
Sempre tornem, cada any, al Cau de Bruixes a Centelles. Perquè els nostres infants en gaudeixen, ho demanen, s’ho passen molt bé, i els agrada. El poble de Centelles, que ja és prou bonic per ell mateix, es transforma en lloc diabòlicament divertit. Els carrers i cases s’engalanen amb temàtica terrorífica, amb motius de por, i en certs espais concrets la por encara s’acumula més. Pasatges mig amagats, racons sepulcrals, carrerons de mala mort… S’organitzen un munt d’actes molt ben pensats per petits i grans. Per petits sense gaire por volem dir, perquè l’ambient general del poble fa una mica de basarda, està molt aconseguit, ja us ho avancem. Hi ha cercaviles que recorreran tots els espais embruixats del centre del poble. Trobadors, un gran Mercat Màgic a la porta medieval i les muralles. Actuació de gegants, de tabalers, de diables. Espectacles teatrals i musicals, dances i ballades. Exposicions i tallers per infants i grans. Us tiraran el tarot, o us faran la lectura de mans. Rituals per donar i per vendre, també per aprendre, i rutes per l’entorn del poble, a llocs més que màgics. En suma, diversió garantida, sorpreses assegurades. Us ho volem tornar a repetir. Si la vostra canalla petita és poruga, pot patir una mica, perquè l’ambientació és molt bona. Vosaltres decidiu. A banda de la festa de les bruixes, una anada a Centelles és molt recomanable. És una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, i que és el centre de la festa de les bruixes. La vila antiga de Centelles conserva els portals de les muralles, just on hi ha el mercat medieval esotèric. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Aquest primer cap de setmana de febrer: cap a Centelles!.
Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción en hitos muy interesante, como por ejemplo el Cau de Bruixes en Centelles. Esta es una fiesta especial. El pueblo entero se transforma en lugar diabólicamente divertido. Habrá calles engalanadas con motivos de miedo, y espacios concretos donde el miedo todavía acumula más. También habrá pasacalles que recorrerán todos los espacios embrujados del centro del pueblo. Trovadores, un gran Mercado Mágico, actuación de gigantes, de tamborileros, de diablos. Espectáculos teatrales y musicales, danzas y bailes. Exposiciones y talleres. Un callejón donde os echarán el tarot, o os harán la lectura de manos. Rituales para aprender, y rutas por el entorno del pueblo, a lugares más que mágicos. En suma, diversión garantizada, sorpresa asegurada. Los niños pueden sufrir un poco de miedo, porque la ambientación es muy buena. Además de la fiesta de las brujas, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles, y que es el centro de la fiesta de las brujas. La villa antigua de Centelles conserva los portales de las murallas, justo donde está el mercado medieval esotérico. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 31, 2012
Posted by joanmolar |
festes, medieval, mitjanes, Osona | brases, bruixes, Brujas, cau, centellas, Centelles, embotit, embotits, esoterisme, Feria, festa, Fira, formatges, llavina, magia, magic, magico, mercado, mercat, miedo, Molí, Molins, Negra, niu, Osona, Palau, Pi, por, racó, restaurant, samfaina, sauva, trobada |
Feu un comentari

La Fira de la Candelera de Molins de Rei es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 160 edicions, que son moltes!. Us assegurem que val la pena agafar el tren i anar a veure-la, a viure-la. Places i carrers, molts carrers completament ocupats per una gran fira pagesa. No ho heu vist mai, ni podeu imaginar el què us volem dir. És gran, és bonica i està molt bé. I tot a tocar de Barcelona, fàcil d’arribar-hi per la AP-2, encara que molt millor si hi aneu en tren, perquè hi ha molta, molta gent i l’aparcament és difícil, difícil. Gran part de la ciutat de Molins està tallada, és zona peatonal, ocupada per les casetes de tota mena, que venen tota mena d’articles. Trobareu arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, coses que són, precisament, els orígens de la trobada. Perquè la fira s’arrossega de quan Molins era un centre agrícola de primer ordre, a la vall del Llobregat, al servei de Barcelona. Però avui dia no només trobareu aquesta arrel pagesa. La cosa s’ha modernitzat, diversificat i extès. Ara abarca plantes, però també jardineria i decoració. Hi ha maquinària de camp i molt de bestiar, però també oli, vi, cava i gastronomia. Cavalls però també automòbils. I, naturalment, no podien pas faltar els antiquaris, brocanters, artesans, oficis i altres. Però el què més ens interessa és que hi ha moltes coses pels infants. Hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Vinga!.
La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 161 años. (2012). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 30, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes, festes | agrícola, animals, artesania, bestiar, botifarrada, candela, candelaria, candelera, cava, cavall, cavalls, esmorzar, Feria, Fira, ganado, gastronomia, gegants, jardineria, mercado, mercat, Molins, mostra, muestra, ofici, oficis, Rei, Rey, traginer, trobada, Vi, Vino |
Feu un comentari

El fascinant poblet medieval de Les Baux, està situat a la bellíssima Provença, al sud de França. Corona un pitó rocós, calcari, enfilat damunt la plana del Rhone, no gaire lluny d’Arles, de Nîmes i Avignon, en ple cor del Parc Natural des Alpilles. Un caos de roca, amb quatre pins i matolls, i moltíssimes cigarres que canten sota un sol enlluernador. Està declarat com un dels pobles més bonics de França, i podeu creure que és veritat. Pocs llocs hem visitat que mereixin més aquest títol. Un castell poderós es situa dalt del penyal, (visita privada i pagant). És una fortalessa medieval, un niu d’àligues, un laberint de torres i panys de muralla. Des del cim de la torre més alta, on oneja l’estel de Nadal, símbol dels senyors feudals des Baux, la vista no te aturador, és impressionant. Des dels Alps al mar de la Camarga. Els carrers estrets, plens de cases i palaus de pedra, de cases nobles, de botigues, bars i restaurants, s’enfilen buscant l’altura. Miradors extraordinàris. En un d’ells trobareu la petita església de Sant Vicenç, mig romànica, mig renaixentista, una mica troglodita. Tot és bonic a Les Baux. Però atenció: aquest poblet està de moda. Riuades de gent hi pugen, tot l’any. A l’estiu la cosa és ja una bogeria. Galeries d’art, caríssimes, museus, delicatessen, olí verge d’oliva a preu d’or líquid, vins de renom, lavanda arreu, moda, festivals de música a les antigues canteres d’on sortí la pedra daurada de les cases… tot convida a la bona vida, al luxe i la desmesura. Jet set. Però malgrat tot, us el recomanem. Intenteu trobar un forat als aparcaments al peu del poble, al coll de la carretera d’accés. Tots pagant, és clar, i tots plens. Us el recomanem perquè és un altre d’aquells racons de la Mediterrània que ens encanten, com Grècia, l’Empordà, la Toscana o Nàpols. Hi ha hotels decadents, de regust antic, en edificis trets d’una pel·lícula de Fellini. En villes, palauets, o cases fortes dins el poble. Tots de gran categoria. Com ara l’Ostau de Baumaniere, dels Relais&Chateaux, tota una provocació per la butxaca. O el bucòlic Mas d’Aigret, al peu de la penya. O cases rurals amb molt d’encant, com Le Prince Noir, a tocar del castell. Més clàssic, de gust francés, amb un restaurant realment molt bo, un hotel dels de tota la vida: La Reina Joana. Trobareu Les Baux, esperant-vos, a 20 km d’Arles, 25 km d’Avignon i 50 km de Nimes, deixant l’autopista A7 a la sortida 25 i agafant la departamental D99. O bé l’autopista A54, sortida 12 i prenen la D27. Ideal per unes vacances familiars molt agradables. Podeu visitar Fontvieille amb el seu moli on va viure l’escriptor Alphonse Daudet. O bé Saint-Rémy-de-Provence, amb la ciutat romana de Glanum. Molt properes estan Arles o Nîmes, bellíssimes ciutats romanes també. El Pont du Gard, un aqueducte maravellós. Al nord Avignon, amb el palau dels Papes, medieval, increible. O els poblets de la Provença, del Luberon, de colors pastel. O la maravella natural de la Camarga, amb els flamencs i els cavalls, les maresmes, els estanys i la natura, a la vostra disposició. Fantàstic!.
El fascinante pueblecito medieval de Les Baux, está situado en la bellísima Provenza, al sur de Francia. Corona un pitón rocoso, calizo, encaramado sobre la llanura del Rhone, no muy lejos de Arles, de Nimes y Avignon, en pleno corazón del Parque Natural desde Alpilles. Un caos de roca, con cuatro pinos y matorrales, y muchísimas cigarras que cantan bajo un sol deslumbrante. Está declarado como uno de los pueblos más bonitos de Francia, y pueden creer Vds. que es verdad. Pocos lugares hemos visitado que merezcan más este título. Un castillo poderoso se sitúa arriba del peñasco, (visita privada y pagando). Es una fortaleza medieval, un nido de águilas, un laberinto de torres y lienzos de muralla. Desde la cima de la torre más alta, donde ondea la estrella de la Natividad, símbolo de los señores feudales de Baux, la vista no tiene freno, es impresionante. Desde los Alpes al mar de la Camarga. Las calles estrechas, llenas de casas y palacios de piedra, de casas nobles, de tiendas, bares y restaurantes, suben buscando la altura. Miradores extraordinarios. En uno de ellos encuentra la pequeña iglesia de San Vicente, medio románica, medio renacentista, algo troglodita. Todo es bonito en Les Baux. Pero atención: este pueblecito está de moda. Riadas de gente suben, todo el año. En verano la cosa es ya una locura. Galerías de arte, carísimas, museos, delicatessen, aceite virgen de oliva a precio de oro líquido, vinos de renombre, lavanda partes, moda, festivales de música en las antiguas canteras de donde salió la piedra dorada de las casas. .. todo invita a la buena vida, el lujo y la desmesura. Jet set. Pero a pesar de todo, os lo recomendamos. Intenten encontrar un hueco en los aparcamientos al pie del pueblo, o en la collada de la carretera de acceso. Todos pagando, claro, y todos llenos. Os lo recomendamos porque es otro de esos rincones del Mediterráneo que nos encantan, como Grecia, el Empordà, la Toscana o Nápoles. Hay hoteles decadentes, de regusto antiguo, en edificios sacados de una película de Fellini. En villas, palacetes, o casas fuertes en el pueblo. Todos de gran categoría. Como el Ostau de Baumanière, de los Relais & Chateaux, toda una provocación para el bolsillo. O el bucólico Mas de Aigret, al pie de la peña. O casas rurales con mucho encanto, como Le Prince Noir, junto al castillo. Más clásico, de gusto francés, con un restaurante realmente muy bueno, un hotel de los de toda la vida: La Reina Juana. Encontrarán Les Baux, esperandoles, a 20 km de Arles, 25 km de Avignon y 50 km de Nimes, dejando la autopista A7 en la salida 25 y tomando la departamental D99. O bien la autopista A54, salida 12 y tomando la D27. Ideal para unas vacaciones familiares muy agradables. Podéis visitar Fontvieille con su molino donde vivió el escritor Alphonse Daudet. O bien Saint-Rémy-de-Provence, con la ciudad romana de Glanum. Muy cercanas están Arles o Nimes, bellísimas ciudades romanos también. El Pont du Gard, un acueducto maravilloso. Al norte, Avignon, con el palacio de los Papas, medieval, increíble. O los pueblos de la Provenza, del Luberon, de colores pastel. O la maravilla natural de la Camarga, con los flamencos y los caballos, las marismas, los lagos y la naturaleza, a su disposición.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 29, 2012
Posted by joanmolar |
Art, França, Hotels, llargues, medieval, Natura | aiglet, alpilles, ams, Arles, aviñon, Avignon, avinyo, baumiere, baus, Baux, belles, Camarga, casa, chateaux, Daudet, estel, fontvielle, França, France, Francia, Hostal, hotel, joana, lesbaux, luberon, medieval, moulin, nadal, natural, Nimes, noir, ostau, Palau, papes, Parc, Plus, prince, Provença, Provenza, Reina, relais, Rhone, roine, rural, Villages |
Feu un comentari

Un dia de pluja?. Fa fred?. Una ventada que no convida a passejar amb els nens pel carrer?. Penseu en el Museu Blau. El nou museu de les ciències naturals de Barcelona. Està situat en aquell grandiós edifici blau que es va construir amb motiu del Fòrum de les Cultures, i que ningú no va saber bé ben per a què servia, exactament. Ara, mal que bé, s’ha pogut donar sortida a 9.000 m2 molt mal distribuïts, i pitjor aprofitats. El resultat és un museu curiós, un xic decimonònic malgrat l’aire modern. I és que animals dissecats, fòsils i pedres son difícilment conjugables amb disseny. Però s’ha intentat. No és el Cosmocaixa, però mereix una visita. És curiós. Te espais per a exposicions temporals, una mediateca i una sala, molt xula, on fan tallers pels infants de 0-6 anys, anomenada el niu. En algún lloc que no vàrem visitar hi ha un bar i un restaurant. Sortint una botiga. L’exposició principal es diu Planeta Vida, i no està malament. Te alguns atractius per la canalla, de caire tecnològic, com ara les pantalles lupes d’informació, que son molt aparents. El Museu Blau és, doncs, una bona alternativa a quedar-se avorrit a casa. Obert de dimarts a divendres de 10 a 19 hores. Dissabtes i diumenges fins les 20 h. Els primers diumenges de mes, o els diumenges a la tarda, gratuït. L’entrada val 7 €, (2012), amb reduccions per famílies, per petits i grans. Gratuïta pels menors de 16 anys. Ja veieu que donen moltes facilitats. I, a més, l’entrada serveix per veure també el Jardí Botànic de Barcelona, que està a Montjuïc. Podeu arribar-hi molt fàcilment en metro de la L4, la groga, baixant a Maresme-Fòrum, millor la sortida Rambla Prim. També amb el tram T4, parada Fòrum, o en els busos 43, 41, 7, 141, 36, 99 i B23. En cotxe el millor fora utilitzar els aparcaments del centre comercial de Diagonal Mar, que donen tres hores gratuïtes i son molt grans. Una bona idea si fa fred, plou o fa mal temps!.
¿Un día de lluvia?. ¿Hace frío?. ¿Un viento que no invita a pasear con los niños por la calle?. Piensen en el Museo Azul. El nuevo museo de las ciencias naturales de Barcelona. Está situado en ese grandioso edificio azul que se construyó con motivo del Fórum de las Culturas, y que nadie supo bien bien para qué servía, exactamente. Ahora, mal que bien, se ha podido dar salida a 9.000 m2 muy mal distribuidos, y peor aprovechados. El resultado es un museo curioso, un poco decimonónico a pesar del aire moderno. Y es que animales disecados, fósiles y piedras son difícilmente conjugables con diseño. Pero se ha intentado. No es el Cosmocaixa, pero merece una visita. Es curioso. Tiene espacios para exposiciones temporales, una mediateca y una sala, muy chula, donde hacen talleres para los niños de 0-6 años, llamada el nido. En algún lugar que no visitamos hay un bar y un restaurante. Saliendo una tienda. La exposición principal se llama Planeta Vida, y no está mal. Tiene algunos atractivos para los niños, de carácter tecnológico, como las pantallas lupas de información, que son muy aparentes. El Museo Azul es, pues, una buena alternativa a quedarse aburrido en casa. Abierto de martes a viernes de 10 a 19 horas. Sábados y domingos hasta las 20 h. Los primeros domingos de mes, o los domingos por la tarde, gratuito. La entrada vale 7 €, (2012), con reducciones para familias, para peques y mayores. Gratuita para los menores de 16 años. Ya veis que dan muchas facilidades. Y, además, la entrada sirve para ver también el Jardín Botánico de Barcelona, que está en Montjuïc. Pueden llegar muy fácilmente en metro de la L4, la amarilla, bajando en Maresme-Fòrum, mejor la salida Rambla Prim. También con el tram T4, parada Forum, o en los buses 43, 41, 7, 141, 36, 99 y B23. En coche hay que utilizar los aparcamientos del centro comercial de Diagonal Mar, que dan tres horas gratuitas y son muy grandes.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 28, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes, Museus, Natura | animals, Azul, Barcelona, barna, blau, Botànic, ciències, ciencias, cultures, diagonal, dissecats, edifici, Forum, fosils, Jardí, l4, Mar, minerals, museo, museu, naturales, naturals, nido, niu, palneta, Parc, planeta, t4, Tram, vida, zoologia |
Feu un comentari

Sempre us hem comentat com ens encanten els aplecs a les ermites de les comarques de Girona. aquell ambient festiu, les sardanes, l’aire de germanor. Ens agrada escoltar les sardanes de fons, més que ballar-les, mentre encenem una bona brasa, parem la taula i començen a fer la carn o les botifarres, tot petant la xerrada amb la colla o els veïns. Ens agrada molt veure la nostra canalla còrrer lliurament amunt i avall, fer amics i amigues, gaudir de la gresca general, en fi, campar. Us ho vàrem recomanar l’any passat. Us la recomanem aquest i sempre: l’aplec de Sant Mer a prop del poblet de Vilademuls, o qualsevol altre aplec popular a Girona. Aprofiteu per passar un dia de natura i festa, i conèixer la bellíssima comarca del Pla de l’Estany. Els pobles petits de la zona, rústics, autèntics, medievals, com ara Ollers, Terradelles o Sant esteve de Guialbes. Arribeu-vos a l’ermita de Sant Mer el dia 27 de gener, quan s’escau la diada del sant, o el diumenge posterior més proper, sigui gener o sigui febrer. Però atenció: si plou no faran l’aplec fins dues setmanes després. Trobareu molta gent, de tota la comarca, sobretot de Banyoles. Veureu com es celebra el divertit concurs “l’home més fort de Sant Mer”. Hi ha ballada de sardanes i missa solemne. També podeu gaudir d’una fira de productes artesans. De vegades hi ha actuacions folklòriques, de gegants o castellers. Si us decidiu a pujar-hi, pregunteu el camí a Vilademuls, a Sant Esteve o als pobles del costat. És planer, està asfaltat, tot i que és estret i enrevessat. Sense guia serà difícil trobar l’ermita. Si no arribeu aviat haureu d’aparcar lluny, i caminar. Vilademuls mateix també és una població bonica. Ho arribareu seguint la carretera N-II, o la AP-7 fins la sortida 5, la d’Orriols. Alla agafarem la GI-513 o la 623, en direcció Banyoles. La zona disposa de moltes cases rurals i hotels amb encant per passar-hi un bon cap de setmana. Ens agrada Can Fort, a Sant Esteve, o el Mas Alba, que te una granja en funcionament i una formatgeria artesana. També Can Miquelet. Ideals per a les famílies són els apartaments del golf rural Mas Pagés. Podeu jugar a golf tota la colla!. Bons dinars a la Masia de Can Ferrer, a Terradelles, a les afores del nucli urbà. Tel. 972560153. Mòbil: 607 58 43 39. És una zona ideal per anar amb bici, passejar o no fer res de res. Camps i boscos, camins plans, naturalessa a dojo!.
Nos encantan los encuentros multitudinarios en las ermitas de las comarcas de Girona. El ambiente festivo, el aire de hermandad. Nos gusta oír tocar sardanas mientras encendemos una buena brasa, preparamos la mesa y empezamos a hacer la carne o las butifarras. Nos complace ver a nuestros hijos correr arriba y abajo, hacer amigos y amigas, disfrutar de la fiesta. En medio de una naturaleza fantástica, no lejos del pueblo de Vilademuls, y cerca también de otros pueblos de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, como Ollers, Terradelles o San esteve de Guialbes. Allí, en un entorno idílico se levanta la construcción graciosa de la ermita de San Mer, el patrón de Banyoles. Justamente el día 27 de enero es la fiesta del santo, y el domingo posterior más cercano, sea enero o sea febrero, tiene lugar la romería a la ermita. Suele haber mucha gente de la comarca, sobre todo bañolenses. Pronto el entorno del templo y los bosques cercanos se llenan de grupos de amigos, de familias, que montan sus mesas y sillas formando un comedor de hermandad al aire libre. Se celebra el divertido concurso “el hombre más fuerte de San Mer”. Hay baile de sardanas, que da el aire festivo, y misa solemne. También pueden disfrutar de una feria de productos artesanos. A veces, según el año, hay actuaciones folclóricas, de gigantes o castellers. Si se deciden a ir, pregunten por el camino en Vilademuls, en Sant Esteve o los pueblos de al lado. Es llano, está asfaltado, aunque es estrecho y enrevesado. Sin guía será difícil encontrar la ermita. Si no llegáis pronto debereis aparcar lejos, y caminar. Si llueve no habrá romeria. Entonces la trasladan 15 días, dos domingos después. Vilademuls es una población bonita. El término municipal acoge otros núcleos muy interesantes. Nos gustaría destacar el pueblecito de Ollers, medieval, encantador. Llegarán hasta Vilademuls y San esteve de Guialbes siguiendo la N-II, o la AP-7 hasta la salida 5, la de Orriols. Allà hay que tomar la GI-513 o la 623, en dirección Banyoles. La zona dispone de muchas casas rurales y hoteles con encanto para pasar un buen fin de semana. Nos gusta Can Fort, en Sant Esteve. Una casa para alquilar, muy chula. Como también lo es, y mucho, el Mas Alba, que tiene una granja en funcionamiento y una quesería artesana. También Can Miquelet. Ideales para las familias, o grandes grupos, son los apartamentos del golf rural Mas Pagés, una propuesta bien divertida. ¡Pueden jugar al golf todo el grupo!. Animaos. Banyoles y el Pla de l’Estany está repleto de pueblos maravillosos. Es una zona ideal para ir en bici, pasear o no hacer nada de nada. Campos y bosques, caminos llanos, naturaleza a raudales. Buenas comidas en la Masia Can Ferrer, en Terradelles, a las afueras del núcleo urbano. Tel. 972 56 01 53. Móvil: 607 58 43 39.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 27, 2012
Posted by joanmolar |
Empordà, festes, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Natura | alba, apartaments, aplec, artesania, banyoles, brasa, brassa, can, casa, Casas, cases, encant, ermita, Estany, esteve, Familiars, Ferrer, Fira, formatge, formatgeria, formatges, fort, golf, granja, guialbes, home, hotel, mas, Masia, mer, mes, miquelet, ollers, pages, Pla, restaurant, romeria, rural, rurales, Rurals, Sant, sardanes, sortides, terradelles, trobada, vilademuls, vilamari |
Feu un comentari

A Barcelona es celebrarà aquest proper cap de setmana de gener l’Any Nou Xinès. Serà al Moll de la Fusta, organitzat per La Casa Àsia i l’Ajuntament de Barcelona. Com ja sabeu comença l’any de drac, un dels dotze animals del calendari xinès, un animal sinònim de felicitat, vitalitat i èxit. Es tracta d’una de les festivitats més importants a la Xina i per 1.300 milions de persones a tot el món. Si us hi arribeu amb els vostres fills i filles, qualsevol matí o tarda, o tots els dies, podreu degustar la gastronomia xinesa i catalana, gaudir de la dansa, de demostracions d’arts marcials, viure la rica cultura xinesa i tot a un pas de casa. El divendres, a partir de les 10.00 del matí, s’obren les paradetes. A les 11.00 hores hi ha cercavila i comencen els actes i les actuacions. Igual a la tarda. La fira tanca a les 22.00 hores. El dissabte a les 12.00 hores teniu una gran trobada de dragons catalans i de dracs i lleons xinesos al Pla de l’Os, a la Rambla, amb cercavila fins el port. A la tarda teatre i dansa. El diumenge al matí, actuacions, desfilades de dracs, danses de lleons, gastronomia i visita a un temple budista, on es farà una cerimonia per a demanar bons auguris. A la tarda hi haurà una lluïda cerimònia de clausura. Tots els actes són completament gratuïts!. Ideal per passar un bon cap de setmana. No us ho perdeu!.
En Barcelona se celebrará este próximo fin de semana de enero el Año Nuevo Chino. Será en el Moll de la Fusta, organizado por La Casa Asia y el Ayuntamiento de Barcelona. Como ya sabéis comienza el año de dragón, uno de los doce animales del calendario chino, un animal sinónimo de felicidad, vitalidad y éxito. Se trata de una de las festividades más importantes en China y también para 1.300 millones de personas en todo el mundo. Si os llegais con vuestros hijos e hijas, cualquier mañana o tarde, o todos los días, podreis degustar la gastronomía china y catalana, disfrutar de la danza, de demostraciones de artes marciales, vivir la rica cultura china y todo a un paso de casa. El viernes, a partir de las 10.00 de la mañana, se abren los puestos del mercadillo. A las 11.00 horas hay pasacalles y empiezan los actos y las actuaciones. Igual a la tarde. La feria cierra a las 22.00 horas. El sábado a las 12.00 horas tiene un gran encuentro de dragones catalanes y de dragones y leones chinos en Pla de l’Os, en la Rambla, con pasacalles hasta el puerto. Por la tarde teatro y danza. El domingo por la mañana, actuaciones, desfiles de dragones, danzas de leones, gastronomía y visita a un templo budista, donde se hará una ceremonia para pedir buenos augurios. Por la tarde habrá una lucida ceremonia de clausura. ¡Todos los actos son completamente gratuitos!. Ideal para pasar un buen fin de semana. ¡No os lo perdáis!.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 26, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes, festes | any, Barcelona, chino, fusta, moll, Nou, Nuevo, port, puerto, xinés, xino |
Feu un comentari

Al municipi de Rubí, al Vallés, molt proper a Barcelona, amb un accés senzill en cotxe, tren o bus, s’hi celebren el darrer cap de setmana de gener les Festes de Sant Antoni Abat. Aquestes celebracions son molt lluïdes, i molt festejades a la vila. Fa ja més de 150 anys que tenen lloc. Podeu imaginar-vos, doncs, amb quina fe les fan. Divendres a la nit es dona el tret de sortida amb un ofici solemne en honor del sant, a la parroquial de Sant Pere, amb repartiment de la típica coca beneïda. El dissabte, molt d’hora al matí, plantada de la bandera, repicada de campanes i explosió dels tradicionals tres morterets, que marquen l’inici. A la tarda del dissabte cercavila a cavall, fins l’ajuntament, amb la Banda de Cornetes i Tambors de Can Ros de Cabrera d’Igualada. A la nit, al Casino Espanyol, concert i ball. Ball dels d’abans. Ball imperial. Ball com els de les corts d’Europa al segle XIX. Ball de princeses. Toca l’Orquestra maravella, ja està tot dit!. Però el dia gran és el diumenge. S’inicia al Passeig de la Riera amb un esmorzar de traginer, potent, consistent: botifarra, cansalada a la brasa, pa, vi, olives… Cal adquirir els tiquets, però no son cars. Acabat el tiberi els carros i cavalleries marxen en rua pels carrers. Hi ha un gran desplegament de bandes de música, cornetes, agrupacions: Associació Musical Ciutat de les Roses, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí… i els tambors, i els trabucaires!. A migdia passat benedicció. Arribareu a Rubí si agafeu l’autopista B-30, anant per la C-16 o pels tunels de Vallvidrera. A partir de la B-30 teniu diverses possibilitats d’entrada. Vint minuts llargs. Els Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell paren a Rubí. Rodalies te l’estació un xic lluny del centre, de la línia R7 i C7. Però a l’estació trobareu autobusos municipals. Tot i que Rubí, dissortadament, forma part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i ha crescut desmesuradament, conserva un casc antic agradable i un castell, restaurat, reformat i convertit en museu, dalt d’un turó, que mereix la vostra atenció. També és interessant la cooperativa agrícola, modernista, l’esglèsia de Sant Pere, reedificada moltes vegades, i les cases modernistes, per exemple, del carrer de Xile. Hi ha bons llocs si voleu dinar a Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que està força bé. Pizzes i pasta. Carrer d’en Prim, 33. Tel: 935873535. A tocar del castell, a la plaça marqués de Barberà, el restaurant el Castell, tel: 935884058. A la carretera de Terrassa, el Xamfrà, tot un luxe, o bé El Racó de la Sidra, més desenfadat. Al carrer Penedés, el clàssic Don Pepone, una institució al poble. Tel: 936990086. Molt bé el Plats, del carrer Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Les tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eren legendàries. No lluny, L’Atelac, proposa cuina de mercat. Tel: 935874100. Animeu-vos. Els vostres infants gaudiran d’un matí agradable veient la passada de Sant Antoni a Rubí. A tocar de casa.
En el municipio de Rubí, en el Vallés, muy cercano a Barcelona, con un acceso sencillo en coche, tren o bus, se celebran el último fin de semana de enero las Fiestas de San Antonio Abad. Estas celebraciones son muy lucidas, y muy festejadas en la villa. Hace ya más de 150 años que tienen lugar. Podéis imaginaros, pues, con qué fe las hacen. El viernes por la noche se da el pistoletazo de salida con un oficio solemne en honor del santo, en la parroquial de San Pedro, con reparto de la típica torta bendecida. El sábado, muy temprano por la mañana, plantada de la bandera, repique de campanas y explosión de los tradicionales tres morteretes, que marcan el inicio. Por la tarde del sábado pasacalles a caballo, hasta el ayuntamiento, con la Banda de Cornetas y Tambores de Can Ros de Cabrera d’Igualada. Por la noche, en el Casino Español, concierto y baile. Baile de los de antes. Baile imperial. Baile como los de las cortes de Europa en el siglo XIX. Baile de princesas. Toca la Orquesta Maravella, ¡ya está todo dicho!. Pero el día grande es el domingo. Se inicia en el Paseo de la Riera con un desayuno de arriero, potente, consistente: morcilla, tocino a la brasa, pan, vino, aceitunas … Es necesario adquirir los tickets, pero no son caros. Terminado el festín, los carros y caballerías marchan en desfile por las calles. Hay un gran despliegue de bandas de música, cornetas, agrupaciones: Asociación Musical Ciudad de las Rosas, de Sant Feliu, de Badalona, de Montjuïc, de Cabrera, de Mollet, de Rubí … y los tambores, ¡y los trabucaires!. A mediodía bendición. Llegareis hasta Rubí si cogéis la autopista B-30, yendo por la C-16 o por túneles de Vallvidrera. A partir de la B-30 tienen varias posibilidades de entrada. Veinte minutos largos. Los Ferrocarriles de la Generalidad que van a Terrassa y Sabadell paran en Rubí. Cercanías tiene la estación un poco lejos del centro, de la línea R7 y C7. Pero en la estación encontrarán autobuses municipales. Aunque Rubí, desgraciadamente, forma parte del Área Metropolitana de Barcelona, y ha crecido desmesuradamente, conserva un casco antiguo agradable y un castillo, restaurado, reformado y convertido en museo, en lo alto de una colina, que merece su atención . También es interesante la cooperativa agrícola, modernista, la iglesia de San Pedro, reedificada muchas veces, y las casas modernistas, por ejemplo, de la calle de Chile. Hay buenos lugares si se desea comer en Rubí. Una franquicia de pasta italiana, La Tagliatella, que está bastante bien. Pizzas y pasta. Calle de Prim, 33. Tel.: 935873535. Cerca del castillo, en la plaza Marqués de Barberà, el restaurante el Castell, tel: 935884058. En la carretera de Terrassa, el Xamfrà, todo un lujo, o bien El Rincón de la Sidra, más desenfadado. En la calle Penedés, el clásico Don Pepone, una institución en el pueblo. Tel.: 936990086. Muy bien el Plats, de la calle Llobateras, 61, tel: 935882822. Delicatessen. Las tapas de Los Camioneros, tel: 936993973 eran legendarias. No lejos, el Atelac, propone cocina de mercado. Tel.: 935874100. Animaros. Sus niños disfrutarán de una mañana agradable viendo los burros de San Antonio en Rubí. ¡Junto a casa!.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 25, 2012
Posted by joanmolar |
Barcelona, curtes, festes, Vallés | antoni, atelac, ball, banda, bandes, burros, cabrera, camioneros, carros, casino, castell, cavall, cavalls, cercavila, coca, corneta, don, espanyol, Familiar, familiares, Igualada, maravella, matinal, Música, morterets, museu, orquestra, passada, pasta, pepone, Pere, pizza, plats, restaurant, restaurante, restaurantes, restaurants, rincon, ros, rua, rubi, salida, salidas, Sant, sidra, sortida, tagliatella, tambors, tapas, tombs, Tres, Vallés, xamfrà |
Feu un comentari

Que una fira arribi a tocar del mig mil·leni te molt de mèrit. I justament això és el que passa amb la fira de Sant Vicenç de l’Espluga de Francolí. Es tracta en realitat d’un mercat medieval. Volem dir d’un mercat que s’arrossega, viu, des de temps medievals. Llavors s’hi venien burros, vaques, menjar… Avui dia s’hi venen tractors, aparells de tota mena, gastronomia i artesania. S’inaugura el dissabte i dura tot el cap de setmana. A més del mercat, de les paradetes, hi ha de tot. Ball, esmorzar de pagés per molt pocs euros, animació infantil, tallers de tota mena, demostració d’oficis artesans, concursos de dibuix… Aprofiteu per passar un dia, o millor el cap de setmana sencer, a la Conca de Barberà. Visiteu l’Espluga, gaudiu del mercat, gaudiu de la fira. Pero visiteu també el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu la seva increible cova prehistòria, amb riu inclòs. Arribeu-vos fins Poblet, amb el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. I tot a només un parell de kms de l’Espluga. Podeu anar-hi caminant!. Recorreu també el bosc. El bosc de Poblet, un espai natural dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar un cap de setmana diferent en una terra diferent!. Fàcil accés per l’autopista AP-2, la que porta a Lleida per Vilafranca del Penedés, sortida Montblanc. A la rotonda preneu la N-240 en direcció a Lleida. A vuit kms. desviació, ben senyalitzada, a la dreta, per anar a l’Espluga i Poblet. Atenció amb el radar just en aquest enllaç d’entrada al poble, en el sentit contrari. Vigileu-lo al sortir. Recordeu: una bona sortida familiar, el darrer cap de setmana de gener a l’Espluga de Francolí. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.
Que una feria llegue cerca del medio milenio de vida tiene mucho mérito. Y justamente eso es lo que pasa con la feria de San Vicente de L’Espluga de Francolí. Se trata en realidad de un mercado medieval. Queremos decir de un mercado que se arrastra, vive, desde tiempos medievales. Entonces se vendían burros, vacas, comida … Hoy en día se venden tractores, aparatos de todo tipo, gastronomía y artesanía. Se inaugura el sábado y dura todo el fin de semana. Además del mercado, de los puestos, hay de todo. Baile, desayuno de payés por muy pocos euros, animación infantil, talleres de todo tipo, demostración de oficios artesanos, concursos de dibujo … Aprovechen para pasar un día, o mejor el fin de semana entero, en la Conca de Barberà. Visitando la Espluga, disfrutando del mercado, disfrutando de la feria. Pero visiten también el Museo de la Vida Rural, precioso y muy interesante. Visiten su increíble cueva prehistoria, con río incluido. Deben de ir también hasta Poblet, con su magnífico monasterio del Cister, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y todo a sólo un par de kms de l’Espluga. ¡Se puede ir andando!. Recorran también el bosque. El bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Id hasta Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Se puede ir también a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, nosotros os recomendamos l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar bien tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, con mesa de categoría. O por los alrededores de Poblet, donde hay un montón de hoteles de toda condición, encontrarán el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias numerosas o para grupos de amigos. ¡Os invitamos a pasar un fin de semana diferente en una tierra diferente!. Fácil acceso por la autopista AP-2, la que os lleva en Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a L’Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Recuerden: una buena salida familiar, el último fin de semana de enero en l’Espluga de Francolí. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones, ¡que no son pocas!.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 24, 2012
Posted by joanmolar |
Cister, Conca de Barberà, festes, Hotels, mitjanes, Monestirs, Parcs Naturals | Abadia, alberg, artesania, barbera, bosc, cadet, castell, Cister, Conca, demostració, Espai, ESPLUGA, Feria, Fira, Fonda, fracoli, FRANCOLI, Hostal, hotel, jaume, maaia, medieval, mercado, mercat, Milmanda, Monestir, Monjos, Montblanc, natural, OCELL, oficis, Parc, POBLET, relais, senglar, silence, Vi, vicenç, vinya, Vinyes |
1 comentari

De nou arriba el gran dia d’aquelles famílies que ens agraden els calçots, la salsa de calçots, el ritual dels calçots o, senzillament, la gresca de menjar calçots tota la colla, en un restaurant, en una masia, al camp o a casa. Força gent, bon ambient, bona materia primera, carn i botifarres en abundància i vi que corri, si pot ser de Tarragona millor. El podeu comprar a la Cooperativa de Nulles, una visita us recomanem. Només us faltarà el pitet. Els infants també disfruten i petits i grans retornem a l’època anyorada en que, menjant, porquejaves, t’embrutaves i feies les mil marranades. La llarga sobretaula convida a la flaneria i l’arcàdia, ben arrapapat, envoltat de bona gent, mentre la canalla campa i fa de les seves. Ni es nota el fred!. Doncs bé, de nou, puntual, com cada any, complint el cicle etern de la terra, a finals de gener, i durant tot el febrer, arriben les calçotades. Se’n fan arreu de Catalunya, i fins i tot més lluny. Però cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener, o els primers de febrer, te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.
A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95. En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 23, 2012
Posted by joanmolar |
Alt camp, Cister, festes, Hotels, mitjanes, Monestirs, Natura | Alt, arades, bou, Cal, calçot, calçotada, calçotades, calsot, calsotades, calssot, calssotades, calzot, Camp, casa, cases, Cister, class, cocina, coll, cooperativa, Creus, cuina, degustació degustacion, felix, festa, festival, fiesta, fontscaldes, gastronomia, hotel, Hoteles, Maria, Masia, mostra, muestra, Nulles, Oli, Parines, Pla, restaurant, restaurante, restaurantes, rural, rurales, Rurals, Ruta, rutes, Sabater, santa, Santes, tast, trobada, valls, vermella, Vi, Vilabella, Vino, Vinyes |
Feu un comentari

Al Gironès, a l’Empordà, al Pla de l’Estany, a les terres de Girona, eternes, seductores, magnífiques, son molts els pobles que mereixen una visita. Nosaltres hi som sovint per allà dalt, ens crida, ens sedueix. Ja us hem explicat en aquest nostre bloc les maravelles dels conjunts medievals més bonics d’aquelles terres: Pals, Peralada, Peratallada… Però Girona és inesgotable, inmens. Cada localitat que qualitat de sobra per justificar una sortida familiar. Avui us volem parlar del petit poble de Cervià de Ter, arranglerat en la vall baixa d’aquest riu, al nord de Girona. Es tracta d’una acollidora població, que conserva alguns vestigis de la seva importància a l’època medieval. Podeu arribar-hi amb facilitat si preneu l’’autopista AP-7 en direcció a França i la deixeu a la sortida 6, prenent la C-66 fns l’antiga N-II fins trobar l’encreuament amb la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí passant per dins de Cervià de Ter. Una hora i mitja. Cervià conserva restes d’un poderós castell, la torre mestra, un xic de muralla i poc més, enlairat dalt del turó que domina la vila. El nucli antic és bonic, amb certs panys de muralla i la torre de les hores, amb el rellotge. Però la perla que no us esperàveu trobar entre aquestes quatre cases, de la que no havíeu sentit parlar mai, és el seu monestir. Romànic, molt coquetó, amb l’església, fotogènica, amb l’absis i part del claustre, avui ocupat per l’Ajuntament i un centre cultural. Informeu-vos de quan està oberta. El temple romànic del segle XI és molt bonic, també per dins. No gaire lluny de Cervià mereix una visita l’agregat de Raset, amb una bella casa forta. També els voltants son esplèndits. La plana del Ter us rebrà amb aquella llum tan seva, boira tamissada, arbres llargs i prims. Podreu passejar entre les masies, opulentes, (no us perdeu Can Santamaria), o baixar al riu, als arenys sembrats de pollancres. Ideal per fer-hi rutes ornitològiques a peu, o en bici, baixant el Ter, ple d’ocells en aquesta zona. Mireu-vos aquest fabulós bloc. Al poble hi ha bars, com ara Can Franc, i restaurants, que no hem provat i, a Raset, una casa rural que ofereix apartaments familiars amb molt d’encant. Bon cap de setmana a Cervià!.
En las tierras de Girona, seductoras y magníficas, son muchos los pueblos que merecen una visita. Nosotros estamos a menudo por allí arriba, porque esa tierra nos llama, nos seduce. Ya os hemos contado en este nuestro blog las maravillas de los conjuntos medievales más bonitos de aquellas tierras: Pals, Peralada, Peratallada … Pero Girona es inagotable, inmensa. Cada localidad tiene calidad de sobra para justificar una salida familiar. Hoy os queremos hablar del pequeño pueblo de Cervià de Ter, en el valle bajo de este río, al norte de Girona. Se trata de una acogedora población, que conserva algunos vestigios de su importancia en la época medieval. Pueden llegar con facilidad si toman la autopista AP-7 en dirección a Francia y la dejan en la salida 6, tomando la C-66 y la antigua N-II hasta encontrar el cruce con la GI-633 que va de Medinyà a Torroella de Montgrí pasando por Cervià de Ter. Una hora y media. Cervià conserva restos de un poderoso castillo, la torre maestra, muralla y poco más, elevados en la colina que domina la villa. El casco antiguo es bonito, con calles antiguas y la torre de las horas, con el reloj. Pero la perla que no os esperabais encontrar entre estas cuatro casas, de la que no habíais oído hablar nunca, es su monasterio. Románico, muy coqueto, con la iglesia, fotogénica, con el ábside y parte del claustro, hoy ocupado por el Ayuntamiento y un centro cultural. Infórmense de cuando está abierta. El templo románico del siglo XI es muy bonito, también por dentro. No lejos de Cervià merece una visita el agregado de Raset, con una hermosa casa fuerte. También los alrededores son espléndidos. La llanura del Ter os recibirá con esa luz tan suya, de niebla tamizada, árboles largos y delgados. Podrán pasear entre las masías, opulentas, (no os perdáis Can Santamaria), o bajar al río, a los arenales sembrados de chopos. Ideal para hacer rutas ornitológicas a pie, o en bici, bajando el Ter, lleno de pájaros en esta zona. En el pueblo hay bares, como Can Franc, y restaurantes, que no hemos probado, y en Raset, una casa rural que ofrece apartamentos familiares con mucho encanto.
Like this:
Be the first to like this post.
gener 22, 2012
Posted by joanmolar |
Art, Empordà, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs | a peu, Abadia, ampurda, Ampurdán, antic, apartaments, bar, borrell, camins, can, casa, cenobi, cervia, empordan, Empordà, encant, eomanic, franc, gerona, Girona, hores, hotel, Maria, mas, medieval, Monestir, nucli, ocells, Priorat, racet, raset, reset, riu, romanica, rural, rutes, santa, servia, Ter, Torre, Vall |
Feu un comentari