Estaing

La vila medieval d’Estaing aixeca la torre del seu castell a la vall del riu Lot, a França. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat de la Unesco, està plena de llocs superbonics que no podeu deixar de veure. Estaing n’és un. Tot el poble és una monada. Cases amb entramats de fusta, cases fortes, un castell, l’edat mitjana als nostres temps. Uns kilòmetres riu amunt teniu Espalion, amb les seves cases renaixentistes abocades a les aigües del Lot, i el graciós pont damunt el riu. O bé la comarca d’Olt, amb els seus castells i abadies. Uns kilòmetres riu avall podeu visitar Entreaygues sur Truyere, on el Lot s’ajunta amb aquest afluent seu. D’aquí podeu endinsar-vos en les gorges de la Truyéré. El Lot també va engorjat en aquesta zona. La vegetació de ribera domina el paisatge. A la tardor és una maravellosa simfonia de ocres, grocs i vermells. Definitivament la millor època de l’any per anar-hi. A tocar d’Estaing s’imposa la visita del monestir cistercenc de Conques, una maravella del romànic europeu. Una fita que us corprendrà. Ens encanta pujar fins el Lot. Hi anem i hi tornem, cada vegada descobrint coses noves, sensacions diferents. Tots els hotels d’aquesta regió són m,olt senzillets, una mica envellits i rònecs. Tots excepte el “Riviere” a Entraygues. Si podeu pagar-lo, val la pena: habitacions modernes, spa, piscina… o el “Aux Portes de Conques” a Saint Cyprien sur Dourdou, molt agradable, d’aire provençal. Per dormir a altres llocs podeu mirar a Estaing l’hotel “Aux Armes d’Estaing“. A Espalion el Moderne. A Conques el Saint Jacques. Tots aquests hotels també són bons restaurants. De fet son millors com a restaurants que com hotels.
La villa medieval de Estaing levanta la torre de su castillo en el valle del río Lot, en Francia. Este valle, patrimonio de la humanidad de la Unesco, está llena de lugares superbonitos que no pueden dejar de ver. Estaing es uno. Todo el pueblo es una monada. Casas con entramados de madera, fuertes, un castillo, la edad media llevada a nuestros tiempos. Unos kilómetros río arriba tienen Espalion, con sus casas renacentistas colgadas sobre las aguas del Lot, y el gracioso puente sobre el río. O bien la comarca de Olt, con sus castillos y abadías. Unos kilómetros río abajo podéis visitar Entraygues sur Truyère, donde el Lot se une con este afluente suyo. De ahí puede adentrarse en las gargantas de la Truyère. El Lot también baja encajado en esta zona. La vegetación de ribera domina el paisaje. En otoño es una maravillosa sinfonía de ocres, amarillos y rojos. Definitivamente la mejor época del año para ir. Junto a Estaing se impone la visita del monasterio cisterciense de Conques, una maravilla del románico europeo. Un hito que le sorprendera. Nos encanta subir hasta el Lot. Vamos y volvemos, y cada vez descubriendo cosas nuevas, sensaciones diferentes. Todos los hoteles de esta región son muy sencillitos, algo envejecidos y polvorientos. Todos excepto el “Riviere” en Entraygues. Si puede pagarlo, vale la pena: habitaciones modernas, spa, piscina … o el “Aux Puertas de Cuencas” en Saint Cyprien sur Dourdou, muy agradable, de aire provenzal. Para dormir en otros sitios vea en Estaing el hotel “Aux Armes d’Estaing”. O en Espalion el Moderne. En Conques el Saint Jacques. Todos estos hoteles también son buenos restaurantes. De hecho son mejores como restaurantes que como hoteles.
Coves del Salnitre

Les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l’àrea de Barcelona i unes de les més boniques de Catalunya. Es troben a pocs kms. de Collbató, a la sortida del poble, en la carretera que porta fins Monistrol de Montserrat. Per tant s’hi pot arribar per l’A2, l’autopista que mena a Lleida, o bé per la C-58, l’autopista de Terrassa, sortint en aquesta localitat, i anant per Castellvell i el Vilar, o per Olesa, cap a Monistrol o Collbató. La primera ruta és més directa. La segona ofereix vistes del massís de Montserrat des de tots els angles, i permet la pujada fins l’Abadia benedictina. Un cop a la carretera, a les afores de Collbató, trobareu el desviament indicat. Una pista mena fins l’aparcament i, des d’aquest, unes escales a l’entrada de la cova. Cal consultar els horaris. La visita és guiada. Dins us esperen cavitats enormes, i sales més recollides. Donat que és una cova en una muntanya de conglomerats no espereu estalactites i estalacmites espectaculars, sinó una cosa més senzilla i arreglada. De tota manera la visita val la pena, i els infants s’ho passaran molt bé. Completeu la jornada amb una visita a Collbato, un poble amb un nucli antic medieval, o l’anada al monestir i una ruta per Montserrat, que pot incloure viatges en funicular fins Sant Joan o la Santa Cova, o caminades com la dels degotalls, la de Sant Miquel o la molt més llarga i bonica de Sant Jeroni. Per dinar teniu restaurants a Collbató, per exemple el de l’hotel Missé, amb boniques habitacions. O també a Monistrol i al Monestir, entre ells un selfservice. No creiem que per la distància sigui necessari un hotel. Però si voleu passar un cap de setmana, o uns dies de descans a Montserrat, heu de saber que teniu unes bones cel·les, fantàstiques per famílies, i un hotel: l’Abad Cisneros, un xic carot però amb bona cuina. Si decidiu quedar-vos a dormir a la muntanya podreu gaudir del silenci celestial de la nit montserratina, i de les hores litúrgiques: vespres, laudes, completes, maitines… que els monjos i, de vegades els escolans, canten com els àngels.
Las cuevas del Salitre, en la montaña de Montserrat, son las más cercanas al área de Barcelona y unas de las más bonitas de Cataluña. Se encuentran a pocos kms. de Collbató, a la salida del pueblo, en la carretera que lleva hasta Monistrol de Montserrat. Por tanto se puede llegar hasta ellas por la A2, la autopista que lleva a Lleida o bien por la C-58, la autopista de Terrassa, saliendo en esta localidad, y yendo por Castellvell i el Vilar, o por Olesa , hacia Monistrol o Collbató. La primera ruta es más directa. La segunda ofrece vistas del macizo de Montserrat desde todos los ángulos, y permite la subida hasta la Abadía benedictina. Una vez en la carretera, en las afueras de Collbató, encontrará el desvío indicado. Una pista nos lleva hasta el aparcamiento y, desde este, unas escaleras a la entrada de la cueva. Hay que consultar los horarios. La visita es guiada. Dentro le esperan cavidades enormes, y salas más recogidas. Dado que es una cueva en una montaña de conglomerados no esperéis estalactitas y estalacmitas espectaculares, sino algo más sencillo y moderado. De todos modos la visita vale la pena, y los niños se lo pasarán muy bien. Se puede completar la jornada con una visita al pueblo de Collbató, con su barrio medieval, o una subida al monasterio y una ruta por Montserrat, que puede incluir viajes en funicular hasta San Juan o la Santa Cueva, o caminatas como la de los Degotalls, la de San Miguel o la mucho más larga y bonita de San Jerónimo. Para comer tiene restaurantes en Collbató, como el del hotel Missé, com buenas habitaciones. También en Monistrol y el Monasterio, entre ellos un self. No creemos que por la distancia sea necesario un hotel. Pero si desea pasar un fin de semana, o unos días de descanso en Montserrat, debe saber que tiene unas buenas celdas, fantásticas para familias, y un hotel: el Abad Cisneros, un poco caro pero con buena cocina. Si decide quedarse a dormir en la montaña podrá disfrutar del silencio celestial de la noche montserratina, y de las horas litúrgicas: vísperas, laudes, completas, maitines … que los monjes y, a veces los monaguillos, cantan como los ángeles.
Ujué

Al lloc on la muntanya de l’alta Navarra toca la plana. On els verds del Pirineu i del prepirineu es dilueixen entre els grocs i ocres dels camps de blat i de secà. On les males terres comencen a guanyar-li la partida als vergerars. On la pluja ja és escassa, allà es dreça Ujué. Com un centinella que vigila els albors de l’ampla plana de l’Ebre, enfilat dalt d’una talaia, el poble s’agrupa, com fent pinya. I damunt de les cases s’aixeca, altanerosa, la silueta potent de la mole de la seva inigualable esglèsia fortalessa. Ujué te una bellíssima colegiata romànica. I tan formosa era que, per protegir-la, la rodejaren d’una muralla. Com un vel de pedra, l’esglèsia quedà embolcallada per un castell. Inaudit. Únic. El poble medieval, plegat als seus peus, li rendeix pleitesia. Pugeu a Ujué a veure la posta, o la sortida del sol. No n’hem vist cap de millor. Si viatgeu per Navarra, per les terres ferrenyes de la Navarra mitjana, no heu d’oblidar, des d’Olite o des de Sangüesa, de fer una escapada fins Ujué. Incloeu aquesta vila en la ruta que us portarà a Olite, amb el seu castell de fades. A La Oliva, preciós monestir cistercenc. A Sangüesa, vila dels prínceps, o a Leyre, el millor romànic d’Espanya i el gregorià més celestial. Podeu dormir a Leyre mateix, on tenen habitacions familiars, conventuals i senzilles, i un restaurant molt recomanable. A Ujué podeu dinar al Mesón Las Torres, Carrer de Santa María 9, Tel: 948 739 052.
En el lugar donde la montaña de la alta Navarra toca la llanura. Donde los verdes del Pirineo y del prepirineo se diluyen entre los amarillos y ocres de los campos de trigo y de secano. Donde las malas tierras empiezan a ganarle la partida a los vergeles. Donde la lluvia ya es escasa, allí se alza Ujué. Como un centinela que vigila los albores de la amplia llanura del Ebro, subido a una atalaya, el pueblo se agrupa, como haciendo piña. Y encima de las casas se levanta, altanerosa, la silueta potente de la mole de su inigualable iglesia fortaleza. Ujué tiene una bellísima colegiata románica. Y tan hermosa era que, para protegerla, la rodearon de una muralla. Como un velo de piedra, la iglesia quedó envuelta por un castillo. Inaudito. Único. El pueblo medieval, plegado a sus pies, le rinde pleitesía. Suban a Ujué a ver la puesta, o la salida del sol. No hemos visto nada mejor. Si viajan por Navarra, por las tierras feraces de la Navarra media, no pueden olvidarse, desde Olite o desde Sangüesa, de hacer una escapada hasta Ujué. Incluyan esta villa en la ruta que les llevará a Olite, con su castillo de hadas. O hasta La Oliva, precioso monasterio cisterciense. O hasta Sangüesa, ciudad de los príncipes, o a Leyre, el mejor románico de España y el gregoriano más celestial. Pueden dormir en Leyre mismo, donde tienen habitaciones familiares, conventuales y sencillas, y un restaurante muy recomendable. En Ujué pueden comer en el Mesón Las Torres, Calle de Santa María 9, Tel: 948 739 052.
Castell d’Aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.
El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.
La Chaise Dieu

Per la Chaise Dieu és molt difícil passar-hi. Està lluny de qualsevol ruta turística. Està isolada, perduda, en una terra de ningú. Apartada de la modernitat, del turisme de masses, dels circuits. La seva abadia fou, una vegada, de les més grans d’Europa. Ara, desmantelada, abatuda, derruida, és només una sombra. El poble que la conté, més arruinat encara que l’abadia, sembla extret dels segles passats. Està literalment aturat en el temps. Tanmateix, si us vaga de fer un volt per aquests verals, per aquest racó oblidat de món, descobrireu un paisatge intocat, de boscos impenetrables i muntanyes que, després de la pluja, fumegen. D’avets i pins altíssims. De rius, prats i de poblets on el temps passà molt, molt lent. On el temps, de fet, no passa. I, al mig de tot, la gran abadia de La Chaise Dieu. Només podreu veure’n l’esglèsia i un tros del claustre. La colegiata és grandiosa, rotunda. Al mig la tomba de Climent VI, un papa francés que, rebutjant el Vaticà, es feu enterrar al seu poble natal, en l’esglèsia que ell feu bastir. En un racó de mur, directament del segle XIV, la por feta pintura: una dança macabra de la mort. La millor que he vist mai. Bisbes i nobles ballen amb la dama negra. Monjos i pagesos els acompanyen. Una joia. Decorant la nau una esplèndida col·lecció de tapissos de Brusel·les. Inaudits. Demostren que aquest poble oblidat pels homes fou una fita en l’edat mitjana. Sic transit gloria mundi!. El petit museu, (amb un pomell de tapissos més, els més bonics potser), us complementarà la visita. Segur que quedareu impressionats. No cal, però, que hi aneu expressament. No val la pena el munt de kilòmetres a fer. Ara bé, si en el curs d’una ruta per l’Auvèrnia, per França, casualment, passeu prop de La Chaise Dieu, llavors atureu-vos. Val la pena. No hi hem dormit ni dinat però ens va agradar, a tocar de l’Abadia, l’Hotel de l’Echo. Tel. 04.71.00.00.45. Sembla molt bonic i acollidor.
Por la Chaise Dieu es muy difícil pasar. Está lejos de cualquier ruta turística. Está aislada, perdida, en una tierra de nadie. Apartada de la modernidad, del turismo de masas, de los circuitos. Su abadía fue, una vez, de las más grandes de Europa. Ahora desmantelada, abatida, destruida, es sólo una sombra. El pueblo que la contiene, más arruinado aunque la abadía, parece extraído de los siglos pasados. Está literalmente parado en el tiempo. Sin embargo, si os huelga de dar una vuelta por estos contornos, por este rincón olvidado de mundo, descubrireis un paisaje intocato, de bosques impenetrables y montañas que, después de la lluvia, humean. De abetos y pinos altísimos. De ríos, prados y de pueblos donde el tiempo pasó muy, muy lento. Donde el tiempo, de hecho, no pasa. Y, en medio de todo, la gran abadía de La Chaise Dieu. Sólo podrá ver la iglesia y un trozo del claustro. La colegiata es grandiosa, rotunda. En medio la tumba de Clemente VI, un papa francés que, rechazando el Vaticano, se hizo enterrar en su pueblo natal, en la iglesia que él hizo construir. En un rincón de muro, directamente del siglo XIV, el miedo hecho pintura: una danza macabra de la muerte. La mejor que hemos visto nunca. Obispos y nobles bailan con la dama negra. Monjes y campesinos los acompañan. Una joya. Decorando la nave una espléndida colección de tapices de Bruselas. Inauditos. Demuestran que este pueblo olvidado por los hombres fue un hito en la edad media. ¡Sic transit gloria mundi!. El pequeño museo, (con un ramillete de tapices más, los más bonitos quizás), complementará la visita. Seguro que quedaréis impresionados. No hay, sin embargo, que ir expresamente. No vale la pena el montón de kilómetros que hay que hacer. Ahora bien, si en el curso de una ruta por la Auvernia, por Francia, casualmente, pasan cerca de La Chaise Dieu, entonces párense. Vale la pena. No hemos dormido ni comido pero nos gustó, cerca de la Abadía, el Hotel de l’Echo. Parece muy bonito y acogedor.
Brioude

És molt difícil descriure amb paraules la magnificència i l’esplendor d’aquesta joia del romànic europeu. Brioude, una vila medieval perduda al mig de la desconeguda Auvèrnia, apartada de la nova autopista A-75, us impressionarà amb la seva esglèsia abacial. Un romànic altíssim, puríssim, espiritual. Un temple de dimensions poques vegades vistes, amb unes pintures esplèndides, que s’enfilen pels pilars i decoren els murs. La capella de Sant Miquel, avui dia desafortunadament tancada per obres, és el summum de l’art pintoric romànic a França. Trobareu Brioude a mig camí entre Millau i Clermont Ferrand, al cor de l’Auvèrnia. Us haureu de desviar uns pocs kilòmetres, 8 o 10, de l’autopista A-75, que va de Beziers a París. Podeu fer només una parada, o bé fer-lo el vostre punt de referència en la visita de la regió. Monestirs com La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un poblet preciós. Pobles medievals amb castells imponents, com ara Lamothe o Domeyrat, on fan lluites medievals només per a vosaltres. Evidentment, els castells de la remota i oblidada Auvèrnia no són els de la Vall del Loire, però quan hagueu vist aquells, bé podeu fer una volta per aquests altres, més propers. No hem dormit a Brioude, però hi ha molt bons hotels. Mireu la web de l’OT turisme. En canvi si que us recomanarem, i molt, una pizzeria per dinar. Pizzes inacabables, gegants, boníssimes, fetes davant vostre, al foc de llenya. Una passada feta pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al costat de l’abadia, a l’1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Les millors pizzes que hem probat mai.També amanides i altres plats. Tot suculent!.
Es muy difícil describir con palabras la magnificencia y el esplendor de esta joya del románico europeo. Brioude, una villa medieval perdida en medio de la desconocida Auvernia, apartada de la nueva autopista A-75, le impresionará con su iglesia abacial. Un románico altísimo, purísimo, espiritual. Un templo de dimensiones pocas veces vistas, con unas pinturas espléndidas, que trepan por los pilares y decoran los muros. La capilla de San Miguel, hoy en día desafortunadamente cerrada por obras, es el summum del arte pintórico románico en Francia. Encontraréis Brioude a medio camino entre Millau y Clermont Ferrand, en el corazón de la Auvernia. Deberan desviarse unos pocos kilómetros, 8 ó 10, de la autopista A-75, que va de Beziers en París. Pueden hacer sólo una parada, o bien que sea su punto de referencia en la visita de la región. Monasterios como La Chaise Dieu, o Lavadieu, en un pueblecito precioso. Pueblos medievales con castillos imponentes, como Lamothe o Domeyrat, donde reviven las luchas medievales sólo para vosotros. Evidentemente, los castillos de la remota y olvidada Auvernia no son los de la Vall del Loire, pero cuando haya visto aquellos, bien puede darse una vuelta por estos otros, más cercanos. No hemos dormido en Brioude, pero hay muy buenos hoteles. Vea la web del OT turismo. En cambio si que os recomendaremos, y mucho, una pizzería para comer. Pizzas interminables, gigantes, buenísimas, hechas ante vuestros ojos, al fuego de leña. Una pasada hecha pizza. Pizzeria Le Saint Julien. Situada al lado de la abadía, al 1, de la place Grégoire de Tours. Tel: 0471502010. Las mejores pizzas que hemos probado nunca. También ensaladas y otros platos apetitosos.
Bourg en Bresse

Bourg en Bresse és una ciutat apacible, allunyada de tot arreu, solitària allà al mig dels camps cultivats de França. Però amb una mica de bona voluntat Bourg en Bresse pot ser una bona parada en les vostres excursions familiars cap a Alsàcia, cap a Alemània, o cap a Suissa. Perquè Bourg es troba no gaire lluny, al nord de Lyon, en una drecera perfecta per abandonar l’autopista que puja cap a Ginebra o cap a Besançon. De fet s’estalvia camí. A més, val molt més la pena dormir a Bourg que a Lyon. Sortiu doncs del mareig de les grans autopistes i atravesseu la campinya per unes carreteres rectes, magnífiques fins a Bourg. Per camí cap allà trobareu una zona lacustre inaudita. Milers de llacs i estanys en un terreny pla com el palmell de la mà. I, és clar, milers d’aus. Aus de tota mida. I un parc d’aus, amb moltíssimes cigonyes i altres ocells. Un parc maravellós pels infants. Dins la vila, poca cosa. Una ciutat medieval, una vila mitjana, sense preses, i un monestir molt bonic. Un monestir gòtic i renaixentista, oblidat de tothom. Fora de les rutes turístiques. És una llàstima perquè és en veritat una cosa excepcional. S’anomena Brou i està una mica a les afores de Bourg, molt ben indicat. Per dormir a Brou hi ha molts llocs, però us recomanem “Le Logis de Brou”. Habitacions familiars, net, ben atés, amb wifi gratuït, davant del monestir. Per menjar, de l’hotel a l’abadia de Brou teniu una munió de restaurants, a quin més engrescador. Nosaltres varem decidir-nos per una pizzeria fantàstica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. 160, Boulevard de Brou. Telf. 0474223411. Encara somniem aquelles pizzes i les amanides.
Bourg en Bresse es una ciudad apacible, alejada de todo, solitaria allí en medio de los campos cultivados de Francia. Pero con un poco de buena voluntad Bourg en Bresse puede ser una buena parada en sus excursiones familiares hacia Alsacia, hacia Alemania, o hacia Suiza. Porque Bourg se encuentra no muy lejos, al norte de Lyon, en un atajo perfecto para abandonar la autopista que sube hacia Ginebra o hacia Besançon. De hecho se ahorra camino. Además, vale mucho más la pena dormir en Bourg que en Lyon. Salga pues del mareo de las grandes autopistas y atraviese la campiña por unas carreteras rectas, magníficas hasta Bourg. Por el camino encontrará una zona lacustre inaudita. Miles de lagos y estanques en un terreno llano como la palma de la mano. Y, claro, miles de aves. Aves de todo tipo y medida. Y un parque de aves, con muchísimas cigüeñas y otros pájaros. Un parque maravilloso para los niños. Dentro de la villa, poca cosa. Una ciudad medieval, una ciudad media, sin prisas, y un monasterio muy bonito. Un monasterio gótico y renacentista, olvidado de todos. Fuera de las rutas turísticas. Es una lástima porque es en verdad algo excepcional. Se llama Brou y está un poco a las afueras de Bourg, muy bien indicado. Para dormir en Brou hay muchos lugares, pero os recomendamos “Le Logis de Brou”. Habitaciones familiares, limpio, bien atendido, con wifi gratuito, ante el monasterio. Para comer, desde el hotel hasta la abadía de Brou tienen una multitud de restaurantes, a cual más estimulante. Nosotros decidimos por una pizzeria fantástica: “Le Restaurant de l’Abbaye”. Aún soñamos aquellas pizzas y las ensaladas.
Narbonne

Narbonne està situada al nord de Perpinyà, ja dins la França estricta, en una zona que correntment allà anomenen “Midi”. És una zona degradada, on el sol bat de valent i fa molta calor a l’estiu. No hi ha vegetació en aquesta plana litoral, oberta al Mediterrà. La gent passà de llarg, per l’autopista A-9, en direcció a París, a Itàlia, o a Carcassonne, sense parar gaire atenció a aquesta ciutat sudenca, un xic bruta i destartalada. I malgrat que tot això que us dic és cert, també ho és que Narbonne te atractius. Una catedral inacabada, gran, brutal i magnífica. Fàcil de visitar, amb un bon aparcament subterrani a tocar. El casc antic de la ciutat és bonic, agradable. Molt mediterràni. Amb cases de colors clars i porticons virolats. Narbonne va ser molt important a l’edat mitjana. Seu d’un arquebisbat que era el metropolità de Catalunya fins que es restaurà Tarragona. Prop de Narbonne podreu admirar la maravella natural dels estanys de Leucate. Aiguamolls i albuferes ben conservats, riques en flora i fauna, al costat de platges verges. També altres molt urbanitzades i degradades, és clar, problemes de la costa arreu del món. O bé anar de Narbonne fins l’abadia de Fontfreda, maravellosa joia del Císter. O fer una ruta pel Minervois, amb les seves ciutats i pobles encantadors. O per l’alta vall del riu Orb, que tan recorda la Provença. O visitar la reserva africana de Sigean, a tocar de la ciutat. Aneu a Narbonne un cap de setmana. Són 300 kms. Degusteu els vins de diverses denominacions d’orígen d’aquesta zona que ja exportava a Roma, com ara els rojos Fitou, un plaer pel paladar. Per menjar, ja ho sabeu, anem al Casino Cafeteria. N’hi dos a Narbonne. I per dormir amb nens al Novotel, a l’entrada sur de la vila, a tocar dels Casino.
Narbonne está situada al norte de Perpignan, ya en la Francia estricta, en una zona que corrientemente allí llaman “Midi”. Es una zona degradada, donde el sol bate fuerte y hace mucho calor en verano. No hay vegetación en esta llanura litoral, abierta al Mediterráneo. La gente pasa de largo, por la autopista A-9, en dirección a París, en Italia, o Carcassonne, sin prestar demasiada atención a esta ciudad del sur, un poco sucia y destartalada. Y aunque todo esto que os digo es cierto, también lo es que Narbonne tiene atractivos. Una catedral inacabada, grande, brutal y magnífica. Fácil de visitar, con un buen aparcamiento subterráneo al lado mismo. El casco antiguo de la ciudad es bonito, agradable. Muy mediterráneo. Con casas de colores claros. Narbonne fue muy importante en la edad media. Sede de un arzobispado que era el metropolitano de Cataluña hasta que se restauró Tarragona. Cerca de Narbonne podrá admirar la maravilla natural de los lagos de Leucate. Marismas y albuferas bien conservados, ricas en flora y fauna, junto a playas vírgenes. También otras muy urbanizadas y degradadas, claro, problemas de la costa todo el mundo. O bien pueden ir de Narbonne hasta la abadía de Fontfroide, maravillosa joya del Císter. O hacer una ruta por el Minervois, con sus ciudades y pueblos encantadores, o por el alto valle del río Orb, que tanto recuerda la Provenza. O visitar la reserva africana de Sigean, junto a la ciudad. Narbonne merece un fin de semana. Son 300 kms. Degusten los vinos de las diversas denominaciones de origen de esta zona que ya exportaba a Roma, como los rojos Fitou, un placer para el paladar. Para comer, ya lo sabéis, vamos al Casino Cafetería. Hay dos en Narbonne. Y para dormir con niños al Novotel, en la entrada sur de la villa, cerca de los Casino.
Covarruvias

Covarrubias és una vila medieval de Burgos. La província castellana te moltes viles medievals, però aquesta és excepcional. La seva excepció radica en dues coses: forma part d’una ruta bellíssima per la terra del Cid, i és el lloc de naixement polític de Castella. Aquí Fernán González va afincar-se. Aquí va edificar la torre que veieu a la foto. Aquí va formar el niu del poderós comtat que desafiaria al regne de Lleó. Aquí va viure i va morir. Aquí està enterrat. Covarrubias és el santuari nacional de Castella. De l’època, Covarrubias conserva molts edificis i testimonis: la colegiata romànica, una joia magnífica, la torre de Ferrán González, carrers, places, cases amb entramat de fusta i portes tan superbes com la de l’arxiu de l’Adelantado, una mole mítica i grandiosa. Un viatge a l’edat dels castells i els dragons, al naixement d’una nació. Si aneu a Covarrubias no oblideu fer una bona ruta pels voltants, fantàstics i maravellosos. No heu de deixar de visitar la villa de Lerma, tota ella renaixentista, de cap a peus, amb la seva esglèsia i el palau ducal. Tampoc podeu obviar el monestir de San Pedro de Arlanza, malèficament enrrunat i mutilat, a costat del seu riu. O la potent i viva abadia de Silos, orgull del romànic mundial, amb un claustre que no tenim paraules per descriure. Un temple de la música gregoriana. Un lloc on cal anar a escoltar i trobar-se a un mateix. No oblideu els espais naturals, com les gorges de la Yecla. Feu aquesta ruta en qualsevol època de l’any. I no oblideu fer una paradeta a Burgos mateix. La catedral, monestirs de las Huelgas i Miraflores… Podeu dormir a Silos, a l’hostal . O bé a Covarrubias, en un hotel, en casa rural o càmping. O a Burgos, on teniu un hotel Abba, fantàstic i acollidor. Si us agrada el càmping, no doneu més voltes: el Fuentes Blancas a Burgos capital. Inmillorable. Per tornar a Barcelona us recomanem que feu la ruta alta de Sòria, travessant aquesta capital i perdent uns dies per allà.
Covarrubias es una villa medieval de Burgos. La provincia castellana tiene muchas villas medievales, pero esta es excepcional. Su excepción radica en dos cosas: forma parte de una ruta bellísima por la tierra del Cid, y es el lugar de nacimiento político de Castilla. Aquí fue donde Fernán González se afincó. Aquí edificó la torre que veis en la foto. Aquí formó el nido del poderoso condado que desafió al reino de León. Aquí vivió y murió. Aquí está enterrado. Covarrubias es el santuario nacional de Castilla. De la época, Covarrubias conserva muchos edificios y testimonios: la colegiata románica, una joya magnífica, la torre de Ferrán González, calles, plazas, casas con entramado de madera y puertas tan soberbias como la del archivo del Adelantado, una mole mítica y grandiosa. Un viaje a la edad de los castillos y los dragones, al nacimiento de una nación. Si se mueve por Covarrubias no olvide hacer una buena ruta por los alrededores, fantásticos y maravillosos. No debe dejar de visitar la villa de Lerma, toda ella renacentista, de pies a cabeza, con su iglesia y el palacio ducal. Tampoco puede obviar el monasterio de San Pedro de Arlanza, maléficamente arruinado y mutilado, a lado de su río. O la potente y viva abadía de Silos, orgullo del románico mundial, con un claustro que no tenemos palabras para describir. Un templo de la música gregoriana. Un lugar donde hay que ir a escuchar y encontrarse a uno mismo. No olvideis los espacios naturales, como las gargantas de la Yecla. Hagan esta ruta en cualquier época del año. Y no olviden hacer una paradita en Burgos mismo. La catedral, monasterios de las Huelgas y Miraflores … Pueden dormir en Silos, en el hostal. O bien en Covarrubias, en un hotel, en una casa rural o en el camping. O en Burgos, donde tienen un hotel Abba, fantástico y acogedor. Si os gusta el càmping, no le deis mas vueltas: el Fuentes Blancas en Burgos capital. Inmejorable. Para volver a Barcelona os recomendamos que hagais la ruta alta de Soria, atravesando esta capital y perdiendo unos días por allí.
-
Arxius
- Novembre 2009 (22)
- Octubre 2009 (28)
- Setembre 2009 (37)
- Agost 2009 (13)
- Juliol 2009 (24)
- Juny 2009 (56)
- Maig 2009 (32)
- Abril 2009 (30)
- Març 2009 (30)
- Febrer 2009 (13)
- Gener 2009 (27)
- Desembre 2008 (24)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris
