera de Pals. Nuestra elección, sin dudarlo, sería Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. No os arrepentiréis de acercaros hasta esta delicia de tierra, el Empordà, para ver esta maravilla de pueblos.

Octubre 28, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Platges, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

L’ull del Montsec

parcastro

No heu de deixar passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. L’ull del Montsec està situat al peu d’aquesta muralla gegantina del Pre-Pirineu lleidetà, el Montsec, a les afores de la vila medieval d’Àger. El parc al complert es composa del centre astronòmic, visitable i de divulgació, un parc de telescopis de l’agrupació astronòmica de Sabadell, només per iniciats i socis, i un telescopi de prestigi mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicat a la ciència i la investigació. Però a nosaltres, pares i mares, el que ens interessa és el Parc Astronòmic. Està situat al peu del Montsec, a un parell de kms d’Àger. S’hi puja pel camí, asfaltat, que remunta fins el coll d’Ares. Està molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. Podem dir que resulta fins barata considerant tot el que ofereix el centre. Perquè hi ha un museu, amb dues exposicions, una sobre l’espai i una altra dedicada al Montsec. També un planetari molt bonic, amb sorpresa final, i dos telescopis dins la pertinent cúpula. De dia veureu el Sol. De nit us ensenyaran galàxies, planetes, estels, nebuloses. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. Els monitors són molt amables, experts i didàctics. Tot està pensat per la divulgació de l’espai, l’astronomia i la ciència. Els vostres fills i filles s’ho passaran de fàbula. Vosaltres també. Val la pena fer els 150 kms. que hi ha de Barcelona a Àger. Aneu-hi tot prenent l’A-2 en direcció Tàrrega i Balaguer. A més, no és l’únic reclam turístic que la Vall d’Àger us pot oferir. Teniu el vol sense motor. Arriscats Ícars salten en parapent des de dalt del Montsec. Podeu pujar-hi fins dalt, per una pista asfaltada, per veure’ls sortir. La panoràmica és indescriptible. Mitja Catalunya als vostres peus. Sensació de vertígen tot i tocar de peus a terra. També la vila medieval d’Àger és una petita maravella. Amb la seva canònica de Sant Pere, romànica, maquíssima. Tot i derruida, impressiona. Els carrers i carrerons us transportaran a un altre temps. No lluny d’Àger s’obre el increible congost de Mont Rebeí. El paisatge més espectacular del país, sense cap mena de dubte. Un camí de contrabandistes literalment penjat damunt del pantà de Canelles. Voltors, rapinyaires, molta natura. Boníssimes rutes de senderisme. Ermites encastades a la roca. Grandiositat arreu. I pujant per Balaguer, o tornant, podeu parar al Monestir de les Avellanes, que te una hospederia fantàstica per passar unes nits, i un restaurant fabulós. O bé, si aneu per Camarasa, no oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval miúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca. La Vall d’Àger us espera!

No debeis dejar pasar la oportunidad de visitar con los niños este lugar mágico. El Parque Astronómico de Catalunya, instalado en un marco incomparable, és muy adecuado para la observación del cielo. El llamado Ojo del Montsec está situado al pie de esta muralla gigantesca del Pre-Pirineo leridano, en las afueras de la villa medieval de Àger. El parque al completo se compone del centro astronómico, visitable y de divulgación, un parque de telescopios de la agrupación astronómica de Sabadell, sólo para iniciados y socios, y un telescopio de prestigio mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicado a la ciencia y la investigación. Pero lo que nos interesa hoy es el Parque Astronómico. Está situado al pie del Montsec, a un par de kms de Àger, por el camino asfaltado que sube al collado de Ares. Está muy bien indicado y dispone de aparcamiento. La entrada es módica, hasta barata por lo que ofrece el centro: un museo, con dos exposiciones,  una sobre el espacio y otra sobre el Montsec, un planetario muy bonito, con sorpresa final, y dos telescopios. De día verán el sol. De noche les enseñarán galaxias, planetas, estrellas, nebulosas. Horarios de verano hasta la madrugada. Monitores amables, expertos y didácticos. Todo está pensado para la divulgación del espacio, la astronomía y la ciencia. Sus hijos se lo pasarán de fábula. Vale la pena hacer los 150 kms. que hay de Barcelona hasta Àger. Suba tomando la A-2 en dirección Tàrrega y Balaguer. Además, no es el único reclamo turístico que la Vall d’Àger les puede ofrecer. Tienen también el vuelo sin motor. Arriesgados Ícaros saltan en parapente desde lo alto del Montsec. Puede subir, pista asfaltada hasta arriba, para verlos salir. Panorámica indescriptible. Media Catalunya a sus pies. Sensación de vértigo a pesar de tener los pies en el suelo. También la villa medieval de Àger es una pequeña maravilla. Con su canónica de San Pedro, románica, lindísima. Aunque derruida, impresiona. Las calles y callejones nos retrotraen a otro tiempo. No lejos de Àger tienen el desfiladero de Mont Rebei. El paisaje más espectacular del país, sin duda. Un camino de contrabandistas literalmente colgado sobre el pantano de Canelles. Buitres, rapaces, naturaleza. Buenísimas rutas de senderismo. Ermitas empotradas en la roca. Y subiendo desde Balaguer, o volviendo, podéis parar en el Monasterio de Les Avellanes, que tiene una hospedería fantástica para pasar las noches, y un restaurante gastronómico fabuloso. Y si vais por Camarasa no olvideis hacer una parada en la Baronia de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en un promontorio sobre el pantano de Camarasa. Dos ermitas románicas acompañan al conjunto. Ya veis que la Vall d’Àger da para mucho. Para comer les recomendamos Casa Chalets, dentro de Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo delante. Más rústico. También tienen un camping mítico, pionero en el lanzamiento de la comarca. ¡La Vall d’Àger os espera!

Octubre 26, 2009 Publicat per joanmolar | Ciència, Hotels, Lleida, Monestirs, Museus, Natura, Parcs temàtics, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

La Selva del Camp

selvacamp

La Selva del Camp celebra, el cap de setmana anterior a l’1 de novembre, una tradicional fira agropecuària. La Selva del Camp és un municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. La fira ofereix activitats molt diverses, totes molt interessants per la canalla. Hi ha representacions teatrals, cercaviles, espectacles o música al carrer. I, evidentment, parades de tota mena: gastronòmiques, artesanals, d’oficis… A més una trobada de motos d’època. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar fent el tastet a la fira, o bé anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer un volt per Reus, per Tarragona o pel Priorat.

La Selva del Camp celebra el fin de semana anterior al 1 de noviembre, una tradicional feria agropecuaria. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. La feria ofrece actividades muy diversas, todas muy interesantes para los niños. Hay representaciones teatrales, pasacalles, espectáculos o música en la calle. Y, evidentemente, paradas de todo tipo: gastronómicas, artesanales, de oficios … Además un encuentro de motos de época. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Octubre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Baix Camp, Hotels, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara