Sortides familiars

Salidas en família

Puente la Reina / Gares

Puente la Reina, en euskera Gares, és Camí de Sant Jaume, pas cap a Compostela, facilitat, via, unió, amabilitat. Una població que no és res més, ni res menys, que un llarg, llarguíssim carrer, un lloc de trànsit, de peregrinatge. El punt on s’ajunten els dos camins més importants del camí de Santiago: el que arriba de Somport, i el que baixa de Roncesvalles. Lloc de trobada doncs. Amb vocació d’ajuntar, d’encaminar. Gares és el seu pont sobre l’Arga, bellíssim, únic, fastuós. D’un romànic insultant en la seva senzillessa i sabiduria. Ens agrada molt Puente la Reina. La trobareu a només 23 kilòmetres de Pamplona, comunicada per autopista, camí de Logroño, seguint la via compostelana. Gares te moltes obres d’art, edificis que la història ha anat regalant a la vila. Com l’església del Crucifijo, l’Hospital de peregrins, o l’església de Santiago. Tot el carrer major, llarg com un dia sense pa, està ple de convents, palaus i cases fortes, medievals, renaixentistes o barroques, com ara la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ja del pont, al final del carrer major, on hi ha l’oficina de turisme. També és agradable la plaça, molt bonica. Però l’estrella és el pont. Aquest pont romànic, del XI, ens agrada molt. I ens agrada també el riu, l’Arga, tranquil, majestuòs, lent. Amb el parc a les seves ribes, que convida a baixar-hi i descansar o jugar. Per tornar allà on haureu deixat el cotxe, guanyeu la carretera, (segur que haureu aparcat aquí). No marxeu sense fer una nova ullada al pont vell, des del pont nou, de la carretera. I si teniu uns minuts feu uns metres fins el Convent de les Comendadores del Sancti Spiritus, del XIII, al barri de Zubiurrutia, a l’altre costat de l’Arga. Si teniu ocasió, arribeu-vos a Gares el dia de les festes, del 24 al 30 de juliol, per Sant Jaume, evidentment!. Música, toros pels carrers, ball, tota mena d’espectacles familiars i pels infants. Puente la Reina ens va agradar molt. Es nota?. I els voltants encara tenen més sorpreses. Teniu a tocar l’església templera d’Eunate, misteriosa. O la joia romànica de Cirauqui. O Estella, capital del vi, medieval i formosa. O Torres del Rio amb un altre temple romànic secret. Olite amb el seu palau reial de conte de fades. Artajona amb les seves muralles, Ujué dalt del seu turó, el Monestir de la Oliva, Tudela, Pamplona, Logroño, Viana… què més voleu?. Podeu dinar al restaurante La Plaza, al mig del poble, típic i tradicional, menú i carta. O a La Conrada, al paseo de los fueros, 17. Tel: 948340052. A tocar de Puente la Reina teniu el poblet d’Obanos, amb el restaurant Ibarberoa, Tel: 94834 41 53. ‎ Per dormir podeu probar el fantàstic, exclusiu Hotel del Peregrino, que només hem vist per fora. Preus poc peregrins, però luxe a tot tren. Si no voleu una cosa tan espectacular, llavors aneu a l’Hotel Jakue, que sembla més senzill. Hi ha cases rurals amb molt d’encant, com l’hotelet El Cerco, dins del poble.  També teniu un càmping.

Puente la Reina, en euskera Gares, es Camino de Santiago, paso hacia Compostela, facilidad, vía, unión, amabilidad. Una población que no es nada más, ni nada menos, que un largo, larguísimo callejón, un lugar de tránsito, de peregrinaje. El punto donde se juntan los dos caminos más importantes del Camino de Santiago: el que llega de Somport, y el que baja de Roncesvalles. Lugar de encuentro pues. Con vocación de juntar, de encaminar. Gares es su puente sobre el Arga, bellísimo, único, fastuoso. De un románico insultante en su senzilla sabiduría. Nos gusta mucho Puente la Reina. La encontraréis a tan sólo 23 kilómetros de Pamplona, ​​comunicada por autopista, camino de Logroño, siguiendo la vía compostelana. Gares tiene muchas obras de arte, edificios que la historia ha ido regalando a la villa. Como la iglesia del Crucifijo, el Hospital de peregrinos, o la iglesia de Santiago. Toda la calle mayor, larga como un día sin pan, está llena de conventos, palacios y casas fuertes, medievales, renacentistas o barrocas, como la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ya del puente, al final de la calle mayor, donde está la oficina de turismo. También es agradable la plaza, muy bonita. Pero la estrella es el puente. Este puente románico, del XI, nos gusta mucho. Y nos gusta también el río, el Arga, tranquilo, majestuoso, lento. Con el parque a sus orillas, que invita a bajar y descansar o jugar. Para volver allí donde deberán haber dejado el coche, junto a la carretera, (seguro que habréis aparcado aquí), bajen al puente nuevo. Y no se vayan sin hacer una nueva ojeada al puente viejo, desde el puente nuevo, de la carretera. Y si tenéis unos minutos haced unos metros hasta el Convento de las Comendadoras del Sancti Spiritus, del XIII, en el barrio de Zubiurrutia, al otro lado del Arga. Si tienen ocasión, deben ir a Gares el día de las fiestas, del 24 al 30 de julio, por Santiago, ¡evidentemente!. Música, toros por las calles, bailes, todo tipo de espectáculos familiares y para los niños. Puente la Reina nos gustó mucho. ¿Se nota?. Y los alrededores todavía tienen más sorpresas. Tienen cerca la iglesia templaria de Eunate, misteriosa. O la joya románica de Cirauqui. O Estella, capital del vino, medieval y hermosa. O Torres del Río con otro templo románico secreto. Olite con su palacio real de cuento de hadas. Artajona con sus murallas, Ujué alto de su colina, el Monasterio de la Oliva, Tudela, Pamplona, ​​Logroño, Viana … ¿qué más quieren?. Pueden comer en el restaurante La Plaza, en medio del pueblo, típico y tradicional, menú y carta. O en La Conrada, en el paseo de los fueros, 17. Tel.: 948340052. Junto a Puente la Reina tienen el pueblo de Obanos, con el restaurante Ibarberoa, Tel.: 94 834 41 53. Para dormir puede probar el fantástico, y exclusivo, Hotel del Peregrino, que sólo hemos visto por fuera. Precioso pero poco para peregrinos, de un lujo a todo tren. Si no quieren algo tan espectacular, entonces vayan al Hotel Jakue, que parece más sencillo. Hay casas rurales con mucho encanto, como el hotelito El Cerco, en el pueblo. También tiene un camping.

desembre 4, 2011 Posted by | llargues, Romànic, Art, Hotels, medieval, Navarra | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa d’hivern a Castelldefels

A Castelldefels, durant aquesta propera setmana, i l’altra encara més, celebren la seva major d’hivern. És senzill arribar a Castelldefels, sobretot ara que, a l’hivern, la seva magnífica i llarguíssima platja està més deserta, que no buida. S’hi arriba amb suma facilitat amb cotxe, seguint l’autovia que va cap al sud, cap a Sitges per la costa. Son pocs kms. Però també te una comunicació excel·lent amb tren, i amb bus. Però Castelldefels, com el som nom indica, no és només la platja, tot i que és maravellosa. També hi ha una vila antiga, i un bonic castell, recentment restaurat. Per iniciar la festa, el dissabte 3 de desembre a la tarda, a les 18h tindrà lloc la I Mostra de Figures de Diables, a la Plaça de l’Església, amb moltes i moltes colles convidades. El dia 6, festa de la Constitució teniu una cursa popular de pujada al castell, amb sortida de la mateixa plaça de l’Església. Son només 5 kms. Molt familiar. El castell, estarà obert, que no sempre ho està. A les 11 s’inaugura, també a la plaça de l’Església, la fira de Nadal, amb una lluïda cercavila. A continuació, sardanes, nadales i conte. Un matí ben divertit per als infants. A la tarda, al mateix lloc, teatre infantil, i seguidament, un correfoc, un espectacle de carrer i una altra cercavila. Si el dimecres 7 teniu pont i no marxeu fora, podeu anar al festival de titelles. També es repetiran els espectacles del dia anterior. A la tarda, ball i xocolatada, al Centre Frederic Mompou, i concert de grallers. Seguirà una nova Cercavila. A la nit, concert de música clàssica, gratuït però amb entrades limitades. El dijous de la Puríssima, dia 8, Missa solemne, procesó, amb carruatges, gralles, i castells a la plaça de l’Església. A la tarda cant coral, espectacles, cercavila… Els carrers del centre, al voltant de la omnipresent plaça de l’Església, estaran farcits d’activitats, amb fires comercials i d’artesans, parades gastronòmiques. Moltes oferiran activitats per a la canalla i tallers. Val la pena arribar-se a Castelldefels aquests dies, per viure la festa major d’hivern, i en qualsevol altre moment per gaudir de la platja, de la sorra, del casc antic, del castell. Us recomanem, sobretot, la visita del castell. Un edifici que no us imagineu. Dalt d’un turó, amb bones vistes, rodejat d’un parc, vigilant el mar, defensant la ruta cap a Barcelona. Hi ha diversos diumenges, els segons del mes, per exemple el proper 11 de novembre, en que el podeu visitar lliurament. Hi veureu la capella, romànica, la rectoria, la sagristia, el cementiri i el pati. A Castelldefels, si convé, podeu dinar-hi molt bé, excepcionalment bé. Possiblement hi hagi els millors restaurants de l’àrea de Barcelona, molts d’ells a tocar del mar. Per exemple el Mar Blanc, de luxe. I n’hi ha uns quants, a banda i banda, sobre la mateixa sorra. A l’interior del poble, a les carreteres de la part moderna, teniu El Sitio, també interessant i un argentí, La Pampa, per qui els agradi el asado de tira i les carns. I un mexicà, divertit, de patacada, baratet, i molt exòtic. Al centre, al costat de l’ajuntament, a més del mexicà, teniu un seguit de restaurants que hem vist i ens han cridat l’atenció, amb noms i temàtiques tan fantàstiques com La Màfia, o Kafka. Tot un reclam pels infants, una pizzeria que està molt bé, és Il Piccolo Mare, al carrer Arcadi Balaguer, 36, tel: 936361769. També molt bé, Il Fornello, i al seu costat Los Dos Caballeros, rústic. El Elefante, a les afores, més apartat, també està molt bé.

En Castelldefels, durante esta próxima semana, y la otra aún más, celebran su mayor de invierno. Es sencillo llegar a Castelldefels, sobre todo ahora que, en invierno, su magnífica y larguísima playa está más desierta, que no vacía. Se llega con suma facilidad en coche, siguiendo la autovía que va hacia el sur, hacia Sitges por la costa. Son pocos kms. Pero también tiene una comunicación excelente en tren, y con el bus. Pero Castelldefels, como su nombre indica, no es sólo la playa, aunque es maravillosa. También hay una villa antigua, y un bonito castillo, recientemente restaurado. Para iniciar la fiesta, el sábado 3 de diciembre por la tarde, a las 18h tendrá lugar la I Muestra de Figuras de Diablos, en la Plaza de la Iglesia, con muchas y muchas peñas infernales invitadas. El día 6, fiesta de la Constitución tienen allí una carrera popular de subida al castillo, con salida de la misma plaza de la Iglesia. Son sólo 5 kms. Muy familiar. El castillo, estará abierto, que no siempre lo está. A las 11 se inaugura, también en la plaza de la Iglesia, la feria de Navidad, con un  pasacalle. A continuación, sardanas, villancicos y cuento. Una mañana muy divertida para los niños. Por la tarde, el mismo lugar, teatro infantil, y seguidamente, un correfoc, un espectáculo de calle y otra pasacalle. Si el miércoles 7 tienen puente y no os vais fuera, pueden ir al festival de títeres. También se repetirán los espectáculos del día anterior. Por la tarde, baile y chocolatada, en el Centro Frederic Mompou, y concierto de grallers. Seguirá una nueva pasacalles. Por la noche, concierto de música clásica, gratuito pero con entradas limitadas. El jueves de la Purísima, día 8, Misa solemne, procesión, con carruajes, grallas, y castillos en la plaza de la Iglesia. Por la tarde canto coral, espectáculos, más pasacalles … Las calles del centro, en torno a la omnipresente plaza de la Iglesia, estarán repletos de actividades, con ferias comerciales y de artesanos, paradas gastronómicas. Muchas ofrecerán actividades para los niños y talleres. Vale la pena llegarse a Castelldefels estos días, para vivir la fiesta mayor de invierno, y en cualquier otro momento para disfrutar de la playa, de la arena, del casco antiguo, del castillo. Os recomendamos, sobre todo, la visita del castillo. Un edificio que no os imagináis. En lo alto de una colina, con buenas vistas, rodeado de un parque, vigilando el mar, defendiendo la ruta hacia Barcelona. Hay varios domingos, los segundos del mes, por ejemplo el próximo 11 de noviembre, en que se puede visitar libremente. Veréis la capilla, románica, la rectoría, la sacristía, el cementerio y el patio. En Castelldefels se puede comer muy bien, excepcionalmente bien. Posiblemente esten allí los mejores restaurantes del área de Barcelona, ​​muchos de ellos al lado del mar. Por ejemplo el Mar Blanc, de lujo. Y hay unos cuantos, a ambos lados, sobre la misma arena. En el interior del pueblo, en las carreteras de la parte moderna, tienen El Sitio, también interesante y un argentino, La Pampa, para quienes les guste el asado de tira y las carnes. Y un mexicano, divertido, baratito, y muy exótico. En el centro, junto al ayuntamiento, además del mexicano, tienen una serie de restaurantes que hemos visto y nos han llamado la atención, con nombres y temáticas tan fantásticas como La Mafia, o Kafka. Todo un reclamo para los niños, una pizzería que está muy bien, es Il Piccolo Mare, en la calle Arcadi Balaguer, 36, tel: 936361769. También muy bien, Il Fornello y, a su lado Los Dos Caballeros, rústico. El Elefante, en las afueras, apartado, también está muy bien.

desembre 3, 2011 Posted by | curtes, Barcelona, Baix Llobregat, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de l’Avet a Espinelves

Recordeu: aquest cap de setmana, i el vinent, hi ha a Espinelves, al mig del Montseny, la famosa Fira de l’Avet. Espinelves la trobareu fàcilment si aneu per l’eix transversal de Catalunya, la C-25, entre Vic i Girona. Podeu arribar-hi per Vic, per Girona, o pujant per Sant Celoni, cap a Viladrau, o per Arbúcies des d’Hostalric. La fira de l’Avet és molt divertida de visitar, amb les seves parades d’avets, de verd nadalenc, de guarniments, d’oficis, de gastronomia. A més, s’hi programaran un munt d’activitats que s’organitzen al mateix temps que la fira. Espectacles infantils, de teatre, músic, fira d’oficis, mercat tradicional. Ara bé, us prevenim. Segons quin dia hi pugeu, no aparcareu. O bé, si ho feu, serà a uns quants kilòmetres del poble. Tampoc podreu ni caminar, segons la data escollida i l’hora. Milers i milers de persones es donen cita aquell dia a les quatre cases d’aquesta diminuta vila. No us ho podeu imaginar. El poblet és molt bonic, amb un entorn natural fantàstic. Per dinar teniu molts restaurants. Mireu-vos el web de l’associació de restauradors. Ens agrada especialment Can Joan. Petit i acollidor. Reserveu. Si esteu pensant en fer un cap de setmana al Montseny, o passar-hi el pont sencer, us recomanem dormir a Sant Hilari, al Vilar Rural, per exemple. On també podeu dinar de buffet si no trobeu taula enlloc més. O bé baixar a a Viladrau, on hi ha molts llocs bons on dormir i menjar. Mireu -vos l’Hostal de la Glòria, un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, en un paratge idíl·lic, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Hi ha cases rurals precioses, com ara el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, a Viladrau, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061.

Recuerden: estos próximos fines de semana hay en Espinelves, un pequeño pueblo del Montseny, su famosa Feria del Abeto. Espinelves la encontraréis fácilmente si vais por el eje transversal de Cataluña, la C-25, entre Vic y Girona. Pueden llegar por Vic, por Girona, o subiendo por Sant Celoni, hacia Viladrau, o por Arbúcies desde Hostalric. La feria del Abeto es muy divertida de visitar, con sus paradas de abetos, de verde navideño, de adornos, de oficios, de gastronomía … de todo tipo. Además, hay un montón de actividades que se organizan al mismo tiempo que la feria. Espectáculos infantiles, de teatro, música, feria de oficios, mercado tradicional. Ahora bien, les prevenimos: no aparcaran, y si lo hacen será a unos cuantos kilómetros del pueblo. Tampoco se puede caminar, según el día elegido y la hora. Miles y miles de personas se dan cita ese día en las cuatro casas de esta diminuta villa. No os lo podéis imaginar. Si no llegáis pronto, por la mañana, conoceréis lo que es una verdadera locura. Ya estáis avisados. El pueblo también es muy bonito, con un entorno natural fantástico. Para comer hay diversos restaurantes. Observad el web de la asociación de restauradores. Nos gusta especialmente Can Joan. Pequeñito y acogedor. Pero no comeréis allí ningún día de la feria si no habeis reservado. Si estais pensando en pasar un fin de semana en el Montseny, os recomendamos dormir en Sant Hilari, en el Vilar Rural. Comida de buffet. En Viladrau hay buenos hoteles i restaurantes. Mirad el Hostal de la Glòria, o La Coromina. La ermita de Sant Marçal ofrece un antiguo monasterio. Hay bellas casas rurales como el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. La comida de Fonda del Racó, en el centro de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061 és sencilla, sabrosa y económica.

desembre 2, 2011 Posted by | festes, Hotels, mitjanes, Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira dels Torrons a Llinars

La vila de Llinars del Vallés  està situada al Vallès Oriental. La trobareu un cop passat Granollers i Cardedeu, a peu d’autopista AP-7, en una plana oberta entre la Serralada Litoral, el Corredor i el Montseny. El casc antic conserva encara el magnífic castell senyorial, anomenat el Castellnou, que és un dels únics palaus renaixentistes de Catalunya, i el més bonic, tal i com sona. Ja per fora és força impresionant, però per dins encara ho és més, perquè conserva unes pintures murals úniques. Arribar a Llinars és molt fàcil. Heu de deixar l’autopista AP-7 a la sortida La Roca – Cardedeu. Però de fet, si avui us parlem de Llinars és per recomanar-vos la fira del turrons, que es celebra el primer cap de setmana de desembre. És una típica fira d’artesans, gastronònimica i nadalenca, que trobareu a la plaça dels Països Catalans. Hi ha tota mena de productes, especialment torrons, però també d’altres relacionats amb les dates. Als pares i mares de família ens interessa perquè ofereix diversos espectacles i activitats per a la mainada, com ara música, inflables, actuacions…  Mireu-vos la web municipal on hi ha el programa complert. Si amb la fira no en teniu prou, o voleu fer el dia complert, penseu que esteu a dos passes del Parc Natural del Montnegre i Corredor, un parc amable que ens encanta. Us recomanem pujar-hi pel camí que mena al Santuari del Corredor, des del coll de Can Bordoi, seguint la carretera que va de Llinars a Mataró per Dosrius. L’indret de El Corredor és ideal per un picnic en família, amb amplis espais i lloc per jugar. Si voleu dinar a taula, en un restaurant, aquí en teniu de bons: com ara La Masia del Pou del Glaç, moderna i d’autor. Aromes del Celler és una botiga, celler, mercat i restaurant.  Can Martín és a la carretera de Granollers, al km. 8,6. Can Llança el trobareu a la Urbanització de Sant Julià d’Alfou, a la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. A la Urbanització Les Pungoles, entre Cardedeu i Sant Pere, hi trobareu La Terrassa. Gaudiu dels torrons a Llinars!

La villa de Llinars del Vallés está situada en el Vallès Oriental. La encontraréis una vez pasado Granollers y Cardedeu, a pie de autopista AP-7, en una llanura abierta entre la Cordillera Litoral, el Corredor y el Montseny. El casco antiguo conserva aún el magnífico castillo señorial, llamado el Castellnou, que es uno de los únicos palacios renacentistas de Cataluña, y el más bonito, tal y como suena. Ya por fuera es bastante impresionante, pero por dentro aún lo es más, porque conserva unas pinturas murales únicas. Llegar en Llinars es muy fácil. Debeis dejar la autopista AP-7 en la salida La Roca – Cardedeu. Pero de hecho, si hoy os hablamos de Llinars es para recomendaros la feria del turrones, que se celebra el primer fin de semana de diciembre. Es una típica feria de artesanos, gastronònimica y navideña, que encontrareis en la plaza de los Països Catalans. Hay todo tipo de productos, especialmente turrones, pero también de otros relacionados con las fechas. A los padres y madres de familia nos interesa porque ofrece diversos espectáculos y actividades para los niños, como música, hinchables, actuaciones … Consultad la web municipal donde está el programa completo. Si con la feria no tenéis bastante, o queréis hacer el día completo, pensad que estáis a dos pasos del Parque Natural del Montnegre y Corredor, un parque amable, que nos encanta. Les recomendamos subir por el camino que conduce al Santuario del Corredor, desde el collado de Can Bordoi, siguiendo la carretera de Llinars hacia Mataró por Dosrius. El Corredor es ideal para un picnic en familia, con amplios espacios y lugar para jugar. Si quieres comer en una buena mesa, en un restaurante, aquí tenéis algunos buenos: como La Masía del Pou del Glaç, moderna y de autor. Aromas de la Bodega es una tienda, bodega, mercado y restaurante. Can Martí está en la carretera de Granollers, en el km. 8.6. Can Llança lo encontrarán en la Urbanización de Sant Julià de Alfou, en la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. En la Urbanización Las Pungoles, entre Cardedeu y Sant Pere, encontraréis La Terraza. ¡Disfruten de los turrones!.

desembre 2, 2011 Posted by | mitjanes, Vallés, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge. Per arribar-hi el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

desembre 1, 2011 Posted by | Matarranya, llargues, Terra Alta, Hotels, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira a La Llacuna

Amb l’arribada del dia de Sant Andreu, a finals de novembre, arriba una de les festes més populars del poble de La Llacuna: la Fira de Sant Andreu, sempre el primer diumenge de desembre. Aquest any 2011 toca pel 4 de desembre. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El programa de la fira inclou un seguit de paradetes durant tot el matí, i una popular matança del porc, gens cruenta, que inclou esmorzar amb pa, botifarra a la brasa, all-i-oli i vi. Tot a la plaça Major. Ben tips podrem anar a escoltar el sermó del mossén, com abans. El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, potser el pont de desembre, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, o Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar. També cases rurals bellíssimes comara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un càmping. De restaurants, a més de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas: Ca la Maria, a la carretera, Telf. 93 897 68 76. O bé els bars i restaurants del centre del poble, molt diferents. A la plaça major, Cal Joan, embotits, formatges, carns a la brasa, Telf. 93 897 60 08.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2011 toca el 4 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

desembre 1, 2011 Posted by | Alt camp, festes, Hotels, medieval, mitjanes, Natura, Penedés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers