Pic du Midi

El Pic de Midi de Bigorre alça la seva massa impressionant damunt la plana del nord dels Pirineus. La seva ombra domina les comarques antigues de la Bigorra, Cominges, Soule, mitja Occitània. És un gegant dels Pirineus, més poderós perquè està aïllat, sol, poderós. La seva mole arriba a més de 2.800 mts d’altura. És un mirador excepcional. Des del seu pic podreu veure, en un dia clar, tota la serralada fins el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdut, Taillón, Maladeta… I vers París, la vista es pedrà a les palnes d’Aquitània, de Toulouse, de la Lomagne. Podeu pujar-hi des de l’estació d’esquí de La Mongie, mitjançant un telefèric que surt cada mitja hora, tot el dia. Bon aparcament. A dalt trobareu un museu metereològic, una estació astronòmica, restaurants, terrasses i la possibilitat de fer algunes petites rutes, agraïdes al màxim de paisatge. Una experiència única pels vostres fills i filles. Arribeu al Pic de Midi a través del vall de Campan, per Bielsa i el túnel. Baixeu a Arreau, on teniu un bon hotel: l’hotel d’Anglaterre, i passeu el coll d’Aspin, fins Campan. D’allà a La Mongie. Si voleu passar uns dies per allà, penseu en pujar el Tourmalet, (no cal que sigui en bici), o descansar a Balnea.
El Pico de Midi de Bigorre alza su masa impresionante sobre la llanura del norte de los Pirineos. Su sombra domina las comarcas antiguas de la Bigorra, Cominges, Soule, media Occitania. Es un gigante de los Pirineos, más poderoso porque está aislado, solo. Su mole llega a más de 2.800 mts de altura. Es un mirador excepcional. Desde su pico podréis ver, en un día claro, toda la cordillera hasta el mar: Aneto, Vignemale, Perdiguero, Possets, Perdido, Taillón, Maladeta … Y hacia París, la vista se pierde en Aquitania, Toulouse, la Lomagne. Pueden subir desde la estación de esquí de La Mongie, mediante un teleférico que sale cada media hora, todo el día. Buen aparcamiento. Arriba encontrarán un museo metereológico, una estación astronómica, restaurantes, terrazas y la posibilidad de hacer algunas pequeñas rutas, agradecidas al máximo de paisaje. Una experiencia única para vuestros hijos e hijas. Lleguarán al Pico de Midi a través del valle de Campan, por Bielsa y el túnel. Bajen hasta Arreau, donde tienen un buen hotel: el hotel de Anglaterre, y pasen el col d’Aspin, hasta Campan. De allí a La Mongie. Si desean pasar unos días por allí, piensen en subir el Tourmalet, (no hace falta que sea en bici), o descansar en Balnea.
Toulouse / Tolosa de Llenguadoc

Hem estat una bona estona per decidir quina de les maravelles que pot oferir Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, al viatger li feia més justícia com a foto de l’entrada del nostre bloc. D’entre totes les que disposava n’he hagut de triar una i, ara que la veig penjada, i recordo l’impacte que ens provocà la seva visita, em plau completament. Es tracta de l’interior, sobri, auster i magnífic, de l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O la grandiositat de la plaça del Capitoli, amb el grandiós edifici rosat de l’ajuntament ocupant l’amplíssim espai cívic. O el romanticisme dels ponts sobre el Garona, que emulen aquells del Sena, a París. Toulouse és un objectiu del turisme familiar de primer ordre. La Cité de l’Espace, a les afores, n’és un dels destins més bonics. Si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: cologne, gimont, lectoure, o els castells càtars… decenes de destinacions possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i un parell de Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys.
Hemos estado un buen rato para decidir cuál de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero le hacía más justicia como foto de la entrada de nuestro blog. De entre todas las que disponía he tenido que elegir una y, ahora que la veo colgada, y recuerdo el impacto que nos provocó su visita, me complace completamente. Se trata del interior, sobrio, austero y magnífico, de la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y un par de Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años.
Cheverny

D’entre tots els castells del Loire, a França, el de Cheverny és el que agradarà més als infants. I també als joves de fins 60 anys. Perquè aquest castell és Moulinsart. El Moulinsart propietat del capità Haddock. El Moulinsart d’en Tintin. El castell que Hergé copià de Cheverny. Només li calgué amputar-li les dues torres dels costats. El cos central és Moulinsart. Sabent això, els seus propietaris s’afanyaren a treure suc d’aquesta realitat i obriren el Museu Tintín. Si la visita a Cheverny, a les seves estances, al seu magnífic jardí, a l’Orangerie, al roserar, ja és bonica de veritat, imagineu-vos completar-la amb un museu Tintin. En fi. Tots els castells de la Vall del loire són formidables. Una ruta per aquesta maravella, patrimoni de la humanitat, imprescindible. I, ja posats, per la gent que va crèixer enganxada a les aventures del jove reporter Tintin, la visita a Cheverny te quelcom de màgic. Veure en el món real el que Hergé va crear en el món del còmic. No us ho perdeu. Nosaltres vàrem passar la nit en el càmping Les Saules proper al castell. Senzill però agradable.
De entre todos los castillos del Loira, en Francia, el de Cheverny es de los que más gustan a los niños. Y también a los jóvenes de hasta 60 años. Porque este castillo es Moulinsart. El Moulinsart propiedad del capitán Haddock. El Moulinsart de Tintín. El castillo que Hergé copió de Cheverny. Sólo le fue necesario amputarle las dos torres de los lados. El cuerpo central es Moulinsart. Sabiendo esto, sus propietarios se apresuraron a sacar jugo de esta realidad y abrieron el Museo Tintín. Si la visita a Cheverny, con sus estancias, su magnífico jardín, la Orangerie, o la rosaleda, ya es bonita de verdad, imagínense completarla con un museo Tintín. En fin el no va más. Todos los castillos del Valle del loire son formidables. Una ruta por esta maravilla, patrimonio de la humanidad, se nos antoja imprescindible. Y, ya puestos, hagamos honor a la gente que creció pegada a las aventuras del joven reportero Tintin. La visita a Cheverny tiene algo mágico para nosotros. Ver en el mundo real lo que Hergé creó en el mundo del cómic. No os lo perdáis. Nosotros pasamos la noche en el camping Las Saules cercano al castillo. Sencillo pero agradable.
Vall de Lys

La Vall de Lys, amb la seva espectacular cascada de l’infern, (a la foto), és un lloc amable pels infants amb praderies i boscos. Està molt proper a Bagneres de Luchon. I no cal haver de conduir massa per arribar-hi: uns 8 kms. des de Bagneres de Luchon. Aquesta bonica, i un pèl caòtica, vila francesa està a tocar de la vall d’Aran. Només cal travessar el preciós port del Portilló, amb boscos tan bonics com La Baricauba, per anar de Bossost a Luchon. Bagneres és una ciutat balnearia, una mica tronada i envellida, amb un trànsit suicida els mesos d’estiu i pocs llocs recomanables a visitar. Tota la tercera edat de França, i milers de turistes més, hi fan cap per pendre les aigües. A l’hivern és famosa l’estació d’esquí de Superbagneres, molt familiar, a la mateixa carretera que va a la Vall de Lys. El lloc és poc conegut, és força amagat i secret. Per això, potser, resulta encara més natural i molt més bonic. Si hi aneu amb temps podeu fer l’espectacularitat d’arribar-se fins l’Hospital de França, paratge a mig camí de Benasque, amb cims imposants. O pujar cap al coll de Peyresourde, per arribar-se fins el Vall i el llac d’Oô, en una petita caminada. Per això si sou a la vall d’Aran i ja ho heu vist tot, aneu un dia a Bagneres de Luchon, a la Vall de Lys, a l’Hospice de France. Només unes hores. Els hotels de Bagneres són una mica rònecs. Dormiu millor a l’Aran. Per dinar hi ha un xiringuito a la Vall de Lys, i lloc de pic-nic. A Bagneres aneu al “Hotel d’Etigny“, un hotel perdut a la nit dels temps, en ple segle XIX, on us serviran un dinar de prínceps.
La Val de Lys, con su espectacular cascada del infierno, (en la foto), es un lugar amable para los niños con praderas y bosques. Está muy cercano a Bagneres de Luchon. Y no hay que tener que conducir demasiado para llegar: unos 8 kms. desde Luchon. Esta bonita, y un poco caótica, villa francesa está muy cerca de la Vall d’Aran. Sólo hay que atravesar el precioso puerto del Portillón, con bosques tan bonitos como La Baricauba, para ir de Bossost a Luchon. Bagneres es una ciudad balnearia, algo envejecida, con un tráfico suicida los meses de verano y pocos lugares recomendables para visitar. Toda la tercera edad de Francia, y miles de turistas más, van allí para tomar las aguas. En invierno es famosa la estación de esquí de Superbagnères, muy familiar, en la misma carretera que va a la Val de Lys. El lugar es poco conocido, bastante escondido y secreto. Por ello, tal vez, resulta aún más natural y mucho más bonito. Si va con tiempo puede acercarse hasta el Hospital de Francia, un paraje a medio camino de Benasque, con cumbres imponentes. O subir hacia el puerto de Peyresourde, para llegar hasta el Valle y el lago de Oo, en una pequeña caminata. Por eso si está en la Vall d’Aran y ya lo ha visto todo, vaya un día a Bagneres de Luchon, hasta la Vall de Lys, en el Hospice de France. Sólo unas horas. Los hoteles de Bagneres son algo anticuados. Duerma mejor en el Arán. Para comer hay un chiringuito en la Vall de Lys, y lugares de pic-nic. Si come en Bagneres vaya al “Hotel d’Etigny”, un hotel perdido en la noche de los tiempos, en pleno siglo XIX, donde le servirán una comida de príncipes.
Castell d’Aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.
El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.
Vallorcine

Vallorcine el coneix poca gent. Millor. És un vall amagat i apacible, al mig dels Alps, just a la frontera entre Suissa i França. S’hi arriba per Chamonix, pujant la Vall del Rhoine per Grenoble, o per Martigny, al Valais Suis, pujant per Ginebra. En tot cas, allà dalt, tocant el cel, des de 1000, fins a més de 2.000 mts d’alçada, us espera Vallorcine. Un entorn pastoral únic, amb hotels molt cassolans, i moltes sortides i rutes a fer. A peu, en bici, o en trenet. Perquè el Montblanc Express, que puja des de Gervais i Chamonix, i arriba fins Martigny, o viceversa, te parada a Vallorcine. I des d’allà, el massís sencer del Montblanc, amb els seus remuntadors, telecadires, trens de cremallera o funiculars, és al vostre abast. Lluny del món, de la bogeria de Chamonix, dels cotxes, crits i fum. Només pau, tranquil·litat i natura. Però ben comunicat. Això és Vallorcine. Un encant. Si voleu dinar us recomanem el restaurant, senzill i agradable, de la pròpia estació de tren. Servei amable. Bon menjar a preu molt raonable. Per dormir teniu un càmping a plena natura. Molt bonic, però molt espartà. Un parell d’hotels, no gaire gran cosa, però si heu de triar-ne un, agafeu l’Ermitage. També teniu uns quants refugis i moltes cases rurals. Però el millor és la residència hotelera Vallorcine- Mont Blanc. Uns apartaments molt bonics, amb spa i tot, amb preus que no són demencials ni escandalosos. Si penseu en uns Alps calmats i recollits, per anar-hi a l’hivern, en família, a esquiar, o a passejar amb raquetes de neu, el vostre destí és Vallorcine. Si somnieu un estiu de relax, envoltats dels cims més alts d’Europa, aneu fins Vallorcine. El secret ha estat desvelat!.
Vallorcine lo conoce poca gente. Mejor. Es un valle escondido y apacible, en medio de los Alpes, justo en la frontera entre Suiza y Francia. Se llega por Chamonix, subiendo la Vall del Rhoine por Grenoble, o por Martigny, en el Valais Suizo, subiendo por Ginebra. En todo caso, allá arriba, tocando el cielo, desde 1000, hasta más de 2.000 mts de altura, le espera Vallorcine. Un entorno pastoral único, con hoteles familiares, y muchas posibles salidas y rutas que hacer. A pie, en bici o en tren. Porque el Montblanc Express, que sube desde Gervais y Chamonix, y llega hasta Martigny, o viceversa, tiene parada en Vallorcine. Y desde allí, el macizo entero del Montblanc, con sus remontes, telesillas, trenes de cremallera o funiculares, está a su alcance. Lejos del mundo, de la locura de Chamonix, los coches, gritos y el humo. Sólo paz, tranquilidad y naturaleza. Pero bien comunicado. Esto es Vallorcine. Un encanto. Si desea comer le recomendamos el restaurante, sencillo y agradable, de la propia estación. Servicio amable. Buena comida a precio muy razonable. Para dormir tiene un camping en plena naturaleza. Muy bonito, pero espartano. Un par de hoteles, no muy gran cosa, pero si tiene que elegir uno, escoja el Ermitage. También tiene varios refugios y muchas casas rurales. Pero lo mejor es la residencia hotelera Vallorcine-Mont Blanc. Unos apartamentos muy bonitos, con spa y todo, con precios que no son demenciales ni escandalosos. Si busca unos Alpes calmados y recogidos, para ir en invierno, en familia, a esquiar, o a pasear con raquetas de nieve, su destino es Vallorcine. Si sueña con un verano de relax, rodeado de los picos más altos de Europa, vaya hasta Vallorcine. ¡El secreto ya ha sido desvelado!.
Arreau

Arreau és una petita ciutat del Pirineu de França, capital d’una zona anomenada dels quatre valls. De fet és la capital del Vall d’Aure però si que és veritat que, des d’Arreau, et pots moure molt fàcilment per quatre preciosos valls pirinencs. És per aquesta raó que Arreau és un dels nostres destins preferits. Ens encanta aquesta petita vila i intentarem explicar-vos el perquè. Arreau és una cucada. Un poblet gran de cases velles, decadents algunes, amb una esglèsia romànico-gòtica molt interessant. El casc urbà, medieval, té un parell o tres de cases del segle XVI amb entramats de fusta, entre les que destaca l’anomenada casa Lys, que val la pena veure. L’ajuntament, (a la foto), està al costat d’un dels dos rius que creuen Arreau i, enfilat sobre les seves columnes, hostatja el mercat. Una serradora del XVII, amb la represa i el canal, un parell de ponts graciosos damunt l’aigua… què voleu que us diem, ens encanta. Des d’Arreau teniu multitud d’excursions a fer. D’estiu o de tardor com les dels llacs de Neouvielle, impressionant retaure d’altíssima muntanya. O bé el suau vall de Louron, amb el llac de Genós i el relax de Balnea. A la tardor és una simfonia de colors. O els mítics colls de Peyresourde o d’Aspin, fites ciclistes, destí i repte automovilístic. O els poblets encantadors de la zona, alguns amb esglèsies romàniques de mèrit, com Sarracolín. Tots aquests destins mai més lluny de 50 kms. I molts a només una vintena. A l’hivern la neu ho cobreix tot. És l’hora de l’esquí. Hi ha diverses estacions, totes desconegudes del gran públic, totes molt familiars. Totes properes, com Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. A la primavera els verds més tendres i les flors inunden les valls. L’aire és amable. Potser el moment de fer més kilòmetres i arribar fins Lourdes, o fins el Tourmalet, o al Pic de Midi, més enlaire encara que el coll altiu. Potser Arreau ens agrada pel seu hotel, l’hotel d’Anglaterre, amb el seu luxós refinament, un pel extrany a casa nostra. Amb els seus menús cuidats, el seu ambient glamurós, la seva cuina refinadíssima. Bé, què voleu que us diguem més… ens agrada Arreau.
Arreau es una pequeña ciudad del Pirineo de Francia, capital de una zona llamada de los cuatro valles. De hecho es la capital del Valle de Aure pero si que es verdad que, desde Arreau, te puedes mover muy fácilmente por cuatro preciosos valles pirenaicos. Es por esta razón que Arreau es uno de nuestros destinos favoritos. Nos encanta esta pequeña villa y intentaremos explicar el porqué. Arreau es una cucada. Un pueblo grande de casas viejas, decadentes algunas, con una iglesia románico-gótica muy interesante. El casco urbano, medieval, tiene un par o tres de casas del siglo XVI con entramados de madera, entre las que destaca la llamada casa Lys, que vale la pena ver. El ayuntamiento, (en la foto), está al lado de uno de los dos ríos que cruzan Arreau y, encaramado sobre sus columnas, hospeda el mercado. Un aserradero del XVII, con la presa y el canal, un par de puentes graciosos sobre el agua … qué queréis que os digamos más, nos encanta. Desde Arreau teneis multitud de excursiones para hacer. De verano o de otoño, como las de los lagos de Neouvielle, impresionante retablo de altísima montaña. O bien el suave valle de Louron, con el lago de Genos y el relax de Balnea. En otoño es una sinfonía de colores. O los míticos puertos de Peyresourde o Aspin, hitos ciclistas, destino y reto automovilístico. O los pueblecitos encantadores de la zona, algunos con iglesias románicas de mérito, como Sarracolín. Todos estos destinos nunca estaran más lejos de 50 kms. Y muchos a sólo una veintena. En invierno la nieve lo cubre todo. Es la hora del esquí. Hay varias estaciones, todas desconocidas del gran público, todas muy familiares. Todas cercanas, como Piau-Engaly o Saint Lary Soulan. En primavera los verdes más tiernos y las flores inundan los valles. El aire es amable. Quizás el momento de hacer más kilómetros y llegar hasta Lourdes, o el Tourmalet, o el Pico de Midi. Quizá Arreau nos gusta por su hotel, el hotel de Anglaterre, con su lujoso refinamiento, un poco extraño en España. Con sus menús cuidados, su ambiente glamuroso, su cocina refinadísima. Bueno, qué queréis que os digamos más … nos gusta Arreau.
Aubisque

Entre els colls i ports de carretera de muntanya també hi han categories. I l’Aubisque no és un port qualsevol. És un mite. Un mite del ciclisme, una fita del Tour de França, un lloc ideal per empendre fantàstiques excursions i rutes pel Pirineu més potent, un desafiament pels automovilistes inquiets. Pujar l’Aubisque no és fer un port més. És un ritual. La carretera primer travessa boscos de faig de conte de fades. Més tard l’alta muntanya imposa la seva llei. dalt del cim, prats i bestiar donen una nota pastoral, tot i alguna sorpresa moderna (a la foto). La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal. És només un balcó sobre el precipici. Ciclistes, amants de caminar, automovilistes… tothom pot disfrutar de veritat amb la pujada al mític Col d’Aubisque. A dalt hi ha prou aparcament i serveis. De fet diversos bars fan l’agost amb els turistes. Per menjar i dormir us recomanem la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si voleu anar a l’Aubisque des d’Espanya, i tornar, passant el port del Portalet, llavors heu de dormir a Sallet de Gállego o a El Formigal. Boníssim hotels a tots dos llocs. Recomanem l’Abba a El Formigal, tot i que hi ha més de deu hotels de tres i quatre estrelles en aquella zona. Per menjar baixant del coll d’Aubisque podeu fer-ho a l’encantador poblet de Arrens-Marsous. Allà hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Si us ha agradat fer l’Aubisque plantegeu-vos fer tota la ruta dels colls mítics del Tour: Tourmalet, Aspin i Peyresourde. Si sou aficionats al ciclisme no podeu deixar de fer-ho. Si no ho sou també.
Entre los puertos de carretera de montaña también hay categorías. Y el Aubisque no es un puerto cualquiera. Es un mito. Un mito del ciclismo, una meta del Tour de Francia, un lugar ideal para emprender fantásticas excursiones y rutas por el Pirineo más potente, un desafío por los automovilistas más inquietos. Subir el Aubisque no es hacer un puerto más. Es un ritual. La carretera primero atraviesa bosques de haya de cuento de hadas. Más tarde la alta montaña impone su ley. Arriba, ya en la cima, prados y ganado dan una nota pastoral, a pesar de alguna sorpresa moderna (en la foto). La bajada, entre el Aubisque y el Coll de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Es sólo un balcón sobre el precipicio. Ciclistas, amantes de caminatas, automovilistas … todo el mundo puede disfrutar de verdad con la subida al mítico Col d’Aubisque. Arriba hay suficiente aparcamiento y servicios. De hecho varios bares hacen el agosto con los turistas. Para comer y dormir os recomendamos la Val d’Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. Si quereis ir al Aubisque desde España, y volver, pasando el puerto del Portalet, entonces podeis dormir en Sallet de Gállego o en El Formigal. Buenísimos hoteles en ambos lugares. Recomendamos el Abba en El Formigal, aunque hay más de diez hoteles de tres y cuatro estrellas en esa zona. Para comer bajando el Aubisque pueden hacerlo en el encantador pueblecito de Arrens-Marsous. Allí hay un restaurante magrebí: “Les Mille et une Epices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Si os ha gustado hacer el Aubisque consideren la posibilidad de hacer toda la ruta de los puertos míticos del Tour: Tourmalet, Aspin y Peyresourde. Si sois aficionados al ciclismo no podeis dejar de hacerlo. Si no lo sois también.
Balnea

Balnéa és, com el seu nom indica, un balneari. De balnearis n’hi ha molts. Per això us justificaré la raó per la que heu d’anar, tota la familia a Balnéa. Primer de tot direm que és un balneari familiar. Això és, no és un balneari carrincló, ple de iaios amb dolors reumàtics i àvies que van de font en font prenent les aigües. És un balneari per famílies amb infants, gent jove diversa i avis encara amb ànima exploradora. Fan tarifes familiars. Dues hores per a dos adults i dos nens, costen 33 euros. (del 2009). No és car, oi?. Aquesta és la segona bona raó per anar-hi. Res de centres exclusius, d’alt estànding, o de centres abusius que cobren l’oro i el moro per una pírrica sessió. Un altre bon motiu per anar-hi és l’entorn. Balnéa és al mig d’un paratge idílic, al mig del Pirineu, davant d’un llac on els infants poden nedar, anar amb canoa o amb pedalo. Rodejat de boscos que conviden a la passejada per la natura. Amb rutes a peu i en bici. Amb poblets de teulades de pissarra, cases de pedra i fusta. Res de balnearis al mig de ciutats, en racons del Pirineu sobreexplotats, plens de gent i sorollosos. Aquesta és una altra bona raó per anar a balnéa abans que a altres centres lúdics. Res de fer cua per entrar o sortir del país, per moure’t pel país o per arribar al lloc. Res d’aglomeracions dins i fora del centre termal. Poc conegut, poc massificat, ideal. I on és, doncs, aquesta joia?. És a Loudunville, a France, a la vall de Loudun, prop d’Arreau, a la Vall d’Aure. I com arribar-hi?. Nosaltres hi anem per Ainsa i Bielsa, passem a França, baixant fins Arreau i pugem fins a Balnéa, a Loudunville. Uns 250 kms des de Barcelona. Però si necessiteu descans, en família, o sense, val la pena. Podeu dinar, bé de preu, al balneari: amanides, cuina natural, wonk… I per dormir teniu molts hotels. La nostra perdició és l’Hotel d’Anglaterre, a Arreau. Una passada. Sopars exquisits. Si ho voleu fer des d’Espanya, anar i tornar, ho teniu fàcil: l’hotel Bielsa. Bon preu i qualitat per dormir i menjar. De Bielsa a Balnéa no trigareu més de mitja hora llarga per tunel.
Balnea es, como su nombre indica, un balneario. De balnearios hay muchos. Por eso os justificaré la razón por la que debeis ir allí, toda la familia. En primer lugar os diremos que es un balneario familiar. Esto es, no es un balneario mohoso, lleno de abuelos con dolores reumáticos y abuelas que van de fuente en fuente tomando las aguas. Es un balneario para familias con niños, gente joven diversa y abuelos todavía con alma exploradora. Hay tarifas familiares. Dos horas para dos adultos y dos niños, cuestan 33 euros (2009). No es caro, ¿verdad?. Esta es la segunda buena razón para ir. Nada de centros exclusivos, de alto estanding, o de centros abusivos que cobran el oro y el moro por una pírrica sesión. Otro buen motivo para ir allí es el entorno. Está en medio de un paraje idílico, en pleno Pirineo, ante un lago donde los niños pueden nadar, ir en canoa o con pedalo. Rodeado de bosques que invitan al paseo por la naturaleza. Con rutas a pie y en bici. Con pueblos de tejados de pizarra, casas de piedra y madera. Nada de balnearios en el centro de ciudades, en rincones del Pirineo sobreexplotados, llenos de gente y ruidosos. Esta es otra buena razón para ir a Balnea antes que a otros centros lúdicos. Nada de hacer cola para entrar o salir del país, para moverte por él o para llegar al lugar. Nada de aglomeraciones dentro y fuera del centro termal. Poco conocido, poco masificado, ideal. ¿Y dónde está, pues, esta joya?. En Louronville, en Francia, en la Val de Louron, cerca de Arreau, en la Val d’Aure. ¿Y como llegar?. Nosotros vamos por Ainsa y Bielsa, pasamos a Francia, bajando hasta Arreau y subimos hasta Balnea. Unos 250 kms desde Barcelona. Si necesita descanso, en familia, o sin ella, vale la pena llegarse. Pueden comer, bien de precio, en el balneario: ensaladas, cocina natural, wonk … Y para dormir tienen muchos hoteles. Nuestra perdición es el Hotel de Anglaterre, en Arreau. Una pasada. Cenas exquisitas. Si quiere ir desde España, solo ida y vuelta, lo tiene muy fácil: el hotel Bielsa. Buen precio y calidad para dormir y comer. Ir desde Bielsa a Balnea no llevará más de media hora larga para tunel.
Brioude

És molt difícil descriure amb paraules la magnificència i l’esplendor d’aquesta joia del romànic europeu. Brioude, una vila medieval perduda al mig de la desconeguda Auvèrnia, apartada de la nova autopista A-75, us impressionarà amb la seva esglèsia abacial. Un romànic altíssim, puríssim, espiritual. Un temple de dimensions poques vegades vistes, amb unes pintures esplèndides, que s’enfilen pels pilars i decoren els murs. La capella de Sant Miquel, avui dia desafortunadament tancada per obres, és el summum de l’art pintoric romànic a França. Trobareu Brioude a mig camí entre Millau i Clermont Ferrand, al cor de l’Auvèrnia. Us haureu de desviar uns pocs kilòmetres, 8 o 10, de l’autopista A-75, que va de Beziers a París. Podeu fer només una parada, o bé fer-lo el vostre punt de referència en la visita de la regió. Monestirs com La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un poblet preciós. Pobles medievals amb castells imponents, com ara Lamothe o Domeyrat, on fan lluites medievals només per a vosaltres. Evidentment, els castells de la remota i oblidada Auvèrnia no són els de la Vall del Loire, però quan hagueu vist aquells, bé podeu fer una volta per aquests altres, més propers. No hem dormit a Brioude, però hi ha molt bons hotels. Mireu la web de l’OT turisme. En canvi si que us recomanarem, i molt, una pizzeria per dinar. Pizzes inacabables, gegants, boníssimes, fetes davant vostre, al foc de llenya. Una passada feta pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al costat de l’abadia, a l’1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Les millors pizzes que hem probat mai.També amanides i altres plats. Tot suculent!.
Es muy difícil describir con palabras la magnificencia y el esplendor de esta joya del románico europeo. Brioude, una villa medieval perdida en medio de la desconocida Auvernia, apartada de la nueva autopista A-75, le impresionará con su iglesia abacial. Un románico altísimo, purísimo, espiritual. Un templo de dimensiones pocas veces vistas, con unas pinturas espléndidas, que trepan por los pilares y decoran los muros. La capilla de San Miguel, hoy en día desafortunadamente cerrada por obras, es el summum del arte pintórico románico en Francia. Encontraréis Brioude a medio camino entre Millau y Clermont Ferrand, en el corazón de la Auvernia. Deberan desviarse unos pocos kilómetros, 8 ó 10, de la autopista A-75, que va de Beziers en París. Pueden hacer sólo una parada, o bien que sea su punto de referencia en la visita de la región. Monasterios como La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un pueblecito precioso. Pueblos medievales con castillos imponentes, como Lamothe o Domeyrat, donde reviven las luchas medievales sólo para vosotros. Evidentemente, los castillos de la remota y olvidada Auvernia no son los de la Vall del Loire, pero cuando haya visto aquellos, bien puede darse una vuelta por estos otros, más cercanos. No hemos dormido en Brioude, pero hay muy buenos hoteles. Vea la web del OT turismo. En cambio si que os recomendaremos, y mucho, una pizzería para comer. Pizzas interminables, gigantes, buenísimas, hechas ante vuestros ojos, al fuego de leña. Una pasada hecha pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al lado de la abadía, al 1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Las mejores pizzas que hemos probado nunca. También ensaladas y otros platos apetitosos.
-
Arxius
- Novembre 2009 (30)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris