Benidorm
Benidorm és una versió moderna de Sodoma i Gomorra?. Sí. Caurà aviat una pluja de foc del cel i l’enterrarà?. Esperem que no. Us la imagineu com a destí d’unes vacances familiars?. Evidentment, no. I, malgrat tot, honestament, creiem que heu d’anar a veure-la. És tan extraterrestre, tan Hollywood, que ara, ja, és un destí turístic definitiu. Aquells gratacels increïbles, a tocar del mar. Centenars de pisos. Edificis estrets, llargs, que desafien les lleis de la física, i la de la gravetat. I no n’hi ha un. N’hi ha un piló!. Ja arribant-t’hi, kilòmetres abans, la veureu. I no us ho creureu. De veritat que val la pena parar-hi. Descansar de cotxe i vagar pel passeig a tocar del Mediterrà. Amb l’excusa d’anar fins el poble antic, penjat dalt d’un turonet , a tocar de l’aigua. Amb l’excusa de baixar fins el mirador, el famós mirador de Benidorm que s’obre a una badia d’una elegància infinita. Amb aquesta excusa, podeu dedicar una estoneta a admirar l’illa, llunyana, lluent damunt les ones. O bé amb l’excusa de disfrutar de la seva platja, que no deixa de ser una maravella. Amb qualsevol excusa baixeu fins a Benidorm. I aixequeu la vista enlaire fins que el coll us faci mal. I quedeu-vos una estona bocabadats. També vosaltres, que fugiu de tot això, i les vostres criatures, teniu dret a alucinar davant el poder de l’home, del turisme de masses, dels calers i del negoci. I, si voleu, no us talleu. Aneu a la platja que, com ja hem dit un xic més amunt, però repetirem ara, és magnífica. I tampoc us talleu a l’hora de passar-ho bé amb les criatures. Malgrat el que en diuen, també podeu fer un volt per Terra Mítica, que caram!. Potser fa més calor que a Port Aventura, i a la vegetació li costa crèixer. Però un dia és un dia. I a Espanya, a Europa, de Benidorm només n’hi ha un. Evidentment, si voleu dormir a Benidorm, ho tindreu ben fàcil. Cap altra ciutat del món pot oferir un cúmul d’opcions d’allotjament i restauració com aquesta ciutat. Són més de 41.000 llits, que està ben aviat dit!. Hotels, hostals, apartaments, i 10 càmpings!. Benidorm te quatre hotels de cinc estrelles, però no podem estar-nos de recomanar-vos un veritable gegant dels cels. L’Hotel Bali, amb 43 pisos d’alt i més de 700 habitacions. Un monstre que ha fet pols tots els records hotelers.
¿Benidorm es una versión moderna de Sodoma y Gomorra?. Sí. ¿Caerá pronto una lluvia de fuego del cielo y la enterrará?. Esperamos que no. ¿Os la imagináis como destino de unas vacaciones familiares?. Evidentemente, no. Y, sin embargo, honestamente, creemos que debe ir a verla. Es tan extraterrestre, tan Hollywood, que ahora, ya, es un destino turístico definitivo. Aquellos rascacielos increíbles, junto al mar. Decenas de pisos. Edificios estrechos, largos, que desafían las leyes de la física, y la de la gravedad. Y no hay uno. ¡Hay un montón!. Ya llegando, kilómetros antes, la veréis. Y no os lo creeréis. De verdad que vale la pena parar. nDescansar de coche y vagar por el paseo junto al Mediterráneo. Con la excusa de ir hasta el pueblo antiguo, colgado encima de una colina, cerca del agua. Con la excusa de bajar hasta el mirador, el famoso mirador de Benidorm que se abre a una bahía de una elegancia infinita. Con esta excusa, puede dedicar un ratito a admirar la isla, lejana, brillante sobre las olas. O bien con la excusa de disfrutar de su playa, que no deja de ser una maravilla. Con cualquier excusa bajense hasta Benidorm. Y levanten la vista hacia arriba hasta que el cuello les haga daño. Y quédense un rato boquiabiertos. También vosotros, los que aborreceis todo esto, y vuestras criaturas, teneis derecho a alucinar ante el poder del hombre, del turismo de masas, de los dineros y del negocio. Y, si queréis verlo, no os cortéis. Id a la playa que, como ya hemos dicho un poco más arriba, pero repetiremos ahora, es magnífica. Y tampoco os cortéis a la hora de pasarlo bien con los niños. A pesar de lo que digan, también se puede dar un paseo por Terra Mítica, ¡que caramba!. Tal vez hace más calor que en Port Aventura, y a la vegetación le cuesta crecer. Pero un día es un día. Y en España, en Europa, de Benidorm sólo hay uno. Evidentemente, si quieren dormir en Benidorm, lo tendrán muy fácil. Ninguna otra ciudad del mundo les puede ofrecer un cúmulo de opciones de alojamiento y restauración como lo hace esta ciudad. Son más de 41.000 camas, ¡que está pronto dicho!. Hoteles, hostales, apartamentos, y ¡10 campings!. Benidorm tiene cuatro hoteles de cinco estrellas, pero no podemos resistirnos a recomendaros un verdadero gigante de los cielos. El Hotel Bali, con 43 pisos de alto y más de 700 habitaciones. Un monstruo que ha hecho polvo todos los records hoteleros.
Altea
Ja sabem que Altea està venuda, destrossada pel turisme, massificada. Que l’actual Altea no te res a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó. Que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu. Ens mola Altea. Ens agrada, ens hi trobem bé passejant pels seus carrers estrets i costeruts, admirant les cúpules blaves, tan valencianes, de la seva esglèsia, (a la foto), admirant el mediterrà. Banyant-nos-hi. Evocant la Grècia llunyana. Altea ens recorda una illa de les Cíclades. Sempre ho ha fet. Ens sedueixen les seves aigües blaves i verdes. Les seves platges. Les seves nits. La llum, la llum increible d’Altea. La costa, ara retallada, ara sorrenca, les roques vora el mar. I també el paisatge interior: Guadalest, les serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Calp, Benidorm, Xàbia… No podeu deixar de baixar un dia fins la costa d’Alacant. I quan ho feu no us resistiu a l’encant de les cúpules blaves i blanques d’Altea. A Altea hi ha molts hotels on dormir. Tots tenen habitacions familiars. Tots són molt grans, grandíssims, excepte el Serena, que és un hotelet amb encant dins d’Altea mateix. Una cucada. O el Ábaco Inn, també en una casa de poble reformada. Entre els grans hotels trobem el Cap Negret que te una bona relació qualitat preu. Està a la platja, una mica lluny del casc urbà.També hi ha un parell de resorts, de proporcions gegantines, i molt luxosos: Gadea Hills per exemple.
Ya sabemos que Altea está vendida, destrozada por el turismo, masificada. Que la actual Altea no tiene nada que ver con aquella preciosa villa que extendía sus casas blancas junto al mar, encima de una colina. Que los edificios de primera línea han destrozado su ski-line. Que se ha construido mucho y mal. Pero, que quereis. Nos mola Altea. Nos gusta, nos encontramos bien paseando por sus calles estrechas y empinadas, admirando las cúpulas azules, tan valencianas, de su iglesia, (en la foto), admirando el mediterráneo. Bañándonos en él. Evocando la Grecia lejana. Altea nos recuerda una isla de las Cícladas. Siempre lo ha hecho. Nos seducen sus aguas azules y verdes. Sus playas. Sus noches. La luz, la luz increible de Altea. La costa, ahora recortada, ahora arenosa, las rocas junto al mar. Y también el paisaje interior: Guadalest, las sierras, los naranjos. Esta costa es un milagro. Calpe, Benidorm, Jávea … No puede dejar de bajar un día hasta la costa de Alicante. Y cuando lo hagan no se resistan al encanto de las cúpulas azules y blancas de Altea. En Altea hay muchos hoteles donde dormir. Todos tienen habitaciones familiares. Todos son muy grandes, grandísimos, excepto el Serena, que es un hotelito con encanto dentro de Altea mismo. Una cucada. O el Ábaco Inn, también en una casa de pueblo reformada. Entre los grandes hoteles encontramos el Cap Negret que tiene una buena relación calidad precio. Está en la playa, un poco lejos del casco urbano. También tienen un par de resorts de lujo, grandiosos, como el Gadea Hills.
Guadalest
El Castell de Guadalest és d’aquells pobles que et deixen impressionat només d’arribar-hi. El marc escènic és sublim. Una muntanya agreste, una serra punxaguda, una carena de pedra, on sorgeixen, ací i allà, les torres d’una potent fortalessa i el campanar d’una petita esglèsia. Són com vigies albirant la llunyania. Albirant un enemic que va tenir durant molts anys esporogida la gent d’aquestes contrades. I el poble desparramant-se penya avall. I, al altre costat, sota la muntanya agreste, com un fossat als seus peus, el pantà amb les seves aigües blaves. Esgotareu la targeta de la vostra càmera tot fent fotos. No hi ha hotels a Guadalest. Però no hi fan cap falta. Per les famílies us recomanarem la Casa Rural, repartida en cinc bonics apartaments, anomenada el Molinet. En canvi si que hi han bons restaurants, i molts. Aneu a Guadalest en el mar d’una ruta per la Comunitat Valenciana. Visiteu Altea, Calp, el mateix Alacant i les seves platges. I, quan esteu farts de sol i de sorra, penseu que a l’interior, prop de Callosa d’en Sarrià, per la CV-755, teniu aquest magnífic poblet esperant-vos.
El Castell de Guadalest es de aquellos pueblos que te dejan impresionado sólo de llegar. El marco escénico es sublime. Una montaña agreste, una sierra aguda, una cresta de piedra, donde surgen, aquí y allá, las torres de una potente fortaleza y el campanario de una pequeña iglesia. Son como vigías vislumbrando la lejanía. Vislumbrando un enemigo que tuvo durante muchos años encogido el ánimo de la gente de estas tierras. Y el pueblo desparramandose peña abajo. Y, al otro lado, bajo la montaña agreste, como un foso a sus pies, el pantano con sus aguas azules. Agotaran la tarjeta de su cámara haciendo fotos. No hay hoteles en Guadalest. Pero no hacen ninguna falta. Para las familias les recomendaremos la Casa Rural, repartida en cinco bonitos apartamentos, llamada el Molinet. En cambio si que hay buenos restaurantes, y muchos. Vayan hasta Guadalest en el marco de una ruta por la Comunidad Valenciana. Visiten Altea, Calpe, el mismo Alicante y sus playas. Y, cuando esteis hartos de sol y de arena, pensad que en el interior, cerca de Callosa d’en Sarrià, por la CV-755, tienen este magnífico pueblo esperándoles.
Xàtiva
Xàtiva, en plena horta de València, a pocs kms. de la capital per l’autovia que va cap a Albacete, és una encantadora ciutat renaixentista. Tot el casc urbà està plagat de monuments impresionants, o de petits vestigis, que ens expliquen un passat ric en poder i comerç. Potser el monument més impressionant, sense cap mena de dubte, és la seva imponent colegiata. Una esglèsia digna de Roma, d’un renaixement esplendoròs i superb, al que no estem gens acostumats. Les seves mides impressionen i només són comprensibles si pensem que fou edificada sota el mecenatge i l’impuls dels dos papes Borgia que senyorejaren la vila. Calixt III i Alexandre VI. Està tot dit. Un temple a mesura de l’ambició de dos homes cabdals de l’època. Però no hem volgut fer servir cap imatge de la colegiata. Hem preferit ensenyar-vos un palauet de l’entremat de bonics carrers del nucli medieval de Xàtiva. Amb una font, deliciosa, humil però preciosa, gòtica. Així és Xàtiva. Amb un altiu castell dalt d’un poderós cim que decora i tanca la vila. Un castell gran, molt gran, fort, molt fort, enlairat, molt amunt, on estigué pres Jaume d’Urgell, darrer i anacrònic cadell de la família comtal catalana. I, al mateix temps, acollidora en les seves places, en l’horta arran del riu, en la llum blana que cau, suau damunt els edificis delicats, com els que envolten la plaça de l’esglèsia. Arribeu-vos a Xàtiva si aneu camí de la Manxa, o si feu un volt per la Comunitat Valenciana i les seves terres. No us perdeu les seves festes. Falles com les de la capital, però amb moltíssima menys gent, autèntiques. Una setmana santa llevantina, diferent. I una festa de Corpus que us agradarà. Us amarareu de dolçor. Nosaltres no hem dormit mai a Xàtiva. Sempre ho hem fet a València capital. Al NH Jardines del Túria, que és un hotel d’apartaments, fantàstic i esplèndit per les famílies, tot i que una mica lluny del centre, o bé al Novotel de València, un xic antic ja, que necessita un repasset a les habitacions. A Xàtiva, però, hi ha un hotel de campanetes: El Mont-Sant. Pertany a diverses cadenes internacionals de prestigi, com ara Rusticae, o Relais du Silence. Per dinar, picar o pendre una copa, podeu anar a Els Borgia, un local nou, trencador, al costat mateix de la Colegiata. Ens va agradar, i sorprendre, molt.
Xàtiva, en plena huerta de Valencia, a pocos kms. de la capital por la autovía que va hacia Albacete, es una encantadora ciudad renacentista. Todo el casco urbano está plagado de monumentos impresionantes, o de pequeños vestigios, que nos cuentan un pasado rico en poder y comercio. Quizás el monumento más impresionante, sin duda, es su imponente colegiata. Una iglesia digna de Roma, de un renacimiento esplendoroso y soberbio, al que no estamos nada acostumbrados. Sus medidas impresionan y sólo son comprensibles si pensamos que fue edificada bajo el mecenazgo y el impulso de los dos papas Borgia que señoreaban la villa. Calixto III y Alejandro VI. Está todo dicho. Un templo a medida de la ambición de dos hombres fundamentales de la época. Pero no hemos querido utilizar ninguna imagen de la colegiata. Hemos preferido enseñaros un palacete del entramado del precioso casco medieval de Xàtiva. Con una fuente, deliciosa, humilde, pero preciosa, gótica. Así es Xàtiva. Con un altivo castillo encima de un poderoso monte que decora y cierra la villa. Un castillo grande, muy grande, fuerte, muy fuerte, elevado, muy arriba, donde estuvo preso Jaume d’Urgell, último y anacrónico cachorro de la familia condal catalana. Y, al mismo tiempo, acogedora en sus plazas, en la huerta a tocar del río, en la luz blanda que cae, suave sobre los edificios delicados, como los que rodean la plaza de la iglesia. Acercaos a Xàtiva si vais camino de la Mancha, o estais haciendo una ruta por la Comunidad Valenciana y sus tierras. No os perdáis sus fiestas. Fallas como las de la capital, pero con muchísima menos gente, auténticas. Una semana santa levantina, diferente. Y una fiesta de Corpus que os gustará. Os llenareis de dulzura. Nosotros no hemos dormido nunca en Xàtiva. Siempre lo hemos hecho en Valencia capital. En el NH Jardines del Turia, que es un hotel de apartamentos, fantástico y espléndido para las familias, aunque un poco lejos del centro, o bien en el Novotel de Valencia, un poco antiguo ya, que necesita un repaso en las habitaciones. En Xàtiva, sin embargo, hay un hotel de campanillas: El Monte-Sant. Pertenece a varias cadenas internacionales de prestigio, como Rusticae, o Relais du Silence. Para comer, picar o tomar una copa, pueden ir a Los Borgia, un local nuevo, rompedor, al lado de la Colegiata. Nos gustó, y sorprendió, y mucho.
Ares del Maestrat

Ares del Maestre ens rep encimbellat dalt d’un inexpugnable tascó. El castell el corona i el poble s’hi arreplega creant una imatge única. Ares ha conservat tot el sabor dels pobles aturats en el temps. És un plaer pels sentits. A més és a la porta del Maestrat, una comarca també única, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills. Allà coneixeran com vivia la gent fa molts anys. Sabran què és un riu d’aigües netes, que és el vent i quin sabor tenen les costelles de xai i les verdures. Podeu començar la ruta per Ares. Arribeu-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7 fins Alcanar o Vinaròs. D’allà anirem fins Sant Mateu, poble gran i de serveis que mereix una parada. Seguirem cap a Albocàsser i des d’allí, pujarem cap a Ares del Maestre, per la carretera local que va a Cantavieja. Seguim una ampla rambla, on hi ha coves prehistòriques amb pintures llevantines. Un cop arribem a Ares podrem disfrutar dels seus carrers medievals, les cases, les vistes i gastar mig rodet. Si disposeu de més dies, feu una ruta seguint fins La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel i Morella. Tots aquests llocs són excepcionals, molt bonics, molt diferents de tot el que coneixeu. La terra és aspra, rotunda, salvatge. La gent franca i acollidora. Els hotels i restaurants us ofereixen quantitat, massa de vegades, i qualitat de serveis i de menjar. En aquesta comarca us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També podeu fer base a Penyíscola, en un dels grans hotels o apartaments, molt econòmics fora de temporada. O bé a Morella, que també té bons hotels, com ara el Palau dels Osset, al Forcall, un hotel situat en un autèntic castell-palau medieval. Veieu-los a la seva web.
Ares del Maestre nos recibe encumbrado sobre su inexpugnable peña. El castillo la corona y el pueblo se recoge a sus pies creando una imagen única. Ares ha conservado todo el sabor de los pueblos parados en el tiempo. Es un placer para los sentidos. Además es la puerta del Maestrazgo una comarca también única, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos. Allí conocerán cómo vivía la gente hace muchos años. Sabrán qué es un río de aguas limpias, que es el viento y qué sabor tienen las costillas de cordero y las verduras. Puede comenzar la ruta por Ares. Llegue a él desde Barcelona por la autopista AP-7 hasta Alcanar o Vinaroz. De allí iremos hasta San Mateo, pueblo grande y de servicios que merece una parada. Seguiremos hacia Albocacer y desde allí, subiremos hacia Ares del Maestre, por la carretera local que va a Cantavieja. Seguimos una ancha rambla, donde hay cuevas prehistóricas con pinturas levantinas. Una vez llegamos a Ares podremos disfrutar de sus calles medievales, las casas, las vistas y gastar medio carrete. Si dispone de más días, haga una ruta siguiendo hasta La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel y Morella. Todos estos lugares son excepcionales, muy bonitos, muy diferentes de todo lo que conoce. La tierra es áspera, rotunda, salvaje. La gente franca y acogedora. Los hoteles y restaurantes ofrecen cantidad, demasiado a veces, y calidad de servicios y de comida. En esta comarca le recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También puede tomar como base Peñíscola, y alojarse en uno de los grandes hoteles o apartamentos, muy económicos fuera de temporada. O bien en Morella, que también tiene buenos hoteles, como el Palau dels Osset, en el Forcall, un hotel situado en un auténtico castillo-palacio medieval. Vea su web.
Mirambel

Mirambel és un poble preciòs d’una comarca preciosa i sense desperdici: el Maestrat. El Maestrat és una comarca desconeguda on el viatger es sentirà com un explorador. Maravelles en estat original, paisatges sense contaminació, turisme en estat pur. Tota la comarca mereix una visita, uns dies de pont o unes vacances en família: Morella, la capital, Cantavieja, ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita… Avui parlem de Mirambel, una petita joia. Conserva encara les muralles, i la porta d’entrada, la de les Monges, (a la foto). També el castell, els carrers medievals i l’aire del pas dels segles. Mirambel sap que és bonica i es deixa veure. Passejeu pels seus racons i descobriu portals, dovelles, finestres, palaus i esglèsies. I després, seguiu vagant pel Maestrat, sense ruta i sense presses. La millor manera d’arribar és per l’autopista AP-7 fins Vinaròs, uns 180 Kms de Barcelona. Un cop allà preneu la carretera fins Morella (80 Km), i ja estareu al Maestrat. De Morella al Forcall i, després a Mirambel, uns 18 Km. Podeu seguir fins Cantavieja, la Iglesuela i Ares del Maestre, uns 40 km més, i acabar sortint a Sant Mateu i Vinaròs de nou. Una ruta complerta. Per dormir i menjar us recomanem l’Hostal Guimerá. C/ Agustín Pastor, 28. Tfn: 964178269. És només un hostal d’una estrella, però net i molt familiar.
Mirambel es un pueblo PRECIOSO de una comarca preciosa y sin desperdicio: el Maestrazgo. El Maestrazgo es una comarca desconocida donde el viajero se sentirá como un explorador. Maravillas en estado original, paisajes sin contaminación, turismo en estado puro. Toda la comarca merece una visita, unos días de puente o unas vacaciones en familia: Morella, la capital, Cantavieja, Ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita … Hoy hablamos de Mirambel, una pequeña joya. Conserva todavía las murallas, y la puerta de entrada, lamada de las Monjas, (en la foto). También el castillo, las calles medievales y el aire del paso de los siglos. Mirambel sabe que es bonita y se deja ver. Pasee por sus rincones y descubra portales, dovelas, ventanas, palacios e iglesias. Y después, siga vagando por el Maestrazgo, sin ruta y sin prisas. La mejor manera de llegar es por la autopista AP-7 hasta Vinaroz, unos 180 Kms de Barcelona. Una vez allí toma la carretera hasta Morella (80 Km), y ya estará al Maestrat. De Morella a Forcall y, después en Mirambel, unos 18 Km. Puede seguir hasta Cantavieja, la Iglesuela y Ares del Maestre, unos 40 km más, y acabar saliendo en Sant Mateu y Vinaroz de nuevo. Una ruta completa. Para dormir y comer os recomendamos el Hostal Guimerá. C / Agustín Pastor, 28. Tfno: 964178269. Es sólo un hostal de una estrella, pero limpio y muy familiar.
Alcalá de Júcar
Pocs pobles al món sorprenent tan al viatger com Alcalà. Un no s’espera trobar aquesta mena de maravelles penjades d’un risc, en una falç d’un riu. Sorprenen les seves cases blanques devallant fins la verdor del Xúquer. Sorprén el seu castell enlairat dalt la carena. Sorprén el riu, plàcid, fresc, ple d’arbres, el pont, els carrers costeruts, l’esglèsia. No us ho deixeu perdre, aneu fins Alcalà de Xúquer i deixeu-vos sorprendre gratament de que a Espanya encara quedin llocs així. http://www.alcaladeljucar.net/ Arribeu-hi des de Barcelona anant fins València, i seguint per l’autovia de Madrid fins a Utiel o Requena i, d’allà, cap a Casas Ibáñez en direcció a Albacete. O bé des d’Albacete. No us perdeu els poblets troglodites que hi ha un xic més enllà d’Alcalà, així com Jorquera i altres pobles dels voltants.
Pocos pueblos en el mundo sorprenden tanto al viajero como Alcalà. Uno no se espera encontrar esta clase de maravillas colgadas de un risco, en la hoz de un río. Sorprenden sus casas blancas bajando hasta la verdor del Júcar. Sorprende su castillo en la cima. Sorprende el río, plácido, fresco, pletórico de árboles, el puente, las calles, la iglésia. No os lo dejeis perder, id hasta Alcalà de Júcar y dejaos sorprender gratamente de que en España todavía queden lugares así. http://www.alcaladeljucar.net Llegad desde Barcelona yendo a València, y siguiendo por la autovía de Madrid hasta Utiel o Requena y, de allá, hacia Casas Ibáñez en dirección a Albacete. O bien desde Albacete a la inversa. No os perdais los poblados trogloditas que hay un poco más allá de Alcalà, así como Jorquera y otros pueblos de los alrededores.
Morella
Morella és la capital del Maestrat, una regió a cavall de les províncies de Castelló i Terol, a uns 8o Kms de Vinaròs, terra endins. Completament desconeguda però amb atractius suficients com per ser tota una descoberta. Tot el maestrat està ple de bonic pobles medievals, paisatges naturals d’ensomni i gent amable preparada per oferir a les famílies tot el que tenen. Morella mateix és impressionant. Situada dalt d’un turí imponent, coronada per un castell, rodejada d’esplèndides muralles, recòrrer els seus carrers estrets i costeruts és tot un plaer. A dalt, una basílica amb aires de catedral, plen ade tresors artístics, us dona la benvinguda. A tota la comarca teniu allotjaments encantadors. A Morella l’hotel Carenal Ram, dins el casc urbà, o la Fàbrica de Giner a les afores. Al poble de Forcat, el restaurat Palau del Osset. Feu de Morella el centre d’excursions familiars pel maestrat: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja… i tant d’altres. No us ho creureu!.
Morella es la capital del Maestrazgo, una región a caballo de las provincias de Castellón y Teruel, a unos 8o Kms de Vinaroz, tierra adentro. Completamente desconocida pero con atractivos suficientes como para ser descubierta. Todo el Maestrazgo esta lleno de lindos pueblos medievales, paisajes naturales de ensueño y gente amable preparada por ofrecer a las familias todo lo que deseen. Morella mismo es impresionante. Situada en torno a una colina imponente, coronada por un castillo, rodeada de espléndidas murallas, recorrer sus calles estrechas es todo un placer. Arriba, una basílica con aires de catedral, repleta de tesoros artísticos, os da la bienvenida. Por toda la comarca tenéis alojamientos encantadores. en Morella el hotel Cardenal Ram, dentro el casco urbano, o la Fábrica de Giner a las afueras. En Forcat, el restaurado Palau de los Osset. Haced de Morella el centro de excursiones familiares por el Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja… y otras. No os lo creeréis!.
Morella is the capital of the Maestrazgo, a dignity of a military order, a region of Castellón’s provinces and Teruel, to a few 50 milles of Vinaroz, in the land. It’s full of pretty medieval villages, natural landscapes of dream and nice people prepared for everything offers to the families. Morella himself is impressive. It’s placed around an impressive hill crowned by a castle, surrounded with splendid walls. To walk its narrow streets it is the whole pleasure. A cathedral, full of artistic treasures, is waiting for you. At the whole region you have charming housings. In Morella the hotel Cardinal Ram, or Giner’s Factory. In Forcat, the restored Palau de los Osset. Do of Morella the center of familiar excursions for the Maestrazgo: Ares, Zurita, Castellote, Cantavieja…
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris









