Castro Urdiales

Tota la costa nord d’Espanya és preciosa. Els pobles mariners es succeixen, des d’Irún a Tuy. A la frontera entre Euskadi i Cantàbria teniu aquest port de mar tan bonic: Castro Urdiales. Dalt del turó el castell i l’esglèsia, una bona panoràmica però els voltants una mica abandonats. Sota, les cases orientades al port, amb el passeig marítim i uns excel·lents restaurants de peix fresc, acabat de portar de les barques. Com Castro Urdiales, decenes de viles marineres us esperen a la costa vasca, a la costa verda. El Cantàbric és una clara destinació de vacances amb nens: platja i bona vida. Nosaltres varem fer servir els hotels familiars que hi ha a Bilbao, com ara el Novotel.

Toda la costa norte de España es preciosa. Los pueblos marineros se suceden, desde Irún a Tuy. En la frontera entre Euskadi y Cantabria teneis este puerto de mar tan bonito: Castro Urdiales. Arriba, en la colina, el castillo y la iglesia, con una buena panorámica, aunque los alrededores esten un poco abandonados. Abajo, las casas orientadas al puerto, con el paseo marítimo y unos excel lentes restaurantes de pescado fresco, acabado de traer de las barcas. Como Castro Urdiales, decenas de villas marineras os esperan en la costa vasca, en la costa verde. El Cantábrico es un claro destino de vacaciones con niños: playa y buena vida. Nosotros hicimos servir los hoteles familiares que hay en Bilbao, como el Novotel.

Donosti

Si hi ha una ciutat realment cinematogràfica aquesta és Donosti. I no ho diem per allò del festival de cinema, no. Ho diem perquè el decorat és de luxe. Una badia esplèndida s’obre, o es tanca, a l’oceà. Penjada, com a l’amfiteatre, la ciutat. A banda i banda dues muntanyes fan de teloners. La conxa és un d’aquells llocs on sempre voldreu tornar. Per passejar damunt la seva sorra mullada, sense cap objectiu. Per sentir i veure les gavines i la olor del mar. Per veure els noiets jugar a futbol arran les ones. Donosti te molts atractius més. El principal la seva gastronomia. Aneu al casc antic i busqueu una societat gastronòmica entre els carrers mariners tirats a esquadra. Mai menjareu millor!. Nosaltres varem dormir al càmping Monte Igeldo, a dalt de tot d’aquesta muntanya, però a la ciutat hi ha molts hotels, entre ells les principals cadenes: AC hotels, NH hotels…

Si hay una ciudad realmente cinematográfica esta es Donosti. Y no lo decimos por aquello del festival de cine, no. Lo decimos porque el decorado es de lujo. Una bahía espléndida se abre, o se cierra, sobre el océano. Colgada, como en el anfiteatro, la ciudad. A ambos lados dos montañas hacen de teloneros. La Concha es uno de esos lugares donde siempre querrá volver. Para pasear sobre la arena mojada, sin ningún objetivo. Para sentir y ver las gaviotas y el olor del mar. Para ver jugar al fútbol cerca de las olas. Donosti tiene muchos atractivos más. El principal su gastronomía. Vaya al casco antiguo y busque una sociedad gastronómica entre las calles marineras tiradas a escuadra. ¡Nunca comeréis mejor!. Para dormir nosotros estuvimos en el cámping Monte Igeldo, arriba del todo de esta montaña, pero en la ciudad hay muchos hoteles, entre ellos las principales cadenas: AC Hoteles, NH hoteles …

If there is a city that is truly cinematic it’s Donosti. We say that because the decor is luxurious. A splendid bay opens, or closes, to the ocean. Lying, as the amphitheater, the city. On both sides two mountains. The Conxa is one of those places always you want to return. Return to walk on the wet sand, with no goal. To see and hear the gulls and the smell of the sea. To see the people playing football near the waves. Donosti has many more attractions. The main it’s the gastronomy. Go to the old quartier and look for a gastronomic society between the sailor streets. Never eat better!. We sleep at the campsite Monte Igeldo, to the top of this mountain, but in the city there are many hotels, including major chains: AC Hotels, NH Hotels …

Guetaria

Guetaria és un poble mariner, basc, autèntic. No una recreació pels turistes, no una vila marinera pervertida i abocada al turisme, venuda a la càmara i als japonesos. Guetaria no està maquillada. Tot és veritable: el seu port, actiu, ple de xarxes, amb olor a mar i a gas-oil. Els seus carrers, medievals, amb la gran esglèsia penjada. Els seus restaurants de peix, de peix fresc, boníssim, del dia, de les barques que el porten a subhastar allà mateix. Aquí va nèixer Juan Sebastián Elcano, el primer brau mariner que va donar la volta al món. Anant des de Bilbao a Donostia per la costa, que és el que cal fer, trobareu Guetaria, entre Zarautz i Zumaia. En aquesta costa hi ha pobles bellíssims com Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podeu deixar-vos perdre aquesta ruta. Mengeu bon peix en un restaurant del port de Guetaria: per exemple a l’asador Itxas-Etxe, amb les seves taules ben parades i la seva brasa. Nosaltres vàrem dormir a Lekeitio, a l’hotel Emperatriz Zita, una bona elecció.

Guetaria es un pueblo marinero, vasco, auténtico. No una recreación para los turistas, no es una villa marinera pervertida y abocada al turismo, vendida a la cámara y a los japoneses. Guetaria no está maquillada. Todo es verdadero: su puerto, activo, lleno de redes, con olor a mar y a gas-oil. Sus calles, medievales, con la gran esglèsia colgada. Sus restaurantes de pescado, de pescado fresco, buenísimo, del día, de las barcas que lo traen a subastar allá mismo. Aquí nació Juan Sebastián Elcano, el primer marinero que dió la vuelta al mundo. Yendo desde Bilbao a Donostia por la costa, que es el que hay que hacer, encontraréis Guetaria, entre Zarautz y Zumaia. En esta costa hay pueblos bellísimos como Lekeitio, Ondarroa, Motriku, Zarautz o Orio. No podéis dejaros perder esta ruta. Comed buen pescado en un restaurante del puerto de Guetaria: por ejemplo el asador Itxas-Etxe, con sus mesas bien puestas y su buena brasa. Nosotros dormimos en Lekeitio, en el hotel Emperatriz Zita, una buena elección.

San Juan de Gaztelugatxe

La costa basca te indrets preciosos. San Juan de Gaztelugatxe és un d’aquests llocs. Impressiona veure aquesta ermita sobre el seu promontori, rodejat pel Cantàbric, isolada allà, en mig de les ones. Impressiona i maravella el camí que, entre boscos, prats i penyassegats hi porta. Impressiona pujar els centenars d’escales fins arribar a dalt de tot. Impressiona el verd, el blau, el mar, el cel, la terra. Prop de l’ermita el cap de Matxixaco, amb el seu far i les seves vistes infinites. Bakio, el poble més proper, us ofereix la seva platja i els seus bars del port, amb el peix fresc, cuinat amb gràcia, com ara “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lloc molt recomanable. Dormir ja serà més problemàtic. No hi ha gaire infraestructura turística. Nosaltres ho vàrem fer a un hotelet d’encant, penjat sobre l’oceà, una mica bohemi, i força deixat, propietat d’un vell llop de mar, que ara obre i demà no, que cuina sopar només si en te ganes, i si te peix fresc. No sabria si recomanar-lo o no: es diu Gaztelu-Begi. Està a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Si hi aneu serà sota la vostra responsabilitat.

La costa vasca tiene lugares preciosos. San Juan de Gaztelugatxe es un de estos lugares. Impresiona ver esta ermita sobre su promontorio, rodeada por el Cantábrico, allá, en medio de las olas. Impresiona el camino que, entre bosques, prados y acantilados te lleva hasta allí. Impresiona subir las escaleras hasta llegar arriba del todo. Impresiona el verde, el mar, el cielo, la tierra. Cerca de la ermita, el cabo de Machichaco ofrece su faro y sus vistas infinitas. Bakio, el pueblo más próximo, os brinda su playa y los bares del puerto, con su pescado fresco, cocinado con gracia, como por ejemplo en “Itsasargi”, Zarrakoa Bidea, 7, un lugar muy recomendable. Dormir ya será más problemático. No hay demasiada infraestructura turística. Nosotros lo hicimos a un hotel con encanto, colgado sobre el océano, algo bohemio, y un poco abandonado, propiedad de un viejo lobo de mar, que hoy abre y mañana no, que cocina cenas sólo si le da la gana, y si tiene pescado fresco. No sabría si recomendarlo o no: se llama Gaztelu-Begi. Está a la carretera, a tocar de San Juan de Gaztelugatxe. Que conste: si vais, será bajo vuestra responsabilidad.