Fira del cavall a Puigcerdà

A Puigcerdà tenen llocs dos fires que no podeu deixar passar. Una a primers de novembre. L’altra a mitjans d’abril. Totes dues tenen com a protagonista el cavall. En totes dues hi trobareu milers de metres quadrats a disposició dels animals i els seus amos. Milers de visitants omplen el recinte. És una fira gegantina, que traspassa fronteres. No veureu mai tants cavalls junts. Hi ha moltes altres activitats associades a la fira que faran les delícies dels més menuts, i despertaran la curiositat dels més grans, com ara concusos d’arrossegada, tir i enganxada, parades, exposició d’altre bestiar, etc. A la tardor Puigcerdà es vesteix amb colors virolats. La tardor és molt bonica a la Cerdanya. A la primavera tot és verd, un verd tendre, recién estrenat, i la neu cobreix encara els cims. Si aneu a la fira quedeu-vos uns dies a la Cerdanya. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé, i serà temporada baixa. Podeu dinar millor fora de Puigcerdà,que estarà molt ple de gent, potser a Alp, al Mesón Restaurant, carrer Sant Pere, 9. Telèfon 972 144 120. O bé a Llívia, al restaurant Can Cofa, al carrer Frederic Bernades, 29. Telèfon 972 896 500. Un bon lloc, tradicional i cassolà. Més bé de preu, amb menú, a Cal Russó, que també és un hotelet familiar. Telèfon: 972 146 398. Per allotjar-vos, a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars, o el del Lago. En tots aquests allotjaments el servei de restaurant és esplèndit.
En Puigcerdà tienen dos ferias que no puede dejar pasar. Una a primeros de noviembre. La otra a mediados de abril. Ambas tienen como protagonista al caballo. En ambas encontrareis miles de metros cuadrados a disposición de los animales y sus dueños. Y miles de visitantes que llenan el recinto. Es una feria gigantesca, que traspasa fronteras. No vereis nunca tantos caballos juntos. Hay muchas otras actividades asociadas a la feria que harán las delicias de los más pequeños, y despertarán la curiosidad de los mayores, como los concusos de arrastrada, tiro y enganche, paradas, exposición de otro tipo de ganado, etc. En otoño Puigcerdà se viste con colores chillones. El otoño es muy bonito en la Cerdanya. En primavera todo es verde, un verde tierno, recién estrenado, y la nieve cubre todavía las cumbres. Si vais a la feria quédaros un fin de semana en la Cerdanya. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien, y será en temporada baja. Pueden comer mejor fuera de Puigcerdà, que estará muy lleno de gente, quizás en Alp, en el Mesón Restaurante, calle Sant Pere, 9. Teléfono 972 144 120. O bien en Llívia, en el restaurante Can Cofa, en la calle Federico Bernades, 29. Teléfono 972 896 500. Un buen lugar, con comida tradicional y casera. Mejor de precio, con menú, en Cal Russó, que también es un hotelito familiar. Teléfono: 972 146 398. Para alojarse, en Puigcerdà mismo, piense en los grandes campings. Stel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. También tiene hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares, o el del Lago. En todos estos alojamientos el servicio de restaurante es espléndido.
Balaguer

Balaguer és la gran capital de la plana de l’Urgell i La Noguera. La ciutat que li disputa a LLeida, des de fa segles, el poder de les terres de ponent. Balaguer és una vila que cal visitar. Cal que ens parem en una de les nostres atrafegades anades i vingudes al Pirineu. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Algunes molt visibles, estan a l’aparador, i se’ns mostren sense cap pudor dalt dels turons que dominen el riu Segre i la plana. Són la fenomenal esglèsia de Santa Maria, el santuari del sant Crist, o el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda. Perquè heu de saber que Balaguer és islàmica. En conserva tot el sabor. Només cal pujar a Santa Maria des de la maravellosa plaça porxada de Mercadal. Veureu carrer que semblen trets d’una kashba del Magreb. Restes àrabs se’n troben arreu. Com les del pla d’Almatà, a tocar del santuari del Sant Crist. Les muralles també s’han conservat en part. Permeten accedir a Santa Maria per una via diferent. A la vora del Segre, just en el primer pont, trobareu el convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. El millor per visitar Balaguer és moure-s’hi tot caminant. Però reconeixem que pot ser molt cansat. Amb cotxe també podeu accedir als turons on es troben Santa Maria, el castell, Almatà o el Sant Crist. S’hi va per les carreteres d’Àger o de Castelló de Farfanya. Guanyareu temps i esma però perdreu salut i gràcia. Si voleu un bon consell, acosteu-vos a Balaguer a primers de novembre, quan el foc de l’estiu ja ha passat i els arbres de la ribera del Segre són ben grocs, o ben pelats. Llavors s’escauen les festes del Sant Crist, la festa grossa de la vila comtal. Animació com la d’abans. Ball de festa, a la tarda per les famílies, i a la nit pel jovent, ofici solemne, processó, gegants, partits de futbol, concerts… bé gresca a dojo. Per menjar a Balaguer us recomanem el càmping La Noguera, situat Segre amunt, a l’embassament de Sant llorenç de Montgai, a uns 6 kms. Menú baratíssim i complert. Reserveu!. 973 420 334. Podeu llogar un kaiac. O bé el monestir de les Avellanes, per la carretera d’Àger, a uns 15 kms. Un hotel i un restaurant gastròmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant crist.
Balaguer es la gran capital de la Plana de l’Urgell y La Noguera. La ciudad que le disputa a LLeida, desde hace siglos, el poder de las tierras de poniente. Balaguer es una localidad que hay que visitar. Es necesario que nos paremos en ella durante una de nuestras ajetreadas idas y venidas hacia, o del Pirineo. Porque Balaguer tiene pequeñas joyas que hay que ver. Algunas muy visibles, están en el escaparate, y se nos muestran sin ningún pudor en lo más alto de las colinas que dominan el río Segre y la llanura. Son la fenomenal iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, o el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda. Porque debéis saber que Balaguer es islámica. Conserva todo el sabor oriental. Sólo hay que subir a Santa María desde la maravillosa plaza porticada de Mercadal. Vereis calles y callejones que parecen sacados de una Kashba del Magreb. Restos árabes se encuentran por todas partes. Como los del plan d’Almatà, junto al santuario del Santo Cristo. Las murallas se han conservado en parte. Permiten acceder a Santa María por una vía diferente. A orillas del Segre, justo en el primer puente, se encuentra el convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Lo mejor para visitar Balaguer es moverse caminando. Pero reconocemos que puede ser muy cansado. En coche también puede acceder a los cerros donde se encuentran Santa María, el castillo, díAlmatà o el Santo Cristo. Se llega por las carreteras de Àger o de Castelló de Farfanya. Ganará tiempo y tino pero perderá salud y gracia. Si quiere un buen consejo, acérquense a Balaguer a primeros de noviembre, cuando el fuego del verano ya ha pasado y los árboles de la ribera del Segre están bien amarillos, o bien pelados. Entonces llegan las fiestas del Santo Cristo, la fiesta grande de la villa condal. Animación como la de antes. Baile de fiesta, por la tarde para las familias, y por la noche para la juventud, oficio solemne, procesión, gigantes, partidos de fútbol, conciertos … juerga a raudales. Para comer en Balaguer le recomendamos el camping La Noguera, situado Segre arriba, en el embalse de Sant Llorenç de Montgai, a unos 6 kms. Menú baratísimo y completo. ¡Reserven!. 973 420 334. Puede alquilar un kayac. O bien el monasterio de Les Avellanes, por la carretera de Àger, a unos 15 kms. Un hotel y un restaurante gastrómicos fastuosos en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quiere dormir en Balaguer mismo tiene el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.
Pals

Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Ja està tot dit. Pals te una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. L’anomenen el Pedró. Amb uns carrers cuidats, endreçats, nets i polits. Les cases, perfectament restaurades, són totes dels segles XIII al XVIII, sense cap element distorsionador. La seva magnífica torre de les hores, amb la campana, s’aixeca damunt els terrats i teulats, dominant, com sempre, des de fa molt i molts segles, el conjunt. Pals mereix una visita calmada, intemporal, curiosa, detinguda. Vagar sense destí entre pedres centenàries. Descobrir les seves esplèndides botigues. Les de ceràmica, entre les millors del món. N’hi ha que aprofiten els baixos del castell, excavats en la pura roca. A finals d’octubre, el darrer dissabte, al matí, s’hi celebra la festa de la sega a mà de l’arròs. Si heu de pujar a Pals aprofiteu-ho. Veureu el molí de l’arròs, on hi haurà distracció per a totes les edats. Perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Si hi aneu a l’estiu podreu gaudir de la magnífica platja de Pals, o bé de les cales del voltant, com Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar tot un dia, o un cap de setmana, o uns dies de vacances, a rondar pels poblets de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… us esperen. Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Per dinar us aconsellem fer-ho fora de Pals. La nostra elecció, sense dubtar-ho, seria Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. No us arrepentireu de arribar-vos fins aquesta delícia de terra, l’Empordà, per veure aquesta maravella de pobles.
Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Ya está todo dicho. Pals tiene una villa vieja preciosa, magnífica, fabulosa. La llaman el Pedró. Con unas calles cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Las casas, perfectamente restauradas, son todas de los siglos XIII al XVIII, sin ningún elemento distorsionador. Su magnífica torre de las horas, con la campana, se levanta sobre las azoteas y tejados, dominante, como siempre, desde hace mucho y muchos siglos. Pals merece una visita sosegada, intemporal, curiosa, detenida. Vagar sin destino entre piedras centenarias. Descubrir sus espléndidas tiendas. Las de cerámica, entre las mejores del mundo. Los hay que aprovechan los bajos del castillo, excavados en la pura roca. A finales de octubre, el último sábado por la mañana se celebra la fiesta de la siega a mano del arroz. Si piensan subir hasta Pals aprovéchenlo. Verán el molino del arroz, donde habrá distracción para todas las edades. Porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal en el Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no puede dejar de probar. Si van en verano podrán disfrutar de la magnífica playa, o bien de las calas de los alrededores, como Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También puede dedicar todo un día, o un fin de semana, o unos días de vacaciones, a rondar por los pueblos de los alrededores de Pals. Lo mejor de l’Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … os esperan. Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. El primero muy familiar, el otro un lujo para sibaritas. Para comer os aconsejamos hacerlo fuera de Pals. Nuestra elección, sin dudarlo, sería Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. No os arrepentiréis de acercaros hasta esta delicia de tierra, el Empordà, para ver esta maravilla de pueblos.
Fira de la Castanya

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.
Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.
Fira Medieval a Peratallada

A Peratallada podeu anar-hi quan vulgueu. No cal una raó per vistar aquesta maravella medieval, aquest poble d’ensomni que us transportarà directament a l’edat mitjana. Però si necessiteu una excusa per sortir de casa us en donarem una de ben bona: el mercat medieval que es fa cada any a primers d’octubre. Evidentment una festa medieval a Peratallada no és el mateix que en altres llocs. Les paradetes d’embotits i d’oficis artesans són semblants. Fins els espectacles dels grups de teatre convidats poden recordar altres ja vistos. Però un poble amb un castell del segle XI, una esglèsia romànica amb sepulcres gòtics dels vescomptes de Cruïlles, amurallat, amb un fossat impressionant, amb carrers estrets plens de cases de pedra, amb places porxades… no es troba cada dia com a decorat del festival, oi?. i aquesta és la qüestió. Peratallada és una vila bonica, una monada, una petita joia on cada racó us farà preparar la càmera. Aneu-hi amb motiu del mercat medieval o, si us espanta la gent, qualsevol altre dia per qualsevol altre motiu. I aprofiteu per perdre-us per l’Empordà etern, per les altres viles bessones de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si el dia de la fira aconseguireu reservar un lloc, però nosaltres sempre dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, si anem a Peratallada. Cuina ecològica, super cuidada. Molt recomanable. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. N’hi ha molts més, de tota mena: braseries, pizzeries… si ens els voleu recomanar feu-nos un comentari. Si voleu dormir a Peratallada aneu a l’Aatu, a la carretera d’accés al poble. No hi hem dormit, perquè nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona, però ens va agradar. També sembla bonic El Cau del Papibou, amb restaurant.
A Peratallada podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla medieval, este pueblo de ensueño que os transportará directamente a la Edad Media. Pero si necesitais una excusa para salir de casa os daremos una bien buena: el mercado medieval que se hace cada año a primeros de octubre. Evidentemente una fiesta medieval en Peratallada no es lo mismo que en otros lugares. Los puestos de embutidos y de oficios artesanos son similares. Hasta los espectáculos de los grupos de teatro invitados pueden recordar a otros ya vistos. Pero un pueblo con un castillo del siglo XI, una iglesia románica con sepulcros góticos de los vizcondes de Cruïlles, amurallado, con un foso impresionante, con calles estrechas llenas de casas de piedra, con plazas porticadas … no se encuentra cada día como decorado del festival, ¿verdad?. y esa es la cuestión. Peratallada es una villa bonita, una monada, una pequeña joya donde cada rincón te hará preparar la cámara. Puedes ir allí con motivo del mercado medieval o, si te asusta la gente, cualquier otro día por cualquier otro motivo. Y aprovechais para perderos por el Empordà eterno, por las otras villas gemelas de Peratallada: Palau Sator, Pals, Boada. Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. No sabemos si el día de la feria conseguiréis reservar un lugar, pero nosotros siempre comemos o cenamos, en el Restaurante Bonay, si vamos a Peratallada. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … si nos los quieres recomendar haznos un comentario. Para dormir en Peratallada vaya al Aatu, en la carretera de acceso al pueblo. No hemos dormido, porque nosotros siempre vamos al camping Mas Patoxas cuando estamos por la zona, pero nos gustó. También parece bonito El Cau del Papibou, un hotel con restaurante.
Vidrà

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en un paisage idílic, ple de cims arronits, de boscos esponerosos coberts d’una vegetacio luxuriosa, de rierols amables i de prats sempre verds. A la tardor Vidrà exhala olors d’herba mullada i de llenya. De llar de foc. Les seves cases s’arrepleguen, totes ben juntes, com si tinguessin fred, o por, de la natura verge que les envolta. D’altres, en canvi, mases fortes, sabent-se poderoses, es mostren amb tot el seu potencial. Antigues cases pairals dels segles obscurs, del XVII, del XVIII, amb portals adovellats, finestres coronel·les i amplis domnis. Com El Cavaller, (a la foto). Tot el terme de Vidrà, com altres veïns, és ple d’aquestes pairalies. Passejar per Vidrà poble és un goig. Cal un caminar lent, assaboridor. No hi ha cap cosa a destacar, és el conjunt. Fora del casc urbà podeu arribar-vos fins els veïnats de la Creu de l’Arç, o fins al de Ciuret. La vall està envoltada de muntanyes mítiques. Vidrà és un excel·lent punt de partida per fer-hi llargues excursions, de baixa dificultat, que permetran les famílies amb infants descobrir aquest maravellós territori. Al nord s’aixeca la Serra de Milany, amb les ruïnes del seu castell feudal. Al sud el famós Puigsacalm. Enfileu-vos fins Bellmunt. La vista és de vertígen. Mitja Catalunya al vostre abast, del Pirineu al mar. Una ruta per aquests paratges és senzillament impresionant. A la tardor un goig de colors, un festival per a la vista. Fagedes multicolors, rouredes ocres, prats, fonts, petits saltants d’aigua i rieres parladores. Des de Vidrà una xarxa de camins i pistes rurals, la majoria en molt bon estat, us duran al darrer racó. Si us agrada la bicicleta, o només caminar, esteu de sort. Multitud de rutes perfectament senyalitzades. Les vostres passes us portaran a descobrir petites ermites i esglesioles amagades. La majoria romàniques. Cabagès, Cambrils, Covildases… unes joies. S’hi menja molt bé a Vidrà. Nosaltres ho hem fet a l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. També teniu una casa fonda, el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. o bé el bar Els Caçadors, a la plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir, i també per menjar, a Vidrà teniu un càmping. Un càmping preciòs, al mig del bosc, a la natura, amb tots els serveis. Si voleu dormir en un hotel, teniu els mateixos que us hem recomanat per dinar: l’Escarrà i la Casa Fonda Serrasola.
Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un paisage idílico, lleno de cumbres moderadas, de bosques de vegetación lujuriosa, de arroyos amables y de prados siempre verdes. En otoño Vidrà exhala olores de hierba mojada y de leña. De chimenea. Sus casas se recogen, todas muy juntas, como si tuvieran frío, o miedo, de la naturaleza virgen que las rodea. Otras, en cambio, mansiones fuertes, sabiéndose poderosas, se muestran con todo su potencial. Antiguas casas solariegas de los siglos oscuros, del XVII, del XVIII, con portales adintelados, ventanas coronelas y amplios horizontes. Como El Cavaller, (en la foto). Todo el término de Vidrà, como otros vecinos, está lleno de estas casas solariegas. Pasear por Vidrà pueblo es un gozo. Hay un caminar lento, saboreándolo. No hay nada a destacar, es el conjunto. Fuera del casco urbano podéis acercaros hasta los vecindarios de la Creu de l’arç o hasta el de Ciuret. El valle está rodeadao de montañas míticas. Vidrà es un excelente punto de partida para realizar largas excursiones, de baja dificultad, que permitirán las familias con niños descubrir este maravilloso territorio. Al norte se levanta la Sierra de Milany, con las ruinas de su castillo feudal. Al sur el famoso Puigsacalm. O podeis subir hasta Bellmunt. Allí la vista es de vértigo. Media Catalunya a su alcance, del Pirineo al mar. Una ruta por estos parajes es sencillamente impresionante. En otoño un gozo de colores, un festival para la vista. Hayedos multicolores, robledales ocres, prados, fuentes, pequeños saltos de agua y arroyos habladores. Desde Vidrà una red de caminos y pistas rurales, la mayoría en muy buen estado, lo llevarán al último rincón. Si os gusta la bicicleta, o sólo caminar, estais de suerte. Multitud de rutas perfectamente señalizadas. Sus pasos le llevarán a descubrir pequeñas ermitas e iglesias escondidas. La mayoría románicas. Cabagès, Cambrils, Covildases … unas joyas. Se come muy bien en Vidrà. Nosotros lo hemos hecho en el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. También tiene una casa fonda, el Serrasolsas, en la calle Cruz del Espino, 2. Tel. 938 529 118. o bien el bar Los Cazadores, en la plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir, y también para comer, en Vidrà tiene un camping. Un camping precioso, en medio del bosque, en la naturaleza, con todos los servicios. Si quieren dormir en un hotel, tienen los mismos que os hemos recomendado para comer: la Escarrá y la Casa Fonda Serrasola.
Alcanar

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.
Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.
L’Hospitalet de l’Infant

L’infant Pere d’Aragó va fundar un hospital per vianants en un punt intermig entre Cambrils i El Perelló. El trajecte era llarg i perillós. El coll de Balaguer famós pels seus bandits. Era una terra erma. Cap poble, cap ànima. L’Hospitalet va nèixer doncs, així, acollidor i obert. Avui dia l’Hospitalet de l’Infant ha crescut molt. El coll de Balaguer es passa volant. L’Ametlla de Mar va sorgir, al segle XIX, omplint el buit còsmic de la costa. L’Hospitalet ofereix a qui s’hi atura unes platges maravelloses. Una successió de petites cales, lligades l’una darrera l’altra, unides pel passeig marítim. És ben cert que hi ha grans edificis vora el mar, però a les cales queden prou amagats. També ofereix un petit nucli antic. Quatre cases, una plaça dins el que fou pati de l’hospital de l’infant Pere, i un pany de muralla, amb una torre, (a la foto), d’aquell edifici. També són notables les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Podeu anar a l’Hospitalet de l’Infant quan hi han aconteixements especials, com la fira medieval, al setembre. En tot cas sempre serà bo descansar-hi uns dies, a menjar bon peix i a banyar-vos en el Mediterrani suau i blau de les costes de Tarragona. Per dormir teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Si sou naturistes, l’Hospitalet és la vostra destinació. Una platja magnífica, El Torn, amb un illot endinsant-se al mar. I un càmping totalment naturista, i de primera categoria, El Temple del Sol.
Pedro de Aragón fundó un hospital para viajeros en un punto intermedio entre Cambrils y El Perelló. El trayecto era largo y peligroso. El coll de Balaguer era famoso por sus bandidos. Una tierra yerma. Ningún pueblo, ni un alma. L’Hospitalet nació pues, así, acogedor y abierto. Hoy en día L’Hospitalet de l’Infant ha crecido mucho. El coll de Balaguer se pasa volando. L’Ametlla de Mar surgió en el siglo XIX, llenando el vacío cósmico de la costa. L’Hospitalet ofrece a quien se detiene en el pueblo unas playas maravillosas. Una sucesión de pequeñas calas, ligadas una tras otra, y unidas por el paseo marítimo. Es cierto que hay grandes edificios junto al mar, pero en las calas quedan bastante escondidos. También ofrece un pequeño núcleo antiguo. Cuatro casas, una plaza dentro de lo que fue el patio del hospital y un lienzo de muralla, con una torre, (en la foto), de aquel edificio. También son notables los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Puede aprovechar e ir a L’Hospitalet de l’Infant cuando haya acontecimientos especiales, como la feria medieval, en septiembre. En todo caso siempre será bueno descansar unos días, comer buen pescado y bañarse en el Mediterráneo suave y azul de las costas de Tarragona. Para dormir tiene muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer existen restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a los hoteles, como el Llorca, en la playa de la Almadraba, o el distinguido El Safareig del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Si sois naturistas, L’Hospitalet es vuestro destino. Una playa magnífica, El Torn, con un islote adentrándose en el mar. Y un camping totalmente naturista, y de primera categoría, El templo del sol.
La Toscana

La Toscana és un destí de vacances. No d’una petita sortida o d’un viatge llampec a Florència. Perquè Florència és la capital de la Toscana. Però la Toscana és molt més, moltíssim més que Florència. I Florència mereix una visita, una visita àmplia, de tres o quatre dies. I la Toscana mereix una setmana, mínim. Per això la Toscana no la podeu fer amb menys d’unes vacances. Unes vacances d’estiu, quan el blat és madur. Els camps grocs s’ondulen sota el vent suau que cabalga els turons. Els xipresos s’alcen, potents, i els pins escampen flaires de resina i de mediterrà arreu. Les cigarres canten a cor que vols i la calor atonta els sentits. Les línies es difuminen sota el sol inclement. S’anyoren les parres i la frescor de les ombres dels carrers de les viles quan ets en mig del camí polsos. O bé per les vacances de Pasqüa quan la primavera és jove i les espigues, tendres, s’alcen tenyint els conreus d’un fals verd de gespa. L’aire es afilat al matí, com un ganivet. I la boira, (a la foto), domina el territori després de la pluja. Al migdia la llum ho esbatana tot, obrint les portes i les finestres, definint amb nitidessa les arestes dels palaus i les cases de pagés. O per Nadal. Per Nadal fa fred a la Toscana. Els pobles fan olor de llenya i de xemenia. Sovint la neu corona els cims dels Apenins i fins els carrers de Siena. El fum s’escapa de les teuleres i puja, dret, cap un cel blau, blau infinit. Arribar a la Toscana és fàcil. Tot és autopista. Són menys, poc menys de un miler de kilòmetres. Car arribar-hi per Lucca, la ciutat joiell, tancada per les muralles, plena de perles. I seguir a Pisa, a tocar, amb la seva torre inclinada, mil vegades vista, i el duomo, i el baptisteri, però també dels palaus. I, naturalment, Florència. Tot l’art del món resumit en un quants carrers, unes quantes esglèsies i unes quantes mansions. Però també heu de veure Siena, senyora del seu espai, de les places i carrerons, i les viles dalt de turons: Sant Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. I els monestirs toscans com Monte Oliveto o Sant Antimo. I sobretot la terra, les viles, les grans cases de camp, els arbres. I els petits detalls: les portes, les finestres, les flors. Per dormir teniu moltíssimes cases rurals. També hotelets molt típics als petits pobles i ciutats mitjanes. L’amiga Nyapi ens ha deixat un comentari a aquesta entrada recomanant una casa rural molt bonica. I hotels de les grans cadenes internacionals, com els novotel, a Florència. A nosaltres ens agrada molt dormir en càmpings. Com el petit i senzill càmping Torre Pendente de Pisa. O el gran càmping Girasole Club de Florencia, una bèstia.
La Toscana es un destino de vacaciones. No de una pequeña salida o de un viaje relámpago a Florencia. Porque Florencia es la capital de la Toscana. Pero la Toscana es mucho más, muchísimo más que Florencia. Y Florencia merece una visita, una visita amplia, de tres o cuatro días. Y la Toscana merece una semana, mínimo. Por eso la Toscana no la pueden hacer con menos de unas vacaciones. Unas vacaciones de verano, cuando el trigo está maduro. Los campos amarillos ondulan bajo el viento suave que cabalga las colinas. Los cipreses se alzan, potentes, y los pinos esparcen aromas de resina y de mediterráneo por todas partes. Las cigarras cantan a sus anchas y el calor atonta los sentidos. Las líneas se difuminan bajo el sol inclemente. Se añoran las parras y la frescura de las sombras de las calles de los pueblos cuando estás a medio camino de la nada. O bien podeis ir para las vacaciones de Pascua cuando la primavera es joven y las espigas, tiernas, se alzan tiñendo los cultivos de un falso verde de césped. El aire es afilado por la mañana, como un cuchillo. Y la niebla, (en la foto), domina el territorio después de la lluvia. Al mediodía la luz lo invade todo, abriendo las puertas y las ventanas, definiendo con nitidez las aristas de los palacios y las casas. O id para la Navidad. En Navidad hace frío en la Toscana. Los pueblos huelen a leña y chimenea. A menudo la nieve corona las cimas de los Apeninos y hasta las calles de Siena. El humo se escapa de las tejas y sube, derecho, hacia un cielo azul, azul infinito. Llegar a la Toscana es fácil. Todo es autopista. Son menos, poco menos de un millar de kilómetros. Hay que llegar por Lucca, la ciudad joya, cerrada por las murallas, llena de perlas. Y seguir hacia Pisa, junto con su torre inclinada, mil veces vista, el duomo y el baptisterio, pero también de los palacios. Y, naturalmente, Florencia. Todo el arte del mundo resumido en unas calles, unas cuantas iglesias y algunas mansiones. Pero también tienen que ver Siena, señora de su espacio, de las plazas y callejuelas, y las villas alto de las colinas: San Giminiano, Volterra, Pienza, Montepulciano, Arezzo, Cortona, Gubbio, Fiesole. Y los monasterios toscanos como Monte Oliveto o San Antimo. Y sobre todo la tierra, las aldeas, las grandes casas de campo, los árboles. Y los pequeños detalles: las puertas, las ventanas, las flores. Para dormir tiene muchísimas casas rurales. También hotelitos muy típicos en los pequeños pueblos y ciudades medianas. Y hoteles de las grandes cadenas internacionales, como los novotel, en Florencia. A nosotros nos gusta mucho dormir en campings. Como el pequeño y sencillo camping de Pisa. O el gran camping de Florencia.
-
Arxius
- Novembre 2009 (24)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris
