Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas
De nou, aquest any aprofitant la festa de la Constitució, la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Mireu-vos l’entrada: ttp://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/
De nuevo, este año aprovechando la fiesta de la Constitución, llega la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Miraros la entrada: http://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/
Embid
A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19. També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta. Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.
En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.
Pacs del Penedès
Pacs del Penedés és un petit poble situat a tocar de Vilafranca del Penedés, a menys d’una hora de cotxe per l’autopista AP-7 i AP-2, des de Barcelona. Situada al bell mig de la comarca del vi per excel·lència, Pacs és la seu de moltes i rellevants empreses dedicades a l’enologia. Per això no és gens extrany que facin una festa de la verema, a finals de novembre. Si hi aneu, a més de música, gresca i altres actes festius, podreu visitar el nucli antic de Pacs, situat al barri de la Rectoria, amb la plaça Major, d’aire medieval. Però sense cap mena de dubte el millor de Pacs son les seves bodegues. Com les del petit cava Colet, refinat i deliciós, o el encara menys conegut Xarmada o el fresc i agradable Pares i Baltà. Però si hi aneu en família, la bodega estrella serà la casa Torres, arxiconeguda. Que te la seu central a Pacs, (a la foto), precisament. Organitzen una visita guiada, amb un audiovisual interessant, sobre la historia de la família Torres i del celler, i es passà després per un túnel multimèdia després, i s’acaba muntats a dalt d’un trenet, (que farà les delícies de la canalla), tot recorrent les vinyes del Mas La Plana. Per descomptat hi ha visita a les instal·lacions i una copa de vi, pels pares i mares, avis i tiets. Dura una hora, i no és gratuïta. Arriveu-vos a Pacs aquest cap de setmana, i si no voleu veure la festa de la verema, ni les bodegues del poble, escolliu una altra destinació dins les terres mediterrànies de l’Alt Penedés, que amb la tardor i les vinyes daurades estan magnífiques. Podeu dormir a Cal Santi, una casa rural excepcional, o triar-ne qualsevol altre de les moltes Masies del Penedés. De restaurants n’hi ha un munt també. A Pacs, dalt d’un turonet, el Cim, per exemple, amb bona anomenada. Una bona opció de sortida familiar!.
Pacs del Penedés es un pequeño pueblo situado cerca de Vilafranca del Penedés, a menos de una hora de coche por la autopista AP-7 y AP-2, desde Barcelona. Está en el centro de la comarca del vino por excelencia. Pacs es la sede de muchas y relevantes empresas dedicadas a la enología. Por eso no es nada raro que hagan una fiesta de la vendimia, a finales de noviembre. Si vais, además de música, jolgorio y otros actos festivos, podreis visitar el casco antiguo de Pacs, situado en el barrio de la Rectoría, con la plaza Mayor, de aire medieval. Pero sin duda lo mejor de Pacs son sus bodegas. Como las del pequeño cava Colet, refinado y delicioso, o el menos conocido Xarmada o el fresco y agradable Pares y Baltà. Pero si vais en familia, la bodega estrella será la casa Torres, archiconocida. Que tiene su sede central en Pacs, (en la foto), precisamente. Organizan una visita guiada, con un audiovisual interesante, sobre la historia de la familia Torres y de la bodega, pasando después por un túnel multimedia y acabando montados en un trenecito, (que hará las delicias de los niños), recorriendo las viñas del Mas La Plana. Por supuesto hay visita a las instalaciones y una copa de vino, para los padres y madres, abuelos y tíos. Dura una hora, y no es gratuita. Todo eso en Pacs este fin de semana. Y si no desea ver la fiesta de la vendimia, ni las bodegas del pueblo, elijan otro destino dentro de las tierras mediterráneas del Alto Penedés, que con el otoño, las viñas doradas están magníficas. Pueden dormir en Cal Santi, una casa rural excepcional, o elegir cualquier otro sitio de las muchas Masías del Penedés. De restaurantes hay un montón también. En Pacs, sobre una colina, está el Cim, por ejemplo, con buena reputación.
Fira’t a Gallecs
Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, encara que hi ha gent que hi viu i no opina el mateix. És un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una exposició sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar. Serà molt interessant, perquè fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta, acompanyat d’un got de vi, a càrrec del restaurant La Plaça, pel mòdic preu de 3€, de l’any 2011. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’esglèsia de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’esglèsia hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif… És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomamen d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.
Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. A la hora de comer, llegará el Pruébame: judía del ganxet con tocino y pan de harina de garbanzo y crepe de alforfón con mermelada de judías, acompañado de un vaso de vino, a cargo del restaurante La Plaza, por el módico precio de 3 €, del año 2011. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.
Recordeu: festa a Tona, i fira del joc!
A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. A més, podeu trobar-hi una cita de cotxes clàssics, una recreació, a la plaça major, del dia de St. Andrew’s escocés, amb degustació de cerveses, música i danses celtes, tallers i activitats infantils. El diumenge, fira d’entitats i artesana, el nostre molt recomanat Joc-Joc, la fira de la joguina diferent. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montsey, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu. Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir podeu fer-ho al seu balneari: el Codina. O també a l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. A Tona, a jugar!.
En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Además, puede encontrar una cita de coches clásicos, una recreación, en la plaza mayor, del día de San. Andrew escocés, con degustación de cervezas, música y danzas celtas, talleres y actividades infantiles. El domingo, feria de entidades y artesanal, el joc joc, que és la feria del juguete diferente. Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.
Diada Castellera a Terrassa
Aquest proper cap de setmana, però sobretot el diumenge, si us agraden els castell, les gralles i l’ambient del món casteller, heu de pujar a la vila vallenca de Terrassa, amb la canalla. El dissabte 26 de novembre ja comença la festa, amb una cercavila, a la tarda, pel centre de Terrassa amb grups de cultura popular. Moltes gralles!. Els Minyons aixecaran uns quants castells de vigília, per obrir boca del que passarà l’endemà. A la nit concert per la gent jove. El diumenge 27, ben d’hora al matí, les gralles despertaran la població per anunciar la diada castellera dels Minyons. A mig matí es concentren totes les colles castelleres a la Plaça Vella, i van en cercavila fins el Raval de Montserrat, on hi haurà, una gran diada de castells. A la tarda encara tindran temps per ballar una mica més. Si aneu disposats a passar tot el dia a Terrassa, una bona idea, podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia, podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre.
Este próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, si os gustan los castillos, las grallas y el ambiente del mundo casteller, debeis subir a Terrassa, con los niños. El sábado 26 de noviembre ya empieza la fiesta, con un pasacalle, por la tarde, por el centro de Terrassa con grupos de cultura popular. Los Minyons levantarán varios castillos de vigilia, para abrir boca de lo que pasará al día siguiente. Por la noche concierto para la gente joven. El domingo 27, bien temprano por la mañana, las grallas despertarán a la población para anunciar la diada castellera de los Minyons. A media mañana se concentran todas las colles castelleres en la Plaza Vieja, y van en pasacalle hasta el Raval de Montserrat, donde habrá una gran fiesta castellera. Por la tarde todavía tendrán tiempo para bailar un poco más. Si vais dispuestos a pasar todo el día en Terrassa, cosa que seria una buena idea, podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay mucha hierba, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Únicas en Cataluña y como hay pocas en España y Europa. Si aún os queda tiempo, pueden llegarse hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica. Quedareis boquiabiertos de lo que hay allí dentro. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren. Es como el metro del Vallés. Mucha circulación en cada sentido y la estación está en el centro.
Recordeu: Fira del Bosc i la Terra!
Avui, de nou, us proposem una sortida molt recomanable en tots els aspectes. Es tracta de la fira del bosc i de la terra, a la bellíssima població de Vallgorguina. No és el primer cop que fem aparèixer aquesta bonica festa en aquest bloc. Altres anys ja us hem convidat a anar-hi. Primer per la fira, amb totes les coses que ofereix a la canalla, que son moltes. Després pel poble, molt rústec i rural. Una vila amagada en una vall fresca i amagada, amb molts atractius naturals. Finalment pels voltants, fascinants a la tador. Estareu en ple massís del Parc Natural del Montnegre. I no haureu de conduir molt. Podeu anar a Vallgorgina pel Vallés, per l’autopista AP7, fins a la sortida Sant Celoni i, allà mateix agafar la carretera C-61 en direcció a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per la C-61, travessant Arenys de Munt. Caldrà pujar la collada de Collsacreu, i baixant-la trobareu Vallgorgina. Com molt bé heu adivinat, això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Doncs en aquest magnífic entorn s’hi celebra la Fira del bosc i de la terra. Hi haurà mostres d’oficis del bosc i la pagesia. Hi trobareu: cisteller, terrissaire, esmolet i molts d’altres. També tota mena de paradetes d’artesania, productes naturals o gastronòmiques. Menció a banda mereixen els tallers pels nostres infants, molt ben muntats i pensats, com els de ceràmica, cuir, estampació de paper d’aigües, pa, que va agradar molt la nostra filla, o vidre. Podreu veure també com es feia la construcció d’una carbonera. Hi haurà també passejades en ruc, animació de carrer, batucada i música. Diverses paradetes oferiran esmorzar i dinar, (pagant, és clar). Tot i que la fira dura tot el cap de setmana, només el diumenge la visitaran els gegants, i només el diumenge podreu veure els aizkolaris bascos tallar els troncs. Una darrera recomanació: arribeu-hi una mica d’hora. Més tard s’omple de gent. I encara que hi ha un bon parquing, la gentada al migdia és tal que es fa difícil, no ja aparcar, sinó transitar pel poble en cotxe, i fins a peu!. Penseu en la possibilitat de, un cop visitada la fira, fer alguna de les esplèndides passejades pel parc natural del Montnegre, amb boscos ferèstecs i frondosos. Si la taverna de la fira no us fa el pes, a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Allà us recomanem L’Era, a l’entrada del poble, però per la banda de baix. També n’hi ha un parell de la vila, o bé a al bonic Santuari de Lourdes, al mig del bosc. Allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de bona brassa. Per cert, Lourdes d’Arenys també és un bon lloc per acabar de passar el dia, on podeu fer carn a la graella. De Vallgorguina, si us sobra temps, també val la pena pujar fins el Santuari del Corredor, al cor del parc natural, per una pista de terra, apta per cotxes. O bé, si esteu cansats, no cal que hi arribeu, però si començar aquesta pista per anar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. La Fira de la Terra i el Bosc a Vallgorguina: una bona idea!.
Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña, encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. Cranja Guina también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil.
-
Arxius
- gener 2012 (30)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
- maig 2011 (32)
- abril 2011 (39)
- març 2011 (33)
- febrer 2011 (30)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











