Recordeu el Santíssim Misteri de Cervera
Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments. I molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. La celebració de la festa major d’hivern: el Santíssim Misteri. Es aquesta una festivitat que es perd en la nit dels temps. Un aconteixement religiós que ha traspassat el fet eclesial per esdevenir tot un referent de la música coral al nostre país. Recordeu: sempre la primera setmana de febrer. Els actes duren de dissabte, a dimarts. Trobareu una jornada de portes a la Casa Museu Duran i Sanpere, un museu molt interessant. També una fira d’artesania, tota la tarda de dissabte, ocupant el bellíssim carrer Major. A la nit ball i actuacions pel jovent, ja de matinada. El diumenge, dia gran de la festa, a la maravellosa església de Santa Maria, joia gótica catalana, podreu assistir al solemníssim i tradicional “Cant de les Completes”. Un esdeveniment potent, corprenedor, solemne i que ha passat els segles per nosaltres. Aneu-hi ben bé una hora abans, o no entrareu al temple. Pasar el dia a Cervera val la pena. Veureu la famosa universitat barroca, amb una portalada única a Catalunya, la ja ressenyada esglèsia gòtica de Santa Maria amb els eu bellíssim campanar. L’ajuntament, una joia del gòtic civil català, amb la seva balconada, tan divertida. La casa museu de la família Duran, que ja hem anotat abans. I, sobretot, no us perdèssiu el que més agradarà als nens i nenes. El llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. Un carrer medieval cobert, que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases fortes i convents. Aneu a Cervera a veure la seva festa del misteri. I torneu-hi amb motiu de la seva fira agrícola, a mitjans de maig, o la célebre Passió de Cervera, per Setmana Santa, o pel seu arxifamós Aquelarre de bruixes, a finals d’Agost. Per dinar hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre de la vila, amb bon restaurant i habitacions. O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. També el Fiol, o el mateix bar del Casal, us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona festa!.
Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de la fiesta mayor de invierno, una festividad que se pierde en la noche de los tiempos, como tantas otras cosas en esta ciudad un poco embrujada y tan antigua. Vayan a Cervera con motivo de la celebración del Santísimo misterio. Un acontecimiento religioso que ha traspasado el hecho eclesial para convertirse en todo un referente de la música coral, de la música coral de calidad, en nuestro país. Siempre la primera semana de febrero. El sábado, por la tarde noche, en la maravillosa iglesia de Santa María, joya gótica catalana, podrán asistir al solemnísimo y tradicional “Canto de las Completas”. Un evento potente, sobrecogedor, solemne y que ha pasado los siglos hasta nosotros. Id una hora antes, o no entraréis en el templo. Esa noche habrá actos más profanos, como un festival para la juventud. Al día siguiente, por la mañana, misa solemne y concurso de sardanas revesas. Por la tarde, un baile concierto de la orquesta Maravella. Hagan clic sobre la imagen de nuestra entrada para ampliarla. Pasar el día en Cervera vale la pena. No sabemos si ya ha visto la famosa universidad barroca, con una portada única en Cataluña. La iglesia gótica de Santa María con los eu bellísimo campanario. O bien la gracia del ayuntamiento, una joya del gótico civil catalán, con su balcón, tan divertido. Pueden ir a ver la casa museo de la familia Duran. Y, sobre todo, no os perdáis lo que más gustará a los niños y niñas. El largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. Una calle medieval cubierta, que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a este, toda porticada, llena de casas fuertes y conventos. Vayan a Cervera a ver su fiesta del misterio, su feria agrícola, a mediados de mayo, o la célebre Pasión de Cervera, en Semana Santa, ol’Aquelarre, a finales de Agosto. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.
La Dama de les Flors a Florejacs
El bellíssim poble de Florejacs està situat a La Segarra, al mig de Catalunya, entre terres de cultiu, de secà, cases de pedra i castells. Allà, en l’espai infinit de la plana central més acollidora, te lloc cada any la maravellosa fira medieval anomenada “La Dama de les Flors”. Tot gira entorn del subtil i delicat món de la flor. Hi ha, pels grans, atractives xerrades sobre cosmètica, cuina, decoració… tot amb flors. Pels petits, una cercavila popular, on no hi faltara pas l’Eliardis, la geganteta de la vila, capgrossos i altres mostres del folklore català. També podreu gaudir d’una actuació castellera i un correfoc, ja a la nit. No us podeu perdre tampoc el tallers de manualitats o modelatge pels infants, els conta-contes, i la batuka. A més, disfrutareu de la visita al maravellós castell de Florejacs, d’una exposició d’eines de pagesia de Cal Tallaví i de pintures de Mercè Serra. Es muntarà un mercat de productes naturals, d’artesania, de gastronomia, i un mercat de la flor. Al vespre es fa una representació de la llegenda medieval de la senyora del castell. Animeu-vos i pujeu fins a Florejacs. El poble us espera engalanat amb moltes flors!. Florejacs és un bell conjunt medieval amb la seva fortalesa i les cases rústiques de la vila. El Castell de Florejacs te una potent torre exterior i un interior en magnífic estat de conservació. Podreu visitar-ne la sala del cardenal, les habitacions, les quadres, el celler, el saló, la sala d’armes, amb una preciosa col·lecció i, sobretot, la presó i el passadís secret… Data del segle XI, i fou bastit pel mític Arnau Mir de Tost. Està completament moblat i a punt de revista. Arribareu a Florejacs, des de Barcelona, per l’autovia de Lleida, (A2), sortint-ne a Cervera, per anar cap a Torroja i Ponts per la L-311. D’aquí a Florejacs per la carretera L-313, prenent la carretera local L-3133, passat Palou, a mà esquerra. També possible per l’eix transversal C-25. Per dinar, o dormir, a Florejacs hi han maravelloses cases rurals, algunes amb restaurant, com ara La Redolta, un veritable referent a la comarca. Altres poden ser Cal Mingo o bé Les Orenetes. Si necessiteu quelcom especial podeu cercar més serveis turístics a la vila veïna de Guissona, on hi ha el restaurant self-service de l’Àrea de Guissona, a preus simplement ridículs. Animeu-vos a passar un cap de setmana a La Segarra. Ara és molt bonic!.
El bellísimo pueblo de Florejacs está situado en La Segarra, en medio de Cataluña, entre tierras de cultivo, de secano, casas de piedra y castillos. Allí, en el espacio infinito de la llanura central más acogedora, tiene lugar cada año la maravillosa feria medieval llamada “La Dama de las Flores”. Todo gira en torno al sutil y delicado mundo de la flor. Hay atractivas charlas sobre cosmética, cocina, decoración … todo con flores. Para los pequeños, un pasacalles popular, donde no faltara Eliardis, la Gigantona de la villa, cabezudos y otras muestras del folclore catalán. También podréis disfrutar de una actuación castellera y un correfoc, ya por la noche. No os podéis perder tampoco los talleres de manualidades para los niños, los cuenta-cuentos, y la batuka. Además, disfrutaréis de la visita al maravilloso castillo de Florejacs, de una exposición de herramientas de agricultura y de las pinturas de Mercè Serra. Se montará un mercado de productos naturales, de artesanía, de gastronomía, y un mercado de la flor. Por la noche habrá una representación de la leyenda medieval de la señora del castillo. Animaros y subid hasta Florejacs. El pueblo os espera engalanado con muchas flores. Florejacs es un bello conjunto medieval con su fortaleza y las casas rústicas. El Castillo de Florejacs tiene una potente torre exterior y un interior en magnífico estado de conservación. Podrán visitar la sala del cardenal, las habitaciones, las cuadras, la bodega, el salón, la sala de armas, con una preciosa colección y, sobre todo, la prisión y el pasadizo secreto… Data del siglo XI, y fue construido por el mítico Arnau Mir de Tost. Está completamente amueblado y a punto de revista. Llegarán a Florejacs, desde Barcelona, por la autovía de Lleida, (A2), saliendo en Cervera, para ir hacia Torroja y Ponts por la L-311. Tomén la carretera local L-3133, pasado Palou, a mano izquierda. También posible ir por el eje transversal C-25. Para comer, o dormir, tienen en Florejacs maravillosas casas rurales, algunas con restaurante, como La Redolta, un verdadero referente en la comarca. Otros pueden ser Cal Mingo o Las Orenetes. Si necesitan algo especial vean los servicios turísticos de la villa vecina de Guissona, donde se encuentra el restaurante self-service del Área de Guissona, a precios simplemente ridículos. ¡Animaros a pasar un fin de semana en La Segarra!.
Santíssim Misteri a Cervera
Potser no heu parat mai a Cervera, o hi heu parat poc, sense prestar-hi massa atenció. Mal fet. Perquè Cervera és una bonica població. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya, de Lleida. Cervera és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius molt importants. Cervera és una vila molt antiga. Plena de monuments. S’hi passa tot hora per aquesta ciutat, per anar al Pirineu, per anar a Madrid. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, i fins la B-25, el modern eix transversal, es donen cita a les portes de Cervera. Està molt ben comunicada, ja ho podeu veure, però poca gent para a Cervera. Avui us donarem un motiu per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. La celebració de la festa major d’hivern, una festivitat que es perd en la nit dels temps, com tantes altres coses en aquesta ciutat un poc embruixada i tan antiga. Aneu a Cervera amb motiu de la celebració del Santíssim misteri. Un aconteixement religiós que ha traspassat el fet eclesial per esdevenir tot un referent de la música coral, de la música coral de qualitat, al nostre país. Sempre la primera setmana de febrer. El dissabte, a la tarda nit, a la maravellosa església de Santa Maria, joia gótica catalana, podreu assistir al solemníssim i tradicional “Cant de les Completes”. Un esdeveniment potent, corprenedor, solemne i que ha passat els segles per nosaltres. Aneu-hi ben bé una hora abans, o no entrareu al temple. Aquella nit hi haurà actes més profans, com un festival pel jovent. L’endemà, al matí, ofici solemne i concurs de sardanes revesses. A la tarda, un ball concert de l’orquestra Maravella. Encara quedem més actes. Cliqueu damunt la imatge de la nostra entrada per ampliar-la, però són el dilluns. Pasar el dia a Cervera val la pena. No sabem si ja heu vist la famosa universitat barroca, amb una portalada única a Catalunya. L’esglèsia gòtica de Santa Maria amb els eu bellíssim campanar. O bé la gràcia de l’ajuntament, una joia del gòtic civil català, amb la seva balconada, tan divertida. Podeu anar a veure la casa museu de la família Duran. I, sobretot, no us perdèssiu el que més agradarà als nens i nenes. El llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. Un carrer medieval cobert, que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases fortes i convents. Aneu a Cervera a veure la seva festa del misteri, la seva fira agrícola, a mitjans de maig, o la célebre Passió de Cervera, per Setmana Santa, o l’Aquelarre, a finals d’Agost. Per dinar hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre de la vila, amb bon restaurant i habitacions. També el Fiol o el mateix bar del Casal. No hi ha grans hotels, ni molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si algunes cases rurals als voltants i per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Cervera us espera!
Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de la fiesta mayor de invierno, una festividad que se pierde en la noche de los tiempos, como tantas otras cosas en esta ciudad un poco embrujada y tan antigua. Vayan a Cervera con motivo de la celebración del Santísimo misterio. Un acontecimiento religioso que ha traspasado el hecho eclesial para convertirse en todo un referente de la música coral, de la música coral de calidad, en nuestro país. Siempre la primera semana de febrero. El sábado, por la tarde noche, en la maravillosa iglesia de Santa María, joya gótica catalana, podrán asistir al solemnísimo y tradicional “Canto de las Completas”. Un evento potente, sobrecogedor, solemne y que ha pasado los siglos hasta nosotros. Id una hora antes, o no entraréis en el templo. Esa noche habrá actos más profanos, como un festival para la juventud. Al día siguiente, por la mañana, misa solemne y concurso de sardanas revesas. Por la tarde, un baile concierto de la orquesta Maravella. Hagan clic sobre la imagen de nuestra entrada para ampliarla. Pasar el día en Cervera vale la pena. No sabemos si ya ha visto la famosa universidad barroca, con una portada única en Cataluña. La iglesia gótica de Santa María con los eu bellísimo campanario. O bien la gracia del ayuntamiento, una joya del gótico civil catalán, con su balcón, tan divertido. Pueden ir a ver la casa museo de la familia Duran. Y, sobre todo, no os perdáis lo que más gustará a los niños y niñas. El largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. Una calle medieval cubierta, que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a este, toda porticada, llena de casas fuertes y conventos. Vayan a Cervera a ver su fiesta del misterio, su feria agrícola, a mediados de mayo, o la célebre Pasión de Cervera, en Semana Santa, ol’Aquelarre, a finales de Agosto. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles, ni lugares para dormir en el centro de Cervera, pero si algunas casas rurales en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.
Vallferosa
Vallferosa és un poble medieval que va morir. Un poble instal·lat des del segle IX, quan la frontera entre la Catalunya Cristiana i la Musulmana passava per aquí, al costat d’una important via romana que anava de Tarragona a Solsona. Un grup de gent, sense res a perdre, edificà un petit poble, amb un molí de blat, a tocar de l’aigua de la riera de Vallferosa. Era un indret ferèstec, solitari, com avui encara ho és. Protegia l’assentament, de les escomeses dels àrabs, una torre, qui sap si també d’orígen romà o àrab. En aquestes precàries condicions, el poblet es feu gran, i el comte d’Urgell reedificà la torre, l’alça encara més cap al cel i instaurà una baronia. El poble ja no existeix. Vora la riera, trobareu les restes, escasses i difícils d’interpretar. L’esglèsia, reformada i engrandida al segle XVII, tombà en ruines. Avui, sense teulada, les seves pareds recorden aquelles de Belchite. Però la torre…, la torre segueix intacta, altanerosa, soberbia, impassible, sorprenent, desafiant el pas dels anys. Naturalment això no hauria estat possible sense un ajuntament sensible i una iniciativa popular forta. Sense uns veïns, i simpatitzants, que units en una associació d’amics de Vallferosa, lluitaren i aconseguiren la inversió de les administracions. El resultat, magnífic, del seu esforç, és la preservació per les futures generacions d’una maravella com la torre medieval de guaita de Vallferosa. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Trobareu la torre de Vallferosa a uns 11 kms. de la vila de Torà, anant per la carretera que va de Torà a Solsona, la LV-3005a. Atenció: no és la nova carretera que va de Biosca a Solsona, sinó la sinuosa estreta i malmesa carretera que surt de Torà, passa per Fontanet i puja cap a l’Hostal Nou. A mig camí trobareu a mà dreta la desviació, en baixada, per una pista de terra molt arreglada. Si tot va bé, trobareu el cancell i la barrera oberts, i podreu aparcar al peu de la torre. Vol dir que és diumenge, festiu o pont. Hi ha un guarda que us deixarà pujar a la torre, i us cobrarà l’entrada. Si no està obert, haureu de deixar el cotxe, baixar a peu, i visitar la torre per fora, l’esglèsia i el poble. Pujar a la torre és una experiència digna del turisme d’aventura més espectacular. Es tracta d’enfilar-se al capdemunt per un seguit d’escales de paleta, emparedats entre les dues torres concèntriques que formen l’edifici. Per ajudar-vos, unes cordes i ferros estratègicament situats. Difícil de veritat. Pels qui tenen vertígen, impossible. Per infants de + de 7 anys, agossarats, el paradís. Com diuen a la guia Michelin, aquesta torre, mereix una desviació. Si l’ajunteu amb altres bellesses de la comarca, val el viatge. Podeu anar fins Vallfera en el curs d’una descoberta del Solsonès més autèntic, en els límits amb la Segarra més desconeguda. No us perdeu l’esglèsia de Sant Miquel de Fontanet, romànic recollit i pur. O Pinós, on podeu visitar el Santuari, o el poble d’Ardèvol, amb una altra torre medieval ben bonica. Per l’altra banda teniu Cardona, amb la seva colegiata, dins el castell més poderós del país, amb la mina de sal i el poble medieval. El recòndit poblet medieval de Su, o el barroc esplèndit del Santuari del Miracle, el monestir del Solsonés. I, naturalment Solsona, ciutat bisbal, amb les seves places i carrers, el Museu Episcopal, ple d’art. I altres petits tresors, com ara els dòlmens, les rieres, les tombes troglodites, el pobles… i el paisatge. Evidentment podeu entrar i arribar a Vallferosa per dalt, per Solsona, baixant cap a Torà per l’Hostal Nou. O bé per Cardona, via Su i el Miracle, arribant també a l’Hostal Nou. En qualsevol cas , la torre i la terra, us deixaran ben bocabadats. Per dinar us recomanem la cuina senzilla, i molt bé de preu, de l’Hostal Nou, a la mateixa carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú molt cuidat, servei esmerat i dinàmic, per poquíssims diners. O bé Can Jaumet a Torà, un clàssic a la comarca, amb bona cuina i bones habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques, algunes amb restaurant, com Cal Miramunt, a Claret. Teniu també un Vilar Rural, a Cardona, on també hi ha bons hotels i restaurants, com el Bremon. O bé l’Hospederia del Miracle, a preus monacals, apartaments familiars amb tres habitacions, bany i cuina.
Vallferosa es un pueblo medieval que murió. Un pueblo instalado aquí desde el siglo IX, cuando la frontera entre la Cataluña Cristiana y la Musulmana pasaba junto a una importante vía romana que iba de Tarragona a Solsona. Un grupo de gente, sin nada que perder, edificó un pequeño pueblo, con un molino de trigo, en las inmediaciones del agua de la riera de Vallferosa. Era un lugar salvaje, solitario, como hoy lo es aún. Protegía el asentamiento de las acometidas de los árabes, una torre, quién sabe si también en origen romano o árabe también. En estas precarias condiciones, el pueblo se hizo grande, y el conde de Urgell reedificó la torre, la alzó hacia el cielo e instauró una baronía. El pueblo ya no existe. Junto a la riera, encontrarán los restos, escasos y difíciles de interpretar. La iglesia, reformada y ampliada en el siglo XVII, cayó en ruinas. Hoy, sin tejado, sus paredes recuerdan aquellas de Belchite. Pero la torre …, la torre sigue intacta, soberbia, impasible, sorprendente, desafiando el paso de los años. Naturalmente esto no habría sido posible sin un ayuntamiento sensible y una iniciativa popular fuerte. Sin unos vecinos, y simpatizantes, que unidos en una asociación de amigos de Vallferosa, lucharon y consiguieron la inversión de las administraciones. El resultado, magnífico, de su esfuerzo, es la preservación para las futuras generaciones de una maravilla como la torre medieval de vigía de Vallferosa. Sin lugar a dudas la mejor de Cataluña, una de las mejores de Europa. Encontrarán la torre de Vallferosa a unos 11 kms. de la villa de Torà, yendo por la carretera que va de Torà hacia Solsona, la LV-3005a. Atención: no es la nueva carretera que va de Biosca a Solsona, sino la sinuosa estrecha y deteriorada carretera que sale de Torà, pasa por Fontanet y sube hacia el Hostal Nou. A medio camino encontrarán, a mano derecha, la desviación, en fuerte bajada, por una pista de tierra arreglada. Si todo va bien, encontrarán el cancel y la barrera abiertos, y podrán aparcar al pie de la torre. Quiere decir que es domingo, festivo o puente. Hay un guarda que les dejará subir a la torre, y les cobrará la entrada. Si no está abierto, tendrán que dejar el coche, bajar a pie, y visitar la torre por fuera, la iglesia y el pueblo. Subir a la torre es una experiencia digna del turismo de aventura más espectacular. Se trata de subir por una serie de escaleras de albañil, emparedados entre las dos torres concéntricas que forman el edificio. Para ayudarles, unas cuerdas y hierros estratégicamente situados. Difícil de verdad. Para los que tienen vértigo, imposible. Para niños + de 7 años, valientes, el paraíso. Como dicen en la guía Michelin, esta torre, merece una desviación. Si la mezcláis con otras bellezas de la comarca, vale el viaje. Pueden ir hasta Vallferosa en el curso de una ruta de descubrimiento del Solsonès más auténtico, en los límites con la Segarra más desconocida. No os perdáis la iglesia de San Miguel de Fontanet, románico recogido y puro. O Pinós, donde podrán visitar el Santuario, y comer en el hostal más antiguo de Catalunya. O el pueblo de Ardèvol, con otra torre medieval bien bonita. Por el otro lado tienen Cardona, con su colegiata, dentro del castillo más poderoso del país, con la mina de sal y el pueblo medieval. El recóndito pueblecito medieval de Su, o el barroco espléndido del Santuario del Miracle, el monasterio del Solsonés. Y, naturalmente Solsona, ciudad obispal, con sus plazas y calles, el Museo Episcopal, lleno de arte. Y otros pequeños tesoros, como los dólmenes, los arroyos, las tumbas trogloditas, los pueblos … y el paisaje. Evidentemente podéis entrar y llegar a Vallferosa por arriba, por Solsona, bajando hacia Torá camino del Hostal Nou. O bien por Cardona, vía Su y el Miracle, llegando también al Hostal Nou. En cualquier caso, la torre y la tierra, os dejarán bien boquiabiertos. Para comer os recomendamos la cocina sencilla, y muy bien de precio, del Hostal Nou, en la misma carretera de Torà en Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú muy cuidado, servicio esmerado y dinámico, por poquísimos dinero. O bien Can Jaumet en Torà, un clásico en la comarca, con buena cocina y buenas habitaciones. Para dormir en la zona, innumerables casas rurales, muy bonitas, algunas con restaurante, como Cal Miramunt, en Claret. Tienen también un Vilar Rural, en Cardona, donde también hay buenos hoteles y restaurantes, como el Bremon. O bien la Hospederia del Miracle, a precios monacales, apartamentos familiares con tres habitaciones, baño y cocina.
Aquelarre de Cervera
Es podria pensar que l’Aquelarre de Cervera no és una festa adequada per infants i famílies amb infants. Això no és exàctament cert. Perquè si bé els actes nocturns, més esbojarrats i perillosos, són territori poc adient, l’ambient de la vila durant aquests dies, i altres actes diürns, resulten molt recomanables, especialment per pares i mares amb nois i noies ja més grans. A més, darrerament, s’han programat un seguit de manifestacions expressament pensades per la canalla, anomenades l’Aquelarret. El famosíssim Aquelarre de Cervera te lloc l’últim cap de setmana d’agost. És una festa consolidada, esperada, amb una gran experiència acumulada i una assistència de públic increïble. Cal tenir-ho en compte. De fet, hi és tothom, els carrers van plens de gom a gom, i certs aconteixements són, planerament, impossibles de ser visionats per gent “normal”. Ara bé, val la pena anar-hi i viure el que bonament es pugui d’una festa veritablement bonica i diferent. La gresca consisteix, bàsicament en magnífics correfocs, i molts espectacles i música, sempre relacionats amb temes de bruixeria, màgia i esoterisme. Paral·lelament hi trobareu fires temàtiques com ara la Fira del Gran Boc, cercaviles pensades pels més petits i un aquelarret, com ja hem dit, particularment dissenyat per als infants. A més, anar fins a Cervera compensa. La trobareu al bell mig de les terres interiors de Catalunya, prop de Lleida. És la capital de La Segarra, una comarca amb uns atractius molt importants. Per arribar-hi cal que aneu per la A-2, camí de Lleida. Podeu aprofitar l’estada a la vila per visitar la seva universitat barroca, amb una interessant portalada. També és molt bonic el campanar de la colegiata gòtica i la façana de l’ajuntament, gòtic també. De fet és una de les joies del gòtic civil català, amb una balconada molt potent. També teniu la casa museu de la família Duran. Però aquests dies el que més us agradarà, i el que més agradarà als vostres nens i nenes, sera el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu. Es tracta d’un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfesables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Just per aquestes dates, coincidint amb l’Aquelarre, és quan estarà més fantasmagòric i embruixat. Per dinar a Cervera hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si hostals i algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’apartat “serveis” dins la web de l’Aquelarre. Ens agrada, prop de Cervera, l’Hostal La Savina.
Se podría pensar que el Aquelarre de Cervera no es una fiesta adecuada para niños y familias. Esto no es exactamente cierto. Porque si bien los actos nocturnos, más alocados y peligrosos, son territorio poco adecuado, el ambiente de la villa durante estos días, y otros actos diurnos, resultan muy recomendables, especialmente para padres y madres con chicos y chicas ya mayores. Además, últimamente, se han programado una serie de manifestaciones expresamente pensadas para los niños, llamadas el Aquelarret. El famosísimo Aquelarre de Cervera tiene lugar el último fin de semana de agosto. Es una fiesta consolidada, esperada, con una gran experiencia acumulada y una asistencia de público increíble. Hay que tenerlo en cuenta. De hecho, está allí todo el mundo, las calles van llenas hasta los topes, y ciertos acontecimientos son, llanamente, imposibles de ser visionados por gente “normal”. Ahora bien, vale la pena ir y vivir, lo que buenamente se pueda, de una fiesta verdaderamente bonita y diferente. Esta consiste, básicamente, en unos magníficos correfocs, y muchos espectáculos y música, siempre relacionados con temas de brujería, magia y esoterismo. Paralelamente encontraréis ferias temáticas como la Feria del Gran Boc, pasacalles pensados para los más pequeños y un Aquelarret, como ya hemos dicho, particularmente diseñado para los niños. Además, ir hasta Cervera compensa. La encontrará en medio de las tierras interiores de Cataluña, cerca de Lleida. Es la capital de La Segarra, una comarca con unos atractivos muy importantes. Para llegar es necesario ir por la A-2, camino de Lleida. Pueden aprovechar su estancia en la villa para visitar a su universidad barroca, con una interesante portalada. También es muy bonito el campanario de la colegiata gótica y la fachada del ayuntamiento, gótico también. De hecho es una de las joyas del gótico civil catalán, con un balcón muy potente. También tienen allí la casa museo de la familia Duran. Pero estos días lo que más les gustará, y lo que más gustará a sus niños y niñas, será el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis. Se trata de un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Justo por estas fechas, coincidiendo con el Aquelarre, es cuando el callejón de las brujas estará más fantasmagórico y embrujado. Para comer en Cervera hay mucho donde elegir. Pensad en el restaurante Fiol o el Casal. No hay muchos lugares para dormir en Cervera, pero si hostales, y algunas casas rurales en las afueras y la Segarra. Vean el apartado “servicios” en la web del Aquelarre. Nos gusta, cerca de Cervera, el Hostal La Savina.
Fira de l’Ou
Sant Guim de Freixenet es un poble que es troba abans d’arribar a Cervera, a la comarca de la Segarra, i prop de la Panadella, a pocs kms. de l’autovia A-2, la que va cap a Lleida. De fet heu de sortir a la sortida de la Panadella mateix. Per tant és senzill arribar-hi des de Barcelona. A aquesta població de la Catalunya interior s’hi celebra una fira de l’ou. Aquesta fira original i temàtica es per captar visitant, naturalment, i per la gran quantitat de granges i gallines ponedores que hi ha al municipi. De fet és la població més productora d’ous de tot Catalunya. Com en totes les fires semblants no hi faltarà el típic mercat de productes de productes artesans i gastronòmics. També moltíssimes activitats per tota la família, i tallers per infants, sempre relacionats amb l’ou, és clar. No hi mancarà tampoc l’acostumat esmorzar popular, amb repartiment gratuït entre tots els assitents d’un parell d’ous ferrat. Trobareu també animació i mostres de la cultura popular catalana. Exposicions ben divertides, com la de objectes i productes que tenen a la seva denominació la paraula ou. Exposició de tractors antics i motos d’època. Mostra de molts tipus d’ous: de gallina, de guatlla, d’estruç… Podeu sortir amb ½ dotzena d’ous, perquè en regalaran a tots els assistents a la fira. Per la canalla inflables, trenet i una granja de jocs on els infants participaran en diversos jocs amb animals per protagonistes, com ara: el galliner, on podran donar de menjar a les gallines i recollir ous, el joc del conill, el joc de la granota, el joc de l’oca, la bassa o el joc d’espantar gats. Disfrutaran d’allò més amb el gran mercat d’animals de pagès, amb rucs, ponis, mules, aviram o cavalls. Està prevista l’actuació d’artistes de circ, i d’un lliurament d’un premi a un personatge famós. Tancarà la diada, a la tarda, una ballada de sardanes. Les festes en aquests pobles allunyats del mar i de les grans ciutats, isolats en mig de camps de cereal, solen ser molt i molt animades. Us les recomanem. Ara bé, la zona dista molt de no tenir atractius turístics. De fet, si mai no l’heu visitat us encoratgem a donar un volt pels pobles del voltant. A baixar cap a la vall del Sió. A veure la maravella de Montfalcó Murallat, un poble medieval molt rústic, a 10 kms. de Sant Guim. O a anar fins Sant Ramon, a veure un dels únics monestirs del renaixement català. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana pera questes terres podeu dormir a Les Oluges, en un castell. Podeu també passar la nit en un dels molts allotjaments rurals de la comarca. Per dinar teniu molts restaurants i bars a Sant Guim mateix, com Ca la Maria, una fonda, al carrer major, 59, Telèfon: 973 556 043. També n’hi ha a Sant Ramon i pels voltants, com el deliciós restaurant i hotelet La Pedra. A nosaltres ens agrada també especialment el restaurant de Montfalcó Murallat, l’únic del poble. Tel. 973 531 755. Si us decidiu, penseu que també podeu fer una ruta pels castells de la Segarra.
Sant Guim de Freixenet es un pueblo que se encuentra antes de llegar a Cervera, en la comarca de la Segarra, y cerca de la Panadella, a pocos kms. de la autovía A-2, la que va hacia Lleida. De hecho debeis salir en la salida de la Panadella mismo. Por lo tanto es sencillo llegar desde Barcelona. En esta población de la Catalunya interior se celebra una feria del huevo. Esta feria original y temática se monta captar visitantes, como es muy natural, y también por la gran cantidad de granjas y gallinas ponedoras que hay en el municipio. De hecho es la población más productora de huevos de toda Cataluña. Como en todas las ferias similares no faltará el típico mercado de productos de productos artesanos y gastronómicos. También muchísimas actividades para toda la familia, y talleres para los niños, siempre relacionados con el huevo, claro. No faltará tampoco el acostumbrado almuerzo popular, con reparto gratuito entre todos los asistentes de un par de huevos fritos. Encontraréis también animación y muestras de la cultura popular catalana. Exposiciones bien divertidas, como la de objetos y productos que tienen en su denominación la palabra huevo. Exposición de tractores antiguos y motos de época. Muestra de muchos tipos de huevos: de gallina, de codorniz, de avestruz … Pueden llevarse ½ docena de huevos, porque los regalarán a todos los asistentes a la feria. Para los niños hay inflables, trenecito y una granja donde participarán en diversos juegos con los animales por protagonistas, como: el gallinero, donde podrán dar de comer a las gallinas y recoger sus huevos, el juego del conejo, el juego de la rana, el juego de la oca, la balsa o el juego de asustar gatos. También disfrutarán de lo lindo con el gran mercado de animales de campo, con burros, ponis, mulas, aves o caballos. Está prevista la actuación de artistas de circo, y una entrega de un premio a un personaje famoso. Cerrará la jornada, por la tarde, un baile de sardanas. Las fiestas en estos pueblos alejados del mar y de las grandes ciudades, aislados en medio de campos de cereal, suelen ser muy, muy animadas. Se las recomendamos. Ahora bien, la zona dista mucho de no tener atractivos turísticos. De hecho, si nunca lo ha visitado le animamos a dar una vuelta por los pueblos de alrededor. A bajar hacia el valle del Sió. A ver la maravilla de Montfalcó Murallat, un pueblo medieval muy rústico, a 10 kms. de Sant Guim. O ir hasta San Ramón, para ver uno de los únicos monasterios del renacimiento catalán. Si finalmente se deciden a pasar el fin de semana por estas tierras pueden dormir en Les Oluges, en un castillo. También puede pasar la noche en uno de los muchos alojamientos rurales de la comarca. Para comer hay diversos restaurantes y bares en Sant Guim mismo, como Ca la Maria, una fonda, en la calle mayor, 59, Teléfono: 973 556 043. También los hay en San Ramón y sus alrededores, como el delicioso restaurante y hotelito La Pedra. A nosotros nos gusta también especialmente el restaurante de Montfalcó Murallat, el único del pueblo. Tel. 973 531 755. Si os decidis, pensad también en hacer una ruta por los castillos de la Segarra.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris










