Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.
Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.
Fira d’oficis a Súria

A Súria, que és una població amb un casc antic dels més bonics de Catalunya, s’hi celebra des de fa anys una fira d’oficis molt lluida, habitualment a mitjans de novembre. De fires d’oficis n’hi ha moltes, moltíssimes, de tota mena i arreu del nostre país. Però, creieu-me, aquesta és molt diferent. Val la pena pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona, per veure i gaudir d’aquesta fira. Primer pel marc incomparable de la vila medieval de la Súria antiga. Després pel castell. Finalment per la cura amb que s’ha muntat tot i la solera que desprén l’organització, perfecte. Bon aparcament al darrera del poble, senyalitzat. A més de les parades d’oficis, molt ben caracteritzades, veureu exhibició d’aus rapinyaires, espectacles d’història, tallers diversos i variats, per totes les edats, cercaviles amb música, bastoners, grallers, danses, contarondalles, joglars i cavallers. El carrer vull d’animació. El darrer dia, castell de focs i gran espetec. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila i, si els trobeu plens, o voleu descansar de gresca, penseu en Cardona, a pocs kms. més al nord. Penseu en el Vilar Rural, on podeu reservar per dinar o per dormir, o en l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Penseu en un cap de setmana al Solsonés, amb l’excusa de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com la mateixa Solsona, la mina de sal i Cardona, o el Miracle.
En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines, juglares y hasta caballeros . La calle hierve de animación. El último día, castillo de fuegos. Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante. o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piense en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el Miracle.
Festa Major Sant Martí d’Arenys

La festa major de Sant Martí d’Arenys de Munt és l’aconteixement més esperat de l’any per part de tots els arenyencs. Sant Martí, amb tots els actes que l’acompanyen, és una festa major agraïda, perquè no és a l’agost, ni a l’estiu, sinó en aquests temps de tardor, quan més faltats de bones festes estem. Naturalment el dia gran és l’onze de novembre, Sant Martí, però les celebracions començen el cap de setmana més proper. I trobareu gegants, a Arenys de Munt n’hi ha molta tradició, cap grossos, cercavila, animació infantil, festes per la canalla, xocolatada, gresca… També un mercat medieval, amb les seves paradetes d’oficis i productes més o menys artesans. Pels més grans hi ha ball amb orquestra, dels d’abans, de tarda i de nit, i ofici solemne, amb la Coral del Remei. També mostres gastronòmiques, com ara el famós “relleno”, pomes farcides amb molt bona mà. Mireu-vos el programa, a veure que trobeu. De propostes no us en faltaran. Arenys de Munt es troba a només 30 minuts de Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. A més de la festa heu de saber que el poble té altres atractius, com ara l’esglèsia parroquial, (a la foto), masies medievals fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. També són fantàstics esl boscos dels voltants. Com Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars, pinedes i fins roures i castanyers, frescals, ombrívols o assoleiats i oberts. El parc de Lurdes, o el del castell de Can Jelpí, tot i que esatn molt plens de gent el cap de setmana, són bonics de veure i de disfrutar-los. A Lurdes, podeu fer-hi pic-nic, carn a la brasa, us vendran la llenya i us llogaran les taules. Els infants camparan al seu aire. Per dinar us recomanem, dins del poble, L’Era, un restaurant de categoria, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067. Menú de tota la vida. Fora del poble el Subirans a Lurdes, 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el magnífic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. No necessiteu dormir al poble. Està molt a prop. Disfruteu la festa major de Sant Martí!
La fiesta mayor de Sant Martí de Arenys de Munt es el acontecimiento más esperado del año por parte de todos los arenyenc. Sant Martí, con todos los actos que la acompañan, es una fiesta mayor agradecida, porque no es en agosto, ni en verano, sino en estos tiempos de otoño, cuando más carentes de buenas fiestas estamos. Naturalmente el día grande es el once de noviembre, Sant Martí, pero las celebraciones comienzan el fin de semana más cercano. Y encontrará allí gigantes, que en Arenys de Munt tienen mucha tradición, pasacalles, animación infantil, fiestas para los niños, chocolatada… También un mercado medieval, con sus tenderetes de oficios y productos más o menos artesanos. Para los mayores hay baile con orquesta, de los de antes, de tarde y de noche, y oficio solemne, con la Coral del Remei. También muestras gastronómicas, como el famoso “relleno”, manzanas rellenas con muy buena mano. Vea el programa, a ver que encuentra. De propuestas no os faltarán. Arenys de Munt se encuentra a sólo 30 minutos de Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Además de la fiesta debe saber que el pueblo tiene otros atractivos, como la iglesia parroquial, (en la foto), masías medievales fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. También son fantásticos los bosques de la zona. Como Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares, pinares y hasta robles y castaños, frescos, sombríos o soleados y abiertos. El parque de Lourdes, o el del castillo de Can Jelpí, aunque esatn muy llenos de gente el fin de semana, son bonitos de ver y de disfrutarlos. En Lourdes, puede hacer pic-nic o carne a la brasa. Allí le venderán la leña y le alquilarán las mesas. Los niños campan a sus anchas. Para comer os recomendamos, dentro del pueblo, La Era, un restaurante de categoría, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Menú de toda la vida. Fuera del pueblo el Subirans en Lourdes, 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el magnífico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. No necesita dormir al pueblo. Está muy cerca. Disfruten la fiesta mayor de Sant Martí!
Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.
Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.
Pals

Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ja està tot dit. Pals te una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. L’anomenen el Pedró. Amb uns carrers cuidats, endreçats, nets i polits. Les cases, perfectament restaurades, són totes dels segles XIII al XVIII, sense cap element distorsionador. La seva magnífica torre de les hores, amb la campana, s’aixeca damunt els terrats i teulats, dominant, com sempre, des de fa molt i molts segles, el conjunt. Pals mereix una visita calmada, intemporal, curiosa, detinguda. Vagar sense destí entre pedres centenàries. Descobrir les seves esplèndides botigues. Les de ceràmica, entre les millors del món. N’hi ha que aprofiten els baixos del castell, excavats en la pura roca. A finals d’octubre, el darrer dissabte, al matí, s’hi celebra la festa de la sega a mà de l’arròs. Si heu de pujar a Pals aprofiteu-ho. Veureu el molí de l’arròs, on hi haurà distracció per a totes les edats. Perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Si hi aneu a l’estiu podreu gaudir de la magnífica platja de Pals, o bé de les cales del voltant, com Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar tot un dia, o un cap de setmana, o uns dies de vacances, a rondar pels poblets de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… us esperen. Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Per dinar us aconsellem fer-ho fora de Pals. La nostra elecció, sense dubtar-ho, seria Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. No us arrepentireu de arribar-vos fins aquesta delícia de terra, l’Empordà, per veure aquesta maravella de pobles.
Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Ya está todo dicho. Pals tiene una villa vieja preciosa, magnífica, fabulosa. La llaman el Pedró. Con unas calles cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Las casas, perfectamente restauradas, son todas de los siglos XIII al XVIII, sin ningún elemento distorsionador. Su magnífica torre de las horas, con la campana, se levanta sobre las azoteas y tejados, dominante, como siempre, desde hace mucho y muchos siglos. Pals merece una visita sosegada, intemporal, curiosa, detenida. Vagar sin destino entre piedras centenarias. Descubrir sus espléndidas tiendas. Las de cerámica, entre las mejores del mundo. Los hay que aprovechan los bajos del castillo, excavados en la pura roca. A finales de octubre, el último sábado por la mañana se celebra la fiesta de la siega a mano del arroz. Si piensan subir hasta Pals aprovéchenlo. Verán el molino del arroz, donde habrá distracción para todas las edades. Porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal en el Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no puede dejar de probar. Si van en verano podrán disfrutar de la magnífica playa, o bien de las calas de los alrededores, como Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También puede dedicar todo un día, o un fin de semana, o unos días de vacaciones, a rondar por los pueblos de los alrededores de Pals. Lo mejor de l’Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … os esperan. Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. El primero muy familiar, el otro un lujo para sibaritas. Para comer os aconsejamos hacerlo fuera de Pals. Nuestra elección, sin dudarlo, sería Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. No os arrepentiréis de acercaros hasta esta delicia de tierra, el Empordà, para ver esta maravilla de pueblos.
La Selva del Camp

La Selva del Camp celebra, el cap de setmana anterior a l’1 de novembre, una tradicional fira agropecuària. La Selva del Camp és un municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. La fira ofereix activitats molt diverses, totes molt interessants per la canalla. Hi ha representacions teatrals, cercaviles, espectacles o música al carrer. I, evidentment, parades de tota mena: gastronòmiques, artesanals, d’oficis… A més una trobada de motos d’època. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar fent el tastet a la fira, o bé anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer un volt per Reus, per Tarragona o pel Priorat.
La Selva del Camp celebra el fin de semana anterior al 1 de noviembre, una tradicional feria agropecuaria. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. La feria ofrece actividades muy diversas, todas muy interesantes para los niños. Hay representaciones teatrales, pasacalles, espectáculos o música en la calle. Y, evidentemente, paradas de todo tipo: gastronómicas, artesanales, de oficios … Además un encuentro de motos de época. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.
Fira del Bosc a Canyamars

No us equivoquèssiu. El cartell anunciador és el de l’any 2008. La data concreta de la Fira Medieval del Bosc de Canyamars canvia cada any, però sempre és el tercer cap de setmana d’octubre. Comença el dissabte, a partir de les 4 de la tarda i fins el diumenge a les 7 de la tarda. Animeu-vos. Arribar-hi des de Barcelona és molt senzill. Agafeu l’autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a Mataró, C-31. Abans d’arribar a la capital del Maresme, cal prendre l’autopista de Granollers, (futur quart cinturó). Passat Argentona trobareu la sortida de Dosrius. Cal sortir i arribar a aquesta bonica població, que és el cap del municipi. Passat el pont, al centre de la vila, agafeu a mà dreta la carretera que en uns 5 kms. us porta a Canyamars. Esteu al cor del Maresme, molt propers al parc natural del Corredor, en un ambient rural i casolà. Perquè Canyamars és un poblet petit, aixerit i acollidor. Poques cases, molta natura, amb alzines, pins i herbes mediterrànies. També assegurat molt de sol i ganes de passar-s’ho bé. I això és el que podeu esperar de la Fira Medieval del Bosc. Una matinal, o una tarda, de bon passar, molt a prop de la nostra ciutat, en un ambient distés, amb aire pur i camp per còrrer. La fira, com ja diu el seu nom, s’organitza entorn d’un mercat medieval. Amb tot el que és típic. Animacions per infants, teatre de carrer, paradetes d’artesania i gastronòmiques, un sopar medieval, que probareu només si heu comprat el tiquet abans de seure a taula. També trobareu diverses tavernes on catar les viandes i el vi de la terra. Pels menuts hi ha, a més, la presència sempre cridanera dels rucs del Corredor, que organitzen passejades. També es divertiran amb l’original Cau de Bruixes o amb l’aparent campament medieval. En fi, no molta cosa però feta amb gràcia, i en un marc que convida a vagar i caminar, trepitjant el terreny i relliscant amb el sauló. Enfilant-se pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. És l’encant de les coses senzilles. Si encara us sobra temps podeu fer un tomb per Canyamars i els seus voltants, o visitar Dosrius. Si teniu tot el dia podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. No marxeu sense haver vist l’església de Sant Esteve, i el famosíssim pou del glaç, on es guardava el gel de l’hivern per vendre’l. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, teniu molts restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. Si ja us heu decidit a pujar al Corredor, podeu parar al Far. Hi ha una ermita, una gran esplanada i un parell de restaurants d’aquells d’abans, amb taules de fusta i estovalles de quadres vermells. Sortireu amb els dits ben bruts de brasa i all i oli.
No os equivoqueis. El cartel anunciador es el del año 2008. La fecha concreta de la Feria Medieval del Bosque de Canyamars cambia cada año, pero siempre es el tercer fin de semana de octubre. Comienza el sábado, a partir de las 4 de la tarde y hasta el domingo a las 7 de la tarde. Animaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Tomad la autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a Mataró, C-31. Antes de llegar a la capital del Maresme, hay que tomar la autopista de Granollers, (futuro cuarto cinturón). Pasado Argentona encontrareis la salida de Dosrius. Hay que salir y llegar a este bonito pueblo, que es la cabeza del municipio al que pertenece Canyamars. Pasado el puente, en el centro de la villa, coged a mano derecha la carretera que en unos 5 kms. os lleva hasta Canyamars. Este pueblo está en el corazón del Maresme, muy cercano al parque natural del Corredor, en un ambiente rural y casero. Porque Canyamars es un pueblo pequeño y acogedor. Pocas casas, mucha naturaleza, encinas, pinos y hierbas mediterráneas. Mucho sol y ganas de pasarlo bien. Y eso es lo que podeis esperar si os acercais hasta la Feria Medieval del Bosque. Una matinal, o una tarde, de muy buen pasar, y muy cerca de nuestra ciudad, en un ambiente distendido, con aires puros y mucho campo para correr. La feria, como ya dice su nombre, se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicas, y también una cena medieval, si teneis comprado el ticket antes de sentaros a la mesa. También varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Bruixes o con el campamento medieval. En fin, no mucha cosa pero hecha con gracia, y en un marco que invita a vagar y caminar, pisando y resbalando con el el típico “sauló”. Podeis disfrutar de los cerros llenos de fragancias de resina y romero. Con el encanto de las cosas sencillas. Si os sobra tiempo daros una vuelta por el pueblo mismo de Canyamars y sus alrededores, o visitad Dosrius. O bién subid hasta el cercano Santuario del Corredor, donde hay lugar para hacer un buen pic-nic, y un restaurante de carne a la brasa, de aquellos a los que gusta volver. En Canyamars hay muchas rutas a pie, o en bici, posibles para todas las edades. No os vayáis sin haber visto la iglesia de San Esteban, y el famosísimo pozo del hielo, donde se guardaba la nieve del invierno para venderla. Para comer, si no tenéis bastante con lo que ofrece la feria, teneis muchos restaurantes. Como el Hostal del Pont por ejemplo, o el Clássic, un poco más … clásico. Si se ha decidido a subir al Corredor, puede parar en el Far, a medio camino. Allí hay una ermita, una gran explanada y un par de restaurantes de esos de antes, con mesas de madera y manteles de cuadros rojos. Saldrán con los dedos sucios de parrilla, de ajo y de aceite.
Fira Medieval a Peratallada

A Peratallada podeu anar-hi quan vulgueu. No cal una raó per vistar aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, si anem a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. N’hi ha molts més, de tota mena: braseries, pizzeries… si ens els voleu recomanar feu-nos un comentari. Si voleu dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera d’accés al poble. No hi hem dormit, perquè nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona, però ens va agradar. També sembla bonic El Cau del Papibou, amb restaurant.
A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.
-
Arxius
- Novembre 2009 (14)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris

