Valls

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Una gran vila agrària, de pagesia amb senyoriu, amb solera. Ara ha perdut un xic, però no precisament aquest saber estar en el temps i la història. Valls fou una gran ciutat. La tercera en habitants de la Catalunya del segle XVIII. Avui potser ha perdut aquella importància demogràfica, però Valls és, conjuntament amb Reus i Tarragona, un dels motors del Camp de Tarragona. D’aquell ampli sud oblidat del país. A Valls hi ha molts motius per fer-hi una escapada. En citarem uns quants. Podeu anar a Valls a menjar calçots. Tota la ciutat, tota la comarca fa olor de llenya i de cebes tendres rostides. Si us agraden no teniu excusa. Feu cap a Valls tan bon punt tombi l’hivern. Hi ha llocs emblemàtics per menjar calçots, com la Masia Bou, o Casa Fèlix. Llocs on ho fan de molts anys això de seure gent a les taules per servir-los els calçots a la brasa amb la salsa d’ametlla i el pitet reglamentari. Però tots els restaurants de la zona ofereixen aquesta verdura divina. Si no els heu provat mai, no deixeu passar l’oportunitat de fer-ho, per primer cop, a Valls. No en va és el cap i casal del calçot. També podeu anar a Valls per les fires: la fira del calçot o la gran fira agropecuària, el Firagost. Tractors, bous, vaques, ovelles, gallines, cavalls, vi, oli, fruita… La més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat per famílies. Animals, productes del camp i maquinària a dojo. Hi ha moltes més fires: del vi, de l’oli novell… També podeu anar fins Valls per veure castells. Per santa Úrsula. A la plaça del blat (a la foto). Les millors colles de Catalunya. Pel gener no podeu perdre-us els tres Tombs. Els més grans del país. Carros i carretes, a decenes, de totes les mides, d’arreu del territori. No us dic res de les festes decennals perquè són cada deu anys, els acabats en 1. 2011, 2021… Però tot i que la festa és grossa, i les famílies es gasten molts diners, és cosa més aviat interna. Cal ser vallenc per saber de què va la cosa. Aneu-hi també per l’art que atresora: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives dels poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Ideal per un cap de setmana, o per un sol dia, anada i tornada.
Valls es la capital de la comarca del Alt Camp. Una gran villa agraria, de campesinos con señorío, con solera. Ahora ha perdido un poco, pero no precisamente en este saber estar en el tiempo y la historia. Valls fue una gran ciudad. La tercera en habitantes de la Cataluña del siglo XVIII. Hoy quizá ha perdido aquella importancia demográfica, pero Valls es, conjuntamente con Reus y Tarragona, uno de los motores del Camp de Tarragona. De aquel amplio sur olvidado del país. Valls posee muchos buenos motivos para dedicarle una escapada. Citaremos unos cuantos. Puede ir a Valls a comer calçots. Toda la ciudad, toda la comarca huele a leña y cebollas tiernas asadas. Si os gustan no teneis excusa. Debeis ir a Valls en cuanto llegue el invierno. Hay lugares emblemáticos para comer calçots, como la Masía Bou, o Casa Félix. Lugares donde lo hacen desde hace muchos años. Donde saben mucho de sentar a la gente en amplias mesas para servirles los calçots a la brasa con salsa de almendra y el babero reglamentario. Pero todos los restaurantes de la zona ofrecen esta verdura divina. Si no los habeis probado nunca, no dejéis pasar la oportunidad de hacerlo, por primera vez, en Valls. No en vano es la meca del calçot. También puede ir a Valls por ferias: la feria del calçot o la gran feria agropecuaria, el Firagost. Tractores, bueyes, vacas, ovejas, gallinas, caballos, vino, aceite, fruta … La mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad para familias. Animales, productos del campo y maquinaria a dojo. Hay muchas más ferias: del vino, del aceite nuevo… También puede ir hasta Valls para ver castillos. Por santa Úrsula. En la plaza del blat (en la foto). Las mejores grupos castellers de Catalunya. En enero no puede perderse los tres Tombs. Los más grandes del país. Carros y carretas, a decenas, de todos los tamaños, de todo el territorio. No les digo nada de las fiestas decenales porque son cada diez años, los terminados en 1. 2011, 2021 … Pero aunque la fiesta es grande, y las familias se gastan mucho dinero, es cosa más bien interna. Hay que ser Vallense para saber de qué va la cosa. También puede ir hasta Valls para ver el arte que atesora: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con los azulejos del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrará buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tenéis Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Le recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms.: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que solo está a 100 kms de Barcelona via AP-2, la autopista que va a Lleida. Ideal en fin de semana, o un solo dia, ida y vuelta.
Madrid

Madrid és un destí molt interessant en tots els aspectes. Un destí a considerar molt seriosament en tota època de l’any i tota circunstància. Madrid és la capital d’Espanya i una de les grans capitals europeas. Els seus monuments, palaus, (a la foto el palau reial), i museus mereixen una visita. El Prado, el Reina Sofia, el Thissen. Museus internacionals. El casc antic, amb la plaça major, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia… Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms. Podeu passar tranquil·lament una setmana a Madrid i no us faltaran coses per veure. És un destí ideal per nens. El parc d’aventures de la Warner, cinemes, parcs d’atraccions, parcs… Aneu-hi aprofitant que tothom en marxa. Per vacances de Nadal, de Setmana Santa, ponts llargs, estiu… (fa molta calor…). Llavors les grans cadenes d’hotels de negocis us obriran les portes, a les famílies també, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus arrebentats. Mireu-vos NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis.
Madrid es un destino muy interesante en todos los aspectos. Un destino a considerar muy seriamente en toda época del año y en toda circunstancia. Madrid es la capital de España y una de las grandes capitales europeas. Sus monumentos, palacios, (en la foto el palacio real), y museos merecen una visita. El Prado, el Reina Sofía, el THISSEN. Museos internacionales. El casco antiguo, con la plaza mayor, con las iglesias, las calles de los Austrias … o los parques, como el Retiro, o la Casa de Campo. ¡Hasta un templo Egipcio!. Pero Madrid es mucho más. Es un centro cultural de primer orden. Teatros que ofrecen primicias. Es inaudita la cantidad de teatros, y de estrenos, que se encuentra en Madrid. De todo tipo: musicales, clásico, infantil, comedia … Madrid, además, es un fantástico punto de partida para hacer excursiones por la parte central de Castilla. Toledo a 90 Kms.. El Escorial, a 60 Kms. Ávila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caídos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms.. Pueden pasar tranquilamente una semana en Madrid y no les faltarán cosas para ver. Es un destino ideal para niños. El parque de aventuras de la Warner, cines, parques de atracciones, parques … Vayan a Madrid aprovechando fechas en las que todo el mundo se va. Por las vacaciones de Navidad, de Semana Santa, puentes largos, verano … (atención que hace mucho calor …). Entonces las grandes cadenas de hoteles de negocios les abrirán las puertas, a las familias también, y les ofreceran habitaciones con todas las comodidades a precios de saldo. Vea NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid está a 600 Kms.. de Barcelona en coche. Y en tren puede ir con el AVE en tres horas. Y en avión, últimamente, casi vais a volar gratis.
Girona, temps de flors

Una de les manifestacions més poètiques i boniques que es poden veure durant el mes de maig a Catalunya te lloc a la romàntica i sempre maravellosa Girona. Es tracta de la mostra “Girona, temps de flors”. Carrers i places, patis d’edificis nobles, monestirs i esglèsies, els propis banys jueus o les escalinates barroques de la catedral, (a la foto), queden cobertes de milers de flors. No hem vist res d’igual si exceptuem la Floriade, una manifestació semblant que te lloc cada deu anys a Holanda. Girona ja es bonica tot temps. Els seus estrets carrerons medievals són magnífics a qualsevol hora. Però imagineu-los plens de flors disposades amb suma delicadessa, amb ganes d’agradar. Una passada, oi?. Doncs sí!. Només hi ha un problema: hi va tothom. Girona està literalment anegada de badocs, turistes, passavolants. Una gentada, un munt de gent. No es pot caminar, ni fer un pas. És agobiant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt d’hora. Fugir dels dissabtes a la tarda i dels dimenges al matí. Impossible aparcar. Impossible moure’s fins i tot anat a peu. Cerqueu dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors asaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. I per dinar a Girona us deixem que descobriu el vostre propi racó. N’hi tants i tan bons. Ara bé, si voleu que us en recomanem algun, us direm un clàssic: Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. O bé el Boira, a tocar. O el Pou del Call. O el Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir, si us cal, penseu en la cadena AC hotels, en el Carlemany, en l’hotel Històric o en el Ciutat de Girona.
Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, (en la foto), quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, os citaremos un clásico: Casa Marieta. Nunca les defraudará. Cocina de mercado desde hace cien años o más. O bien el Boira, al lado. O el Pou del Call. O el Museo del vino, mucho más popular y desenfadado. Para dormir, si es necesario hacerlo, pensad en la cadena AC Hoteles, en el Carlomagno, en el hotel Histórico o en el Ciudad de Gerona.
Call jueu de Girona

Els carrers que envolten la catedral de Girona, (a la foto), són petits i estrets, plens de passos i arcades. Girona, a l’edat mitjana, va ser una ciutat molt important, una força militar. Les muralles protegien una població esponerosa, una gran vitalitat comercial. Els jueus eren part molt activa d’aquesta vida. Avui dia podem passejar per aquesta maravellosa ciutat medieval, tan ben conservada. Admirar-ne la catedral, els convents i esglèsies, com Sant Feliu, i les vistes. Però el que distingueix el seu casc antic són els carrers, les cases i els palaus del call jueu, un dels més extensos i ben preservats del món. Centres com Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta us il·lustraran sobre la vida d’aquesta comunitat fa 800 anys. I, acabada aquesta visita, encara us sobrarà temps per passejar lentament per les vores de l’Onyar, per Sant Pere de Galligans, perls eixos comercials animats del centre, o pels carrerons que envolten Sant Domènech. Podeu dormir a l’hotel AC Plau de Bellavista, al carlemany o a l’hotel Històric, en ple centre. Per dinar nosaltres sempre anem a Ca la Marieta, un valor gastronòmic a Girona des de fa més de 100 anys. Però també está molt bé el Boira, o el celler del vi, tots ells molt diferents. Passeu un dia a Girona, visitant el barri antic, i el call jueu. Us agradarà.
Las calles que rodean la catedral de Gerona, (en la foto), son pequeñas y estrechas, llenas de pasos y arcadas. Gerona, en la edad media, fue una ciudad muy importante, una fuerza militar. Las murallas protegían una población floreciente, de una gran vitalidad comercial. Los judíos eran parte muy activa de esta vida. Hoy en día podemos pasear por esta maravillosa ciudad medieval, tan bien conservada. Admirar su catedral, los conventos e iglesias, como Sant Feliu, y las vistas desde el rio. Pero lo que distingue su casco antiguo son las calles, casas y palacios del barrio judío, uno de los más extensos y mejor preservados del mundo. Centros como Isaac el Cec o Bonestruch ça Porta le ilustrarán sobre la vida de esta comunidad hace 800 años. Y, terminada esta visita, todavía te sobrará tiempo para pasear lentamente por las orillas del Onyar, por Sant Pere de Galligants, por los ejes comerciales animados del centro, o por los callejones que rodean Sant Domènech. Puede dormir en el hotel AC Palau de Bellavista, el Carlemany o al hotel Histórico, en pleno centro. Para comer nosotros siempre vamos a Ca la Marieta, un valor gastronómico en Gerona desde hace más de 100 años. Pero también está muy bien Boira o El Celler del buen vino, todos ellos muy diferentes. Pasar un día en Gerona, visitando el barrio antiguo y el barrio judío os gustará.
Enciso

La bellíssima població d’Enciso, a La Rioja, és el centre mundial de les petjades de dinosaures. A Enciso mateix, a Munillas, a pocs kms. i en un radi de 20 kms al voltant d’aquest bonic poble, teniu més de 20 jaciments d’icnites, (petjades de dinosaure). Alguns d’ells, com el de la foto, a Valldecivillo, amb reproduccions a tamany natural dels animals que allà varen viure fa 110 mil·lions d’anys. A Enciso també trobareu el magnífic centre d’interpretació dels dinosaures, un museu que val la pena de veure, i tocar!. Completeu la visita fer un volt pels carrers medievals i pujant fins l’esglèsia romànico – gòtica de la vila. Admireu-ne la torre, d’una alçada sorprenent. Per dormir podeu allotjar-vos en una de les cases rurals de la zona, fantàstiques, com ara el Casino de Munillas, o anar a Logroño o Tudela, on hi ha molts hotels. A Arnedillo, un poble de la mateixa vall, podeu allotjar-vos i fer-vos un massatge a l’SPA. Per dinar, a Enciso mateix, no podeu perdre-us els plats opípars que us prepararan, per molts pocs diners, l’Ernest i la Marisa al seu restaurant “La Fábrica de Harinas“. Encant i bon menjar.
La bellísima población de Enciso, en La Rioja, es el centro mundial de las huellas de dinosaurios. En Enciso mismo, en Munillas, a pocos kms. y en un radio de 20 kms alrededor de este bonito pueblo, tienen más de 20 yacimientos de icnitas (huellas de dinosaurio). Algunos de ellos, como el de la foto, en Valldecivillo, con reproducciones a tamaño natural de los animales que allí vivieron hace 110 millones de años. En Enciso también encontraréis el magnífico centro de interpretación de los dinosaurios, un museo que vale la pena ver, y ¡tocar!. Finalizad la visita dando una vuelta por las calles medievales y subiendo hasta la iglesia románico – gótica de la villa. Contemplen la torre, de una altura sorprendente. Para dormir pueden alojarse en una de las casas rurales de la zona, fantásticas, como el Casino de Munillas, o ir a Logroño o Tudela, donde hay muchos hoteles. En Arnedillo, un pueblo del mismo valle, pueden disfrutar y darse un masaje en el SPA. Al mediodía, a Enciso mismo, no pueden perderse los platos opíparos que prepararán, por poco dinero, Ernesto y Marisa en su restaurante “La Fábrica de Harinas”. Encanto y buena comida.
La Oliva

El monestir de la Oliva, a Navarra, és un cenobi viu, actiu, on els monjos encara canten totes les hores monàstiques i corren pel claustre. I això és una bona notícia. La Oliva està a mig camí entre Saragossa, Tudela, Logroño i Pamplona. A pocs kms. de l’autopista AP15, de Tudela-Pamplona i de la carretera nacional 121. Només cal deixar-la a Caparroso i seguir l’indicador que senyala el monestir, i la veïna vila de Carcastillo. Si paseu a prop, feu la visita. Podreu visitar l’esglèsia abacial, el claustre, les dependències monàstiques. També sentir el cant gregorià dels Benedictins. I comprar vi de les bodegues del monestir. Teniu molts motius per moure-us pels voltants: la vila medieval de Rada, fòsil dalt del seu turó. Olite, uns kms. al nord, amb el seu castell. O el niu d’àligues d’Ujué. O Sádaba i les viles de la comarca de las Cinco Villas. O el parc de les Bardenas Reales, un desert europeu. A La Oliva els monjos tenen hospederia, senzilla, només per a homes. Nosaltres varem dinar de menú a l’asador Gurria, al poble veï de Mélida. Un local pobríssim, a peu de carretera, quatre taules per sortir del pas, però amb un menú molt digne i baratíssim. Per dormir podeu mirar a Tudela, amb molt bons hotels, o a Pamplona, o fer nit al castell del parador d’Olite.
El monasterio de la Oliva, en Navarra, es un cenobio vivo, activo, donde los monjes todavía cantan todas las horas monásticas y corren por el claustro. Y eso es una buena noticia. La Oliva está a medio camino entre Zaragoza, Tudela, Logroño y Pamplona. A pocos kms. de la autopista AP15, de Tudela-Pamplona y de la carretera nacional 121. Sólo hay que dejarla en Caparroso y seguir el indicador que señala el monasterio, y la vecina villa de Carcastillo. Si pasan cerca, hagan la visita. Podréis visitar la iglesia abacial, el claustro y las dependencias monásticas. También oír el canto gregoriano de los Benedictinos. Y comprar su vino. Tienen muchos motivos para moverse por los alrededores: la villa medieval de Rada, fósil anclado en su colina. Olite, unos kms. al norte, con su castillo. O el nido de águilas de Ujué. O Sádaba y las villas de la comarca de las Cinco Villas. O el parque de las Bardenas Reales, un desierto europeo. En La Oliva los monjes tienen una hospederia, sencilla, sólo para hombres. Nosotros comimos de menú en el asador Gurria, en el pueblo vecino de Mélida. Un local pobrísimo, a pie de carretera, cuatro mesas para salir del paso, pero con un menú muy digno y baratísimo. Para dormir podéis mirar en Tudela, donde hay muy buenos hoteles, o en Pamplona, o pasar la noche en el castillo del parador de Olite.
-
Arxius
- Novembre 2009 (14)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris



