Sortides familiars

Salidas en família

Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas és un poblet de pessebre, en un marc incomparable: la Vall d’en Bas. Està col·locat en una plana de gespa verda, a mig aire d’una muntanyeta, i sota l’ombra poderosa i espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina per complert l’horitzó. Un riu d’aigües saltarines i fresques corre pel fons, engorjat. Un riu, el Guri, que neix a 1.500 mts. d’alçada, i es despenya formant cascades insòlites, com el Salt del Sallent. En aquest riu, a l’estiu, bé molt de gust banyar-s’hi, en les piscines naturals que trobareu si resseguiu la carretera i, més endavant el camí, que van paral·lels. La vila són quatre cases. Quatre i prou. Distribuides en cercle, amagant la plaça, on hi ha l’església. S’hi accedeix per un curiós portal, un pòrtic escenogràfic, una volta maternal, que passa per sota d’una de les cases. De fet no te res més. Ara, això sí, molt bucòlic i tranquil. En aquesta plaça trobareu la botiga mare i original dels embotits Guri. Bones viandes del porc, en una terra que te fama de fer les millors llangonisses i fuets de Catalunya, amb permís de la molt propera Osona. No marxeu de Sant Privat sense firar-vos-en alguns. Bon aparcament en un prat ad-hoc a l’entrada del diminut nucli urbà. Si sou bons caminadors, amants del senderisme, podeu intentar arribar fins el Santuari de la Verge de les Olletes i, encara, fins l’ermita de Santa Magdalena del Mont, molt més muntanya enlaire. Per no haver-los de fer a peu, podeu continuar en cotxe, per la carretera que abans esmentàvem, acompanyant el riu, fins al restaurant de Can Turó. A mig camí trobareu una agradable àrea de pic-nic, i els gorgs que us hem promés. Del mateix restaurant també podem anar fins el Salt del Sallent. Sant Privat és bonic tot l’any. A la tardor, inigualable, de tots els tons i colors. A l’hivern sovint està nevat. A la primavera tot és verd i gemat. A l’estiu s’hi està fresquet, i el riu mitiga la calor. Arribeu-vos a Sant Privat en el curs d’una visita a la Vall d’en Bas. Teniu al costat el Mallol, un altre poble medieval molt notable, molt més gran. I també Joanetes, i la imcomparable i serena bellessa dels Hostalets d’en Bas, una delícia. Nosaltres som partidaris de veure només la Vall d’en Bas, els poblets i els riuets, els santuaris penjats damunt i els boscos i camps ufans i ufanosos. Però si voleu passar-hi uns dies, un pont, unes vacances, i amb la petita pàtria tancada de la Vall no en teniu prou, doncs amplieu horitzons i resseguiu la fantàstica Garrotxa, amb Olot, la seva capital, i la melancòlica Font Moixina, aneu a la zona volcànica, amb el Croscat, el Santa Margarida, i els demes volcans. Amb la fageda d’en Jordà, bosc mític. Amb Santa Pau, i el seu castell. Fareu cap a Sant Privat si pugeu desde Barcelona a Vic per l’autovia de l’Ametlla i, un cop passada aquesta ciutat, preneu la nova carretera dels túnels de Bracons, que uneix la capital d’Osona amb Olot. Sortireu al mig de la Vall d’en Bas, a Joanetes i Les Preses. Des de qualsevol d’aquests dos pobles podeu anar a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hi ha només una única carretera i tres kms. escassos. També possible pujant des de Girona per Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols, o des de Santa Coloma de Farners. O, per bona autovia, des de Girona també, per Banyoles i Besalú, cap a Castellfollit de la Roca i Olot. A la Vall d’en Bas els hotels i els restaurants son veritablement magnífics. Teniu l’Hotel Vall d’en Bas, magnífic i fastuós. O la Fonda Barris, que eleva la categoria a cosa excelsa. Per dinar nosaltres ho hem fet a La Deu, a Olot, al paratge encantat de la Font Moixina. Increible. Gran, molt gran, però amb un servei exemplar i un menjar boníssim, (i bé de preu). També és maravellós L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina cuidada, plats de temporada. I, així podríem continuar i continuar perquè tota la contrada està plena d’establiments que podríem recomanar, descobriu-los!.

Sant Privat d’en Bas es un pueblecito de pesebre, en un marco incomparable: la Vall d’en Bas. Está colocado a media altura de una colina, y bajo la sombra poderosa y espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina por completo el horizonte. Un río de aguas saltarinas y frescas corre por el fondo de un desfiladero. Un río, el Guri, que nace a 1.500 mts. de altura, y se despeña formando cascadas insólitas, como el Salto del Sallent. En este río, en verano, viene mucho de gusto bañarse, en las piscinas naturales que se encuentran si seguimos la carretera y, más adelante el camino, que sube en paralelo. La villa son cuatro casas. Cuatro y basta. Distribuidas en círculo, escondiendo la plaza, donde está la iglesia. Se accede por un curioso portal, un pórtico escenográfico, tal vez maternal, que pasa por debajo de una de las casas. De hecho no tiene nada más. Ahora, eso sí, muy bucólico y tranquilo. En esta plaza encontrarán la tienda madre y original de los embutidos Guri. Buenas viandas del cerdo, en una tierra que tiene fama de hacer las mejores longanizas de Cataluña, con permiso de la muy cercana Osona. No se vayan de Sant Privat sin probarlos. Buen aparcamiento en un prado ad-hoc a la entrada del diminuto núcleo urbano. Si sois buenos andadores, amantes del senderismo, se puede intentar llegar hasta el Santuario de la Virgen de las Olletes y, aún más, hasta la ermita de Santa Magdalena del Mont, montaña arriba. Para no tener que hacerlo todo a pie, se puede continuar en coche, por la carretera que antes mencionábamos, acompañando al río, hasta el restaurante de Can Turó. A medio camino encontrarás una agradable área de pic-nic, y las pozas que os hemos prometido. Del mismo restaurante también podemos ir hasta el Salto del Sallent. Sant Privat es bonito todo el año. En otoño, inigualable, de todos los tonos y colores. En invierno a menudo está nevado. En primavera todo es verde. En verano se está fresquito, y el río mitiga el calor. Debemos ir a Sant Privat en el curso de una visita a la Vall d’en Bas. Tiene al lado el Mallol, otro pueblo medieval muy notable, mucho más grande. Y también Joanetes, y la incomparable y serena belleza de Els Hostalets d’en Bas, una delicia. Nosotros somos partidarios de ver sólo la Vall d’en Bas, los pueblos y los riachuelos, los santuarios colgados encima y los bosques y campos ufanos y lozanos. Pero si quieres pasar unos días, un puente, unas vacaciones, y con la pequeña patria, cerrada, del Valle, no tenéis bastante, pues habrá ampliar horizontes y reseguir la fantástica Garrotxa, con Olot, su capital, y la melancólica Fuente Moixina. Vaya a la zona volcánica, con el Croscat, el Santa Margarita, y los demás volcanes. Con la Fageda d’en Jordà, bosque mítico. Con Santa Pau, y su castillo. Para llegar a Sant Privat, si subís desde Barcelona, hay que ir hasta Vic por la autovía de la Ametlla y, una vez pasada esta ciudad, tomar la nueva carretera de los túneles de Bracons, que une la capital de Osona con Olot. Saldréis justo en medio de la Vall d’en Bas, en Joanetes y Les Preses. Desde cualquiera de estos dos pueblos pueden ir a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hay sólo una única carretera y tres kms. escasos. También posible subiendo desde Girona para Inglés, Amer y Sant Feliu de Pallerols, o desde Santa Coloma de Farners. O, por buena autovía, desde Girona, también, por Banyoles y Besalú, hacia Castellfollit de la Roca y Olot. En la Vall d’en Bas los hoteles y los restaurantes son verdaderamente magníficos. Tienen cerca el Hotel Vall d’en Bas, magnífico y fastuoso. O la Fonda Barris, excelsa. Para comer nosotros lo hemos hecho en La Deu, en Olot, en el paraje encantado de la Font Moixina. Increíble. Grande, muy grande, pero con un servicio ejemplar y una comida buenísima, (y bien de precio). También es maravilloso L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina cuidada, platos de temporada. Y, así podríamos seguir y seguir porque toda la región está llena de establecimientos que podríamos recomendar.

desembre 13, 2011 Posted by | Garrotxa, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de Nadal a Mongat


Avui us volem parlar de la Fira de nadal de Montgat, al parc del tramvia, el matí de diumenge, dia 18 de desembre de 2011. Hi haurà moltes i moltes paradetes, i també molts tallers i activitats per a infants. I tot a tocar de Barcelona, al Maresme. Trobareu inflables, taller de jocs tradicionals, un circuit de karts ecològics. També hi haurà espectacles de carrer, cantada de nadales i música. Montgat està molt a prop de casa nostra, a 10 kms. de Barcelona, fàcilment accessible per la C-31 i la C-32, a mig camí de Mataró. També podeu anar-hi en tren o en bus. Us espera una matinal ben divertida. Si us cal dinar podeu anar a la platja, al barri mariner de Montsolis on, si fa bon dia, pensareu que ha tornat l’estiu. Podeu menjar molt bé a la Fonda Marina, per exemple,  o al senzill Can Fava, al carrer del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007,  o bé al restaurant El Mirall, que està al costat.

La Feria de navidad de Montgat, en el parque del tranvía, propone muchos talleres y actividades para niños, muy cerca de Barcelona, en el Maresme. Se celebra el domingo 18, por la mañana. Habrá también más de un centenar de paradas de artesanos, una muestra de entidades, hinchables, taller de juegos tradicionales, y un circuito de karts ecológicos. Está bien ¿verdad?. También habrá espectáculos, villancicos y música. Montgat, a pocos kilómetros de Barcelona, és accesible por la C-31 y la C-32, a medio camino de Mataró, o en bus, o en tren. Os espera una matinal muy divertida. Para comer pueden ir a la playa, al barrio marinero de Montsolis donde, si hace buen día, pensaréis que ha vuelto el verano. Pueden comer muy bien en la Fonda Marina, por ejemplo, o el sencillo Can Fava, en la calle del Mar de Montsolís, Tel: 934 691 007, o bien en el restaurante El Mirall, que está al lado.

desembre 12, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, festes, Maresme, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Les Esplugues de Castellcir

Realment ens encanta recomanar-vos excursions tan senzilles, boniques i resultones com aquesta. Es tracta de la visita a una masia construïda sota una balma, una espluga, que ha estat habitada ininterrompudament des del neolític fins l’any 2002. Un lloc encisador, amb un pont medieval, romànic del segle XI, i un riuet d’ensomni, la riera de Fontscalents, completent el conjut. Allà trobareu, a més, prats per còrrer, boscos de roure i pi, vegetació abundant, bolets i animalons de tota mena. L’edifici, que ara està en reconstrucció, (any 2011), es convertirà en un ecomuseu del Moianès, una comarca històrica preciosa. Completament muntada dins la roca, l’edifici consta de diverses plantes, i annexos, com ara corrals i golfes. No te teulada, la pròpia espluga li fa d’aixopluc. La planta baixa, on hi ha les dependències refetes al sg. XVIII, conserva la cuina i la sala. A dalt les habitacions. Tot es convertirà en un centre d’interpretació de la vida a pagès, i de l’aprofitament per l’home de la natura i el bosc. Molt adient. Sense ser res de l’altra món, us assegurem que us agradarà d’allò més. Obert, si les obres ho permeten, els diumenges de 12 a 14 hores. Petits i grans podreu descobrir com es vivia en una masia troglodita. Trobareu Les Esplugues molt a prop del nucli urbà de Castellcir. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Desestimeu entrar al casc urbà de Castellcir, preferint continuar per la carretera BV-1310 cap a Santa Coloma Sasserra. Just uns metres més endavant, en el pk 3.8, preneu un camí de terra a l’esquerra. Senyalització vertical, poc visible. Atenció el camí és apte per tota mena de vehicles, però te sots i fa baixada. Cal anar en compte!. Creuareu rouredes i camps de conreu, fins arribar a la riera de Fontscalents. El rierol es travessa per una plataforma de ciment. Just a l’altra banda de la riera ja veieu la masia d’Esplugues. Bon aparcament al prat que abans eren eres. També podeu baixar a peu des de Castellcir. Son 2 kms. llargs, de baixada, que en tornar seran tots de pujada, però es pot fer. Podeu informar-vos sobre horaris i visites guiades a la pàgina web del Consorci del Moianès o als telèfons 938301418 , o bé 938208000. De tota manera, l’entorn i les possibles activitats i passejades pels voltants de la masia valen la pena, estigui o no oberta. Parlant de passejades, el terme de Castellcir en te de molt boniques, per totes les edats i gustos. Llargues com les que us portaran al Castell de La Popa, així anomenat perquè sembla un vaixell de roca. Més a tocar del poble teniu l’església de Sant Andreu al costat de la riera de Castellcir. Molt més lluny, el magnífic bosc de faigs anomenat amb tota la raó La Sauva Negra. Ho sembla. Preciós a la tardor. A les afores del poble, ja camí de Moià podeu anar a Marfà, primer en cotxe, i després a peu. En cotxe, per bona carretera i pista, podeu visitar Santa Coloma Saserra, amb una bonica ermita romànica, unes masies i un roure monumental, anomenat del Giol. També aconsellable visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura.

Realmente nos encanta recomendar excursiones tan sencillas, bonitas y resultonas como esta. Se trata de la visita a una masía construida bajo una gruta, una cueva, que ha sido habitada ininterrumpidamente desde el neolítico hasta el año 2002. Un lugar encantador, con un puente medieval, románico del siglo XI, y un riachuelo de ensueño, la riera de Fontscalents, completando todo el conjuto. Allí encontrarán, además, prados para correr, bosques de roble y pino, vegetación abundante, setas y animales de todo tipo. El edificio, que ahora está en reconstrucción, (año 2011), se convertirá en un ecomuseo de El Moianès, una comarca histórica preciosa. Completamente montado en la roca, el edificio consta de varias plantas, y anexos, como corrales y buhardilla. No tiene tejado, la propia cueva le hace de refugio. La planta baja, donde están las dependencias reconstruidas en sg. XVIII, conserva la cocina y la sala. Arriba estan las habitaciones. Todo se convertirá en un centro de interpretación de la vida en el campo, y del aprovechamiento por el hombre de la naturaleza y el bosque. Muy adecuado. Sin ser nada del otro mundo, les aseguramos que les gustará. Abierto, si las obras lo permiten, los domingos de 12 a 14 horas. Pequeños y grandes podrán descubrir cómo se vivía en una masía troglodita. Encontrarán Las Esplugues muy cerca del núcleo urbano de Castellcir. Para llegar hay que ir hasta Mollet del Vallés, y de allí hacia Caldes de Montbui por la C-59. Continúen por la misma carretera en dirección a Moià pasando por Sant Feliu de Codines y hacia Castellterçol. Justo en el centro de Castellterçol, en el semáforo, hay que girar a la derecha hacia Castellcir, bien señalizado. Desestimad la entrada en el casco urbano de Castellcir, prefiriendo continuar por la carretera BV-1310 hacia Santa Coloma Sasserra. Justo unos metros más adelante, en el pk 3.8, tomad un camino de tierra a la izquierda. Señalización vertical, poco visible. Atención el camino es apto para todo tipo de vehículos, pero tiene baches y hace bajada. ¡Hay que tenerlo en cuenta!. Cruzaréis robledales y campos de cultivo, hasta llegar a la riera de Fontscalents. El arroyo se cruza por una plataforma de cemento. Justo al otro lado de la riera ya veis la masía de Esplugues. Buen aparcamiento en el prado que antes eran eras. También se puede bajar a pie desde Castellcir. Son 2 kms. largos, de bajada, que al volver serán todos de subida, pero se puede hacer. Pueden informarse sobre horarios y visitas guiadas en la página web del Consorcio del Moianès o los teléfonos 938301418, o bien 938208000. De todas formas, el entorno y las posibles actividades y paseos por los alrededores de la masía valen la pena, esté o no abierta. Hablando de paseos, el término de Castellcir tiene algunos muy bonitos, y para todas las edades y gustos. Largos como las que os llevará al Castillo de La Popa, así llamado porque parece un barco de roca. Más cerca del pueblo tienen la iglesia de San Andrés junto a la riera de Castellcir. Mucho más lejos, el magnífico bosque de hayas llamado con razón la Sauva Negra. Lo parece. Precioso en otoño. En las afueras del pueblo, ya camino de Moià pueden ir a Marfà, primero en coche, y luego a pie. En coche, por buena carretera y pista, podéis visitar Santa Coloma Saserra, con una bonita ermita románica, unas masías y un roble monumental, llamado del Giol. También aconsejable visitar la bonita villa de Moià, la capital de la comarca, con la fantástica casa museo de Rafael de Casanova, toda una lección de historia. No menos interesantes son las “Cuevas del Toll”, camino de Collsuspina y Vic, otro gran atractivo de la zona del Moianès. Tampoco os perdáis el bellísimo monasterio de Santa María del L’Estany, atención a los horarios, un poco extraños. O el pueblo de Granera, con su castillo. Bueno, ya veis que la cosa da para un fin de semana. Si se deciden, pueden dormir y comer en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo donde sale la carretera que va a Castellcir. Moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. Si os más el turismo rural, miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. Fuera de la zona de Castellcir se puede probar en los hoteles y restaurantes de Moià mismo. Hemos comido de fábula en el restaurante Padrisa, y también muy recomendable “El Colom”, a su lado. En Sant Quirze Safaja tienen un bonito camping.

desembre 11, 2011 Posted by | Bages, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Natura, Osona, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla. Si mireu el programa de festa veureu que el primer cap de setmana de desembre hi fan alguns actes interessants, com ara un mercadet de nadal, missa solemne i cant coral, al migdia del dissabte, per acabar amb una ballada de gegants. Si el dissabte no sabeu on anar, cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño municipio, no queremos usar la palabra pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Si miráis el programa de fiesta veréis que el primer fin de semana de diciembre hacen algunos actos interesantes, como un mercadillo de navidad, misa solemne y canto coral, el mediodía del sábado, para acabar con un baile de gigantes. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.

desembre 9, 2011 Posted by | mitjanes, Vallés, festes | , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Santa Eulàlia de Riuprimer


Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa major en honor de la patrona, que us pot oferir una matinal de dissabte o diumenge, el primer cap de setmana de desembre. Tallers de nadal, amb missa i cant coral, el dissabte, o bé pallassos el diumenge. Podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, on encara hi haurà la ressaca de la magnífica Fira medieval. Podreu aprofitar per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta mayor en honor a la patrona, que les puede ofrecer una buena matinal de sábado o domingo, el primer fin de semana de diciembre. Talleres de navidad, con misa y canto coral, el sábado, o bien payasos el domingo. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

desembre 9, 2011 Posted by | mitjanes, Osona, Art, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de l’oli a Salomó

Salomó és un poble de la comarca del Tarragonés, que no està gaire a prop de Tarragona, perquè està un xic terra endins, a la vall desconeguda i amable del riu Gaià. Son unes terres càlides, de secà, plenes de vinya i olivera. S’hi arriba per l’autopista AP-7, des d’Altafulla, o Torredembarra, fent camí per La Riera de Gaià, i agafant la desviació cap al mateix Salomó. Costa de trobar, però, no hi passareu per casualitat. A la cooperativa agrícola  de Salomó fan un esmorzar popular per celebrar l’oli nou, el diumenge 11 de desembre, aquest any 2011. Pa torrat, cansalada, arengada, vi i oli, molt oli, dels Vergerans, el seu. D’oli i de vi, molt bons, n’hi ha a tots els pobles de la zona: a Bràfim, a Nulles, a Vilabella, al Catllar… És agradable voltar la comarca del riu Gaià. Podeu visitar el Santuari modernista de Montserrat a  Montferri, un poblet bonic, no lluny de Salomó. Tampoc no està gaire apartat el nucli medieval de La Nou de Gaià, amb el seu castell, o el poblet de Vespella de Gaià, poble d’artistes, de pintors, amb un altre castell interessant, enrunat, al capdemunt d’un turó. Res de l’altre món. Paisatges suaus, tranquils, serens, sense estridencies. Productes de la terra. Si voleu anar més lluny, a muntanya, a uns 30 kms. passant per Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial.  I si aneu en direcció contraria, cap a mar, visitareu la vila closa d’Altafulla, que ens encanta. Per dinar, al mateix Salomó, teniu Ca la Roser, al carrer del Sant Crist, 4. Tel: 977 62 90 24‎, o bé La Premsa, al passeig Joan Creus  Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64‎. El Jardí de Salomó, és un altre bon lloc. També bars com La Pista, al carrer Nou, 12, tel: 977  629 050, o bé El Celler fan bona teca, a bon preu. Per dinar o sopar fora del poble us recomanem El Celler de l’Àvia, al mig del poble del Catllar, a l’Avinguda Catalunya, 17. T: 977 65 32 58.  Per cert que, a El Catllar, també hi ha un senyor castell, a les afores de la vila. A La Riera de Gaià, un altre poble encantador, teniu la Masia de l’Era, al carrer de Sant Joan, 64. T: 977 65 54 02.  Si us voleu quedar a dormir a la zona penseu en el Mas Boronat és un hotelet rural que te servei de restaurant, habitacions i apartaments.  I als pobles del voltant teniu hotelets rurals amb molt d’encant, com “Les Vinyes“, a Vilardida, entre Montferri i Vilarodona, a uns 14 kms. al nord de Salomó. Per aquelles terres hi ha Vilabella del Camp, amb dues bones cases rurals “Cal Parines” o “Cal Sabater“. A Altafulla, a Torredembarra, a Tarragona o Valls hi ha un munt d’hotels, si voleu passar el cap de setmana per aquestes latituds. Bon cap de setmana per les terres del Gaià!.

Salomó es un pueblo de la comarca del Tarragonés, que no está muy cerca de Tarragona, porque está un poco tierra adentro, en el valle del río Gaià. Son unas tierras cálidas, de secano, llenas de vid y olivo. Se llega por la autopista AP-7, desde Altafulla, o Torredembarra, por La Riera de Gaià, y tomando la desviación hacia el mismo Salomó. Cuesta un poco de encontrar, sin embargo, no pasaréis por allí de casualidad. En la cooperativa agrícola de Salomó hacen un almuerzo popular para celebrar el aceite nuevo, el 11 de diciembre, domingo. Pan tostado, tocino, arenque, vino y aceite, mucho aceite, de los Vergerans, el suyo. De aceite y de vino, muy buenos, hay en todos los pueblos de la zona: en Bràfim, en Nulles, en Vilabella, El Catllar … Es agradable pasear por la comarca del río Gaià. Se puede visitar el santuario modernista de Montserrat en Montferri, un pueblecito bonito, no lejos de Salomó. Tampoco está muy apartado del núcleo medieval de La Nou de Gaià, con su castillo, o del pueblo de Vespella de Gaià, pueblo de artistas, de pintores, con otro castillo interesante, en ruinas, sobre una colina. Nada del otro mundo. Paisajes suaves, tranquilos, serenos, sin estridencias. Productos de la tierra. Si quieren ir más lejos, en dirección a la montaña, a unos 30 kms. pasando por Vilarodona, tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Cister mundial. Y si vais en dirección contraria, hacia el mar, visitad la villa de Altafulla, que nos encanta. Para comer, en el mismo Salomó, tienen Ca la Roser, en la calle del Santo Cristo, 4. Tel: 977 62 90 24, o bien La Prensa, en el paseo Joan Creus Cañellas, 3. Tel: 977 62 90 64. El Jardín de Salomón, es otro buen lugar. También bares como La Pista, en la calle Nou, 12, tel: 977 629 050, o bien La Bodega hacen buena teca, a buen precio. Para comer o cenar fuera del pueblo les recomendamos El Celler de la Abuela, en medio del pueblo de El Catllar, en la Avenida Cataluña, 17. T: 977 65 32 58. Por cierto que, en El Catllar, también hay un señor castillo, a las afueras de la villa. En La Riera de Gaià, otro pueblo encantador, tienen la Masía de la Era, en la calle de San Juan, 64. T: 977 65 54 02. Si os queréis quedar a dormir en la zona pensad en el Mas Boronat que es un hotelito rural que tiene servicio de restaurante, habitaciones y apartamentos. Y los pueblos de alrededor tienen ustedes hotelitos rurales con mucho encanto, como “Las Viñas”, en Vilardida, entre Montferri y Vilarodona, a unos 14 kms. al norte de Salomó. Por aquellas tierras está Vilabella del Camp, con dos buenas casas rurales “Hay Parines” o “Cal Sabater”. En Altafulla, en Torredembarra, en Tarragona o en Valls hay un montón de hoteles.

desembre 8, 2011 Posted by | mitjanes, Alt camp, Tarragona, Monestirs, Hotels, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira a l’Estany

En una de les comarques més boniques de Catalunya, i més desconegudes, el Moianès, hi ha un dels pobles més bonics de Catalunya, i més desconeguts. Es tracta de l’Estany, quatre carrers medievals que envolten una joia romànica increïble: el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi és una veritable perla, amb un claustre que és una cucada, ple de capitells magnífics, tots ells historiats. I el dia de la Puríssima hi trobareu una fira d’artesans, i una de pintors, amb moltes paradetes plenes d’art, i de gastronomia. I una mostra de pintura, que també te la seva versió per als infants. A més hi haurà també jocs de fusta, passejades en bus antic, en ponis, ballada de gegants, i una trobada de plaques de cava, entre moltes i moltes altres propostes. Per dinar podeu anar a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o al Bar Monestir, quelcom més que un bar, al carrer Doctor Vilardell 16, Tel: 685 96 86 76‎.  Si us ve de gust passar uns dies del pont al Moianès, fareu molt bé. Podreu descobrir Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… monestirs, poblets i castells. Podeu dormir a tocar mateix del monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. Una bona proposta per passar el dia 8, o vuit dies, si voleu!.

En una de las comarcas más bonitas de Cataluña, y más desconocidas, el Moianès, hay uno de los pueblos más bonitos de Cataluña, y más desconocidos. Se trata del Estany, cuatro calles medievales que rodean una joya románica increíble: el fantástico monasterio de Santa María de l’Estany. Este cenobio es una verdadera perla, con un claustro que es una cucada, lleno de capiteles magníficos, todos ellos historiados. Y el día de la Purísima encontrará allí una feria de artesanos, y una de pintores, con muchas paradas llenas de arte, y otra de gastronomía. Y una muestra de pintura, que también tiene su versión para los niños. Además habrá también juegos de madera, paseos en bus antiguo, en ponis, baile de gigantes, y un encuentro de placas de cava, entre muchas y muchas otras propuestas. Para comer pueden ir a Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90, o en el Bar Monasterio, algo más que un bar, en la calle Doctor Vilardell 16, Tel.: 685 96 86 76. Si os apetece pasar unos días del puente en el Moianès, haréis muy bien. Podreis descubrir Terrassola, Moià, Castellterçol, las Cuevas del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … monasterios, pueblos y castillos. Pueden dormir al lado mismo del monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. A el Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, yendo por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià hasta el Estany hay una carretera local, unos 10 kms. Una buena propuesta para pasar el día 8, u ¡ocho días!.

desembre 7, 2011 Posted by | mitjanes, Bages, Osona, Monestirs, Romànic, Art, Hotels, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Santa Eulàlia a Hortsavinyà

Una matinal agradable pel dia 8 de desembre? A Hortsavinyà, el fantàstic programa “Viu el parc“ de la Diputació de Barcelona, organitza l’anomenada Festa Major de Santa Eulàlia. A les 11.30 hores hi ha un contacontes: El lladre de guants blancs, i a les 12.30 hores ball de música tradicional amb La Sonsoni als prats de l’Hostal. Gaudiu del maravellós paisatge de boscos i prats, de l’esglèsia, i del centre d’informació del Parc Natural del Montnegre, on podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu. Hortsavinyà és un indret sorprenentment proper a Barcelona, bellíssim, i força desconegut. Ideal per campar tot el dia per allà. En mig d’una natura increible. Desde Barcelona per l’autopista C-32 hi ha 50 kms. Podeu pujar-hi des de Tordera: bona pista. Heu d’agafar la carretera que va cap a Fogars de Tordera i Hostalric, la BV-5122. Poc després de sortir de Tordera cal que agafeu el camí asfaltat, durant uns 4 kms. que indica Hortsavinyà. Després es torna pista de terra. Seguiu sempre en direcció Hortsavinyà i Calella. També des de Calella podeu pujar a Hortsavinyà. Cal agafar la carretera BV-5126, al costat mateix de l’hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada i 7  de terra. S’ha de seguir sempre la pista gran. Un paradís per les famílies amb infants. Moltes possibilitats de fer rutes després de ballar. En aquesta zona hi ha alguns dels arbres més monumentals de Catalunya, com ara l’alzina de Can Portell. Bon lloc per fer pic-nic, anar en bici, o passejar. Per dormir hi ha moltes cases rurals. Com per exemple Can Pica. Amb bones habitacions familiars. Com a restaurant teniu Can Portell. Un matí agradable a dues pases de casa!.

¿Una matinal agradable para el dia 8 de diciembre? Os daremos ideas. Por ejemplo, en Hortsavinyà, el programa “Vive el parque”, organiza un encuentro, un encuentro de música tradicional, y cuentos para los crios. És la fiesta de Santa Eulalia. A las 11,30 cuentacuentos, a las 12,30, en los prados del Hostal música. Allí, en medio del bosque, junto a la iglesia y el centro de información del parque natural del Montnegre. Porque Hortsavinyà es un lugar cercano a Barcelona, bellísimo, y desconocido. Parece mentira que haya un lugar tan bonito tan cerca de la gran ciudad. Ideal para campar todo el día. En medio de una naturaleza increíble. Hortsavinyà se encuentra en pleno Parque Natural del Montnegre. Y sólo a unos 50 kms. de Barcelona por la autopista C-32. Pueden subir desde Tordera: buena pista. Tenéis que coger la carretera que va hacia Fogars de Tordera y Hostalric, BV-5122. Poco después, coger el camino asfaltado, durante unos 4 kms. y seguir la indicación Hortsavinyà. Después se convierte en una pista de tierra. Siganla siempre en dirección Hortsavinyà y Calella. También desde Calella pueden subir a Hortsavinyà. Hay que coger la carretera BV-5126, al lado mismo del hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada y 7 de tierra. Hay que seguir siempre la pista grande. Un paraíso para las familias con niños. Muchas posibilidades de hacer rutas después de bailar. O de ver el bonito audiovisual del centro de interpretación. En esta zona hay algunos de los árboles más monumentales de Cataluña, como la encina de Can Portell. Buen lugar para hacer pic-nic. Para dormir hay muchas casas rurales. Como por ejemplo Can Pica. Con buenas habitaciones familiares. Como restaurante tienen Can Portell.

desembre 6, 2011 Posted by | festes, Maresme, mitjanes, Natura, Parcs Naturals, Uncategorized, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira d’hivern a Porqueres

Porqueres és una quasi inexistent població gironina, a la riba del llac de Banyoles. És tan gran la fama de Banyoles i el seu estany, que poquíssima gent sap que la meitat pertany al poble de Porqueres. De fet la zona més bonica de la llacuna és en el terme mubicipal de Porqueres. El que passa és que aquest poblet està repartit pel seu territori, amb una majoria de nuclis esparsos, cases de camp i barris residencials. Doncs bé, a Porqueres, el dia 6 de desembre, dia de la Constitució, hi fan una fira de Nadal. Una excusa perfecta per pujar fins al Pla de l’Estany, admirar el llac, passejar tranquil·lament amb la canalla per la vora, fins arribar a la magnífica església romànica. Una petita joia, amb la seva portada, capitells, i la pica baptismal romànica, exemplar únic a Catalunya. (A la foto). Doncs bé, dèiem que el 6 obrien  la fira, a Can Carreres, a les 10 del matí.  Hi haurà paradetes de tota mena, artesanes, gastronòmiques… activitats per a la canalla: tallers, espectacles, música, concursos…  La festa continua durant els següents dies, de dimecres 7 a diumenge 11, però ja més moderada. El dijous, dia de la Puríssima teniu la fira del petit Mercader, una fira d’intercanvi entre nens i nenes, de joguines i altres andròmines. Cal dur una petita taula, on posar-hi els productes i, a vendre’ls!.  Acabarà amb una xocolatada. Encara hi haurà més actes, però preferim que els mireu a la web municipal i escolliu vosaltres. Us sugerim que passeu uns dies a la zona, potser el pont?… Podeu disfrutar del llac, dels paisatges increibles, de la ciutat de Banyoles, amb els seus museus, monuments i carrers medievals, de la propera zona volcànica de la Garrotxa, de l’entorn de Mieres i el Rocacorba, dels poblets, de la medieval besalú, amb el seu pont, palaus i esglésies, de la increïble Girona amb tot el què us pot oferir…  Són uns 130 kms, tots d’autopista. Fins Girona per l’AP7 i, després, autovia fins Banyoles. Per allotjar-vos us recomanem de tot cor el decadent hotel Mirallac, enfront mateix de l’estany. Us sentireu transportats al temps dels balnearis i el passeig tranquil. Vistes inmillorables al llac. O el ultramodern i fantàstic hotelet de Ca l’Arpa. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d’en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al mas Carboner. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. Bona fira!.

Porqueres es una casi inexistente población gerundense, a orillas del lago de Banyoles. Es tan grande la fama de Banyoles y su lago, que poquísima gente sabe que la mitad del mismo pertenece al pueblo de Porqueres. De hecho la zona más bonita de la laguna está en el término mubicipal de Porqueres. Lo que pasa es que este pueblo es, en su mayoria, un conjunto de núcleos dispersos, casas de campo y barrios residenciales. Pues bien, en Porqueres, el día 6 de diciembre, día de la Constitución, hacen una feria de Navidad. Una excusa perfecta para subir hasta el Pla de l’Estany, admirar el lago, pasear tranquilamente con los niños por la orilla, hasta llegar a la magnífica iglesia románica. Una pequeña joya, con su portada, capiteles, y la pila bautismal románica, ejemplar único en Cataluña. Pues bien, decíamos que el 6 abrían la feria, en Can Carreras, a las 10 de la mañana. Habrá puestos de todo tipo, artesanas, gastronómicas … actividades para los niños: talleres, espectáculos, música, concursos…  La fiesta continúa durante los siguientes días, de miércoles 7 al domingo 11, pero ya más moderada. El jueves, día de la Purísima tienen también la feria del pequeño mercader, una feria de intercambio entre niños y niñas, de juguetes y otros trastos. Hay que llevar una pequeña mesa, donde poner los productos y, ¡a venderlos!. Acabará con una chocolatada. Habrá más actos, pero preferimos que los vean en la web municipal y elijan ustedes mismos. Os sugerimos que paséis unos días en la zona, ¿quizás el puente? … Pueden disfrutar del lago, de los paisajes increibles, de la ciudad de Banyoles, con sus museos, monumentos y calles medievales, de la próxima zona volcánica de la Garrotxa, del entorno de Mieres y el Rocacorba, los pueblos, de la medieval Besalú, con su puente, palacios e iglesias, de la increíble Girona con todo lo que le puede ofrecer … Son unos 130 kms, todos de autopista. Hasta Girona por la AP-7 y, después, autovía hasta Banyoles. Para alojarse os recomendamos de todo corazón el decadente hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados al tiempo de los balnearios y el paseo tranquilo. Vistas inmejorables al lago. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l’Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d’en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois suficientemente grupo, se puede ir al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos indicado son fuera de serie. Pero si quieren saber de otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, vea La Cisterna, en la calle Países Catalanes, 36. Tel.: 972581356.

desembre 6, 2011 Posted by | llargues, Girona, Natura, Romànic, Hotels, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Mercat Medieval de Vic

De nou us convidem a pujar fins a la bellíssima ciutat de Vic, ara amb motiu del seu esplèndit mercat medieval. Sempre te lloc a primers de desembre, coincidint amb el pont de la Constitució. I no és un mercat medieval més. És el millor mercat medieval de Catalunya. Segur. El més gran, el més visitat, el que ocupa més places i carrers, més espai, el de més qualitat, el que te més paradetes, amb més oferta, amb millor ambientació, amb vestuari més adient. El Mercat Medieval de Vic mereix tot el que diem. Són més de 300 parades repartides per tot el casc antic de Vic. I és una ciutat molt gran. Amb un casc antic medieval enorme. Places, carrers, carrerons, parcs i passejos estan plens de tota mena de paradetes de tot tipus de productes. Parades gastronòmiques, penseu que a Vic hi ha el millor embotit de Catalunya, de formatges… També parades artesanes i d’oficis, moltes, moltíssimes, i molt interessants. Hi troabeu una bona mostra d’animals, com ara cavalls, ovelles, vaques, rucs… mostra d’aus de presa, tot l’imaginable. Els nens inenes podran muntar a cavall, assistir a espectacles de carrer, escoltar música o veure exposicions. A més de viure el mercat medieval, podreu anar visitant monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures maravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglèsies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. Pugeu a Vic. I aneu-hi ben aviat, perquè si arribeu tard no trobareu aparcament. Hi ha molta, molta, molta gent. Podeu dinar a la fira, en les parades de menjar, nombroses i ben acondicionades. Si us agrada més gaudir de una bon taula ho teniu fàcil. L’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molta oferta, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ La vinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Per dormir teniu un bon hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o el clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssic el Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la fira medieval, però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!.

Vic celebra su mercado medieval a primeros de diciembre, a menudo coincidiendo con el puente de la Constitución. Y diréis … un mercado medieval más. Pues os equivocaríais si pensáis que estamos ante una feria como tantas. El Mercado Medieval de Vic merece las mayúsculas de su nombre porque es enorme. Pensad que hay más de 300 paradas repartidas por todo el casco antiguo de Vic. Y esta es una ciudad grande. Plazas, calles, callejones, parques y paseos están llenos de toda clase de tenderetes de todo tipo de productos. Paradas gastronómicas, en Vic está el mejor embutido de Cataluña, y los mejores quesos, y comidas cocinadas allí mismo. También hay paradas artesanas y de oficios, muchas, muchísimas, muy interesantes. También muestras de animales, como caballos, ovejas, vacas, burros … muestras de aves de presa, todo lo imaginable. Los niños podrán montar a caballo, asistir a espectáculos de calle, escuchar música o ver exposiciones. El casco antiguo de Vic acompaña mucho un mercado de estas características. Anclada en el tiempo del barroco, la villa de los santos y de los sacerdotes, dormida hasta no hace mucho tiempo en el sueño pesado de los pueblos olvidados del progreso. Así ha podido preservar palacios, templos, su ambiente en general, que nada tiene que ver con el siglo XXI. Por suerte las viejas calles no se han degradado. La universidad ha ocupado espacios y ha revitalizado el centro. Por eso gusta recorrer el mercado medieval y ir visitando monumentos y obras de arte de primer nivel. Como la catedral, de estilo neoclásico, pero con una magnífica torre románica. En el interior las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. Un museo ejemplar. Unas calles allá toparéis con un verdadero templo romano, como sacado directamente y sin escalas de la época de los césares. Sería imposible reseñar las iglesias, conventos y monasterios, palacios, casas fuertes y casas burguesas que les saldrán al paso. Sólo hacer mención de la espléndida plaza del mercadal, la plaza mayor, la plaza grande, única en toda Cataluña, donde se celebran mercados tan nombrados como el del ram, o más sencillos, como el de cada sábado. Subid hasta Vic. Si no llegáis tarde encontrareis fácil aparcamiento y bien señalizado, en los parkings habilitados, o por las calles del barrio más moderno, antes de llegar al centro histórico. Pueden comer en la própia feria, en las paradas de comida, numerosas y bien acondicionadas. Si os gusta más disfrutar de una buena mesa lo teneis. El ambiente estudiantil de Vic ofrece muchos lugares donde comer bién. Como el restaurant Basset, Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O La Taula, donde hemos comido muy bién, en la Plaça Don Miquel Clariana, 4.  El Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, és alegre y desenfadado. El Caliu, y la vinateria DO Vic son bonitos y se come bién. El Jardinet és una apuesta segura, de toda la vida. Para dormir está el Hotel NH, con buen menú, o el Hotel Pamplona, a la ronda. O el clásico Jaume Balmes, céntrico. En el pueblo de Sentfores, está el Mas la Miranda. Durante la fira medieval habrá que reservar con antelación.

desembre 5, 2011 Posted by | mitjanes, Osona, Hotels, festes, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers