
El Salt és el nom d’un fenòmen natural únic, difícil de veure en un altre lloc, i molt espectacular. Es tracta de la cascada, anomenada el Salt, en un paratge espectacular, escenogràfic i grandilocuent, on el riu Tastavins cau des d’uns 20 mts, per una brutal fractura erosiva del terreny. S’hi arriba fàcilment des de Vallderroures, per la carretera en direcció a Alcanyís. A pocs kms. trobareu, a mà esquerra, el desviament per la TE-V-3004, cap a La Portellada, municipi al qual pertany el Salt. Fets uns 4 kms. en direcció a aquest poble, veureu, a mà esquerra, un camí de terra, ben indicat. Cal seguir-lo durant uns 2 kms. llargs. No tindreu problemes encara que hi aneu en un turisme estàndard. La pista, en baixada constant, és prou bona, tot i que te alguns bonys i és estreta. Al final cal atravessar el riu per un gual encimentat, que no presenta dificultats, excepte si el Tastavins va molt crescut. Bon aparcament a la banda de dalt del salt. És imponent l’amfiteatre de pedra natural des d’on es precipita el riu. No apte per gent amb vertígen. Vigileu la canalla. Curiosísimes les formes que l’aigua ha excavat en la pedra calcària abans de precipitar-se. Càrcaves i xaragalls de mida gegantina. Un camí permet baixar a la base de la cascada i accedir al gorg on cau. Fantàstic indret!. Ideal per una banyada!. Aïgues netes, transparents, idíl·liques. Bona base per una excursió familiar. En una visita a la bellíssima comarca del Matarranya no podeu deixar de veure aquest racó de Terol, tan proper a Catalunya, i tan encisador. Com us podeu imaginar no volem que feu tants kms. només per veure el Salt, per bonic que sigui. Agafeu-lo com excusa per recòrrer la resta de la comarca increible del Matarranya. Comenceu per Vallderoures, amb el castell i el riu, i seguiu per la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. No oblideu el poblet muntanyenc de Beceit, amb els balcons de fusta. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, a l’àrea recreativa de el Parrisal. Uns gorgs nets, cristalins, d’aïgua transparent. Evidentment no us perdeu la petita vila de la Portellada, o els altres pobles veïns com La Torre del Comte, Rafals o Valljonquera. Gaudiu d’aquesta terra verge durant un pont, o unes vacances. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu el Matarranya, no us en penedireu, de veritat.
El Salt es el nombre de un fenómeno natural único, difícil de ver en otro lugar, y muy espectacular. Se trata de la cascada, llamada el Salt, en un paraje espectacular, escenográfico y grandilocuent, donde el río Tastavins cae desde unos 20 mts, por una brutal fractura erosiva del terreno. Se llega fácilmente desde Vallderroures, por la carretera en dirección a Alcañiz. A pocos kms. encontrará, a mano izquierda, el desvío por la TE-V-3004, hacia La Portellada, municipio al que pertenece el Salt. Hechos unos 4 kms. en dirección a este pueblo, veréis, a mano izquierda, un camino de tierra, bien indicado. Hay que seguirlo durante unos 2 kms. largos. No tendrán problemas aunque tengan un turismo estándar. La pista, en bajada constante, es bastante buena, aunque tiene algunos baches y es estrecha. Al final hay que atravesar el río por un vado cemento, que no presenta dificultades, excepto si el Tastavins va muy crecido. Buen aparcamiento en la parte de arriba del salto. Es imponente el anfiteatro de piedra natural desde donde se precipita el río. No apto para gente con vértigo. Vigile los niños. Curiosísimas las formas que el agua ha excavado en la piedra caliza antes de precipitarse. Cárcavas de tamaño gigantesco. Un camino permite bajar a la base de la cascada y acceder al poza donde cae. ¡Fantástico lugar!. ¡Ideal para un baño!. Aguas limpias, transparentes, idílicas. Buena base para una excursión familiar. En una visita a la bellísima comarca del Matarraña no pueden dejar de ver este rincón de Teruel, tan cercano en Cataluña, y tan encantador. Como os podéis imaginar no queremos que hagais tantos kms. sólo para ver el Salt, por bonito que sea. Cogedlo como excusa para recorrer el resto de la comarca increíble del Matarraña. Comiencen por Valderrobles, con el castillo y el río, y sigan por la Fresneda, fantástico conjunto medieval. No olviden el pueblo montañoso de Beceite, con los balcones de madera. Báñense en el río Matarraña, en el área recreativa de la Parrisal. Unos pozos limpios, cristalinos, de agua transparente. Evidentemente no os perdáis la pequeña villa de la Portellada, o los otros pueblos vecinos como La Torre del Conde, Rafales o Valljunquera. Disfruten de esta tierra virgen durante un puente, o unas vacaciones. Las familias con niños pueden pasar la noche en el Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, algo caro. Más económico, en Vallderroures el hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También pueden ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Vallderobles, junto al río. Comidas de la tierra, potentes. El Hotel Miralles está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visiten el Matarraña, no se arrepentirán.
Like this:
Be the first to like this post.
desembre 25, 2011
Posted by joanmolar |
Aragó, Hotels, llargues, Matarranya, Natura, Terra Alta | alcañiz, alcanyís, Arnes, beceit, beceite, beseit, carcava, casa, Cascada, castell, catarata, Compte, comte, Fonda, freixneda, fresneda, horta, hotel, Joan, Matarraña, matarraya, Miralles, Parrisal, Parrissal, Plaça, Plaza, portellada, ports, posada, Querol, rafales, rafals, restaurant, restaurante, rural, Salt, salto, Sant, tastavins, Torre, Valderobles, valderobres, valderrobles, Vallderoures, valljonquera, valljunquera, Vilar, xaragall |
Feu un comentari

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.
Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.
Like this:
Be the first to like this post.
desembre 17, 2011
Posted by joanmolar |
Art, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Terra Alta | ajuntament, algras, alta, antoni, Arnes, bany, banyada, beceite, beseit, calaceit, calaceite, capella, casa, Cascada, castell, castellans, castillo, cresol, cretas, cretes, encant, ermita, Familiar, gascons, gorgs, horta, Hostal, hotel, iber, Iberic, ibers, Joan, justicia, mas, Matarraña, Matarranya, medieval, Miralles, misericordia, moros, museo, museu, Parrisal, Parrissal, pintura, pintures, Plaça, Plaza, portada, portal, portalada, ports, posada, prehistoric, qretes, queretes, Querol, Rei, renaixement, renaixentista, restaurant, restaurante, rio, riu, Roc, rotlle, rotllo, rural, rusticae, Salt, Sant, sitjar, sortida, tastavins, Terol, Terra, Teruel, Torre, Tortosa, turull, Valderobles, Valderrobres, vallderobles, vallderroures, VERGE, villa, villar, virgen |
Feu un comentari

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge. Per arribar-hi el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331. A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.
En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.
Like this:
Be the first to like this post.
desembre 1, 2011
Posted by joanmolar |
festes, Hotels, llargues, Matarranya, Terra Alta | abeuradors, aceite, Alcalá, almudi, alta, Arnes, artesana, artesania, Barrina, beceite, beseit, bot, brisa, calaceit, calaceite, camposines, casa, cigarrer, civil, cresol, cuina, ecologica, fatarella, Feria, festa, fiesta, Fira, Fonda, gandesa, guerra, horta, Hostal, hotel, Joan, josep, mas, Miralles, Molí, mostra, Nou, Oli, pique, ports, Rei, restaurant, rius, rural, Sant, sitjar, Terra, Vilar |
Feu un comentari

Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat. Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.
Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.
Like this:
Be the first to like this post.
novembre 27, 2011
Posted by joanmolar |
Aragó, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Terra Alta | alcañiz, Alcalá, alcanyís, Algars, antoni, apartamentos, apartaments, Aragón, argo, baix, bajo, Barroc, barroca, beceite, beseit, calaceit, calaceite, canaleta, canaletes, capelles, casa, cresol, cretas, cretes, falset, Fonda, hotel, Hotels, iber, ibers, llado, maella, major, mas, Matarraña, Matarranya, moix, Palau, Pilar, Plaça, poblat, portals, ports, puertos, queretes, Rei, restaurant, reus, Rey, riu, rius, rural, rusticae, Sant, sitjar, Terol, Teruel, VERGE |
Feu un comentari

Alcanyís o Alcañiz, és la segona capital de la província de Teruel. És una gran ciutat, un centre molt important de serveis, que no està gaire lluny de Catalunya. Tot just una treintena llarga de quilòmetres de Gandesa. La visita a aquesta simpàtica i bonica vila es pot afegir a una ruta pel Matarranya o pel Maestrat. A Alcanyís és de visita obligada el seu impresionant castell, antic convent de l’ordre de Calatrava, que domina la ciutat des de dalt d’un turó al bell mig del casc antic. Aquesta fortalessa està ara reconvertida en un coquetó parador. La façana renaixentista amaga un interior medieval. A la torre de l’homenatge i la capella de l’antic castell podeu veure unes pintures gòtiques excepcionals, d’aquelles que surten als llibres de text d’història. Hi ha una interessant visita guiada Un cop visitada aquesta joia, podeu donar un tomb pel casc antic. Allà mereixen un comentari a banda el conjunt de la plaça d’Espanya, amb l’ajuntament i la llotja plateresca, (a la foto). Un xic més enllà trobareu la monumental colegiata, també del renaixement, amb una portada que fa tombar d’esquenes, inmensa, fenomenal. L’interior, sobri, ampli, de planta de saló, decepciona una mica. Potser perquè resulta excesivament moderna. Alcanys està perfectament comunicada amb Catalunya, València i la resta d’Aragó. Hi arribareu per la l’autopista AP7 fins Reus o Tarragona, i després fent uns 140 kilómetros per la N–420. O bé via Lleida per la A2. Són 160 kms. des de la capital de la Terra Ferma per la N–211. També podeu anar per la AP7 fins l’Hospitalet de l’Infant i anar després fins a Alcanyís per Mora la Nova i Gandesa. Per dormir teniu boníssims hotels. A més del propi parador al castell, teniu l’Hotel Guadalope, al centre de la vila. Un hotelet familiar, amb habitacions senzilles però amb molt d’encant. El Trillero és un hostal de poble, casolà, amb habitacions. Semblant és l’Hotel Meseguer, a l’avinguda Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de tota la vida. També podeu considerar l’Hotel Calpe a la sortida de la ciutat, tot i que a nosaltres no ens acaba de fer el pes. Tots aquests hotels tenen restaurants, essent el del Trillero i el del Meseguer, cadascun en el seu estil, els que tenen una millor carta i menú, bons i amb bona relació qualitat i preu. Uns llocs recomanables on menjar. Des d’Alcanyís teniu a l’abast tota la natura i la cultura del Baix Aragó, el Maestrat i el Matarranya. La darrera novetat és la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)“. Està situada ben a tocar de la vila, i és una mena de gran parc temàtic amb circuits de kars, motos i altres. Ideal per famílies amb passió per l’esport del motor i la velocitat. Per gent més calmada, amant dels ocells i els espais naturals, més enllà de la ciutat del motor, teniu dues llacunes salobres semidesèrtiques: La Estanca y Las Saladas. Són paratges naturals molt interessants i molt diferents del que coneixeu. La semana santa mereix un capítol a banda. És la mundialment coneguda Ruta del Tambor y el Bombo. A més d’Alcanyís, són famoses per les seves rompidas de la hora, les viles de Calanda, Samper o Híjar. Tota la regió està plena de bellíssims poblets amb monuments ibers, medievals, gòtics, renaixentistes i barrocs.Ideal per un cap de setmana llarg, pont o vacances, sobretot de Setmana Santa. Alcanyís, un bon destí de vacances.
Alcañiz es la segunda capital de la provincia de Teruel. Es una gran ciudad, un centro muy importante de servicios, que no está muy lejos de Cataluña. Apenas una treintena larga de kilómetros desde Gandesa. La visita a esta simpática y bonita villa se puede añadir a una ruta por el Matarraña o por el Maestrazgo. En Alcañiz es de visita obligada su impresionante castillo, antiguo convento de la orden de Calatrava, que domina la ciudad desde lo alto de una colina, en medio del casco antiguo. Esta fortaleza está ahora reconvertida en un coqueto parador. La fachada renacentista esconde un interior medieval. En la torre del homenaje y la capilla del antiguo castillo podéis ver unas pinturas góticas excepcionales, de esas que salen en los libros de texto de historia. Hay una interesante visita guiada. Una vez visitada esta joya, se puede dar una vuelta por el casco antiguo. Allí merecen un comentario aparte el conjunto de la plaza de España, con el ayuntamiento y la lonja plateresca, (en la foto). Un poco más allá se encuentra la monumental colegiata, también del renacimiento, con una portada inmensa, fenomenal. El interior, sobrio, amplio, de planta de salón, decepciona un poco. Quizá porque resulta excesivamente moderno. Alcañiz está perfectamente comunicada con Cataluña, Valencia y el resto de Aragón. Se llega por la autopista AP7 hasta Reus o Tarragona, y después haciendo unos 140 kilómetros por la N-420. O bien vía Lleida por la A2. Son 160 kms. desde la capital por la N-211. También se puede ir por la AP7 hasta L’Hospitalet de l’Infant y luego hasta Alcañiz por Mora la Nova y Gandesa. Para dormir tienen buenísimos hoteles. Además del propio parador en el castillo, tienen el Hotel Guadalope, en el centro de la villa. Un hotelito familiar, con habitaciones sencillas pero con mucho encanto. El trillero es un hostal de pueblo, casero, con habitaciones. Semejante es el Hotel Meseguer, en la avenida Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de toda la vida. También se puede considerar el Hotel Calpe a la salida de la ciudad, aunque a nosotros no nos acaba de convencer. Todos estos hoteles tienen restaurantes, siendo el del trillero y el del Meseguer, cada uno en su estilo, los que tienen una mejor carta y menú, buenos y con buena relación calidad y precio. Unos lugares recomendables donde comer. Desde Alcañiz se tiene al alcance de la mano toda la naturaleza y la cultura del Bajo Aragón, el Maestrazgo y el Matarraña. La última novedad es la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)”. Está situada muy cerca de la villa, y es una especie de gran parque temático con circuitos de kars, motos y otros. Ideal para familias con pasión por el deporte del motor y la velocidad. Para gente más calmada, amante de los pájaros y los espacios naturales, más allá de la ciudad del motor, tienen dos lagunas salobres semidesérticas: La Estanca y Las Saladas. Son parajes naturales muy interesantes y muy diferentes de lo que conoce por aquí. La semana santa merece un capítulo aparte. Es la mundialmente conocida Ruta del Tambor y el Bombo. Además de Alcañiz son famosas, por sus rompidas de la hora, las villas de Calanda, Samper o Híjar. Toda la región está llena de bellísimos pueblos con monumentos íberos, medievales, góticos, renacentistas y barrocos.Ideal para un fin de semana largo, puente o vacaciones, sobre todo de Semana Santa.
Like this:
Be the first to like this post.
maig 22, 2011
Posted by joanmolar |
Aragó, Art, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Terra Alta | ajuntament, alcañiz, alcanyís, alcanys, Aragó, Aragón, argaón, ayuntamiento, baix, bajo, Barroc, Barroco, bombo, calanda, Calatrava, calatravo, calpe, castell, castillo, Ciudad, Colegiata, Espai, estanca, gandesa, gòtic, guadalope, hijar, hora, hotel, Laguna, land, llotja, lonja, Maestrat, Matarraña, Matarranya, medieval, meseguer, Monestir, motor, motorland, natural, orde, orden, parador, pintura, plateresc, renacimiento, renaixement, restaurant, rompida, Ruta, salada, saladas, salobre, samper, tambor, Terol, Teruel, trilero, trillero, turismo |
Feu un comentari

A la web “Domus Templi” us proposen una ruta que nosaltres hem ja fet i gaudit. Si bé no tota sencera, ni de cop, sí a trams. De fet, fer-la sencera pot ser una bona aventura per a famílies amb infants, i un bon objectiu per un pont o petites vacances. Fer-la a trams, pot donar orígen a una série de caps de setmana molt interessants, divertits i culturals al mateix temps. Començarem la ruta a Monzón. Ens agrada aquesta ciutat aragonesa, sitauda al costat del riu Cinca, un riu poderós, que imprimeix caràcter. La vila està dominada pel seu castell, una ferrenya construcció de totxo, més bonic per dins que per fora. El castell on va ser educat Jaume I és una potent fortalessa templera. No hi pugeu amb el cotxe. Hi ha molt mal aparcament. Monzón és una vila gran, moderna, que no te grans atractius turístics, però amb un casc antic típic, una gran catedral romànico-gòtica i algunes esglèsies i palaus. Arribareu a Monzón anant per l’autovia de Lleida, fins aquesta ciutat, i prenent la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en direcció Osca. També possible per la AP-2 fins a Fraga, i d’allà, per l’A-1234 fins Monzón. A la vila menjareu i dormireu molt bé, a l’Hotel H-conencanto per exemple. Més senzillet és l’Hostal Venecia. Acollidora i diferent és la Casa de Gloria.
Seguirem la ruta cap a Lleida, desfén el camí. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i serveis d’una veritable capital. Aquí teniu un castell templer molt amagat, desconegut i poc visitat. Es tracta del castell de Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art a pilons. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants de campanetes. Per butxaques molt fortes la Finca Prats a les afores. Nosaltres dormim sempre a l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit. Per dinar us recomanarem dos bons llocs: el restaurant Piñana, on hem menjat molt bé, i molt bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. : 973.26.61.55.
Deixem el Segre per buscar l’Ebre, anat per la carretera C-12 cap a Flix i Mora d’Ebre. És la part més dura, isolada i bonica de la ruta, travessant les comarques seques del centre de Catalunya, d’una bellessa estranya i inhòspita. Un xic més avall de Mora, al costat del gran Ebre, vigilant dalt d’una muntanya que domina el pas del riu, us espera la joia de Miravet i el seu castell templer. Una fortalessa veritablement impressionant. Podeu arribar-hi en cotxe. Visiteu el castell, però no oblideu el poble, ni l’Ebre. Us recomanem passar a l’altra banda del riu mitjançant el pas de barca. Tota una aventura selvàtica pels nens i pel cotxe. A Miravet podeu dinar al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Més baratet és el Pizzo, al Casal. També podeu fer una excursó a la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions. A Arnes hi ha un Vilar Rural, una mena d’allotjament ideal per famílies.
Seguirem després, Ebre avall, fins Tortosa. Podeu parar a Benifallet per veure l’extraordinària Cova de les Maravelles. La capital de l’Ebre ofereix al viatger familiar múltiples al·licients. El seu castell de la Suda, que fou musulmà, cristià, templer… avui és un parador. Enfileu-vos-hi, trobareu bon aparcament, per veure les teulades de la ciutat. El barri antic amb la fabulosa catedral, els palaus i convents, és preciós. Aqui podeu dormir al propi castell, al Parador. Nosaltres, però preferim l’Hotel Corona
Abans de continuar la ruta templera, si fossem vosaltres, perdríem una mica del nostre temps fent un volt pel delta de l’Ebre. Un paisatge, una terra, un món, una gent, que val una llarga deturada. Visiteu els centres d’interpretació, els pobles, les llacunes. Passejeu en barca per la desembocadura. Gaudiu de les platges, dels espais infinits. Seguidament, recorrent el mar, el nostre Mediterrà, feu cap a la darrera etapa. Aneu fins Penyíscola, la ciutat dins el mar. El impactant castell domina l’horitzó. És una fortalessa marina, una ciutat fortalessa marina. No tenim paraules per descriure la maravella de Penyíscola. Malgrat els edificis, malgrat el turisme. Un poblet medieval i mariner, encantador. Unes platges familiars, una llum excepcional. A Penyíscola hi ha tants hotels que preferim que el triueu.
Acabarem per dir-vos que la ruta, de fet, nosaltres no l’acabaríem pas aquí. Si encara teniu dies i ganes de veure templers i terres ben boniques, cal remuntar fins el Maestrat. Cal anar de Penyíscola a Morella, amb el seu fabulós castell. Tota la ciutat és una preciositat. I arribar-se fins Cantavieja o Ares del Maestre. I de tornada a casa baixar fins Vallderoures, amb un altre castell de somni. I veure la casa de la comanda de La Fresneda. No us penedireu. Us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Vinga, els templers reviuen!.

En la web “Domus Templi” proponen una ruta que nosotros hemos hecho, si bien no toda entera y de golpe, sino en tramos. De hecho, hacerla entera puede ser una buena aventura para familias con niños, y un buen objetivo para un puente o pequeñas vacaciones. Hacerla a tramos, puede dar origen a una serie de fines de semana muy interesantes, divertidos y culturales al mismo tiempo. Empezaremos la ruta en Monzón. Nos gusta esta ciudad aragonesa, situada junto al río Cinca, un río poderoso, que imprime carácter. La villa está dominada por su castillo, una adusta construcción de ladrillo, más bonito por dentro que por fuera. El castillo donde fue educado Jaume I es una potente fortaleza templaria. No subais con el coche. Hay muy mal aparcamiento. Monzón es una villa grande, moderna que no tiene grandes atractivos turísticos, pero con un casco antiguo típico, una gran catedral románico-gótica y algunas iglesias y palacios. Llegarán a Monzón yendo por la autovía de Lleida, hasta esta ciudad, y tomando la carretera N-240, la de Tarragona a San Sebastián, en dirección Huesca. También es posible ir por la AP-2 hasta Fraga, y de allí, por la A-1234 hasta Monzón. En la villa se puede comer y dormir muy bien, en el Hotel H-conencanto por ejemplo. Más sencillito es el Hostal Venecia. Acogedora y diferente es la Casa de Gloria.
Seguiremos la ruta hacia Lleida, desandando el camino. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y servicios de una verdadera capital. Aquí tenéis un castillo templario muy escondido, desconocido y poco visitado. Se trata del castillo de Gardeny, que encontraréis en la colina del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, imponente en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte a montones. En Lleida, para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes de campanillas. Para bolsillos muy fuertes la Finca Prats en las afueras. Nosotros dormimos siempre en el Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante afamado y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y otro de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido. Para comer os recomendamos dos buenos lugares: el restaurante Piñana, donde hemos comido muy bien, y muy bien de precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggio, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.
Dejamos el Segre para buscar el Ebro, por la carretera C-12 hacia Flix y Mora d’Ebre. Es la parte más dura, aislada y bonita de la ruta, atravesando las comarcas secas del centro de Cataluña, de una belleza extraña e inhóspita. Un poco más abajo de Mora, junto al gran Ebro, vigilandolo desde lo más alto de una montaña que domina el paso del río, les espera la fastuosidad de Miravet y su castillo templario. Una fortaleza verdaderamente impresionante. Pueden llegar en coche. Visiten el castillo, pero no olviden el pueblo, ni el Ebro. Les recomendamos pasar al otro lado del río mediante el paso de barca. Toda una aventura selvática para los niños y el coche. En Miravet se puede comer en el restaurante “El molí de Xim”, de alta gastronomía. Más barato es el Pizzo, el Casal. También pueden hacer una excursión por la zona de la Terra Alta, los Puertos de Beceite, Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones. En Arnes hay un Vilar Rural, un alojamiento ideal para familias.
Seguiremos después, Ebro abajo, hasta Tortosa. Pueden parar a Benifallet para ver la extraordinaria Cueva de las Maravillas. La capital del Ebro ofrece al viajero múltiples alicientes. Su castillo de la Suda, que fue musulmán, cristiano, templario… és hoy es un parador. Subid hasta ella, hay buen aparcamiento, para ver los tejados de la ciudad. El barrio antiguo con la fabulosa catedral, los palacios y conventos, es precioso. Aquí podéis dormir en el propio castillo, en el Parador. Nosotros preferimos el Hotel Corona.
Antes de continuar la ruta templaria, nosotros nos perderíamos dando una vuelta por el delta del Ebro. Un paisaje, una tierra, un mundo, una gente, que vale una larga y detenida visita. Llegaros hasta los centros de interpretación, los pueblos, las lagunas. Paseen en barco por la desembocadura. Disfruten de las playas, de los espacios infinitos. Seguidamente, recorriendo el mar, nuestro azul Mediterráneo, buscad la última etapa. Id hasta Peñíscola, la ciudad en el mar. El impactante castillo domina el horizonte. Es una fortaleza marina, una ciudad fortaleza marina. No tenemos palabras perc describir la maravilla de Peñíscola. A pesar de los edificios, a pesar del turismo. Un pueblo medieval y marinero, encantador. Unas playas familiares, una luz excepcional. En Peñíscola hay tantos hoteles que preferimos que mireis en la web de turismo.
Acabaremos para deciros que la ruta, nosotros, no la acabaríamos aquí. Si todavía tienen días y ganas de ver templarios y tierras bien bonitas, hay que remontarse hasta el Maestrazgo. Hay que ir de Peñíscola hasta Morella, con su fabuloso castillo. Toda la ciudad es una preciosidad. Y llegarse hasta Cantavieja o Ares del Maestre. Y de vuelta a casa bajar hasta Valderrobres, con otro castillo de ensueño. Y ver la casa de la encomienda de La Fresneda. No os arrepentiréis. Les recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 18, 2011
Posted by joanmolar |
Aragó, Art, Cister, Ebre, Hotels, llargues, Lleida, Matarranya, medieval, Romànic, Terra Alta | AC, aggio, alta, Arnes, Balfagon, beceite, benifallet, beseit, Cantavieja, casa, casal, castell, castillo, catedral, cinca, cobva, conencanto, corona, cueva, domus, Ebre, ebro, encanto, finca, fortalessa, fortaleza, fresneda, gardeny, gloria, Gruta, h, horta, Hostal, hotel, jaume, Joan, Lérida, Lleida, lluna, luna, Maestrat, maestrazgo, maravelles, maravillas, menu, merevelles, Miralles, Miravet, Molí, montso, monzon, morella, nastasi, NH, papa, parador, peñiscola, penyíscola, piñana, pinyana, pizzo, Platja, Prats, restaurant, restaurante, rural, Ruta, Salt, Sant, segre, spa, suda, templarios, templaris, temple, templers, templi, Terra, Tortosa, Valderobles, vallderroures, Venecia, Vilar, xim, zenith |
Feu un comentari

Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa. Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions. O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.
Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!
Like this:
Be the first to like this post.
gener 10, 2011
Posted by joanmolar |
Aragó, Art, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Parcs Naturals, Terra Alta | alcanñiz, alcanyís, Algars, apartaments, Aragón, aragonés, argo, Arnes, Art, artesonat, beceit, beceite, beseit, casa, Dinopolis, Dinosaures, dinosaurios, ermita, estrets, gandesa, horta, Hostal, hotel, Joan, mas, Matarraña, Matarranya, Miralles, Molí, morella, Mossàrab, Mozárabe, nofre, Nou, Parrisal, Peña, peñaroya, peñarroya, penaroja, ports, restaurant, riu, rural, Salt, salto, Sant, tastavins, Teruel, uente, uitres, Valderobles, Vallderoures, Vilar, virgen, voltors |
Feu un comentari

A les terres de Lleida i comarques de Tarragona, a primers de desembre, tots els pobles celebren la seva festa de l’oli nou. Són festes de moltes menes, amb un denominador comú: l’alegria per l’arribada del fabulós oli de les nostres terres més seques i dures, però més autèntiques. Un veritable tresor per la salut i per la gastronomia. Un oli d’una qualitat insuperable, que s’exporta a tota Europa, i que nosaltres no sabem valorar encara prou. Són actes senzills, sovint tenen lloc a la cooperativa agrícola, en poblets petitons, en zones d’una bellessa salvatge, en indrets maravellosos com ara el Priorat, les Garrigues o la Terra Alta. Aquest cap setmana i el vinent són multitud els llocs on trobareu aquestes festes tan tradicionals. Us en citem uns quants. Per exemple la Festa de l’Oli Nou de Castelldans, un poble al sud de Lleida, camí de les terres de l’Ebre, on ofereixen esmorzar popular i degustació, com ho fan també a la Festa de l’Oli Nou de la Bisbal de Falset, a la fantàstica comarca natural del Priorat. Allà hi ha també un gran esmorzar popular, visita a les instal·lacions del molí d’oli, visites als camps d’oliveres i taller de collir olives. Si us decidiu a fer la ruta pel Priorat heu de saber que a Cabacés, un altre idílic poblet de la zona, també hi ha oli nou, i festa. Més a prop de Barcelona, a la bonica ciutat marinera i medieval de Calafell, amb un castell molt potent, teniu una rostada popular, al celller de la Cooperativa, amb exposició d’eines del camp i carruatges, i un concurs l’arrossegament. Hi ha, com sempre, un esmorzar popular, i podreu portar a casa cava, vi i oli novell. També proper a Calafell teniu El Catllar, amb un altre senyor castell, on trobareu una benvinguda a l’oli nou de l’anyada. A la zona, la Cooperativa Agrícola d’Almoster, un poble a tocar de Reus, també celebra l’arribada de l’oli nou. A les terres de Lleida, prop de Tàrrega, hi ha la festa de l’Oli de Belianes. Ens conviden a esmorzar amb arengades i olives i a una recreació teatral de la molta al molí. Els vostres infants xalaran amb la mola de pedra que volta impulsada per un ruc català. Ens hem deixat pel final una de les festes més grosses. La que es fa a La Fatarella, a la bellíssima comarca de la Terra Alta, que us descriurem detingudament. Hi us espera un bon esmorzar amb pa autèntic de pagès, botifarres o sardines, i regat amb bon oli nou, i allioli. També hi haurà una fira artesanal, amb productes naturals de la terra, una mostra de folklore popular, jornades gastronòmiques al voltant de l’oli, taller de aplegar olives, jornada de portes obertes a la Cooperativa Agrícola, amb una demostració del procés d’obtenció de l’oli nou, a més de visites guiades pel poble.Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals, els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, el Santuari de la Fontcalda o els escenaris de la Guerra Civil, fa poc museitzats. Menjeu i dormiu a la Fonda de Ca la Brisa, un hostal ben tradicional, o aposteu per un establiment innovador, com La Casa Ecològica. Fora del poble teniu els hotels i restaurants de la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet. A Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel i restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural.
En las tierras de Lleida y comarcas de Tarragona, a primeros de diciembre, todos los pueblos celebran su fiesta del aceite nuevo. Son fiestas de muchos tipos, con un denominador común: la alegría por la llegada del fabuloso aceite de nuestras tierras más secas y duras, pero más auténticas. Un verdadero tesoro para la salud y la gastronomía. Un aceite de una calidad insuperable, que se exporta a toda Europa, y que nosotros no sabemos valorar aún lo suficiente. Son actos sencillos, a menudo tienen lugar en la cooperativa agrícola, en pueblos pequeños, en zonas de una belleza salvaje, en lugares maravillosos como el Priorat, Garrigues o la Terra Alta. Este fin semana y el próximo son multitud los lugares donde se desarrollaran estas fiestas tan tradicionales. Os citamos unos cuantos. Por ejemplo la Fiesta del Aceite Nuevo de Castelldans, un pueblo al sur de Lleida, camino de las tierras del Ebro, donde ofrecen almuerzo popular y degustación, como lo hacen también en la Fiesta del Aceite Nuevo de La Bisbal de Falset, en la fantástica comarca natural del Priorat. Allí hay también un gran almuerzo popular, visita a las instalaciones del molino de aceite, visitas a los campos de olivos y taller recogida de la aceituna. Si se deciden a hacer la ruta por el Priorat debe saber que en Cabacés, otro idílico pueblecito de la zona, también hay aceite nuevo, y fiesta. Más cerca de Barcelona, en la bella ciudad marinera y medieval de Calafell, con un castillo muy potente, tiene lugar una rostada popular, en la Cooperativa, con exposición de herramientas del campo y carruajes, y un concurso el arrastre. Hay, como siempre, un almuerzo popular, y se podrán llevar a casa cava, vino y aceite nuevo. También cercano a Calafell tienen El Catllar, con otro señor castillo, donde encontrarán otra buena bienvenida al aceite nuevo de la añada. En la zona, la Cooperativa Agrícola de Almoster, un pueblo cerca de Reus, también celebra la llegada del aceite nuevo. En las tierras de Lleida, cerca de Tàrrega, está la fiesta del Aceite de Belianes. Nos invitan a desayunar con arenques y aceitunas y una recreación teatral. Vuestros niños disfrutaran con la mole de piedra impulsada por un burro. Nos hemos dejado para el final una de las fiestas más grandes. La que se hace en La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, que os describiremos detenidamente. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o una apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo tienen los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito. En Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel y restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural.
Like this:
Be the first to like this post.
desembre 4, 2010
Posted by joanmolar |
festes, Hotels, llargues, Tarragona, Terra Alta | abeurador, aceite, agrícola, almoster, alta, arbequines, Arnes, artesa, Barrina, Bisbal, bot, brisa, cabacés, Calafell, casa, castell, castelldans, Catllar, cavalls, cigarrer, civil, cooperativa, ecologica, esmorzar, faset, fatarella, festa, Fira, Fonda, guerra, horta, Hostal, hotel, Joan, josep, Miralles, mostra, Nou, Nuevo, Oli, olis, olives, pandols, popular, Priorat, restaurant, rosta, rostada, rural, Serra, Terra, trobada, Vilar |
Feu un comentari

La Fira del vi a Gandesa no necessita gaire explicació. Els vins de la Terra Alta, boníssims, no necessiten presentació. Encara no són prou coneguts ni reputats, però de qualitat no els hi falta. Mireu que va passar amb els veïns del Priorat. Si us agraden les fires amb caràcter, aquesta n’és una. Se celebra a Gandesa a finals d’octubre. No és una sortida familiar propiament dita, però podeu aprofitar l’avinantesa de la fira del vi a Gandesa per fer una ullada a la comarca. Quedareu gràtament sorpressos de la maravella d’aquest paisatge dur i ferreny, sense concesions, com els fruits de la terra. Dissabte i diumenge, mostra de vins de la Terra Alta. Tiquet de degustació, si no heu de conduïr. Dissabte a la tarda concert, un ball de nit clàssic, i un dels joves. El diumenge al matí ofici a la Fontcalda. Aquest santuari està a mig camí de Gandesa, Bot i Prat del Comte, en un indret maravellós, màgic, amb la serra de Pàndols dominant l’espai. El riu Canaletes s’obre pas com pot, i una deu d’aigua termal converteix una bassa de riu en un balneari. El dinar a Gandesa, prèvia reserva. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, si hi ha lloc. Un conjunt d’apartaments molt bonics. També podeu anar a l’Hostal Piqué, senzillet. Menú arregladet. Un cop hagueu visitat la fira i la vila, serà l’hora de descobrir la resta d’aquest encantador territori. Veure, per exemple, els espais de la batalla de l’Ebre. Visitar Horta de Sant Joan, poblet típic, amb un Museu Picasso, sense cap pintura autèntica, amb el seu Monestir de Sant Salvador. A les afores del poble, la carretera que s’endinsa als Ports de Beceit, i us apropa als paratges naturals del riu dels Estrets, d’una bellessa arrebatadora. A Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel i restaurant emblemàtic de la zona, molt apte pel públic familiar. Prop de Sant Joan teniu Arnes amb el seu ajuntament renaixentista. Aquí disfrutareu de la comoditat del seu Vilar Rural. Ens deixem poblets com Bot o Prat del Comte, que no tenen res, només tipisme, bon vi, bon oli i pau. O restaurants com el Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai. Dediqueu-vos a recòrrer a plaer la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. La terra se’l mereix. Només pels Ports de Beseit valdría la pena anar-hi. Si disposeu de temps i ganes, podeu ampliar l’excursió a pobles medievals tant fantàstics com Vallderoures, amb el seu castell, o La Freixeneda, o Cretes o el mateix Beseit. Si sou amants de la bici, o de caminar, la via verda de l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, us espera. Si encara us sobrés més temps i més ganes baixeu a Miravet, a tocar de l’Ebre, amb el seu castell templer i les cases apinyades sobre el riu, i un xic més lluny la maravella de la Cova de les Maravelles, a Benifallet. Dineu a llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També hostal amb bones habitacions. O a Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria. A Miravet probeu el Molí d’en Xim. Un restaurant amb molt d’encant també. Un restaurant més senzill amb habitacions també més senzilles, a Arnes: Can Barrina.Feu el llarg camí fins Gandesa, per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu. O bé des de Reus per la carretera N-420 com si anèssiu a Alcanys. Feu-la amb l’excusa del vi, i descobrireu una Terra Alta que us està esperant des de fa anys.
La Feria del vino en Gandesa no necesita mucha explicación. Los vinos de la Terra Alta, buenísimos, no necesitan presentación. Todavía no son suficientemente conocidos ni reputados, pero de calidad no les falta. Mirad que pasó con los vecinos del Priorat. Si os gustan las ferias con carácter, esta es una. Se celebra en Gandesa a finales de octubre. No es una salida familiar propiamente dicha, pero se puede aprovechar la feria del vino en Gandesa para echar un vistazo a toda la comarca. Quedareis gratamente sorprendidos de las maravillas de este paisaje duro y sin concesiones, como los frutos de la tierra. Sábado y domingo, muestra de vinos de la Terra Alta. Ticket de degustación, si no ha de conducir. Sábado por la tarde concierto, un baile de noche clásico, y uno de los jóvenes. El domingo por la mañana oficio en la Fontcalda. Este santuario está a medio camino de Gandesa, Bot y Prat del Comte, en un lugar maravilloso, mágico, con la sierra de Pàndols dominando el espacio. El río Canaletes se abre paso como puede, y un manantial de agua termal convierte una balsa del río en un balneario. El almuerzo en Gandesa, previa reserva. En Gandesa pueden dormir en Los Abeuradors si hay lugar. Un conjunto de apartamentos muy bonitos. También pueden ir al Hostal Piqué, sencillito. Menú arregladito. Una vez que hayan visitado la feria y la villa, será la hora de descubrir el resto de este encantador territorio. Ver, por ejemplo, los espacios de la batalla del Ebro. Visitar Horta de Sant Joan, pueblo típico, con un Museo Picasso, sin ninguna pintura auténtica, con su Monasterio de San Salvador. En las afueras del pueblo, la carretera que se adentra en los Puertos de Beceite, y acerca a los parajes naturales del río de los Estrechos, de una belleza arrebatadora. En Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel y restaurante emblemático de la zona, muy apto para el público familiar. Cerca de San Juan tiene Arnes con su ayuntamiento renacentista. Aquí disfrutaréis de la comodidad de su Vilar Rural. Nos dejamos pueblos como Bot o Prat del Comte, que no tienen nada, sólo tipismo, buen vino, buen aceite y paz. O restaurantes como el Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai. Hay que recorrer a placer la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. La tierra se lo merece. Sólo por los Puertos de Beceite valdría la pena ir hasta allí. Si disponéis de tiempo y ganas, podeis ampliar la excursión a pueblos medievales tan fantásticos como Valderrobres, con su castillo, o La Fresneda, o Cretas o el mismo Beceite. Si sois amantes de la bici, o de caminar, la vía verde del antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, os espera. Si aún os sobrara más tiempo y más ganas bajad hasta Miravet, en el Ebro, con su castillo templario y las casas apiñadas sobre el río, y un poco más lejos la maravilla de la Cueva de las Maravillas, en Benifallet. Almorzad en lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También hostal con buenas habitaciones. O en Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. En Miravet prueben el Molí d’en Xim. Un restaurante con mucho encanto también. Un restaurante más sencillo con habitaciones también más sencillas, en Arnes: Can Barrina. Recorred el largo camino hasta Gandesa, por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río. O bien desde Reus por la carretera N-420 como si fuerais a Alcañiz. Usad la excusa del vino, y descubriréis una Tierra Alta que os está esperando desde hace años.
Like this:
Be the first to like this post.
octubre 28, 2010
Posted by joanmolar |
Aragó, Ebre, festes, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Parcs Naturals, Priorat, Terra Alta | abeuradors, alcañiz, alcanys, alta, apartaments, Arnes, beceite, becseit, benifallet, bot, brai, Cal, calda, canaleta, canaletas, castell, cigarrer, Compte, cova, cretes, Ebre, estrets, Feria, festa, fiesta, Fira, font, Fontcalda, freixeneda, gandesa, horta, Hostal, hotel, Joan, josep, maravelles, mas, Miralles, Miravet, Molí, mostra, pepo, pinell, pique, ports, prat, restaurant, riu, rural, salvador, Sant, santuari, Terra, trobada, val, Vallderoures, verde, Vi, via, Vilar, Vino, xim, zafan |
Feu un comentari

Quan una fira arriba a les edicions a les que ha arribat la de Mora la Nova és perquè és una bona fira. I la Fira de Mora ho és, de veritat. És de les més antigues de Catalunya. Te lloc sempre un dels darrers caps de setmana d’octubre. Es tracta d’una fira multisectorial, d’aquelles de quan erem petits, de les que barregen aspiradores, amb tractors, gastronomia i productes de netejar piscines.. Els vostres infants s’afartaran de recollir publicitat inútil, que omplirà bosses promocionals. Pujaran dalt la maquinària agrícola, xalaran amb el bestiar, i aniran sense parar amunt i avall del pavelló comercial. La comarca es volca en la fira. Són més d’un centenar d’expositors i quasi trenta mil visitants els que passejen pel recinte firal. Però totes aquestes aventures no seran res comparades amb l’àrea dedicada al parc d’atraccions. N’hi arriben a haver tantes i tantes, que sembla un Port-Aventura en petit. Tota mena d’atraccions de fira per a menuts i grans. I ja que parlem de grans, heu de saber que hi una molt bona secció de vins, especialment Terra Alta i Priorats. Arribeu-vos fins Mora la Nova per l’autopista A-7 fins Tarragona. D’allà aneu a Reus, Falset i Mora per la carretera nacional 420, la que porta a Gandesa i Alcanys. Bona carretera. També és factible arribar per la A-7 fins l’Hospialet de l’Infant, i allà agafar la C-44, via Tivissa fins Mora. També és una bona opció. Podeu anar per un lloc i tornar per l’altre. Dinar a Mora serà misió impossible. Però sempre podreu reservar a l’Hostal Barcelona, un lloc cassolà i senzill, de tota la vida. Serà bona idea passar allà el cap de setmana, visitant les terres de l’Ebre. Pobles propers a Mora, com Miravet, una joia, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem que feu servir la barca per arribar-hi, la que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc del pont entre les dues Mores. Els infants us agraïran l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, molt típic i acollidor. Més baratet teniu el Pizzo, que està dins el Casal, a la sortida del poble. També força a l’abast la zona de la Terra Alta, amb els Ports de Beseit, Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu també que teniu a Arnes un Vilar Rural, allotjament caret però ideal per famílies. Una altra comarca a tocar de Mora la Nova és el Priorat. No cal dir-ne res més. Una maravella: Scala Dei, Poboleda, Siurana… Dormiu i mengeu a Falset, a l’Hostal Sport. Recomanable cent per cent.
Cuando una feria llega a las ediciones a las que ha llegado la de Mora la Nova es porque es una buena feria. Y la Feria de Mora lo es, de verdad. Es de las más antiguas de Cataluña. Tiene lugar siempre uno de los últimos fines de semana de octubre. Se trata de una feria multisectorial, de aquellas de cuando éramos pequeños, de las que mezclan aspiradoras, con tractores, gastronomía y productos de limpieza para piscinas .. Sus niños se hartaban de recoger publicidad inútil, que llenará bolsas promocionales. Subirán a la maquinaria agrícola, disfrutarán con el ganado, yendo sin parar arriba y abajo del pabellón comercial. La comarca se vuelca en la feria. Son más de un centenar de expositores y casi treinta mil visitantes los que pasean por el recinto ferial. Pero todas estas aventuras no serán nada comparadas con el área dedicada al parque de atracciones. Llegan a haber tantas y tantas, que parece un Port-Aventura en pequeño. Todo tipo de atracciones de feria para pequeños y mayores. Y ya que hablamos de adultos, debéis saber que hay una muy buena sección de vinos, especialmente Terra Alta y Prioratos. Acercaos hasta Mora la Nova por la autopista A-7 hasta Tarragona. De allí vayan hasta Reus, Falset y Mora por la carretera nacional 420, la que lleva a Gandesa y Alcañiz. Buena carretera. También es factible llegar por la A-7 hasta el Hospialet del Infant, y allí coger la C-44, vía Tivissa hasta Mora. También es una buena opción. Podéis ir por un lugar y volver por el otro. Comer en Mora será misión imposible. Pero siempre podrán reservar en el Hostal Barcelona, un lugar casero y sencillo, de toda la vida. Será buena idea pasar allí el fin de semana, visitando las tierras del Ebro. Pueblos cercanos a Mora, como Miravet, una joya, con su castillo, la mayor fuerza de los templarios de Cataluña. Les recomendamos que utilicen la barca para llegar, la que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar del puente entre las dos Moras. Los niños les agradecerán la pequeña aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, muy típico y acogedor. Más barato tenéis el Pizzo, que está dentro del Casal, a la salida del pueblo. También tienen a su alcance la zona de la Terra Alta, con los Puertos de Beceite, Horta de Sant Joan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis también que hay en Arnes un Vilar Rural, alojamiento carillo pero ideal para familias. Otra comarca muy cercana a Mora la Nova es el Priorat. No hay que decir nada más. Una maravilla: Scala Dei, Poboleda, Siurana … Dormir y comer en Falset, en el Hostal Sport. Recomendable cien por cien.
Like this:
Be the first to like this post.
octubre 19, 2010
Posted by joanmolar |
Ebre, festes, Hotels, llargues, Priorat, Terra Alta | alta, Arnes, atraccions, barca, beceit, beceite, beseit, bestiar, casal, castell, Dei, Ebre, encant, falset, Feria, fiesta, Fira, hotel, infantil, mercat, Miravet, Molí, Mora, mostra, mostres, muestras, multisectorial, nova, Parc, Parque, pas, pizzo, Poboleda, ports, Priorat, restaurant, rural, Scala, Siurana, Sport, temple, templers, Terra, Vi, Vilar, Vino, xim |
Feu un comentari