Sortides familiars

Salidas en família

Mina de sal de Wieliczka

Diuen que a Polònia, a tocar de la ciutat medieval fabulosa de Cracòvia, hi ha les mines de sal més espectaculars i boniques d’Europa. Potser és així. Potser sí que Wieliczka  te les mines de sal més sorprenents del continent. Però particularment, a nosaltres, ens van agradar tant o més les de casa, les mines de sal de Cardona. Ja sabem que no son tan grans, ni tan profundes, ni tan artístiques. En canvi, son més pegagògiques, i més boniques, en quan a estalacmites i estalactites salines es refereix. Ara bé, cal reconèixer que les de Polònia són inmenses, amb escenaris subterranis fabulosos, com ara catedrals i teatres construïts pels miners a 110 metres sota terra, o llacs subterranis salins. Però tot plegat una mica destarotat per l’excessiu afany de guanyar diners, pel parking, per les botigues, pels restaurants i tendes de records. Una mica massa “parc d’atraccions”. Dit això, si aneu per Polònia, per la zona de Cracòvia, una opció de viatge familiar que us recomanem molt i molt, podeu pensar de visitar Wieliczka. Perquè cal veure-les, perquè són patrimoni de la humanitat, i perquè tothom hi va. Estigueu atents als horaris d’entrada, als preus i als idiomes. Totes les visites són guiades, i n’hi ha en castellà. Els preus, força elevats, varien en funció de l’hora, el llenguatge i el dia. Dins la mina fa fred. Porteu alguna prenda d’abric. Les corrents d’aire son brutals. Hi ha bon aparcament, pagant, a la mateixa entrada, situada en un bonic parc. Dins aquest recinte disposareu de tota mena de serveis: bars, restaurants, WC, màquines expenedores de tota mena… i fins un hotel, molt luxós, per bones butxaques. A Wieliczka podeu arribar-hi en cotxe des de Kracow seguint la carretera E40. De fet és un contínuum urbà de 10 kms.  També possible arribar-hi en tren agafant un servei local de l’estació central de Cracòvia fins la de Wieliczka Rynek. Les mines, però, queden un xic lluny. Més cómode el bus 304, que us deixa de porta a porta. Per dinar, a més dels bars de les mines, teniu diversos restaurants al centre de Wieliczka. Nosaltres, però, us aconsellem fer-ho a Cracòvia. Als carrers que donen al Rynek hi ha llocs molt bonics on podreu menjar per pocs Zlotys. Nosaltres ho hem fet al barri jueu, al Kasimiriez, en un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz. Per dormir el millor per les famílies és els Novotels. Perfectes. N’hi ha dos, un a l’avinguda de l’aeroport, un xic lluny i mal comunicat, i l’altre al centre, al costat dl castell de Wawel, a tocar del riu. Millor aquest, podreu arribar al Rynek caminant. Esperem que us agradi aquesta maravella de Polònia.

Dicen que en Polonia, junto a la ciudad medieval fabulosa de Cracovia, se encuentran las minas de sal más espectaculares y bonitas de Europa. Quizá sea así. Quizás sí que Wieliczka tiene las minas de sal más sorprendentes del continente. Pero particularmente, a nosotros, nos gustaron tanto o más las de casa, las minas de sal de Cardona. Ya sabemos que no son tan grandes, ni tan profundas, ni artísticas. En cambio, son más pegagogicas, y más bonitas, en cuanto a estalacmitas y estalactitas salinas se refiere. Ahora bien, hay que reconocer que las de Polonia son inmensas, con escenarios subterráneos fabulosos, como catedrales y teatros construidos por los mineros a 110 metros bajo tierra, o lagos subterráneos salinos. Pero todo ello un poco mediatizado por el excesivo afán de ganar dinero, con el parking, con las tiendas, los restaurantes y las tiendas de recuerdos. Un poco demasiado “parque de atracciones”. Dicho esto, si vais por Polonia, por la zona de Cracovia, una opción de viaje familiar que les recomendamos muy mucho, pueden pensar en visitar Wieliczka. Porque verlas, hay que verlas, porque son patrimonio de la humanidad, y porque todo el mundo va. Estad atentos a los horarios de entrada, a los precios y los idiomas. Todas las visitas son guiadas, y las hay en castellano. Los precios, bastante elevados, varían en función de la hora, el lenguaje y el día. Dentro de la mina hace frío. Lleven alguna prenda de abrigo. Las corrientes de aire son brutales. Hay buen aparcamiento, pagando, en la misma entrada, situada en un bonito parque. Dentro de este recinto dispondrán de todo tipo de servicios: bares, restaurantes, WC, máquinas expendedoras… y hasta un hotel, muy lujoso, para gente con buenos bolsillos. Hasta Wieliczka se puede llegar en coche desde Kracow siguiendo la carretera E40. De hecho es un continuo urbano de 10 kms. También es posible llegar en tren cogiendo un servicio local desde la estación central de Cracovia hasta la de Wieliczka Rynek. Las minas, sin embargo, quedan un poco lejos. Más cómodo seria el bus 304, que les deja de puerta a puerta. Para comer, además de los bares de las minas, tienen varios restaurantes en el centro de Wieliczka. Nosotros, sin embargo, les aconsejamos hacerlo en Cracovia. En las calles que dan al Rynek hay lugares muy bonitos donde podréis comer por poco zlotys. Nosotros lo hemos hecho en el barrio judío, el Kasimiriez, en un bar restaurante informal llevado por gente joven, el Warsztat Avocado, con buena mesa. En la calle Bozego Cial 1, Kazimierz. Para dormir lo mejor para las familias són los Novotel. Perfectos. Hay dos, uno en la avenida del aeropuerto, un poco lejos y mal comunicado, y el otro en el centro, junto al castillo de Wawel, al lado del río. Se puede llegar al Rynek caminando. Esperamos que os guste esta maravilla de Polonia.

octubre 11, 2011 Posted by | Europa, Hotels, Molt llargues, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes

Cada tercer diumenge de mes, al matí, obren Santa Victòria i Sant Iscle de les Feixes. Aquesta església es troba dins el Parc Natural de Collserola, al mig del bosc. Son espais de fàbula, amb boscos de pins, d’alzines, molt mediterranis que, a la tardor, estàn magnífics. És una excursió familiar agradable i bonica tot temps. Un matí ben aprofitat. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes la trobareu, normalment, tancada. Per això és tan important el fet de què el tercer diumenge de mes hi hagi visita de portes obertes. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola. També accessible des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la meitat de carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Si voleu anar-hi, dir-vos que el més normal és iniciar la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i que cal seguir el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. L’horari és de 10 del matí a 2 del migdia. Aprofiteu la jornada de portes obertes a l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, un temple medieval que ja està documentat des del 995. Durant la visita es podran veure les restes arqueològiques de les tombes antropomorfes conservades a l’antiga sagristia. Atenció: a les 12 del migdia es fa una visita guiada gratuïta. Podeu dinar de picnic a les àrees reservades de Collserola, portar la bici, i passar un dia agradable. La zona està molt bé!.

Cada tercer domingo de mes, por la mañana, abren Santa Victoria y Sant Iscle de las Feixes. Esta iglesia se encuentra dentro del Parque Natural de Collserola, en medio del bosque. Son espacios de fábula, con bosques de pinos, encinas, muy mediterráneos que, en otoño, están magníficos. Es una excursión familiar agradable y bonita todo tiempo. Una mañana bien aprovechada. La iglesia románica de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes la encontraréis, normalmente, cerrada. Por eso es tan importante el hecho de que el tercer domingo de mes haya visita de puertas abiertas. Se levanta, solitaria, junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes, en medio del bosque. Pero sólo son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola. También accesible desde el área recreativa de Can Coll, en la mitad de carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansada. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Si quieres ir, deciros que lo normal es iniciar la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y que hay que seguir el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente . Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa María de las Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos muy pronto Sant Iscle de las Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. El horario es de 10 a 2 del mediodía. Aprovechen la jornada de puertas abiertas en la iglesia románica de Sant Iscle y Santa Victòria de las Feixes, un templo medieval que ya está documentado desde el 995. Durante la visita se podrán ver los restos arqueológicos de las tumbas antropomorfas conservadas en la antigua sacristía. Atención: a las 12 del mediodía se hace una visita guiada gratuita. Pueden comer de picnic en las áreas reservadas de Collserola, llevar la bici, y pasar un día agradable. La zona está muy bien.

octubre 10, 2011 Posted by | Art, Barcelona, medieval, Natura, Parcs Naturals, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

octubre 9, 2011 Posted by | Art, Bages, Conflent, llargues, medieval, Monestirs, Museus, Ripollès, Romànic, Vallespir | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Fira del bolet a Seva


Recordeu que a la bonica població de Seva, una vila petita, situada al  magnífic Parc Natural del Montseny, fan el diumenge abans del Pilar una fira del bolet. La fira està organitzada per l’ajuntament, però compta també amb la col·laboració de la diputació, dins el programa Viu el Parc.  Això vol dir animació per la canalla i de qualitat. Hi trobareu parades de productes artesans, però també cercaviles, tallers infantils, tastets, i demostracions d’oficis. L’animació infantil la porta Carles Cuberes amb l’espectacle Cassoles, a les 12 en punt. Podeu dinar molt bé a Seva, per exemple a Can Picasoques, o anar un xic més lluny, fugint de la gentada i el brugit de la fira, arribant-vos, per exemple, fins El Brull.  Us agradarà aquest bell racó, una gran plana, una inmensa esplanada de gespa verda que trobareu seguint la carretera que porta al Coll Formic. Teniu allà una joliua esglèsia romànica. I no gaire més lluny, dalt d’un petit turó, les restes d’un castell. Hi ha un molt bon restaurant, que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple:  Tf. 938 840 063. Possibilitat d’anar amb bici. Excursions fàcils, com la del turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc ideal per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer, sense perills, un cop vista la fira del bolet de Seva. Gaudiu del paisatge luxuriós de la tardor al Montseny. Arribareu a Seva si aneu camí de Vic, per l’autovia C-17, la de l’Ametlla del Vallés, girant a Tona. Ben indicat.

Alguna vez ya os hemos hablado de la bonita población de Seva. Una villa pequeña, situada en las puertas del Parque Natural del Montseny, y por tanto rodeada de un paisaje lujurioso, que en otoño se convierte en el summum del paroxismo de los colorines. A Seva es aconsejable subir cualquier día del año, en cualquier estación, pero el otoño es especial. Este pueblo tiene muchos atractivos turísticos, además del paisaje, como pueden ser el parque de atracciones de los Robles, con unas divertidas atracciones de feria, de época, al aire libre, abierto sólo en verano. También el casco antiguo con el bonito campanario del templo parroquial románico. Pero ahora, os queremos invitar a subir hasta Seva, camino de Vic, por la autovía C-17, la de L’Ametlla del Vallés, para disfrutar de su feria de la seta. Tiene lugar alrededor del Pilar, siempre en domingo. Una fiesta muy justificada en Seva, porque de setas, en la población y alrededores, se hacen un montón. La feria está organizada por el ayuntamiento, con la colaboración de la Diputación, dentro del programa Vive el Parque. Incluye muchas paradas de productos artesanos, y de carácter gastronómico, productos naturales de la tierra, además de oficios artesanales y, naturalmente, todo tipo de actos relacionados con las setas, como aperitivo de setas, exposición de setas o un concurso. No se han olvidado de programar actividades infantiles a lo largo de todo el día, pasacalles, animación de calle, etc. Pueden comer muy bien en Seva, por ejemplo en Can Picasoques, o ir un poco más lejos, huyendo del gentío y el ruido de la feria, llegandose hasta El Brull. Disfrutad de este bello rincón, una gran llanura, una inmensa explanada de césped verde que se encuentra siguiendo la carretera que lleva al Coll Formic. Tienen allí una linda iglesia románica. Y no mucho más lejos, sobre una pequeña colina, los restos de un castillo. Hay un muy buen restaurante, que os recomendamos: El Castillo. Tel: 938 840 063. Posibilidad de ir en bici. Excursiones fáciles, como la del cerro ibérico de Montgrós. En resumen, un lugar ideal para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr, sin peligros, una vez vista la feria de la seta de Seva.

octubre 8, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Montseny, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Festa a l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls

Us recordem que, al barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, hi ha aquest segon cap de setmana d’octubre, una nova edició de la seva festa major. Aquesta vegada, a més, patrocinada per la iniciativa “Viu el parc” de la Diputació de Barcelona, els espectacles de la qual ja us hem recomanat altres vegades. De l’hospital en queden les restes que veieu ala foto: capella, torre i muralla. Divendres, hi haurà un sopar popular, que inaugurarà la fira, i ball fins la matinada. El diassabte jocs per la canalla, cercavila, gegants i capgrossos, correfoc i ball de Festa Major. El diumenge és el dia fort, amb mercat d’oficis ambientat en del segle XIII i fira d’Artesans amb les clàssiques demostracions d’oficis antics. Esmorzar tradicional i ofici solemne, com els d’abans. Al migdia dinar popular. A la tarda animació infantil i xocolatada, amb coca. Tancarà la festa un altre sopar popular i més ball. Al recinte de l’Hospital s’hi faran un seguit d’exposicions. Paral·lelament podreu gaudir de les bondats de la Mostra de Cuina. El Restaurant “La Costa”, El cafè del “Cívic”, al Centre Cívic, el restaurant “Can Joan”, i el “Ca la Núria”, presenten platillos de festa major. Caldrà adquirir el degut tiquet si dineu o sopeu als àpats populars. Olesa de Bonesvalls, sobretot l’Hospital, mereix una volta: l’església de Sant Joan, el pont natural de pedra anoment l’Arcada o l’Avenc de l’Esquerrà. Pujant de Barcelona cap a Olesa, per Gavà i Begues,  podeu parar a diferents llocs, com ara el santuari romànic de Brugers. De tornada, si voleu, no cal refer el camí. És millor tornar pel port de l’Ordal, o travessar el Penedés, gaudint de la vinya tardoral, o baixar a Sant Sadurní d’Anoià a visitar unes caves, i d’allà agafar l’autopista AP-2 cap a casa. A més dels restaurants citats ens permetem recomanar-vos en d’altres, com El Celler, a Olesa mateix, o bé l’exclusiu Ú, a Avinyonet.

Nos encanta coger a menudo la carretera que, saliendo de Gavà, sube hacia el Penedés, hacia Avinyonet del Penedés, haciendo vía por Begues y Olesa de Bonesvalls. Es un paisaje austero, duro, seco, de pinos y palmito, pero también amable, hecho de viña y de campos de cultivo. De vez en cuando la roca desnuda se hace señora del entorno, y una riera seca atraviesa el paisaje. Pero la zona guarda atractivos turísticos notables, a poca distancia de Barcelona. De hecho, la travesía Gavà – Avinyonet son una treintena escasa de kms. En medio de la ruta, ya en el Penedés, pasada la bella población residencial de Begues, y unas cuantas curvas, encontrarán Olesa de Bonesvalls. Guillermo de Cervelló mandó edificar, en el siglo XIII, un hospital. Un lugar donde atender peatones y peregrinos. Del hospital quedan los restos que veis ala foto: capilla, torre y muralla. Del Hospital en nació un pueblo, Olesa, y también un barrio. El barrio del Hospital celebra fiestas este fin de semana de octubre más cercano al Pilar. Por eso lo traemos aquí, a nuestro blog familiar. El mismo viernes, habrá una cena popular de carne a la brasa, que inaugura la feria, y discoteca hasta la madrugada. El sábado por la tarde, juegos populares para los niños, pasacalles, gigantes y cabezudos, correfoc y baile de Fiesta Mayor. De madrugada, fuera del horario familiar, una noche joven con Disco Móvil. El domingo es el día fuerte, con mercado de oficios ambientado en el siglo XIII y feria de artesanos con las clásicas demostraciones de oficios antiguos, y muestra de vuelo de aves rapaces. Comenzará la fiesta con un desayuno tradicional de judías con butifarra y tocino, y oficio solemne, como los de antes, con coral incluida. Al mediodía comida popular. Por la tarde animación infantil y chocolatada, con coca. Cerrará la fiesta otra cena popular, esta vez de campaña, pan con tomate y jamón, y otro baile. En el recinto del Hospital se harán una serie de exposiciones, como la de vinos y cavas de la tierra, buenísimos. Paralelamente se podrá disfrutar de las bondades de la muestra de cocina. El Restaurante “La Costa”, El café del “Cívico”, en el Centro Cívico, el restaurante “Can Joan”, y el “Ca la Núria, presentan unos platillos buenísimos, como el Trinxat Cerdanya o el fricandó. Para participar en los actos culinarios, cenas incluidas, será necesario adquirir el debido ticket. Olesa de Bonesvalls ha crecido mucho pero merece una visita, sobre todo el Hospital, su barrio, la iglesia de San Juan, o en los alrededores, el puente natural de piedra llamo la Arcada o la sima de l’Esquerrà. Subiendo hacia Olesa pueden parar en diferentes lugares, de primerísima categoría turística, como el santuario románico de Brugera, que queda a la izquierda de la carretera, según se va, subiendo. Desde allí se puede llegar, en una buena caminata familiar, hasta el castillo roquero de Eramprunyà, una fortaleza medieval fantástica, con unas vistas increibles. De vuelta no es necesario rehacer el camino. Es mejor volver por el puerto del Ordal, o atravesar el Penedés, disfrutando de la viña otoñal, o bajar hasta Sant Sadurní d’Anoia a visitar unas cavas. Además de los restaurantes ya citados nos permitimos recomendaros otros, como El Celler (La Bodega), en Olesa mismo, o bien el exclusivo Ú , en Avinyonet….

octubre 7, 2011 Posted by | festes, Garraf, medieval, mitjanes, Penedés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festival de bandes a Malgrat

A Malgrat de Mar, la darrera població del Maresme, ho tenen tot a punt per celebrar la 12a. edició del Festival Internacional de Música de Banda. No és una cosa petita ni baladí. En aquesta ocasió hi participen més de 20 grups musicals, des del dimecres 5 fins el diumenge 16 d’octubre. Aquests grups oferiran a locals i forans tota una sèrie de concerts i, a més, desfilaran en cercavila per parcs, places i carrers. Són músics d’arreu d’Europa. Naturalment el millor fora escollir, mirant la web de turisme municipal, quins actes s’adiuen més amb els vostres horaris, perquè n’hi ha un munt. A més, Malgrat de Mar és una vila bonica, marinera, on si fa bo, caldrà treure el banyador, perquè Malgrat te una platja molt llarga, molt gran i molt neta. Una platja de sorra gruixuda, amb bons aparcaments, on disfrutareu d’un bon bany en família, abans o després de veure els musics. Finalment heu de saber que Malgrat te un dels millors parcs per la mainada de tota Catalunya. S’anomena oficialment el Parc Francesc Macià, tot i que aquí se’l coneix com el parc del Croissant. Gran, ampli, amb molts jocs novedosos per la canalla, amb un restaurant prou arreglat, de menú bo i no gaire car, anomenat  La Torreta, força recomanable. I un bar al vostre servei. Ideal per fer-hi pic-nic. Ideal per famílies. A la sortida del poble en direcció Blanes. A més Malgrat està a tocar de Barcelona, el viatge no arriba a una hora curta, per la C-31, o la C-32, via Mataró. Malgrat és música!.

En Malgrat de Mar, la última población del Maresme, lo tienen todo a punto para celebrar la 12 ª. edición del Festival Internacional de Música de Banda. No es una cosa pequeña ni baladí. En esta ocasión participan más de 20 grupos musicales, desde el miércoles 5 hasta el domingo 16 de octubre. Estos grupos ofrecerán a locales y foráneos toda una serie de conciertos y, además, desfilarán en pasacalles por parques, plazas y calles. Son músicos de toda Europa. Naturalmente, lo mejor fuera escoger, mirando la web de turismo municipal, qué actos se corresponden más con sus horarios, porque hay un montón. Además, Malgrat de Mar es una villa bonita, marinera, donde si hace buen tiempo, habrá que sacar el bañador, porque tiene una playa muy larga, muy grande y muy limpia. Una playa de arena gruesa, con buenos aparcamientos, donde disfrutaréis de un buen baño en familia, antes o después de ver los músicos. Finalmente debeis saber que Malgrat tiene uno de los mejores parques para los niños de toda Cataluña. Se llama oficialmente el Parque Francesc Macià, aunque aquí se le conoce como el parque del Croissant. Grande, amplio, con muchos juegos novedosos para los niños, con un restaurante bastante arreglado, de menú bueno y no muy caro, llamado La Torreta, muy recomendable. Y un bar a su servicio. Ideal para hacer pic-nic. Ideal para familias. A la salida del pueblo en dirección Blanes. Además Malgrat está muy cerca de Barcelona, el viaje no llega a una hora corta, por la C-31, o la C-32, vía Mataró.

octubre 6, 2011 Posted by | festes, Maresme | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira Moianès a L’Estany

La Fira Moianès, una exposició sobre turisme i el lleure a una de les comarques més boniques de Catalunya, és una fira de caràcter anual i itinerant pels 10 municipis del Moianès. Té per objectiu difondre i promoure el Moianès com un destí turístic, i ensenyar als foranis la riquessa insospitada d’aquesta terra beneïda pels Deus. Hi haurà, doncs, paradetes de tota mena de serveis turístics del Moianès, així com d’entitats, d’empreses, serveis i professionals turístics. Podreu trobar-hi allotjaments, cases de colònies, restaurants, activitats de lleure, museus, esports…  Però també productors d’aliments ecològics, artesans i gastronòmiques. La fira té lloc el segon cap de setmana d’octubre, i com ja hem dit va rodant pels diversos pobles d’aquesta comarca no legal. Aquest any 2011 li toca el torn a l’Estany, cosa que la fa doblement atractiva. Perquè a més de la fira, i de totes les activitats i actes que l’envolten: música, tallers, malabars, gegants, concerts, visites, jocs, actuacions teatrals, cercaviles, tastets de bon menjar… A més de tot això, a l’Estany hi ha el fantàstic monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquest cenobi romànic és una veritable perla. Amb el seu claustre, una cucada, i els capitells magnífics historiats. De fet, tot el poble és un una maravella medieval, amb les seves cases de pedra i el seu paisatge de mitja muntanya.  No us penedireu si us hi arribeu. Tota una troballa. Podeu dinar al Celler d’en Valentí, al carrer Fosc, o a Can Grau, al carrer Verdaguer, 6,tel: 938.30.30.51‎. Al carrer Major veureu Ca la Tona, tel: 938.30.31.90‎. A la carretera el Magadins Vell, tel: 938.20.83.28‎. I, si us ve de gust, podeu lligar l’excursió amb una volta pel Moianès… desconegut i magnífic: Terrassola, Moià, Castellterçol, les Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera… Justifica de sobres un cap de setmana. Dormiu al mateix monestir, a l’Estudi del Prior. O a cases rurals tan boniques com Cal Guardia o, al centre del poble, Cal Sabata. A l’Estany s’hi arriba anat per la AP7 fins Mollet, i d’allà, per la C-59 per Caldes de Montbui fins Moià. També per la C25 des de Vic o Manresa, anat per l’eix transversal, baixant cap al sud, anat en direcció Moià. De Moià a l’Estany hi ha una carretera local, uns 10 kms. L’Estany us agradarà!.

La Feria Moianès és una exposición sobre turismo y el ocio en una de las comarcas más bonitas de Cataluña. Tiene carácter anual e itinerante por los 10 municipios del Moianès. Quiere difundir y promover el Moianès como un destino turístico, y enseñar a los foráneos la riqueza insospechada de esta tierra bendita por Dios. Habrá, pues, puestos de todo tipo de servicios turísticos del Moianès, así como de entidades, de empresas, servicios y profesionales turísticos. Podréis encontrar alojamientos, casas de colonias, restaurantes, actividades de ocio, museos, deportes … Pero también productores de alimentos ecológicos, artesanos y gastronómicas. La feria tiene lugar el segundo fin de semana de octubre y, como ya hemos dicho, va rodando por los diversos pueblos de esta comarca no legal. Este año 2011 le toca el turno al Estany, lo que la hace doblemente atractiva. Porque además de la feria, y de todas las actividades y actos que la rodean: música, talleres, malabares, gigantes, conciertos, visitas, juegos, actuaciones teatrales, pasacalles, degustaciones de buen comer … Además de todo esto, en Estany se encuentra el fantástico monasterio de Santa María. Este cenobio románico es una verdadera perla. Con su claustro, una cucada, y los capiteles magníficos historiados. De hecho, todo el pueblo es un una maravilla medieval, con sus casas de piedra y su paisaje de media montaña. No os arrepentiréis si os llegáis. Todo un hallazgo. Pueden comer en el Celler de Valentí, en la calle Fosca, o Can Grau, en la calle Verdaguer, 6, tel: 938.30.30.51. En la calle Mayor veréis Ca la Tona, tel: 938.30.31.90. En la carretera el Magadins Viejo, tel: 938.20.83.28. Y, si os apetece, podéis ligar la excursión con una vuelta por el Moianès más desconocido y magnífico: Terrassola, Moià, Castellterçol, las Coves del Toll, Collsuspina, Castellcir, Granera … Justifica con creces un fin de semana. Duerman en el mismo monasterio, en el Estudio del Prior. O en casas rurales tan bonitas como Cal Guardia o, en el centro del pueblo, Cal Sabata. Hasta Estany se llega por la AP7 hasta Mollet, y de allí, por la C-59 por Caldes de Montbui hasta Moià. También por la C25 desde Vic o Manresa, por el eje transversal, bajando hacia el sur, en dirección Moià. De Moià al Estany hay una carretera local, unos 10 kms.

octubre 5, 2011 Posted by | Art, festes, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Museus, Natura, Osona, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira Aloja a Banyoles

El segon cap de setmana d’octubre, a Banyoles, la bellíssima ciutat del llac, s’hi celebra una bonica fira medieval. Si bé comença ja el divendres, els actes forts són dissabte i diumenge, durant tot el dia de 10h a 24 hores. I com és que tanca tant tard?, us preguntareu. Doncs perquè és un xic esotèrica, i la nit va bé a aquestes coses. La plaça Major porticada i els carrers medievals del centre de la vila estaran plens de paradetes. Al matí entre 11h a 12h, l’abat del monestir que donà orígen a la ciutat arribarà a Sant Esteve, envoltat d’espectació i música. Hi haurà escola de cavallers i passejades en poni i ruc. També exhibició de falcons, tir a l’Orc, cercavila, visites guiades, espectacles infantils, dansa, titelles, música, correfoc i molta animació. L’ambientació és molt bona. Val la pena apropar-se fins Banyoles. Sempre és bon moment per arribar-se fins aquesta magnífica destinació turística familiar. El seu maravellós estany, és un destí infantil d’aquells que no fallen. Als nens i les nenes els encanta còrrer per les vores del llac, remar-hi en una de les barquetes i tirar menjar als ànecs. Als pares i mares ens agrada contemplar l’aigua quieta, com un mirall, reflexant les muntanyes del Pirineu llunyà, els núvols i els arbres, amb un vestit diferent segons l’estació. Si la fira us queda petita perdeu-vos pel casc antic medieval, amb els seus museus, com ara el Darder d’història natural amb les seves andròmines del segle XIX, tan curioses. O l’arqueològic, un senyor museu, amb la mandíbula, reconeguda a nivell mundial, i les troballes neolítiques pel parc de la Draga. És un goig passejar per Banyoles. Aneu a veure el romànic del monestir de Sant Esteve, impresionant, o la Pia Almoina medieval, gòtica, les cases i els carrers, les esglèsies, la muralla, la llotja, els canals… hi ha tantes i tantes coses a visitar a Banyoles. Mireu-vos la programació i aneu fins Banyoles. Són 130 kms. des de Barcelona, i tots d’autopista, fins Girona i, després, autovia. Podeu passar-hi el cap de setmana. Us recomanem el decadent Hotel Mirallac, enfront mateix de l’estany. Us sentireu transportats al segle XIX. O el ultramodern i fantàstic hotelet de Ca l’Arpa. Un allotjament amb encant al mig de Banyoles. Sopars de somni al seu restaurant, el Rebost d’en Pere. Si us agrada el turisme rural, i sou prou colla, podeu anar al mas Carboner. Els restaurants dels hotels que hem anomenat són fora sèrie. Però si voleu un altre lloc molt recomanable per menjar, producte fresc, de mercat i de temporada, mireu La Cisterna, al carrer dels Païssos Catalans, 36. Tel:972581356. En tots els llocs, en mig d’una fira, millor reserveu.

El segundo fin de semana de octubre, en Banyoles, la bellísima ciudad del lago, se celebra una bonita feria medieval. Si bien comienza ya el viernes, los actos fuertes son sábado y domingo, durante todo el día de 10h a 24 horas. ¿Y como es que cierra tan tarde?, os preguntaréis. Pues porque es un poco esotérica, y la noche va bien para estas cosas. La plaza Mayor porticada y las calles medievales del centro de la villa estarán llenas de puestos de todo tipo. Por la mañana entre 11 a 12h, el abad del monasterio que dió origen a la ciudad, llegará a San Esteban, rodeado de espectación y música. Habrá escuela de caballeros y paseos en pony y burro. También exhibición de halcones, tiro al Orco, pasacalles, visitas guiadas, espectáculos infantiles, danza, títeres, música, correfoc y mucha animación. La ambientación es muy buena. Vale la pena acercarse hasta Banyoles. Siempre es buen momento para acercarse hasta este magnífico destino turístico familiar. Su maravilloso lago, es un destino infantil de aquellos que no fallan. A los niños y las niñas les encanta correr por las orillas del lago, remar en él en una de las barquitas y echar comida a los patos. A los padres y madres nos gusta contemplar el agua quieta, como un espejo, reflejando las montañas del Pirineo lejano, las nubes y los árboles, con un vestido diferente según la estación. Si la feria les queda pequeña piérdanse por el casco antiguo medieval, con sus museos, como el Darder de historia natural con sus trastos del siglo XIX, tan curiosos. O el arqueológico, un señor museo, con la mandíbula, reconocida a nivel mundial, y los hallazgos neolíticos por el parque de la Draga. Es un gozo pasear por Banyoles. Vayan a ver el románico del monasterio de San Esteban, impresionante, o la Pia Almoina medieval, gótica, las casas y las calles, las iglesias, la muralla, la lonja, los canales … hay tantas y tantas cosas a visitar en Banyoles. Consulten la programación y vayan hasta Banyoles. Son 130 kms. desde Barcelona, ​​y todos de autopista, hasta Girona y, después, autovía. Pueden pasar el fin de semana. Os recomendamos el decadente Hotel Mirallac, frente mismo del lago. Os sentiréis transportados al siglo XIX. O el ultramoderno y fantástico hotelito de Ca l’Arpa. Un alojamiento con encanto en el centro de Banyoles. Cenas de ensueño en su restaurante, el Rebost d’en Pere. Si os gusta el turismo rural, y sois suficientes podeis ir al mas Carboner. Los restaurantes de los hoteles que hemos citado son fuera serie. Pero si quieren que les digamos otro lugar muy recomendable para comer, producto fresco, de mercado y de temporada, mirad en La Cisterna, en la calle Paísos Catalans, 36. Tel.: 972581356. En todos los lugares, mejor reservar.

octubre 4, 2011 Posted by | festes, Girona, Hotels, medieval, mitjanes, Monestirs, Museus, Parcs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Gran festa al Corredor

Un dels diumenges d’octubre, que aquest any 2011, cau en el diumenge 9 d’octubre, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Hi trobareu la XV Jornada de Teatre de carrer, que us sorprendrà de nou amb moltes activitats pensades per gaudir d’una festa en plena natura, bellísim indret el Corredor, ideal per a la mainada. Podreu provar les vostres habilitats com a malabaristes i equilibristes amb la proposta fresca de Viu i Riu o jugar amb els jocs de Guixot de 8 que enguany celebra el seu vintè aniversari. O bé escoltar les sorprenents històries de la Cia. Plansicols. També podeu descobrir algun secret més de la natura de la mà dels educadors de l’Escola de Natura del Corredor i com a plat fort de la jornada un fastuós espectacle de circ. El Corredor, a més, ofereix molt de camp per còrrer, bosc i una plana paradisíaca, bon lloc per a un picnic, i espai, molt i molt d’espai en plena natura.  Encara que no fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Un lloc molt recomanable per moltíssims motius. Podeu arribar fins el Corredor pujant-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal pujar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Bon aparcament. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista al Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic. De fet és un lloc molt acondicionat per fer-lo. Al santuari mateix hi ha un fantàstic restaurant rural, on fan bona brasa. Recomanable. Evidentment, cal reservar, o no dinareu res de res. Creieu-nos si us assegurem que el magnífic santuari del Corredor, és un destí fantàstic per anar-hi amb nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer i dinar al maravellós prat de gespa que rodeja l’ermita, o bé al bosc. Cap al Corredor!.

Uno de los domingos de octubre, que este año 2011, cae en el domingo 9 de octubre, se celebra en el santuario del Corredor Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis la XV Jornada de Teatro de calle, que os sorprenderá de nuevo con muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. Podrán probar sus habilidades como malabaristas y equilibristas o jugar con los juegos de Guixot de 8 que este año celebra su vigésimo aniversario. O bien escuchar las sorprendentes historias de la Cía. Plansicols. También puede descubrir algún secreto de la naturaleza de la mano de los educadores de la Escuela de Naturaleza del Corredor y como plato fuerte de la jornada un fastuoso espectáculo de circo. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos ENCATA este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

octubre 3, 2011 Posted by | festes, Maresme, mitjanes, Natura, Parcs Naturals, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Iranzu

El Vall d’Iranzu amaga una petita joia de la Navarra mitjana. Un monestir cistercenc petit, bonic, d’una rara bellesa. El trobareu si des de la vila d’Estella, Lizarra en basc, agafeu la carretera N-700 que va cap a Pamplona pels peus de les feréstecs serres d’Urbasa i Andia. Està ben indicat. Deixareu la via principal a Abárzuza, per prendre una carretereta estreta, que en uns 4 km us deixarà en un cul de sac amable, vergeral i pastoril, on pasturen tranquil·lament les vaques. Un món rural i idíl·lic, extret de l’Arcàdia feliç. Aparqueu a l’ombra dels plàtans. Degusteu l’aigua fresca de la font abundosa del parc. Una extensió ideal per a un picnic, amb les seves taules de pedra. El cenobi està al costat. Passeu la primera porta per accedir al pati on hi ha el bar, on us faran menjar, on comprar beguda o una amanida. Passeu la segona porta. Sovint no hi ha ningú. Penetreu en la pau celestial del claustre meravellós d’Iranzu, on el rumor de la font, la llum i la gespa verda us transportaran a un altre món, lluny de la remor i l’estrès d’aquest on avui vivim. Millor que una sessió de psicoteràpia, el nirvana en la terra. Recorreu en silenci la petita sala capitular, la cuina gòtica. Entreu en el recolliment de l’església abacial, eleveu els ulls a les voltes de pedra blanca, al absis, als finestrals. Deixeu-vos portar, uns moments, per la calma monacal. Iranzu és una terra magnífica. Ideal per una parada en una ruta amb nens per Navarra. Si veniu o aneu d’Estella, pel camí de Sant Jaume de Compostela. Si feu senderisme o bici familiar per les estupendes sendes d’Urbasa o Andia. Si visiteu les maravelles del romànic navarrés, o dels seus valls pirenaics, guardeu un mig dia, una jornada si voleu passar el matí o la tarda banyant-vos al nacedero del riu Ubagua, molt proper, per gaudir d’aquest racó perfecte d’aquesta contrada fabulosa. Podeu dinar de picnic al parc mateix d’Iranzu, amb el bar, les taules i la font, o bé al nacedero de l’Ubagua, prop de l’aigua del bany, però sense tants serveis. Si preferiu un bon, boníssim menú, un restaurant de campanetes, llavors l’elecció és fàcil: La Cepa, a la plaza de Los Fueros d’Estella. Recomanable al cent per cent, de veritat.

El Valle de Iranzu esconde una pequeña joya de la Navarra media. Un monasterio cisterciense pequeño, bonito, de una rara belleza. Lo encontraréis si, desde la villa de Estella, Lizarra en vasco, tomais la carretera N-700 que va hacia Pamplona por los pies de las agrestes sierras de Urbasa y Andia. Está bien indicado. Dejaréis la vía principal en Abárzuza, para tomar una carretera estrecha, que en unos 4 km accede a un callejón sin salida amable, vergeral y pastoril, donde pastan tranquilamente las vacas. Un mundo rural e idílico, extraído de la Arcadia feliz. Aparcad a la sombra de los plátanos. Prueben el agua fresca de la fuente abundante del parque. Una extensión ideal para un picnic, con sus mesas de piedra. El cenobio está al lado. Pasen por la primera puerta para acceder al patio donde se encuentra el bar, donde se puede comer, o comprar bebida o una ensalada. Pasen la segunda puerta. A menudo no hay nadie. Penetramos en la paz celestial del claustro maravilloso de Iranzu, donde el rumor de la fuente, la luz y el césped verde le transportarán a otro mundo, lejos del ruido y el estrés donde hoy vivimos. Mejor que una sesión de psicoterapia, el nirvana en la tierra. Recorrer en silencio la pequeña sala capitular, la cocina gótica. Entren en el recogimiento de la iglesia abacial, vuelvan los ojos a las bóvedas de piedra blanca, en el ábside, a los ventanales. Déjense llevar, unos momentos, por la calma monacal. Iranzu es una tierra magnífica. Ideal para una parada en una ruta con niños por Navarra. Si vienen o van de Estella, por el camino de Santiago de Compostela. Si hacen senderismo o bici familiar para las estupendas sendas de Urbasa o Andia. Si visitan las maravillas del románico navarro, o de sus valles pirenaicos, guarden un medio día, una jornada si quieren pasar la mañana o la tarde bañándose en el nacedero del río Ubagua, muy cercano, para disfrutar de este rincón perfecto de esta región fabulosa. Pueden comer de picnic en el parque mismo de Iranzu, con el bar, las mesas y la fuente, o bien al nacedero del Ubagua, cerca del agua del baño, pero sin tantos servicios. Si prefieren un buen, buenísimo menú, en un restaurante de campanillas, entonces la elección es fácil: La Cepa, en la plaza de Los Fueros de Estella. Recomendable al cien por cien.

octubre 2, 2011 Posted by | Art, medieval, Monestirs, Natura, Navarra | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers