Sortides familiars

Salidas en família

Fira de Santa Llúcia

La fira de Santa Llúcia és una d’aquelles fires entranyables que cada any visitem amb tota la família. Es munta al voltant de la Catedral de Barcelona i, sense cap mena de dubte és la més gran que amb temàtica nadalenca te lloc a Catalunya. Els dies que toquen a Nadal està pleníssima de gent. No pots donar una passa. Fa angúnia i tot. Per això us recomanem que sigueu els primers en fer-hi un tomb. Aquest any podeu anar-hi des del 28 de novembre fins al 23 de desembre. La fira ha anat creixent. Si primer era només de verd, i de figuretes del pessebre, ben aviat allotjà també petits artesans, que ocuparen els carrers medievals del barri gòtic. Ara la fira ha travessat Via Laietana i s’esten davant el Mercat de Santa Caterina. Allà dona aixopluc al mercadet de brocanters, paral·lel a la pròpia fira de Santa Llúcia. A més de les paradetes, la fira aglutina un seguit d’actes per infants. Així hi haurà tió gegant instal·lat a la Plaça Nova, els matins de desembre i les tardes dels festius. L’11 de desembre tindrà lloc la 15a Diada de les Tradicions i Costums nadalenques, amb tió popular, cercavila de la Carassa i dels grallers “La Pessigolla”. També, a la tarda, lectura de contes de Nadal, per la companyia de Titelles Sebastià Vergés. Serà bonic escoltar el Cor Escandinau i veure l’Esbart Català de Dansaires. Arribeu-vos fins la fira de Santa Llúcia on més de 270 parades de pessebres, llums de nadal, boles, espelmes, decoració, arbres. figures, verd, i artesania us esperen. Aprofiteu per rondar el maravellós barri gòtic de la ciutat comtal: veure el pessebre de la Catedral i el de l’ajuntament, la capella romànica de Santa Llúcia, el claustre, el palau de la Generalitat o els carrers guarnits. O senzillament passejar sense destí entre aparadors, palaus, botigues i llums per sentir l’ambient i la màgia del Nadal.

La feria de Santa Lucía es una de esas ferias entrañables que cada año visitamos con toda la familia. Se monta en torno a la Catedral de Barcelona y, sin duda es la más grande que, con temática navideña, tiene lugar en Cataluña. Los días que estan más cerca de la Navidad está llenísima de gente. No puedes dar un paso. Da como angustia. Por ello les recomendamos que sean los primeros en dar una vuelta. Este año pueden ir desde el 28 de noviembre hasta el 23 de diciembre. La feria ha ido creciendo. Si primero era sólo de verde, y de figuritas del pesebre, muy pronto alojó también pequeños artesanos, que ocuparon las calles medievales del barrio gótico. Ahora la feria ha atravesado Via Laietana y se extiende ante el Mercado de Santa Caterina. Allí da cobijo al mercadillo de anticuarios, paralelo a la propia feria de Santa Lucía. Además de las casetas, la feria aglutina una serie de actos para niños. Así habrá un tió gigante instalado en la Plaza Nueva, las mañanas de diciembre y las tardes de los festivos. El 11 de diciembre tendrá lugar la 15 ª Jornada de las Tradiciones y Costumbres navideñas, con un pasacalles de la Carassa y los grallers. También, por la tarde, lectura de cuentos de Navidad, por la compañía de Titelles Sebastià Vergés. Será bonito escuchar el Coro Escandinavo y ver el Esbart Catalán de Dansaires. Acercaos hasta la feria de Santa Lucía donde más de 270 puestos de belenes, luces de navidad, bolas, velas, decoración, árboles, figuras, verde, y artesanía os esperan. Aprovechad para rondar el maravilloso barrio gótico de la ciudad condal: ver el belén de la Catedral y el del ayuntamiento, la capilla románica de Santa Lucía, el claustro, el palacio de la Generalitat o las calles adornadas. O simplemente pasear sin destino entre escaparates, palacios, tiendas y luces para sentir el ambiente y la magia de la Navidad.

Desembre 3, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Xatonada a Vilanova

Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l’hivern, s’organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És la ruta del xató, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de Vilanova i la Geltrú. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d’un seguit d’actes on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s’organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l’ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l’hivern, pels pobles on existeix la tradició d’aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d’aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N’hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. Com el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l‘hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.

Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.

Novembre 25, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Penedés, Platges, Romànic, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

La fira del joc diferent a Tona

A Tona organitzen, cada any per finals de novembre, una d’aquelles fires que cap família amb nens i nenes pot deixar de visitar. Es tracta de l’anomenat Joc-Joc, una fira del joc i la joguina diferents. És a dir, jocs i joguines d’altres continents, però també jocs i joguines d’altres temps. Vull dir d’altres materials no convencionals avui en dia: com ara la fusta, tan escasa. Tona és una bonica població d’Osona, a pocs kms. abans d’arribar a Vic, a escassos 45 kms. de Barcelona per l’autovia de l’Ametlla. Una passejada ben fàcil. El diumenge al matí, i a la tarda també, els carrers s’omplen de paradetes on podreu observar, i si voleu comprar joguines diferents. Totes elles engrescadores, totes elles ben boniques, i d’una qualitat física i visual força allunyades de la mediocritat a que estem acostumats, nosaltres i la nostra canalla.  També hi trobareu un seguit de tallers, motivadors tots ells. Des dels més senzills, com ara fer un simple avió de paper, (us enrecordeu dels nostres fantàstics avions de paper), fins coses tan exòtiques com un Aualé. Al llarg del dia hi haurà demostracions, més o menys comercials o alternatives. Des d’esports amb la Wii omnipresent, fins ensenyar a jugar amb la Llengua. No falten exposicions, concursos o grans instal·lacions de jocs pels carrers adjacents a la carpa de la fira. En fí, com veieu, un diumenge ben diferent, però absolutament recomanable i lúdic, un somni pels vostres infants. La fira s’integra dins els actes de la festa major de Sant Andreu, la festa d’hivern. Això dona encara més motiu per pujar fins a Tona. El dissabte hi ha sardanes i ball. El mateix diumenge mostres diverses pels carrers del poble, trobades de cotxes antics, de plaques de cava i una munió d’actes més. Mireu-vos el programa a la web del municipi. Tona és un bon lloc d’excursions. No en va està a les portes del Montsey. El propi poble no està mancat d’interès, amb carrers medievals. La pujada al castell, dalt del turó, amb una esglèsia romànica i les restes de la torre de la fortalessa, és obligada. La vista espectacular. El terme està ple de petites esglèsies i ermites, romàniques en la seva major part, i de masies increibles. A Tona hi ha aigües sulfuroses i un balneari: el Codina. Deixeu-vos mimar!. Si us voleu quedar a dormir el cap de setmana us recomanem l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. També hi ha bon restaurants, com per exemple La Ferreria. Bona estada a Tona!. Bona fira del joc diferent!.

En Tona organizan, cada año para fin de noviembre, una de esas ferias que ninguna familia con niños y niñas puede dejar de visitar. Se trata del llamado Joc-Joc, una feria del juego y del juguete diferentes. Es decir, juegos y juguetes de otros continentes, pero también juegos y juguetes de otros tiempos. Quiero decir de otros materiales no convencionales hoy en día: como la madera, tan escasa. Tona es una bonita población de Osona, a unos pocos kms. antes de llegar a Vic, a escasos 45 kms. de Barcelona por la autovía de l’Ametlla. Un paseo muy fácil. El domingo por la mañana, y por la tarde también, las calles se llenan de tenderetes donde podréis observar, y si quereis comprar, juguetes diferentes. Todos ellos estimulantes, todos ellos muy bonitos, y de una calidad física y visual bastante alejadas de la mediocridad que estamos acostumbrados, nosotros y nuestros niños. También encontraréis una serie de talleres, muy motivadores todos ellos. Desde los más sencillos, como hacer un simple avión de papel, (os acordáis de nuestros fantásticos aviones de papel), hasta cosas tan exóticas como un Aualé. A lo largo del día habrá demostraciones, más o menos comerciales o alternativas. Desde deportes con la Wii omnipresente, hasta enseñar a jugar con la lengua. No faltan exposiciones, concursos o grandes instalaciones de juegos por las calles adyacentes a la carpa de la feria. En fin, como veis, un domingo diferente, pero absolutamente recomendable y lúdico, un sueño para vuestros niños. La feria se integra dentro de los actos de la fiesta mayor de Sant Andreu, la fiesta de invierno. Esto da aún más razones para subir hasta Tona. El sábado hay sardanas y baile. El mismo domingo muestras distintas por las calles del pueblo, encuentros de coches antiguos, de placas de cava y una multitud de actos más. Vea el programa en la web del municipio. Tona es un buen lugar de excursiones. No en vano está a las puertas del Montseny. El propio pueblo no carece de interés, con calles medievales. La subida al castillo, en lo alto del cerro, con una iglesia románica y los restos de la torre de la fortaleza, es obligada. La vista espectacular. El término está lleno de pequeñas iglesias y ermitas, románicas en su mayor parte, y de masías increibles. En Tona hay aguas sulfurosas y un balneario: el Codina. ¡Déjese mimar!. Si os queréis quedar a dormir el fin de semana os recomendamos el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante. También hay otros buenos restaurantes, como por ejemplo La Ferrería. ¡Buena estancia en Tona!. ¡Buena feria del juego diferente!.

Novembre 23, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Montseny, Osona, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Vic i el seu Mercat Medieval

Vic celebra el seu mercat medieval a primers de desembre, sovint coincidint amb el pont de la Constitució. I direu… un mercat medieval més. Doncs, us equivocaríeu si penseu que estem davant d’una fira com tantes. El Mercat Medieval de Vic mereix les majúscules dels seu nom perquè és enorme. Penseu que hi ha més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I aquesta és una ciutat gran. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya,de formatges, de menjars cuinats allà mateix. També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, molt interessants. També mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. El casc antic de Vic acompanya un mercat d’aquestes característiques. Ancorada en el temps del barroc, la vila dels sants i dels capellans, dormí fins no fa gaire temps el son feixuc dels pobles oblidats del progrés. Així ha pogut preservar palaus, temples, ambient en general, que res no te a veure amb el segle XXI. Per sort, però, els vells carrers no s’han degradat. La universitat ha ocupat espais i ha revitalitzat el centre. Per això us agradarà resseguir el mercat medieval i anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com ara la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. A l’interior les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu exemplar. Uns carrers enllà topareu amb un veritable temple romà, com tret directament i sense escales de l’època dels cèsars. Seria impossible ressenyar les esglèsies, convents i monestirs, els palaus, cases fortes i cases burgeses que us sortiran al pas. Nomes fer menció de l’esplèndida plaça del mercadal, la plaça major, la plaça gran, única a tot Catalunya, on s’hi celebren mercats tan nomenats com el del ram, o més senzills, com el de cada dissabte. Pugeu a Vic. Si no arribeu tard troabreu aparcament amb facilitat, i ben senyalitzat, en els parkings habilitats, o pels carrers moderns abans d’arribar al centre històric. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a un que es troba en els baixos d’un casalot, a la placeta que es forma el carrer Dues Soles, en ajuntar-se amb el carrer de Cardona. Tot un restaurant amb encant. Però no recordem el nom. Per dormir teniu un hotel NH, que també te un bon menú al migdia. El dia del mercat, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil y glamuroso de Vic hace que haya mucha oferta, sobre todo en el casco antiguo. Si desean una dirección que nos han recomendado, vayan al restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. También hemos ido a uno que se encuentra en los bajos de un caserón, en la plazoleta que se forma la calle Dos Soles, en juntarse con la calle de Cardona. Un restaurante con encanto. Pero no recordamos el nombre. Para dormir tiene un hotel NH, que también tiene un buen menú al mediodía. El día del mercado, sin embargo, habrá que reservar cualquier lugar donde vaya.

Novembre 22, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Osona, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Torroella i la fira

Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Novembre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Platges, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Espinelves i l’avet

Espinelves és una bonica població amagada entre els contraforts del Montseny més salvatge. Està propera al Coll de Ravell, que travessa la C-25, l’eix transversal en el seu camí entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. En tots els casos us trobareu dins de paratges verges, plens de boscos, rurals a més no poder, com l’arbreda de Can Masjoan, on podreu trobar 58 espècies diferents d’arbres, amb exemplars monumentals, com l’avet més alt del país, amb 43m. També son famoses les fagedes. I allà, en mig d’aquesta verdor, el poble d’Espinelves amuntegat damunt el seu turó, amb el campanar de la magnífica esglèsia romànica de Sant Vicenç donant-vos la benvinguda. Espinelves és un petit llogaret medieval. Un parell de carrers i prou, però darrerament s’ha situat en el mapa per la seva famosa fira de l’Avet. Aquesta trobada te lloc la segona setmana de desembre. Si trieu aquell moment per pujar amb la canalla us ho passareu molt bé visitant les parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia… de tota mena. I també participant en totes les activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim: no aparcareu, i si ho feu serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu caminar, segons el dia escollit i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta prtitoníssima vila. No us ho podeu imaginar. Si no arribeu ben aviat, al matí, coneixereu la bogeria. Ja esteu avisats. Si hi aneu qualsevol altre cap de setmana, que no siguin els primers de desembre, trobareu un poblet encisador, un xic mort, amb una natura maravellosa, el que dèiem a l’inici. Per dinar qualsevol restaurant és bo. De fet estan tots els que hi han units per una associació i practiquen una cuina catalana molt tradicional. Uns son més sofisticats, altres ofereixen menú tancat, i altres són més cassolans. Ens agrada especialment Can Joan. Petitó i acollidor. Però no menjareu en cap d’ells el dia de la fira si abans no heu reservat. Podeu dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar si no trobeu plat a taula enlloc més.

Espinelves es una pequeña población escondida entre los contrafuertes del Montseny más salvaje. Está cercana al Coll de Ravell, que atraviesa la C-25, el eje transversal en su camino entre Vic y Girona. Puede llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. En todos los casos os encontraréis dentro de parajes vírgenes, llenos de bosques, rurales a más no poder, como la arboleda de Can Masjoan, donde podréis encontrar 58 especies diferentes de árboles, con ejemplares monumentales, como el abeto más alto del país, con 43m. También son famosos los hayedos. Y allí, en medio de esta verdor, el pueblo de Espinelves encaramado sobre su colina, con el campanario de la magnífica iglesia románica de Sant Vicenç dandoles la bienvenida. Espinelves es una pequeña aldea medieval. Un par de calles y basta. Pero últimamente se ha situado en el mapa gracias a su famosa feria del Abeto. Este encuentro tiene lugar la segunda semana de diciembre. Si elige ese momento para subir con los niños os lo pasaréis muy bien visitando los puestos de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Y también participando en todas las actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, músico, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no van a aparcar, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día entre las cuatro casas de esta pequeñísima villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegais pronto, por la mañana, conoceréis la locura. Ya estáis avisados. Si vais cualquier otro fin de semana, que no sean los primeros de diciembre, encontrareis un pueblecito encantador, un poco muerto, con una naturaleza maravillosa, lo que decíamos al inicio. Para comer cualquier restaurante es bueno. De hecho están todos los que hay, unidos por una asociación, y practican una cocina catalana muy tradicional. Unos son más sofisticados, otros ofrecen un menú cerrado, y otros son más caseros. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comereis en ninguno de ellos el día de la feria si antes no habeis reservado. Pueden dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural, por ejemplo. Donde también pueden comer si no encuentran plato en la mesa en ningún otro lugar.

Novembre 18, 2009 Publicat per joanmolar | Girona, Hotels, Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals, Romànic, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Mercat de la Terra a l’Esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. Ens agrada per la facilitat en arribar-hi caminant des del poblet de Cantonigròs, a uns 6 kms. de l’Esquirol, l’indret anomenat la Foradada. També és molt bonic el lloc dit la Barra de Ferro a l’Esquirol mateix. El dia del Mercat de la Terra hi haurà una ruta guiada per aquest rierol tan sorprenent. Un xic més endavant, però abans d’arribar a Rupit, trobareu la serra de Cabrera, amb la seva especial formació geològica de turons i plans enlairats. Una pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Si decidiu pujar-hi per la segona quinzena de novembre ho podeu fer coincidir amb el Mercat de la Terra. Durant tot el diumenge hi ha un mercat de productes naturals. Embotits, formatges, mel, vins, verdures, xocolates, cervessa… tot el que aquesta comarca excepcional pot oferir. Paral·lelament tindran lloc una sèrie d’activitats molt interessants, com ara la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Els més petits podran escoltar contes, gaudir dels inflables, veure una actuació castellera i jugar a molts jocs. Pugeu a l’Esquirol i els pobles i viles que l’acompanyen, allà al Collsacabra. Visiteu i gaudiu del Mercat de la Terra. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día del Mercado de la Tierra habrá una ruta guiada por este arroyo tan sorprendente. Un poco más adelante, pero antes de llegar a Rupit, encontrareis la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Si deciden subir la segunda quincena de noviembre pueden hacer coincidir su visita con el Mercado de la Tierra. Durante todo el domingo hay un mercado de productos naturales. Embutidos, quesos, miel, vinos, verduras, chocolates, cerveza … todo lo que esta comarca excepcional puede ofrecer. Paralelamente tendrán lugar una serie de actividades muy interesantes, como la mencionada visita guiada a la riera de les Gorgues. Los más pequeños podrán escuchar cuentos, disfrutar de los hinchables, ver una actuación castellera y jugar a muchos juegos. Suban a l’Esquirol y los pueblos y villas que lo acompañan, allá en el Collsacabra. Visiten y disfruten del Mercado de la Tierra. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Novembre 17, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Natura, Osona, Parcs Naturals, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Fira de Salàs de Pallars

cartell fira 09 salas

A Salàs de Pallars, bonic poble situat a mig camí entre Tremp i Pobla de Segur, s’hi celebrava, ja fa molts anys, la més gran fira de bestiar de peu rodó de Catalunya. Però els animals van anar abandonant els camps, empesos pel progrés, i la màquina els va fer desaparèixer. El mateix li succeí a la propia fira de Salàs. Després de més de 600 anys de celebració, desaparegué. I també podria haver desaparegut el poble si iniciatives turístiques com la recuperació de la fira no haguessin estat un èxit. L’antiga fira de bestiar és ara una mostra més petita, però molt evocadora, d’aquella. Hi trobareu animals, com és obligat, que faran les delícies dels vostres minyons. Tot el poble, sobretot els carrers medievals, la plaça i el firal, s’engalana i teatralitza per rebre els turistes familiars que pujaran el tercer cap de setmana de novembre fins a Salàs. Reviureu allà, amb els vostres infants, com era la vida, els espais, les històries, el menjar, la música d’aquella època ja llunyana, en el temps i en els costums. Cercaviles, cinema, teatre, contacontes… i, naturalment, paradetes de productes de la terra. Bon aparcament a les afores del poble. Necessari ja que el centre estarà peatonalitzat. A Salàs menjareu bé arreu, però us podem recomanar el restaurant de l’Hotel Bertran, al Raval de la Carretera, 9.  Tel. 973 676 100. Menú cantat. Plats cassolans. Tenen habitacions molt maques, i apartaments. Al costat teniu el restaurant Salasse. Tel. 973 676 138.  Una mena de tríplex, amb una pizzeria a sota, un restaurant de menú al primer pis i fonda a dalt. L’era de’n Balust és més informal. Entrepans, tapes i curiositats. Tel. 973 676 277. Reserveu si penseu anar a la fira. Per dormir hi ha un parell de cases rurals. Mireu-vos Cal Carrió. També hi ha un alberg. Habitacions de 4 i més persones, amb lliteres i bany. Si tot està ben ple, dineu o dormiu fora del poble, a Tremp o, millor encara, a la Pobla de Segur. Davant de l’estació, a l’hostal Solé, un lloc molt recomanable. Menús bé de preu i molt bons. També és un senyor hotel, amb bones habitacions familiars i uns apartaments de somni.  L’adreça: Av. Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aprofiteu l’excusa de la fira per passar un cap de setmana ben divertit visitant la vall de Cabdella, que a la tardor està magnífica.

En Salàs de Pallars, bonito pueblo situado a medio camino entre Tremp y Pobla de Segur, se celebraba, hace ya muchos años, la mayor feria de ganado de pie redondo de Cataluña. Pero los animales fueron abandonando los campos, empujados por el progreso, y la máquina les hizo desaparecer. Lo mismo le sucedió a la propia feria de Salàs. Después de más de 600 años de celebración, desapareció. Y también podría haber desaparecido el pueblo si iniciativas turísticas como la recuperación de la feria no hubieran sido un éxito. La antigua feria de ganado es ahora una muestra más pequeña, pero muy evocadora, de aquella. Encontraréis animales, como es obligado, que harán las delicias de sus hijos e hijas. Todo el pueblo, pero sobretodo las calles medievales, la plaza y el ferial, se engalana y teatraliza para recibir a los turistas familiares que subirán el tercer fin de semana de noviembre hasta Salàs. Reviviran allí, con sus niños, como era la vida, los espacios, las historias, la comida, la música de aquella época ya lejana en el tiempo y en las costumbres. Pasacalles, cine, teatro, cuentacuentos … y, naturalmente, tenderetes de productos de la tierra. Buen aparcamiento en las afueras del pueblo. Necesario ya que el centro estará peatonalitzado. En Salàs podeis comer bien en todos los sitios, pero le podemos recomendar el restaurante del Hotel Bertran, en el Raval de la Carretera, 9. Tel. 973 676 100. Menú cantado. Platos caseros. Tienen habitaciones muy bonitas, y apartamentos. Al lado tiene el restaurante Salasse. Tel. 973 676 138. Una especie de tríplex, con una pizzería de abajo, un restaurante de menú en el primer piso y fonda arriba. La era de’n Balust es más informal. Bocadillos, tapas y curiosidades. Tel. 973 676 277. Reservad si pensais subir a la feria. Para dormir hay un par de casas rurales. Vean Can Carrió. También hay un albergue. Habitaciones de 4 y más personas, con literas y baño. Si todo está bien lleno, almuerzad y dormid fuera del pueblo, en Tremp o, mejor aún, en La Pobla de Segur. Delante de la estación, en el hostal Solé, un lugar muy recomendable. Menús bien de precio y muy buenos. También es un señor hotel, con buenas habitaciones familiares y unos apartamentos de ensueño. La dirección: Av.. Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aproveche la feria para pasar un fin de semana muy divertido visitando el valle de Cabdella, que en otoño está magnífic0.

Novembre 13, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Pallars, festes, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aplec de Sant Iscle

Feixes

L’aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor de Collserola. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d’alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s’hi pot anar, però, tot l’any. Perquè l’excursió és bonica tot temps. L’alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes s’aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l’aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d’actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l’aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L”ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l’aplec. Gaudireu de la festa.

La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.

Novembre 12, 2009 Publicat per joanmolar | Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Mata i degolla

santquinti

Aquesta pot semblar, a primera vista, una entrada massa violenta per un blog de sortides familiars. És cert. Però aquest és l’original nom que la gent de la bonica població de Sant Quintí de Mediona han volgut posar a la seva festa de recreació històrica, que es celebra a mitjans novembre. Sant Quintí de Mediona és un poble gran del Penedès, no gaire lluny de Vilafranca, la capital. És conegut perl paratge de les Deus, que ja hem comentat en aquest mateix bloc, en una altra entrada. Les Deus, amb la seva cova, el riu i els negocis que s’hi ha muntat al voltant, fou un lloc tradicional de sortides familiars en els anys 70, quan els primers utilitaris posaren rodes a la nostra il·lusió col·lectiva. Ara tot plegat és un xic decadent, com ja superat per la història. Malgrat tot, la cova mereix una visita. El preu és assequible, i hi ha una bona àrea de pic-nic. Però aquesta reconstrucció històrica de la Guerra de Successió, en canvi, no en te res de resclomida. És una festa nova, amb empenta. Es commemora un fet ben luctuós: la cremada del municipi per part de l’exèrcit  de Felip V. Ens agrada als catalans festejar les derrotes!. Però la festa és la festa. El poble s’engalana. La gent es vesteix d’època i apareixen, com en tota fira que es preciï les paradetes d’oficis. També veureu però, soldats i gent de la terra lluitant cos a cos pels carrers. Absteniu-vos si teniu l’oïda delicada. Trabucaires, fusellaires, tiradors, tambors batents, canons fins i tot… pólvora a dojo. Per dinar podeu anar a un dels molts restaurants de la vila, o dels entorns, si trobeu lloc. O bé degustar les fines especialitats gastronòmiques que ofereix la pròpia fira: ranxo i sopa del campament. Nosaltres preferim, malgrat tot, els plats d’embotits i la botifarrada popular que també s’organitza. Sant Quintí de Mediona, a més del paratge de les Deus, te altres atractius. Com el propi nucli antic del poble, amagat entre les noves zones residencials, o un molí paperer que encara funciona. No gaire lluny, a Mediona, teniu el castell de Mediona, en un entorn natural molt bonic. I recordeu de fer un volt pel Penedés i visitar alguna cooperativa on assaborir bon vi.

Esta puede parecer, a primera vista, una entrada demasiado violenta para un blog de salidas familiares. Es cierto. Pero este es el original nombre que la gente de la bonita población de Sant Quintí de Mediona ha querido poner a su fiesta de recreación histórica, que se celebra a mediados de noviembre. Sant Quintí de Mediona es un pueblo grande del Penedès, cerca de Vilafranca, la capital. Es conocido por el paraje de las Deus, que ya hemos comentado en este mismo blog, en otra entrada. Les Deus, con su cueva, el río y los negocios que se han montado alrededor, fue un lugar tradicional de salidas familiares en los años 70, cuando los primeros utilitarios pusieron ruedas a nuestra ilusión colectiva. Ahora todo es un poco decadente, como ya superado por la historia. Sin embargo, la cueva merece una visita. El precio es asequible, y hay una buena área de pic-nic. Pero esta reconstrucción histórica de la Guerra de Sucesión, en cambio, no tiene nada de anticuada.  Es una fiesta nueva, con empuje. Se conmemora un hecho luctuoso: la quema del municipio por parte del ejército de Felipe V. ¡Nos gusta a los catalanes festejar las derrotas!. Pero la fiesta es la fiesta. El pueblo se engalana. La gente se viste de época y aparecen, como en toda feria que se precie, los puestos de oficios. También verá soldados y gente de la tierra luchando cuerpo a cuerpo por las calles. Abstenerse si tiene el oído delicado. Trabucaires, Fusileros, tiradores, tambores batientes, cañones incluso … pólvora a raudales. Para comer puede ir a uno de los muchos restaurantes de la villa, o de los entornos, si encuentrais sitio. O bien degustar las finas especialidades gastronómicas que ofrece la propia feria: rancho y sopa del campamento. Nosotros preferimos, sin embargo, los platos de embutidos y la butifarrada popular que también se organiza. Sant Quintí de Mediona, además del paraje de las Deus, tiene otros atractivos. Como el propio casco antiguo del pueblo, escondido entre las nuevas zonas residenciales, o un molino papelero que todavía funciona. No muy lejos, en Mediona, tienen Vds.  el castillo de Mediona, en un entorno natural muy bonito. Y recuerden dar una vuelta por el Penedés y visitar alguna cooperativa donde saborear buen vino.

Novembre 11, 2009 Publicat per joanmolar | Penedés, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara