Sortides familiars

Salidas en família

Valls

valls

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Una gran vila agrària, de pagesia amb senyoriu, amb solera. Ara ha perdut un xic, però no precisament aquest saber estar en el temps i la història. Valls fou una gran ciutat. La tercera en habitants de la Catalunya del segle XVIII. Avui potser ha perdut aquella importància demogràfica, però Valls és, conjuntament amb Reus i Tarragona, un dels motors del Camp de Tarragona. D’aquell ampli sud oblidat del país. A Valls hi ha molts motius per fer-hi una escapada. En citarem uns quants. Podeu anar a Valls a menjar calçots. Tota la ciutat, tota la comarca fa olor de llenya i de cebes tendres rostides. Si us agraden no teniu excusa. Feu cap a Valls tan bon punt tombi l’hivern. Hi ha llocs emblemàtics per menjar calçots, com la Masia Bou, o Casa Fèlix. Llocs on ho fan de molts anys això de seure gent a les taules per servir-los els calçots a la brasa amb la salsa d’ametlla i el pitet reglamentari. Però tots els restaurants de la zona ofereixen aquesta verdura divina. Si no els heu provat mai, no deixeu passar l’oportunitat de fer-ho, per primer cop, a Valls. No en va és el cap i casal del calçot. També podeu anar a Valls per les fires: la fira del calçot o la gran fira agropecuària, el Firagost. Tractors, bous, vaques, ovelles, gallines, cavalls, vi, oli, fruita… La més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat per famílies. Animals, productes del camp i maquinària a dojo. Hi ha moltes més fires: del vi, de l’oli novell… També podeu anar fins Valls per veure castells. Per santa Úrsula. A la plaça del blat (a la foto). Les millors colles de Catalunya. Pel gener no podeu perdre-us els tres Tombs. Els més grans del país. Carros i carretes, a decenes, de totes les mides, d’arreu del territori. No us dic res de les festes decennals perquè són cada deu anys, els acabats en 1. 2011, 2021… Però tot i que la festa és grossa, i les famílies es gasten molts diners, és cosa més aviat interna. Cal ser vallenc per saber de què va la cosa. Aneu-hi també per l’art que atresora: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives dels poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Ideal per un cap de setmana, o per un sol dia, anada i tornada.

Valls es la capital de la comarca del Alt Camp. Una gran villa agraria, de campesinos con señorío, con solera. Ahora ha perdido un poco, pero no precisamente en este saber estar en el tiempo y la historia. Valls fue una gran ciudad. La tercera en habitantes de la Cataluña del siglo XVIII. Hoy quizá ha perdido aquella importancia demográfica, pero Valls es, conjuntamente con Reus y Tarragona, uno de los motores del Camp de Tarragona. De aquel amplio sur olvidado del país. Valls posee muchos buenos motivos para dedicarle una escapada. Citaremos unos cuantos. Puede ir a Valls a comer calçots. Toda la ciudad, toda la comarca huele a leña y cebollas tiernas asadas. Si os gustan no teneis excusa. Debeis ir a Valls en cuanto llegue el invierno. Hay lugares emblemáticos para comer calçots, como la Masía Bou, o Casa Félix. Lugares donde lo hacen desde hace muchos años. Donde saben mucho de sentar a la gente en amplias mesas para servirles los calçots a la brasa con salsa de almendra y el babero reglamentario. Pero todos los restaurantes de la zona ofrecen esta verdura divina. Si no los habeis probado nunca, no dejéis pasar la oportunidad de hacerlo, por primera vez, en Valls. No en vano es la meca del calçot. También puede ir a Valls por ferias: la feria del calçot o la gran feria agropecuaria, el Firagost. Tractores, bueyes, vacas, ovejas, gallinas, caballos, vino, aceite, fruta … La mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad para familias. Animales, productos del campo y maquinaria a dojo. Hay muchas más ferias: del vino, del aceite nuevo…  También puede ir hasta Valls para ver castillos. Por santa Úrsula. En la plaza del blat (en la foto). Las mejores grupos castellers de Catalunya. En enero no puede perderse los tres Tombs. Los más grandes del país. Carros y carretas, a decenas, de todos los tamaños, de todo el territorio. No les digo nada de las fiestas decenales porque son cada diez años, los terminados en 1. 2011, 2021 … Pero aunque la fiesta es grande, y las familias se gastan mucho dinero, es cosa más bien interna. Hay que ser Vallense para saber de qué va la cosa. También puede ir hasta Valls para ver el arte que atesora: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con los azulejos del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrará buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tenéis Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Le recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms.: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que solo está a 100 kms de Barcelona via AP-2, la autopista que va a Lleida. Ideal en fin de semana, o un solo dia, ida y vuelta.

Setembre 14, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Cister, Hotels, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Reus

reus

Reus és, i ha estat, una de les principals ciutats de Catalunya. Reus, París i Londres es deia en ple procés d’industrialització, al segle XIX. Llavors Reus havia agafat una embranzida que ja no abandonaría mai més, i així fins els nostres dies. Reus és una ciutat burgesa i senyorial. Una ciutat moderna. Una ciutat que heu de visitar, per moltíssims motius. Reus te un casc antic molt ben conservat, ple de cases modernistes. Hi ha fites inexcusables, com l’Institut Pere Mata o la Casa Navàs. Recent és el centre Gaudí, que interpreta l’obra d’aquest geni reusenc… o no. Hi ha una ruta guiada modernista que podeu fer amb la canalla. Només cal demanar-ho a l’oficina de turisme. Reus també te alguns bons palaus divuitescos, com el de la família Bofarull, totalment moblats d’època. I una gran esglèsia gòtica, amb ínfules de catedral, que no poguent-ho ser, anomenen prioral de sant Pere, (a la foto). Reus és un centre teatral de primera magnitud. La ciutat compta amb dos teatres, dos espais arquitectònicament esplèndits, amb una programació estable: el teatre Fortuny i el Bartrina. És un centre cultural com pocs, molt pocs, a Catalunya. Reus te molta vida: botigues, fires, i festes. A finals de juny no us podeu pedre la festa major de Sant Pere. Una festa molt especial, amb tronada, coca amb cireres… i amb molt contingut reservat per infants. A Reus teniu molt bons hotels. L’NH te la qualitat acostumada, i un restaurant amb boníssims menús. També podeu fer servir els hotels de Tarragona, que és a tocar de Reus, o els de Salou, o La Pineda, que us ofereixen platja per banyar-vos. Si voleu dormir a la costa us recomanem La Hacienda, a La Pineda. O càmpings. De tota manera, per Sant Pere, ja ho sabeu: a Reus!.

Reus es, y ha sido, una de las principales ciudades de Cataluña. Reus, París y Londres se decía en pleno proceso de industrialización, en el siglo XIX. Entonces Reus había cogido un empuje que ya no abandonaria nunca, y así hasta nuestros días. Reus es una ciudad burguesa y señorial. Una ciudad moderna. Una ciudad que deben de visitar, por muchísimos motivos. Reus tiene un casco antiguo muy bien conservado, lleno de casas modernistas. Hay hitos inexcusables, como el Instituto Pere Mata o la Casa Navàs. Mas reciente es el centro Gaudí, que interpreta la obra de este genio reusense … o no. Hay una ruta guiada modernista que pueden hacer con los niños. Sólo hay que pedirlo en la oficina de turismo. Reus también tiene algunos buenos palacios del dieciocho, como el de la familia Bofarull, totalmente amueblados de época. Y una gran iglesia gótica, con ínfulas de catedral, que no pudiendo serlo, llaman prioral de San Pedro, (en la foto). Reus es un centro teatral de primera magnitud. La ciudad cuenta con dos teatros, dos espacios arquitectónicamente espléndidos, con una programación estable: el teatro Fortuny y el Bartrina. Es un centro cultural como pocos, muy pocos, en Cataluña. Reus tiene mucha vida: tiendas, ferias, y fiestas. A finales de junio no os podéis perder la fiesta mayor de Sant Pere. Una fiesta muy especial, con mucho contenido para los niños. En Reus tienen muy buenos hoteles. El NH tiene la calidad acostumbrada, y un restaurante con buenísimos menús. También pueden utilizar los hoteles de Tarragona, que está cerca de Reus, o los de Salou y La Pineda, que le ofrecen playas para bañarse. Si quieren dormir en la costa le recomendamos La Hacienda, en La Pineda. O campings. De todos modos, por San Pedro, ya lo sabéis: ¡a Reus!.

Juny 26, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Tarragona, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Madrid

PalacioReal

Madrid és un destí molt interessant en tots els aspectes. Un destí a considerar molt seriosament en tota època de l’any i tota circunstància. Madrid és la capital d’Espanya i una de les grans capitals europeas. Els seus monuments, palaus, (a la foto el palau reial), i museus mereixen una visita. El Prado, el Reina Sofia, el Thissen. Museus internacionals. El casc antic, amb la plaça major, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms. Podeu passar tranquil·lament una setmana a Madrid i no us faltaran coses per veure. És un destí ideal per nens. El parc d’aventures de la Warner, cinemes, parcs d’atraccions, parcs… Aneu-hi aprofitant que tothom en marxa. Per vacances de Nadal, de Setmana Santa, ponts llargs, estiu… (fa molta calor…). Llavors les grans cadenes d’hotels de negocis us obriran les portes, a les famílies també, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus arrebentats. Mireu-vos NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis.

Madrid es un destino muy interesante en todos los aspectos. Un destino a considerar muy seriamente en toda época del año y en toda circunstancia. Madrid es la capital de España y una de las grandes capitales europeas. Sus monumentos, palacios, (en la foto el palacio real), y museos merecen una visita. El Prado, el Reina Sofía, el THISSEN. Museos internacionales. El casco antiguo, con la plaza mayor, con las iglesias, las calles de los Austrias … o los parques, como el Retiro, o la Casa de Campo. ¡Hasta un templo Egipcio!. Pero Madrid es mucho más. Es un centro cultural de primer orden. Teatros que ofrecen primicias. Es inaudita la cantidad de teatros, y de estrenos, que se encuentra en Madrid. De todo tipo: musicales, clásico, infantil, comedia … Madrid, además, es un fantástico punto de partida para hacer excursiones por la parte central de Castilla. Toledo a 90 Kms.. El Escorial, a 60 Kms. Ávila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caídos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms.. Pueden pasar tranquilamente una semana en Madrid y no les faltarán cosas para ver. Es un destino ideal para niños. El parque de aventuras de la Warner, cines, parques de atracciones, parques … Vayan a Madrid aprovechando fechas en las que todo el mundo se va. Por las vacaciones de Navidad, de Semana Santa, puentes largos, verano … (atención que hace mucho calor …). Entonces las grandes cadenas de hoteles de negocios les abrirán las puertas, a las familias también, y les ofreceran habitaciones con todas las comodidades a precios de saldo. Vea NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid está a 600 Kms.. de Barcelona en coche. Y en tren puede ir con el AVE en tres horas. Y en avión, últimamente, casi vais a volar gratis.

Juny 17, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Castella, Hotels, Madrid, Museus, Parcs temàtics, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Girona, temps de flors

tempsflors

Una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure durant el mes de maig a Catalunya te lloc a la romàntica i sempre maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Carrers i places, patis d’edificis nobles, monestirs i esglèsies, els propis banys jueus o les escalinates barroques de la catedral, (a la foto), queden cobertes de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, una manifestació semblant que te lloc cada deu anys a Holanda. Girona ja es bonica tot temps. Els seus estrets carrerons medievals són magnífics a qualsevol hora. Però imagineu-los plens de flors disposades amb suma delicadessa, amb ganes d’agradar. Una passada, oi?. Doncs sí!. Només hi ha un problema: hi va tothom. Girona està literalment anegada de badocs, turistes, passavolants. Una gentada, un munt de gent. No es pot caminar, ni fer un pas. És agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt d’hora. Fugir dels dissabtes a la tarda i dels dimenges al matí. Impossible aparcar. Impossible moure’s fins i tot anat a peu. Cerqueu dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. I per dinar a Girona us deixem que descobriu el vostre propi racó. N’hi tants i tan bons. Ara bé, si voleu que us en recomanem algun, us direm un clàssic: Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el Boira, a tocar. O el Pou del Call. O el Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.

Maig 10, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Girona, Hotels, Natura, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Miravet

mirav

Miravet és un d’aquells llocs màgics. Un d’aquells llocs on la natura i la història s’uneixen per crear un pol telúric d’atracció. Un d’aquells llocs on, al llarg dels segles, la gent i els aconteixements s’han citat per trobar-se. Miravet és ara un petit poble a tocar de l’Ebre, prop de Mora. Un conjunt de cases que s’enfilen, turó amunt, arrecerades sota l’altiu castell templer. A Miravet, el gran riu, mostra la seva força a escassos metres dels habitatges humans, que sovint s’han vist anegats per les seves aigües. Allà l’Ebre es mostra especialment potent i poderòs, dominant la plana, abans d’entaforar-se a l’estret de Benifallet. Però si ell és fort, la penya que aguanta la fortificació medieval ho és encara més. El poble assisteix mut i corprès a aquesta lluita de titans antics i, com volguent congraciar-se amb ells, els ofereix la plaça assolellada com a punt de pau i contacte. Aneu a Miravet. Aneu-hi des de Tortosa, per Xerta i Benifallet, passant l’Ebre amb la barca, que carrega els cotxes, des de Rasquera. O bé aneu-hi desde Mora, per la riba plena de terrissaires i obradors de ceràmica, curulla d’horta, de tarongers i llimoners. Badeu una estona a la plaça, prenen quelcom als bars prop de l’aigua. Pujeu al castell i admireu la més gran força dels templers de Catalunya. Baixeu de nou al poble. Volteu pels carrers estrets, amb cases porxades i finestres pintades de blauet. Dineu al restaurant “El molí de Xim”, molt típic i acollidor. El seu telèfon és el 977 407 758. Si no us agrada l’estil, podeu anar al Pizzo, conegut pel Casal, a la sortida del poble. És molt més convencional, però us faran un menú decent per quatre diners. No hem dormit mai a Miravet. Ho hem fet a Tortosa, al Corona, o a Arnes, al Vilar Rural, però sabem que hi ha bones cases rurals.

Miravet es uno de esos lugares mágicos. Uno de esos lugares donde la naturaleza y la historia se unen para crear un polo telúrico de atracción. Uno de esos lugares donde, a lo largo de los siglos, la gente y los acontecimientos se han citado para encontrarse. Miravet es ahora un pequeño pueblo al lado del Ebro, cerca de Mora. Un conjunto de casas que trepan, colina arriba, cobijadas por el altivo castillo templario. En Miravet, el gran río, muestra su fuerza a escasos metros de las viviendas, que a menudo se han visto anegadas por sus aguas. Allá el Ebro se muestra especialmente potente y poderoso, dominando la llanura, antes de encerrarse en el estrecho de Benifallet. Pero si él es fuerte, la peña que aguanta la fortificación medieval lo es aún más. El pueblo asiste mudo y prendado a esta lucha de titanes antiguos y, como deseando congraciarse con ellos, les ofrece la plaza soleada como punto de paz y contacto. Id a Miravet. Id desde Tortosa, por Xerta y Benifallet, pasando del Ebro con la barca, que carga los coches, desde Rasquera. O bien vaya allí desde Mora, por la riba llena de alfareros y ceramistas, rebosante de huerta, de naranjos y limoneros. Parad un rato en la plaza, tomad algo en los bares, cerca del agua. Subid al castillo y contemplad la mayor fuerza de los templarios de Cataluña. Bajando de nuevo al pueblo, dando vueltas por las calles estrechas, vereis casas porticadas y ventanas pintadas de color azul. Para comer teneis el restaurante “El molí de Xim”, muy típico y acogedor. Su teléfono es el 977 407 758. Si no os gusta el estilo, podeis ir al Pizzo, conocido por el Casal, a la salida del pueblo. Es mucho más convencional, pero les serviran un menú decente para cuatro chavos. No hemos dormido nunca en Miravet. Lo hemos hecho en Tortosa, en el Corona, o en Arnes, en el Vilar Rural, pero sabemos que hay buenas casas rurales.

Maig 9, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Ebre, Hotels, Natura, Tarragona, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Call jueu de Girona

calljueu

Els carrers que envolten la catedral de Girona, (a la foto), són petits i estrets, plens de passos i arcades. Girona, a l’edat mitjana, va ser una ciutat molt important, una força militar. Les muralles protegien una població esponerosa, una gran vitalitat comercial. Els jueus eren part molt activa d’aquesta vida. Avui dia podem passejar per aquesta maravellosa ciutat medieval, tan ben conservada. Admirar-ne la catedral, els convents i esglèsies, com Sant Feliu, i les vistes. Però el que distingueix el seu casc antic són els carrers, les cases i els palaus del call jueu, un dels més extensos i ben preservats del món. Centres com Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta us il·lustraran sobre la vida d’aquesta comunitat fa 800 anys. I, acabada aquesta visita, encara us sobrarà temps per passejar lentament per les vores de l’Onyar, per Sant Pere de Galligans, perls eixos comercials animats del centre, o pels carrerons que envolten Sant Domènech. Podeu dormir a l’hotel AC Plau de Bellavista, al carlemany o a l’hotel Històric, en ple centre. Per dinar nosaltres sempre anem a Ca la Marieta, un valor gastronòmic a Girona des de fa més de 100 anys. Però també está molt bé el Boira, o el celler del vi, tots ells molt diferents. Passeu un dia a Girona, visitant el barri antic, i el call jueu. Us agradarà.

Las calles que rodean la catedral de Gerona, (en la foto), son pequeñas y estrechas, llenas de pasos y arcadas. Gerona, en la edad media, fue una ciudad muy importante, una fuerza militar. Las murallas protegían una población floreciente, de una gran vitalidad comercial. Los judíos eran parte muy activa de esta vida. Hoy en día podemos pasear por esta maravillosa ciudad medieval, tan bien conservada. Admirar su catedral, los conventos e iglesias, como Sant Feliu, y las vistas desde el rio. Pero lo que distingue su casco antiguo son las calles, casas y palacios del barrio judío, uno de los más extensos y mejor preservados del mundo. Centros como Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta le ilustrarán sobre la vida de esta comunidad hace 800 años. Y, terminada esta visita, todavía te sobrará tiempo para pasear lentamente por las orillas del Onyar, por Sant Pere de Galligants, por los ejes comerciales animados del centro, o por los callejones que rodean Sant Domènech. Puede dormir en el hotel AC Palau de Bellavista, el Carlemany o al hotel Histórico, en pleno centro. Para comer nosotros siempre vamos a Ca la Marieta, un valor gastronómico en Gerona desde hace más de 100 años. Pero también está muy bien Boira o El Celler del buen vino, todos ellos muy diferentes. Pasar un día en Gerona, visitando el barrio antiguo y el barrio judío os gustará.

Abril 19, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Girona, Hotels, Museus, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Enciso

enciso

La bellíssima població d’Enciso, a La Rioja, és el centre mundial de les petjades de dinosaures. A Enciso mateix, a Munillas, a pocs kms. i en un radi de 20 kms al voltant d’aquest bonic poble, teniu més de 20 jaciments d’icnites, (petjades de dinosaure). Alguns d’ells, com el de la foto, a Valldecivillo, amb reproduccions a tamany natural dels animals que allà varen viure fa 110 mil·lions d’anys. A Enciso també trobareu el magnífic centre d’interpretació dels dinosaures, un museu que val la pena de veure, i tocar!. Completeu la visita fer un volt pels carrers medievals i pujant fins l’esglèsia romànico – gòtica de la vila. Admireu-ne la torre, d’una alçada sorprenent. Per dormir podeu allotjar-vos en una de les cases rurals de la zona, fantàstiques, com ara el Casino de Munillas, o anar a Logroño o Tudela, on hi ha molts hotels. A Arnedillo, un poble de la mateixa vall, podeu allotjar-vos i fer-vos un massatge a l’SPA. Per dinar, a Enciso mateix, no podeu perdre-us els plats opípars que us prepararan, per molts pocs diners, l’Ernest i la Marisa al seu restaurant “La Fábrica de Harinas“. Encant i bon menjar.

La bellísima población de Enciso, en La Rioja, es el centro mundial de las huellas de dinosaurios. En Enciso mismo, en Munillas, a pocos kms. y en un radio de 20 kms alrededor de este bonito pueblo, tienen más de 20 yacimientos de icnitas (huellas de dinosaurio). Algunos de ellos, como el de la foto, en Valldecivillo, con reproducciones a tamaño natural de los animales que allí vivieron hace 110 millones de años. En Enciso también encontraréis el magnífico centro de interpretación de los dinosaurios, un museo que vale la pena ver, y ¡tocar!. Finalizad la visita dando una vuelta por las calles medievales y subiendo hasta la iglesia románico – gótica de la villa. Contemplen la torre, de una altura sorprendente. Para dormir pueden alojarse en una de las casas rurales de la zona, fantásticas, como el Casino de Munillas, o ir a Logroño o Tudela, donde hay muchos hoteles. En Arnedillo, un pueblo del mismo valle, pueden disfrutar y darse un masaje en el SPA. Al mediodía, a Enciso mismo, no pueden perderse los platos opíparos que prepararán, por poco dinero, Ernesto y Marisa en su restaurante “La Fábrica de Harinas”. Encanto y buena comida.

Abril 17, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Natura, Parcs temàtics, Rioja, llargues | , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

La Oliva

oliva

El monestir de la Oliva, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les hores monàstiques i corren pel claustre. I això és una bona notícia. La Oliva està a mig camí entre Saragossa, Tudela, Logroño i Pamplona. A pocs kms. de l’autopista AP15, de Tudela-Pamplona i de la carretera nacional 121. Només cal deixar-la a Caparroso i seguir l’indicador que senyala el monestir, i la veïna vila de Carcastillo. Si paseu a prop, feu la visita. Podreu visitar l’esglèsia abacial, el claustre, les dependències monàstiques. També sentir el cant gregorià dels Benedictins. I comprar vi de les bodegues del monestir. Teniu molts motius per moure-us pels voltants: la vila medieval de Rada, fòsil dalt del seu turó. Olite, uns kms. al nord, amb el seu castell. O el niu d’àligues d’Ujué. O Sádaba i les viles de la comarca de las Cinco Villas. O el parc de les Bardenas Reales, un desert europeu. A La Oliva els monjos tenen hospederia, senzilla, només per a homes. Nosaltres varem dinar de menú a l’asador Gurria, al poble veï de Mélida. Un local pobríssim, a peu de carretera, quatre taules per sortir del pas, però amb un menú molt digne i baratíssim. Per dormir podeu mirar a Tudela, amb molt bons hotels, o a Pamplona, o fer nit al castell del parador d’Olite.

El monasterio de la Oliva, en Navarra, es un cenobio vivo, activo, donde los monjes todavía cantan todas las horas monásticas y corren por el claustro. Y eso es una buena noticia. La Oliva está a medio camino entre Zaragoza, Tudela, Logroño y Pamplona. A pocos kms. de la autopista AP15, de Tudela-Pamplona y de la carretera nacional 121. Sólo hay que dejarla en Caparroso y seguir el indicador que señala el monasterio, y la vecina villa de Carcastillo. Si pasan cerca, hagan la visita. Podréis visitar la iglesia abacial, el claustro y las dependencias monásticas. También oír el canto gregoriano de los Benedictinos. Y comprar su vino. Tienen muchos motivos para moverse por los alrededores: la villa medieval de Rada, fósil anclado en su colina. Olite, unos kms. al norte, con su castillo. O el nido de águilas de Ujué. O Sádaba y las villas de la comarca de las Cinco Villas. O el parque de las Bardenas Reales, un desierto europeo. En La Oliva los monjes tienen una hospederia, sencilla, sólo para hombres. Nosotros comimos de menú en el asador Gurria, en el pueblo vecino de Mélida. Un local pobrísimo, a pie de carretera, cuatro mesas para salir del paso, pero con un menú muy digno y baratísimo. Para dormir podéis mirar en Tudela, donde hay muy buenos hoteles, o en Pamplona, o pasar la noche en el castillo del parador de Olite.

Abril 12, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Cister, Monestirs, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Tudela

tudela

Tudela és una bonica i dinàmica ciutat a les vores de l’Ebre. Tot i que pertany a Navarra, la capital de la Ribera és una vila una mica aragonesa d’esperit. I tampoc no està lluny de compartir l’alegria de viure de la veïna La Rioja. Per això, aquesta magnífica capital de l’Ebre, oberta a totes les influències, resulta una barreja ben atractiva. La ciutat medieval, presidida per la seva impressionant catedral romànica, mereix una visita ben calmada. Els carrers estrets, herència dels àrabs, i el seu call jueu, amb la sinagoga, recorden que l’islam i els hebreus senyorejaren la vila fins el segle XII. Les esglèsies romàniques, de bellíssimes portalades, la catedral i el claustre rememoren l’arribada dels cristians. Tudela també és renaixentista i barroca, i modernista, a la famosa plaça de los fueros, (a la foto), centre neuràlgic de la vila moderna. Són incontables les excursions i sortides que podeu fer fixant Tudela com a centre: el desert de les Bardenas Reales, un espai natural sec però únic, que no deixa indiferent. O la vega del Moncayo, que és la cara amable, amb els seus boscos de muntanya. Podeu fer la ruta pels monestirs propers, com Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joies del Císter més pur. O visitar les ciutats opulentes de la Ribera de l’Ebre, com la barroca Corella, o Calahorra. O endinsar-vos en la ruta dels dinosaures de la vall del riu Cidacos. Totes aquestes sortides no exigeixen gaire esforç. Cap d’elles no abasta més de 100 Kms. I Tudela és un centre molt adequat per fer-les. Podeu dormir a molts hotels de Tudela. Nosaltres ho vàrem fer a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Però també són molt adequats el Santamaria o el Tudela Bardenas, o l’ñ de Tudela. La ciutat és una fita gastronómica. Està plena de restaurants que ofereixen la màxima qualitat, sobretot pel que fa a les verdures de la zona, que són fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Saragossa és un bon destí de pont o vacances curtes. En tot cas, si us agafa la nit camí de Bilbao, Logroño o Saragossa, al mig del vall de l’Ebre, no us preocupeu pas: sempre us quedarà Tudela!.

Tudela es una bonita y dinámica ciudad a las orillas del Ebro. Aunque pertenece a Navarra, la capital de la Ribera es una población un poco aragonesa de espíritu. Y tampoco está lejos de compartir la alegría de vivir de la vecina La Rioja. Por ello, esta magnífica capital del Ebro, abierta a todas las influencias, resulta una mezcla muy atractiva. La ciudad medieval, presidida por su impresionante catedral románica, merece una visita bien calmada. Las calles estrechas, herencia de los árabes, y su barrio judío, con la sinagoga, recuerdan que el islam y los hebreos señoreaban la villa hasta el siglo XII. Las iglesias románicas, de bellísimos portales, la catedral y el claustro rememoran la llegada de los cristianos. Tudela también es renacentista y barroca, y modernista, como en la famosa plaza de los fueros, (en la foto), centro neurálgico de la villa moderna. Son incontables las excursiones y salidas que puede hacer fijando Tudela como centro: el desierto de las Bardenas Reales, un espacio natural seco pero único, que no deja a nadie indiferente. O la vega del Moncayo, que es la otra cara, la amable de esta naturaleza, con sus bosques de montaña. Pueden hacer la ruta por los monasterios cercanos, como Tulebras, Veruela, Fitero, o la Oliva, joyas del Císter más puro. O visitar las ciudades opulentas de la Ribera del Ebro, como la barroca Corella, o Calahorra. O adentrarse en la ruta de los dinosaurios del valle del río Cidacos. Todas estas salidas no exigen mucho esfuerzo. Ninguna de ellas abarca más de 100 Kms.. Y Tudela es un centro muy adecuado para hacerlas. Puede dormir en cualquiera de los hoteles de Tudela. Nosotros lo hicimos en el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Pero también son muy adecuados el Santamaria o Tudela Bardenas, o la ñ de Tudela. La ciudad es un hito gastronómico. Está llena de restaurantes que ofrecen la máxima calidad, sobre todo con las verduras de la zona, que son fuera de serie. Os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña, o el 33. Tudela, a escasos 90 kms. de Zaragoza es un buen destino de puente o vacaciones cortas. En todo caso, si os coge la noche camino de Bilbao, Logroño o Zaragoza, en medio del valle del Ebro, no os preocupeis, pues ¡siempre os quedará Tudela!.

Abril 12, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Cister, Ebre, Hotels, Monestirs, Natura, Parcs Naturals, Rioja, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Montblanc

montblanc

Montblanc és una vila murallada. No una vila qualsevol. Montblanc fou, i encara és, un ducat pròsper. A l’edat mitjana era una de les principals ciutats de Catalunya. Per això la muralla li donava la volta per complert. El més fantàstic de tot és que encara conserva, tal qual, la muralla sencera, ben sencera. I dins la muralla teniu una ciutat medieval per visitar. Amb una esglèsia gòtica preciosa. Gran, ample, amb un orgue que cal sentir, però que només de veure’l ja quedes maravellat. Dins el temple podeu gaudir de diverses obres capitals de l’escultura catalana, com el retaure en pedra dels Alenyar. A la plaça de la vila hi ha diversos palaus renaixentistes i una llotja, amb les mesures del gra. En altres places, altres palaus i esglèsies, com la de Sant Miquel , romànica o la de Sant Francesc, del primer gòtic. Sortint del nucli antic, passada la porta nord, la joia de l’hospital de Santa Magdalena i el pont gòtic damunt el Francolí. No tindreu temps de gaudir de tanta maravella. Podeu complementar la visita a Montblanc amb una anada a l’Espluga de Francolí, i visitar la cova on neix el Francolí, i el museu comarcal. Prop de l’Espluga, i de Montblanc, una peça de caça major turística, una joia del císter, patrimoni de la humanitat: l’Abadia de Poblet. Podeu menjar a Montblanc, molt baratet al buffet lliure de Bon Àrea. O a la fonda Cal Blasi, amb boniques habitacions. També a l’Espluga, a l’Ocell Francolí, on es menja divinament, i que és una casa fonda, també amb bones habitacions. O pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Montblanc te un bon càmping. Si aneu a Montblanc els caps de setmana d’abril viureu en directe la seva “Setmana Medieval“. No us la perdeu!. A la tarda no us perdeu tampoc les vespres cantades pels monjos de Poblet. Pau i serenitat al morir el dia…

Montblanc es una villa amurallada. No es un pueblo cualquiera. Montblanc fue, y todavía es, un ducado próspero. En la edad media era una de las principales ciudades de Cataluña. Por eso la muralla le daba la vuelta por completo. Lo más fantástico de todo es que aún conserva, tal cual, la muralla entera. Y dentro de la muralla tiene una ciudad medieval para visitar. Con una iglesia gótica preciosa. Grande, ancha, con un órgano que hay que oirlo, pero que sólo de verlo ya maravilla. Dentro del templo puede disfrutar de diversas obras capitales de la escultura catalana, como el retablo en piedra de los Alenyà. En la plaza del pueblo hay varios palacios renacentistas y una lonja, con las medidas del grano. En otras plazas, se alzan otros palacios y iglesias, como la de Sant Miquel, románica o la de San Francisco, del primer gótico. Saliendo del casco antiguo, pasada la puerta norte, la joya del hospital de Santa Magdalena y el puente gótico sobre el Francolí. No tendrá tiempo de disfrutar tanta maravilla. Puede complementar la visita a Montblanc con una ida a l’Espluga de Francolí, y visitar la cueva donde nace el Francolí, y el museo comarcal. Cerca de la Espluga, y de Montblanc, una pieza de caza mayor turística, una joya del císter, patrimonio de la humanidad: la Abadía de Poblet. Puede comer en Montblanc, muy barato en el buffet libre de Bon Área. O en la Fonda Cal Blasi, con buenas habitaciones. También en la Espluga, en el Ocell Francolí, una casa fonda, donde se come divinamente, también con buenas habitaciones. O alrededor de Poblet, en la Masía del Cadete, y otros hoteles de la zona. Montblanc tiene un buen camping. Si están en Montblanc los fines de semana del mes de abril viviréis en directo su “Semana Medieval”. ¡No os la perdáis!. Por la tarde no se pierdan tampoco las vísperas cantadas por los monjes de Poblet. Paz y serenidad al morir el día …

Març 30, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Cister, Conca de Barberà, Hotels, Monestirs, Tarragona, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 Comentari