Sortides familiars

Salidas en família

Fabrica anís del Mono a Badalona

anismono

Poques vegades es salva de la ruina i la demolició una mostra tan bella del patrimoni industrial català com l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono a Badalona. Badalona fou una gran ciutat industrial. D’aquest passat no en queda res. Quatre xemeneies ací i allà, cases de tipologia obrera i aquesta maravellosa edificació modernista. La visita s’ha de concertar trucant al Museu de Badalona i és guiada. Podreu veure la sala de destil·lació, els alambics i els laboratoris. Avui dia encara una part de la producció, la més artesanal, s’efectua aquí. Sortireu amb l’olor agradable del fonoll, suau i dolç, impregnant-vos. Pot ser una matinal distreta o podeu continuar la visita del front marítim de Badalona anant fins el Pont del Petroli, un fastuós mirador i pasarela damunt del mar que us proporcionarà una visió nova de la costa central catalana, de Mataró a Barcelona. Badalona, a més, te altres joies: un poblat ibèric, una ciutat romana sencera amb les cases i tot, un museu romà amb les seves termes, un monestir gòtic a les afores: Sant Jerònim de la Murtra i diverses masies dels segles XVII i XVIII. Passejeu per la Rambla, al costat del mar, una delícia. Podeu dinar, tapes de bon peix i marisc, als bars de la mateixa Rambla. O bé fer un menjar més consistent al proper restaurant Txistu, Sant Joaquim 15, Tel: 933 843 815, o a Can Frai.

Pocas veces se salva de la ruina y la demolición una muestra tan bella del patrimonio industrial catalán como la antigua fábrica de Anís del Mono en Badalona. Badalona fue una gran ciudad industrial. De ese pasado no queda nada. Cuatro chimeneas aquí y allá, casas de tipología obrera y esta maravillosa edificación modernista. La visita debe concertarse llamando al Museo de Badalona y es siempre guiada. Podréis ver la sala de destilación, los alambiques y los laboratorios. Hoy en día todavía una parte de la producción, la más artesanal, se efectúa aquí. Saldréis con el olor agradable del hinojo, suave y dulce, impregnando en la ropa. Puede ser solo una matinal o pueden seguir la visita del frente marítimo de Badalona yendo hasta el Puente del Petróleo, un fastuoso mirador y pasarela sobre el mar que le proporcionará una visión nueva de la costa central catalana, de Mataró hasta Barcelona. Badalona, además, tiene otras joyas: un poblado ibérico, una ciudad romana entera con las casas y todo, un museo romano con sus termas, un monasterio gótico en las afueras: San Jerónimo de la Murtra y varias masías de los siglos XVII y XVIII. Pasear por la Rambla, junto al mar, és una delicia. Pueden comer, tapas de buen pescado y marisco, en los bares de la misma Rambla. O bien hacer una comida más consistente en el cercano restaurante Txistu, San Joaquín 15, Tel: 933 843 815, o en Can Frai.

Octubre 13, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Museus, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Firobi, fira de titelles a Vilassar de Mar

firobi08-v2

Aquest bonic cartell de l’Imma Itxart anunciava l’any passat el 12è festival de titelles de Vilassar de Mar. Aquesta any El Firobi serà de nou puntual a la cita el primer cap de setmana d’octubre. Diverses representacions de titellaires d’arreu del món, del divendres a la tarda fins el diumenge a la nit. Mireu-vos el programa, a veure què us pot agradar. A Vilassar de Mar s’hi arriba en poc més de vint minuts per la C-32 o la C-31, en direcció a Mataró. Sense pèrdua!.

Este bonito cartel de Imma Itxart anunciaba el año pasado el 12 º festival de títeres de Vilassar de Mar. Este año será de nuevo puntual a la cita el primer fin de Semana de octubre. Diversas representaciones de titiriteros de todo el mundo, del viernes por la tarde hasta el domingo por la noche. Vea el programa, a ver qué les puede gustar. Hasta Vilassar de Mar se llega en poco más de veinte minutos por la C-32 o la C-31, en dirección a Mataró. ¡Sin pérdida posible!.

Octubre 2, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, curtes, festes | , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Terra de trobadors

terratrobadors

No sabeu on anar aquest pont de l’11 de setembre?. Què tal l’Empordà?. Si encara fa calor podeu anar a la platja. La Costa Brava és preciosa, i un pèl decadent ara que ja comença el fred. També teniu a prop la Costa Vermeilla, amb Cotlliure. O el Cap de Creus, amb Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. I si voleu fer una activitat cultural, amena i divertida, educativa fins i tot pels vostres infants, podeu anar a Castelló d’Empúries, a la fira dels Trobadors. Castelló d’Empúries, amb la seva imponent catedral gòtica, els seus palaus i cases medievals, els seus carrers i places, ja mereix una visita. És una vila monumental, històrica i acollidora. A l’edat mitjana tingué gran importància. D’aquí les maravelloses restes que en conserva. També podreu visitar el museu instal·lat a l’antic molí de farina. Molt interessant. Però si hi aneu el segon cap de setmana de setembre gaudireu de la fira “Terra de Trobadors”. Mercat medieval en un escenari únic. Cançons, teatre, espectacles de tota mena, bruixes i bruixots, paradetes i animació per tota la canalla. No us ho perdeu. Cerqueu lloc als hotels de Castelló, que en te, i de molt bonics. Si no trobeu res, podeu cercar a la veïna Roses. Al Mediterraneo Park, o al Coral Platja. Ideal el primer pel terreny de joc pels infants, i el segon per la seva situació, davant del mar. O a qualsevol altre de Roses. Segur que trobareu alguna cosa.

¿No sabéis dónde ir este puente del 11 de septiembre?. ¿Qué tal el Empordà?. Si hace calor pueden ir a la playa. La Costa Brava es preciosa, y un poco decadente, ahora que ya empieza el frío. También tiene cerca la Costa Vermeille, con Collioure. O el Cap de Creus, con Sant Pere de Roda, Port de la Selva o Cadaqués. Y si queréis hacer una actividad cultural, amena y divertida, educativa incluso, para vuestros niños, podeis ir hasta Castelló d’Empúries, a la feria de los Trovadores. Castelló d’Empúries, con su imponente catedral gótica, sus palacios y casas medievales, sus calles y plazas, ya merece una visita. Es una villa monumental, histórica y acogedora. En la Edad Media tuvo gran importancia. De ahí las maravillosos restos que conserva. También pueden visitar el museo instalado en el antiguo molino de harinas. Muy interesante. Pero si vais el segundo fin de semana de septiembre podreis disfrutar de la feria “Tierra de Trovadores”. Un mercado medieval en un escenario único. Canciones, teatro, espectáculos de todo tipo, brujas y brujos, tenderetes y animación para todos los niños. No os lo perdáis. Buscad donde dormir en los hoteles de Castelló, que tiene, y muy bonitos. Si no encuentran nada, pueden buscar en la vecina Roses. En el Mediterraneo Park, o en el Coral Playa. Ideal el primero por el amplio terreno de juego para los niños, y el segundo por su situación, frente al mar. O a cualquier otro de Roses. Seguro que encontraran alguna cosa.

Setembre 2, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Arenys de Mar

arenysmar

Arenys de mar, a poquíssims kilómetres de Barcelona, super ben comunicada amb tren, (1 tren cada 20 minuts), i en cotxe. Amb moltes platges, molt netes, de sorra ben gruixuda. Amb un port pesquer molt important, un lloc ideal per veure una subhasta, o una barca marxar o arribar. Un port molt adient per els infants, ampli, amb espai per còrrer i tots els tòpics mariners: xarxes, peix, olor de mar… Arenys és un bon destí. Per anar a banyar-se. Per anar a passejar pel port. Però també per admirar la vila. Per admirar la Riera, de plàtans frondosos. Per veure el monumental, magnífic, maravellós i desconegudíssim retaure barroc de Santa Maria. Una obra cabdal, importantíssima del barroc catala. O per bagar pels carrers i carrerons, pels rials polsosos que Espriu va descriure a la perfecció. Per veure les torres de defensa, els palaus, les cases burgeses. Per visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, únic a Catalunya, o el famós museu de les puntaires, únic al món. Arenys te bonic fins i tot el seu cementiri. Un veritable cementiri marí. Blanc dalt d’un turó, obert a tots els vents i al mar. Obert al Mediterrani blau. Allà reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, darrera una làpida blanca, com les cases que va estimar. Arribeu-vos a Arenys. Aneu-hi per Sant Joan, quan fan la fira del solstici. O per la festa major, per Sant Roc, el 16 d’agost, o per Sant Zenón. No us faltaran motius per tornar-hi. No us donem hotels, és molt a prop de Barcelona, però per menjar us recomanem baixar al port. A la LLotja de Pescadors: peix fresc a bon preu: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, 93.792.12.45/93.792.08.41. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal: les 13 taules, o més íntim, el Rial 5.

Arenys de mar, a poquísimos kilómetros de Barcelona, super bien comunicada en tren, (1 tren cada 20 minutos), y en coche. Con muchas playas, muy limpias, de arena gruesa. Con un puerto pesquero muy importante, un lugar ideal para ver una subasta, o una barca irse o llegar. Un puerto muy adecuado para los niños, amplio, con espacio para correr y todos los tópicos marineros: redes, pescado, olor a mar … Arenys es un buen destino. Para ir a bañarse. Para ir a pasear por el puerto. Pero también para admirar la villa. Para admirar la Riera, de plátanos frondosos. Para ver el monumental, magnífico, maravilloso y desconocido retablo barroco de Santa Maria. Una obra cumbre, importantísima del barroco español. O para bagar por las calles y callejones, por los caminos polvorientos que Espriu describió a la perfección. Para ver las torres de defensa, los palacios, las casas burguesas. Para visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, único en Cataluña, o el famoso museo de las encajeras, único en el mundo. Arenys tiene bello incluso su cementerio. Un verdadero cementerio marino. Blanco, sobre un cerro, abierto a todos los vientos y al mar. Abierto al Mediterráneo azul. Allí reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, detrás de una lápida blanca, como las casas que él amó. Lleguese a Arenys. Para San Juan, cuando hacen la feria del solsticio. O por la fiesta mayor, Sant Roc, el 16 de agosto, o por San Zenón. No le faltarán motivos para volver. No les damos hoteles, porque está muy cerca de Barcelona, pero para comer os recomendamos bajar al puerto. En la lonja de pescadores: pescado fresco a buen precio: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pòsit de pescadores, 93.792.12.45/93.792.08.41. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal: las 13 mesas, o más íntimo, el Rial 5.

Agost 4, 2009 Publicat per joanmolar | Maresme, Museus, Natura, Platges, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentari

Havaneres a Calella

Havaneres

Hi ha un ritual que tot bon català, tot amant de l’estiu, de la Costa Brava, del mar, ha de complir ni que sigui una vegada a la vida. Un ritual del primer cap de setmana de juliol. Aquest ritual és difícil de complir, cada vegada més, però s’ha de fer. Es tracta de viure, ni que sigui un sol cop, la nit màgica de les Havaneres a la Platja del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En els inicis hi haviem anat moltes vegades, amb la colla d’amics. Ens assèiem a la sorra de la platja i preparàvem un cremat. Amb canyella, com ha de ser. Hi havia gent però s’hi podia anar. La calidessa de la música dels vells llops de mar ho omplia tot: l’aigua, l’aire, les barques, les llums, les cases blanques… L’amor volava lliure i feliç. Hi tornàrem amb la xicota any rera any. Cada volta hi havia més gent. Ja no es podia seure a la sorra sense pagar. Anys més tard, ni pagant. Tot estava venut mesos abans.  Llavors sentiem les havaneres des de les roques allunyades. Era una descoberta, era encara millor. Avui dia tot segueix igual. La nit és mágica, com sempre. La música embriaga, com sempre. Però dubto molt que pogueu arribar a Calella sense caminar una bona estona. Aparcar a kilòmetres a la rodona és literalment impossible. Veure el festival des d’un lloc digne, si no teniu una barca, o una habitació d’hotel al mateix Calella, una quimera. Els embussos són fenomenals, la gentada indesciptible. I, malgrat tot, malgrat les meves paraules, si teniu fills adolescents, o si no hi heu anat mai, aneu a Calella el dia de les havaneres. Si esteu enamorats, si us sentiu joves, feu camí cap a Calella. Us podem recomanar un càmping on encara poden quedar places: La Siesta. Aneu-hi al matí i aparqueu. A la tarda podeu agafar lloc, i defensar-lo, dalt d’un penyal. Potser tindreu la sort d’escoltar la màgia de la nit de les havaneres a Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.

Hay un ritual que todo buén catalán, todo amante del verano, de la Costa Brava, del mar, debe cumplir aunque sea una vez en la vida. Un ritual del primer fin de semana de julio. Este ritual es difícil de cumplir, cada vez más, pero hay que hacerlo alguna vez. Se trata de vivir, aunque sea en una única ocasión, la noche mágica de las Habaneras en la Playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. En sus inicios habíamos ido muchas veces, con la pandilla de amigos. Nos sentábamos en la arena de la playa y preparábamos una queimada. Con canela, como debe ser. Había gente pero se podía ir. La calidez de la música de los viejos lobos de mar lo llenaba todo: el agua, el aire, las barcas, las luces, las casas blancas … El amor volaba libre y feliz. Volvimos con mi chica año tras año. Cada vez había más gente. Ya nadie podía sentarse en la arena sin pagar. Años más tarde, ni pagando. Todo estaba vendido meses antes. Entonces oíamos las habaneras desde las rocas alejadas. Era una descubierta, era aún mejor. Hoy día todo sigue igual. La noche es mágica, como siempre. La música embriaga, como siempre. Pero dudo mucho que se pueda llegar hoy a Calella sin tener que caminar un buen rato. Aparcar, en kilómetros a la redonda, es literalmente imposible. Ver el festival desde un lugar digno, si no se tiene una barca, o una habitación de hotel en el mismo Calella, una quimera. Los atascos son fenomenales, el gentío indesciptible. Y, sin embargo, a pesar de mis palabras, si teneis hijos adolescentes, o si no habéis ido nunca, id a Calella el día de las habaneras. Si estáis enamorados, si os sentís jóvenes, haced el camino hasta Calella. Os podemos recomendar un camping donde aún pueden quedar plazas: La Siesta. Id allí por la mañana y aparcad elñ coche dentro. Por la tarde id a tomar un lugar, y defendedlo, en lo alto de un peñasco. Quizás tengais la suerte de escuchar la magia de la noche de las habaneras en Calella de Palafrugell. Beatus ille, amén.

Juny 24, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Far de Sant Sebastià

farsantse

No hi ha a Catalunya una vista de mar i muntanya, una vista aèria tan bonica com la que podeu gaudir des del far de Sant Sebastià, a Palafrugell. És el punt més oriental de la península ibèrica, més encara que el Cap de Creus. La punta de terra catalana que rep el primer raig de sol al matí. S’hi pot arribar des de Palafrugell, per la carretera que porta a Tamariu, desviant-vos a la dreta, ben indicat. A dalt hi ha bon aparcament. També s’hi arriba pujant des de Llafranc. Però nosaltres preferim fer la ruta completa, circular. I així descobrim de cop la costa, i després baixem vertiginosament cap a Llafranc. Dalt del turó, a més del far, hi ha un hotel magnífic, un quatre estrelles gestionat pels propietaris del mas de Torrent. No cal dir més. I un bon restaurant. Tot plegat, s’hi ho podeu pagar, (nosaltres no), un luxe per gourmets i sibarites. Fa anys estava tot abandonat. Avui dia s’ha dignificat aquest espai tan emblemàtic i s’ha recuperat un edifici que sempre ens ha resultat molt evocador, amb el seu pati interior, els murs blancs i gruixuts i, sobretot, la seva terrassa panoràmica damunt la Costa Brava. A més de 100 mts d’alçada. Una passada. Cal no perdre’s-ho per cap motiu. Ni que sigui asseure’s a pendre una tònica. A Llafranc nosaltres hem dormit a l’hotel Llevant, arran de platja, amb vistes al mar. Allunyat de la costa, però molt delicat, teniu el Blaumar. De càmpings n’hi ha de molt bons a tota la zona. Ens agraden, per famílies, el mas Patoxas, calmat i tranquil, o bé La Siesta, ideal per adolescents. Mai no sabreu on son. Un cop visitat el far podeu fer un volt i un bany per la platja de Llafranc, tot un privilegi. O anar fins Tamariu o Aigua Xelida, un paradís. Si us agrada el senderisme, podeu fer un munt de rutes, vora el mar.

No hay en Cataluña una vista de mar y montaña, una vista aérea tan bonita como la que puede disfrutar desde el faro de Sant Sebastià, en Palafrugell. Es el punto más oriental de la península ibérica, más aún que el Cap de Creus. La punta de tierra catalana que recibe el primer rayo de sol por la mañana. Se puede llegar desde Palafrugell, por la carretera que lleva a Tamariu, desviándonos a la derecha, bien indicado. Arriba hay buen aparcamiento. También se llega subiendo desde Llafranc. Pero nosotros preferimos hacer la ruta completa, circular. Y así descubrimos de golpe la costa, y después bajamos vertiginosamente hacia Llafranc. Arriba de la colina, además del faro, hay un hotel magnífico, un cuatro estrellas gestionado por los propietarios del Mas de Torrent. No hace falta decir más. Y un buen restaurante. Todo ello, si lo puede pagar, (nosotros no), es un lujo para gourmets y sibaritas. Hace años estaba todo abandonado. Hoy en día se ha dignificado este espacio tan emblemático y se ha recuperado un edificio que siempre nos ha resultado muy evocador, con su patio interior, los muros blancos y gruesos y, sobre todo, su terraza panorámica sobre la Costa Brava. A más de 100 mts de altura. Una pasada. No hay que perderselo por ningún motivo. Ni que sea solo sentarse a tomar una tónica. En Llafranc nosotros hemos dormido en el hotel Llevant, al lado de la playa, con vistas al mar. Alejado de la costa, pero muy delicado, tiene el Blaumar. De campings hay muchos y muy buenos en toda la zona. Nos gustan, para familias, el mas Patoxas, calmado y tranquilo, o La Siesta, ideal para adolescentes. Nunca sabrá donde están. Una vez visitado el faro puede dar un paseo y un baño por la playa de Llafranc, todo un privilegio. O ir hasta Tamariu o Aigua Xelida, un paraíso. Si os gusta el senderismo, podeis hacer un montón de rutas, cerca del mar.

Juny 24, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Sa Riera

SaRiera

Una de les cales més boniques de la Costa Brava, i de tota la costa catalana, és Sa Riera. És una de les moltes platges que podeu gaudir del poble de Begur. És la que es troba més al nord. S’hi arriba des de Begur per una carretera asfaltada que baixa fins la urbanització, i també des de Pals, per la carretera que va a la platja de Pals i, després, seguint els carrers d’una urbanització fins la platja. Sa Riera és un petit poble amb tots els serveis: restaurants, hotels, botigues, un càmping, i bons aparcaments. Desert i tranquil durant una bona part de l’any, s’omple de gent els mesos d’estiu, sobretot l’agost. Llavors podeu tenir problemes per arribar-hi. La seva platja de sorra gruixuda, oberta al nord, amb les Illes Medes a l’horitzó, ens encanta. A més, és una cala ample, poc fonda i sense roques, si no és als costats, cosa que la fa molt segura pels infants. Begur és un dels pobles de tota la Costa Brava menys destrossats pel turísme, tot i estar situat al rovell de l’ou. Sa Riera, com Begur, conserva encara l’encant natural de les platges familiars de tota la vida. Prova d’això és que a Begur s’hi concentren els més bonics hotels amb encant de tota la costa. Hotels exclusius, de moltes estrelles. A Sa Riera en teniu un: el Convent. Evidentment no és baratet. Si que ho és una mica més l’hostal Sa Riera. Si voleu fer nit a Begur us recomanem el Rosa, un clàssic de tota la vida. Si us agrada el càmping us agradarà El Maset, a Sa Riera mateix. A Begur hi ha el càmping Begur, a la carretera que baixa cap a Esclanyà. De tota manera, si us decidiu pel càmping, nosaltres us recomanem molt vivament el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal per recòrrer tota la zona. Ideal per serveis i molt familiar. Hi hem passat estones inoblidables.

Una de las calas más bonitas de la Costa Brava, y de toda la costa catalana, es Sa Riera. Es una de las muchas playas que podrá disfrutar del pueblo de Begur. Es la que se encuentra más al norte. Se llega desde Begur por una carretera asfaltada que baja hasta la urbanización, y también desde Pals, por la carretera que va a la playa de Pals y, después, siguiendo las calles de una urbanización hasta la playa. Sa Riera es un pequeño pueblo con todos los servicios: restaurantes, hoteles, tiendas, un camping, y buenos aparcamientos. Desierto y tranquilo durante una buena parte del año, se llena de gente los meses de verano, sobre todo en agosto. Entonces puede tener problemas para llegar. Su playa de arena gruesa, abierta al norte, con las Islas Medes en el horizonte, nos encanta. Además, es una cala ancha, poco profunda y sin rocas, si no es a los lados, lo que la hace muy segura para los niños. Begur es uno de los pueblos de toda la Costa Brava menos destrozados por el turismo, a pesar de estar situado en el propio centro de la vorágine. Sa Riera, como Begur, conserva todavía el encanto natural de las playas familiares de toda la vida. Prueba de ello es que en Begur se concentran los más bonitos hoteles con encanto de toda la costa. Hoteles exclusivos, de muchas estrellas. En el mismo Sa Riera tiene uno: el Convent. Evidentemente no es barato. Si que lo es un poco más el hostal Sa Riera. Si deseais pernoctar en Begur os recomendamos el Hotel Rosa, un clásico de toda la vida. Si os gusta el camping os gustará El Maset, en Sa Riera mismo. En Begur se encuentra el camping Begur, en la carretera que baja hacia Esclanyà. De todos modos, si se deciden por el camping, nosotros os recomendamos muy vivamente el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal para recorrer toda la zona. Ideal para servicios y muy familiar. Hemos pasado allí ratos inolvidables.

Juny 21, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Cala Estreta

estreta

Cala Estreta és un trosset de paradís a la terra. Una cala intocada, verge, a tocar de Palamós o de Calella de Palafrugell. Està com Déu la va crear. Ni un xiringuito, ni un moll, ni una construcció. S’hi pot arribar caminant pel camí de ronda des de Calella de Palafrugell, rodejant el Cap Roig. És una bona caminata. Més fàcil és anar-hi amb cotxe. Per fer-ho cal prendre el camí de la Platja d’es Castell, una altra maravella de la Costa Brava. El trobareu a mig camí de l’autovia Palafrugell – Palamós, agafant el camí del càmping Benelux. Des de la mateixa entrada del càmping surt el camí, a mà esquerra que porta a Cala Estreta. No és massa temps. Just deu o quinze minuts. Us aconsellem fer-los a peu, i deixar el cotxe a l’aparcament de la platja del Castell. Per dormir en aquesta zona teniu el mateix càmping Benelux. Més ben situat impossible. Però nosaltres també us recomanem els càmping La Siesta, pels més atrevits, o al mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Si us van millor els hotels, a Calella en teniu de molt bons. Com ara el Sant Roc.

Cala Estreta es un trocito de paraíso en la tierra. Una cala intocada, virgen, cerca de Palamós o de Calella de Palafrugell. Está como Dios la creó. Ni un chiringuito, ni un muelle, ni una construcción. Se puede llegar caminando por el camino de ronda de Calella de Palafrugell, rodeando el Cap Roig. Es una buena caminata. Más fácil es ir en coche. Para ello hay que tomar el camino de la Playa d’es Castell, otra maravilla de la Costa Brava. Lo encontrará a medio camino de la autovía Palafrugell – Palamós, tomando el camino del camping Benelux. Desde la misma entrada del camping sale el camino, a mano izquierda que lleva a Cala Estreta. No es demasiado tiempo. Justo diez o quince minutos. Os aconsejamos hacerlos a pie, y dejar el coche en el aparcamiento de la playa del Castell. Para dormir en esta zona tienen el mismo camping Benelux. Mejor situado imposible. Pero nosotros también le recomendamos los camping La Siesta, para los más atrevidos, o al mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Si les van mejor los hoteles, en Calella tiene de muy buenos. Como el Sant Roc.

Juny 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Begur

begur

Begur poble no toca el mar, però des de dalt de la seva talaia terrestre domina el millor sector de la Costa Brava, els paisatges més bonics. Des de Begur, que està terra endins, o potser seria millor dir terra a dalt, en pocs kms. s’arriba a cales d’ensomni, a platges maravelloses, als millors racons d’aquesta costa catalana. Noms com Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna, són mítics. I corresponen a petites cales, a petits poblets costaners, que depenen de Begur. I és des de Begur des d’on surten les carreteres que, en un descens vertiginós, us portaran a les seves aigües transparents, blau turqueses. Begur mateix te molt d’encant. Els seus carrers medievals, turístics i plens de vida, s’aferren al turó que domina el castell. Tot i que Begur és un centre turístic de primer ordre, i a l’estiu està ple de gent, ha sabut adaptar-se i pedre la menor porció de tipisme possible. Per això el seu casc urbà, blanc i tranquil, és dels més ben conservats de la Costa Brava. Aneu a Begur i feu-ne el centre per descobrir com els penyals altius de la Serra de les Gavarres es llencen al mar. Com d’aquest titànic combat en neixen cales, caletes, racons i raconets vora el mar, on els vostres fills i filles gaudiran de l’estiu més bonic de la seva vida. Podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Un clàssic és l’Hotel Rosa. Us el recomanem entre tots. Si us agrada el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur.

Begur pueblo no toca el mar, pero desde su atalaya terrestre domina el mejor sector de la Costa Brava, los paisajes más bonitos. Desde Begur, que está tierra adentro, o quizás sería mejor decir tierra arriba, en pocos kms. se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, los mejores rincones de esta costa catalana. Nombres como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna, son míticos. Y corresponden a pequeñas calas, en pequeños pueblos costeros, que dependen de Begur. Y es desde Begur desde donde salen las carreteras que, en un descenso vertiginoso, le llevarán a sus aguas transparentes, azul turquesa. Begur mismo tiene mucho encanto. Sus calles medievales, turísticas y llenas de vida, se aferran a la colina que domina el castillo. Aunque Begur es un centro turístico de primer orden, y en verano está lleno de gente, el pueblo ha sabido adaptarse y perder la menor porción de tipismo posible. Por eso su casco urbano, blanco y tranquilo, es de los mejor conservados de la Costa Brava. Vayan a Begur y hagan de él su centro para descubrir cómo los peñascos de la Serra de les Gavarres se lanzan al mar. Como de este titánico combate nacen calas, calitas, rincones y rinconcillos junto al mar, donde sus hijos e hijas disfrutarán del verano más bonito de su vida. Puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Un clásico es el Hotel Rosa. Os lo recomendamos de entre todos. Si os gusta el camping, os recomendaremos uno que está en las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms.. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Más cerca tiene el camping Begur. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal en Begur.

Juny 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Platges, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

S’Alguer

s'alguer

No heu de confondre aquesta petita, diminuta i amagada caleta, amb el seu deliciós poblat de pescadors, amb la ciutat del mateix nom de Sardenya. Mai no hem estat a la vila catalana de la gran illa mediterrània. Però hem evocat el seu nom cada vegada que hem arribat a aquest petit i recóndit racó perdut de món. S’Alguer és el darrer vestigi del que debia haver estat la Costa Brava original. Un lloc on el temps es va deturar fa 10o anys, quan ni la llum, ni el telèfon, ni el turisme havien arribat a la costa catalana. S’Alguer és un luxe. Quelcom que perdura a la retina quan ja tornes a ser a casa. I, en canvi, de fet, no és res. Quatre barraques de colors, en una caleta de picons. Tanmateix, quin lirisme, quina bellessa, quina pau, quina dolçor. M’encanta S’Alguer. Hi anem cada cop que ens movem pels volts de Palamós. Segur que des de Palamós, des de la platja de la Fosca, s’hi arriba molt bé. Nosaltres, però, sempre hi hem anat, caminant per la vora de l’aigua, uns 15 minuts escassos, des de la platja d’es Castell. Una altra maravella. I podeu fer cap des de Palamós, o de Palafrugell, per la carretera que va de l’una a l’altra. Feu atenció a l’entrada del càmping Benelux. Del camí que va a l’entrada del citat càmping, en surt el camí que arriba a Es Castell. Podeu deixar el cotxe al pàrking i caminar fins la platja. Després vorejar la costa, a peu, en sentit sur, fins arribar a S’Alguer. No hi trobareu cap servei. És un cop de puny. Una delicatessen. El més natural seria allotjar-se al mateix camping Benelux. Nosaltres, anant de càmping, sempre acabem al molt bonic i familiar Mas Patotxas, o al marxós La Siesta. O, prop de La Fosca, l’lnternacional. A Palamós hi ha molts hotels bonics. Com el Nostra llar. A Calella de Palafrugell ens agrada molt l’hotel Sant Roc.

No debe confundirse esta pequeña, diminuta y escondida caleta, con su delicioso poblado de pescadores, con la ciudad del mismo nombre de Cerdeña. Nunca hemos estado en la ciudad catalana de la gran isla mediterránea. Pero hemos evocado su nombre cada vez que hemos llegado a este pequeño y recóndito rincón perdido del mundo. S’Alguer es el último vestigio de lo que debía haber sido la Costa Brava original. Un lugar donde el tiempo se ha detenido hace 10o años, cuando ni la luz, ni teléfono, ni el turismo habían llegado a la costa catalana. S’Alguer es un lujo. Algo que perdura en la retina cuando ya vuelves a estar en casa. Y, en cambio, de hecho, no es nada. Cuatro barracas de colores, en una caleta de guijarros. Sin embargo, qué lirismo, qué belleza, qué paz, qué dulzura. Me encanta S’Alguer. Vamos cada vez que nos movemos por Palamós. Seguro que desde Palamós, desde la playa de la Fosca, se llega muy bien. Nosotros, sin embargo, siempre hemos ido, caminando por la orilla del agua, unos 15 minutos escasos, desde la playa d’es Castell. Otra maravilla. Desde Palamós, o desde Palafrugell, por la carretera que va de una a otra es por donde hay que ir. Preste atención a la entrada del camping Benelux. Del camino que va a la entrada del citado camping, sale el camino que llega a Es Castell. Puede dejar el coche en el parking y caminar hasta la playa. Tras bordear la costa, a pie, en sentido sur, llegará a S’Alguer. No se puede encontrar ningún servicio. Es pequeñísimo. Una delicatessen. Lo más natural sería alojarse en el mismo camping Benelux. Nosotros, yendo de camping, siempre acabamos en el muy bonito y familiar Mas Patotxas, o al marchoso La Siesta. O, cerca de La Fosca, en el lnternacional. En Palamós hay muchos hoteles bonitos. Como el Nostra Llar. En Calella de Palafrugell nos gusta mucho el hotel Sant Roc.

Juny 19, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, Platges, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara