Sortides familiars

Salidas en família

Los Llanos del Hospital

llanos

Us agrada molt l’alta muntanya?. Però no l’alta muntanya baixeta, sinó l’altíssima muntanya, la que depassa els 3.000 mts. A nosaltres també ens agrada, però és difícil accedir-hi amb infants petits. No caminen, es cansen aviat, necessiten serveis tot hora. A més, per arribar a l’alta muntanya de debó cal pujar per pistes forestals on deixereu mig cotxe!. Doncs ara us diré un secret. Que us semblaria arrribar al peu del massís del Maladeta, a les faldes de l’Aneto, per una carretera asfaltada?. I si us dic que te molt poques voltes, no fa gaire pujada i està en un estat envejable?. I si us asseguro que, al final d’aquesta carretera trobareu un hotel de quatre estrelles, amb tots els serveis, restaurant de primera, unes habitacions acollidores, molt ben pensades per famílies, lloguer de material, i tot a un preu prou raonable, donada la categoria de l’allotjament?. Mireu la foto: cims nevats que s’eleven al cel. Boscos frondosos de pi negre, un riu d’aigües netíssimes, roques, isards, una cabanya típica de pastor… tot a 100 mts de l’hotel Llanos del Hospital. L’Hospital de Benasque fou fundat a l’edat mitjana per acollir els viatgers que anàven camí de França. A l’hotel que el substitueix trobareu una magnífica exposició gratuïta sobre el mateix. Avui és un establiment modern de fusta i pedra, situat al capdemunt de la vall de Benasque, als peus de l’Aneto, a poca distància de la frontera a 2.000 mts d’alçada. A l’estiu hi trobareu fresca assegurada, rutes i excursions. O bé descans mentre els vostres fills i filles pasturen per allà, o xipollegen al riu. A l’hivern una estació d’esquí familiar, desconeguda del gran públic, amb kilòmetres de mantell blanc. Arribar-hi és molt senzill. Pugeu des de Lleida per Barbastro i Graus, passeu el Ventamillo i arribeu a Benasque. Després seguiu la carretera general fins que s’acabi. Baixeu al riu per una pista asfaltada i arribeu-vos a la porta de l’hotel. Molt d’aparcament uns 300 mts abans, i una mica davant la façana. Si aquest hotel us resulta un xic car pel vostre presupost, no cal patir. Podeu allotjar-vos en un dels magnífics càmpings de la vall, o a l’hotel Solana a Benasque mateix, on es menja molt bé, i passar el dia, o uns quants dies a la zona de Los llanos del Hospital, al Maladeta i pels bonics racons de la Vall de Benasque. Us encantarà!.

¿Le gusta mucho la alta montaña?. Pero no la alta montaña bajita, sino la altísima montaña, la que sobrepasa los 3.000 mts. A nosotros también nos gusta, pero es difícil acceder con niños pequeños. No caminan, se cansan pronto, necesitan servicios en todo momento. Además, para llegar a la alta montaña de verdad hay que subir por pistas forestales donde se deja uno medio coche. Pues ahora os contaré un secreto. ¿Que os pareceria llegar al pie del macizo de la Maladeta, a las própias faldas del Aneto, por una carretera asfaltada?. ¿Y si os digo, además, que esa carretera tiene muy pocas vueltas, no hace mucha subida y está en un estado envidiable?. ¿Y si os digo que, al final de esta carretera encontrará un hotel de cuatro estrellas, con todos los servicios, restaurante de primera, con habitaciones acogedoras, muy bien pensadas para familias, alquiler de material, y todo a un precio bastante razonable, dada la categoría del alojamiento?. Vean la foto: cumbres nevadas que se elevan al cielo. Frondosos bosques de pino negro, un río de aguas limpísima, rocas, rebecos, una cabaña típica de pastor … todo a 100 mts del hotel Llanos del Hospital. El Hospital de Benasque fue fundado en la edad media para acoger a los viajeros que iban camino de Francia. En el hotel que le sustituye encontrará una magnífica exposición gratuita sobre el mismo tema. Hoy es un establecimiento moderno de madera y piedra, situado en lo alto de la valle de Benasque, a los pies del Aneto, a poca distancia de la frontera, a 2.000 mts de altura. En verano encontraréis frescor asegurado, rutas y excursiones. O bien descanso mientras sus hijos e hijas pastan por allí, o chapotean en el río. En invierno una estación de esquí familiar, desconocida del gran público, con kilómetros de manto blanco. Llegar es muy sencillo. Hay que subir desde Lérida por Barbastro y Graus, pasar el Ventamillo y llegar a Benasque. Luego sigan la carretera general hasta que se acabe. Bajen al río por una pista asfaltada y acerquense a la puerta del hotel. Mucho aparcamiento unos 300 mts antes, y un poco delante de la fachada. Si este hotel les resulta un poco caro para su presupuesto, no se preocupen. Pueden alojarse en uno de los magníficos campings del valle, o en el hotel Solana en Benasque mismo, donde se come muy bien, y pasar el día, o unos días, en la zona de Los llanos del Hospital, el Maladeta y pasear por los bellos rincones de la Val de Benasque. ¡Os encantará!.

Setembre 3, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Hotels, Natura, Parcs Naturals, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Obarra

obarra

La ruta que porta fins el bonic monestir romànic d’Obarra la segueix poca gent. És una ruta alternativa a les carreteres que porten de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. És una ruta que fa molta més volta, però que us recomanem perquè pot estar justificada pel seu altíssim interès històric i natural. Es tracta d’arribar-se a Lleida i Benabarri, i anar després cap a Graus. La visita a Graus, amb el seu santuari de la Peña i la seva excepcional plaça major, ja val la pena. També podeu dinar o comprar embotit del bo, i bon formatge artesà, a Casa Melsa. Continueu després cap a Vielha des de Graus, remuntant la Vall d’Isàbena. Parada obligada a Roda de Isàbena, antiquíssima seu episcopal, que conserva la seva catedral romànica, el claustre i els carrers plens de sabor. Continueu cap a Vielha. Abans d’arribar a Bonansa, abans de ficar-vos en els preciosos engorjats de la capçalera de l’Isàbena, a mà dreta trobareu aquesta esglèsia prioral, únic record del monestir d’Obarra. En acabar la visita podeu continuar fins Bonansa i Vilaller, i d’aquí a la Vall d’Aran. Si esteu cansats de fer sempre la mateixa ruta, aquesta us obrirà nous horitzons. A costa, això si, de fer més kilòmetres i mes voltes. No volem enganyar-vos. Ara bé, el paisatge i els monuments que veureu, bé s’ho valen. Nosaltres no hem dormit a la zona, però hi ha bones cases rurals, i una hospederia.

La ruta que lleva hasta el bonito monasterio románico de Obarra la sigue poca gente. Es una ruta alternativa a las carreteras que llevan de Barcelona a la Vall d’Aran, o a la inversa. Es una ruta que da mucha más vuelta, pero que os recomendamos porque puede estar justificada por su altísimo interés histórico y natural. Se trata de llegar a Lérida y Benabarri, e ir después hacia Graus. La visita a Graus, con su santuario de la Peña y su excepcional plaza mayor, ya merece la pena. También puede comer o comprar embutido del bueno, y buen queso artesano, en Casa Melsa. Continúe después hacia Vielha desde Graus, remontando el Valle de Isábena. Parada obligada en Roda de Isábena, antiquísima sede episcopal, que conserva su catedral románica, el claustro y las calles llenas de sabor. Continúe hacia Vielha. Antes de llegar a Bonansa, antes de meterse en los preciosos desfiladeros de la cabecera del Isábena, a mano derecha encontrará esta iglesia prioral, único recuerdo del monasterio de Obarra. Al acabar la visita puede continuar hasta Bonansa y Vilaller, y de allí ir hasta la Vall d’Aran. Si estáis cansados de hacer siempre la misma ruta, esta os abrirá nuevos horizontes. A costa, eso sí, de hacer más kilómetros y dar más vueltas. No queremos engañaros. Ahora bien, el paisaje y los monumentos que veréis, lo valen. Nosotros no hemos dormido en la zona, pero hay buenas casas rurales, y una hospedería en Roda.

Maig 16, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Natura, Romànic, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Roda de Isabena

isabena

El vall de l’Isabena va ser el bressol del bisbat de Roda, posteriorment convertit en Lleida i Barbastre-Montsó. Aquesta recóndita terra regada pel riu Isábena no ha canviat gaire d’aquells temps ençà. La vila de Roda d’Isabena, seu del totpoderòs bisbe, s’alça al mig de la vall, dalt d’un turó coronat per l’impressionant catedral romànica de Roda. El conjunt és espectacular: un temple magnífic, amb una cripta espectacular, un claustre molt bonic i tot un seguit de dependències eclesials de primera línia. L’art que encara conserva, després del robatori sacríleg d’Èric el Belga, és monumental, tot i ser una mínima part del que tenia: pintures, escultures, llibres, objectes preciosos. Tot això ara sobta molt de trobar-ho en un poblet diminut, en una vall oblidada i amagada, perduda fora dels espais més utilitzats en aquest segle XXI, sinó se sap la veritable història i importància d’aquesta vila medieval tan ben conservada. Pujeu fins Roda des de Benabarri, o des de Graus remuntant l’Isàbena. Després d’admirar aquest tresor amagat podeu seguir camí cap a la vall d’Arán per una ruta molt bonica, amb unes gorges naturals molt impressionants. Passareu pel monestir romànic d’Obarra, una altra joia ben desconeguda, abans d’arribar prop de Vilaller i el Pont de Suert, passat Bonansa. No hem dormit mai a la zona, només hi hem passat, però hi ha bons restaurants i bones cases rurals. A Roda mateix teniu una de les famoses “Hospederias de aragón“. I dins del refetor de la mateixa catedral funciona el seu restaurant medieval, únic per la seva ubicació, i molt reconegut.

El valle del Isabena fue la cuna del obispado de Roda, posteriormente convertido en Lérida y Barbastro-Monzón. Esta recóndita tierra regada por el río Isábena no ha cambiado mucho desde aquellos tiempos. La villa de Roda de Isabena, sede del todopoderoso obispo, se alza en medio del valle, sobre un cerro coronado por la impresionante catedral románica de Roda. El conjunto es espectacular: un templo magnífico, con una cripta espectacular, un claustro muy bonito y toda una serie de dependencias eclesiales de primera línea. El arte que aún conserva, tras el robo sacrílego de Eric el Belga, es monumental, a pesar de ser una mínima parte de lo que tenía: pinturas, esculturas, libros, objetos preciosos. Todo eso ahora sorprende mucho encontrarlo en un pueblo diminuto, en un valle olvidado y escondido, perdido y  fuera de los espacios más utilizados en este siglo XXI, sino se conoce la verdadera historia e importancia de esta villa medieval tan bien conservada. Llegad hasta Roda desde Benabarri, o desde Graus remontando el Isábena. Después de admirar este tesoro escondido puedes seguir camino hacia la Vall d’Arán por una ruta muy bonita, con unas gargantas naturales muy impresionantes. Pasaras por el monasterio románico de Obarra, otra joya muy desconocida, antes de llegar cerca de Vilaller y el Pont de Suert, pasado Bonansa. No hemos dormido nunca en la zona, sólo hemos pasado, pero hay buenos restaurantes y buenas casas rurales. En Roda mismo tiene una de las famosas “Hospederías de Aragón “. Y dentro del refectorio de la misma catedral funciona su restaurante medieval, único por su ubicación, y muy reconocido.

Maig 4, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Aran, Art, Hotels, Museus, Natura, Ribagorça, Romànic, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Graus

graus

Graus, una bellíssima ciutat d’Aragó, a mig camí de qualsevol lloc del Pirineu, mereix una detinguda visita, fins i tot un petit desviament, aneu on aneu. Si feu camí cap a Vielha per la N-230, desvieu-vos a Benabarri cap a Graus. Són 17 kms. Val la pena. Després podreu continuar cap a la Vall d’Aran per la vall de l’Isàbena, visitar la magnífica catedral de Roda de Isábena i el monestir d’Obarra. Si mai heu anat per aquesta ruta, ja es hora de veure coses noves de la maravellosa comarca de La Ribagorza. O si aneu cap a Benasque, pareu-vos-hi. O si aneu cap a Bielsa o cap a Ordesa, passeu per Graus, seran uns kilòmetres de volta, però ben emprats. Graus te el casc antic més bonic d’Aragó. La plaça Major, (a la foto), rodejada de palaus i cases amb esgrafiats barrocs, no te parangó. Senzillament s’ha de veure i prou. Els carrers porticats, les places, el museu d’icones orientals, les portalades de les antigues muralles. Fantàstic tot. I per acabar pugeu fins el santuari renaixentista de la Verge de la Peña. Únic. No hem menjat ni dormit mai a Graus, sempre hi hem passat però hi ha bons hotels i restaurants. Ens han parlat bé de les Bodegas de Arnes.

Graus, una bellísima ciudad de Aragón, a medio camino de cualquier lugar del Pirineo, merece una detenida visita, incluso un pequeño desvío, se vaya donde se vaya. Si hace el camino hacia Vielha por la N-230, puede desviarse en Benabarre hacia Graus. Son solo 17 kms. Vale la pena. Después podrá seguir hacia la Vall d’Aran por el valle del Isábena, visitar la magnífica catedral de Roda de Isábena y el monasterio de Obarra. Si nunca ha ido por esta ruta, ya es hora de ver cosas nuevas de la maravillosa comarca de La Ribagorza. O si vais hacia Benasque, parad sin pensarlo. O si vais hacia Bielsa, o hacia Ordesa, pasad por Graus, serán unos kilómetros de rodeo, pero bien utilizados. Graus tiene el casco antiguo más bonito de Aragón. La plaza Mayor, (en la foto), rodeada de palacios y casas con esgrafiados barrocos, no tiene parangón. Sencillamente hay que verla. Las calles porticadas, las plazas, el museo de iconos orientales, los portales de las antiguas murallas. Fantástico todo. Y para terminar subid hasta el santuario renacentista de la Virgen de la Peña. Único. No hemos comido ni dormido nunca en Graus, siempre hemos solo pasado y parado, pero hay buenos hoteles y restaurantes. Nos han hablado bien de las Bodegas de Arnes.

Maig 3, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Ribagorça, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Benasque

benasque

Benasque és la capital de la Vall del mateix nom. Benasque està situat al cor dels Pirineus, allà on s’aixequen els gegants d’aquesta serralada. Benasque està envoltada de pics que superen de llarg els 2.500 mts, i que arriben a passar dels 3.000. Són noms mítics: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero… Benasque és un poble antic. Fou la primera capital del Comtat de la Ribagorça. Un comtat alt medieval, els orígens del qual es perden en la nit dels temps. D’aquesta naixença Benasque n’ha conservat un entramat de carrers medievals, amb boniques cases de pedra, moltes cases fortes, amb escut i torre de defensa, i uns quants palaus. El de la foto, el propi palau dels Ribagorça n’és un bonic exemple. Benasque i la seva vall són bonics tot l’any. A la primavera els verds somriuen, joves, en els camps plens de flors. Els rius canten, plens d’aigua que salta arreu i la neu encara cobreix els cims. A l’estiu tot és ple, gràvid. Fa calor però amable i els rierols i llacs són gelats. A les nits refresca i convida a dormir. A la tardor la poesia tenyeix arreu la vall. Ocres, vermells, grocs. És el triomf del color. La bogeria. I a l’hivern tot és blanc. La neu embolcalla per complert una vall altíssima, pensada per disfrutar-la. Dues estacions d’esquí us esperen. Benasque sap que és un destí destijat i ofereix als viatgers, sobretot a les famílies les seves millor gales. Una natura verge, un poble conservat, sense els estralls de les construccions modernes. Un camp en calma, amb espais on divertir-se. Bons, boníssims hotels. Tots pensats per infants. Habitacions quàdruples sense problemes, amb bons preus. Restaurants d’una gastronomia exquisida. Àrees de descans i de pic-nic. Càmpings ben instal·lats. Pujeu a Benasque i visiteu tota la vall. Aneu fins los llanos de el Hospital i mireu com neix l’Ésera en el circ muntanyòs més gran d’Espanya. Podeu esquiar i dormir en un hotel molt luxós amb Spa. Aneu als llanos de Senarta, a passar el dia estirats a la gespa. Remunteu a peu la Vall d’Estós, una luxúria verda. Enfileu-vos a Cerler, una estació d’esquí a mida humana, o més a munt, fins la Vall d’Empriu, on podeu anar en trineu. Descobriu els petits pobles que volten Benasque. Nosaltres us recomanem dormir a l’hotel Ciria. Bon hotel i bon menjar. Preus en consonància. Habitacions familiars. També teniu, maco i més apanyat la Solana. Habitacions familiars i menú d’una relació qualitat amb preu insuperable. Hi hem menjat moltes vegades. Si voleu uns apartaments proveu els Sant Marcial. La seva millor època ja ha passat. Està envellits, però el preu és una oferta molt llaminera. A tota la vall hi ha molts allotjaments, no us quedareu sense lloc.

Benasque es la capital de l Valle del mismo nombre. Benasque está situado en el corazón de los Pirineos, allí donde se levantan los gigantes de esta cordillera. Benasque está rodeada de picos que superan de largo los 2.500 mts, y que llegan a pasar de los 3.000. Son nombres son míticos: Maladeta, Aneto, Posets, Perdiguero, Bichamala, Gallinero … Benasque es un pueblo antiguo. Fue la primera capital del Condado de la Ribagorza. Un condado alto medieval, cuyos orígenes se pierden en la noche de los tiempos. De este nacimiento Benasque ha conservado un entramado de calles medievales, con bonitas casas de piedra, muchas casas fuertes, con escudo y torre de defensa, y unos cuantos palacios. El de la foto, el propio palacio de los Ribagorza es un bonito ejemplo de ellos. Benasque y su valle son bonitos todo el año. En primavera los verdes sonríen, jóvenes, en los campos llenos de flores. Los ríos cantan, llenos de agua que salta y la nieve todavía cubre las cimas. En verano todo está lleno de vida, gravido. Hace calor pero amablemente y los arroyos y lagos invitan al baño. Por las noches refresca e incita a bién dormir. En otoño la poesía tiñe todo el valle. Ocres, rojos, amarillos. Es el triunfo del color. La locura. Y en invierno todo es blanco. La nieve envuelve por completo este valle altísimo. Dos estaciones de esquí le esperan. Benasque sabe que es un destino deseado y ofrece a los viajeros, sobre todo a las familias, sus mejor galas. Una naturaleza virgen, un pueblo bién conservado, sin los estragos de las construcciones modernas. Un campo en calma, con espacios donde divertirse. Buenos, buenísimos hoteles. Todos pensados para niños. Habitaciones cuádruples sin problemas, con precios sin parangón. Restaurantes de una gastronomía exquisita. Áreas de descanso y de picnic. Campings bien instalados. Podeis subir hasta los llanos del Hospital y vea como nace el Ésera en el circo montañoso más grande de España. Pueden esquiar y dormir en un hotel muy lujoso con Spa. En los llanos de Senarta, se pasa el día tumbado en el césped. La Vall de Estós és una lujuria verde. Trepar hasta Cerler permite conocer una estación de esquí a medida humana. Más arriba está la Vall de Ampriu donde puede ir en trineo. Descubra los pequeños pueblos que rodean Benasque. Nosotros os recomendamos dormir en el hotel Ciria. Buen hotel y buena comida. Precios en consonancia. Habitaciones familiares. También tienen, bonito y más apañado el hotel La Solana. Habitaciones familiares que ofrecen una relación calidad precio insuperable. Hemos comido allí muchas veces. Si desea unos apartamentos intente ver los San Marcial. Su mejor época ya ha pasado. Están envejecidos, pero el precio es una oferta muy atractiva. En todo el valle hay muchos alojamientos, no os quedaréis sin lugar para dormir.

Maig 3, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Sangüesa

sanguesa

Sangüesa és una bellíssima ciutat medieval de Navarra. Conserva monuments que la fan una fita imprescindible en una ruta per les terres navarreses. Sangüesa està molt ben col·locada. Aneu on aneu hi passareu ben a prop. Si ho feu pareu-hi, perquè val la pena. Pareu-hi si feu el camí de Sant Jaume des de Barcelona. La trobareu passat Osca i l’embassament de Yesa, al costat de Leyre. Pareu-hi si esteu fent ruta pels valls del Pirineu Aragonès o Navarrès. Arribeu-us-hi si esteu visitant les Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a les vores del riu Aragón, fou un centre històric de primera magnitud. La seva esglèsia romànica, (a la foto), amb les inaudites escultures allargades ho confirma. També els seus carrers, els seus palaus, la casa del príncep de Viana. Podeu fer centre a Sangüesa i recòrrer la comarca. Us esperen el monestir cistercenc de Leyre, amb l’esglèsia i la cripta, amb els seus monjos i els seus cants. També esteu a tocar del castell de Xabier, i del pantà de Yesa. Molt a prop teniu les vil·les medievals de Ujué i de Sos del Rey Católico. No gaire més lluny espais naturals preciosos com les “Foces” de Lumbier o els valls del pirineu, com ara el de Roncal. cap a Aragó teniu a mà el monestir de la Oliva. Com veieu un lloc ideal per uns dies de descans amb bona gastronomia. Per dormir teniu un càmping i un hotel que no està malament. Nosaltres, quan anem per la zona, dormim al monestir de Leyre, a les seves monacals habitacions. N’hi ha de familiars. Aprofitem per escoltar el bonic gregorià dels monjos. I sopem allà mateix, en un restaurant que no te res de monacal.

Sangüesa es una bellísima ciudad medieval de Navarra. Conserva monumentos que la hacen un hito imprescindible en una ruta por las tierras navarras. Sangüesa está muy bien colocada. Vaya donde vaya pasará muy cerca. Si lo hace, visítela porque vale la pena. Parad si hacéis el camino de Santiago desde Barcelona. La encontrareis pasado Huesca y el embalse de Yesa, junto a Leyre. Parad, si estais haciendo una ruta por los valles del Pirineo Aragonés o Navarro. O si está Vd. visitando las Cinco Villas de Aragón. Sangüesa, a las orillas del río Aragón, fue un centro histórico de primera magnitud. Su iglesia románica, (en la foto), con las inauditas esculturas alargadas lo confirma. También sus calles, sus palacios, la casa del príncipe de Viana. Puede hacer centro en Sangüesa y recorrer la comarca. Os esperan el monasterio cisterciense de Leyre, con la iglesia y la cripta, con sus monjes y sus cantos. También está cerca del castillo de Javier, y del pantano de Yesa. Muy cerca tiene las villas medievales de Ujué y de Sos del Rey Católico. No mucho más lejos hay espacios naturales preciosos, como las Foces de Lumbier o los valles del Pirineo, como el de Roncal. Yendo hacia Aragón tienen a mano el monasterio de la Oliva. Como veis un lugar ideal para unos días de descanso con buena gastronomía. Para dormir tienen un camping y un hotel que no está mal. Nosotros, cuando vamos por la zona, dormimos en el monasterio de Leyre, en sus sencillas y monacales habitaciones. Hay familiares. Aprovechamos para escuchar el bonito gregoriano de los monjes. Y cenamos allí mismo, en un restaurante que no tiene nada monacal.

Abril 23, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Natura, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Zaragoza

saragossa

Zaragoza està a prop, molt a prop de Barcelona. Amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet, a dues hores escasses. En cotxe hi sereu per dinar. Zaragoza te tantes coses per veure i disfrutar. Comencem pel més obvi: el Pilar. Aquesta imponent construcció barroca domina la plaça del mateix nom, (a la foto), al cor de la ciutat. La Basílica està oberta nit i dia. A l’interior, a més de l’imatge de la verge, guarda un museu i un retaure major de damià Forment, en alabastre que val la pena observar detingudament. Al costat la Llotja renaixentista. Una poesia en pedra. Lloc d’exposicions molt interessants, és una joià de l’art civil d’Aragó. Uns metres més enlla la restaurada Seo. Amb el seu campanar altiu que domina la composició i supera les torres del Pilar. Doneu una volta pels carrers medievals, ara animada zona comercial, que envolta l’avinguda del Coso. Veureu una ciutat dinàmica amb molta vida que ocupa palaus del renaixement i el barroc, i esglèsies que amaguen tresors. Prop del Pilar trobareu les restes romanes que recorden que Cesar Augusta fou important ciutat romana, amb les seves muralles. Una mica més lluny, l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació.

Zaragoza está cerca, muy cerca de Barcelona. Con el AVE, o mejor aún, con el tren Avant, que es más barato, a dos horas escasas. En coche llegareis para comer. Zaragoza tiene tantas cosas para ver y disfrutar. Empezamos por lo más obvio: el Pilar. Esta imponente construcción barroca domina la plaza del mismo nombre, (en la foto), en el corazón de la ciudad. La Basílica está abierta día y noche. En el interior, además de la imagen de la virgen, guarda un museo y un retablo mayor de Damià Forment, en alabastro que vale la pena observar detenidamente. Junto a ella está la Lonja renacentista. Una poesía en piedra. Lugar de exposiciones muy interesantes, es una joya del arte civil de Aragón. Unos metros más enlla la restaurada Seo. Con su campanario altivo que domina la composición y supera las torres del Pilar. Daros una vuelta por las calles medievales, ahora animada zona comercial, que rodea la avenida del Coso. Veréis una ciudad dinámica con mucha vida que ocupa palacios del renacimiento y del barroco, y tiene iglesias que esconden tesoros. Cerca del Pilar se encuentran los restos romanos que recuerdan que Cesar Augusta fue importante ciudad romana, con sus murallas. Un poco más lejos, la Alfajería, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros les proponemos dos. Gino’s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Hay de mejores, y de más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación.

Abril 13, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Hotels, Museus, mitjanes | , , , , , , , , | Cap comentari encara

Las Bárdenas Reales

bardenas

Les Bárdenas Reales són un territori inaudit, difícil de païr, al·lucinant. Un desert entre Navarra i l’Aragó, una terra donada a aquest tipus de terreny després de l’expoli de fusta i les tales que els seus boscos varen patir al llarg dels segles. Però a les Bàrdenes aquest hàndicap s’ha fet natura, ecosistema. I ara es motiu de visita turística i especialitzada. Els seus cabezos, (a la foto), les seves depresions, els seus paisatges llunars estan solcats de centenars de camins per fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Us esperen llocs molt bonics, (si és que a una terra tan àrida se la pot adjetivar així), com Castildetierra o el rincón de Bu. S’hi pot arribar fàcilment des de Arguedas, un poble a pocs kms. al nord de Tudela. D’allà una carretera estreta però asfaltada, us durà fins el centre de la Bárdena Blanca. Si voleu continuar podeu fer una volta per una pista circular de terra, en bon estat, de 25 kms. de llargada, que pasa pels llocs més emblamàtics. També hi ha altres pistes, des de Rada, o Carcastillo, però no són aconsellables per vehicles a motor estàndard i us podeu pedre amb facilitat. En canvi, si teniu bicicleta i ganes, el terreny extremadament pla de les Bárdenas és a la vostra disposició. Dormiu a Tudela, una ciutat magnífica, a tocar d’aquest espai natural, i amb molts bons hotels i restaurants. Nosaltres hem estat a l’AC i hem menjat al restaurant Remigio, que també te habitacions.

Las Bárdenas Reales son un territorio inaudito, difícil de digerir, alucinante. Un desierto entre Navarra y Aragón, una tierra dada a este tipo de terreno tras el expolio de madera y las talas que sus bosques sufrieron a lo largo de los siglos. Pero en las Bardena este hándicap se ha hecho naturaleza, ecosistema. Y ahora es motivo de visita turística y especializada. Sus cabezos, (en la foto), sus depresiones, sus paisajes lunares están surcados de cientos de caminos para hacer a pie, en bicicleta o en coche. Os esperan lugares muy bonitos, (si es que a una tierra tan árida se la puede adjetivar así), como Castildetierra o el rincón de Bu. Se puede llegar fácilmente desde Arguedas, un pueblo a pocos kms. al norte de Tudela. De allí una carretera estrecha pero asfaltada, le llevará hasta el centro de la Bardena Blanca. Si desea continuar puede darse una vuelta por una pista circular de tierra, en buen estado, de 25 kms. de longitud, que pasa por los lugares más emblamáticos. También hay otras pistas, desde Rada o Carcastillo, pero no son aconsejables para vehículos a motor estándar y se pueden Vds. perder con facilidad. En cambio, si tienen bicicleta y ganas, el terreno extremadamente plano de las Bárdenas está a su disposición. Duerman en Tudela, una ciudad magnífica, justo al lado de este espacio natural, y con muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros hemos estado en el hotel AC y hemos comido en el restaurante Remigio, que también tiene habitaciones.

Abril 12, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Hotels, Natura, Parcs Naturals, llargues | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Rueda

rueda

El monestir cistercenc de Rueda va ser salvatgement saquejat i buidat de tots els seus tresors materials. No hi queden retaures, ni talles ni altars del Renaixement i Barroc. Només la pedra nua. I aquí rau el seu encant maravellòs: res no torba la serenor ni la bellessa de la construcció original. És la nuessa dels murs, la rotunditat de la llum, l’aquitectura sublim, espiritual, la que converteix Rueda en una fita que ningú no pot deixar de veure. Avui en dia, acabada la llarga restauració, el cenobi llueix les seves millors gales: la seva senzillessa aclaparadora, la contundència del treball de la pedra. L’abadia de Rueda està a l’Aragó. A tocar d’Escatrón, a uns 25 kms. de Casp, i a similar distància de Saragossa. Podeu anar-hi des de Lleida, per Fraga, Mequinenza i Casp, en una ruta alternativa a la pesada carretera que travessa els Monegros. O bé des de Saragossa per la carretera que va fins Alcanyís i Gandesa, o a la inversa, una altra ruta plena d’encant. En tot cas programeu la vostra pròxima anada a la gran capital de l’Ebre per fer una visita a Rueda. No us en penedireu. El monestir pròpiament dit, ho te absolutament tot: un claustre de filigrana, una esglèsia esplèndida, sala capitular, cuina i refetor. Però també podeu veure i deleitar-vos amb l’assud prop del riu Ebre, amb l’illa artificial, on podeu dinar en l’àrea de pic-nic. I veure la sínia gegant, de 16 mts de diàmetre, que roda prop del riu i porta aigua a Rueda. Nosaltres vàrem dinar al restaurant El Embarcadero, Tel. 976 17 03 00, a Escatrón, a l’altra banda del riu Ebre, just davant de Rueda. Allà, en un edifici nou, força impersonal, fins i tot lleig, on lloguem piràgües, a tocar de l’aigua, podreu degustar una cuina aragonesa sense concesions ni contemplacions, de menú fort. Plats molt senzills, però ben cuinats i en abundància. Preu adequat els laborables i un xic car els festius. És el preferit de la gent del poble. Una apart del propi monestir de Rueda s’ha habilitat com a Hospederia de quatre estrelles. Habitacions, menús i preus en consonància. Vosaltres decidireu. Si no us acaba de fer el pes, a Saragossa trobareu hotels de tots els preus i de totes les cadenes.

El monasterio cisterciense de Rueda fue salvajemente saqueado y vaciado de todos sus tesoros materiales. No quedan restablos, ni tallas ni altares del Renacimiento y Barroco. Sólo la piedra desnuda. Y ahí radica su encanto maravilloso: nada turba la serenidad ni la belleza de la construcción original. Es la desnudez de los muros, la rotundidad de la luz, la aquitectura sublime, espiritual, la que convierte Rueda en un hito que nadie puede dejar de ver. Hoy en día, terminada la larga restauración, el cenobio luce sus mejores galas: su sencillez abrumadora, la contundencia del trabajo de la piedra. La abadía de Rueda está en Aragón. Cerca de Escatrón, a unos 25 kms. de Caspe, y a similar distancia de Zaragoza. Pueden ir desde Lérida, via Fraga, Mequinenza y Caspe, en una ruta alternativa a la pesada carretera que atraviesa los Monegros. O bien desde Zaragoza por la carretera que va hasta Alcañiz y Gandesa, o a la inversa, que es otra ruta llena de encanto. En todo caso programas su próxima ida a la gran capital del Ebro para hacer una visita a Rueda. No os arrepentiréis. El monasterio propiamente dicho, lo tiene absolutamente todo: un claustro de filigrana, una iglesia espléndida, sala capitular, cocina y refectorio. Pero también pueden ver y deleitarse conociendo el asud cerca del río Ebro, con su isla artificial, donde pueden comer en el área de picnic. Y ver la noria gigante, de 16 mts de diámetro, que gira al compás del río y lleva el agua a Rueda. Nosotros comi mos en el restaurante El Embarcadero, Tel. 976 17 03 00, en Escatrón, justo al otro lado del río Ebro, enfrente de Rueda. Allí, en un edificio nuevo, bastante impersonal, incluso feo, donde alquilan piraguas, a tocar del agua, podrá degustar una cocina aragonesa sin concesiones ni contemplaciones, de menú fuerte. Platos muy sencillos, pero bien cocinados y en abundancia. Precio adecuado los laborables y un poco caro los festivos. Es el preferido de la gente del pueblo. Una parte del propio monasterio de Rueda se ha habilitado como Hospederia de cuatro estrellas. Habitaciones, menús y precios en consonancia. Vosotros decidiréis. Si no te acaba de convencer piensa que en Zaragoza se encuentran hoteles de todos los precios y de todas las cadenas.

Abril 12, 2009 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Cister, Ebre, Hotels, Monestirs, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , | Cap comentari encara

Jaca

La capital indiscutible del Pirineu d’Aragó és Jaca. Des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada, com ara el del Gàllego, amb Formigal, o el de Somport, amb Candanchú, o els valls d’Ansó o Hecho. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Però, a més, Jaca és bonica ella mateixa. Una catedral gòtica, un casc antic agradable i una ciutadella militar de primer ordre, molt cara de visitar, completen les ofertes turístiques. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, rafting, muntanyisme… Aneu a Jaca en qualsevol època de l’any, amb neu o sense, verda o de colors. Molts hotels, tots bonics. Excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur i als apartaments Peña Oroel.

La capital indiscutible del Pirineo de Aragón es Jaca. Desde Jaca se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la cordillera, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Pero, además, Jaca es bella ella misma. Una catedral gótica, un casco antiguo agradable y una ciudadela militar de primer orden, muy cara de visitar, completan las ofertas turísticas. Para los amantes del deporte es una cita ineludible: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … Id a Jaca en cualquier época del año, con nieve o sin, verde o de colores. Muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel.

The undisputed capital of the Pyrenees in Aragon is Jaca. Since Jaca will have access to most major valleys of the mountains, like the Gállego with Formigal, or Somport, with Candanchú, or also those of Ansó or Hecho. There is also very near San Juan de la Peña. But in addition, Jaca is beautiful itself. A Gothic cathedral, a pleasant old town and a military citadel, very expensive to visit, complete the holidays. For lovers of the sport is a must: skiing, ice palace, rafting, mountaineering … Go Jaca at any time of year, with or without snow, or green color. Many hotels, all beautiful. Excellent cuisine. We have been in the hotel Mur and apartments Oroel.

Octubre 10, 2008 Publicat per joanmolar | Aragó, Art, Hotels, Natura, Romànic, mitjanes | , , , , , , | Cap comentari encara