Aiguafreda

Aiguafreda és la cala més petita, amagada i desconeguda de la plèiade de platges maravelloses de Begur. Aquesta germana pobre i petita no te gaire sorra, ni gaire anomenada. Però en canvi ofereix aigua clara, neta i bona sombra. Els boscos són a tocar de l’aigua. Segons, i com, hi ha poca gent. Potser perquè la gent no la coneix prou, perquè costa d’arribar-hi i de trobar-la, o bé perquè o prefereix cales més grans, i més turístiques. Ben pensat, el fet que hi hagi una part de la caleta encimentada per amarrar-hi les barques, com si fos un port, no l’afavoreix gaire. Però a nosaltres aquesta platjola ombrívola, fresca i misteriosa ens agrada. Podeu anar fàcilment a Aiguafreda, des del poble de Begur, seguint els indicadors. La carretera és la GIV-6534 que mena al Cap Sa Sal, un promontori imponent on s’aixeca un monstruós hotel, molt famós fa uns anys, una mole ara. Cal deixar a mà dreta la carretera que baixa a cap a la cala Sa Tuna i pendre la que va a Aiguafreda. Al final hi ha un petit aparcament, molt petit. Però també hi ha força aparcament a la pròpia carretera que hi baixa, que s’assembla més a una pista d’urbanització. Potser perquè hi arriba baixant en mig d’un bosc espés de pins, amb cap edificació a la vista. Un cop aparcats encara us cal caminar uns pocs metres per arribar a la cala. Us recomanem que perdeu uns dies a la zona, i que visiteu les precioses germanes grans d’Aiguafreda: Sa Riera, platja encantadora, o bé Sa Tuna, una delícia, o Aiguablava, amb un mar turquesa, o Fornells i les seves caletes. Una zona privilegiada de la natura. Per dormir teniu a Begur, l’hotel Rosa, que és també un molt bon restaurant, l’antiga fonda Caner. Però nosaltres, per aquesta zona, preferim anar de càmping. Per exemple al Mas Patoxas. Una troballa de les bones. Un càmping gran, bonic, encantador i magnífic. Fantàstic per famílies.
Aiguafreda es la cala más pequeña, escondida y desconocida de la pléyade de playas maravillosas de Begur. Esta hermana pobre y pequeña no tiene mucha arena, ni mucho atractivo. Pero en cambio ofrece agua clara, limpia y buena sombra. Los bosques estan muy cerca del agua. Normalmente hay poca gente. Quizás porque no la conocen lo suficientemente, o porque cuesta llegar y encontrarla, o bien porque prefieren calas más grandes y más turísticas. Bien pensado, el hecho de que haya una parte de la caleta con un muelle de cemento para amarrar las barcas no la favorece demasiado. Pero a nosotros esta cala sombría, fresca y misteriosa nos gusta. Puede llegar fácilmente a Aiguafreda, desde el pueblo de Begur, siguiendo los indicadores. La carretera es la GIV-6534 que conduce al Cap Sa Sal, un imponente promontorio donde se levanta un monstruoso hotel, muy famoso hace unos años, una mole ahora. Hay que dejar a mano derecha la carretera que baja hacia la cala Sa Tuna y tomar la que va a Aiguafreda. Al final hay un pequeño aparcamiento, muy pequeño. Pero también hay bastante aparcamiento en la propia carretera que baja, que se asemeja más a una pista de urbanización. Quizás porque llega atravesando un bosque espeso de pinos, con ninguna edificación a la vista. Una vez aparcados aún necesitais caminar unos pocos metros más para llegar a la cala. Os recomendamos que perdáis unos días por la zona, y que visiteis las preciosas hermanas mayores de Aiguafreda: Sa Riera, una playa encantadora, o bien Sa Tuna, una pequeña delicia, o Aiguablava, con un mar turquesa, o Fornells y sus calitas. Una zona privilegiada de la naturaleza. Para dormir tienen en Begur, el hotel Rosa, que es también un muy buen restaurante. Pero nosotros, por esta zona, preferimos ir de camping. Por ejemplo al Mas Patotxas. Un hallazgo. Un camping grande, bonito, encantador y magnífico. Fantástico para familias.
Cala Marquesa

Cala Marquesa és poc coneguda. Bé, de fet, és gens coneguda. Hi ha molta gent, sobretot les persones a qui els agraden les cales verges, que no saben on és. Cala Marquesa està a la Costa Brava. En l’espai virginal i magnífic que hi ha entre Palamós i Palafrugell, abans d’arribar al Cap Roig. Aquest és, per a nosaltres el més bonic racó de tota la Costa Catalana. En pocs kilómetres, no més de quatre o cinc, hi ha un seguit de cales, a quina més bonica, més desconeguda i més fantàstica. Des de la platja maravellosa d’Es Castell, a Palamós, segueixen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Canyes, la platja d’Es Crit i Cala Vedell. A quina més al·lucinant. Per arribar a totes elles cal pendre, en l’autovia de Palamós a Palafrugell, la sortida que porta al càmping Benelux. D’allà el camí que va a Es Castell. Abans d’arribar a aquesta platja cal girar a mà esquerra per un camí de sorra, atrotinat, molt atrotinat, que mena a les altres cales. Recomanem deixar el vehicle i fer-les a peu. No hi ha gaire aparcament per dins el bosc. Millor deixar-lo al càmping o a Es Castell. Per dormir i menjar, el millor, són els càmping de Palafrugell, com ara La Siesta, o el mateix Benelux.
Cala Marquesa es poco conocida. Bueno, de hecho, es nada conocida. Hay mucha gente, incluso personas a quienes les gustan las calas vírgenes, que no saben donde está. Cala Marquesa está en la Costa Brava. En el espacio virginal y magnífico que hay entre Palamós y Palafrugell, antes de llegar al Cap Roig. Este es, para nosotros, el más bello rincón de toda la Costa Catalana. En pocos kilómetros, no más de cuatro o cinco, hay una serie de calas, a cuál más bonita, más desconocida y más fantástica. Desde la maravillosa playa de Es Castell, en Palamós, siguen Cala Marquesa, Cala Estreta, Cala Bona, Cala Cañas, la playa de Es Crit… Para llegar a todas ellas hay que tomar, en la autovía de Palamós a Palafrugell, la salida que lleva al camping Benelux. De allí el camino que va a Es Castell. Antes de llegar a esta playa hay que girar a mano izquierda por un camino de arena, malo, muy malo, que conduce a las otras calas. Recomendamos dejar el vehículo y hacerlo a pie. No hay mucho aparcamiento por dentro del bosque. Mejor dejarlo en el camping o en Es Castell. Para dormir y comer, lo mejor, son los campings de Palafrugell, como La Siesta, o el mismo Benelux.
Platja de Garbet

La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Port de la Selva o Colera. Altres, en aquesta mateixa zona, sense cap edificació que molesti massa, sense grans hotels ni passejos marítims urbanitzats. Natura en estat una mica més verge. Això ofereix l’esplèndida cala de Garbet. Quatre pins esparsos, terra indòmita, paisatge llunar, roca viva arran de mar. Poca sorra, molts picons, i gens de ciment. Tot just, arran de mar, un càmping força abandonat, i un restaurant d’aquells que es fan dir “sí senyor”. Un senyor restaurant. A tocar de sorra. Per sopar veient com damunt l’aigua cau l’hora violeta i, un xic més tard, la nit. Els preus són forts. Els plats també. El servei excel·lent. La matèria primera d’alta qualitat. Peix fresc. Els postres, diuen, són el millor. A Garbet s’hi pot arribar en tren. És l’estació abans de Port-Bou, passat ja Colera. No hi ha poble, només el mar i les vies. També per la carretera de Llançà a Port-Bou. Molta corba però la ruta passa a frec d’aigua. Aparcament discret, però si no sou al pic de la temporada, suficient. El mar a Garbet és de tots foscos, del blau marí al negre. Les ones, calmes, besen les pedres de la vora. El cel és nítid. El mar a Garbet, és net, netíssim. Com ho és el vent i la roca. Tot és nu a Garbet. Una delícia.
La Costa Brava, el Cap de Creus, tiene playas muy bonitas. Algunas con pueblo añadido, como Llançà, Port de la Selva o Colera. Otras, en esta misma zona, sin ninguna edificación que moleste demasiado, sin grandes hoteles ni paseos marítimos urbanizados. Naturaleza en estado un poco más virgen. Esto nos ofrece la espléndida cala de Garbet. Cuatro pinos en una tierra indómita, paisaje lunar, roca viva al lado del mar. Poca arena y nada de cemento. Apenas, al lado del mar, un camping bastante abandonado, y un restaurante de aquellos que se hacen decir querer. Un señor restaurante. Cerca de arena. Para cenar viendo como sobre el agua cae la hora violeta y, un poco más tarde, la noche. Los precios son fuertes. Los platos también. El servicio excelente. La materia prima de alta calidad. Pescado fresco. Los postres, dicen, son lo mejor. A Garbet se puede llegar en tren. Es la estación antes de llegar a Port-Bou, pasado ya Colera. No hay pueblo, sólo el mar y las vías. También por la carretera de Llançà a Port-Bou. Mucha curva pero la ruta pasa a mano de agua. Parking discreto, pero si no es en plena temporada, suficiente. La playa de Garbet es de todos oscuros, del azul marino al negro. Las olas, calmas, besan las piedras. El cielo es nítido. La playa de Garbet, es limpia, límpida. Como lo es el viento y la roca. Todo está desnudo en Garbet. Una delicia.
Aigua Xelida

Aigua Xelida és una cala diminuta, petita de veritat. A l’estiu és més que probable que no pogueu posar-hi, literalment, el peu. S’hi arriba bé caminant, en cotxe és una bogeria, des de Tamariu. A Tamariu podeu aparcar i fer els dos kilòmetres, escassos, fins Aigua Xelida. Està ben indicat. La platjola és un cop de puny. Com un apartament. 40 x 10 metres. Ara bé, l’entorn és una passada. Roques i pins a tocar de l’aigua. Un blau intens, una aigua cristal·lina, d’un blau increible. Cap servei. Una joia natural en estat pur. La Costa Brava com sempre l’havíeu imaginat. Aneu-hi un dia que només vosaltres tingueu festa. Al·lucinareu. Tots els serveis els teniu a la veïna Tamariu: aparcament, no molt, bons hotels i restaurants. Aneu a l’Hostalillo, estil clàssic. Més moder és Es Furió. Amb apartaments teniu l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, el Tamariu. A nosaltres però ens agrada més anar al La Siesta, un macro càmping amb unes instal·lacions de cine, situat a Calella de Palafrugell, o bé al Mas Patoxas, un càmping magnífic, molt familiar, entre Palafrugell i Begur.
Aigua Xelida es una cala diminuta, pequeña de verdad. En verano es más que probable que no pueda poner en ella, literalmente, ni el pie. Se llega andando, porque en coche es una locura, desde Tamariu. En Tamariu puede aparcar y hacer los dos kilómetros, escasos, hasta Agua Xelida. Está bien indicado. La playa es como un apartamento. 40 x 10 metros. Ahora bien, el entorno es una pasada. Rocas y pinos cerca del agua. Un azul intenso, un agua cristalina, de un azul increible. Ningún servicio. Una joya natural en estado puro. La Costa Brava como siempre lo habíais imaginado. Hay que ir un día que sólo usted tenga fiesta. Alucinante. Todos los servicios los tiene en la vecina Tamariu: aparcamiento, no mucho, buenos hoteles y restaurantes. Vaya al Hostalillo, estilo clásico. Más moderno es Es Furió. Con apartamentos tiene el hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, el Tamariu. A nosotros pero nos gusta más ir al La Siesta, un macro camping con instalaciones de cine, situado en Calella de Palafrugell, o bien al Mas Patoxas, un camping magnífico, muy familiar, entre Palafrugell y Begur.
Tamariu

Tamariu és un petit paradís. Un racó de pur mediterrani. Un d’aquells llocs on heu d’anar-hi a l’estiu, a banyar-vos en les netíssimes aigües color blau turquesa de la seva cala. Tamariu són quatre cases a tocar del mar, dalt d’un penyal, com es veu a la foto. Una estampa inalterada de fa anys. Una postal d’un tipisme únic. Però també podeu baixar a Tamariu a l’hivern, quan està solitari i tranquil. La platja buida convida a passejar llarg i respirar calmat. O bé per primavera, o durant la tardor, quan sovint s’aixeca una boirina suau, d’un pam només, damunt la platja. Per arribar a Tamariu cal passar per Palafrugell i seguir les indicacions. Creuareu camps de cultiu i boscos de pins per, de sobte, iniciar una boja devallada vers el blau entre els arbres. Al final, un aparcament raonable, les cases blanques, i la possibilitat de continuar la ruta fins cales tan boniques com Aigua-Xelida o Aiguablava, per camins d’urbanitzacions, un xic embolicats. Aneu a Tamariu i visiteu la tríada capitolina: Calella, Llafranc i Tamariu. Arribeu-vos fins Aigua-Xelida, o fins el far de Sant Sebastià. Aneu-hi a peu, pels camins de ronda. A Tamariu hi ha bons hotels i restaurants, dels tradicionals, com ara l’Hostalillo. O més modernets, com Es Furió, que a nosaltres ens agrada molt. O bé apartaments com els de l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, riera amunt, bosc endins, el Tamariu. A nosaltres però ens agraden més La Siesta, a Calella, o el Mas Patoxas, un càmping molt familiar. Dormiu on dormiu, disfruteu de Tamariu.
Tamariu es un pequeño paraíso. Un rincón de puro mediterráneo. Uno de esos lugares donde tienes que ir en verano, a bañaros en las límpidas aguas color azul turquesa de su cala. Tamariu son cuatro casas junto al mar, sobre un peñasco, como se ve en la foto. Una estampa inalterada desde hace años. Una postal de un tipismo único. Pero también puede bajar en Tamariu en invierno, cuando está solitario y tranquilo. La playa vacía invita a pasear largo y respirar calmado. O bien en primavera, o durante el otoño cuando, a menudo, se levanta una neblina suave, de un palmo sólo, sobre la playa. Para llegar a Tamariu hay que pasar por Palafrugell y seguir las indicaciones. Cruzaréis campos de cultivo y bosques de pinos para, de repente, iniciar un loco descenso hacia el azul entre los árboles. Al final, un aparcamiento razonable, las casas blancas, y la posibilidad de continuar la ruta hasta calas tan bonitas como Agua-Xelida o Aiguablava, por caminos de urbanizaciones, un poco liosos. Id a Tamariu y visitad la tríada Capitolina: Calella, Llafranc y Tamariu. Lleguese hasta Agua-Xelida, o hasta el faro de San Sebastián. Caminen por los caminos de ronda. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes, de los tradicionales, como el Hostalillo. O más modernos, como Es Furió, que a nosotros nos gusta mucho. O bien apartamentos como los del hotel Tamariu. También hay un camping, riera arriba, bosque adentro, el Tamariu. A nosotros pero nos gustan más La Siesta, en Calella, o el Mas Patoxas, un camping muy familiar. Duerma donde duerma, disfrutareis de Tamariu.
Far de Sant Sebastià

No hi ha a Catalunya una vista de mar i muntanya, una vista aèria tan bonica com la que podeu gaudir des del far de Sant Sebastià, a Palafrugell. És el punt més oriental de la península ibèrica, més encara que el Cap de Creus. La punta de terra catalana que rep el primer raig de sol al matí. S’hi pot arribar des de Palafrugell, per la carretera que porta a Tamariu, desviant-vos a la dreta, ben indicat. A dalt hi ha bon aparcament. També s’hi arriba pujant des de Llafranc. Però nosaltres preferim fer la ruta completa, circular. I així descobrim de cop la costa, i després baixem vertiginosament cap a Llafranc. Dalt del turó, a més del far, hi ha un hotel magnífic, un quatre estrelles gestionat pels propietaris del mas de Torrent. No cal dir més. I un bon restaurant. Tot plegat, s’hi ho podeu pagar, (nosaltres no), un luxe per gourmets i sibarites. Fa anys estava tot abandonat. Avui dia s’ha dignificat aquest espai tan emblemàtic i s’ha recuperat un edifici que sempre ens ha resultat molt evocador, amb el seu pati interior, els murs blancs i gruixuts i, sobretot, la seva terrassa panoràmica damunt la Costa Brava. A més de 100 mts d’alçada. Una passada. Cal no perdre’s-ho per cap motiu. Ni que sigui asseure’s a pendre una tònica. A Llafranc nosaltres hem dormit a l’hotel Llevant, arran de platja, amb vistes al mar. Allunyat de la costa, però molt delicat, teniu el Blaumar. De càmpings n’hi ha de molt bons a tota la zona. Ens agraden, per famílies, el mas Patoxas, calmat i tranquil, o bé La Siesta, ideal per adolescents. Mai no sabreu on son. Un cop visitat el far podeu fer un volt i un bany per la platja de Llafranc, tot un privilegi. O anar fins Tamariu o Aigua Xelida, un paradís. Si us agrada el senderisme, podeu fer un munt de rutes, vora el mar.
No hay en Cataluña una vista de mar y montaña, una vista aérea tan bonita como la que puede disfrutar desde el faro de Sant Sebastià, en Palafrugell. Es el punto más oriental de la península ibérica, más aún que el Cap de Creus. La punta de tierra catalana que recibe el primer rayo de sol por la mañana. Se puede llegar desde Palafrugell, por la carretera que lleva a Tamariu, desviándonos a la derecha, bien indicado. Arriba hay buen aparcamiento. También se llega subiendo desde Llafranc. Pero nosotros preferimos hacer la ruta completa, circular. Y así descubrimos de golpe la costa, y después bajamos vertiginosamente hacia Llafranc. Arriba de la colina, además del faro, hay un hotel magnífico, un cuatro estrellas gestionado por los propietarios del Mas de Torrent. No hace falta decir más. Y un buen restaurante. Todo ello, si lo puede pagar, (nosotros no), es un lujo para gourmets y sibaritas. Hace años estaba todo abandonado. Hoy en día se ha dignificado este espacio tan emblemático y se ha recuperado un edificio que siempre nos ha resultado muy evocador, con su patio interior, los muros blancos y gruesos y, sobre todo, su terraza panorámica sobre la Costa Brava. A más de 100 mts de altura. Una pasada. No hay que perderselo por ningún motivo. Ni que sea solo sentarse a tomar una tónica. En Llafranc nosotros hemos dormido en el hotel Llevant, al lado de la playa, con vistas al mar. Alejado de la costa, pero muy delicado, tiene el Blaumar. De campings hay muchos y muy buenos en toda la zona. Nos gustan, para familias, el mas Patoxas, calmado y tranquilo, o La Siesta, ideal para adolescentes. Nunca sabrá donde están. Una vez visitado el faro puede dar un paseo y un baño por la playa de Llafranc, todo un privilegio. O ir hasta Tamariu o Aigua Xelida, un paraíso. Si os gusta el senderismo, podeis hacer un montón de rutas, cerca del mar.
Camins de ronda

Una de les coses més boniques que es poden fer a la Costa Brava, amén de banyar-s’hi, és passejar pels seus camins de ronda. Tota la Costa Brava, des de Blanes fins Port-Bou, n’està plena. Servien als agents d’aduanes, guardia civil o carabiners, per vigilar la costa i prevenir el contraban. Els policies i els contrabandistes jugaven tota la nit al gat i la rata fent servir aquest serpentí de camins que creua penyals i cales de la nostra costa més encisadora. Avui dia, amb més o menys bon estat, proporcionen una passejada amable, una ocasió d’esport, o una ruta de descoberta. Si teniu fills petits, els encantarà fer un petit tram d’aquests camins fins descobrir aquella cala amagada. Poca estona, i sempre sota l’ombra acollidora dels pins. Si són més grans, podreu jugar a descobrir les Amèriques fent una bona porció de camí, fins la cala dels vostres somnis. Si només voleu gaudir del mar i les vistes, hi ha trams poc costosos, amb una relació qualitat-esforç inmillorable. Ideal per l’estiu, per fugir de la massificació de les grans platges. Deu minuts de camí i sereu en un altre univers: aigües netes, roques, una caleta coquetona. Ideal a la primavera o tardor per veure la costa en estat pur, com va ser creada, i banyar-vos els peus o quelcom més, en la cala abans esmentada. Els infants jugaran amb la sorra i les roques, a fet amagar o a fer el pirata. A l’hivern el mar pica enfadat les vores del camí. O bé, amb el cel net i el mar en calma, els camins acompanyen una ruta pausada i calma, amb un sol d’hivern, suau i enamorat. A l’hivern l’aire és transparent, i defineix els contorns al límit de l’ull humà. D’entre tots, amb nens i per principiants, us recomanem el camí de ronda que surt de Calella de Palafrugell i va cap a Llafranc. Gens cansat, i bones vistes. O el que va a l’inversa, de Calella vers el Cap Roig i més enllà, fins El Castell, passant per cales com el Crit, cala Bona, o cala Estreta. Aquest ja per més caminaires. També els que voregen les cales de Begur, de Tamariu a Aiguablava, i fins Sa Riera, o més al nord, a la Platja de Pals. Fantàstics i familiars són els que van de Blanes, de Sant Francesc a Santa Cecília, i fins Lloret. O els dels volts de Platja d’Aro, (a la foto), per Torre Valentina i que arriben a Calonge. O els que marxen cap el sur, des de Platja d’Aro cap a S’Agaró i Sant Feliu de Guixols. Podria escriure sense parar sobre camins de ronda. Però ja n’hi ha prou. Descobriu el vostre espai. Per dormir teniu molts llocs, molt bons. Desenes de bons hotels. Escolliu un punt dels camins de ronda que vulgueu visitar i cerqueu a partir d’aquí. Us fem la nostra selecció, que pot ser polivalent i general. Per Calella de Palafrugell, i en hotel, el Sant Roc, al peu d’un del més bonics camins de ronda. També el Garbí, o l’Alga, recientment reformat. En càmping, i per famílies, sense dubtar-ho el Mas Patotxes. Allunyat de la costa però amb fantàstiques instal·lacions. Per gent més jove La Siesta, i per sibarites de l’acampada, El Cypsela, definitivament quelcom més que un simple càmping.
Una de las cosas más bonitas que se pueden hacer en la Costa Brava, amén de bañarse en ella, es pasear por sus caminos de ronda. Toda la Costa Brava, desde Blanes hasta Port-Bou, está llena de ellos. Servían a los agentes de aduanas, guardia civil o Carabineros, para vigilar la costa y prevenir el contrabando. Los policías y los contrabandistas jugaban toda la noche al gato y el ratón en este serpentín de caminos que cruza acantilados y calas de nuestra costa más encantadora. Hoy en día, en más o menos buen estado, proporcionan un paseo amable, una ocasión de deporte, o una ruta de descubrimiento. Si tiene hijos pequeños, les encantará hacer un pequeño tramo de estos caminos hasta descubrir aquella cala escondida. Poco rato, y siempre bajo la sombra acogedora de los pinos. Si son mayores, pueden jugar a descubrir las Américas haciendo una buena porción de camino, hasta la cala de sus sueños. Si sólo desea disfrutar del mar y las vistas, hay tramos poco costosos, con una relación calidad-esfuerzo inmejorable. Ideal para el verano, para huir de la masificación de las grandes playas. Diez minutos de camino y amanecerá en otro universo: aguas limpias, rocas, una caleta coquetona. Ideal en primavera u otoño para ver la costa en estado puro, como fue creada, y bañarse los pies o algo más, en la cala antes mencionada. Los niños jugarán con la arena y las rocas, a hacer el pirata. En invierno el mar lame enfadado los bordes del camino. O bien, con el cielo limpio y el mar en calma, los caminos acompañan una ruta pausada y calma, con un sol de invierno, suave y enamorado. En invierno el aire es transparente, y define los contornos hasta el límite del ojo humano. De entre todos, con niños y para principiantes, se recomienda el camino de ronda que sale de Calella de Palafrugell y hacia Llafranc. Nada cansado, y buenas vistas. O el que va a la inversa, de Calella hacia el Cap Roig y más allá, hasta El Castell, pasando por calas como Crit, Cala Bona o Cala Estreta. Este ya para aventajados. También los que bordean las calas de Begur, de Tamariu a Aiguablava, y hasta Sa Riera, o más al norte, hacia la Playa de Pals. Fantásticos y familiares son los que van de Blanes, de San Francesc a Santa Cecilia, y hasta Lloret. O los de los alrededores de Platja d’Aro, (en la foto), por Torre Valentina y que llegan a Calonge. O los que marchan hacia el sur, desde Platja d’Aro a S’Agaró y Sant Feliu de Guíxols. Podría escribir sin parar sobre caminos de ronda. Pero ya basta. Descubra su espacio. Para dormir tiene muchos lugares, muy buenos. Decenas de buenos hoteles. Elija un punto de los caminos de ronda que desee visitar y busque a partir de aquí. Le hacemos nuestra selección, que puede ser polivalente y general. Por Calella de Palafrugell, y en hotel, el Sant Roc, al pie de uno de los más hermosos caminos de ronda. También el Garbí, o el Alga, recientemente reformado. En camping, y para familias, sin dudar lo Mas Patotxes. Alejado de la costa pero con fantásticas instalaciones. Para gente más joven La Siesta, y para sibaritas de la acampada, El Cypsela, definitivamente algo más que un simple camping.
Sa Riera

Una de les cales més boniques de la Costa Brava, i de tota la costa catalana, és Sa Riera. És una de les moltes platges que podeu gaudir del poble de Begur. És la que es troba més al nord. S’hi arriba des de Begur per una carretera asfaltada que baixa fins la urbanització, i també des de Pals, per la carretera que va a la platja de Pals i, després, seguint els carrers d’una urbanització fins la platja. Sa Riera és un petit poble amb tots els serveis: restaurants, hotels, botigues, un càmping, i bons aparcaments. Desert i tranquil durant una bona part de l’any, s’omple de gent els mesos d’estiu, sobretot l’agost. Llavors podeu tenir problemes per arribar-hi. La seva platja de sorra gruixuda, oberta al nord, amb les Illes Medes a l’horitzó, ens encanta. A més, és una cala ample, poc fonda i sense roques, si no és als costats, cosa que la fa molt segura pels infants. Begur és un dels pobles de tota la Costa Brava menys destrossats pel turísme, tot i estar situat al rovell de l’ou. Sa Riera, com Begur, conserva encara l’encant natural de les platges familiars de tota la vida. Prova d’això és que a Begur s’hi concentren els més bonics hotels amb encant de tota la costa. Hotels exclusius, de moltes estrelles. A Sa Riera en teniu un: el Convent. Evidentment no és baratet. Si que ho és una mica més l’hostal Sa Riera. Si voleu fer nit a Begur us recomanem el Rosa, un clàssic de tota la vida. Si us agrada el càmping us agradarà El Maset, a Sa Riera mateix. A Begur hi ha el càmping Begur, a la carretera que baixa cap a Esclanyà. De tota manera, si us decidiu pel càmping, nosaltres us recomanem molt vivament el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal per recòrrer tota la zona. Ideal per serveis i molt familiar. Hi hem passat estones inoblidables.
Una de las calas más bonitas de la Costa Brava, y de toda la costa catalana, es Sa Riera. Es una de las muchas playas que podrá disfrutar del pueblo de Begur. Es la que se encuentra más al norte. Se llega desde Begur por una carretera asfaltada que baja hasta la urbanización, y también desde Pals, por la carretera que va a la playa de Pals y, después, siguiendo las calles de una urbanización hasta la playa. Sa Riera es un pequeño pueblo con todos los servicios: restaurantes, hoteles, tiendas, un camping, y buenos aparcamientos. Desierto y tranquilo durante una buena parte del año, se llena de gente los meses de verano, sobre todo en agosto. Entonces puede tener problemas para llegar. Su playa de arena gruesa, abierta al norte, con las Islas Medes en el horizonte, nos encanta. Además, es una cala ancha, poco profunda y sin rocas, si no es a los lados, lo que la hace muy segura para los niños. Begur es uno de los pueblos de toda la Costa Brava menos destrozados por el turismo, a pesar de estar situado en el propio centro de la vorágine. Sa Riera, como Begur, conserva todavía el encanto natural de las playas familiares de toda la vida. Prueba de ello es que en Begur se concentran los más bonitos hoteles con encanto de toda la costa. Hoteles exclusivos, de muchas estrellas. En el mismo Sa Riera tiene uno: el Convent. Evidentemente no es barato. Si que lo es un poco más el hostal Sa Riera. Si deseais pernoctar en Begur os recomendamos el Hotel Rosa, un clásico de toda la vida. Si os gusta el camping os gustará El Maset, en Sa Riera mismo. En Begur se encuentra el camping Begur, en la carretera que baja hacia Esclanyà. De todos modos, si se deciden por el camping, nosotros os recomendamos muy vivamente el Mas Patotxes, a 4 kms. de Begur. Ideal para recorrer toda la zona. Ideal para servicios y muy familiar. Hemos pasado allí ratos inolvidables.
Cala Estreta

Cala Estreta és un trosset de paradís a la terra. Una cala intocada, verge, a tocar de Palamós o de Calella de Palafrugell. Està com Déu la va crear. Ni un xiringuito, ni un moll, ni una construcció. S’hi pot arribar caminant pel camí de ronda des de Calella de Palafrugell, rodejant el Cap Roig. És una bona caminata. Més fàcil és anar-hi amb cotxe. Per fer-ho cal prendre el camí de la Platja d’es Castell, una altra maravella de la Costa Brava. El trobareu a mig camí de l’autovia Palafrugell – Palamós, agafant el camí del càmping Benelux. Des de la mateixa entrada del càmping surt el camí, a mà esquerra que porta a Cala Estreta. No és massa temps. Just deu o quinze minuts. Us aconsellem fer-los a peu, i deixar el cotxe a l’aparcament de la platja del Castell. Per dormir en aquesta zona teniu el mateix càmping Benelux. Més ben situat impossible. Però nosaltres també us recomanem els càmping La Siesta, pels més atrevits, o al mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Si us van millor els hotels, a Calella en teniu de molt bons. Com ara el Sant Roc.
Cala Estreta es un trocito de paraíso en la tierra. Una cala intocada, virgen, cerca de Palamós o de Calella de Palafrugell. Está como Dios la creó. Ni un chiringuito, ni un muelle, ni una construcción. Se puede llegar caminando por el camino de ronda de Calella de Palafrugell, rodeando el Cap Roig. Es una buena caminata. Más fácil es ir en coche. Para ello hay que tomar el camino de la Playa d’es Castell, otra maravilla de la Costa Brava. Lo encontrará a medio camino de la autovía Palafrugell – Palamós, tomando el camino del camping Benelux. Desde la misma entrada del camping sale el camino, a mano izquierda que lleva a Cala Estreta. No es demasiado tiempo. Justo diez o quince minutos. Os aconsejamos hacerlos a pie, y dejar el coche en el aparcamiento de la playa del Castell. Para dormir en esta zona tienen el mismo camping Benelux. Mejor situado imposible. Pero nosotros también le recomendamos los camping La Siesta, para los más atrevidos, o al mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Si les van mejor los hoteles, en Calella tiene de muy buenos. Como el Sant Roc.
S’Alguer

No heu de confondre aquesta petita, diminuta i amagada caleta, amb el seu deliciós poblat de pescadors, amb la ciutat del mateix nom de Sardenya. Mai no hem estat a la vila catalana de la gran illa mediterrània. Però hem evocat el seu nom cada vegada que hem arribat a aquest petit i recóndit racó perdut de món. S’Alguer és el darrer vestigi del que debia haver estat la Costa Brava original. Un lloc on el temps es va deturar fa 10o anys, quan ni la llum, ni el telèfon, ni el turisme havien arribat a la costa catalana. S’Alguer és un luxe. Quelcom que perdura a la retina quan ja tornes a ser a casa. I, en canvi, de fet, no és res. Quatre barraques de colors, en una caleta de picons. Tanmateix, quin lirisme, quina bellessa, quina pau, quina dolçor. M’encanta S’Alguer. Hi anem cada cop que ens movem pels volts de Palamós. Segur que des de Palamós, des de la platja de la Fosca, s’hi arriba molt bé. Nosaltres, però, sempre hi hem anat, caminant per la vora de l’aigua, uns 15 minuts escassos, des de la platja d’es Castell. Una altra maravella. I podeu fer cap des de Palamós, o de Palafrugell, per la carretera que va de l’una a l’altra. Feu atenció a l’entrada del càmping Benelux. Del camí que va a l’entrada del citat càmping, en surt el camí que arriba a Es Castell. Podeu deixar el cotxe al pàrking i caminar fins la platja. Després vorejar la costa, a peu, en sentit sur, fins arribar a S’Alguer. No hi trobareu cap servei. És un cop de puny. Una delicatessen. El més natural seria allotjar-se al mateix camping Benelux. Nosaltres, anant de càmping, sempre acabem al molt bonic i familiar Mas Patotxas, o al marxós La Siesta. O, prop de La Fosca, l’lnternacional. A Palamós hi ha molts hotels bonics. Com el Nostra llar. A Calella de Palafrugell ens agrada molt l’hotel Sant Roc.
No debe confundirse esta pequeña, diminuta y escondida caleta, con su delicioso poblado de pescadores, con la ciudad del mismo nombre de Cerdeña. Nunca hemos estado en la ciudad catalana de la gran isla mediterránea. Pero hemos evocado su nombre cada vez que hemos llegado a este pequeño y recóndito rincón perdido del mundo. S’Alguer es el último vestigio de lo que debía haber sido la Costa Brava original. Un lugar donde el tiempo se ha detenido hace 10o años, cuando ni la luz, ni teléfono, ni el turismo habían llegado a la costa catalana. S’Alguer es un lujo. Algo que perdura en la retina cuando ya vuelves a estar en casa. Y, en cambio, de hecho, no es nada. Cuatro barracas de colores, en una caleta de guijarros. Sin embargo, qué lirismo, qué belleza, qué paz, qué dulzura. Me encanta S’Alguer. Vamos cada vez que nos movemos por Palamós. Seguro que desde Palamós, desde la playa de la Fosca, se llega muy bien. Nosotros, sin embargo, siempre hemos ido, caminando por la orilla del agua, unos 15 minutos escasos, desde la playa d’es Castell. Otra maravilla. Desde Palamós, o desde Palafrugell, por la carretera que va de una a otra es por donde hay que ir. Preste atención a la entrada del camping Benelux. Del camino que va a la entrada del citado camping, sale el camino que llega a Es Castell. Puede dejar el coche en el parking y caminar hasta la playa. Tras bordear la costa, a pie, en sentido sur, llegará a S’Alguer. No se puede encontrar ningún servicio. Es pequeñísimo. Una delicatessen. Lo más natural sería alojarse en el mismo camping Benelux. Nosotros, yendo de camping, siempre acabamos en el muy bonito y familiar Mas Patotxas, o al marchoso La Siesta. O, cerca de La Fosca, en el lnternacional. En Palamós hay muchos hoteles bonitos. Como el Nostra Llar. En Calella de Palafrugell nos gusta mucho el hotel Sant Roc.
-
Arxius
- Novembre 2009 (24)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris