
Els i les amants dels minerals, les famílies amb infants en edat escolar, els nens i nenes amb afany aventurer, tenen una cita al Mineralexpo Barcelona Sants 2012, aquest proper cap de setmana, de la tarda del divendres 2 fins la tarda del diumenge 4 de març. Per més informació, mireu-vos la web dels Mineralogistes de Catalunya. A quin infant no li agrada col·leccionar minerals, veure’ls tocar-los. Totes i tots hem sentit aquesta crida. Doncs bé, a les Cotxeres de Sants, hi trobareu molts i molts minerals, lluents, acolorits, fabulosos. I també un piló de fòsils. Podeu veure’ls gratis, i comprar-los per pocs diners. També collarets i altres abaloris fets amb pedres més o menys nobles. Com cada any hi haurà un tema central, que serà una exposició sobre les mines de sal de Súria. Alguns tallers d’iniciació a la mineralogia, com ara un de polir pedres, seran oferts per la canalla. L’horari serà: el divendres, de 3 de la tarda a 9 del vespre. El dissabte. de 10 del matí a 9 del vespre, i el diumenge de 10 del matí a 2/4 de 8 del vespre. Recordeu: l’entrada lliure i de franc. Fàcil d’arribar-hi amb el metro de la línia 1, (vermella) i 3 (verda). Parada Sants. També molt a la vora de l’estació de tren de Sants, una passejada. I també passen per aquella zona un munt de busos. Us agraden els minerals?. Teniu curiositat?. Veniu una tarda o un matí a la fira de minerals de Sants.
L@s amantes de los minerales, las familias con niños en edad escolar, los niños y niñas con afán aventurero, tienen una cita en Mineralexpo Barcelona Sants 2012, este próximo fin de semana, de la tarde del viernes 2 hasta la tarde del domingo 4 de marzo. Para más información, consulten la web de los Mineralogistes de Catalunya. ¿A qué niño no le gusta coleccionar minerales, verlos, tocarlos?. Todas y todos hemos sentido esa llamada. Pues bien, en las Cotxeres de Sants, encontraréis muchos minerales, brillantes, fabulosos. Y también un montón de fósiles. Podéis verlos gratis, y comprarlos por poco dinero. También collares y otros abalorios hechos con piedras más o menos nobles. Como cada año habrá un tema central, que será una exposición sobre las minas de sal de Súria. Y algunos talleres de iniciación a la mineralogía, como uno de pulir piedras, serán ofrecidos a los niños. El horario será: el viernes, de 3 de la tarde a 9 de la noche. El sábado. de 10 a 9 de la noche, y el domingo de 10 a 7,30 de la tarde. Recuerden: la entrada libre y gratuita. Fácil de llegar con el metro de la línea 1, (roja) y 3 (verde). Parada Sants. También muy cerca de la estación de tren de Sants, un paseo. Y también pasan por esa zona un montón de buses. ¿Os gustan los minerales?. ¿Tenéis curiosidad?. Venid una tarde o una mañana a la feria de minerales de Sants.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 29, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes | Catalunya, cotxeres, Expo, exposició, exposición, Feria, Fira, fosil, fosiles, fossils, mineral, minerales, mineralexpo, mineralogia, mineralogistes, minerals, mostra, muestra, pedres, sans, sants, trobada |
Feu un comentari

Aquest any tenim sort!. La festa maravellosa de Sant Medir s’escau en dissabte. Normalment és entre setmana, i no tothom pot anar-hi. Enguany podrem participar tots i totes dels actes que s’han programat, molt familiars, divertits, tradicionals i agradables. S’inicien amb una cercavila pels principals carrers i places del barri de Gràcia. Cavalls, carruatges i camions, amb una banda de música passejaran pels principals carrers de la vila, durant tot el matí, de les 9 fins a migdia. Us llençaran caramels i llaminadures. Cap a quarts d’una del migdia, les colles que participen a l’aplec, marxaran cap a l’ermita de Sant Medir, en ple cor de la serra de Collserola, accessible des de Sant Cugat, on també es celebra aquesta festa, i també des de Barcelona. A la nit, als carrers Escorial, Sant Salvador i Gran de Gràcia, hi ha una nova cercavila i una desfilada carrer Gran avall, amb la participació de la Guàrdia Urbana a cavall. Es tradicional també, que el barri de la Bordeta festegi Sant Medir el diumenge següent a la diada del Sant, aquest any l’endemà mateix. Hi ha una tradicional cercavila pels carrers del barri, voltant la parròquia de Sant Medir. De nou es llençen caramels i es celebra una misa en honor del patró. Ja veieu que passaran uns quants anys fins que la diada dolça, una de les festes més tradicionals de Gràcia, La Bordeta i Barcelona, torni a coincidir en cap de setmana. Així doncs, feu-nos cas: no us la perdeu!. Us agradarà!.
Este año tenemos suerte. La fiesta maravillosa de Sant Medir cae en sábado. Normalmente cae entre semana, y no todos pueden ir a disfrutarla. Este año podremos participar todos y todas en los actos que se han programado, muy familiares, divertidos, tradicionales y agradables. Se inician con un pasacalle por las principales calles y plazas del barrio de Gràcia. Caballos, carruajes y camiones, con una banda de música, se pasearán por las principales calles de la villa, durante toda la mañana, de las 9 hasta el mediodía. Os lanzarán caramelos y golosinas. Hacia las doce y media, los grupos que participan en la romería, se iran hacia la ermita de Sant Medir, en pleno corazón de la sierra de Collserola, accesible desde Sant Cugat, donde también se celebra esta fiesta, y desde Barcelona. Por la noche, en las calles Escorial, San Salvador y Gran de Gràcia, hay un nuevo pasacalles y un desfile calle Gran abajo, con la participación de la Guardia Urbana a caballo. Es tradicional también, que el barrio de la Bordeta festeje Sant Medir el domingo siguiente a la festividad del Santo, este año justo el día siguiente. Hay una tradicional pasacalle por las calles del barrio, alrededor la parroquia de Sant Medir. De nuevo se lanzan caramelos y se celebra una misa en honor del patrón. Ya veis que pasarán varios años hasta que la fiesta dulce, una de las fiestas más tradicionales de Gracia, La Bordeta y Barcelona, vuelva a coincidir en fin de semana. Así pues, hacednos caso: ¡no os la perdáis!.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 28, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes, festes | aplec, barri, bordeta, caramels, carros, cavalls, cercavila, Collserola, dolça, dolços, ermita, festa, fiesta, gracia, llaminadures, Medir, missa, romeria, Sant, solemne, tradició, trobada |
Feu un comentari

Encara cuegen les festes de Sant Antoni, amb les seves passades de carros i cavalls, i actes afegits. Així, aquest cap de setmana toca el torn de Sant Miquel de Balenyà, un agregat al municipi de Seva, a la plana de Vic, un xic més amunt de Centelles per l’autovia C-17, a una hora en cotxe des de Barcelona. A la tarda del dissabte sobre les 16 hores, a la Plaça de l’Església, hi trobareu passejades en carro, i en ruc, i diversos jocs per a la canalla. A les 17 hores, hi haurà tocada de timbals i ballada de sardanes, i per acabar una xocolatada popular. L’endemà, diumenge, al matí, esmorzar darrera de l’església, cal tiquet, però és baratet. A les 12 del migdia inici de la passada dels tres tombs pels carrers del poble, amb benedicció, i per acabar un aperitiu popular. Una tarda interessant, i un matí més interessant encara. Si us sembla bé, podeu passar el cap de setmana a Seva, des d’on podeu fer algunes sortides i rutes pel magnífic Parc Natural del Montseny. A Seva podeu dinar a Can Picasoques o, si voleu gaudir de la natura, arrivar-vos fins El Brull, un bell racó, una gran plana, una inmensa esplanada de gespa verda que trobareu seguint la carretera que porta de Seva al Coll Formic. Teniu allà una esglèsia romànica, i no gaire més lluny, dalt d’un petit turó, les restes d’un castell. Hi ha un molt bon restaurant, que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063!.
Aun colean las fiestas de San Antonio, con sus pasadas de carros y caballos, y actos añadidos. Así, este fin de semana le toca el turno a Sant Miquel de Balenyà, un agregado del municipio de Seva, en la Plana de Vic, un poco más arriba de Centelles por la autovía C-17, a una hora en coche desde Barcelona. La tarde del sábado sobre las 16 horas, en la Plaza de la Iglesia, encontrarán paseos en carro, y en burro, y varios juegos para los niños. A las 17 horas, habrá tocada de timbales y baile de sardanas, y para terminar una chocolatada popular. El domingo, por la mañana, desayuno detrás de la iglesia, pagando ticket, pero es barato. A las 12 del mediodía inicio de la pasada por las calles del pueblo, con bendición, y para acabar, un aperitivo popular. Una tarde interesante, y una mañana más interesante aún. Si os parece bien, se puede pasar el fin de semana en Seva, desde donde se pueden hacer algunas salidas y rutas por el magnífico Parque Natural del Montseny. En Seva puede comer en Can Picasoques o, si queréis disfrutar de la naturaleza, llegaros hasta El Brull, un bello rincón, una gran llanura, una inmensa explanada de césped verde que se encuentra siguiendo la carretera que lleva de Seva al Coll Formic. Tienen allí una iglesia románica, y no mucho más lejos, sobre una pequeña colina, los restos de un castillo. Teneis allí un muy buen restaurante, que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938840063.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 27, 2012
Posted by joanmolar |
festes, mitjanes, Montseny, Osona | antoni, balenya, brull, carros, castell, cavalls, coll, esglèsia, formic, infantils, Infants, jocs, Miquel, Montseny, pasada, passada, passejada, restaurant, romanica, ruc, Sant, seva, timbals, toni, tonis, xocolatada |
Feu un comentari

La ciutat de Barbastro, a l’Aragó, està situada ben bé a mig camí entre Lleida i Osca. És una vila gran, històrica i, si m’apureu, bonica. La travessa el riu Vero, un fil d’aigua net i graciós, que uns kms. més amunt ha excavat en les muntanyes de la Serra de Guara, uns canyons fabulosos, natura pura, que val la pena anar a descobrir. Barbastro és la capital de la maravellosa i poc coneguda comarca del Somontano. Regió dura i rècia, amb uns vins que van guanyant adeptes. Barbastre exerceix de centre comercial i de serveis d’una àmplia zona de l’Alt Aragó, i de clau de l’accés al Pirineu. És una parada obligada si aneu de ruta cap a Ordesa, Benasque o Osca. Una parada per descansar del cotxe vosaltres i els nens. Perquè a la vila no li manca patrimonio cultural. El monument més interessant és la magnífica catedral gotica i plateresca. Un temple lluminós, ampli, amb planta de saló, típicament aragonés, amb decoració que avança ja el renaixement. No us perdèssiu les creueries de la bóveda, pura filigrana. I algunes de les portes de les capelles, barroc de pel·lícula. El retaure també és una maravella. Obra d’un artista que ens agrada molt particularment: Damià Forment, autor dels retaures de Poblet, Osca o El Pilar de Saragossa. Atenció a l’horari de visites, reduidíssim. Cada dia de 11 a 13,30 i de 18 a 19,30. És poca estona. Dilluns tancat. Però obren per la missa i toleren visitants. Podeu visitar també el Museu Diocesà, amb una bona colecció d’art. El casc antic, situat més avall de la catedral, està dominat per la plaça del mercat, porxada, i els carrers dels voltants, medievals, comercials, plens de vida. Hi trobareu algunes boniques cases palau amb impressionants ràfecs, “aleros” volats, característics d’Aragó. Els voltants i les seves possibilitats d’excursions familiars són increïbles. Podeu anar de Barbastro a Torreciudad, santuari marià de l’Opus Dei. A Graus, bonic poble amb una plaça major fantàstica, hi ha una esglèsia troglodita. A Alquèzar una vila medieval d’ensomni, amb una colegiata dalt d’una penya, i el riu Vero encaixonat als seus peus. Pareu-vos a veure el castell de Monzón. O pujeu al santuari del Pueyo, mirador del Pirineu. O aneu a resseguir els canyons i espais naturals de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas i el seu monestir. Huesca amb la catedral i els museus. Foces amb una esglèsia plena de pintures. Ja veieu que és un centre boníssim d’activitats familiars. Per dormir no hi ha dubte possible: el San Ramón del Somontano, al centre. Car, però no desorbitat. Ofereix luxe i el fa pagar, però no abusa. Encant per tot arreu. Spa i habitacions amb molt de glamour. Permet dos infants per habitació a les suites, pagant supletòria, i te una suite comunicada amb una doble, ideal per famílies. Bon restaurant. El Gran Hotel de Barbastro és còmode i funcional. Està a la mateixa plaça del mercat, al mig del poble, amb restaurant obert a la plaça. A les afores, direcció Huesca, teniu el Sancho Ramírez, una opció molt interessant. Y també recomanem el Mi Casa, modern i amb un restaurant on es menja bé. Com veieu no us faltaran opcions per passar un bon cap de setmana a Barbastro. Per dinar, a més dels restaurants dels hotels que hem citat, que son molt bons, us recomanem La Brasería, en una cantonada de la plaça del Mercat, tel: 974 31 07 57. I no deixeu de probar els vins del Somontano, espectaculars!. D’aquí uns anys en parlaran com dels Rioja o Ribera del Duero. Bona visita a l’Alt Aragó!.
La ciudad de Barbastro, en Aragón, está situada exactamente a medio camino entre Lleida y Huesca. Es una villa grande, histórica y, si me apuráis, bonita. La atraviesa el río Vero, un hilo de agua limpio y gracioso, que unos kms. más arriba ha excavado en las montañas de la Sierra de Guara, unos cañones fabulosos, naturaleza pura, que vale la pena ir a descubrir. Barbastro es la capital de la maravillosa y poco conocida comarca del Somontano. Región dura y recia, con unos vinos que van ganando adeptos. Barbastro ejerce de centro comercial y de servicios de una amplia zona del Alto Aragón, y de llave del acceso al Pirineo. Es una parada obligada si vais de viaje hacia Ordesa, Benasque o Huesca. Una parada para descansar del coche, vosotros y los niños. Porque a esta villa no le falta patrimonio cultural. El monumento más interesante es la magnífica catedral gótica y plateresca. Un templo luminoso, amplio, con planta de salón, típicamente aragonés, con decoración que avanza ya el renacimiento. No os perdiérais las crucerías de la bóveda, pura filigrana. Y algunas de las puertas de las capillas, barroco de película. El retablo también es una maravilla. Obra de un artista que nos gusta mucho: Damián Forment, autor de los retablos de Poblet, Huesca o El Pilar de Zaragoza. Atención al horario de visitas, reducidísimo. Cada día de 11 a 13,30 y de 18 a 19,30. Es poco rato. Lunes cerrado. Pero abren para la misa y toleran visitantes. Pueden visitar también el Museo Diocesano, con una buena colección de arte. El casco antiguo, situado más abajo de la catedral, está dominado por la plaza del mercado, con sus porches, y las calles de los alrededores, medievales, comerciales, llenas de vida. Encontraréis algunas bonitas casas palacio con impresionantes aleros, característicos de Aragón. Los alrededores y sus posibilidades de excursiones familiares son increíbles. Pueden ir de Barbastro a Torreciudad, santuario mariano del Opus Dei. Graus és un bonito pueblo con una plaza mayor fantástica y una iglesia troglodita. En Alquézar, villa medieval de ensueño, teneis una colegiata en lo alto de una peña, y el río Vero encajonado a sus pies. Parad a ver el castillo de Monzón. Subid al santuario del Pueyo, mirador del Pirineo. Recorred los cañones y espacios naturales de la Sierra de Guara, una aventura fabulosa. Casbas y su monasterio. Huesca con la catedral y los museos. Foces con una iglesia llena de pinturas. Ya veis que es un centro buenísimo de actividades familiares. Para dormir no hay duda posible: el Hotel San Ramón del Somontano, en el centro. Caro, pero no desorbitado. Ofrece lujo y lo hace pagar, pero no abusa. Encanto por todas partes. Spa y habitaciones con mucho glamour. Permite dos niños por habitación en las suites, pagando supletoria, y tiene una suite comunicada con una doble, ideal para familias. Buen restaurante. El Gran Hotel de Barbastro es cómodo y funcional. Está en la misma plaza del mercado, en medio del pueblo, con restaurante abierto en la plaza. En las afueras, dirección Huesca, tenéis el Hotel Sancho Ramírez, una opción muy interesante. Y también recomendamos el Mi Casa, moderno y con un restaurante donde se come bien. Como veis no faltarán opciones para pasar un buen fin de semana en Barbastro. Para comer, además de los restaurantes de los hoteles que hemos citado, que son muy buenos, os recomendamos La Brasería, en una esquina de la plaza del Mercado, tel: 974 31 07 57. Y no dejes de probar los vinos del Somontano, ¡espectaculares!. Dentro de unos años se hablará de ellos como hoy de los Rioja o Ribera del Duero.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 26, 2012
Posted by joanmolar |
Aragó, Art, Hotels, llargues, medieval, Museus, Natura | acñoñes, Alquezar, Aragó, Aragón, Art, Arte, barbastre, barbastro, bisbat, braseria, canyons, casa, casbas, castell, castillo, catedral, Colegiata, damia, Dei, diocesa, diocesano, encant, encanto, forment, glamour, Gran, Graus, Guara, hotel, Huesca, luxe, mercado, mi, mirador, monzon, museo, museu, obispado, Opus, Ordesa, Osca, Penya, Pirineos, Pirineu, Plaça, Plaza, pueyo, ramirez, Ramon, renaixement, restaurant, rio, riu, san, sancho, santuari, Santuario, Sierra, Somontano, spa, suite, Torreciudad, vero, Vi, Vino, vinos, vins |
Feu un comentari

No ens hem equivocat. No volem parlar-vos de Benasque, el poblet pirinenc preciós d’Osca, per cert fantàstic, sinó del Venasque provençal. Un poble amagat sota el Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I us en volem parlar per recomanar-vos una parada en aquesta vila encantadora, una de les més boniques de França, si mai programeu unes vacances a la Provença, cosa que seria una gran idea. O bé com una aturada en el camí cap a París, o cap als Alps italians. Perquè Venasque és bonica, i està molt a prop d’Avignon, uns 20 kms. al nord, i no gaire lluny de l’autopista que porta de Nîmes a Lyon, i a París. Sortiu de la A-7 a la sortida 23 « Avignon Nord » per pendre la direcció de Carpentras, i girar a la rotonda cap a Pernes les Fontaines i Venasque, ben senyalitzat. I per quina raó hauríeu de parar-hi?. Doncs la primera l’espai natural. La vila està penjada a dalt d’un espoló rocós, al damunt d’un barranc. Molt fotogènic tot plegat. Les cases son de pedra, i l’estructura medieval, amb carrers estrets i placetes recoletes, on trobareu algunes fonts originals. Conserva panys de muralla, amb una porta en túnel, restes d’un castell i una torre del rellotge que podría estar en una estació d’autobusos. Però el plat fort de Venasque és el seu baptisteri, del segle VI. Sí, sí, el més antic de França. Petit, reduït, senzill, corprenedor. Al costat l’església de Notre-Dame, del segle XII amb afegitons posteriors, guarda a l’interior un tresor de magnes dimensions històrico artístiques. A la capella de la verge podreu contemplar una taula amb una crucifixió del 1498. Renaixement enlluernador. Maria Magdalena exercint de dona de Jesús. Art herètic disputat amb el propi Louvre, que Venasque va batallar fins tenir-lo en la seva humil parròquia. No us la perdeu. Podeu fer una ruta visitant la maravellosa abadia de Senanque, la vila medieval de Gordes, o el simpàtic poblet de Pernes Les Fontaines, on hi ha un hotel amb un encant molt especial, que us recomanem. Tampoc no pot faltar una pujada al Mont Ventoux, el gegant de pedra que domina la comarca. Per dormir teniu llocs ben agradables, de tot preu i condició, des del petit hotel d’aire provençal “La Garriga”, fins el caríssims i imponents castells o palaus, com el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan, un poblet proper. També cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Nosaltres però ens vam decantar per Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent.
No nos hemos equivocado. No queremos hablaros de Benasque, el pueblecito pirenaico precioso de Huesca, por cierto fantástico, sino del Venasque provenzal. Un pueblo escondido bajo el Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y os queremos hablar para recomendaros una parada en esta villa encantadora, una de las más bonitas de Francia. Si programan unas vacaciones en la Provenza, lo que sería una gran idea, o bien como un alto en el camino hacia París, o hacia los Alpes italianos, piensen en ella. Porque Venasque es bonita, y está muy cerca de Avignon, unos 20 kms. al norte, y no muy lejos de la autopista que lleva de Nîmes a Lyon, y a París. La villa está colgada en lo alto de un espolón rocoso, encima de un barranco. Muy fotogénico todo. Las casas son de piedra, y la estructura medieval, con calles estrechas y plazuelas recoletas, alberga algunas fuentes originales. Conserva lienzos de muralla, con una puerta en túnel, restos de un castillo y una torre del reloj que podría estar en una estación de autobuses. Pero el plato fuerte de Venasque es su baptisterio, del siglo VI. Sí, sí, el más antiguo de Francia. Pequeño, reducido, sencillo, cautivador. Junto la iglesia de Notre-Dame, del siglo XII con añadidos posteriores, que guarda en su interior un tesoro de magnas dimensiones histórico artísticas. En la capilla de la virgen podrán contemplar una tabla con una crucifixión del 1498. Renacimiento deslumbrante. María Magdalena ejerciendo de mujer de Jesús. Arte herético disputado con el propio Louvre, que Venasque batalló hasta tenerlo en su humilde parroquia. No os la perdáis. Haced una ruta visitando la maravillosa abadía de Senanque, la villa medieval de Gordes, o el simpático pueblo de Pernes Las Fontaines, donde hay un hotel con un encanto muy especial, que recomendamos. Tampoco puede faltar una subida al Mont Ventoux, el gigante de piedra que domina la comarca. Para dormir tienen lugares muy agradables, de todo precio y condición, desde el pequeño hotel de aire provenzal “La Garriga”, hasta el carísimos e imponentes castillos o palacios, como el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan, en un pueblecito cercano. También casas rurales donde cabreis todos, como La Granja. Nosotros pero nos decantamos por Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Le Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour: l’Auberge. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen el “El Autre côté du Lavoir”, que también es excelente.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 25, 2012
Posted by joanmolar |
Art, França, Hotels, medieval, Molt llargues | Abadia, Auberge, autre, Avignon, baptisteri, baptisterio, baucet, carpentras, casa, castell, chateau, chateaux, cote, dame, didier, domaine, encant, encanto, esglèsia, Familiar, Fontaines, Fonts, França, France, Francia, Garriga, Gordes, gotica, grange, hotel, Hotels, jolies, lavoir, mazan, medieval, Mont, muralles, notre, pernes, pintura, Plus, poble, Provença, Provenza, remparts, renaixement, restaurant, restaurante, Roca, roche, roque, rural, Saint, Senanque, sortida, tabla, taula, Vaucluse, venasque, ventoux, Villages |
Feu un comentari

Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble tal i com el veieu a la foto. Un pessebre col·locat als peus d’uns impressionants mallos, semblants als veïns de Riglos, on niuen els voltors i volen les rapinyaires. Just a l’entrada del poble podreu seguir el camí rural en bon estat que mena a l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Bon aparcament a tocar del temple. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està tallada a la mateixa capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge. Al poble hi ha l’esglèsia parroquial, també romànica, i amb una altra portalada de mèrit, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes que s’enfilen fins a tocar els mallos. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Bona volta als Mallos!.
Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo tal y como lo veis en la foto. Un belén colocado a los pies de unos impresionantes Mallos, semejantes a los vecinos de Riglos, donde anidan los buitres y las rapaces. Justo en la entrada del pueblo podréis seguir el camino rural, en buen estado, que conduce a la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Buen aparcamiento junto al templo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está cortada en la misma cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Valen la pena desviación, y el viaje. En el pueblo está también la iglesia parroquial, románica, y con otra portada de mérito, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas que suben hasta tocar los Mallos. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Pueden hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares, como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien dad la vuelta completa a los Mallos, unos 4 kms. O entrad en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer pueden ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy acogedor.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 24, 2012
Posted by joanmolar |
Aragó, Art, Hotels, llargues, medieval, Museus, Natura, Romànic | Abadia, agero, aguero, Aragó, Aragón, ayerbe, bisquer, Camping, encant, encanto, ermita, escultura, escultures, galindo, Gallego, hotel, Huesca, iglesia, liena, mallo, mallos, murillo, museo, museu, orga, organo, orgue, Osca, Peña, pituelo, posada, postal, rabosera, Real, rio, riu, romanica, Romanico, Romànic, sanfelices, Santiago, sola, tetramorfos |
Feu un comentari

Aquest proper cap de setmana, a Crespià, un bonic poblet del Pla de l’Estany, a tocar de Banyoles, trobareu, la fira de la mel. Una fira on hi trobareu mel, com és natural. Però també artesania, embotits naturals, formatges d’arreu del país, vins de l’Empordà… i activitats lúdiques, senzilles, per a tota la familia: castellers, sardanes… Una bona oportunitat de fer un volt pel Pla de l’Estany, amb tota la família. De passejar o remar pel llac de Banyoles. Per visitar les coves prehistòriques de Serinyà, que trobareu a tocar de la C-66 en el camí de Banyoles a Besalú… O bé de quedar-vos a Crespià mateix, on podeu gaudir dels espais naturals del riu Fluvià, o del poble, amb els camps, la natura… Crespià te llocs molt bonics on dormir i menjar, com ara l’Hostal Nou, un acollidor hotelet rural, o les cases rurals del Mas Teixidor, molt recomanables. A Crespià no coneixem cap restaurant, però al poble d’Esponellà, per on heu de passar venint des de Girona i Banyoles, teniu Can Roca, un saborós restaurant de cuina de la terra. Tel: 972 59. 70. 12. Una diada dolça a Crespià!.
En Crespià, un pequeño pueblecito situado en el centro del Pla de l’Estany de Banyoles encontraréis, el último domingo de febrero, la feria de la miel. Una feria que sólo tiene una parada de miel, la oficial de Crespià, pero donde podrá admirar y comprar muchísimas más cosas. La Feria de la Miel de Crespià se pierde en el tiempo. Dicen que es es una feria de origen medieval. De hecho, desde siempre, Crespià ha sido uno de los lugares de Cataluña más importantes en materia de exportación de miel. Incluso al extranjero, y principalmente hacia Italia. Ya lo sabéis, el último fin de semana de Febrero os esperamos en Crespià, un poco más al norte de Banyoles. En la feria encontrarán también artesanía, embutidos naturales, quesos de todo el país, vinos de l’Empordà … No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por el Pla de l’Estany, por el lago de Banyoles, por las cuevas prehistóricas de Serinyà, junto a la C-66 de camino de Banyoles a Besalú. Y en Crespià contemplen los parajes naturales del río Fluvià, o el pueblo, con sus casas de payés y los campos bien cuidados. Crespià tiene lugares muy bonitos donde dormir y comer, como el Hostal Nou, un acogedor hotelito rural, o las casas rurales del Mas Teixidor, muy recomendables. En Crespià no conocemos ningún restaurante, pero en el pueblo de Esponellà, por donde deben pasar viniendo desde Girona y Banyoles, tienen Can Roca, un sabroso restaurante de cocina de la tierra. Tel.: 972 59. 70. 12.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 23, 2012
Posted by joanmolar |
festes, Girona, Hotels, mitjanes | banyoles, Besalu, can, casa, Casas, cases, crespia, encuentro, Estany, Feria, Fira, fluvia, Hostal, hotel, Lago, Llac, mel, mercado, mercat, miel, mostra, muestra, Nou, Pla, restaurant, rio, riu, Roca, rural, rurales, Rurals, teixidor, trobada |
Feu un comentari


A la bonica ciutat de Manresa, a mitjans de febrer, tenen lloc unes festes, les de la Misteriosa Llum, i dins d’elles te lloc una fira, preciosa, la fira de l’Aixada. És una fira gran, molt gran. Ben organitzada, amb multitud d’actes, actuacions, paradetes i tota la paramfernàlia pròpia d’aquestes mostres medievals, que ens vol transportar a l’època dels cavallers, i ho aconsegueix. Les Festes de la Misteriosa Llum recorden el miracle que un 21 de febrer es produï quan, fa uns 500 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església del Carme. Aquesta llum resolia el conflicte entre el bisbe i la ciutat, que havia interromput la construcció de la sèquia de Manresa, que havia de portar aigua a la vila i els seus camps. Per això l’aigua i la llum en són els símbols. Així doncs, festa grossa a la ciutat de Manresa, que heu de gaudir amb la vostra canalla. Els actes principals tenen lloc el dissabte i el diumenge. Mireu-vos el programa a la web de la fira de l’aixada. Disfrutareu de l’ambient dels carrers i places, dels castells, els gegants, artesans, d’oficials i mestres sabedors dels antics oficis. Es fan demostracions de tota mena d’arts: música, joglars, saltimbanquis, mags… Arreu hi ha olors, colors, sensacions, música d’altres temps i moltíssimes activitats familiars, per als vostres nens i nenes. El millor és perdre’s pels carrerons i places de Manresa per disfrutar de les sorpreses impensades i constants que pot oferir-vos cada cantonada. Arribeu fàcilment a Manresa per l’autopista C-58, via Sabadell i Terrassa, o bé en tren. Per dormir, si és que us cal, us recomanem l’hotel Pere III. Modern i preparat. O bé el 1948, Un hotelet de disseny. Per menjar teniu tota mena de llocs. Tavernes informals, com ara l’Sperit de Vi, o la Cuca Fera. Més formals, com el Camí Vell o clàssics com l’Aligué.
En Manresa, a mediados de febrero, celebran las Fiestas de la Misteriosa Luz. Una luz que, desde Montserrat, llegó a la villa medieval para convencer al obispo de la bondad de una acequia que había de convertirse en clave para el progreso de la ciudad. Desde entonces, los manresanos, celebran con gozo y alegría, cada año, las fiestas de la luz. Los actos se espacian durante muchos días, y los principales tienen lugar en la noche del sábado del primer fin de semana de fiesta. Pero el domingo también es un día con buenos platos fuertes. Vean el programa en la web del ayuntamiento y elijan lo que más les guste. La Feria de la Azada tiene lugar un fin de semana después, más hacia finales de febrero. Es un acontecimiento único, que transporta Manresa hasta la época medieval. Todo el centro de la ciudad se transforma en un auténtico, gigantesco y vital mercado feudal. El barrio antiguo de Manresa se llena de artesanos, de oficiales y maestros sabedores de los antiguos oficios. Se hacen demostraciones de todo tipo de artes: música, juglares, saltimbanquis, magos … que recrean para nosotros la villa de los siglos antiguos. Olores, colores, sensaciones, música de otros tiempos hacen que los niños y los mayores, disfruten de un fin de semana inolvidable. Encontran muchísimas actividades familiares, para sus niños y niñas. Lo mejor es perderse por las callejuelas y plazas de Manresa para disfrutar de las sorpresas impensadas y constantes que puede ofrecer cada esquina. Lleguen fácilmente a Manresa por la autopista C-58, vía Sabadell y Terrassa, o bien en tren. Para dormir, si es que lo necesitan, les recomendamos el hotel Pere III. Moderno y preparado. O bien en 1948. Un hotelito de diseño. Para comer tienen todo tipo de lugares. Tabernas informales, como el Sperit de Vi, o la Cuca Fera. Más formales, como el Camí Vell o clásicos como el Aligué.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 22, 2012
Posted by joanmolar |
Bages, festes, Hotels, medieval, mitjanes | 1948, aixada, aligué, artesanos, artesans, azada, cami, carme, carmen, cuca, esperit, Familiar, familiares, Familiars, fera, Feria, festas, festes, fiestas, Fira, fires, Hoteles, Hotels, htel, III, Infants, llum, Luz, Manresa, Música, medieval, mercado, mercat, misteriosa, Montserrat, mostra, mstra, muestra, nenes, nens, Niños, oficios, oficis, Pere, restaurant, restaurante, sequia, sperit, trobada, vell, Vi |
Feu un comentari

El Museu de Badalona posa de nou en marxa una de les propostes familiars, lúdiques, festives i educatives més valorades. Es tracta d’uns tallers a l’entorn de la cultura romana. Uns tallers familiars que, a partir d’aquest mateix mes de febrer, es faran l’últim diumenge de cada mes, començant pel dia 26 de febrer, el proper diumenge. A través del joc i de l’experimentació els vostres infants elaboraran un perfum, faran un mosaic, un vestit o reproduiran un moneder romà. També aprendran molt sobre la vida quotidiana en l’època romana. Serà un taller de moda de Baetulo on els més petits es podran posar la túnica que portaven els nens de fa dos mil anys, mentre que els pares i els acompanyants experimentaran com pesava la indumentària d’un legionari romà. Una activitat diferent per gaudir d’una bona estona en família. Per a nens i nenes a partir de 6 anys. Cal fer inscripció prèvia al Museu, al telèfon: 93.384.17.50. Arribeu-vos fins la bonica vila de Badalona, a tocar de Barcelona, per passar un bon matí al seu magnífic Museu de Badalona, en uns tallers que us recomanem vivament. També podreu veure la magnífica ciutat romana que s’amaga sota l’actual. Baetulo fou una ciutat molt important a la Catalunya romana imperial, i sota mateix del museu trobareu les restes. Una visita cultural que agradarà als vostres infants. Arribareu a Badalona molt fàcilment en cotxe, perquè està només a 10 kms. de Barcelona i te bons pàrquins, de pagament. O bé podeu fer servir el tren de la línia C1, o el bus, el B25 des de la plaça Urquinaona. Encara més fàcil arribar en metro, el de la línia 2, la lila. Cal anar fins a la darrera parada: Pompeu Fabra, i sereu al cor de la ciutat. Si us cal quedar-vos a dinar, podeu anar a un seguit de restaurant molt interessants. Com el CAOLILA, de disseny, al carrer Lleó, 79. Telf: 93.464.27.30. També Ca L’ARQUÉ, carn a la brassa, al carrer d’Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional català, al carrer de Sant Pere, 97, Tel. 93.384.51.70. CAN FRAI, un lloc gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una boníssima pizzeria és el CAÑO 14, al carrer de Cadis 17. Tel. 93.389.46.08. Tapes i racions d’ensomni a LA BOTA D’ARAGÓ, a costat del mar, al carrer de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallec de luxe: El PAZO RIBEIRO, al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un basc de molt prestigi TXISTU, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoria el MICACO’S, al carrer de Sant Anastasi, 102 Tel. 93 384 37 63. Petitó el DALT LA VILA, al carrer de la Font 6. Tel. 93.460.20.55. Si us agrada la història i l’art, podeu aprofitar per pujar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a la muntanya que separa la plana litoral badalonina del Vallés. Suposem que no us caldrà quedar-vos a dormir, però si ho voleu fer us recomanem l’Hotel Miramar, a la maravellosa Rambla, a tocar del mar, o bé el moderníssim Rafael Hoteles, a peu de la sortida Badalona Nord de l’autopista que va a Mataró. Animeu-vos i veniu a Badalona!.
El Museo de Badalona pone de nuevo en marcha una de las propuestas familiares, lúdicas, festivas y educativas más valoradas. Se trata de unos talleres en torno a la cultura romana. Unos talleres familiares que, a partir de este mismo mes de febrero, tendrán lugar el último domingo de cada mes, comenzando el día 26 de febrero, el próximo domingo. A través del juego y de la experimentación vuestros niños elaborarán un perfume, harán un mosaico, un vestido o reproducirán un monedero romano. También aprenderán mucho sobre la vida cotidiana en la época romana. Será un taller de moda de Baetulo donde los más pequeños se podrán poner la túnica que llevaban los niños de hace dos mil años, mientras que los padres y los acompañantes experimentarán cuanto pesaba la indumentaria de un legionario romano. Una actividad diferente para disfrutar de un buen rato en familia. Para niños y niñas a partir de 6 años. Es necesario realizar inscripción previa en el Museo, en el teléfono: 93.384.17.50. Debeis de ir hasta la hermosa villa de Badalona, muy cerca de Barcelona, para poder pasar una buena mañana en su magnífico Museo, realizando unos talleres que os recomendamos vivamente. También podréis ver la magnífica ciudad romana que se esconde bajo la actual. Baetulo fue una ciudad muy importante en la Cataluña romana imperial, y debajo mismo del museo encontrarán los restos. Una visita cultural que gustará a vuestros hijos. Llegarán hasta Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, aunque de pago. O bien se puede usar el tren de la línea C1, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Hay que ir hasta la última parada: Pompeu Fabra, y estareis en el corazón de la ciudad. Si necesitan quedarse a comer, pueden ir a una serie de restaurante muy interesantes. Como el CAOLILA, de diseño, en la calle León, 79. Telf: 93.464.27.30. También Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio TXISTU, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA, VILA, en la calle de la Font 6. Tel. 93.460.20.55. Si os gustan la historia y el arte, podeis aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. Suponemos que no necesitareis quedaros a dormir, pero si lo queréis hacer os recomendamos el Hotel Miramar, en la maravillosa Rambla, junto al mar, o bien el modernísimo Rafael Hoteles, a pie de la salida Badalona Norte de la autopista que va a Mataró. ¡Animaos y venid a Badalona!.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 21, 2012
Posted by joanmolar |
Art, Barcelona, curtes, Museus | Aragón, arque, Badalona, baetulo, bota, caño, caolila, cultura, Dalt, diumenge, diumenges, Familiars, febrer, Frai, hotel, Hotels, infantil, Infants, legionari, micacos, Miramar, moda, museo, museu, nens, quim, rafael, restaurant, roma, Romana, romanos, Romans, sortides, taller, talleres, tallers, túnica, txistu, vestit, vestits, Vila |
Feu un comentari

En mig de les Muntanyes Tatra, en un entorn natural privilegiat, a la frontera entre Polònia i la República Txeca, la vila de Jalenia Gora fa la funció que a casa podem reservar a Puigcerdà, Vielha o La Seu d’Urgell. És un centre d’excursions i de serveis per als habitants o els turistes que passen per aquí. Des de Jalenia podeu arribar als idíl·lics boscos, rius i llacs del seu entorn, moure-us per les Tatra. Però Jalenia Gora encara te més sorpreses amagades: està idòniament situada en la ruta perfecta entre Praga i Wroklaw, i te un casc antic replet de monuments que cal visitar. Us els recomanarem. Primer el seu colorista rynek, amb l’ajuntament situat al mig, com cal, i com ha de ser. Amb el seu campanar majestuós, i el rellotge que marca la vida de la vila. Ens encantaren els edificis de la plaça, del barroc més viu, molt bonics. La resta de carrers, d’aire medieval, tenen molta vida. Menció a banda mereixen les esglésies. La catedral, la gran església ex-luterana, la diminuta ermita ortodoxa, al mig de la via principal de la ciutat, o la que ofereix el seu campanar com a torre de la muralla. Ja veieu que Jalenia Gora, tot i no ser ni Varsovia, ni Cracòvia ni Wroklaw, no us decepcionarà. Menjareu i dormireu de fàbula en aquesta vila mitjana i muntanyenca de Polònia. Proveu els restaurants del rynek, la plaça major, o els dels carrers dels voltants. Bon menjar, bé de preu, fàcil aparcament i no gaires dificultats en el trànsit. Tota mena d’establiments, botigues i facilitats en el carrer comercial que és l’ànima de la ciutat. Nosaltres vàrem dinar al Metafora, una mena de pub on serveixen menjar tradicional, però val a dir que tots els restaurants que varem veure semblaven molt deliciosos. D’hotels també n’està ple, la vila i els boscos i poblets dels voltants. Ens va agradar el Jelonek, a la ciutat vella. Rústic, agradable. Polònia, una bona idea per viatjar.
En medio de las Montañas Tatra, en un entorno natural privilegiado, en la frontera entre Polonia y la República Checa, la villa de Jalenia Gora hace la función que en casa podemos reservar a Puigcerdà, Vielha o La Seu d’Urgell. Es un centro de excursiones y de servicios para los habitantes o los turistas que pasan por aquí. Desde Jalenia se puede llegar a los idílicos bosques, ríos y lagos de su entorno, moverse por las Tatra. Pero Jalenia Gora aún tiene más sorpresas escondidas: está idóneamente situada en la ruta perfecta entre Praga y Wroklaw, y tiene un casco antiguo repleto de monumentos que hay que visitar. Os los recomendamos. Primero su colorista Rynek, con el ayuntamiento situado en medio, como es, y como debe ser. Con su campanario majestuoso, y el reloj que marca la vida de la villa. Nos encantan los edificios de la plaza, del barroco más vivo, muy bonitos. El resto de calles, de aire medieval, tienen mucha vida. Mención aparte merecen las iglesias. La catedral, la gran iglesia ex-luterana, la diminuta ermita ortodoxa, en medio de la vía principal de la ciudad, o la que ofrece su campanario como torre de la muralla. Ya veis que Jalenia Gora, a pesar de no ser ni Varsovia, ni Cracovia ni Wroklaw, no os decepcionará. Comeréis y dormiréis de fábula en esta villa media y montañosa de Polonia. Prueben los restaurantes del Rynek, la plaza mayor, o los de las calles de los alrededores. Buena comida, bien de precio, fácil aparcamiento y no muchas dificultades en el tráfico. Todo tipo de establecimientos, tiendas y facilidades en la calle comercial que es el alma de la ciudad. Nosotros comimos en Metáfora, una especie de pub donde sirven comida tradicional, pero hay que decir que todos los restaurantes que vimos parecían deliciosos. De hoteles también está lleno, la villa, y los bosques y aldeas de los alrededores. Nos gustó el Jelonek, en la ciudad vieja. Rústico, agradable.
Like this:
Be the first to like this post.
febrer 20, 2012
Posted by joanmolar |
Art, Europa, Hotels, Molt llargues, Natura | Barroc, esglèsies, espais, gora, hotel, jalenia, jelonek, metafora, montes, muntanyes, natural, Parc, poland, polonia, polska, restaurant, rynek, tatra |
Feu un comentari