Sortides familiars

Salidas en família

Sant Cristòfol del Bosc


sant_cristofol_bosc

Sant Cristòfol del Bosc és una bonica ermita situada al massís de Les Gavarres, al petit poblet de Llambilles, molt a prop de Girona. Està emplaçada sobre un turó i envoltada de boscos de suros i pins. Al voltant del temple, completament restaurat fa uns anys, hi ha una zona de lleure molt maca, amb taules i barbacoes, on sempre hi ha molta gent, principalment famílies gironines o senderistes que recorren els magnífics boscos de l’entorn, i els petits poblats de la contrada. S’hi arriba per la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva a Girona, abans de passar pel poble ceramista de Quart, a la rotonda de l’entrada del poble de Llambilles. Des de Barcelona nosaltres hi aniríem per la AP-7 o bé per la N-II fins arribar a la sortida de l’aeroport de Girona, agafant llavors la C-25 en direcció Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Passarem el poblet de Campllong i arribarem a una rotonda amb la C-65, molt a prop de Llambilles. Fem 3/4 de volta, en direcció Girona, cap al nord i tot seguit serem a la rotonda de Llambilles. En la mateixa rotonda, y en un camí una mica més endevant, a mà dreta, apareix indicada l’ermita. Allà comença una pista forestal en bon estat, d’uns 3 kms, fins el temple. La zona de pícnic te unes 10 taules, repartides en diferents espais, unes més a tocar de les barbacoes, i altres més lluny. Atenció: no hi ha lavabos, ni font d’aigua potable, ni contenidors de brossa, ni servei de neteja. Per dinar per allà, sense fer servir el pícnic, teniu el restaurant L’Escón. Fa temps que no hi hem anat. A Campllong teniu Can Barris, que està molt bé, especialistes en cargols, és clar. No és barat. I si voleu quedar-vos el cap de setmana, endavant. Podeu anar a dormir i visitar Girona, amb el seu barri gòtic, la Força, o el Call jueu, la catedral… Hi ha hotels de fàbula a Girona, i bons restaurants, com ara Casa Marieta que mai defrauda. Cuina de mercat. O el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea quedar-se a Girona també. Ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé al Carlemany, en ple centre, o a l’hotel Històric, al barri antic, prop de la catedral, o al Ciutat de Girona. Bon pícnic o barbacoa a Sant Cristòfol!.

San Cristóbal del Bosque es una bonita ermita situada en el macizo de Les Gavarres, en el pequeño pueblo de Llambilles, muy cerca de Girona. Está emplazada sobre una colina y rodeada de bosques de alcornoques y pinos. Alrededor del templo, completamente restaurado hace unos años, hay una zona de ocio muy bonita, con mesas y barbacoas, donde siempre hay mucha gente, principalmente familias gerundenses o senderistas que recorren los magníficos bosques del entorno, y los pequeños poblados de la región. Se llega por la carretera C-65 la que va de Cassà de la Selva en Girona, antes de pasar por el pueblo ceramista de Quart, en la rotonda de la entrada del pueblo de Llambilles. Desde Barcelona nosotros iríamos por la AP-7 o por la N-II hasta llegar a la salida del aeropuerto de Girona, cogiendo entonces la C-25 en dirección Riudellots, Cassà, Sant Feliu de Guixols. Pasaremos el pueblo de Campllong y llegaremos a una rotonda con la C-65, muy cerca de Llambilles. Hacemos 3/4 de vuelta, en dirección Girona, hacia el norte y luego estaremos ya en la rotonda de Llambilles. En la misma rotonda, y en un camino un poco más adelante, a mano derecha, aparece indicada la ermita. Allí comienza una pista forestal en buen estado, de unos 3 kms, hasta el templo. La zona de picnic tiene unas 10 mesas, repartidas en diferentes espacios, unas más cerca de las barbacoas, y otras más lejos. Atención: no hay aseos, ni fuente de agua potable, ni contenedores de basura, ni servicio de limpieza. Para comer por allí, sin utilizar el picnic, tienen el restaurante L’Escon. Hace tiempo que no hemos ido. En Campllong tiene Can Barris, que está muy bien, especialistas en caracoles, claro. No es barato. Y si queréis quedaros el fin de semana, adelante. Pueden ir a dormir y visitar Girona, con su barrio gótico, o el barrio judío, la catedral … Hay hoteles de fábula en Girona, y buenos restaurantes, como Casa Marieta que nunca defrauda. Cocina de mercado. O el restaurante Boira junto, con vistas al río y las casas de colores. O el Pozo del Call, ya llegando a las escaleras de la Catedral. O en el colegio de arquitectos, en la Pia Almoina, en la misma plaza de las escaleras de la catedral. El Museo del vino, mucho más popular y desenfadado, ideal para carnes a la brasa y para hacer jolgorio. Para dormir, fuera una buena idea quedarse en Girona también. Nos gusta ir al hotel de la cadena AC Hoteles, o bien al Carlomagno, en pleno centro, o en el hotel Histórico, el casco antiguo, cerca de la catedral, o al Ciudad de Girona. ¡Buen picnic o barbacoa en San Cristóbal !.

novembre 16, 2014 Posted by | barbacoa, Girona, mitjanes, Natura, picnic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Can Rius a Caldes de Montbui


can_rius

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, trobareu el bonic Parc de Can Rius, amb un àrea de jocs esplèndida pels vostres infants, una zona de pícnic, i unes barbacoes de ferro molt xules per fer la parrillada a la calçotada amb la família i els amics. Està situada al marge de la riera, a tocar del camp de fútbol, en una extensió brutal, de més de 13.000 metres quadrats. Aquí hi hagué un balneari que va pertànyer a diferents famílies, entre elles els Rius. Va ser el cognom Rius el que va quedar. Ja fou l’any 1878 quan es van plantar la majoria d’arbres que hi ha ara. El parc era el jardí del balneari de Can Rius. En quedar a mans de l’ajuntament es volgué conservar la vegetació original i mantenir el jardí. Des del parc hi ha un mirador des d’on es veu la riera, l’església i la vila termal de Caldes de Montbui. Els vostres fills i filles gaudiran de valent jugant a la zona infantil de Can Rius, i la família podrà fer bons picnics i barbacoes. Hi ha molt d’espai de pàrquing, si feu servir els aparcaments del camp de fútbol, lavabos just a l’entrar, molt futuristes, de metall, fonts d’aigua potable, columpis, taules de ping pong, taules amb tauler d’escacs, una pista de bàsquet i una dotzena de taules de pícnic  amb unes barbacoes metàl·liques, 6 en total, que son poques pel personal que hi va. El parc obre de 7:00 a 24:00 hores a l’estiu i de 8:00 a 22:00 hores la resta de l’any. Normalment hi va molta gent del poble mateix i per això sol estar força ple sempre. Per la canalla, ja ho hem comentat, hi ha una zona de jocs infantils molt diver, i moltíssim espai. Hi havia hagut servei de bar, però no sempre funciona. A més de passar el dia al parc també podeu dedicar una estona a visitar la mateixa Caldes, una vila termal molt antiga, romana, o a recórrer llocs propers, del Vallès, una comarca que també disposa d’atractius turístics poc coneguts. Pugueu un dia amb la família fins a Caldes de Montbui, i passeu el dia a aquesta bonica bonica àrea de lleure del Vallés, una fantàstica sortida per a les famílies amb nens, o per celebrar-hi algun aniversari o esdeveniment. I, a més, està a prop de Barcelona. També podeu visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si no us agrada dinar al pícnic, o està molt ple, a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Podeu fer servir també els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdéssiu. Bona barbacoa a Can Rius.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, existe un bellísimo parque urbano, antiguo jardín de un balneario, con zona de pícnic, juegos infantiles, lavaabos y barbacoas. Está situado al lado del campo de fútbol municipal. Dispone de buén aparcamiento, fuentes de agua potable, mesas de ping-pong y hasta pista de básquet. Por supuesto hay mucho espacio para córrer, jugar y saltar. Suban a Caldes con sus hijos e hijas, o con los amigos, para una buena barbacoa. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, y el pícnic no les gusta, o está muy lleno, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo, además de los que pertenecen a los hoteles y balnearios. ¡Les deseamos un buén pícnic en Caldas!.

novembre 15, 2014 Posted by | barbacoa, Barcelona, mitjanes, Parcs, picnic, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Font de les Coves al Lluçanès


coves

Avui us proposem una sortida familiar a una zona molt desconeguda de Catalunya, però molt bonica, per descobrir tota una comarca natural: el Lluçanés, però també un bon lloc per fer pícnic, y una bona barbacoa de carn o calçotada, sota el sostre d’una bauma, una gran cornisa de pedra que us donarà un sentit troglodític, y divertirà d’allò més la canalla, sorprenent els amics. Aquesta àrea recreativa, anomenada de la Font de les Coves pertany a la Generalitat, que fa poc temps en va millorar els serveis, aplanant i endreçant l’accés des de la carretera, fent les escales de fusta que permeten baixar als diferents nivells on hi ha les taules, i substituint les tanques de fusta. També, l’any 2010, es van canviar les pròpies taules de fusta i es van construir unes noves barbacoes, d’obra, obrint una franja de protecció contra incendis de 25 metres al voltant de tota l’àrea recreativa. Al mateix temps es va portar aigua des de Prats mitjançant un kilòmetre de canonada, fet que assegura l’existència permanentment d’aigua potable a l’àrea de pícnic sigui quina sigui l’època de l’any. Aquesta meravella de l’esbarjo familiar la trobareu sortint de Prats de Lluçanès per la carretera C-62 sentit cap a Gironella. Tot passat el camp de fútbol de la població de Prats, a uns 500 mts, arrenca a mà dreta una pista forestal ampla, fàcil, de terra però en bones condicions que us porta a un aparcament en uns 100 mts. Hi ha un poste amb un indicador molt petit, el típic indicador de les masies i camins de la zona, impossible de veure des del cotxe, i menys de llegir-lo. Des de l’aparcament heu de baixar per un camí gran, que s’enfonsa en la pared de roca, en mig d’una vegetació ombrívola, que no hauríeu mai sospitat que existís des de la carretera. L’indret és humid, misteriós, molt encisador, com un conte de bruixes. Hi ha una gran balma que ressegueix un munt de metres, creant espais dins i fora la cova, com una mena de feixes i terrasses superposades on hi ha distribuides les taules i les barbacoes. No hi ha molt d’espai per còrrer, però si per fer l’indi, i un camp de futbol, petit. El lloc està ben indicat des de la zona d’aparcament perquè queda ensotada i amagada, però està molt a tocar. Us aconsellem vivament una visita a aquesta comarca natural, i al poble mateix de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta d’aquesta zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar, si no voleu fer pícnic, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, a la salida de Prats, teneis una zona de pícnic muy bonita y atípica, metida en el fondo de una cueva natural, con buén aparcamiento, mesas, barbacoas, agua potable y mucho sitio para jugar y correr. Y la zona también és muy bonita. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer, si no vais a utilizar las barbacoas o el pícnic, os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

novembre 9, 2014 Posted by | Art, barbacoa, festes, Hotels, Lluçanès, Osona, picnic, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El Santuari de la Verge de Falgars


falgars

L’ermita i hostatgeria de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a la vall on neix el Llobregat, prop de La Pobla de Lillet a  1.300 metres d’alçada. El lloc és esplèndid. Entorn natural al 100 per cent. Boscos esponerosos, prats de muntanya, unes vistes increibles al Cadí, al Puigmal, al Pedraforca. És un indret pensat per anar-hi a passar el dia, menjant amb la família o els amics a l’àrea de pícnic, fent una bona barbacoa de carn, o uns calçots, o fent senderisme. I deixar jugar als infants de la família, saltar, còrrer o bé anar amb les bicis amunt i avall. A Falgars s’hi arriba des de Barcelona per la carretera C-16 fins l’entrada de Guardiola de Berguedà. Allà cal agafar, a mà dreta, la carretera B-402 cap a la Pobla de Lillet. De l’entrada de la Pobla surt una bona carretera, asfaltada, que en 7 kms. us deixa al santuari.  En aquest lloc sempre hi ha hagut una ermita. L’actual és de l’any 1646, però la més antiga era romànica. Anexa a l’esglèsia trobareu l’hostatgeria, del segle XVIII. A la comarca hi ha devoció per la verge de Falgars. Encara es conserva, prop del temple, en mig del bosc, la cova primigènia on, segons la tradició fou trobada la imatge. La gent dels pobles del voltant pugen en boniques romeries, com la de Sant Marc per l’abril, o la trobada de La Pobla, normalment pel mes de juny. La festa major del Santuari es celebra el diumenge de setembre més pròxim al dia 8. Però sempre trobareu gent a qui agrada de pujar fins Falgars, simplement per a fer-hi un bon àpat, carn a la brassa o una costellada. Perquè al Santuari de Falgars hi ha una zona de pícnic, ja ho hem dit, molt xula, en unes feixes ben condicionades. Unes amb més gespa, les altres amb més bosc, unes a l’ombra, les altres al sol. Cada feixa amb les seves taules i barbacoes, amb molt d’espai per còrrer i jugar. Al darrera el Santuari encara   hi ha més taules i més barbacoes. Les vistes son fantàstiques i l’aparcament molt fàcil, hi ha molt de lloc. Hi ha font, lavabos i contenidors per a la brossa. El santuari i la seva hostatgeria és un bon lloc de descans si us voleu quedar un cap de setmana i fet un volt per la vall. Tant per l’hostatgeria com pel restaurant cal trucar: 937 44 10 95. Us agradarà, perquè hi fan bona teca. Cuina tradicional catalana, carns a la brassa de categoria. També tenen servei d’entrepans, d’amanides i begudes si sou dels que feu picnic. Tot i que no és un hotel de campanetes, a Falgars trobareu unes senzilles però còmodes habitacions, en un entorn natural privilegiat, molt interessants per descobrir aquests paratges. Aneu fins a Falgars, en cotxe, a peu o en bicicleta. Gaudiu de la muntanya del Catllaràs, perfectament conservada i de la maravellosa xarxa de camins que creuen els boscos magnificients. Complementeu, si cal, la vostra estada amb una visita a La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic y del Santuari de Falgars que us hem descrit, aneu a la Pobla de Lillet, on teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. Us recomanem també anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, fora de l’hostatgeria de Falgars podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Falgars.

La ermita y hospedería de la Virgen de Falgars está situada en la sierra del mismo nombre, en el valle donde nace el Llobregat, cerca de La Pobla de Lillet a 1.300 metros de altura. El lugar es espléndido. Un entorno natural preservado al 100 por ciento. Bosques frondosos, prados de montaña, unas vistas increíbles al Cadí, al Puigmal, y al Pedraforca. Es un lugar pensado para ir a pasar el día, haciendo senderismo, jugando con la familia, o bien con las bicis. Se llega desde Barcelona por la carretera C-16 hasta la entrada de Guardiola. Allí hay que coger, a mano derecha, la carretera B-402 hacia La Pobla de Lillet. De la entrada de La Pobla sale una buena carretera, asfaltada, que en 7 kms. les deja al santuario. En este lugar siempre ha habido una ermita. El actual es del año 1646, pero la más antigua era románica. Anexa a la iglesia encontrará la hospedería, del siglo XVIII. En la comarca hay devoción por la virgen de Falgars. Todavía se conserva, cerca del templo, en medio del bosque, la cueva primigenia en la que, según la tradición, fue encontrada la imagen. La gente de los pueblos cercanos sube en bonitas romerías, como la de San Marcos en abril, o el encuentro de La Pobla, normalmente en el mes de junio. La fiesta mayor del Santuario se celebra el domingo de septiembre más próximo al día 8. Pero siempre encontrareis gente que gusta de subir hasta Falgars, simplemente para hacer una buena comida, carne a la brasa o una parrillada. Para las familias este es un buen lugar de descanso, y de picnic, porqué en los alrededores de la ermita hay mesas, barbacoas y espacio para correr y saltar. También buén aparcamiento, mucho bosque y uenas vistas. Ideal para una parrillada de carne o unos calçots con la família o los amigos. Buén lugar para passar un buén dia, o un fin de semana, sobre todo quieren recorrer el valle. Pernocten en la hospedería o coman en el restaurante. Pero antes deben reservar al tel: 937 44 10 95. Es un lugar acogedor y hacen buena comida. Cocina tradicional catalana, carnes a la brasa de categoría. También servicio de bocadillos, ensaladas y bebidas, para los amantes del picnic. Aunque no es un hotel de campanillas, en Falgars encontrareis unas sencillas pero cómodas habitaciones. Suban hasta Falgars, en coche, a pie o en bicicleta. Disfruten de la montaña del Catllaràs, perfectamente conservada y de la maravillosa red de caminos que cruzan sus bellos bosques. Complementen, si es necesario, su estancia con una visita a las fuentes del Llobregat, a la cantera del Clot del Moro, a los Jardines Artigas, o hasta la mina de petróleo de Riutort. Regalense una excursión en el tren de la Pobla. Sant Jaume de Frontanyá no queda lejos, por un camino de montaña bastante practicable, según la época del año. Ideal para un fin de semana, o para un día de excursión.

novembre 8, 2014 Posted by | barbacoa, Berguedà, Hotels, mitjanes, Natura, picnic, Pirineus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Festa Major de Sant Martí a Arenys de Munt


arenys_munt_2014

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major. Però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. El gruix dels actes va del dijous 6 al dimarts 11. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també espectacles infantils, titelles, correfoc, ball de nit per jovent, tallers pels més petits, inflables, jocs tradicional, cercavila dels gegants amb xocolatada, cant coral, mostra del relleno, danses, sardanes, vermut popular, teatre al Centre Moral, concerts… en fi, per a què seguir, un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el Celler la Riera, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Para San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que este año, el año de la fiesta del 11 del 11, harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, ​​1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

novembre 4, 2014 Posted by | festes, Maresme, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Les Fonts del Cardener


Fonts_Cardener

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, teniu un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar un dia en família. Es tracta del naixement del riu Cardener. Les seves fonts. Res a veure amb les espectaculars fonts del Llobregat, però l’aigua salta arreu, en petites cascades, canals, surt entre les roques, es mou, viva. És un indret molt adient perquè els infants corrin i saltin com l’aigua, amb una àrea de lleure, amb taules i barbacoes on fer un dinar familiar, a dues passes d’on el riu neix. Tot això ho trobareu havent passat de poc el poble de La Coma, seguint la carretera que porta a Tuixen, a poca distància i ben senyalitzat. Hi ha zona d’aparcament, moltes taules de fusta, i lavabos. De barbacoes també n’hi ha moltes, i tot està rodejat de bosc frondós, d’avets i faig. En resum, un lloc maravellós que no podeu deixar de visitar si voleu fer una sortida de tardor, a buscar bolets i admirar els arbres, o una sortida de primavera o estiu, per estar fresquets. O, perquè no, pujar-hi a l’hivern a jugar amb la neu, i fer un bon foc que us tregui el fred de sobre, i coure-hi una bona carnada o uns calçots. I si hi pugeu un cap de setmana no deixeu de visitar altres indrets de la increïble Vall del Lord, com ara la bogeria barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys. Una obra mestra de l’art català. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari, També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a les fonts del Cardener seguint el riu des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar sencillo, humilde, pero muy agradable para pasar un día en familia. Se trata del nacimiento del río Cardener. Sus fuentes. Nada que ver con las espectaculares fuentes del Llobregat, pero el agua salta partes, en pequeñas cascadas, canales, sale entre las rocas, se mueve, viva. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten como el agua, con un área de recreo, con mesas y barbacoas donde hacer una comida familiar, a dos pasos de donde el río nace. Todo esto lo encontrarán habiendo pasado de poco el pueblo de La Coma, siguiendo la carretera que lleva a Tuixent, a poca distancia y bien señalizado. Hay zona de aparcamiento, muchas mesas de madera, y aseos. De barbacoas también hay muchas, y todo está rodeado de bosque frondoso, de abetos y hayas. En resumen, un lugar maravilloso que no pueden dejar de visitar si desean hacer una salida de otoño, buscar setas y admirar los árboles, o hacer una salida de primavera o verano, para estar fresquitos. O, porque no, subir en invierno a jugar con la nieve, y hacer un buen fuego que les quite el frío de encima, y preparar una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

novembre 2, 2014 Posted by | Art, barbacoa, Berguedà, mitjanes, Natura, picnic, Pirineus, Solsonès | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Sant Miquel del Montmell


montmell

El Montmell és un massís de la serralada prelitoral catalana, a cavall entre el Penedès i l’Alt Camp. Son turons alts, amb vocació de muntanya, salvatges, agrestes. Tot i ser un espai molt sec, molt semblant a les serres valencianes, encara hi ha força vegetació, sobretot el pi blanc, i la garriga que dominen tot l’espai. El Montmell ofereix bones possibilitats d’excursions familiars no gaire cansades, i molt resultones. Com per exemple pujar fins l’ermita de Sant Miquel, romànica, molt rústica, a mig aire de la muntanya, ni dalt de tot, ni a baix. O bé fer la pujada completa fins la Talaià del Montmell, que no arriba als 1000 metres per poc, però que ofereix vistes increibles sobre Tarragona, tot el Penedès, Montserrat i el Pirineu. Arribareu al Montmell si aneu per l’autopista AP-7 cap a Tarragona, desviant-vos per la AP-2 cap a Lleida. Sortiu a la sortida 12, fins entrar a La Bisbal del Penedès. D’allà agafeu la TV-2401 fins La Joncosa del Montmell, poblet petit a sota mateix de la serra, al cantó del sol. Passat el poble, de baixada cap a l’Alt Camp, cap a Masllorenç, trobareu a mà dreta una desviació per un camí de sorra, força ample, però amb molts xaragalls, difícil de passar segons com. Aquesta pista forestal és la millor manera de fer una primera excursió al Montmell. La pista va pujant pel cantó de solei fins arribar a una àrea recreativa, anomenada àrea recreativa forestal del Montmell. Trobareu allà una vintena de taules, de fusta, força antigues i atrotinades, i unes quantes barbacoes, una font i lavabos. Tot al mig del bosc de pins. Per més informació cal trucar a l’ajuntament de La Joncosa, al telèfon 977688429. Podeu dinar molt bé aquí, fer-hi una bona carn a la brasa o una calçotada. Des de l’àrea podeu fer una bonica excursió familiar. Es tracta de seguir la pista, o bé anant pel bosc fins arribar a la propera església nova del Montmell. És d’estil gòtic, molt modificat, i està en ruïnes. Continuem amunt per la pista forestal, si anem en cotxe, o bé pel camí del bosc fins arribar dalt de tot del coll. Deixeu els vehicles. Veureu un sender ben marcat, a mà dreta, que puja de valent fins arribar a l’església romànica de Sant Miquel, rupestre, bonica. Una terrassa ofereix una vista espléndida de tot el Camp de Tarragona, fins el mar. Si voleu continuar fins la creu i el castell de la Talaia, a 900 metres d’alçada, cal que sortiu per l’absis de l’església i seguiu el camí que puja, grimpador, cap a la creu que corona la muntanya. El cim més alt de la serra, l’anomenada Talaia del Montmell està al costat. L’antic castell del Montmell està en un altre turó al costat. Podeu fer la ruta, o desfer-la segons les ganes de caminar que tingueu. Si seguiu la pista, des del coll, ara ja de baixada, entrareu en la amable i bonica vall de Sant Marc, a la zona d’obaga del Montmell, amb alzines i molta vegetació. Bona zona de bolets. Baixareu fins la carretera que va de Vilarodona a Aiguaviva i el Pla de Manlleu. Us recomanem que l’agafeu de pujada, a la dreta, cap a Aiguaviva i així pujareu el Montmell per la zona d’obaga. A l’arribar al coll, a mà dreta de nou, surt una pista encimentada i asfaltada a trams, que us portarà de nou a la Joncosa. Una bonica ruta per unes terres desconegudes i ignotes, per carreteres que mai no heu circulat. També hi ha la possibilitat de baixar a Vilarodona, a la vall del Gaià, per anar a veure el Monestir de Santes Creus, joia del Císter català, i dinar de pícnic o de barbacoa, a l’àrea de l’Albareda de Santes Creus, molt bonica. De fet seria bona idea fer un cap de setmana per aquestes terres. Si no feu pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant Les Fonts, petitó i coquetó, al centre del poble,  “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants, alguns oferint habitacions, com ara l’Hostal Grau, o bé Cal Mosso. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. Prop del Montmell hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset, molt maca, o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines. Una agradable excursió familiar i un bon cap de setmana, si voleu!.

El Montmell es un macizo de la cordillera prelitoral catalana, a caballo entre el Penedès y el Alt Camp. Son cerros altos, con vocación de montaña, salvajes, agrestes. A pesar de ser un espacio muy seco, muy parecido a las sierras valencianas, hay bastante vegetación, sobre todo de pino blanco, y monte bajo, que domina todo el espacio. El Montmell ofrece buenas posibilidades de excursiones familiares muy resultonas. Como por ejemplo subir hasta la ermita de San Miguel, románica, muy rústica, a media altura de la montaña. O bien hacer la subida completa hasta la atalaya del Montmell, que no llega a los 1000 metros por poco, pero que ofrece vistas increíbles sobre Tarragona, todo el Penedès, Montserrat y el Pirineo. Llegarán al Montmell si van por la autopista AP-7 hacia Tarragona, desviándose por la AP-2 hacia Lleida. Salgan en la salida 12, hasta entrar en La Bisbal del Penedès. De allí tomen la TV-2401 hasta La Joncosa del Montmell, un pueblo pequeño justo debajo de la sierra. Pasado el pueblo, de bajada hacia el Alt Camp, hacia Masllorenç, encontraréis a mano derecha un desvío por un camino de tierra bastante ancho, pero con muchos baches, y difícil de pasar según cómo. Esta pista forestal es la mejor manera de hacer una primera excursión al Montmell. La pista va subiendo por el lado de la solana hasta llegar a un área recreativa, denominada área recreativa forestal del Montmell. Encontrarán allí una veintena de mesas, de madera, bastante antiguas y destartaladas, y unas cuantas barbacoas, una fuente y aseos. Todo en medio del bosque de pinos. Para más información llamar al ayuntamiento de La Joncosa, en el teléfono 977688429. Pueden comer muy bien aquí, hacer una buena carne a la brasa o una calçotada. Desde el área se puede hacer una bonita excursión familiar. Se trata de seguir la pista, o bien yendo por el bosque hasta llegar a la cercana iglesia nueva del Montmell. Es de estilo gótico, muy modificado, y está en ruinas. Continuamos arriba por la pista forestal, si vamos en coche, o bien por el camino del bosque hasta llegar arriba de la collada. Dejen allí los vehículos. Veréis un sendero bien marcado, a mano derecha, que sube duro hasta llegar a la iglesia románica de San Miguel, rupestre, bonita. Una terraza ofrece una vista espléndida de todo el Camp de Tarragona, hasta al mar. Si desean continuar hasta la cruz y el castillo de la Atalaya, a 900 metros de altura, hay que salir por el ábside de la iglesia y seguir el camino que sube, trepador, hacia la cruz que corona la montaña. El pico más alto de la sierra, la llamada Atalaya del Montmell está al lado. El antiguo castillo del Montmell está en otro cerro junto a este. Pueden hacer la rutan según las ganas de caminar que tengan. Si siguen la pista, desde el collado, ahora ya de bajada, entraréis en el amable y hermoso valle de San Marcos, en la zona de umbría del Montmell, con encinas y mucha vegetación. Buena zona de setas. Bajaréis hasta la carretera que va de Vilarodona hasta Aiguaviva y el Pla de Manlleu. Les recomendamos que la tomen de subida, a la derecha, hacia Aiguaviva y así suben el Montmell por la zona de umbría. Al llegar al coll, a mano derecha de nuevo, sale una pista de cemento, asfaltada a tramos, que les llevará de nuevo a la Joncosa. Una bonita ruta por unas tierras desconocidas y ignotas, por carreteras por las que nunca habeis circulado. También existe la posibilidad de bajar a Vilarodona, en el valle del Gaià, para ir a ver el Monasterio de Santes Creus, joya del Císter catalán, y comer de picnic o de barbacoa, en el área de la Albareda de Santes Creus , muy bonita. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana por estas tierras. Si no hacen un picnic, pueden comer muy bien en Vilarodona, y también en los pueblos de alrededor. Tenéis el restaurante Les Fonts, pequeñito y coqueto, en el centro del pueblo, o “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de restaurantes, algunos ofreciendo habitaciones, como el Hostal Grau, o bien Cal Mosso. También puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. El Pla de Santa María, a 10 kms de Vilarodona, tienen La Masía del Pla. Cerca del Montmell hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, muy bonita, o como las Viñas, en la aldea de Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines. En fin: una agradable excursión familiar y un buen fin de semana.

novembre 1, 2014 Posted by | Alt camp, Art, Cister, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Penedés, picnic, Romànic, Tarragona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Santuari del Far


santuari_far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

octubre 26, 2014 Posted by | Garrotxa, mitjanes, Natura, Osona, Parcs Naturals, picnic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Aplecs i barbacoes al Santuari del Vilar


Vilar_Blanes

El Santuari de la Mare de Deu del Vilar és un lloc de pelegrinatge per a tota la gent de Blanes. Qualsevol blanec, com ara el meu propi pare, el porta al cor. El Santuari de la Mare de Déu de Vilar es troba a la sortida de Blanes, o a l’entrada, si veniu de l’autopista C-32, que actualment mort a la carretera GI-600. Sortireu a la carretera que va de Blanes a Tordera. Agafeu en direcció Blanes i, en poc temps, veureu ja l’indicardor del Santuari del Vilar, a mà esquerra. Entrareu en un camí ample, una mena de carretera veinal asfaltada en el primer tram, planera i sense dificultats quan es converteix en una pista de terra. No té pèrdua, sempre trobareu rètols. El més interessant per una sortida famíliar, abanda del propi Santuari del Vilar és la magnífica i gran zona de barbacoes, amb taules que us llogaran al restaurant de l’ermita, i bons fogons per fer una carn a la brasa o una calçotada. Hi ha molt d’espai, i bon aparcament, i un bosc de pins agradable, però el que no tindreu serà intimitat. Sempre està ple, i el dia de l’aplec està impossible. Per això us recomanem d’anar-hi un altre dia. L’església està, però més tranquila, allunyada del soroll, i és bonica. Te una façana amb esgrafiats, un porxo i un interior molt evocador, ple de vaixells penjats del sostre i un gran rem, anomenat del 34, ofrena de l’escriptor blanec Joaquim Ruyra, en record de la seva coneguda obra “El Rem de 34″. Si voleu més informació sobre l’església truqueu al mossèn que se’n cuida als telèfons: 972 33 14 47 i 637 14 43 34. El telèfon de la botiga de records de l’ermita és el 972 19 10 13. Si necessiteu qualsevol cosa més terrenal, com ara informació sobre el restaurant, o el lloger de taules i barbacoes, llavors cal trucar al restaurant, als telèfons 610 08 82 91 o 619213256. El Santuari del Vilar de Blanes és un bon lloc on anar a passar el dia amb la família o els amics. Tot i que ja hem comentat que sempre està ple de gent, sempre hi haurà un forat on deixar el cotxe i, si arribeu prou d’hora, temps per ocupar una de les moltíssimes taules que hi ha escampades per la pineda, i assegurar-vos alguna de les barbacoes que també trobareu prop de la vostra taula. El servei costa 10 € per taula, que cal pagar al restaurant al costat de l’església. Podeu dedicar el matí o la tarda a fer un volt per Blanes, que és una vila turística de la Costa Brava molt bonica. Us ho recomanem perquè ens agrada molt Blanes. I no és un amor sobtat. Com hem dit el pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat, o podeu delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir abans o després de fer una bona barbacoa al Vilar. llocs xulos per banyar-vos. Si us hem convençut i us quedeu uns dies a Blanes podeu dormir a qualsevol dels hotels i càmpings de Blanes o, de LLoret. A Lloret, en concret, teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina, caríssim, però luxós. A Blanes, per dinar o sopar sense anar de barbacoa, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bona barbacoa al Vilar!.

El Santuario de la Virgen del Vilar es un lugar de peregrinación para toda la gente de Blanes. Cualquier blandense, como mi propio padre, lo lleva en el corazón. El Santuario de la Virgen de Vilar se encuentra en la salida de Blanes, o en la entrada, si vienen de la autopista C-32, que actualmente muere en la carretera GI-600. Saldréis en la carretera que va de Blanes a Tordera. Tome en dirección Blanes y, en poco tiempo, verá ya el indicardor del Santuario del Vilar, a mano izquierda. Entraréis en un camino ancho, una especie de carretera vecinal asfaltada en el primer tramo, llana y sin dificultades cuando se convierte en una pista de tierra. No tiene pérdida, siempre encontrarán rótulos. Lo más interesante para una salida familiar, a banda del propio Santuario del Vilar es la magnífica y gran zona de barbacoas, con mesas que les alquilarán en el restaurante de la ermita, y con buenos fogones para hacer una carne a la brasa o una calçotada. Hay mucho espacio, y buen aparcamiento, y un bosque de pinos agradable, pero lo que no tendrán será mucha intimidad. Siempre está lleno, y el día de la romería está imposible. Por ello les recomendamos de ir otro día. La iglesia está más tranquila, alejada del ruido, y es hermosa. Tiene una fachada con esgrafiados, un porche y un interior muy evocador, lleno de barcos colgados del techo y un gran remo, llamado del 34, ofrenda del escritor blanec Joaquim Ruyra, en recuerdo de su conocida obra “El Remo de 34 “. Para obtener más información sobre la iglesia llamad al cura que se cuida de ella, a los teléfonos: 972 33 14 47 y 637 14 43 34 El teléfono de la tienda de recuerdos de la ermita es el 972 19 10 13 Si necesitais cualquier otra cosa más terrenal, como información sobre el restaurante, o sobre el alquiler de mesas y barbacoas, entonces hay que llamar al restaurante, a los teléfonos 610 08 82 91, ó 619213256. el Santuario del Vilar de Blanes es un buen lugar donde ir a pasar el día con la familia o los amigos. Aunque ya hemos comentado que siempre está lleno de gente, siempre habrá un hueco donde dejar el coche y, si llegais bastante temprano, tiempo para ocupar una de las muchísimas mesas que hay esparcidas por el pinar, y asegurarse alguna de las barbacoas que también encontrarán cerca de su mesa. El servicio cuesta 10 € por mesa, que hay que pagar en el restaurante al lado de la iglesia. Pueden dedicar la mañana o por la tarde a dar una vuelta por Blanes, que es una villa turística de la Costa Brava muy bonita. Os lo recomendamos porque nos gusta mucho Blanes. Y no es un amor repentino. Como hemos dicho el padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir del inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta en la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el arriba villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de fuera, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar y Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñasco que divisa la villa, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, relleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontrará lo que busca, por vosotros y niños. Una ciudad acogedora, playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara próxima, en la colina de al lado, o puede deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía los pies una increible cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar antes o después de hacer una buena barbacoa en el Vilar. sitios chulos para bañarse. Si os hemos convencido y se quede unos días en Blanes puede dormir en cualquiera de los hoteles y campings de Blanes o, de Lloret. En Lloret, en concreto, tiene los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si desea algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en Santa Cristina, carísimo, pero lujoso. En Blanes, para comer o cenar sin ir de barbacoa, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más barata, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Horno, 16, tel: 972.33.02.56. Buena barbacoa en el Vilar !.

octubre 24, 2014 Posted by | mitjanes, picnic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Castanyes de Vilanova de Prades


festa_castanya_prades1

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi fan la seva famosa fira de la castanya. És aquest un espai natural privilegiat i desconegut del gran públic, amb boscos íntegres, verges, potents i intocats. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. Doncs bé, deiem què, a Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya. Hi trobareu nombroses activitats que us agradaran: un mercat de la castanya, demostració d’antics oficis, cercavila popular amb gegants i grallers, i ofici solemne al migdia. Com podeu imaginar no us volem enviar al sur de Catalunya només per això. Però si perquè la zona dels voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen molts castanyers, i molts bolets!. I perquè en aquesta època, estan tots els boscos ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi amb els infants, a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets. I ja que passareu el cap de setmana en aquest entorn maravellós, no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar us enviem al restaurant Els Ceps, de cuina mediterranea, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic podeu anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Just al darrere de l’església hi ha una àrea de lleure amb barbacoes, taules i una font. Això si, poca ombra, però alguns arbres frondosos, i tot molt net. També hi ha un altre espai de lleure a la Font Vella, pregunteu al poble, que compta amb taules, font, bancs i barbacoes, i des d’on hi ha unes boniques vistes de la vila. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famíles o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de maravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona fira de la Castanya a Vilanova de Prades!.

festa_castanya_prades2

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Se puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

octubre 22, 2014 Posted by | Cister, Conca de Barberà, festes, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, picnic, Priorat | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 944 other followers

%d bloggers like this: