Sortides familiars

Salidas en família

Fira d’Àger

Us volem convidar, de nou, a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Àger te molta història a la seva esquena. És una població important, que encara fou més important durant l’edat mitjana. Domina la seva magnífica vall als peus del Montsec, en el prepirineu català més autèntic. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic català, sense cap mena de dubte. I és molt poc coneguda, i difícilment visitable. Doncs bé, aquest primer diumenge de desembre, i els dies de la Constitució i de la Puríssima, amb motiu de la Fira d’Àger, hi haurà visites guiades. La Fira te el seu dia fort diumenge, només al matí, amb mostra d’oficis, actuacions, missa solemne… Fora una bona idea anar a passar el cap de setmana, i fins i tot el pont, (qui en tingui), a la vora d’Àger. Si finalment ens feu cas, i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. S’hi puja per un camí, asfaltat, molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. No us perdeu la sessió de planetari molt bonic, amb sorpresa final, sobretot a la nit. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. També teniu allà mateix l’imponent espadat del Montsec, que ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. Mireu-los saltar des de dalt de tot. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, brinda emocions fortes a les famílies amants del senderisme, del kaiac, o que simplement, estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Ara bé, és una ruta potent, forta i llarga. Us sugerim que aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el bonic Monestir de les Avellanes, on reposen les restes dels comtes de l’Urgell. A més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar-hi, molt bé, i dormir-hi, fantàsticament. De fet és un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotelets. Ja ho sabeu, visiteu la fira, Àger, el parc astronòmic i rondeu el maravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats!.

Os queremos invitar, de nuevo, a conocer Àger, una magnífica villa medieval presidida por su imponente colegiata románica de San Pedro. Àger tiene mucha historia a sus espaldas. Es una población importante, que todavía fue más importante durante la Edad Media. Domina su magnífico valle a los pies del Montsec, en el prepirineo catalán más auténtico. La colegiata Agustiniana de San Pedro, en proceso de restauración, es una joya del románico catalán, sin lugar a dudas. Y es muy poco conocida, y difícilmente visitable. Pues bien, este primer domingo de diciembre, y los días de la Constitución y de la Purísima, con motivo de la Feria de Àger, habrá visitas guiadas. La Feria tiene su día fuerte el domingo, sólo por la mañana, con muestra de oficios, actuaciones, misa solemne …  Quizas fuera una buena idea ir a pasar el fin de semana, e incluso el puente, (quien lo tenga), a Àger. Si finalmente nos hacen caso, y van allí, no dejéis pasar la oportunidad de visitar con los niños el Parque Astronómico de Cataluña. Está instalado en un marco incomparable, muy adecuado para la observación del cielo. Se sube por un camino, asfaltado, muy bien indicado y dispone de aparcamiento suficiente. La entrada tiene un precio módico. No os perdáis la sesión de planetario, muy bonita, con sorpresa final, sobre todo por la noche. Los horarios de verano duran hasta la madrugada. También tienen allí mismo el imponente acantilado del Montsec, que ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. Miradlos saltar desde lo alto. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, un camino colgado literalmente sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a las familias amantes del senderismo, del kayac, o que simplemente, amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Ahora bien, es una ruta potente, fuerte y larga. Os sugerimos que vayan hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Òs y Les Avellanes. Parad a visitar el bonito Monasterio de les Avellanes, donde reposan los restos de los condes de Urgell. Además de deleitarse con su arte gótico, podrán comer, muy bien, y dormir, fantásticamente. De hecho es un buen lugar para hacerlo centro de su visita al valle. Si disponen aún de más días pueden remontar el río Pallaresa, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiquísimo castillo de Mur. No olviden hacer una parada en la Baronía de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en una roca sobre el pantano de Camarasa. Ya veis que el Valle de Àger da para mucho. Para comer os recomendamos Casa Xalets, dentro Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo en frente. Más rústico. También tienen allí un camping mítico, pionero en el lanzamiento turístico de la comarca, y infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. Ya lo sabéis, visitad la feria, Àger, el parque astronómico y rondad por el maravilloso Montsec y sus parajes. ¡Quedaréis encantados!.

novembre 30, 2011 Posted by | Aragó, Art, festes, Hotels, llargues, Lleida, medieval, Monestirs, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas

De nou, aquest any aprofitant la festa de la Constitució, la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Mireu-vos l’entrada: ttp://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/

De nuevo, este año aprovechando la fiesta de la Constitución, llega la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Miraros la entrada: http://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/

novembre 29, 2011 Posted by | festes, Garrotxa, Girona, llargues, Natura | , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cabaces: fira de l’oli

Avui em plau extraordinàriament parlar-vos d’un poble remot, perdut en una comarca remota. Un municipi oblidat, i com a tal, intacte, amb una natura verge. Una terra per descobrir. Estic parlant de Cabacés, un minúscul poblet de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. No te res. Res a oferir que sigui espectacular, tret del terreny que l’envolta i les seves cases de pedra, pintades de blanc. Només l’església parroquial, del segle XVII, conserva bona part d’un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV, que podran ser visitats aquest cap de setmana. A les afores comença el millor. Ermites penjades entre el cel i la terra, que recorden, en casolà, els eremitoris grecs. Com l’ermita de Sant Joan, la més propera a la vila. O la molt més espectacular ermita de Sant Roc, petit edifici en una balma, d’estil renaixentista, sota les penyes del Montsant. O el clímax, el paroxisme: la tremenda situació de l’ermita de la Foia, situada a 560 metres d’altitud, al costat d’una font, i en una fondalada que justifica el nom. De veritat que val la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés per veure aquestes terres, el Montsant, el Priorat i les seves ermites. O el riu Siurana, o el riu Montsant, amb el seu bonic Pont Vell. O les coves sota les balmes, refugi durant les guerres. Creieu-nos si us diem que les muntanyes del Montsant, i el riu del mateix nom, son del millor que hi ha en una comarca, ja de per ella mateixa molt formosa. Un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya.  S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. S’hi arriba per viure la festa de l’Oli nou, un conreu típic al poble, que omplirà amb una fira temàtica el seu llarg carrer. També visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Us proposem descobrir Cabacés amb motiu i amb l’excusa de la festa de l’oli. Però us proposem també, potser, descobrir el Priorat aquest cap de setmana, o aquest Pont de la Constitució. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Les vistes maravelloses sobre el Monsant. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de ca Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.

novembre 29, 2011 Posted by | festes, llargues, Museus, Natura, Priorat | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Embid

A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

novembre 28, 2011 Posted by | Aragó, Art, Castella, Hotels, llargues, medieval, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Calaceit / Calaceite

Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat.  Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

novembre 27, 2011 Posted by | Aragó, Hotels, llargues, Matarranya, medieval, Natura, Terra Alta | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Pacs del Penedès

Pacs del Penedés és un petit poble situat a tocar de Vilafranca del Penedés, a menys d’una hora de cotxe per l’autopista AP-7 i AP-2, des de Barcelona. Situada al bell mig de la comarca del vi per excel·lència, Pacs és la seu de moltes i rellevants empreses dedicades a l’enologia. Per això no és gens extrany que facin una festa de la verema, a finals de novembre. Si hi aneu, a més de música, gresca i altres actes festius, podreu visitar el nucli antic de Pacs, situat al barri de la Rectoria, amb la plaça Major, d’aire medieval. Però sense cap mena de dubte el millor de Pacs son les seves bodegues. Com les del petit cava Colet, refinat i deliciós, o el encara menys conegut Xarmada o el fresc i agradable Pares i Baltà. Però si hi aneu en família, la bodega estrella serà  la casa Torres, arxiconeguda. Que te la seu central a Pacs, (a la foto), precisament. Organitzen una visita guiada, amb un audiovisual interessant, sobre la historia de la família Torres i del celler, i es passà després per un túnel multimèdia després, i s’acaba muntats a dalt d’un trenet, (que farà les delícies de la canalla), tot recorrent les vinyes del Mas La Plana. Per descomptat hi ha visita a les instal·lacions i una copa de vi, pels pares i mares, avis i tiets. Dura una hora, i no és gratuïta. Arriveu-vos a Pacs aquest cap de setmana, i si no voleu veure la festa de la verema, ni les bodegues del poble, escolliu una altra destinació dins les terres mediterrànies de l’Alt Penedés, que amb la tardor i les vinyes daurades estan magnífiques. Podeu dormir a Cal Santi, una casa rural excepcional, o triar-ne qualsevol altre de les moltes Masies del Penedés. De restaurants n’hi ha un munt també. A Pacs, dalt d’un turonet, el Cim, per exemple, amb bona anomenada. Una bona opció de sortida familiar!.

Pacs del Penedés es un pequeño pueblo situado cerca de Vilafranca del Penedés, a menos de una hora de coche por la autopista AP-7 y AP-2, desde Barcelona. Está en el centro de la comarca del vino por excelencia. Pacs es la sede de muchas y relevantes empresas dedicadas a la enología. Por eso no es nada raro que hagan una fiesta de la vendimia, a finales de noviembre. Si vais, además de música, jolgorio y otros actos festivos, podreis visitar el casco antiguo de Pacs, situado en el barrio de la Rectoría, con la plaza Mayor, de aire medieval. Pero sin duda lo mejor de Pacs son sus bodegas. Como las del pequeño cava Colet, refinado y delicioso, o el menos conocido Xarmada o el fresco y agradable Pares y Baltà. Pero si vais en familia, la bodega estrella será la casa Torres, archiconocida. Que tiene su sede central en Pacs, (en la foto), precisamente. Organizan una visita guiada, con un audiovisual interesante, sobre la historia de la familia Torres y de la bodega, pasando después por un túnel multimedia y acabando montados en un trenecito, (que hará las delicias de los niños), recorriendo las viñas del Mas La Plana. Por supuesto hay visita a las instalaciones y una copa de vino, para los padres y madres, abuelos y tíos. Dura una hora, y no es gratuita. Todo eso en Pacs este fin de semana. Y si no desea ver la fiesta de la vendimia, ni las bodegas del pueblo, elijan otro destino dentro de las tierras mediterráneas del Alto Penedés, que con el otoño, las viñas doradas están magníficas. Pueden dormir en Cal Santi, una casa rural excepcional, o elegir cualquier otro sitio de las muchas Masías del Penedés. De restaurantes hay un montón también. En Pacs, sobre una colina, está el Cim, por ejemplo, con buena reputación.

novembre 26, 2011 Posted by | mitjanes, Parcs temàtics, Museus, Penedés, Hotels, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira’t a Gallecs

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, encara que hi ha gent que hi viu i no opina el mateix. És un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una exposició sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar. Serà molt interessant, perquè fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta, acompanyat d’un got de vi, a càrrec del restaurant La Plaça, pel mòdic preu de 3€, de l’any 2011. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’esglèsia de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’esglèsia hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomamen d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. A la hora de comer, llegará el Pruébame: judía del ganxet con tocino y pan de harina de garbanzo y crepe de alforfón con mermelada de judías, acompañado de un vaso de vino, a cargo del restaurante La Plaza, por el módico precio de 3 €, del año 2011. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

novembre 25, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Natura, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: festa a Tona, i fira del joc!

A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. A més, podeu trobar-hi una cita de cotxes clàssics, una recreació, a la plaça major, del dia de St. Andrew’s escocés, amb degustació de cerveses, música i danses celtes, tallers i activitats infantils. El diumenge, fira d’entitats i artesana, el nostre molt recomanat Joc-Joc, la fira de la joguina diferent. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montsey, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir podeu fer-ho al seu balneari: el Codina. O també a l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. A Tona, a jugar!.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Además, puede encontrar una cita de coches clásicos, una recreación, en la plaza mayor, del día de San. Andrew escocés, con degustación de cervezas, música y danzas celtas, talleres y actividades infantiles. El domingo, feria de entidades y artesanal, el joc joc, que és la feria del juguete diferente.  Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

novembre 24, 2011 Posted by | festes, Hotels, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Diada Castellera a Terrassa

Aquest proper cap de setmana, però sobretot el diumenge, si us agraden els castell, les gralles i l’ambient del món casteller, heu de pujar a la vila vallenca de Terrassa, amb la canalla. El dissabte 26 de novembre ja comença la festa, amb una cercavila, a la tarda, pel centre de Terrassa amb grups de cultura popular. Moltes gralles!. Els Minyons aixecaran uns quants castells de vigília, per obrir boca del que passarà l’endemà. A la nit concert per la gent jove. El diumenge 27, ben d’hora al matí, les gralles despertaran la població per anunciar la diada castellera dels Minyons. A mig matí es concentren totes les colles castelleres a la Plaça Vella, i van en cercavila fins el Raval de Montserrat, on hi haurà, una gran diada de castells. A la tarda encara tindran temps per ballar una mica més. Si aneu disposats a passar tot el dia a Terrassa, una bona idea, podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre.

Este próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, si os gustan los castillos, las grallas y el ambiente del mundo casteller, debeis subir a Terrassa, con los niños. El sábado 26 de noviembre ya empieza la fiesta, con un pasacalle, por la tarde, por el centro de Terrassa con grupos de cultura popular. Los Minyons levantarán varios castillos de vigilia, para abrir boca de lo que pasará al día siguiente. Por la noche concierto para la gente joven. El domingo 27, bien temprano por la mañana, las grallas despertarán a la población para anunciar la diada castellera de los Minyons. A media mañana se concentran todas las colles castelleres en la Plaza Vieja, y van en pasacalle hasta el Raval de Montserrat, donde habrá una gran fiesta castellera. Por la tarde todavía tendrán tiempo para bailar un poco más. Si vais dispuestos a pasar todo el día en Terrassa, cosa que seria una buena idea, podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay mucha hierba, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Únicas en Cataluña y como hay pocas en España y Europa. Si aún os queda tiempo, pueden llegarse hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica. Quedareis boquiabiertos de lo que hay allí dentro. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, ​​sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren. Es como el metro del Vallés. Mucha circulación en cada sentido y la estación está en el centro.

novembre 23, 2011 Posted by | festes, Museus, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Fira del Bosc i la Terra!

Avui, de nou, us proposem una sortida molt recomanable en tots els aspectes. Es tracta de la fira del bosc i de la terra, a la bellíssima població de Vallgorguina. No és el primer cop que fem aparèixer aquesta bonica festa en aquest bloc. Altres anys ja us hem convidat a anar-hi. Primer per la fira, amb totes les coses que ofereix a la canalla, que son moltes. Després pel poble, molt rústec i rural. Una vila amagada en una vall fresca i amagada, amb molts atractius naturals. Finalment pels voltants, fascinants a la tador. Estareu en ple massís del Parc Natural del Montnegre. I no haureu de conduir molt. Podeu anar a Vallgorgina pel Vallés, per l’autopista AP7, fins a la sortida Sant Celoni i, allà mateix agafar la carretera C-61 en direcció a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per la C-61, travessant Arenys de Munt. Caldrà pujar la collada de Collsacreu, i baixant-la trobareu Vallgorgina. Com molt bé heu adivinat, això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Doncs en aquest magnífic entorn s’hi celebra la Fira del bosc i de la terra. Hi haurà mostres d’oficis del bosc i la pagesia. Hi trobareu: cisteller, terrissaire, esmolet i molts d’altres. També tota mena de paradetes d’artesania, productes naturals o gastronòmiques. Menció a banda mereixen els tallers pels nostres infants, molt ben muntats i pensats, com els de ceràmica, cuir, estampació de paper d’aigües, pa, que va agradar molt la nostra filla,  o vidre. Podreu veure també com es feia la construcció d’una carbonera. Hi haurà també passejades en ruc, animació de carrer, batucada i música. Diverses paradetes oferiran esmorzar i dinar, (pagant, és clar).  Tot i que la fira dura tot el cap de setmana, només el diumenge la visitaran els gegants, i només el diumenge podreu veure els aizkolaris bascos tallar els troncs. Una darrera recomanació: arribeu-hi una mica d’hora. Més tard s’omple de gent. I encara que hi ha un bon parquing, la gentada al migdia és tal que es fa difícil, no ja aparcar, sinó transitar pel poble en cotxe, i fins a peu!. Penseu en la possibilitat de, un cop visitada la fira, fer alguna de les esplèndides passejades pel parc natural del Montnegre, amb boscos ferèstecs i frondosos. Si la taverna de la fira no us fa el pes, a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Allà us recomanem L’Era, a l’entrada del poble, però per la banda de baix. També n’hi ha un parell de la vila, o bé a al bonic Santuari de Lourdes, al mig del bosc. Allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de bona brassa. Per cert, Lourdes d’Arenys també és un bon lloc per acabar de passar el dia, on podeu fer carn a la graella. De Vallgorguina, si us sobra temps, també val la pena pujar fins el Santuari del Corredor, al cor del parc natural, per una pista de terra, apta per cotxes. O bé, si esteu cansats, no cal que hi arribeu, però si començar aquesta pista per anar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. La Fira de la Terra i el Bosc a Vallgorguina: una bona idea!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. Cranja Guina también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil.

novembre 22, 2011 Posted by | festes, Maresme, mitjanes, Natura, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers