Festa major de Lluçà
Avui, de nou, us proposem una visita al poblet de Lluçà, una cucada de poble a mig camí entre Gironella i Vic. I ara ho fem amb una nova excusa: la seva festa major. Evidentment una festa petita, diminuta, amb quatre actes de bona voluntat, senzilla i casolana. Ja ho podeu veure en el programa: un taller de recollida de peteneres, un espectacle infantil i un concert, el dissabte. Missa amb coral i dances fetes per la canalla al sortir. Tot naif i autèntic. Però és que Lluçà, com a municipi gaire bé no existeix. I diem: no importa, perquè Lluçà, gran o petit, sempre tindrà dues joies incomparables que la faran mereixedora d’una visita familiar. La primera el seu monestir, del romànic més pur que pogueu trobar a Catalunya. Amb el seu claustre, i unes pintures murals, úniques a Catalunya. I la segona, el seu paisatge, rural, bell, intocat. El paisatge del Lluçanès. Ple d’encants. Coses úniques com la riera de Merlès, amb els seus boscos, el seu riu, els ponts. Prop del monestir, dalt d’un turonet, s’aixequen les restes ruïnoses del castell, i al costat del castell trobem la capella romànica rodona de Sant Vicenç. Una de les poques esglésies de planta rodona catalana. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni deixar de visitar Santa Maria de Lluçà. Facin festa o no la facin, sigui aquesta gran o petita, què importa?. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic, La Primitiva, que us ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. També te unes boniques habitacions. Sigueu valents… i probeu la seva hospitalitat. Si us agrada més dormir a l’aire lliure us recomanem el càmping de la vall de Merlès o el del Lluçanès. Si us decidiu a dormir a la comarca, i la Primitiva està plena, tranquils. Mireu a l’Hotelet de Prats. I si us agraden les cases rurals esteu de sort: aquí teniu un llistat. També hi ha Cal Music, a Prats, amb el seu restaurant: “Cal Baumer”. Potser heu descobert avui el vostre refugi anti-estrés?. Val la pena de descobrir el Lluçanés!.
Hoy, de nuevo, os proponemos una visita al pueblo de Lluçà, una cucada de pueblo a medio camino entre Gironella y Vic. Y ahora lo hacemos con una nueva excusa: su fiesta mayor. Evidentemente una fiesta pequeña, diminuta, con cuatro actos de buena voluntad, sencilla y casera. Ya lo podéis ver en el programa: un taller de recogida de peteneras, un espectáculo infantil y un concierto, el sábado. Misa con coral y danzas realizadas por los niños al salir del oficio divino. Todo naif y auténtico. Pero es que Lluçà, como municipio, casi no existe. Y decimos: no importa, porque Lluçà, grande o pequeño, siempre tendrá dos joyas incomparables que la harán merecedora de una visita familiar. La primera su monasterio, del románico más puro que podáis encontrar en Cataluña. Con su claustro, y unas pinturas murales, únicas en Cataluña. Y la segunda, su paisaje, rural, hermoso, intocado. El paisaje del Lluçanès. Lleno de encantos. Cosas únicas como la riera de Merlès, con sus bosques, su río, los puentes. Cerca del monasterio, sobre una colina, se levantan los restos ruinosos del castillo, y junto al castillo encontramos la capilla románica redonda de Sant Vicenç. Una de las pocas iglesias de planta redonda catalanas. No pueden dejar de dar una vuelta por el Lluçanès, ni dejar de visitar Santa María de Lluçà. Hagan fiesta o no la hagan, sea ésta grande o pequeña, ¿qué importa?. Y para comer lo tenéis muy fácil: delante del monasterio mismo, al otro lado de la carretera un pequeño restaurante exótico, La Primitiva, que ofrece su carta dentro de una botella. ¡Y no es la única sorpresa!. También tiene unas bonitas habitaciones. Sed valientes … y probad su hospitalidad. Si os gusta más dormir al aire libre recomendamos el camping del valle de Merlès o del Lluçanès. Si os decidís a dormir en la comarca, y la Primitiva está llena, tranquilos. Mirad en el Hotelet de Prats. Y si os gustan las casas rurales estais de suerte: aquí tenéis un listado. También teneis Cal Music, en Prats, con su restaurante: Baumer. ¿Quizás habéis descubierto hoy un refugio anti-estrés?. ¡Vale la pena descubrir el Lluçanès!.
Encara no hi ha comentaris.
Deixa un comentari
-
Arxius
- febrer 2012 (24)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris


