Castellcir

Castellcir és un poble, molt petit, molt petit, de la comarca no nada del Moianès, actualment repartida entre Osona, el Bages i el Vallès. Per anar-hi cal fer ruta per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines fins Castellterçol. Uns 50 kms. De fet està ben a prop de Castellterçol. D’allà surt la única carretera del municipi, la que arriba just fins Castellcir poble. Però l’encant de Castellcir no és tan el poble com els seus agregats i els seus voltants. La gent desconeix les maravelles que amaga aquest petit indret, força proper a Barcelona. D’entrada teniu una gran xarxa de camins forestals i pistes que us duran a indrets molt bonics. Per exemple no gaire lluny de castellcir teniu el castell de Popa, (a la foto), una fortalessa increible situada dalt d’un tascó de roca que us deixarà bocabadats. O bé arribeu-vos fins a les Esplugues, una casa medieval, quasi un poblet, construit sota una balma. Molt curiòs. Actualment és la seu d’un ecomuseu del Moianès i pot ser visitada amb guia. També teniu el Molí Nou i el Pou de Glaç de La Vinyota o l’esglèsia romànica de Santa coloma Sasserra. També són precioses són les rieres, fonts i rierols del terme, com la de les Fonts Calents, que atravessareu per arribar a l’Espluga, i moltes altres. Menció a banda mereix la zona de la riera de Tenes, anomenada Seuva Negra, amb una gran boscúria de faig i roures que s’encenen a la tardor amb tots els colors possibles. També teniu a l’abast la riera de Marfà, amb el salt i el molí de Brotons. Moltes rutes, com aquesta darrera, no són totalment accessibles amb cotxe, però hi ha caminades més senzilles i més complicades, a l’abast de tothom: planeres i fàcils, o més exigents. En canvi, per anar amb bicicleta, sereu al paradís. Quilòmetres i més quilòmetres de rutes quasi verges. Si hi aneu a mitjans de novembre podeu coincidir, el tercer diumenge amb la Fira Medieval de Castellcir. Un alicient més per decidir-se a visitar la zona. Per dinar, si no us heu portat carn per fer a la brasa, en el foc a terra que la fira medieval us ofereix, podeu anar a Castellterçol, a l’hostal Castellterçol, a la mateixa carretera de Barcelona, 1. Ens va agradar. Cuina cassolana. Carn a la brasa. Diferent, però també molt bonic i acollidor és “La Violeta”, a la mateixa carretera, però al número 2. Hostal modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. A castellcir hi ha una casa rural: el Solei, que en realitat és un conjunt de bungalows.
Castellcir es un pueblo pequeño, muy pequeño, de la comarca no nacida aún del Moianès, que actualmente está repartida entre Osona, Bages y el Vallès. Para llegar hay que ir por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines hasta Castellterçol. Unos 50 kms. De hecho está muy cerca de Castellterçol. De allí sale la única carretera del municipio, la que llega justo hasta Castellcir pueblo. Pero el encanto de Castellcir no es tanto el pueblo como sus agregados y sus alrededores. La gente desconoce las maravillas que esconde este pequeño lugar, muy cercano a Barcelona. De entrada tiene una gran red de caminos forestales y pistas que lo llevarán a lugares muy bonitos. Por ejemplo hasta no muy lejos del castillo de Popa, (en la foto), una fortaleza increible situada encima de una cuña de roca que os dejará boquiabiertos. O bien hasta las Esplugues, una casa medieval, casi un pueblo, construido bajo una cueva. Muy curioso. Actualmente es la sede de un ecomuseo del Moianès y puede ser visitada con guía. También tiene el Molí Nou y el Pozo de Hielo de La Vinyota. También son preciosos los arroyos, fuentes y riachuelos del término, como Fuentes Calientes, que se atraviesa para llegar a la Espluga, y muchas otras. Mención aparte merece la zona de la riera de Tenes, llamada Seuva Negra, con una gran bosque de hayas y robles que se encienden en otoño con todos los colores posibles. También está por allí la riera de Marfà, con el salto y el molino de Brotons. Muchas rutas, como esta última, no son totalmente accesibles en coche, pero hay caminatas más sencillas, y más complicadas, al alcance de todos: llanas y fáciles, o más exigentes. En cambio, para ir en bicicleta, será el paraíso. Kilómetros y más kilómetros de rutas casi vírgenes. Si vais a mediados de noviembre pueden coincidir, el tercer domingo, con la Feria Medieval de Castellterçol. Un aliciente más para decidirse a visitar la zona. Para comer, si no os habéis traído carne para hacer a la brasa, en el fuego de payés que la feria medieval os ofrece, podéis ir hasta Castellterçol, hasta el hostal Castellterçol, en la misma carretera de Barcelona, 1. Nos gustó. Cocina casera. Carne a la brasa. Diferente, pero también muy bonito y acogedor, es “La Violeta”, en la misma carretera, pero en el número 2. Hostal moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. En Castellcir hay una casa rural: el Solei, que es un conjunto de bungalows.
GR 83: La Casanova d’en Pibernat

El sender de gran recorregut GR-83 recorre mitja Catalunya, des de Mataró fins la muntanya sagrada del Canigó, en terres del nord, i Prada de Conflent. Però avui ens volem fixar només en un petit tros d’aquest magnífic camí. En un tros que no queda gaire lluny de Barcelona. En un tros que podeu fer a peu, en bici, o fins i tot en cotxe, en alguns trams. La porció de sender seria la surt de Collsacreu, a la carretera C-61. Aquesta carretera uneix Arenys de Mar amb Sant Celoni, passant per Arenys de Munt i Vallgorgina. A dalt mateix de la collada de Collsacreu surt el brancal del camí que puja cap a la Casanova de Pibernat. Aquest tram és excel·lent. Un camí de terra, però ben acondicionat us porta fins la Casanova en vint minuts. Podeu aparcar allà. La vista és magnífica sobre el Montseny i el Montalt. A prop de la Casanova teniu, en el sector d’obaga, un bonic bosc de castanyers. El més proper que podeu trobar a Barcelona. A la Casanova surten diferents camins, en diferent estat, que menen a Vallgorgina, baixant per un maravellós bosc de roures, alzina, pi i castanyer, o bé a Subirans, terme d’Arenys de Munt, o cap a Mataró. Si ja en teniu prou podeu tornar pel mateix camí després de passejar pel bosc. Sinó podeu continuar tot i que els cotxes més baixos s’ho passaran malament. La ruta corona el Pi d’en Buac, i la Creu de Rupit. Esplèndit panorama. Si continueu endavant, fer-ho en bici és espectacular, podeu decidir on voleu anar: fins a Mataró per l’àrea del parc forestal i Can Brugera, o per Sant Andreu de mata, o bé camí de Canyamars pel pou del glaç, o fins Sant Andreu de Llavaneres. També teniu a l’abast el Santuari del Corredor. Des de la Creu de Rupit tots aquests llocs són accessibles. Nosaltres però, que no sóm uns garns caminadors o ciclistes, ens hem conformat amb arribar-nos fins les perxades plenes de castanyes dels voltants de La Casanova de Pibernat. Un petit racó del Parc del Corredor. Segons on sigueu podeu dinar a diferents llocs. Si heu anat a petar a Subirans, camí d’Arenys de Munt, us direm que ens agrada el senzill restaurant que porta el nom de la vall: Subirans. Tel: 937.951.290. Carns a la brasa de somni. També al restaurant del mateix santuari del Corredor. O bé, si sou a Canyamars, al restaurant La Rectoria.
El sendero de gran recorrido GR-83 recorre media Cataluña, desde Mataró hasta la montaña sagrada del Canigó, en tierras del norte, y de Prada de Conflent. Pero hoy nos queremos fijar sólo en un pequeño trozo de este magnífico camino. En un trozo que no queda muy lejos de Barcelona. En un trozo que puede hacer a pie, en bici, o incluso en coche, en algunos tramos. La porción de sendero sería la que sale de Collsacreu, en la carretera C-61. Esta carretera une Arenys de Mar con Sant Celoni, pasando por Arenys de Munt y Vallgorgina. Hay que subir la collada de Collsacreu desde donde sale el ramal del camino que sube hacia la Casanova de Pibernat. Este tramo es excelente. Un camino de tierra, pero bien acondicionado, lo llevará hasta la Casanova en veinte minutos. Puede aparcar allí. La vista es magnífica sobre el Montseny y el Montalt. Cerca de la Casanova tiene, en el sector de umbría, un bonito bosque de castaños. Lo más cercano que se puede encontrar de Barcelona. De la Casanova salen diferentes caminos, en diferente estado, que conducen a Vallgorgina, bajando por un maravilloso bosque de robles, encina, pino y castaño, o bien a Subirans, ya en término de Arenys de Munt, o que van hacia Mataró. Si ya tenéis bastante trote podeis volver por el mismo camino después de pasear por el bosque. Si no pueden continuar aunque los coches lo pasarán mal. La ruta corona el Pi d’en Buac, y la Creu de Rupit. Espléndido panorama. Si sigue adelante, hacerlo en bici es espectacular, puede decidir dónde quiere ir: hasta Mataró para el área del parque forestal y Can Brugera, o por Sant Andreu de Mata, o bien camino de Canyamars por el pozo del hielo, o hasta Sant Andreu de Llavaneres. También está disponible el Santuario del Corredor. Desde la Creu de Rupit todos estos lugares son accesibles. Nosotros sin embargo, que no somos unos grandes andarines ni ciclistas, nos hemos conformado con acercarnos hasta las perchadas llenas de castañas de la zona de La Casanova de Pibernat. Un pequeño rincón del Parque del Corredor. Según donde esté puede comer en diferentes lugares. Si ha ido a parar a Subirans, camino de Arenys de Munt, os diremos que nos gusta el sencillo restaurante que lleva el nombre del valle: Subirans. Tel.: 937.951.290. Carnes a la brasa de fábula. También comereis bién en el restaurante del mismo santuario del Corredor. O bien, si estais en Canyamars, en el restaurante La Rectoria.
La Casa Canals a Tarragona

A Tarragona hi ha moltes coses per veure. La Tarragona Romana, amb l’aqueducte, el circ, el pretori, l’amfiteatre… és patrimoni de la humanitat. Però avui us volem parlar de la Tarragona senyorial i burgesa del segle XIX. Dels industrials que vivien com petits reis en els seus palaus del casc antic a tocar de la catedral. Allà, per atzar, ha quedat dempeus un dels més fastuosos palaus de família benestant. Un gran casal adosat a la muralla, amb riquíssims salons, dormitoris principescos i tot el que es considerava modern fa 200 anys. Des del terrat, amplíssima vista damunt tota Tarragona, el port, el mar, i la catedral. La canalla disfrutarà i aprendra. Els grans encara més. La trobareu al carrer d’en Granada, 11. Just a tocar del portal de sant Antoni. Aprofiteu per rondar els carrers de la Tarragona medieval. Per visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, al carrer de Cavallers. Tarragona és a una hora i escaig de viatge de Barcelona, ideal per passar-hi un dia. Moltíssims serveis de tota mena.
En Tarragona hay muchas cosas que ver. Teneis la Tarragona Romana, con el acueducto, el circo, el pretorio, el anfiteatro … que es patrimonio de la humanidad. Pero hoy os queremos hablar de la Tarragona señorial y burguesa del siglo XIX. Los industriales que vivían como pequeños reyes en sus palacios del casco antiguo junto a la catedral. Allí, por azar, ha quedado en pie uno de los más fastuosos palacios de familia acomodada. Un gran edificio adosado a la muralla, con riquísimos salones, dormitorios principescos y todo lo que se consideraba moderno hace 200 años. Desde la azotea, amplísima vista sobre toda Tarragona, el puerto, el mar, y la catedral. Los niños disfrutarán y aprenderán. Los mayores aún más. La encontrarán en la calle de En Granada, 11. Justo al lado del portal de Sant Antoni. Aprovechad para rondar las calles de la Tarragona medieval. Para visitar la Catedral, o la casa Castellarnau, en la calle Cavallers. Tarragona está solo a una hora y pico de viaje de Barcelona, ideal para pasar un día. Muchísimos servicios de todo tipo.
Fira de la Castanya

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.
Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.
Font de la Mercè a Martorelles

Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura. El parc de la Serralada de Marina és molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. Està ple de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, planeres i agradables, que us portaran a racons d’una bellessa poc estrident, cassolana, però asequibles per a totes les edats. Avui us en volem proposar una. La que des de Santa Maria de Martorelles us portarà, en primera instància, a la Font de la Mercè. Es tracta d’un recorregut mínim, que no arriba al parell de kilòmetres, molt adequat per famílies amb nens petits. L’inici és la casa de colònies de Can Girona. S’hi arriba per la carretera què, des de Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, puja a Martorelles i, després a Santa Maria de Martorelles. Abans d’arribar a aquesta darrera població, quan ja la teniu a tocar, heu de girar a mà esquerra seguint les indicacions de “Can Girona”. Aparqueu al final del carrer o a l’inici de la pista de terra. Aquí comença l’excursió. Heu de passar tocant la pared de can Girona. Després veureu la bassa de reg més gran de Catalunya. Més endavant el camí, ben ample, entra en una zona de bosc de ribera. En 10 minuts arribeu a la Font de la Mercè. Un lloc molt bonic. Un camí planer, gens cansat. La font raja tot l’any, amb sequera o sense. Des de la font podeu fer diferents rutes, totes ja més difícils, amb pujades pronunciades. Podeu anar fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé pujar cap al poblat ibèric de CastellRuf, talaia dobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O la secreta font d’en Gurri. Però això ja no és tan fàcil. Una matinal amb infants pels boscos que rodejen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.
Los alrededores de Barcelona están llenos de posiblilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza. El parque de la Serralada de Marina es muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. Está lleno de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, llanas y agradables, que le llevarán a rincones de una belleza poco estridente, casera, pero asequibles para todas las edades. Hoy os queremos proponer una. La que desde Santa Maria de Martorelles les llevará, en primera instancia, hasta la Fuente de la Merced. Se trata de un recorrido mínimo, que no llega al par de kilómetros, muy adecuado para familias con niños pequeños. El inicio está en la casa de colonias de Can Girona. Se llega por la carretera que, desde Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, asciende a Martorelles y, después hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta última población, cuando ya la tienen al lado, deben de girar a mano izquierda siguiendo las indicaciones de “Can Girona”. Aparquen el final de la calle o al inicio de la pista de tierra. Aquí comienza la excursión. Debe pasar tocando la pared de Can Girona. Después veran la balsa de riego más grande de Cataluña. Más adelante el camino, amplio y llano, entra en una zona de bosque de ribera. En 10 minutos llegaran a la Fuente de la Merced. Un lugar muy bonito. Un camino llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin ella. Desde la fuente pueden hacer diferentes rutas, todas ya más difíciles, con subidas pronunciadas. Pueden ir hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien subir hacia el poblado ibérico de Castellruf, una atalaya dobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O la secreta fuente de Gurri. Pero esto ya no es tan fácil. Una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.
Festes a Alcover

L’octubre és el més de les festes a Alcover. Teniu per triar i escollir. Festes populars religioses, com la del Remei, festes profanes com la fira de Bandolers i festes de sempre, la festa Major. Us les volem explicar. Comencem per la primera, i la més curta. El Remei és un santuari situat a uns kilòmetres d’Alcover, en un paratge molt bonic, seguint el riu de la Glorieta. Potser el millor dia per anar al Remei no sigui, precisament, el propi dia de la festa. Tot i que és molt lluida, i molt entranyable, estarà tot ple de gom a gom. Pujar-hi en cotxe, cosa molt factible altres dies, serà impossible. Hi ha servei d’autobús gratuït. La vall del Glorieta és idílica per passejar-hi i per banyar-se en el riu, d’aïgues cristal·lines. A l’estiu és un goig. La fira de Bandolers és magnífica. Hi ha teatre al carrer, cercaviles, mercat medieval amb moltes parades d’oficis, artesanes i gastronòmiques. També molts actes pensats per la canalla. La festa Major, la setmana següent a la fira de Bandolers, ens deixa atraccions, molt més bé de preu que a Barcelona i rodalies. Són atraccions de fira de tota la vida. Us sentireu transportats al passat: cadiretes voladores, autos de xoc, carrusels… També hi haurà molts actes i espectacles, per totes les edats. Mireu-vos detinguidament el programa perquè val la pena arribar-s’hi i veure alguna cosa. Aneu fins Alcover per la autopista AP2, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Per dormir mireu-vos els hotels a Valls, com el Class, o casa Felix. O bé els de Reus i Tarragona. Moltes cases rurals us ofereixen els seus serveis a la zona. Per menjar quelcom podeu fer el tastet de la fira, el tast del Bandoler, amb espai habilitat expressament. Bona carn a la brassa i altres plats. També podeu anar a un restaurant al poble. N’hi ha molts.
Octubre es el mes de las fiestas en Alcover. Tienen para elegir y escoger. Fiestas populares religiosas, como la del Remei, fiestas profanas como la feria de Bandoleros y fiestas de siempre, como la fiesta Mayor. Os las queremos explicar. Empecemos por la primera, y la más corta. El Remei es un santuario situado a unos kilómetros de Alcover, en un paraje muy bonito, siguiendo el río de la Glorieta. Quizá el mejor día para ir al Remei no sea, precisamente, el propio día de la fiesta. Aunque es muy lucida, y muy entrañable, estará lleno a rebosar. Subir en coche, algo muy factible otros días, será imposible. Hay servicio de autobús gratuito. El valle del Glorieta es idílico para pasear y para bañarse en el río, de aguas cristalinas. En verano es un gozo. La feria de Bandoleros es magnífica. Hay teatro en la calle, pasacalles, mercado medieval con muchas paradas de oficios, artesanas y gastronómicas. También muchos actos pensados para los niños. La fiesta Mayor, la semana siguiente a la feria de Bandoleros, nos deja atracciones, a mucho mejor de precio que en Barcelona y cercanías. Son atracciones de feria de toda la vida. Os sentiréis transportados al pasado: sillas voladoras, autos de choque, carruseles … También habrá muchos actos y espectáculos, para todas las edades. Vean detenidamente el programa porque vale la pena llegar allí y participar en algo. Vayan hasta Alcover por la autopista AP2, saliendo en Valls, y de ahí en Alcover. O bien por la AP7, saliendo en Reus y, luego, hasta Alcover. Para dormir tienen los hoteles en Valls, como el Class, o casa Felix. O bien los de Reus y Tarragona. Muchas casas rurales le ofrecen sus servicios en la zona. Para comer algo pueden hacer el aperitivo de la feria, la cata del Bandolero, con un espacio habilitado expresamente. Buena carne a la brasa y otros platos. También pueden ir a un restaurante en el pueblo. Hay muchos.
Casa dels Dofins a Badalona

Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a la costa catalana, de la categoria d’Iluro, Blanda i altres. Molta gent ha visitat les famoses termes romanes, al subsol del Museu de Badalona. No tothom coneix, però, altres importants restes, que també són visitables. Com per exemple l’àrea de Fòrum, amb el Cardus i el Decúmanus perfectament conservats, i tot un seguit de carrers amb “Tavernae”, botigues i mercats. Totes aquestes restes, sepultades durant segles a la plaça Font i Cussó, s’estan museitzant. Encara menys gent ha vist l’esplèndida i evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d’art de la museologia moderna. Partint de les restes d’una piscina, s’ha reconstruït una escena familiar al pati d’una casa romana. Ara bé, el que poquíssima gent sap és que, a tocar d’aquestes excavacions hi ha dues cases benestants, dues “Domus” completament originals, magnífiques, amb el seu “Implúvium”, les seves habitacions, incloses les pintures, els terres i els mosaics, com el de la foto. A més, completen la visita una sèrie d’objectes de la vida cotidiana molt ben escollits i molt ben mostrats. Ni pocs ni masses, els justos i necessaris. De nou la presentació mereix una menció honorífica de “cum laude”. Llum, so, imatge, creen l’atmòsfera ideal per una visita que recordareu. Els vostres infants aprendran en poca estona tot el que cal saber de com era una mansió romana. No us ho perdeu. Visites restringides. Truqueu al Museu de Badalona i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana d’aquests.
Mucha gente sabe que Badalona tiene un importante pasado romano. Baetulo fue un establecimiento muy importante en la costa catalana, de la categoría de Iluro, Blanda y otros. Mucha gente ha visitado las famosas Termas, en el subsuelo del Museo de Badalona. No todo el mundo conoce, sin embargo, otros importantes restos, que también son visitables. Como por ejemplo el área de Foro, con el Cardus y el Decumanus perfectamente conservados, y toda una serie de calles con “Tavernae”, tiendas y mercados. Todos estos restos, sepultados durante siglos en la plaza Font i Cussó, se están museizado. Aún menos gente ha visto la espléndida y evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los restos de una piscina, se ha reconstruido una escena familiar en el patio de una casa romana. Ahora bien, lo que poquísima gente sabe es que, junto a estas excavaciones hay dos casas acomodadas, dos “Domus” completamente originales, magníficas, con su “impluvium”, sus habitaciones, incluidas las pinturas, los suelos y los mosaicos, como el de la foto. Además, completan su visita una serie de objetos de la vida cotidiana muy bien escogidos y muy bien mostrados. Ni pocos ni demasiados, los justos y necesarios. De nuevo la presentación merece una mención honorífica de “cum laude”. Luz, sonido, imagen, crean la atmósfera ideal para una visita que recordareis. Sus hijos e hijas aprenderán en poco tiempo todo lo que hay que saber de cómo era una mansión romana. No os lo perdáis. Visitas restringidas. Llamen al Museo de Badalona y reserven ya hora para la próxima visita guiada, un fin de semana de estos.
-
Arxius
- Novembre 2009 (24)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris


