Sortides familiars

Salidas en família

Covarrubias

covarrubias

El bressol de Castella te un nom: Covarrúbias. La ciutat medieval més impactant que mai podríeu imaginar. Situada una trentena de kms. al sur de Burgos, està en una regió beneïda per l’art i la història. Lerma, la vila renaixentista està 20 kms. a l’oest. San Pedro de Arlanza, el monestir màrtir, aixeca les seves torturades runes ben a prop. La monumental Abadia de Silos la teniu a tocar. La superespectacular garganta de la Yecla es troba allà mateix. Els entorns són bonics: natura i monuments. Però la pròpia vila de Covarrúbias és una veritable joia.  Hi trobareu una colegiata romànica esplèndida on dormen la son dels justos Fernán González, primer comte de la Castella independent, i un piló de nobles acompanyants. O bé l’edifici portal que serveix d’aixopluc a l’arxiu de l’almirallat de Castella, o l’esvelta torre medieval dita de Fernán González, (a la foto). El poble és ple de carrers amb cases d’entramat de fusta, i places plenes de vida, de bars, de restaurants i d’hotels. Si feu una ruta per Burgos, per la Castella primitiva, no us oblideu de visitar Covarrúbias. No us en penedireu. No hem dormit mai a Covarrúbias però està ben servida d’hotels, que ens van agradar de vista, i te un càmping. Nosaltres hem dormit a Burgos, a l’hotel Abba. Una passada. També al càmping Fuentes Blancas. Ideal per entorn i proximitat a la ciutat. També a l’hostal Cruces de Santo Domingo de Silos. Si dormiu a Covarrúbias feu-nos saber com ha anat. Per menjar, als bars i els restaurants de la plaça major fan uns palts, racions i tapes fantàstiques.

La cuna de Castilla tiene nombre: Covarrubias. La ciudad medieval más impactante que nunca podría imaginar. Situada una treintena de kms. al sur de Burgos, está situada en una región bendecida por el arte y la historia. Lerma, la villa renacentista está 20 kms. se encuentra al oeste. San Pedro de Arlanza, el monasterio mártir, levanta sus torturados escombros al lado. La monumental abadía de Silos está muy cerca. La superespectacular garganta de la Yecla está allí mismo. Los entornos son hermosos: naturaleza y monumentos. Pero la propia villa de Covarrubias es una joya. Una colegiata románica espléndida donde duermen el sueño de los justos Fernán González, primer conde de la Castilla independiente, y un montón de nobles acompañantes. La puerta arco monumental que aloja el archivo del almirantazgo de Castilla, la torre medieval llamada de Fernán González, (en la foto), calles con casas de entramado de madera, plazas llenas de vida, de bares, restaurantes y de hoteles. Si planean una ruta por Burgos, por la Castilla más primitiva, no se olviden de visitar Covarrubias. No os arrepentiréis. No hemos dormido nunca en Covarrubias pero está bien servida de hoteles, que nos gustaron de vista y, además, tiene un camping.  Nosotros hemos dormido siempre en Burgos, en el hotel Abba. Una pasada. También en el camping Fuentes Blancas. Ideal por su entorno y por la cercanía a la ciudad. También en el hostal Cruces de Santo Domingo de Silos. Si dormís en Covarrubias hacednos saber cómo os ha ido. Para comer, en los bares y los restaurantes de la plaza mayor hacen unas tapas y raciones fantásticas.

Setembre 6, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Castella, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Pinacoteca Comamala

comamala

La Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, és l’homenatge d’un poble, Vilabella del Camp, a un home que va saber engrescar i llançar a tot el jovent d’aquesta vila del Camp de Tarragona per un camí de cultura. És inaudit que un poble tan petit, només amb 800 habitants, tingui un museu amb unes obres d’art tan extraordinàries, i un premi literari que traspasa fronteres. Però és natural que així sigui, perque Mossèn Romà dedicà tota la seva vida a la literatura i l’art. I esmerçà en aquest sentit el patrimoni personal i familiar. Així és com, avui trobem en un poblet, un senyor museu. Les seves sales contenen un centenar llarg de pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Haureu de concertar visita perquè l’erari municipal no està per grans alegries, ni per pagar guies, però valdrà la pena. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora. En tot cas podeu dinar a la zona: a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, no obren entre setmana. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.

La Pinacoteca Mosén Romà Comamala, situada en el Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, es el homenaje de un pueblo, Vilabella del Camp, a un hombre que supo animar y lanzar a la juventud de esta villa del Camp de Tarragona por el camino de la cultura. Es inaudito que un pueblo tan pequeño, sólo con 800 habitantes, tenga un museo con unas obras de arte tan extraordinarias, y un premio literario que traspasa fronteras. Pero es natural que así sea, porque Mossèn Romà dedicó toda su vida a la literatura y el arte. Y empleó en este sentido el patrimonio personal y familiar. Así es como hoy encontramos en un pequeño pueblo, un señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Debereis concertar visita ya que el erario municipal no está para grandes alegrías, ni para pagar guías, pero valdrá la pena. Puede complementar esta excursión con la ruta del císter, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitad entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También pueden dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa de Altafulla, o de La Mora. En todo caso siempre pueden comer en la zona: en Nulles, en el restaurante Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96, o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. O en Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. También en Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, porque no abren entre semana. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente bonita, pero un poco más pequeña. Si prefiere hoteles, pueden dormir en Class, en Valls.

Agost 5, 2009 Publicat per joanmolar | Alt camp, Art, Cister, Hotels, Museus, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Baeza

baeza

Baeza és una bellíssima ciutat monumental. És la bessona de l’altra maravella andalusa, Úbeda, que es troba només a 7 km. Totes dues ciutats són patrimoni de la humanitat, i s’ho mereixen. Són com els dos sols d’un sistema planetari. Brillen juntes en el firmament de l’art d’Andalusia. Baeza és monumental, renaixentista, educada, espectacular. La llista dels seus monuments és inesgotable. No hi caben tots. No hi ha un pam que no tingui un palau, una esglèsia, una plaça que mereixin una visita. Teniu la catedral, la plaça amb la font renaixentista de Santa Maria, la dels lleons, el palau del Jabalquinto, (a la foto), la universitat, les escribanies, l’ajuntament… bé, ja ho veieu, inesgotables. Passejeu serenament per Baeza. Admireu-ne la seva bellessa. I no oblideu de fer una visita a la seva bessona, Úbeda. Després ja ens direu quina us ha agradat més. Si us queden dies podeu fer un volt per Jaén, la capital, o per Sierra Mágina, un espai natural increible i desconegut, o bé per Cazorla, un parc natural magnífic, que no està molt lluny. Nosaltres varem dormir al Confortel Baeza, però fa anys. Ara hi ha hotels més bons encara, i amb un disseny innovador, o un parador de turisme.

Baeza es una bellísima ciudad monumental. Es la gemela de la otra maravilla andaluza, Úbeda, que se encuentra sólo a 7 km. Ambas ciudades son patrimonio de la humanidad, y se lo merecen. Son como los dos soles de un sistema planetario. Brillan juntas en el firmamento del arte de Andalucía. Baeza es monumental, renacentista, educada, espectacular. La lista de sus monumentos es inagotable. No caben todos. No hay un palmo que no tenga un palacio, una iglesia, una plaza que merezcan una visita. Tiene la catedral, la plaza con la fuente renacentista de Santa Maria, la de los leones, el palacio de Jabalquinto, (en la foto), la universidad, las escribananias, el ayuntamiento … bien, ya lo veis, inagotables. Pasear serenamente por Baeza és una delícia. Contemplen su belleza lentamente. Y no olviden hacer una visita a su gemela, Úbeda. Después ya nos diréis cual os ha gustado más. Si le quedan días puede dar un paseo por Jaén, la capital, o por Sierra Mágina, un espacio natural increíble y desconocido, o bien por Cazorla, un parque natural magnífico, que no está muy lejos. Nosotros dormimos en el Confortel Baeza, pero de eso hace años. Ahora hay hoteles más buenos todavía, y con un diseño innovador, o el parador de turismo.

Juny 11, 2009 Publicat per joanmolar | Uncategorized | , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Úbeda

ubeda

Úbeda és una joia d’art feta pedra. Un ciutat amb senyoriu. Cal recòrrer-la amb calma, sense preses, degustant cada carrer, i en cada carrer, cada palau, cada detall artístic. Perquè Úbeda està farcida de palaus. d’esglèsies, com la renaixentista del Salvador, (a la foto), de carrers àrabs, de patis amagats, de places i placetes, de cases símples, encalades. Perquè Úbeda és l’Andalusia més monumental, la de les garns construccions en pedra, la més rica durant els segles XVII i XVIII, i això es nota. Aneu a Úbeda per València i Alcaraz. Un cop allà, quan estigueu assedagats de tanta maravella, aneu a la veïna Baeza, tot just a 10 km. És una altra joia incomparable, una bessona de la seva germana. I si encara us queden dies, feu cap a Jaén, la capital. Quan torneu, si us agrada la natura, podeu treure el nas per la magnífica Sierra de Cazorla, un parc natural molt bonic, que està molt a prop de Úbeda. Nosaltres vàrem dormir a Baeza, en un hotel ja desaparegut. Però a la web de turisme d’Úbeda, trobareu tot allò que us faci falta.

Úbeda es una joya de arte hecha piedra. Una ciudad con señorío. Hay que recorrer-la con calma, sin prisas, degustando cada calle, y en cada calle, cada palacio, cada detalle artístico. Porque Úbeda está repleta de palacios. de iglesias, como la renacentista del Salvador, (en la foto), de calles árabes, de patios escondidos, de plazas y plazoletas, de casas simples, encaladas. Porque Úbeda es la Andalucía más monumental, la de las grandes construcciones en piedra, la más rica durante los siglos XVII y XVIII, y eso se nota. Id a Úbeda por Valencia y Alcaraz. Una vez allí, cuando esteis saturados de tanta maravilla, id a la vecina Baeza, apenas a 10 km. Es otra joya incomparable, una gemela de su hermana. Y si aún le quedan días, haga camino hacia Jaén, la capital. Cuando vuelva, si os gusta la naturaleza, podeis dar una vuelta por la magnífica Sierra de Cazorla, un parque natural muy bonito, que está muy cerca de Úbeda. Nosotros dormimos en Baeza, en un hotel ya desaparecido. Pero en la web de turismo de Úbeda, podrá encontrar todo aquello que le haga falta.

Març 27, 2009 Publicat per joanmolar | Andalucia, Art, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , | Cap comentari encara

Córdoba

cordoba

Córdoba és, sense cap mena de dubtes, una de les més boniques ciutats d’Espanya i del món. De fet ja ho va ser. Va ser la capital del món occidental quan els califes omeies la van convertir en un centre neuràlgic de primer ordre: or, plata, sedes… omplien els seus basars. D’aquell esplendor medieval, Córdoba encara en conserva molts records. El millor la seva mesquita, (a la foto), única, incomparable, una joia, un tresor indescriptible. Cal veure-la en directe. Però no és l’únic atractiu de la ciutat. Perdeu-vos pels carrers plens de botigues del barri que envolta la mesquita, per l’antiga juderia. Flors, cases blanques, balcons, patis, fonts, llums, olors de llessamí i de rosa, geranis de tots colors. Cerqueu-hi el vostre racó. El nostre: la placeta, quieta, com d’un altre dimensió, del Cristo de los faroles, il·lumninada per les espelmes, a la nit. Surrealista. Cerqueu-hi el vostre restaurant. Córdoba és una ciutat feta per la gent que sap perdre el temps. Per dormir diversos hotels AC a la ciutat. De vegades amb bones ofertes. També les tenen els NH. O els Occidental on nosaltres vàrem dormir. També te un càmping, petit, petit, però decent, on hem passat algunes nits d’estiu.

Córdoba es, sin lugar a dudas, una de las más bonitas ciudades de España y del mundo. De hecho ya lo fue. Fue la capital del mundo occidental cuando los califas Omeya la convirtieron en un centro neurálgico de primer orden: oro, plata, sedas … llenaban sus bazares. De aquel esplendor medieval, Córdoba todavía conserva muchos recuerdos. El mejor su mezquita, (en la foto), única, incomparable, una joya, un tesoro indescriptible. Hay que verla en directo. Pero no es el único atractivo de la ciudad. Si os perdeis por los calles llenas de tiendas del barrio que rodea la mezquita, por la antigua Juderia, vereis flores, casas blancas, balcones, patios, fuentes, luces, olores de jazmín y de rosa, geranios de todos colores. Busquen en él su rincón. El nuestro: la plazoleta, quieta, como de otra dimensión, del Cristo de los faroles, ilumninada solo por las velas, por la noche. Surrealista. Busquen en él su restaurante. Córdoba es una ciudad hecha para la gente que sabe perder el tiempo. Para dormir hay varios hoteles AC en la ciudad. A veces con buenas ofertas. También las tienen los NH. O los Occidental donde nosotros dormimos. También tienen un camping, pequeño, pequeño, pero decente, donde hemos pasado algunas noches de verano.

Març 9, 2009 Publicat per joanmolar | Andalucia, Art, Hotels, llargues | , , , , , , , , , , | 1 Comentari

Mausoleu de Centcelles

centcelles1

Sota aquesta cúpula moderna, dins aquest edifici tan poc agraciat, s’hi guarden unes de les més fantàstiques restes de la cultura romana catalana, i de tota la península. L’espai és, en realitat, una antiga domus rural. Una vil·la romana. Però al final de l’Imperi va ser el lloc escollit per enterrar-hi un emperador. D’aquí el nom de Mausoleu. I el més impressionant és que conserva una esplèndida col·lecció de mosaics, que cobreixen bona part d’una gran cúpula i de les parets. No heu vist mai res de semblant a Espanya. Potser a Itàlia hi ha alguna cosa així… Hi arribareu si aneu cap a Tarragona per la AP7 i, en arribar feu cap a Constantí. A les afores d’aquesta ciutat, enganxada a Tarragona, en mig d’un barri típicament dels anys del desarrollo, trobareu l’esplanada amb les ruïnes. Pregunteu, pregunteu molt perquè no és gens fàcil arribar-hi. Perdre’s ho és molt!. Aprofiteu el viatge per fer una ruta per la Tàrraco Romana. Un dia ben aprofitat. Podeu començar amb l’Arc de Berà, la Torre dels Escipions, tots dos a la N-340, anat ja cap a Tarragona. En arribar feu-vos l’Amfiteatre i el Pretori, ja dins la ciutat. Dineu a Tarragona, i sortiu cap a Constantí. Per acabar podeu visitar l’aqüeducte, abans de tornar a casa. Una excursió que val la pena, sobretot si teniu nois i noies d’ESO.

Bajo esta cúpula moderna, dentro de este edificio tan poco agraciado, se guardan unas de las más fantásticas ruinas de la cultura romana catalana, y de toda la península. El espacio es, en realidad, una antigua domus rural. Una villa romana. Pero al final del Imperio fue el lugar elegido para enterrar un emperador. De ahí el nombre de Mausoleo. Y lo más impresionante es que conserva una espléndida colección de mosaicos, que cubren buena parte de una gran cúpula y de las paredes. No habeis visto nunca nada parecido en España. Quizás en Italia haya algo así …  Podreis llegar si vais hacia Tarragona por la AP7 y, al llegar, vaya hacia Constantí. A las afueras de esta ciudad, pegada a Tarragona, en medio de un barrio típicamente de los años del desarrollo, encontraréis la explanada con las ruinas. Pregunte, pregunte mucho, porque no es nada fácil llegar. Perderse, en cambio, lo es mucho más. Aproveche el viaje para hacer una ruta por la Tárraco Romana. Un día bien aprovechado. Puede comenzar con el Arco de Bará, la Torre de los Escipiones, ambos en la N-340, yendo ya hacia Tarragona. Al llegar acérquese al Anfiteatro y al Pretorio, ya dentro de la ciudad. Podeis comer en Tarragona, y salir hacia Constantí por la tarde. Por último puede visitar el acueducto, antes de volver a casa. És una excursión que merece la pena, sobre todo si tiene chicos y chicas de ESO.

Febrer 16, 2009 Publicat per joanmolar | Art, Museus, Tarragona, mitjanes | , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Tomar

tomar

A Tomar hi ha la finestra més famosa del mon. Aquí la teniu. Pertany a l’esplèndit castell de l’ordre de Crist que hi ha en aquesta vila medieval portuguesa. És el summum de l’art manolí. Tomar conserva molts racons que us retornaran als anys en que aquests cavallers corrien pels seus carrers. El castell és el més impressionant del país. En un viatge per Portugal, Tomar no us pot faltar. Està al nord de Lisboa, camí de Coimbra i Porto, no gaire lluny de Fàtima. Nosaltres vàrem dormir al magnífic i luxòs hotel dos templarios, perquè els preus a Portugal eren més baixos que a Espanya. No sabem com estarà ara la cosa.

En Tomar está la ventana más famosa del mundo. Aquí la teneis. Pertenece al espléndido castillo de la orden de Cristo que hay en esta villa medieval portuguesa. Es el súmmum del arte manuelino. Tomar conserva muchos rincones que le devolverán a los años en que estos caballeros corrían por sus calles. El castillo es el más impresionante del país. En un viaje por Portugal, Tomar no te puede faltar. Está al norte de Lisboa, camino de Coimbra y Oporto, cerca de Fátima. Nosotros dormimos en el magnífico y lujoso hotel dos Templarios, porque los precios eran mucho más bajos aquí que en España. No se como estaran ahora.

Desembre 26, 2008 Publicat per joanmolar | Art, Hotels, Molt llargues, Portugal, medieval | , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

San Pedro de Cardeña

cardena

San Pedro de Cardeña no és ni el més gran, ni el més bonic, ni el millor dels monuments de Burgos. Ni tan sols el millor dels monestirs. I això és una notícia estupenda perquè San Pedro de Cardeña és un cenobi bonic, interessant. Per tan… imagineu com n’està Burgos de farcit de monuments que no podeu deixar de visitar. De fet és un destí que no podeu deixar de veure, i necessitareu un parell o més de dies per veure’l bé. Cardeña està a les afores de la ciutat, dins un parc maravellòs, a tocar de la Cartoixa de Miraflores, una altra joia que no podeu deixar passar. Aquí tot recorda al Cid i a donya Jimena, la seva dona. Habiten el monestir una comunitat de monjos del Císter, molt amables, i que canten les hores canòniques. Tot un luxe per l’esperit. Burgos, amés, te l’Abadia de las Huelgas Reales, un fórmula 1 dels monestirs. Si sumeu la Catedral, la millor d’Espanya sense cap mena de dubte, les portes de la muralla, els carrers, els palaus, de seguida veureu que heu d’anar a Burgos amb la vostra família per força. Dormiu al NH Palacio de la Merced. O al Abba Burgos. Confort assegurat. Si us agrada el camping aquí n’hi ha un a tocar de Cardeña, un càmping fabulòs. Mengeu de tasques. Quina “gozada”. Al mesón “Arandino”. Quines tapes!.

San Pedro de Cardeña no es ni el mayor ni el más bonito, ni el mejor de los monumentos de Burgos. Ni siquiera el mejor de los monasterios. Y eso es una noticia estupenda porque San Pedro de Cardeña es un cenobio bonito, interesante. Por tanto … imagínense como está Burgos de repleto de monumentos que no pueden dejar de visitar. De hecho es un destino que no puedes dejar de ver, y necesitaras un par o más de días para verlo bien. Cardeña está a las afueras de la ciudad, dentro de un parque maravilloso, junto a la Cartuja de Miraflores, otra joya que no puedes dejar pasar. Aquí todo recuerda al Cid y Doña Jimena, su mujer. Habitan el monasterio una comunidad de monjes del Cister, muy amables, y que cantan las horas canónicas. Todo un lujo para el espíritu. Burgos, además, tiene la Abadía de las Huelgas Reales, un fórmula 1 de los monasterios. Si sumais a eso la Catedral, la mejor de España sin ninguna duda, las puertas de la muralla, las calles, los palacios, enseguida se verá que hay que ir a Burgos con la familia a la fuerza. Duerma en el NH Palacio de la Merced. O el Abba Burgos. Confort asegurado. Si os gusta el camping aquí hay uno cerca de Cardeña, un camping fabuloso. Para comer: tapas. Qué gozada. En el mesón “Arandino”.

Desembre 22, 2008 Publicat per joanmolar | Castella, Cister, Hotels, Monestirs, llargues, medieval | , , , , , , | Cap comentari encara

El Pi

L’esglèsia del Pi, al barri gòtic de Barcelona, i tots els seus voltants, són un lloc molt recomanable per passar un matí o una tarda. El temple és molt bonic, amb una única nau de grans dimensions i d’una puressa de línies estricta. La rossasa és màgnífica, tot un espectacle filtrant i acolorint la llum. Sovint s’hi fan concerts, te un orgué recien restaurant, i actes culturals. Els carrers que l’envolten estan plens d’oportunitats per badar: botigues molt ben parades, places on trobareu alguna fira o espectacle de carrer, xocolateries i granges on pendre un bon batut, galeries d’art, com ara la famosa sala Parés. Enfileu, des de la mateixa plaça del Pi, el carrer de Petritxol. No n’hi vist cap de tan típic. Pareu-vos i descobriu-ne cada racó. Volteu després per Portaferrisa. Les hores volaran.

La iglesia del Pi, en el barrio gótico de Barcelona, y todos sus alrededores, son un lugar muy recomendable para pasar una mañana o una tarde entretenidos. El templo es muy bello, con una única nave de grandes dimensiones y de una pureza de líneas estricta. El rosetón és magnífico, todo un espectáculo filtrando y coloreando la luz. A menudo se hacen en ella conciertos, tiene un organo recién restaurado, y actos culturales. Las calles que rodean el templo están llenas de oportunidades para curiosear: tiendas muy bien puestas, plazas dónde siempre encontraréis alguna feria o espectáculo, granjas dónde tomar un buen batido, galerías de arte, como por ejemplo la famosa sala Parés. Subid, desde la misma plaza del Pi, la calle de Petritxol. Paraos, aquí y allí, y descubrid cada rincón. Doblad después por Portaferrisa. Las horas os volarán.

Setembre 14, 2008 Publicat per joanmolar | Art, Barcelona, curtes | , , , , | Cap comentari encara

Catedral

La catedral de Barcelona te racons encantadors, i més anant amb la canalla. Per exemple el seu claustre. Fresc, agradable, amb WC, amb unes oques malcarades i rabiudes que, no obstant, es deixen fotografiar amb el vostre fill o filla a canvi d’un bocí de pa o de galeta. Amb la font de Sant Jordi o la capella romànica de Santa Llúcia, recóndita i recoleta. I si podeu convercer-los, entreu amb els vostres fills i filles a l’interior del temple. Admireu les naus, les capelles, plenes de retaures medievals i barrocs, amb pilons d’obres d’art a cada metre. Pareu-vos especialment al cor, amb les seves cadires tallades i els escuts de la reunió del Toisó d’or, trobada de nobles i cavallers de tota Europa, ja en el segle XVI. Ideal per passar una tarda ben bonica, descansada, gratuïta a certes hores, (en altres no). Això si: aneu vestits decents, res de tirants ni de carn a l’aire. Els vigilans vetllaran per la decència i per evitar-vos un refredat. Algú pot quedar-se fora.

La catedral de Barcelona tiene rincones encantadores, y más yendo con la chiquillería. Por ejemplo su claustro. Fresco, agradable, con WC, con unas ocas malcaradas que, no obstante, se dejan fotografiar con vuestro hijo o hija a cambio de un pedazo de pan o de galleta. Con la fuente de Sant Jordi o la capilla románica de Santa Llúcia, recóndita y recoleta. Y si podeis convercerlos, entráis con vuestros hijos e hijas al interior del templo. Admirando sus las naves, las capillas, llenas de retablos medievales y barrocos, con mogollón de obras de arte a cada metro. Paraos especialmente en el coro, con sus sillas torneadas, y los escudos de la reunión del Toisó de oro, encuentro de nobles y caballeros de toda Europa, ya en el siglo XVI. Ideal por pasar una tarde bién chula, bién descansada, y gratuita a ciertas horas, (en otras no). Esto sí: id vestidos decentemente, nada de tirantes ni de carne al aire. Los vigilantes, muy solícitos, velarán por la decencia y por evitaros un resfriado. Alguien puede quedarse fuera.

Setembre 2, 2008 Publicat per joanmolar | Art, Barcelona, Catalunya, Museus, curtes | , , , , , , , , | Cap comentari encara