Sortides familiars

Salidas en família

Manresa

manresa

Manresa és una de les grans ciutats de Catalunya. De la Catalunya interior. Sovint passem per Manresa, o prop de Manresa, però no ens aturem. Manresa està ben col·locada. Està camí del túnel del Cadí, que ens porta a la Cerdanya. Està camí de Cardona o Solsona, el cor verd de Catalunya. Està al mig de l’eix transversal, entre Lleida i Girona. Però sempre està per on passem. És fàcil d’entendre… quí vol anar a Manresa?. A fer-hi què?. Doncs hi ha mil raons per anar a Manresa. Potser no a l’estiu, que fa molta calor, però Manresa pot ser un bon lloc per passar un dia, o un cap de setmana, a la primavera, o a l’hivern, per exemple. Manresa te una Seu. Una seu que no és una catedral, ni te bisbe. De tota manera fa molta patxoca. (Vegeu la foto). I fa tanta patxoca, i és tan bonica, que mereix ser una catedral. I ho és: una Seu. Obra mestre del gòtic català, acull dins seu magnífiques obres d’art, sobretot pintura gòtica catalana. També heu de visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca com poques al nostre país, tan escàs d’aquest art, injustament denostat. Heu vist la Cova de Sant Ignasi?. Doncs hauríeu de visitar-la. Us impressionarà. També hi ha un barri antic, amb un pont medieval damunt el riu Cardener, places i carrers amb regust. Manresa poseeix molts edificis modernistes, visitables i bonics. En l’apartat natura Manresa, tot i que no us ho cregeu, va molt ben servida. No la pròpia ciutat, és clar, sinó els seus voltants inmediats. Parlem del Parc de l’Agulla, amb el seu llac, dipòsit gegantí de les aigües de la ciutat, adaptat als usos lúdics. I ja que parlem d’aigua parlem del parc de la sèquia, i de la sèquia mateixa, que abastí del preciat líquid la Manresa antiga i provocà, indirectament, el miracle de la misteriosa llum, que donà orígen a la festa. Si us agraden els minerals, a nosaltres ens encanten, teniu un museu mineralògic, dels millors de Catalunya a l’Universitat. Però si us parlem de manresa a principis de novembre és perquè us volem presentar una gran fira d’espectacles al carrer: Mediterrània. A Manresa es donen cita els millors grups de teatre i animació. Grups que, més tard, trobareu per les places dels pobles, en les festes majors. És un cap de setmana ideal pels infants. Desenes de funcions, en locals i pagant, però pagant poca cosa, o bé pels carrers de Manresa, de franc. Aprofiteu per donar un volt per les viles properes a Manresa: Súria, amb el seu casc antic medieval, Cardona, amb la mina de sal, el castell i el seu vilar rural, un lloc on podeu pensar per anar a dormir i menjar. De fet, nosaltres no hem dormit mai a Manresa ciutat, però us deixem la web d’allotjaments, on n’hi ha per parar un tren. Alguns semblen fantàstics. Nosaltres, si anem per la zona, mengem a Cardona, al Bremon, que també és un hotel de pel·lícula, o al Petit Perico, al carrer Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Però a Manresa també hi ha molta oferta.

Manresa es una de las grandes ciudades de Cataluña. De la Cataluña interior. A menudo pasamos por Manresa, o cerca de Manresa, pero no nos paramos. Manresa está bien colocada. Está camino del túnel del Cadí, que nos lleva a la Cerdanya. Está camino de Cardona o Solsona, el corazón verde de Cataluña. Está en medio del eje transversal, entre Lleida y Girona. Pero siempre está por donde pasamos. Es fácil de entender … ¿quién quiere ir a Manresa?. ¿Para hacer qué?. Pues hay mil razones para ir a Manresa. Quizás no en verano, porque hace mucho calor, pero Manresa puede ser un buen lugar para pasar un día o un fin de semana, en primavera, o en invierno, por ejemplo. Manresa tiene una Seo. Una seo que no es una catedral, ni tiene obispo. De todos modos mola mogollón. (Véase la foto). Y es tan bonita, que merece ser una catedral. Y lo es: una Seo. Obra maestra del gótico catalán, acoge en su interior otras magníficas obras de arte, sobre todo pintura gótica catalana. También debeis visitar la Manresa jesuítica, ignaciana. Barroca como pocas en nuestro país, tan escaso de este arte, injustamente denostado. ¿Habéis visto la Cueva de San Ignacio?. Pues deberíais visitarla. Os impresionará. También hay un barrio antiguo, con un puente medieval sobre el río Cardener, plazas y calles con sabor. Manresa posee muchos edificios modernistas, visitables y bonitos. En el apartado naturaleza Manresa, aunque no se lo crean, está muy bien servida. No la propia ciudad, claro, sino sus alrededores inmediatos. Hablamos del Parque de l’Agulla, con su lago, depósito gigantesco de las aguas de la ciudad, adaptado a usos lúdicos. Y ya que hablamos de agua hablemos del parque de la acequia, y de la acequia misma, que aporta el preciado líquido a la ciudad, y provocó indirectamente, el milagro de la misteriosa luz, que dio origen a la conocida fiesta. Si os gustan los minerales, a nosotros nos encantan, teneis un museo mineralógico, de los mejores de Cataluña, en la Universidad. Pero si os hablamos de Manresa a principios de noviembre es porque os queremos presentar una gran feria de espectáculos en la calle: Mediterránea. En Manresa se dan cita los mejores grupos de teatro y animación. Grupos que, más tarde, encontrarán ustedes por las plazas de los pueblos, en las fiestas mayores. Es un fin de semana ideal para los niños. Decenas de funciones, en locales y pagando, pero pagando poco, o bien por las calles de Manresa, gratis. Aproveche para dar una vuelta por las villas cercanas a Manresa: Súria, con su casco antiguo medieval, Cardona, con la mina de sal, el castillo y su vilar rural, un lugar donde se puede pensar para ir a dormir y comer. De hecho, nosotros no hemos dormido nunca en Manresa ciudad, pero os dejamos la web de alojamientos, donde los hay para parar un tren. Algunos parecen fantásticos. Nosotros, si vamos por la zona, comemos en Cardona, en el Bremon, que también es un hotel de película, o el Petit Perico, en la calle Cambres 20, tel: 93 868 41 31. Pero descudad, en Manresa también hay mucha oferta.

Octubre 30, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Bages, Hotels, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Reims

Reims

La ciutat on es coronaven els reis de França, en una catedral gòtica, potser la més bonica del món, és Reims. La vila del xampany, del francés, és Reims. Voleu alguna raó més per visitar-la?. No us caldran. Reims és només això, xampany i la seva catedral gòtica, esplèndida. Amb uns vitralls que us faran alucinar. I ja n’hi ha prou. Però el que molts no saben és que Reims abans de fer la catedral ja havia bastit una de les més grans basíliques i abadies romàniques de França. Una joia que donà el nom a la ciutat i que cal veure també: Saint Remy. O el maravellós palau de Tau, residència dels arquebisbes. I donat que Champagne no és només una beguda, sinó la regió que li dona el nom, heus ací que teniu tota una regió per veure detalladament: La Champagne. Desenes de pobles, viles i ciutats, esglèsies, castells a la vostra disposició. No podeu deixar de visitar, per exemple, Troyes o Langres. Reims és molt més que xampany i una catedral. Aneu-hi i veureu. Nosaltres varem dormir a l’hotel Porte de Mars, clàssic, molt cèntric. Però totes les cadenes tenen hotel a Reims: Ibis, Holiday Inn, Novotel…

La ciudad donde se coronan los reyes de Francia, tiene una catedral gótica, quizás la más bonita del mundo, y es Reims. La villa del champán, del francés, es Reims. ¿Desea alguna razón más para visitarla?. No le harán falta. Reims es sólo eso, champán y su catedral gótica, espléndida. Con unos vitrales que le harán alucinar. Y ya basta con eso. Pero lo que muchos no saben es que Reims antes de construir la catedral ya había construido una de las más grandes basílicas y abadías románicas de Francia. Una joya que dio el nombre a la ciudad y que hay que ver también: Saint Remy. O el maravilloso Palacio de Tau, residencia de los arzobispos. Y dado que Champagne no es sólo una bebida, sino la región que le da el nombre, he aquí que tienen toda una región para verla en detalle: La Champagne. Decenas de pueblos, villas y ciudades, iglesias, castillos a su disposición. No pueden dejar de visitar, por ejemplo, Troyes o Langres. Reims es mucho más que champán y una catedral. Vaya allí y lo verá. Nosotros dormimos en el hotel Porte de Mars, clásico, muy céntrico. Pero todas las cadenas tienen hotel en Reims: Ibis, Holiday Inn, Novotel …

Juny 12, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Chartres

Chartres

Chartres és l’altra de les grans catedrals gòtiques franceses. Junt amb Amiens i Reims formen la tríada capitolina de les maravelles. Altres catedrals franceses són esplèndides també, però els vitralls d’aquestes tres són espectaculars. I els de Chartres, us ho podem assegurar, no us decepcionaran. A més, Chartres, està a prop de París, a prop de la ruta possible pels castells del Loira. I és una ciutat petita, sense un tràfic intens, tranquil·la. A més de la catedral i els seus vitralls, podeu caminar per tots els barris medievals: per la place de la Poissonnerie, amb cases dels segles XVI i XVII, com l’anomenada “maison du Saumon”. Algunes tenen entramats de fusta i escultures. També teniu a l’abast una munió d’esglèsies. Algunes romàniques, altres gòtiques, com Saint Pierre, amb bons vitralls també. Chartres pot ser una bona escapada si us esteu de vacances a París o EuroDisney. A Chartres trobareu les grans cadenes que admeten infants a les habitacions, com els Novotel, o els B&B hotels. També els Ibis o els Kiriad. Si us agrada el càmping en teniu dos de magnífics: Les Bords de l’Eure i Le Bois Fleuri.

Chartres es la otra de las grandes catedrales góticas francesas. Junto con Amiens y Reims forman la tríada Capitolina de las maravillas. Otras catedrales son espléndidas también, pero los vitrales de estas tres son espectaculares. Y los de Chartres, se lo podemos asegurar, no les decepcionarán. Además, Chartres, está cerca de París, cerca de la ruta posible por los castillos del Loira. Y es una ciudad pequeña, sin un tráfico intenso, tranquila. Además de la catedral y sus vidrieras, puede caminar por sus barrios medievales: por la place de la Poissonnerie, con casas de los siglos XVI y XVII, como la llamada “maison du Saumon”. Algunas tienen entramados de madera y esculturas. También teneis multitud de iglesias. Algunas románicas, góticas otras, como Saint Pierre, con buenos vitrales también. Chartres puede ser una buena escapada si se está de vacaciones en París o EuroDisney. En Chartres encontrareis las grandes cadenas que admiten niños en las habitaciones, como los Novotel, o los B & B hoteles. También los Ibis o los Kiriad. Si os gusta el camping tiene dos magníficos: Las Bords del Eure y Le Bois Fleuri.

Juny 12, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Hotels, París, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Tortosa

tortosa

Qui pot afirmar que coneix Tortosa bé?. Qui pot dir que ja ho ha vist tot de Tortosa. És molt difícil. Tortosa és la cinquena capital del Principat de Catalunya. La capital del sur. La capital de la cinquena província. Una ciutat àrab, embruixadora, amb aquell ambient màgic de les terres que ja toquen a l’orient. Tortosa no està gaire lluny, només són 160 kms, un parell d’hores de Barcelona, per bona autopista. Podeu parar-hi camí de València, o de Múrcia. Però és millor que hi aneu com a destí. Un bon cap de setmana a Tortosa, visitant la ciutat però també els voltants. A Tortosa no podeu deixar de veure la Seu, gòtica, magnífica, amb uns retaures que mai hauríeu imaginat que poguèssin ser allà. Amb el seu claustre. O la capella de la Verge de la Cinta, renaixentista, barroca, esplèndida. O el Call jueu, o els Reials Col·legis, (a la foto), joiells renaixentistes de Catalunya. O, dalt del turó, dominant la ciutat, la Suda. El castell àrab convertit en parador de turisme. Amb unes vistes de fàbula damunt la ciutat, la vega i el riu. I, és clar, lo riu. L’Ebre. L’Ebre poderòs, plàcid, gras, o bé, potser, impetuòs, amenaçador, travessant la vila. Passejeu per Tortosa. Aneu al parc, recorregueu el casc antic, degradat, però rehabilitant-se. Ferit de tants anys i tanta gent que ha vingut a quedar-s’hi. I pels voltants la natura: el delta de l’Ebre amb els seus espais infinits. Els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic i diferent. Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan, Alcanar i la seva platja, L’Ametlla i les seves cales desconegudes. Feu en bici la via verda més bonica d’Espanya. Tot a menys de mitja hora de Tortosa. Dormiu al parador. O a l’hotel Corona. I per dinar aneu al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla. Un darrer consell: si no us corre pressa, podeu anar a Tortosa en ocasió de les seves festes del Renaixement, pel Juliol. Cada any són més boniques, amb més actuacions, amb més teatre, amb més brillantor. I més pensades per la canalla. Tota una ciutat rememora la seva època daurada, el moment àlgid de la seva història, i ho fa amb moltes ganes. No us les perdeu. De cor us les recomanem.

¿Quién puede afirmar que conoce bién Tortosa?. ¿Quién puede decir que ya lo ha visto todo de Tortosa?. Es muy difícil. Tortosa es la quinta capital del Principado de Cataluña. La capital del sur. La capital de la quinta provincia. Una ciudad árabe, embrujadora, con ese ambiente mágico de las tierras que ya tocan el oriente. Tortosa no está muy lejos, sólo son 160 kms, un par de horas de Barcelona, por buena autopista. Puede parar allí camino de Valencia o de Murcia. Pero es mejor que vaya allí como destino final. Un buen fin de semana en Tortosa, visitando la ciudad pero también los alrededores. En Tortosa no puede dejar de ver la Catedral, gótica, magnífica, con unos retablos que nunca habría imaginado que pudieran estar allí. Con su claustro. O la capilla de la Virgen de la Cinta, renacentista, barroca, espléndida. O el barrio judío, o los Reales Colegios, (en la foto),  joias renacentistas de Cataluña. O, en la colina, dominando la ciudad, la Suda. El castillo árabe convertido en parador de turismo. Con unas vistas de fábula sobre la ciudad, la vega y el río. Y, claro, el río. El Ebro. El Ebro poderoso, plácido, graso, o bien, quizás, impetuoso, amenazador, atravesando la villa. Pasead por Tortosa. Id al parque, recorred su casco antiguo, degradado, pero rehabilitandose. Herido de tantos años y tanta gente que ha venido para quedarse. Y en los alrededores la naturaleza: el delta del Ebro con sus espacios infinitos. Los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único y diferente. Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan, Alcanar y su playa, L’Ametlla y sus calas desconocidas. Haga en bici la vía verde más bonita de España. Todo a menos de media hora de Tortosa. Duerma al parador. O en el hotel Corona. Y para comer vayan al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en l’Ametlla. Un último consejo: si no os corre prisa, podéis ir a Tortosa con ocasión de sus fiestas del Renacimiento, por Julio. Cada año son más bonitas, con más actuaciones, con más teatro, con más brillo. Y más pensadas para los niños. Toda una ciudad rememora su época dorada, el momento álgido de su historia, y lo hace con muchas ganas. No te las pierdas. De corazón os las recomendamos.

Juny 10, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Ebre, Hotels, Parcs Naturals, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Obarra

obarra

La ruta que porta fins el bonic monestir romànic d’Obarra la segueix poca gent. És una ruta alternativa a les carreteres que porten de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. És una ruta que fa molta més volta, però que us recomanem perquè pot estar justificada pel seu altíssim interès històric i natural. Es tracta d’arribar-se a Lleida i Benabarri, i anar després cap a Graus. La visita a Graus, amb el seu santuari de la Peña i la seva excepcional plaça major, ja val la pena. També podeu dinar o comprar embotit del bo, i bon formatge artesà, a Casa Melsa. Continueu després cap a Vielha des de Graus, remuntant la Vall d’Isàbena. Parada obligada a Roda de Isàbena, antiquíssima seu episcopal, que conserva la seva catedral romànica, el claustre i els carrers plens de sabor. Continueu cap a Vielha. Abans d’arribar a Bonansa, abans de ficar-vos en els preciosos engorjats de la capçalera de l’Isàbena, a mà dreta trobareu aquesta esglèsia prioral, únic record del monestir d’Obarra. En acabar la visita podeu continuar fins Bonansa i Vilaller, i d’aquí a la Vall d’Aran. Si esteu cansats de fer sempre la mateixa ruta, aquesta us obrirà nous horitzons. A costa, això si, de fer més kilòmetres i mes voltes. No volem enganyar-vos. Ara bé, el paisatge i els monuments que veureu, bé s’ho valen. Nosaltres no hem dormit a la zona, però hi ha bones cases rurals, i una hospederia.

La ruta que lleva hasta el bonito monasterio románico de Obarra la sigue poca gente. Es una ruta alternativa a las carreteras que llevan de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. Es una ruta que da mucha más vuelta, pero que os recomendamos porque puede estar justificada por su altísimo interés histórico y natural. Se trata de llegar a Lérida y Benabarri, e ir después hacia Graus. La visita a Graus, con su santuario de la Peña y su excepcional plaza mayor, ya merece la pena. También puede comer o comprar embutido del bueno, y buen queso artesano, en Casa Melsa. Continúe después hacia Vielha desde Graus, remontando el Valle de Isábena. Parada obligada en Roda de Isábena, antiquísima sede episcopal, que conserva su catedral románica, el claustro y las calles llenas de sabor. Continúe hacia Vielha. Antes de llegar a Bonansa, antes de meterse en los preciosos desfiladeros de la cabecera del Isábena, a mano derecha encontrará esta iglesia prioral, único recuerdo del monasterio de Obarra. Al acabar la visita puede continuar hasta Bonansa y Vilaller, y de allí ir hasta la Vall d’Aran. Si estáis cansados de hacer siempre la misma ruta, esta os abrirá nuevos horizontes. A costa, eso sí, de hacer más kilómetros y dar más vueltas. No queremos engañaros. Ahora bien, el paisaje y los monumentos que veréis, lo valen. Nosotros no hemos dormido en la zona, pero hay buenas casas rurales, y una hospedería en Roda.

Maig 16, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Natura, Romànic, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Roda de Isabena

isabena

El vall de l’Isabena va ser el bressol del bisbat de Roda, posteriorment convertit en Lleida i Barbastre-Montsó. Aquesta recóndita terra regada pel riu Isábena no ha canviat gaire d’aquells temps ençà. La vila de Roda d’Isabena, seu del totpoderòs bisbe, s’alça al mig de la vall, dalt d’un turó coronat per l’impressionant catedral romànica de Roda. El conjunt és espectacular: un temple magnífic, amb una cripta espectacular, un claustre molt bonic i tot un seguit de dependències eclesials de primera línia. L’art que encara conserva, després del robatori sacríleg d’Èric el Belga, és monumental, tot i ser una mínima part del que tenia: pintures, escultures, llibres, objectes preciosos. Tot això ara sobta molt de trobar-ho en un poblet diminut, en una vall oblidada i amagada, perduda fora dels espais més utilitzats en aquest segle XXI, sinó se sap la veritable història i importància d’aquesta vila medieval tan ben conservada. Pujeu fins Roda des de Benabarri, o des de Graus remuntant l’Isàbena. Després d’admirar aquest tresor amagat podeu seguir camí cap a la vall d’Arán per una ruta molt bonica, amb unes gorges naturals molt impressionants. Passareu pel monestir romànic d’Obarra, una altra joia ben desconeguda, abans d’arribar prop de Vilaller i el Pont de Suert, passat Bonansa. No hem dormit mai a la zona, només hi hem passat, però hi ha bons restaurants i bones cases rurals. A Roda mateix teniu una de les famoses “Hospederias de aragón“. I dins del refetor de la mateixa catedral funciona el seu restaurant medieval, únic per la seva ubicació, i molt reconegut.

El valle del Isabena fue la cuna del obispado de Roda, posteriormente convertido en Lérida y Barbastro-Monzón. Esta recóndita tierra regada por el río Isábena no ha cambiado mucho desde aquellos tiempos. La villa de Roda de Isabena, sede del todopoderoso obispo, se alza en medio del valle, sobre un cerro coronado por la impresionante catedral románica de Roda. El conjunto es espectacular: un templo magnífico, con una cripta espectacular, un claustro muy bonito y toda una serie de dependencias eclesiales de primera línea. El arte que aún conserva, tras el robo sacrílego de Eric el Belga, es monumental, a pesar de ser una mínima parte de lo que tenía: pinturas, esculturas, libros, objetos preciosos. Todo eso ahora sorprende mucho encontrarlo en un pueblo diminuto, en un valle olvidado y escondido, perdido y  fuera de los espacios más utilizados en este siglo XXI, sino se conoce la verdadera historia e importancia de esta villa medieval tan bien conservada. Llegad hasta Roda desde Benabarri, o desde Graus remontando el Isábena. Después de admirar este tesoro escondido puedes seguir camino hacia la Vall d’Arán por una ruta muy bonita, con unas gargantas naturales muy impresionantes. Pasaras por el monasterio románico de Obarra, otra joya muy desconocida, antes de llegar cerca de Vilaller y el Pont de Suert, pasado Bonansa. No hemos dormido nunca en la zona, sólo hemos pasado, pero hay buenos restaurantes y buenas casas rurales. En Roda mismo tiene una de las famosas “Hospederías de Aragón “. Y dentro del refectorio de la misma catedral funciona su restaurante medieval, único por su ubicación, y muy reconocido.

Maig 4, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Aran, Art, Hotels, Museus, Natura, Ribagorça, Romànic, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Palencia

palencia

La bella desconocida és el nom de la catedral de Palència, però també ho podria ser  de tota la ciutat. Perquè Palència està sola, allà al mig de Castella i ningú recorda haver-hi anat, ni haver-hi estat, ni tant sols haver-hi passat. I, en canvi, Palència és molt bonica i, sobretot, molt natural. La catedral és magnífica. Nosaltres hi varem ser per Setmana Santa, i la recordarem per sempre, autèntica, recia, sòbria, impactant. La província també te racons molt poc coneguts i, en canvi, deliciosos, com les seves esglèsies romàniques: com ara Fròmista, les viles medievals, com Carrión de los Condes, o ciutats romanes com Ampúdia. O la joia de les muntanyes que envolten Cervera de Pisuerga. Cims naturals, altíssims, desconeguts.Nosaltres varem dormir a los Jardinillos, un hostal molt bàsic i molt senzillet. Ara però, Palència compta amb un hotel de la cadena AC, tot un luxe!.

La bella desconocida es el nombre de la catedral de Palencia, pero también lo podría ser de toda la ciudad. Porque Palencia está sola, allí en medio de Castilla y nadie recuerda haber ido, ni haber estado, ni siquiera haber pasado. Y, en cambio, Palencia es muy bonita y, sobre todo, muy natural. La catedral es magnífica. Nosotros fuimos en Semana Santa, y la recordaremos para siempre, auténtica, recia, sobria, impactante. La provincia también tiene rincones muy poco conocidos y, en cambio, deliciosos, como sus iglesias románicas: véase Frómista, las villas medievales, como Carrión de los Condes, o ciudades romanas como Ampudia. O la alegría de las montañas que rodean Cervera de Pisuerga. Cimas naturales, altísimas, desconocidas. Nosotros dormimos en los Jardinillos, un hostal muy básico y muy sencillito. Pero ahora, Palencia cuenta con un hotel de la cadena AC, ¡todo un lujo!.

Abril 5, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Castella, Hotels, Natura, llargues | , , , , , | Cap comentari encara

Música al barri gòtic de Barcelona

Heu previst fer alguna cosa aquesta tarda tonta de dissabte o de diumenge?. Els vostres infants s’enfilen per les parets i els convé pendre l’aire?. Doncs aneu al centre de Barcelona i escolteu els músics del barri gòtic!. Sempre hi ha música al barri gòtic. Pels volts de la Catedral: al portal de Sant Iu, (vídeo), a la plaça del Rei, al carrer del Bisbe, a la plaça de sant Felip Neri, a la plaça del Pí… Tota mena de música. Clàssica, guitarra, andina, ètnica, jazz, country. Al portal de l’Àngel, a les Rambles i  voltants sols ser més moderna. A la plaça Reial, molt alternativa, potser massa per una família que passeja. També podeu treure el nas per les esglèsies, on sovint canten corals. Passar la tarda al barri gòtic de Barcelona és una molt bona idea. Quan ja tingueu prou música podreu vagar, admirant palaus i temples, el claustre de la Catedral, amb les seves oques, els carrers medievals i les seves botigues. Mentre ho feu, lluny, ressonaran encara les notes que l’aire transportarà. Tot un plaer!.

¿Ha previsto Vd. hacer algo esta tarde tonta de sábado o de domingo?. ¿Los niños trepan por las paredes y les conviene tomar el aire?. ¡Pues vaya hasta el centro de Barcelona a escuchar a los músicos del barrio gótico. Siempre hay música en el barrio gótico. Alrededor de la Catedral: en el portal de Sant Iu, (vídeo), en la plaza del Rey, en la calle del Obispo, en la plaza de Sant Felip Neri, en la plaza del Pí … Todo tipo de música. Clásica, guitarra, andina, étnica, jazz, country. En el portal de l’Àngel, en las Ramblas y alrededores suele ser más moderna. En la plaza Real, muy alternativa, quizás demasiado para una familia que pasea. También puede mirar que hacen en las iglesias, donde a menudo cantan corales. Pasar la tarde en el barrio gótico de Barcelona es una muy buena idea. Cuando ya tenga suficiente música podrá vagar, admirando los palacios y templos, el claustro de la Catedral, con sus ocas, las calles medievales y sus tiendas. Mientras lo hace, a lo lejos, resonaran aún las notas que el aire transportará. Todo un placer!.

Març 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Barcelona, curtes, medieval | , , , , , , , , , | Cap comentari encara

El Burgo de Osma

burgosma

A Sòria, en mig de les terres dures de l’extrem de Castella, s’alça una ciutat poderosa, el Burgo de Osma. De la seva importància en donen fe les ruines d’Osma i Uxama, amb el castell, però sobretot la imponent catedral, amb una torre de pel·lícula, (a la foto). El Burgo és la segona ciutat de l’oblidada província de Sòria. Te, però poquíssims habitans, però encara avui en dia, el seu caràcter imposa. Hi trobareu carrers medievals, plaça major, porxos, palaus, un riu, el pont, muralles i la catedral, amb el seu claustre i el seu museu. No podeu perdre-us la visita de El Burgo. Hi arribareu des de Saragossa, fent cap primer a Sòria, o des de la A2 per Calatauyd, i via Berlanga de Duero, o des de l’A2 també per Medinaceli. Del Burgo de Osma abastareu tota la comarca. Us esperen castells com el de Gormaz, o Berlanga. Espais naturals com rio Lobos. Poblets medievals com Catalañazor. Perdeu-vos per les terres de Sòria. Podeu dormir molt bé en l’hotel Virrei Palafox, tan recio com la pròpia ciutat.

En Soria, en medio de las tierras duras del extremo este castellano, se levanta una ciudad poderosa, el Burgo de Osma. De su importancia dan fe las ruinas de Osma y Uxama, con el castillo, pero sobre todo la imponente catedral, con una torre de película, (en la foto). El Burgo es la segunda ciudad de la olvidada provincia de Soria. Tiene poquísimos habitantes, pero aún hoy en día, su carácter impone. Encontrará en ella calles medievales, una plaza mayor, porches, palacios, un río, el puente, murallas y la catedral, con su claustro y su museo. No puede perder a usted la visita de El Burgo. Se llega desde Zaragoza, haciendo camino hacia Soria, o desde la A2 por Calatauyd, y vía Berlanga de Duero, o desde la A2 también, pero por Medinaceli. Del Burgo de Osma abarcareis toda la comarca. Os esperan castillos como el de Gormaz, o Berlanga. Espacios naturales como el de rio Lobos. Pueblos medievales como Catalañazor. Perderos por las tierras de Soria. Puede dormir muy bien en el hotel Virrey Palafox, tan recio como la propia ciudad.

Març 6, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Castella, Hotels, Natura, llargues, medieval | , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Elna

elna

Elna s’ha posat molt de moda arran del coneixement de l’heroïsme de les infermeres que, durant la guerra mundial, donaren atenció a la maternitat d’aquesta ciutat, a les dones exilades repúblicanes i els seus nadons. Però Elna mereix una visita a banda d’una possible ruta de l’exili republicà. Elna és una bonica petita ciutat que te una catedral molt bonica i un claustre que cal veure. A més, tot arribant a Elna, podeu parar a qualsevol dels poblets mediterrànis de la Costa Vermella. Colliure, Banyuls, Port Vendres… tots us rebran amb aigües netes, paisatges d’ensomni i monumentalitat. Pujeu cap al nord i passeu la ratlla fronterera amb França. Les terres catalanes del nord no són gaire lluny. I si volteu per allà, no us oblideu de parar a la humil Elna. Si voleu menjar i dormir podeu probar el “Cara al Sol”, de la prestigiosa cadena “Logis de France”, que ens han recomanat, parlant-ne molt bé. Nosaltres no hem dormit a França perquè veniem de l’hotel Mediterraneo de Roses, que també està molt bé, amb piscines, una de coberta, i molt de parc pels infants i bones habitacions.

Elna se ha puesto muy de moda a raíz del conocimiento del heroísmo de las enfermeras que, durante la guerra mundial, dieron atención en la maternidad de esta ciudad, a las mujeres exilades republicanas y sus bebés. Pero Elna merece una visita aparte de una posible ruta del exilio republicano. Elna es una bonita pequeña ciudad que tiene una catedral muy bonita y un claustro que hay que ver. Además, yendo a Elna, puede parar en cualquiera de los pueblos mediterráneos de la Cote Vermeille. Colliure, Banyuls, Port Vendres … todos le recibirán con aguas limpias, paisajes de ensueño y monumentalidad. Suban hacia el norte y pasen la raya fronteriza con Francia. Las tierras catalanas del norte no estan muy lejos. Y si deciden dar vueltas por allí, no se olviden de parar en la humilde Elna. Si quiere comer y dormir puede probar el “Cara al Sol”, de la prestigiosa cadena “Logis de France”, que nos han recomendado, hablando muy bien de él. Nosotros no hemos dormido en Francia porque veníamos del hotel Mediterraneo de Rosas, que también está muy bien, con piscinas, una cubierta, y mucho parque para los niños y buenas habitaciones.

Març 6, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Catalunya, França, Platges, llargues, medieval | , , , , , , | Cap comentari encara