Sortides familiars

Salidas en família

Torroella i la fira

Quan una fira arriba a la 616èna edició és que podem parlar d’una fira consolidada. La fira de Sant Andreu, a Torroella de Montgrí, és una fira ben consolidada. I no ens estranya gens. No és habitual que una fira ocupi tot una vila, una vila gran, com Torroella. I tampoc és habitual que hi hagi més d’una fira en una diada. A Torroella n’hi ha diverses: fira de gossos d’atura, fira de mostres, trobades, fira del cavall, exposició. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons de pit, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors.

Cuando una feria llega a la 616 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Novembre 20, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Girona, Hotels, Platges, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Aplec de Santa Caterina del Montgrí

L’aplec de Santa Caterina te una tradició centenària a Torroella de Montgrí, i als pobles que envolten aquest massís. La Vall de Santa Caterina es troba al vessant nord del Montgrí, amagada darrera l’alta penya, amb accés per Ullà o Bellcaire d’Empordà, o fins per Sobrestany. Dins de la vall, al peu del Castell, trobareu la gran ermita de Santa Caterina. Al seu voltant es celebra l’aplec. L’Aplec de Santa Caterina és una cita ineludible pels que agraden de la germanor festiva i lúdica. Al matí els peregrins arriben a l’ermita i toquen la campana. Més tard, amig matí hi ha ofici solemne. Acabat comença el dinar, que cal portar de casa. Es fa foc a l’àrea senyalada a tocar de l’esglèsia. Es veu, es canta i es riu. A la tarda la tradició mana enfilar-se fins l’altiu castell de Montgrí, (a la foto). La vista és esplèndida. Tot això passa el tercer cap de setmana de novembre, just abans de la fira de Sant Andreu, a Torroella. És com l’aperitiu. Aprofiteu la diada per visitar l’ermita i el castell. Una excursió familiar clàssica. També podeu passar el cap de setmana i visitar Torroella, l’Estartit i agafar la barca que rodeja les illes Medes. Una altra excursió clàssica molt bonica i familiar. Tot l’Empordà està al vostre abast: Peratallada, Verges, Pals… no us el deixeu perdre. Per dormir podeu anar a la Fonda Mitjà, a Torroella. Bona cuina senzilla i cassolanan i habitacions amb cara i ulls. L’hotel El Molí del Mig és un dels millors de l’Empordà. Habitacions per bones butxaques.

La romería de Santa Catalina tiene una tradición centenaria en Torroella de Montgrí, y en los pueblos que rodean este macizo. El valle de Santa Catalina se encuentra en la vertiente norte del Montgrí, escondida detrás de la alta peña, con acceso por Ullà o Bellcaire d’Empordà, o hasta por Sobrestany. Dentro del valle, al pie del Castillo, encontrará la gran ermita de Santa Catalina. A su alrededor se celebra la romería. La Romería de Santa Catalina es una cita ineludible para los que gustan de la hermandad festiva y lúdica. Por la mañana los peregrinos llegan a la ermita y tocan la campana. Al mediodia hay misa solemne. Acabada esta comienza la comida en el campo, que hay que traer de casa. Se puede hacer  fuego en el área señalada al lado de la iglesia. Se bebe, se canta y se ríe. Por la tarde la tradición manda trepar hasta el altivo castillo de Montgrí, (en la foto). La vista es espléndida. Todo esto pasa el tercer fin de semana de noviembre, justo antes de la feria de Sant Andreu, en Torroella. Es como el aperitivo. Aproveche el día para visitar la ermita y el castillo. Una excursión familiar clásica. También puede pasar el fin de semana y visitar Torroella, l’Estartit y coger la barca que rodea las islas Medes. Otra excursión clásica muy bonita y familiar. Todo el Empordà está a su alcance: Peratallada, Verges, Pals … no se lo pierda. Para dormir podéis ir a la Fonda Mitjà, en Torroella. Buena cocina sencilla y habitaciones de buen ver. El Hotel El Molí del Mig es uno de los mejores del Empordà. Habitaciones para buenos bolsillos.

Novembre 19, 2009 Publicat per joanmolar | Empordà, Hotels, Natura, festes, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Castellcir

Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.

Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.

Novembre 14, 2009 Publicat per joanmolar | Hotels, Museus, Natura, Osona, Vallés, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Can Miravitges

miravitges

Els voltants de Barcelona, i dels municipis limítrofs, estan plens de racons on encara podem respirar altres temps. Malgrat estar no gaire lluny d’autopistes, carreteres i grans equipaments, han preservat, no se sap ben bé com, un ambient apacible, rural i fins bucòlic. Aquest és el cas de les rieres que devallen de la serralada litoral, a Badalona. Un clar exemple pot ser Can Miravitges i els seus entorns. Can Miravitges és una esplèndida masia del segle XVIII, amb arrels molt més antigues, situada a la Riera de Canyadó i Pomar, al congost per on surten les aigues que s’arreplegen als petits cims i turons que envolten l’Hospital Germans Trias, popularment anomenat Can Ruti, ara part del parc natural de la Serra de marina. I és justament per l’accés a aquest hospital, des de la B-20, per on trobareu el camí que us portarà fins aquesta masia. Costa de veure, però en el pronunciat revolt de pujada a l’hospital, just al costat de la gran pedrera del Turó d’en Boscà, arranca un camí, ample i ben cuidat. Deixeu el cotxe allà mateix o, encara millor, als carrers sota el turó, al barri de Bonavista, i pugeu a peu. L’aparcament és molt limitat, i el camí força estret. O arribeu-vos fins l’hospital i baixeu a peu seguint la riera, ombrívola i bonica, fins Can Miravitges. La casa conserva totes les estances intactes. Podeu admirar-ne la capella, la bassa de reg, les estances, la cuina i les bodegues. Ara està en obres, però ben aviat es mostrarà en tot el seu esplendor. El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca del pintor Antoni Ros i Güell. Des del Museu de Badalona organitzen sortides els caps de setmana. Podeu afegir-vos-hi. També els verals de la masia són molt bonics. Teniu altes cases de pagés i fins un castell, Godmar, convertit avui en un golf, pitch and putt, on podeu iniciar-vos en aquest esport. Al vei turó d’en Boscà hi ha un assentament iber molt notable, i gaudireu de vistes damunt tota la comarca, fins més enllà de Montjuic. Hi ha múltiples possibilitats de rutes a peu, o en bici, totes molt senzilles. La més adequada amb infants és, potser, remuntar la riera passant per la font de Pop, fins l’àrea de pic-nic de Can Ruti. Un lloc sense pretensions en fi, només per passar-hi un parell d’hores, una matinal amable d’hivern amb la canalla, a poques passes de la gran ciutat. Possibilitat de pujar-hi molt fàcilment amb trasport públic, fent servir una de les moltes línies de bus que pugen a la residència hospitalària Germans Trias. Podeu dinar de pic-nic o anar a algun dels restaurants propers. Hi ha dos clubs de tennis, el de Badalona i el del Mas Ram, molt propers tots dos, que ofereixen bons menús a preus molt asequibles en un ambient agradable. Fins podeu jugar a tennis o fer servir la piscina, si és l’estiu.

Los alrededores de Barcelona, y de los municipios limítrofes, están llenos de rincones donde todavía podemos respirar otros tiempos. A pesar de estar no muy lejos de autopistas, carreteras y grandes equipamientos, han preservado, no se sabe muy bien cómo, un ambiente apacible, rural y hasta bucólico. Este es el caso de los arroyos que descienden de la cordillera litoral, en Badalona. Un claro ejemplo puede ser Can Miravitges y sus entornos. Can Miravitges es una espléndida masía del siglo XVIII, con raíces mucho más antiguas, situada en la Riera de Canyadó y Pomar, en el desfiladero por donde salen las aguas que se recogen en los pequeños picos y colinas que rodean el Hospital Germans Trias, popularmente llamado Can Ruti, ahora parte del parque natural de la Sierra de Marina. Y es justamente por el acceso a este hospital, desde la B-20, por donde encontraréis el camino que os llevará hasta esta masía. Cuesta de ver, pero en el pronunciado ascenso en curva de subida en el hospital, justo al lado de la gran cantera del Turó d’en Boscà, arranca un camino, ancho y bien cuidado. Deje el coche allí mismo o, mejor aún, en las calles del barrio de Bonavista, justo bajo la colina. Suban a pie. El aparcamiento es muy limitado, y el camino bastante estrecho. O acercaos hasta el hospital y bajad a pie siguiendo la riera, sombría y hermosa, hasta Can Miravitges. La casa conserva todas las estancias intactas. Puede admirar la capilla, la balsa de riego, las habitaciones, la cocina y las bodegas. Ahora está en obras, pero muy pronto se mostrará en todo su esplendor. El recorrido incluye el estudio del famoso pintor Antoni Ros i Güell. Desde el Museo de Badalona organizan salidas los fines de semana. Puede añadirse a una de ellas. También los alrededores de la masía son muy bonitos. Tiene casas de payés y hasta un castillo, Godmar, convertido hoy en un golf, pitch and putt, donde podrán iniciarse en este deporte. En la vecina colina d’en Boscà hay un asentamiento íbero muy notable, y disfrutará de vistas sobre toda la comarca, hasta más allá de Montjuic. Existen múltiples posibilidades de rutas a pie o en bici, todas muy sencillas. La más adecuada con niños es, quizás, remontar el arroyo pasando por la fuente de Pop, hasta el área de picnic de Can Ruti. Un lugar sin pretensiones en fin, sólo para pasar un par de horas, una matinal amable de invierno con los niños, a pocos pasos de la gran ciudad. Posibilidad real de subir muy fácilmente con trasporte público, utilizando una de las muchas líneas de bus que ascienden hasta la residencia hospitalaria Germans Trias. Puede comer de pic-nic o ir a alguno de los restaurantes cercanos. Hay dos clubes de tenis, el de Badalona y el del Mas Ram, muy cercanos ambos, que ofrecen buenos menús a precios muy asequibles en un ambiente agradable. Hasta puede jugar al tenis o utilizar la piscina, si es verano.

Novembre 8, 2009 Publicat per joanmolar | Barcelona, Natura, Parcs Naturals, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Balaguer

Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.

Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.

Octubre 31, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Urgell, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

La Baronia de Sant Oïsme

Sant Oisme

A tocar del pantà de Camarasa, estratègicament situat a la cruïlla de les rutes d’accés a la Vall d’Àger i al congost de Terradets, s’alça l’antiquíssim poblat de Sant Oïsme. Els cotxes que, atrafejats i veloços, passen per la C-13, a tocar d’aquestes pedres mil·lenàries, no tenen esma de parar. Potser veuen la silueta retallant-se, altiva i poderosa, sobre les aïgues. Potser pensen, per uns segons, “deu èsser bonic”, però la Vall d’Aran, les Valls d’Àneu, Àreu, Ferrera i de Tavascán els criden. Per això són multitud aquells qui, havent fet la ruta des de Barcelona a Tremp per Camarasa, mai han parat en aquest màgic indret. Altres ho han fet per dinar al restaurant que fa de porta d’accés a les ruïnes. Doncs us diem: la propera vegada que pugeu al Pirineu per la carretera que passa per Terradets, ature-vos a la Baronia de Sant Oïsme. Ature-vos-hi pel seu paisatge encisador. Per les vistes damunt el pantà. Per les vistes del Montsec, barrera impresionant de pedra. Per les vistes de la Vall d’Àger. La canònica d’aquesta població s’intueix al fons, entre les brumes. Pareu per donar-vos cinc minuts de descans, i enfileu-vos per l’únic carrer del poble fins arribar a la torre del castell. Podeu pujar fins al capdemunt i gaudir de la panoràmica superba. Feu-vos fotos en cada racó. No oblideu repassar l’esglèsia, petita i cuca, romànica. Amb el seu campanar rudimentari, amb l’encant de les coses senzilles. La Baronia de Sant Oïsme, dormida encara en el seu somni de segles, no ha canviat gens els darrers 800 anys. En perdre el seu sentit defensiu, quedà congelada en la nit dels temps. Ara se’ns mostra intacta, sencera, en ple segle XXI. Per dinar trobareu un bon lloc al restaurant El Doll, Telèfon: 973 455 095. És l’únic del lloc, a peu de carretera, al km 63. Bona taula, bona brasa. També teniu un càmping, ben a prop: el Zodiac, i un alberg rural, El Picarol, al poble de Fontllonga, a pocs kms.

Junto al pantano de Camarasa, estratégicamente situado en el cruce de las rutas de acceso a la Vall d’Àger y el desfiladero de Terradets, se levanta el antiquísimo poblado de San Oïsme. Los coches que, veloces, pasan junto a estas piedras milenarias, no tienen intención de parar. Tal vez ven la silueta recortándose, altiva y poderosa, sobre las aguas. Quizás piensan, por unos segundos, “debe ser bonito”, pero la Vall d’Aran, las de Àneu, Àreu, Ferrera y de Tavascan les llaman. Por eso son multitud los que, habiendo hecho la ruta desde Barcelona a  Tremp por Camarasa, nunca han parado en este mágico lugar. Otros lo han hecho para comer en el restaurante que hace de puerta de acceso a las ruinas. Pues os decimos: la próxima vez que subais al Pirineo por la carretera que pasa por Terradets, parad en la Baronia de Sant Oïsme. Pararos por su paisaje encantador. Por las vistas sobre el pantano. Por las vistas del Montsec, barrera impresionante de piedra. Por sus vistas de la Vall d’Àger. La canónica de esta población se intuye al fondo, entre las brumas. Parad para daros cinco minutos de descanso. Subid por la única calle del pueblo hasta llegar a la torre del castillo. Pueden remontarla hasta el tejado y disfrutar de la panorámica soberbia. Háganse fotos en cada rincón. No olviden repasar la iglesia, pequeña y cuca, románica. Con su campanario rudimentario, con el encanto de las cosas sencillas. La Baronia de Sant Oïsme, dormida aún en su sueño de siglos, no ha cambiado nada en los últimos 800 años. Al perder su sentido defensivo, quedó congelada en la noche de los tiempos. Ahora se nos muestra intacta, entera, en pleno siglo XXI. Para comer encontrará un buen lugar en el restaurante El Doll, Telèfon: 973 455 095. También hay un càmping cerca: el Zodiac, i un alberge rural, El Picarol, en el pueblo de Fontllonga, a pocos kms.

Octubre 29, 2009 Publicat per joanmolar | Pallars, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Castell de Sant Miquel

castellsantmiquel

El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat dalt del seu turó boscós, enrunat, desmuntat, espera una restauració que, potser, mai no arribarà. La vegetació s’ha ensenyorat de les velles pedres. Les alzines creixen al seu voltant, impenetrables. I, tanmateix, la seva torre de l’homenatge encara es veu a la llunyania. Milers d’ulls l’han mirada sense veure-la, tot i que es fa present en l’ski line, del Parc de la Serralada Litoral. Podeu arribar-hi de dues maneres. La més fàcil és anar amb el cotxe, fins a Montornés del Vallés, o des de Barcelona per l’autopista de Mataró fins Alella. Des d’aquestes vil·les cal seguir la carretera B-5002 que uneix les dues poblacions, passant si cal el coll de Font de Cera, que divideix Maresme i Vallés. Cal arribar-se fins prop de la desviació de Vallromanes. Allà trobareu l’entrada al Club de Golf Vallromanes, i de l’urbanització de Can Corbera. Heu de pujar pels camins asfaltats d’aquesta urbanització fins arribar el més alt possible, prop d’una caseta de l’empresa d’aigües Sorea. Molt a prop del Coll de can Corbera. Allà podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins el castell, dalt del turó, són un parell de kms. escassos, però de pujada forta. El camí és estret i està ple de vegetació. Però, per això mateix és esplèndit. L’altra manera de pujar és més llarga, i es fa més tros caminant, però és més bonica i està més ben senyalitzada. Arribeu-vos per la carretera B-5006 de Mollet a  Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta petita població, preneu un camí asfaltat, ben senyalitzat, a l’esquerra, cap a Can Girona. Aparqueu prop d’aquesta casa de colònies. Podeu pujar directament, pel Coll de Can Mercader, seguint el camí ample que va a Montornés, (són uns 3 kms.), o bé fer una volta, molt agradable i bonica, per la Font de la Mercè, pujant després el Coll de can Corbera fins el castell. Potser fareu 5 kms. en total. Evidentment podeu fer una ruta circular, molt més llarga, des de Can Girona. O bé, encara més forta, des de l’estació de tren de Montornés. La ruta més curta és ideal per una primera iniciació al senderisme pel més petits de la casa. Les altres ja les dosificareu vosaltres. Una matinal en plena natura a tocar de Barcelona. En aquesta web hi ha un bon planell de l’excursió.

El castillo de San Miguel domina, desde su limitada altura, una buena parte del Vallès. Encaramado en su cerro boscoso, en ruinas, desmochado, espera una restauración que, tal vez, nunca llegará. La vegetación se ha adueñado de las viejas piedras. Las encinas crecen a su alrededor, impenetrables. Y, sin embargo, su torre del homenaje todavía se ve en la lejanía. Miles de ojos la miran cada dia sin verla, aunque se hace presente en el ski line, de la Serralada de Marina. Puede llegar de dos maneras. La más fácil es ir con el coche, hasta Montornés del Vallés, o desde Barcelona por la autopista de Mataró hasta Alella. Desde estas villas hay que seguir la carretera que une las dos poblaciones, pasando si es necesario el collado de Font de Cera, que divide Maresme y Vallés. Hay que llegar hasta cerca de la desviación de Vallromanes. Allí encontrará la entrada al Club de Golf Vallromanes, y de la urbanización de Can Corbera. Hay que subir por los caminos asfaltados de esta urbanización hasta llegar lo más alto posible, cerca de una caseta de la empresa de aguas Sorea. Muy cerca está el Coll de Can Corbera. Allí puede dejar el coche y seguir a pie hasta el castillo, en lo alto del cerro, son un par de kms. escasos, pero de subida fuerte. El camino es estrecho y está lleno de vegetación. Pero, por eso mismo es espléndido. La otra manera de subir es más larga, y se hace más trozo andando, pero es más bonita y está mejor señalizada. Acercaos por la carretera de Mollet hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta pequeña población, tomad un camino asfaltado, bien señalizado, a la izquierda, hacia Can Girona. Aparque cerca de esta casa de colonias. Pueden subir directamente, por el Coll de Can Mercader, siguiendo el camino ancho que va a Montornés, (son unos 3 kms.), O bien dar una vuelta, muy agradable y bonita, por la Font de la Mercè, subiendo después el Coll de can Corbera hasta el castillo. Quizá haréis 5 kms. en total. Evidentemente podéis hacer una ruta circular, mucho más larga, desde Can Girona. O bien, aún más fuerte, desde la estación de tren de Montornés. La ruta más corta es ideal para una primera iniciación al senderismo para los más pequeños de la casa. Las otras ya las dosificareis vosotros. Una matinal en plena naturaleza junto a Barcelona.

Octubre 27, 2009 Publicat per joanmolar | Natura, Parcs Naturals, Vallés, curtes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

L’ull del Montsec

parcastro

No heu de deixar passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants aquest lloc màgic: el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. L’ull del Montsec està situat al peu d’aquesta muralla gegantina del Pre-Pirineu lleidetà, el Montsec, a les afores de la vila medieval d’Àger. El parc al complert es composa del centre astronòmic, visitable i de divulgació, un parc de telescopis de l’agrupació astronòmica de Sabadell, només per iniciats i socis, i un telescopi de prestigi mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicat a la ciència i la investigació. Però a nosaltres, pares i mares, el que ens interessa és el Parc Astronòmic. Està situat al peu del Montsec, a un parell de kms d’Àger. S’hi puja pel camí, asfaltat, que remunta fins el coll d’Ares. Està molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. Podem dir que resulta fins barata considerant tot el que ofereix el centre. Perquè hi ha un museu, amb dues exposicions, una sobre l’espai i una altra dedicada al Montsec. També un planetari molt bonic, amb sorpresa final, i dos telescopis dins la pertinent cúpula. De dia veureu el Sol. De nit us ensenyaran galàxies, planetes, estels, nebuloses. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. Els monitors són molt amables, experts i didàctics. Tot està pensat per la divulgació de l’espai, l’astronomia i la ciència. Els vostres fills i filles s’ho passaran de fàbula. Vosaltres també. Val la pena fer els 150 kms. que hi ha de Barcelona a Àger. Aneu-hi tot prenent l’A-2 en direcció Tàrrega i Balaguer. A més, no és l’únic reclam turístic que la Vall d’Àger us pot oferir. Teniu el vol sense motor. Arriscats Ícars salten en parapent des de dalt del Montsec. Podeu pujar-hi fins dalt, per una pista asfaltada, per veure’ls sortir. La panoràmica és indescriptible. Mitja Catalunya als vostres peus. Sensació de vertígen tot i tocar de peus a terra. També la vila medieval d’Àger és una petita maravella. Amb la seva canònica de Sant Pere, romànica, maquíssima. Tot i derruida, impressiona. Els carrers i carrerons us transportaran a un altre temps. No lluny d’Àger s’obre el increible congost de Mont Rebeí. El paisatge més espectacular del país, sense cap mena de dubte. Un camí de contrabandistes literalment penjat damunt del pantà de Canelles. Voltors, rapinyaires, molta natura. Boníssimes rutes de senderisme. Ermites encastades a la roca. Grandiositat arreu. I pujant per Balaguer, o tornant, podeu parar al Monestir de les Avellanes, que te una hospederia fantàstica per passar unes nits, i un restaurant fabulós. O bé, si aneu per Camarasa, no oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval miúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca. La Vall d’Àger us espera!

No debeis dejar pasar la oportunidad de visitar con los niños este lugar mágico. El Parque Astronómico de Catalunya, instalado en un marco incomparable, és muy adecuado para la observación del cielo. El llamado Ojo del Montsec está situado al pie de esta muralla gigantesca del Pre-Pirineo leridano, en las afueras de la villa medieval de Àger. El parque al completo se compone del centro astronómico, visitable y de divulgación, un parque de telescopios de la agrupación astronómica de Sabadell, sólo para iniciados y socios, y un telescopio de prestigio mundial: el Joan Oro, no visitable, dedicado a la ciencia y la investigación. Pero lo que nos interesa hoy es el Parque Astronómico. Está situado al pie del Montsec, a un par de kms de Àger, por el camino asfaltado que sube al collado de Ares. Está muy bien indicado y dispone de aparcamiento. La entrada es módica, hasta barata por lo que ofrece el centro: un museo, con dos exposiciones,  una sobre el espacio y otra sobre el Montsec, un planetario muy bonito, con sorpresa final, y dos telescopios. De día verán el sol. De noche les enseñarán galaxias, planetas, estrellas, nebulosas. Horarios de verano hasta la madrugada. Monitores amables, expertos y didácticos. Todo está pensado para la divulgación del espacio, la astronomía y la ciencia. Sus hijos se lo pasarán de fábula. Vale la pena hacer los 150 kms. que hay de Barcelona hasta Àger. Suba tomando la A-2 en dirección Tàrrega y Balaguer. Además, no es el único reclamo turístico que la Vall d’Àger les puede ofrecer. Tienen también el vuelo sin motor. Arriesgados Ícaros saltan en parapente desde lo alto del Montsec. Puede subir, pista asfaltada hasta arriba, para verlos salir. Panorámica indescriptible. Media Catalunya a sus pies. Sensación de vértigo a pesar de tener los pies en el suelo. También la villa medieval de Àger es una pequeña maravilla. Con su canónica de San Pedro, románica, lindísima. Aunque derruida, impresiona. Las calles y callejones nos retrotraen a otro tiempo. No lejos de Àger tienen el desfiladero de Mont Rebei. El paisaje más espectacular del país, sin duda. Un camino de contrabandistas literalmente colgado sobre el pantano de Canelles. Buitres, rapaces, naturaleza. Buenísimas rutas de senderismo. Ermitas empotradas en la roca. Y subiendo desde Balaguer, o volviendo, podéis parar en el Monasterio de Les Avellanes, que tiene una hospedería fantástica para pasar las noches, y un restaurante gastronómico fabuloso. Y si vais por Camarasa no olvideis hacer una parada en la Baronia de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en un promontorio sobre el pantano de Camarasa. Dos ermitas románicas acompañan al conjunto. Ya veis que la Vall d’Àger da para mucho. Para comer les recomendamos Casa Chalets, dentro de Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo delante. Más rústico. También tienen un camping mítico, pionero en el lanzamiento de la comarca. ¡La Vall d’Àger os espera!

Octubre 26, 2009 Publicat per joanmolar | Ciència, Hotels, Lleida, Monestirs, Museus, Natura, Parcs temàtics, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 Comentaris

Festa de la verema i el vi a Verdú

bacus

La festa de la verema i el vi de Verdú és una d’aquelles festes que saben greu perdre-se-les. Perquè són animades, perquè et traslladen en el temps, i perquè el lloc on es fan te atractiu turístic suficient, amb o sense festa. Aquestes tres condicions es donen al festival Bacus, la festa del vi de la població urgellenca de Verdú, prop de Tàrrega. A la festa de la verema hi ha de tot: carros plens de botes, animals, trepitjada de raïm, parades de menjar, tast de vins, i molta artesania. Us sentireu traslladats a l’època en que, al camp, tot es feia a mà, o a força de matxos. I Verdú, per la festa de la verema, és un lloc on heu d’anar. I sense la festa també. Perquè te un castell preciós, una esglèsia gòtica molt maca, un museu de les joguines que us encantarà i un personal, a l’oficina de turisme, molt amable. Arribareu a Verdú per l’autovia de Lleida, la A-2, via Tàrrega. De Tàrrega cal anar en direcció Montblanc i Tarragona. A 9 kms de Tàrrega trobareu Verdú. Podeu dinar tot fent un pica – pica per les paradetes, o com uns senyors a La Graella, a la plaça major. Tel: 973 34 70 93. També hi ha un parell de bars més, on us faran entrepans i algun plat. Si necessiteu dormir a Verdú mateix, probeu a ca l’Aleix o a Cal Roca. Si voleu complementar el dia, visiteu Guimerà, un bonic poble medieval, o Ciutadilla i el seu castell. No gaire lluny podeu gaudir de la pau de Vallbona de les Monges, un monestir de la ruta del Císter no massa conegut del gran públic.

La fiesta de la vendimia y el vino de Verdú es una de esas fiestas que sabe mal perderse. Porque son animadas, porque te trasladan en el tiempo, y porque el lugar donde se hacen tiene atractivo turístico más que suficiente, con o sin fiesta. Estas tres condiciones se dan en el festival Bacus, la fiesta del vino de la población de Verdú, cerca de Tàrrega. En la fiesta de la vendimia hay de todo: carros llenos de botas, animales, pisada de uvas, puestos de comida, degustación de vinos, y mucha artesanía. Os sentiréis trasladados a la época en que, en el campo, todo se hacía a mano, o a fuerza de machos. Y Verdú, en  la fiesta de la vendimia, es un lugar donde se debe de ir. Y sin la fiesta también. Porque tiene un castillo precioso, una iglesia gótica muy bonita, un museo de los juguetes que les encantará, y un personal, en la oficina de turismo, muy amable. Llegará a Verdú por la autovía de Lleida, la A-2, vía Tárrega. De Tàrrega hay que ir en dirección Montblanc y Tarragona. A 9 kms de Tárrega encontrará Verdú. Puede comer haciendo un pica – pica de los manjares de los puestos del mercadillo, o comer como unos señores en La Parrilla, en la plaza mayor. Tel.: 973 34 70 93. También hay un par de bares más, donde les harán bocadillos y algún plato. Si necesita dormir en Verdú mismo, pruebe en casa de Aleix o en  Cal Roca. Si desea complementar el día, visiten Vds. Guimerà, un bonito pueblo medieval, o Ciutadilla y su castillo. No muy lejos se puede disfrutar de la paz de Vallbona de les Monges, un monasterio de la ruta del Císter no muy conocido del gran público.

Octubre 6, 2009 Publicat per joanmolar | Cister, Museus, Urgell, festes, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Estaing

estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré.  El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.

La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.

Setembre 22, 2009 Publicat per joanmolar | Art, França, Hotels, Monestirs, Natura, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara