Senanque

En dir Senanque diem el nom d’una bellíssima abadia. Diem pau i tranquil·litat. Diem Provença pura, natura provençal, típica i tòpica. Senanque és císter viu. És cister en tota la seva plenitud: serenitat, allunyament, senzillessa, ordre, pulcritud… Senanque és un dels tres monestirs romànics de la regió de la Provença, tres joies, de línies austeres, a quin més bonic: Senanque, Sylvacane i Le Thoronet. Tots recomanables, tots encantadors, però només Senanque viu. Només Senanque amb monjos, amb litúrgia, amb continuïtat. L’abadia està situada en una vall amagada, salvatge, no gaire lluny de la impressionant vila medieval de Gordes, al Luberón, al mig de la Provença més veritable. Conserva totes les dependències tal i com les van construir els monjos al segle XIII, sense reformes, excates. En una ruta provençal heu d’incloure per força una bellessa tan extrema com aquesta. Arribar-vos a Senanque i, si pot ser, gaudir de les hores monacals, dels cants del set monjos d’aquest racó de paradís. Si hi aneu pel juny o juliol veureu les lavandes florides, que els pares cistercencs cuiden amb cura per elaborar els sabons d’olor. Ben indicat a partir de Gordes. Hi ha bon aparcament. Regaleu-vos un trosset de cel: aneu fins Senanque!.

Al decir Sénanque decimos el nombre de una bellísima abadía. Decimos paz y tranquilidad. Decimos Provenza pura, naturaleza provenzal, típica y tópica. Sénanque es cister vivo. Es cister en toda su plenitud: serenidad, alejamiento, sencillez, orden, pulcritud … Sénanque es uno de los tres monasterios románicos de la región de la Provenza, tres joyas, de líneas austeras, a cual más bonito: Sénanque, Sylvacane y Le Thoronet. Todos recomendables, todos encantadores, pero sólo Sénanque vivo. Sólo Sénanque tiene sus monjes, con liturgia, con continuidad. La abadía está situada en un valle escondido, salvaje, no muy lejos de la impresionante villa medieval de Gordes, en el Luberon, en medio de la Provenza más verdadera. Conserva todas las dependencias tal y como las construyeron en el siglo XIII, sin reformas. En una ruta provenzal debeis incluir una belleza tan extrema como esta. Llegar y relajarse en Sénanque y, a ser posible, disfrutar de las horas monacales, de los cantos de los siete monjes en este rincón de paraíso. Si vais en junio o julio vereis las lavandas en flor, que los padres cistercienses cuidan con esmero para elaborar los jabones de olor. Bien indicado a partir de Gordes. Buen aparcamiento. Regálense un trocito de cielo: ¡Sénanque!.