Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.

Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.

Aplec de Sant Iscle

L’aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor de Collserola. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d’alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s’hi pot anar, però, tot l’any. Perquè l’excursió és bonica tot temps. L’alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes s’aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l’aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d’actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l’aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L”ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l’aplec. Gaudireu de la festa.

La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.

Mata i degolla

Aquesta pot semblar, a primera vista, una entrada massa violenta per un blog de sortides familiars. És cert. Però aquest és l’original nom que la gent de la bonica població de Sant Quintí de Mediona han volgut posar a la seva festa de recreació històrica, que es celebra a mitjans novembre. Sant Quintí de Mediona és un poble gran del Penedès, no gaire lluny de Vilafranca, la capital. És conegut perl paratge de les Deus, que ja hem comentat en aquest mateix bloc, en una altra entrada. Les Deus, amb la seva cova, el riu i els negocis que s’hi ha muntat al voltant, fou un lloc tradicional de sortides familiars en els anys 70, quan els primers utilitaris posaren rodes a la nostra il·lusió col·lectiva. Ara tot plegat és un xic decadent, com ja superat per la història. Malgrat tot, la cova mereix una visita. El preu és assequible, i hi ha una bona àrea de pic-nic. Però aquesta reconstrucció històrica de la Guerra de Successió, en canvi, no en te res de resclomida. És una festa nova, amb empenta. Es commemora un fet ben luctuós: la cremada del municipi per part de l’exèrcit  de Felip V. Ens agrada als catalans festejar les derrotes!. Però la festa és la festa. El poble s’engalana. La gent es vesteix d’època i apareixen, com en tota fira que es preciï les paradetes d’oficis. També veureu però, soldats i gent de la terra lluitant cos a cos pels carrers. Absteniu-vos si teniu l’oïda delicada. Trabucaires, fusellaires, tiradors, tambors batents, canons fins i tot… pólvora a dojo. Per dinar podeu anar a un dels molts restaurants de la vila, o dels entorns, si trobeu lloc. O bé degustar les fines especialitats gastronòmiques que ofereix la pròpia fira: ranxo i sopa del campament. Nosaltres preferim, malgrat tot, els plats d’embotits i la botifarrada popular que també s’organitza. Sant Quintí de Mediona, a més del paratge de les Deus, te altres atractius. Com el propi nucli antic del poble, amagat entre les noves zones residencials, o un molí paperer que encara funciona. No gaire lluny, a Mediona, teniu el castell de Mediona, en un entorn natural molt bonic. I recordeu de fer un volt pel Penedés i visitar alguna cooperativa on assaborir bon vi.

Esta puede parecer, a primera vista, una entrada demasiado violenta para un blog de salidas familiares. Es cierto. Pero este es el original nombre que la gente de la bonita población de Sant Quintí de Mediona ha querido poner a su fiesta de recreación histórica, que se celebra a mediados de noviembre. Sant Quintí de Mediona es un pueblo grande del Penedès, cerca de Vilafranca, la capital. Es conocido por el paraje de las Deus, que ya hemos comentado en este mismo blog, en otra entrada. Les Deus, con su cueva, el río y los negocios que se han montado alrededor, fue un lugar tradicional de salidas familiares en los años 70, cuando los primeros utilitarios pusieron ruedas a nuestra ilusión colectiva. Ahora todo es un poco decadente, como ya superado por la historia. Sin embargo, la cueva merece una visita. El precio es asequible, y hay una buena área de pic-nic. Pero esta reconstrucción histórica de la Guerra de Sucesión, en cambio, no tiene nada de anticuada.  Es una fiesta nueva, con empuje. Se conmemora un hecho luctuoso: la quema del municipio por parte del ejército de Felipe V. ¡Nos gusta a los catalanes festejar las derrotas!. Pero la fiesta es la fiesta. El pueblo se engalana. La gente se viste de época y aparecen, como en toda feria que se precie, los puestos de oficios. También verá soldados y gente de la tierra luchando cuerpo a cuerpo por las calles. Abstenerse si tiene el oído delicado. Trabucaires, Fusileros, tiradores, tambores batientes, cañones incluso … pólvora a raudales. Para comer puede ir a uno de los muchos restaurantes de la villa, o de los entornos, si encuentrais sitio. O bien degustar las finas especialidades gastronómicas que ofrece la propia feria: rancho y sopa del campamento. Nosotros preferimos, sin embargo, los platos de embutidos y la butifarrada popular que también se organiza. Sant Quintí de Mediona, además del paraje de las Deus, tiene otros atractivos. Como el propio casco antiguo del pueblo, escondido entre las nuevas zonas residenciales, o un molino papelero que todavía funciona. No muy lejos, en Mediona, tienen Vds.  el castillo de Mediona, en un entorno natural muy bonito. Y recuerden dar una vuelta por el Penedés y visitar alguna cooperativa donde saborear buen vino.

Festa Major Sant Martí d’Arenys

La festa major de Sant Martí d’Arenys de Munt és l’aconteixement més esperat de l’any per part de tots els arenyencs. Sant Martí, amb tots els actes que l’acompanyen, és una festa major agraïda, perquè no és a l’agost, ni a l’estiu, sinó en aquests temps de tardor, quan més faltats de bones festes estem. Naturalment el dia gran és l’onze de novembre, Sant Martí, però les celebracions començen el cap de setmana més proper. I trobareu gegants, a Arenys de Munt n’hi ha molta tradició, cap grossos, cercavila, animació infantil, festes per la canalla, xocolatada, gresca… També un mercat medieval, amb les seves paradetes d’oficis i productes més o menys artesans. Pels més grans hi ha ball amb orquestra, dels d’abans, de tarda i de nit, i ofici solemne, amb la Coral del Remei. També mostres gastronòmiques, com ara el famós “relleno”, pomes farcides amb molt bona mà. Mireu-vos el programa, a veure que trobeu. De propostes no us en faltaran. Arenys de Munt es troba a només 30 minuts de Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. A més de la festa heu de saber que el poble té altres atractius, com ara l’esglèsia parroquial, (a la foto), masies medievals fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. També són fantàstics esl boscos dels voltants. Com Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars, pinedes i fins roures i castanyers, frescals, ombrívols o assoleiats i oberts. El parc de Lurdes, o el del castell de Can Jelpí, tot i que esatn molt plens de gent el cap de setmana, són bonics de veure i de disfrutar-los. A Lurdes, podeu fer-hi pic-nic, carn a la brasa, us vendran la llenya i us llogaran les taules. Els infants camparan al seu aire. Per dinar us recomanem, dins del poble, L’Era, un restaurant de categoria, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067. Menú de tota la vida. Fora del poble el Subirans a Lurdes, 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el magnífic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. No necessiteu dormir al poble. Està molt a prop. Disfruteu la festa major de Sant Martí!

La fiesta mayor de Sant Martí de Arenys de Munt es el acontecimiento más esperado del año por parte de todos los arenyenc. Sant Martí, con todos los actos que la acompañan, es una fiesta mayor agradecida, porque no es en agosto, ni en verano, sino en estos tiempos de otoño, cuando más carentes de buenas fiestas estamos. Naturalmente el día grande es el once de noviembre, Sant Martí, pero las celebraciones comienzan el fin de semana más cercano. Y encontrará allí gigantes, que en Arenys de Munt tienen mucha tradición, pasacalles, animación infantil, fiestas para los niños, chocolatada… También un mercado medieval, con sus tenderetes de oficios y productos más o menos artesanos. Para los mayores hay baile con orquesta, de los de antes, de tarde y de noche, y oficio solemne, con la Coral del Remei. También muestras gastronómicas, como el famoso “relleno”, manzanas rellenas con muy buena mano. Vea el programa, a ver que encuentra. De propuestas no os faltarán. Arenys de Munt se encuentra a sólo 30 minutos de Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Además de la fiesta debe saber que el pueblo tiene otros atractivos, como la iglesia parroquial, (en la foto), masías medievales fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. También son fantásticos los bosques de la zona. Como Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares, pinares y hasta robles y castaños, frescos, sombríos o soleados y abiertos. El parque de Lourdes, o el del castillo de Can Jelpí, aunque esatn muy llenos de gente el fin de semana, son bonitos de ver y de disfrutarlos. En Lourdes, puede hacer pic-nic o carne a la brasa. Allí le venderán la leña y le alquilarán las mesas. Los niños campan a sus anchas. Para comer os recomendamos, dentro del pueblo, La Era, un restaurante de categoría, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Menú de toda la vida. Fuera del pueblo el Subirans en Lourdes, 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el magnífico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. No necesita dormir al pueblo. Está muy cerca. Disfruten la fiesta mayor de Sant Martí!

Fira del cavall a Puigcerdà

A Puigcerdà tenen llocs dos fires que no podeu deixar passar. Una a primers de novembre. L’altra a mitjans d’abril. Totes dues tenen com a protagonista el cavall. En totes dues hi trobareu milers de metres quadrats a disposició dels animals i els seus amos. Milers de visitants omplen el recinte. És una fira gegantina, que traspassa fronteres. No veureu mai tants cavalls junts. Hi ha moltes altres activitats associades a la fira que faran les delícies dels més menuts, i despertaran la curiositat dels més grans, com ara concusos d’arrossegada, tir i enganxada, parades, exposició d’altre bestiar, etc. A la tardor Puigcerdà es vesteix amb colors virolats. La tardor és molt bonica a la Cerdanya. A la primavera tot és verd, un verd tendre, recién estrenat, i la neu cobreix encara els cims. Si aneu a la fira quedeu-vos uns dies a la Cerdanya. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé, i serà temporada baixa. Podeu dinar millor fora de Puigcerdà,que estarà molt ple de gent, potser a Alp, al Mesón Restaurant, carrer Sant Pere, 9. Telèfon 972 144 120. O bé a Llívia, al restaurant Can Cofa, al carrer Frederic Bernades, 29. Telèfon 972 896 500. Un bon lloc, tradicional i cassolà. Més bé de preu, amb menú, a Cal Russó, que també és un hotelet familiar. Telèfon: 972 146 398. Per allotjar-vos, a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit.

En Puigcerdà tienen dos ferias que no puede dejar pasar. Una a primeros de noviembre. La otra a mediados de abril. Ambas tienen como protagonista al caballo. En ambas encontrareis miles de metros cuadrados a disposición de los animales y sus dueños. Y miles de visitantes que llenan el recinto. Es una feria gigantesca, que traspasa fronteras. No vereis nunca tantos caballos juntos. Hay muchas otras actividades asociadas a la feria que harán las delicias de los más pequeños, y despertarán la curiosidad de los mayores, como los concusos de arrastrada, tiro y enganche, paradas, exposición de otro tipo de ganado, etc. En otoño Puigcerdà se viste con colores chillones. El otoño es muy bonito en la Cerdanya. En primavera todo es verde, un verde tierno, recién estrenado, y la nieve cubre todavía las cumbres. Si vais a la feria quédaros un fin de semana en la Cerdanya. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien, y será en temporada baja. Pueden comer mejor fuera de Puigcerdà, que estará muy lleno de gente, quizás en Alp, en el Mesón Restaurante, calle Sant Pere, 9. Teléfono 972 144 120. O bien en Llívia, en el restaurante Can Cofa, en la calle Federico Bernades, 29. Teléfono 972 896 500. Un buen lugar, con comida tradicional y casera. Mejor de precio, con menú, en Cal Russó, que también es un hotelito familiar. Teléfono: 972 146 398. Para alojarse, en Puigcerdà mismo, piense en los grandes campings. Stel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido.

Fira intercanvi de Mieres

Mieres és una bonica, petita i amagada població de la Garrotxa. Des de fa molts anys s’hi celebra, a primers de novembre, una fira divertida i original, alternativa, sostenible, ecològica, contracultural i un punt hippie. És la fira de l’intercanvi. Les regles són senzilles: porteu “pongos”, trastos, coses que vulgueu intercanviar per unes altres. Munteu-vos la paradeta amb qualsevol taula plegable, feu-ne el vostre aparador i negocieu el troc, el canvi, l’intercanvi. Fàcil, senzill i natural. Mieres és un lloc excel·lent per fer això. Situat extemporàniament dins la comarca, en un racó, fora de les vies de comunicació més habituals i turístiques, Mieres conserva el seu nucli, i els seus voltants, com eren fa anys, amb poquíssims canvis. Trobareu el poble si seguiu la carretera que, des d’Olot, va cap a la zona volcànica de la Garrotxa, Santa Pau i, finalment passa per Mieres i arriba a Banyoles per la porta del darrera. Moltes curves. Molt rural, molt apartat del món. El casc antic, la Sellera, és molt bonic, pintoresc. Els entorns, situats sota la serra de Finestres, encantadors. Boníssimes rutes a peu. Calma, molta calma. Arribeu-vos a tafanejar a la Fira de l’intercanvi. Porteu alguna andròmina. A algú potser li farà falta. Per menjar teniu Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. Si està ple penseu en Banyoles o en Santa Pau, on hi ha magnífics restaurants. Aprofiteu per fer un volt per la Garrotxa, els seus volcans, la fageda d’en Jordà, Santa Pau i el seu nucli medieval, i remeu una estona a l’estany de Banyoles. A la tardor és tota una experiència quasi religiosa.

Mieres es una hermosa, pequeña y escondida población de la Garrotxa. Desde hace muchos años se celebra, a primeros de noviembre, una feria divertida y original, alternativa, sostenible, ecológica, contracultural y un punto hippie. Es la feria del intercambio. Las reglas son sencillas: lleváis “pongos”, trastos, cosas que deseeis intercambiar por otras. Montad un tenderete con cualquier mesa plegable, haced vuestro escaparate y negociad el trueque, el cambio, el intercambio. Fácil, sencillo y natural. Mieres es un lugar excelente para hacer esto. Situado extemporáneamente dentro de la comarca, en un rincón, fuera de las vías de comunicación más habituales y turísticas, Mieres conserva su núcleo, y sus alrededores, como eran hace años, con poquísimos cambios. Encontrareis el pueblo si seguís la carretera que, desde Olot, va hacia la zona volcánica de la Garrotxa, Santa Pau y, finalmente pasa por Mieres y llega en Banyoles por la puerta trasera. Muchas curvas. Muy rural, muy apartado del mundo. El casco antiguo es muy bonito, pintoresco. Los entornos, situados bajo la sierra de Finestres, encantadores. Buenísimas rutas a pie. Calma, mucha calma. Acercaos a curiosear en la Feria del intercambio. Llevad algun trasto. A alguien quizá le hará falta. Para comer teneis Can Met, en la calle Sant Pere, tel: 972 680 201. Si está lleno pensad en Banyoles o en Santa Pau, donde hay magníficos restaurantes. Aprovechad para dar una vuelta por la Garrotxa, sus volcanes, la Fageda d’en Jordà, Santa Pau y su núcleo medieval, y remad un rato en el lago de Banyoles. En otoño es toda una experiencia casi religiosa.

Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.

Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.

Manresa

Manresa és una de les grans ciutats de Catalunya. De la Catalunya interior. Sovint passem per Manresa, o prop de Manresa, però no ens aturem. Manresa està ben col·locada. Està camí del túnel del Cadí, que ens porta a la Cerdanya. Està camí de Cardona o Solsona, el cor verd de Catalunya. Està al mig de l’eix transversal, entre Lleida i Girona. Però sempre està per on passem. És fàcil d’entendre… quí vol anar a Manresa?. A fer-hi què?. Doncs hi ha mil raons per anar a Manresa. Potser no a l’estiu, que fa molta calor, però Manresa pot ser un bon lloc per passar un dia, o un cap de setmana, a la primavera, o a l’hivern, per exemple. Manresa te una Seu. Una seu que no és una catedral, ni te bisbe. De tota manera fa molta patxoca. (Vegeu la foto). I fa tanta patxoca, i és tan bonica, que mereix ser una catedral. I ho és: una Seu. Obra mestre del gòtic català, acull dins seu magnífiques obres d’art, sobretot pintura gòtica catalana. També heu de visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca com poques al nostre país, tan escàs d’aquest art, injustament denostat. Heu vist la Cova de Sant Ignasi?. Doncs hauríeu de visitar-la. Us impressionarà. També hi ha un barri antic, amb un pont medieval damunt el riu Cardener, places i carrers amb regust. Manresa poseeix molts edificis modernistes, visitables i bonics. En l’apartat natura Manresa, tot i que no us ho cregeu, va molt ben servida. No la pròpia ciutat, és clar, sinó els seus voltants inmediats. Parlem del Parc de l’Agulla, amb el seu llac, dipòsit gegantí de les aigües de la ciutat, adaptat als usos lúdics. I ja que parlem d’aigua parlem del parc de la sèquia, i de la sèquia mateixa, que abastí del preciat líquid la Manresa antiga i provocà, indirectament, el miracle de la misteriosa llum, que donà orígen a la festa. Si us agraden els minerals, a nosaltres ens encanten, teniu un museu mineralògic, dels millors de Catalunya a l’Universitat. Però si us parlem de manresa a principis de novembre és perquè us volem presentar una gran fira d’espectacles al carrer: Mediterrània. A Manresa es donen cita els millors grups de teatre i animació. Grups que, més tard, trobareu per les places dels pobles, en les festes majors. És un cap de setmana ideal pels infants. Desenes de funcions, en locals i pagant, però pagant poca cosa, o bé pels carrers de Manresa, de franc. Aprofiteu per donar un volt per les viles properes a Manresa: Súria, amb el seu casc antic medieval, Cardona, amb la mina de sal, el castell i el seu vilar rural, un lloc on podeu pensar per anar a dormir i menjar. De fet, nosaltres no hem dormit mai a Manresa ciutat, però us deixem la web d’allotjaments, on n’hi ha per parar un tren. Alguns semblen fantàstics. Nosaltres, si anem per la zona, mengem a Cardona, al Bremon, que també és un hotel de pel·lícula, o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Però a Manresa també hi ha molta oferta.

Manresa es una de las grandes ciudades de Cataluña. De la Cataluña interior. A menudo pasamos por Manresa, o cerca de Manresa, pero no nos paramos. Manresa está bien colocada. Está camino del túnel del Cadí, que nos lleva a la Cerdanya. Está camino de Cardona o Solsona, el corazón verde de Cataluña. Está en medio del eje transversal, entre Lleida y Girona. Pero siempre está por donde pasamos. Es fácil de entender … ¿quién quiere ir a Manresa?. ¿Para hacer qué?. Pues hay mil razones para ir a Manresa. Quizás no en verano, porque hace mucho calor, pero Manresa puede ser un buen lugar para pasar un día o un fin de semana, en primavera, o en invierno, por ejemplo. Manresa tiene una Seo. Una seo que no es una catedral, ni tiene obispo. De todos modos mola mogollón. (Véase la foto). Y es tan bonita, que merece ser una catedral. Y lo es: una Seo. Obra maestra del gótico catalán, acoge en su interior otras magníficas obras de arte, sobre todo pintura gótica catalana. También debeis visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca como pocas en nuestro país, tan escaso de este arte, injustamente denostado. ¿Habéis visto la Cueva de San Ignacio?. Pues deberíais visitarla. Os impresionará. También hay un barrio antiguo, con un puente medieval sobre el río Cardener, plazas y calles con sabor. Manresa posee muchos edificios modernistas, visitables y bonitos. En el apartado naturaleza Manresa, aunque no se lo crean, está muy bien servida. No la propia ciudad, claro, sino sus alrededores inmediatos. Hablamos del Parque de l’Agulla, con su lago, depósito gigantesco de las aguas de la ciudad, adaptado a usos lúdicos. Y ya que hablamos de agua hablemos del parque de la acequia, y de la acequia misma, que aporta el preciado líquido a la ciudad, y provocó indirectamente, el milagro de la misteriosa luz, que dio origen a la conocida fiesta. Si os gustan los minerales, a nosotros nos encantan, teneis un museo mineralógico, de los mejores de Cataluña, en la Universidad. Pero si os hablamos de Manresa a principios de noviembre es porque os queremos presentar una gran feria de espectáculos en la calle: Mediterránea. En Manresa se dan cita los mejores grupos de teatro y animación. Grupos que, más tarde, encontrarán ustedes por las plazas de los pueblos, en las fiestas mayores. Es un fin de semana ideal para los niños. Decenas de funciones, en locales y pagando, pero pagando poco, o bien por las calles de Manresa, gratis. Aproveche para dar una vuelta por las villas cercanas a Manresa: Súria, con su casco antiguo medieval, Cardona, con la mina de sal, el castillo y su vilar rural, un lugar donde se puede pensar para ir a dormir y comer. De hecho, nosotros no hemos dormido nunca en Manresa ciudad, pero os dejamos la web de alojamientos, donde los hay para parar un tren. Algunos parecen fantásticos. Nosotros, si vamos por la zona, comemos en Cardona, en el Bremon, que también es un hotel de película, o el Petit Perico, en la calle Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Pero descudad, en Manresa también hay mucha oferta.

Fires de Sant Narcís a Girona

Hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: exposicions, fires variades, exposicions de tota mena, música, gegants, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. No podreu dormir a Girona per fires. Hi ha hotels esplèndits però estaran plens. Mireu-vos-els a les entrades que, en aquest mateix bloc, he dedicat a Girona. Trobareu els nostres hotels i restaurants preferits. Però ja heu de saber què, per dinar hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulte la web. También tiene la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrará nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona.

Fira de la tardor a Arbúcies

Arbúcies, és una vila encantadora situada al bell mig del Montseny. Podeu llegir la meva entrada en aquest mateix bloc. A Arbúcies s’hi celebra una fantàstica fira de tardor. És el lloc més adequat per fer-ho. A la tardor els voltants d’Arbúcies són màgics. Tots els colors del món pinten els seus boscos esplèndits. Ens agrada anar sovint per Arbúcies i els seus contorns. I si hi ha fira més. I si és la fira de tardor, més que més encara. Perquè aquesta fira és molt bonica. Hi ha moltes activitats, totes ben maques, dedicades al bosc, a la terra i als productes artesanals que ella ens ofereix. Artesans d’Arbúcies i de tot el Montseny s’hi donen cita. La fira es divideix en tres apartats. A la Plaça de la Vila hi trobareu un concurs i una exposició de bolets, amb tastet inclòs. El proper Museu Etnològic del Montseny, anomenat de la Gabella, acull aquests dies exposicions especials, molt interessants sempre, vinculades a la fira. A la Plaça de les Olles hi haurà una mostra d’oficis del bosc. Finalment, al carrer Camprodon, podreu veure la part dedicada als productes propis de tardor i una típica mostra d’oficis artesanals. A més de tot el que us hem explicat podreu participar en altres actes paral·lels, com ara visites guiades al Jardí del Roquer, exposicions, cercavila amb els gegants i els cap-grossos, espectacles infantils. Podeu dinar a Arbúcies mateix, dins el propi espai de la fira, o en un dels molts restaurants de la vila. Per dormir, si us cal, podeu fer cap al Vilar Rural de Sant Hilari, una aposta segura, sobretot pensant en els infants. Podeu arribar-vos a Arbúcies per la autopista que va a Girona i a França, sortida Hostalric, per anar després en direcció Sant Hilari Sacalm. Arbúcies és abans d’arribar-hi.

Arbúcies, es una villa encantadora situada en medio del Montseny. Puede leer mi entrada en este mismo blog. En Arbúcies se celebra una fantástica feria de otoño. Es el lugar más adecuado para hacerlo. En otoño los alrededores de Arbúcies son mágicos. Todos los colores del mundo pintan sus bosques espléndidos. Nos gusta ir a menudo por Arbúcies y sus contornos. Y si hay feria más. Y si es la feria de otoño, más que más todavía. Porque esta feria es muy bonita. Hay muchas actividades, todas muy bellas, dedicadas al bosque, a la tierra y a los productos artesanales que ella nos ofrece. Artesanos de Arbúcies y de todo el Montseny se dan cita allí. La feria se divide en tres apartados. En la Plaza de la Villa se celebra un concurso y una exposición de setas, con aperitivo incluido. En el cercano Museo Etnológico del Montseny, llamado de la Gabella, podeis ver en estos días exposiciones especiales, muy interesantes siempre, vinculadas a la feria. En la Plaça de les Olles habrá una muestra de oficios del bosque. Finalmente, en la calle Camprodon, podreis ver la parte dedicada a los productos propios del otoño y una típica muestra de oficios artesanales. Además de todo lo que os hemos explicado podréis participar en otros actos paralelos, como visitas guiadas al Jardín del Roquer, exposiciones, pasacalles con los gigantes y cabezudos, espectáculos infantiles. Pueden comer en Arbúcies mismo, dentro del propio recinto de la feria, o en uno de los muchos restaurantes de la villa. Para dormir, por si os es necesario, 0s recomendamos el Vilar Rural de Sant Hilari, una apuesta segura, sobre todo pensando en los niños. Podéis acercaros a Arbúcies por la autopista que va a Girona y Francia, salida Hostalric, para ir después en dirección Sant Hilari Sacalm. Arbúcies está antes de llegar.