Sortides familiars

Salidas en família

Ejulve

Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

setembre 11, 2011 Posted by | Aragó, Hotels, llargues, medieval, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Zugarramurdi

Zugarramurdi és un nom mític, que correspon a un petit poblet del vall de Baztan, ja tocant més a França que a Espanya, a dalt de tot del pirineu de Navarra. Un lloc màgic, tel·lúric, potent i poderós. Un poble que ha passat a la història per un drama històric brutal, dantesc: les bruixes. I ara se’n aprofita. El que fou ignorància i desgràcia fa uns segles, és ara una font d’ingresos vital per aquesta diminuta, rural i oblidada comunitat de pagesos i ramaders. Aquí podreu visitar les impressionants coves de Zugarramurdi, a 500 mts. del casc urbà. Unes coves maravelloses, grans, divertides, ideals pels infants. Unes coves pintoresques, amb diverses cavitats laberíntiques que faran les delícies dels vostres infants. Amb un riuet saltarí que les travessa, un parc encantat que les envolta i un paisatge increible, esotèric i fascinant. No ens estranyen gens que aquestes contrades, aquesta cavitat capriciosa, siguin l’escenari de contes de bruixeries i aquelarres. És un decorat perfecte, natural, preparat, el millor possible. Aquí invocaven, diuen, homes i sobretot dones d’aquesta vila, el gran cabró, el diable, i feien orgies i aquelarres. Vint foren cremades, altres tantes tancades de per vida, el poble castigat severament. Avui dia podeu arribar-vos-hi per veure l’escenari del drama rural, de l’apoteosi de la paranoia d’uns i altres. Incultura que és bellesa, morbo, tot i els anys que han passat. El lloc, les coves, i el propi poblet, us ho assegurem, s’ho mereixen. Trobareu Zugarramurdi si pujeu el Vall del Baztan des d’Elizondo, la seva capital, cap a Dantxarinea, a la ratlla de França, per la N-121. Podeu desviar-vos abans per la NA-4402, cap a Urdax, una bonica localitat on també hi ha unes coves interessants, sense bruixes, i un antic monestir. D’Urdax un camí rural porta a Zugarramurdi. També podeu continuar fins el pas fronterer de Dantxarinea i agafar allà la NA-4401, directa al poble. També hi ha un camí rural que conecta, en uns 4kms, amb la vila francesa de Sare. Zugarramurdi volcada al turisme, amb les coves, un museu de la bruixeria, bons aparcaments i serveis, i bons llocs per menjar. Això sí, turístics, molt turístics, de petacada, amb menú senzill i tralirot, o bé carots, de preus i prestacions elevats. Nosaltres ho vàrem fer al Kattalin, un restaurant que no passarà a la història gourmet. Carrer Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o el 948599146. Ambient afrancesat, menú correcte, tracte limitat, sense més. Però en vàrem veure d’altres que podeu probar, a veure si hi ha més sort. Ens va semblar millor, però molt més car, l’Altzatenea  la Basaburua Kalea, 3. Tel: 948599187. No vàrem dormir al poble, però hi ha hostalets i cases rurals magnífics. Encara que no us agradin ni les coves ni les bruixes, arribeu-vos a Zugarramurdi. El paisatge, les casones navarres, blasonades, rècies i potents s’ho valen. Podeu complementar la ruta amb una anada a terres de França, a veure el bonic poblet d’Ainhoa, la vila de Sare, o a pujar a la muntanya de la Rhune en el bonic trenet cremallera. O bé descobrir les maravelles del Baztan, amb el senyoriu de Bertiz, parc natural fantàstic, i els pobles encantadors. Ja us hem parlat de la veïna localitat d’Urdax. Si aneu per Navarra no deixeu passar Zugarramurdi, el poble de les bruixes, quina por!.

Zugarramurdi es un nombre mítico, que corresponde a un pequeño pueblo del valle de Baztan, ya tocando más a Francia que a España, en lo alto del pirineo de Navarra. Un lugar mágico, telúrico, potente y poderoso. Un pueblo que ha pasado a la historia por un drama histórico brutal, dantesco: las brujas. Y ahora se aprovecha de ello. Lo que fue ignorancia y desgracia hace unos siglos, es ahora una fuente de ingresos vital para esta diminuta, rural y olvidada comunidad de agricultores y ganaderos. Aquí podrá visitar las impresionantes cuevas de Zugarramurdi, a 500 mts. del casco urbano. Unas cuevas maravillosas, grandes, divertidas, ideales para los niños. Unas cuevas pintorescas, con varias cavidades laberínticas que harán las delicias de sus niños. Con un riachuelo saltarín que las atraviesa, un parque encantado que las rodea y un paisaje increíble, esotérico y fascinante. No nos extrañan nada que estas tierras, esta cavidad caprichosa, sean el escenario de cuentos de brujerías y aquelarres. Es un decorado perfecto, natural, preparado, lo mejor posible. Aquí invocaban, dicen, hombres y sobre todo mujeres de esta villa, el gran cabrón, el diablo, y hacían orgías y aquelarres. Veinte fueron quemadas, otras tantas cerradas de por vida, el pueblo castigado severamente. Hoy en día se puede llegar a ella para ver el escenario del drama rural, de la apoteosis de la paranoia de unos y otros. Incultura que es belleza, morbo, a pesar de los años que han pasado. El lugar, las cuevas, y el propio pueblo, os lo aseguramos, se lo merecen. Encontrarán Zugarramurdi si suben el Valle del Baztan desde Elizondo, su capital, hacia Dantxarinea, en la raya de Francia, por la N-121. Pueden desviarse antes por la NA-4402, hacia Urdax, una bonita localidad donde también hay unas cuevas interesantes, sin brujas, y un antiguo monasterio. De Urdax un camino rural lleva a Zugarramurdi. También puede continuar hasta el paso fronterizo de Dantxarinea y coger allí la NA-4401, directa al pueblo. También hay un camino rural que conecta, en unos 4kms, con la villa francesa de Sare. Zugarramurdi a dado un vuelco al turismo, con las cuevas, un museo de la brujería, buenos aparcamientos y servicios, y buenos lugares para comer. Eso sí, turísticos, muy turísticos, con menú sencillo y tronado, o bien lugares caros, de precios y prestaciones elevados. Nosotros comimos en Kattalin, un restaurante que no pasará a la historia gourmet. Calle Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o 948599146. Ambiente afrancesado, menú correcto, trato limitado, sin más. Pero vimos otros que se pueden probar, a ver si hay más suerte. Nos pareció mejor, pero mucho más caro, el Altzatenea la Basaburua Kalea, 3. Tel.: 948599187. No dormimos en el pueblo, pero hay hostales y casas rurales magníficas. Aunque no os gusten ni las cuevas ni las brujas, debeis de ir a Zugarramurdi. El paisaje, las casonas navarras, blasonadas, recias y potentes valen la pena. Se puede complementar la visita con una ida a tierras de Francia, a ver el bonito pueblo de Ainhoa, la villa de Sare, o subir a la montaña de la Rhune en el bonito tren cremallera. O bien descubrir las maravillas del Baztan, con el señorío de Bertiz, parque natural fantástico, y los pueblos encantadores. Ya os hemos hablado de la vecina localidad de Urdax. Si vais por Navarra no dejéis pasar Zugarramurdi, el pueblo de las brujas.

setembre 10, 2011 Posted by | França, llargues, Monestirs, Museus, Natura, Navarra | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa Major de Sant Adrià de Besós

La ciutat de Sant Adrià del Besós és un municipi veï de Barcelona. Situat a banda i banda del riu Besós te un nucli antic de població, situat al voltant de les seves dues esglèsies, la patronal i la de Sant Joan, i un munt de barris, que el fan una de les més grans viles de Catalunya en habitants. Te pocs atractius turístics, però darrerament s’han arreglat molt les vores del riu i el mar. La seva festa major la fan a principis de setembre. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, amb bus, metro, tren, i fins i tot caminant. Per això us recomanem que aneu a passar-hi una estona divertida. Del divendres al diumenge hi haurà missa, sardanes, activitats per nens i nenes, parc inflable d’aigua, escola de pirates, jocs esportius, tallers i volada d’estels als matins. Festa infantil, circ, gegants, cercavila, teatre i xocolatada a la tarda. Ball a la plaça, amb orquestra, sopar popular, tabalada, havaneres a la nit. Sona bé, oi?. Doncs vinga!.

La ciudad de Sant Adrià del Besós es un municipio vecino de Barcelona. Situado a ambos lados del río Besós tiene un núcleo antiguo de población, situado alrededor de sus dos iglesias, la patronal y la de San Juan, y un montón de barrios, que lo hacen una de las más grandes ciudades de Cataluña en habitantes. Tiene pocos atractivos turísticos, pero últimamente se han arreglado mucho las orillas del río y el mar. Su fiesta mayor la hacen a principios de septiembre. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, con bus, metro, tren, e incluso caminando. Por eso les recomendamos que vayan a pasar un rato divertido. Del viernes al domingo habrá misa, sardanas, actividades para niños y niñas, parque hinchable de agua, escuela de piratas, juegos deportivos, talleres y vuelo de cometas por las mañanas. Fiesta infantil, circo, gigantes, pasacalles, teatro y chocolatada por la tarde. Baile en la plaza, con orquesta, cena popular, tabalada, habaneras en la noche. ¿Suena bien, verdad?.

setembre 9, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa Major de Martorelles

Martorelles és un poble del Vallés, molt proper a Barcelona, a tocar de Mollet. El poble està situat als límits de la Serralada Litoral, molt a prop de Sant Fost de Campsentelles. De fet hi ha nombroses rutes possibles a fer, a peu i en bicicleta, gaudint de la natura, dins el parc de la Serralada de Marina. És aquest un espai molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. La millor manera de fer cap a Martorelles és agafar l’autopista AP7, sortida 15 Mollet Nord, o l’autopista C33, sortida 1, a Mollet del Vallès. També per la C17, prenent la sortida 12 Mollet del Vallès Nord. Si voleu fer un xic més de volta, o veniu del Maresme, podeu prendre les carreteres comarcals, més idíl·liques, però amb més voltes, que passen a tocar del Besós, o travessen els colls de muntanya. Com ara la BV5001, carretera de Santa Coloma de Gramanet a la La Roca del Vallès, o la B500, la carretera de Badalona a Mollet. En tot cas us cal anar a parar a la BV5006, carretera que va de Mollet a Santa Maria de Martorelles. Una bona excusa per fer una visita a aquest poble residencial, sense cap altre atractiu turístic que els seus voltants, és anar-hi quan fan festa major. Per la canalla hi haurà tallers infantils, el dissabte al matí, a la Masia Carrancà. A la tarda baixada de carretons, xocolatada popular i espectacle infantil. Ja cap el fosc tabalada dels diables, correfoc infantil i, a la nit, correfoc dels grans i música. El diumenge sardanes i, al migdia, festa de l’escuma. A la tarda teatre per la mainada, estructures d’aigua per nens i nenes, balls típics i ball de festa major. No són tots els actes, ni molt menys, només els més familiars. Mireu-vos la web de l’ajuntament per veure més coses. Bona festa de Martorelles!

Martorelles es un pueblo del Vallés, muy próximo a Barcelona, junto a Mollet. El pueblo está situado en los límites de la Cordillera Litoral, muy cerca de Sant Fost de Campsentelles. De hecho hay numerosas rutas posibles a realizar, a pie y en bicicleta, disfrutando de la naturaleza, en el parque de la Serralada de Marina. Es este un espacio muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. La mejor manera de llegar a Martorelles es coger la autopista AP7, salida 15 Mollet Norte, o la autopista C33, salida 1, en Mollet del Vallès. También por la C17, tomando la salida 12 Mollet del Vallès Norte. Si quieren dar un poco más de vuelta, o venís del Maresme, podeis tomar las carreteras comarcales, más idílicas, pero con más curvas, que pasan junto al Besós, o atraviesan los puertos de montaña. Como la BV5001, carretera de Santa Coloma de Gramanet a La Roca del Vallès, o la B500, la carretera de Badalona a Mollet. En todo caso se necesita ir a parar a la BV5006, la carretera de Mollet a Santa Maria de Martorelles. Una buena excusa para hacer una visita a este pueblo residencial, sin ningún otro atractivo turístico que sus alrededores, es ir cuando hacen la fiesta mayor. Para los niños habrá talleres infantiles, el sábado por la mañana, en la Masía Carrancà. Por la tarde bajada de carretillas, chocolatada popular y espectáculo infantil. Ya hacia la tarde, noche, correfoc infantil y, por la noche, correfoc para los mayores. El domingo sardanas y, al mediodía, fiesta de la espuma. Por la tarde teatro para niños, estructuras de agua infantiles, bailes típicos y baile de fiesta mayor. No son todos los actos, ni mucho menos, sólo los más familiares.

setembre 8, 2011 Posted by | curtes, festes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa Major de Llinars

La vila de Llinars del Vallés  està situada al Vallès Oriental, passat Granollers i Cardedeu, a l’alta de la vall del riu Mogent, en una plana riallera entre la Serralada Litoral, el Corredor i el Montseny. Celebra la seva Festa Major per la Mare de Déu del Prat, el dia 8 de setembre. A més del maravellós paisatge rural vallessà, un prodigi de composició, hem de dir que la població és també molt graciosa. El casc antic conserva el magnífic castell senyorial, anomenat el Castellnou, que és un dels més bonics palaus renaixentistes de Catalunya, tal i com sona. Per fora és força impresionant, però per dins encara més. Conserva pintures murals úniques. Llinars està situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, un parc amable que ens encanta. Us recomanem pujar pel camí que mena al Santuari del Corredor, des del coll de Can Bordoi, a la carretera que va de Llinars a Mataró per Dosrius. L’indret de El Corredor és ideal per un picnic en família, amb amplis espais i lloc per jugar. Arribar a Llinars és molt fàcil. Està a peu d’utopista AP-7, a uns 40 kms. de Barcelona. Heu de deixar l’autopista a la sortida La Roca – Cardedeu. Però la idea d’aquesta entrada de bloc era parlar-vos de la festa major del poble. Comencarà amb una botifarrada popular al matí de dissabte, seguida d’una guerra d’aigua entre els blaus i els vermells, (els dos bàndols irreconciliables de la festa major). Seguirà la borricada, cercavila, danses, concert, teatre i, a la nit ball. El diumenge trabucaires a les 9 del matí, pedalada popular al Corredor, puntaires, diada de castells, correfoc, a la nit, i focs artificials. Acabarà amb música. Per dinar o sopar a Llinars teniu bons restaurants, com ara La Masia del Pou del Glaç, moderna i d’autor, al costat d’aquest element històric de la vila. Aromes del Celler és una botiga, celler, mercat i restaurant, una aposta divertida.  Can Martín és a la carretera de Granollers, al km. 8,6. Can Llança el trobareu a la Urbanització de Sant Julià d’Alfou, a la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. A la mateixa carrerera de Llinars a Sant Antoni, hi ha Can Collet. Proper a Llinars, a Sant Pere de Vilamajor, a la plaça de l’esglèsia d’aquest poble, hi ha Can Pau. Del mateix amo, a la Urbanització Les Pungoles, entre Cardedeu i Sant Pere, hi trobareu La Terrassa. Bona festa major de Llinars!.

La villa de Llinars del Vallés está situada en el Vallès Oriental, pasado ya Granollers y Cardedeu, en una llanura risueña entre la Cordillera Litoral, el Corredor y el Montseny. Celebra su Fiesta Mayor el día 8 de septiembre. Además del maravilloso paisaje rural, un prodigio de composición, debemos decir que la población es también muy graciosa. El casco antiguo conserva el magnífico castillo señorial, llamado el Castellnou, que es uno de los más bonitos palacios renacentistas de Cataluña, tal y como suena. Por fuera es bastante impresionante, pero por dentro aún más. Conserva pinturas murales únicas. Llinars está situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, un parque amable, que nos encanta. Les recomendamos subir por el camino que conduce al Santuario del Corredor, desde el collado de Can Bordoi, en la carretera que va de Llinars en Mataró por Dosrius. El Corredor es ideal para un picnic en familia, con amplios espacios y lugares para jugar. Llegar en Llinars es muy fácil. Está a pie de autopista, AP-7, a unos 40 kms. de Barcelona. Deben dejar la autopista en la salida La Roca – Cardedeu. Pero la idea de esta entrada de blog era hablaros de la fiesta mayor del pueblo. Comenzará con una butifarrada popular en la mañana del sábado, seguida de una guerra de agua entre los azules y los rojos, (los dos bandos irreconciliables de la fiesta mayor). Seguirá la borricada, pasacalles, danzas, concierto, teatro y, por la noche baile. El domingo trabucaires a las 9 de la mañana, pedalada popular en el Corredor, encajeras, castillos humanos, correfoc, por la noche, y fuegos artificiales. Acabará con música. Para comer o cenar en Llinars tienen buenos restaurantes, como La Masía del Pozo del Hielo, moderna y de autor, junto a este elemento histórico de la villa. Aromas del celler és una tienda, bodega, mercado y restaurante, una apuesta divertida. Can Martín es en la carretera de Granollers, en el km. 8.6. Can Llança lo encontrarán en la Urbanización de Sant Julià de Alfou, en la carretera de Sant Antoni de Vilamajor. En la misma carretera de de Llinars a San Antonio, se encuentra Can Collet. Cercano a Llinars, en Sant Pere de Vilamajor, en la plaza de la iglesia de este pueblo, está Can Pau. Del mismo dueño, en la Urbanización Las Pungoles, entre Cardedeu y Sant Pere, encontraréis La Terraza. ¡Buena fiesta mayor!.

setembre 7, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Aplec de Falgons

L’amic Jou Ramírez, dissenyador gràfic i dibuixant dels bons, propietari i redactor de la pàgina Cartes Catalanes, ens convida a un esdeveniment especial, en un lloc ben especial, i en una diada ben especial. Es tracta de l’acte de presentació del còmic històric “Despertaferro”, del que ell n’és l’autor. Un còmic sobre la nostra edat mitjana, que de ben segur agradarà al petits catalans i catalanes. Però el lloc de la presentació també és important, i molt. Es tracta del petit poblet de Falgons, a Girona, al Pla de l’Estany, proper a Banyoles, dins el terme municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lloc és d’una natura exhuberant, fantàstica, als vessants de les serres de Falgons, Finestres i de l’imponent Rocacorba. Allà trobareu el castell de Falgons, propietat que fou de la família insigne familia dels Cartellà. Aquesta fortificació medieval s’obre només un cop l’any. Aprofiteu-ho!. En aquesta casa forta, a la seva sala noble, fa en Jou la presentació del seu còmic. No podia haver escollit millor escenari. El casal, de planta quadrada, amb una torre a cada costat és magnífic. Del pati, una escala puja al pis superior on podreu recòrrer les grans sales d’arcs de punt rodó i decoració adient. I el dia, l’11 de setembre també és del tot adient a l’acte que s’hi fa. Ha volgut el destí que coincideixi aquest any 2011 amb el segon diumenge de setembre, en que es celebra a Falgons l’aplec de Sant Ferriol. L’acte central de la festa és una lluïda cavalcada històrica que anirà del castell fins Sant Ferriol. Seguidament hi haurà missa i benedicció. A la una del migdia, al castell, presentació del llibre “Despertaferro”, copa de cava garantida, i arrossada popular. Arribar a Falgons no us costarà gaire. Heu d’anar fins Girona per l’AP-7, sortir a Girona Nord i agafar l’autovia que porta a Olot i Banyoles. En arribar a aquesta població, cal dirigir-se cap al llac, i seguir les indicacions de Mieres per la carretera GI-524, anant cap a Sant Martí de Campmajor. Cal estar atents al km. 24 i 25 de la carretera on s’ha de prendre una desviació a mà esquerra, que ens porta fins Falgons per la carretera GIV-524. En 4 kms. veurem, també a mà esquerra, el castell. Podeu aparcar a la vora mateixa de la carretera, davant l’edificació, si trobeu un forat. La zona és rica en llocs d’interés familiar. És l’escenari dels aconteixements relatats a la novela “Soldados de Salamina”. El bosc de Can Ginebreda està farcit d’escultures, mireu-vos-el. Així mateix hi ha el llac de Banyoles, que és un clàssic, però continua essent maravellós. També és bonic Mieres, un poblet medieval. No està lluny la zona volcànica d’Olot, paratge natural d’ensomni, proper al poble de Santa Pau, medieval de campanetes, amb una plaça porxada alucinant i un senyor castell. Per dinar teniu l’arrossada, però també bons restaurants a la zona, i bons hotels. A Mieres teniu Cal Carreter, casa rural amb restaurant, amable i familiar. O bé Can Met, al carrer Sant Pere, tel: 972 680 201. A Santa Pau, per dormir i menjar bé, un xic car, però de qualitat, hi ha Cal Sastre. Amb encant. També hem menjat al curiós El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurant molt atípic. El Portal de Mar és un restaurant sofisticat i acollidor. A la carretera teniu El Mas Nou. El Bellavista ofereix menú, i un allotjament en una casa de colònies amb habitacions familiars. Senzill. A les afores de Santa Pau, en un entorn natural idílic, a peu dels volcans i de la carretera que va, o ve, de Olot, teniu Can Xel. Un restaurant de tota la vida, amb un jardí magnífic, camp per còrrer i molt de bosc. També ofereix allotjament en habitacions i apartaments. Tots a Falgons!

El amigo Jou Ramírez, diseñador gráfico y dibujante de los buenos, propietario y redactor de la página web Cartas Catalanas, nos invita a un evento especial, en un lugar muy especial, y en un día muy especial. Se trata del acto de presentación del cómic histórico “Despertaferro”, del que él es el autor. Un cómic sobre nuestra edad media, que a buen seguro gustará a los pequeños catalanes y catalanas. Pero el lugar de la presentación también es importante, y mucho. Se trata del pequeño pueblo de Falgons, en Girona, en el Pla de l’Estany, cercano a Banyoles, en el término municipal de Sant Miquel de Campmajor. El lugar es de una naturaleza exuberante, fantástica, en las laderas de las sierras de Falgons, Finestres y del imponente Rocacorba. Allí encontrarán el castillo de Falgons, propiedad que fue de la familia insigne familia de los Cartellà. Esta fortificación medieval se abre sólo una vez al año. ¡Aprovechen esta coincidencia!. En esta casa fuerte, en su sala noble, hace Jou la presentación de su cómic. No podía haber elegido mejor escenario. El casal, de planta cuadrada, con una torre a cada lado, es magnífico. Del patio, una escalera sube al piso superior donde ese dia se podrá recorrer las grandes salas de arcos de punto redondo y decoración adecuada. Y el día, el 11 de septiembre también es del todo adecuado al acto que allí tiene lugar. Ha querido el destino que coincida este año 2011 con el segundo domingo de septiembre, en que se celebra en Falgons la romería de Sant Ferriol. El acto central de la fiesta es una lucida cabalgata histórica que irá del castillo hasta Sant Ferriol. Seguidamente habrá misa y bendición. A la una del mediodía, en el castillo, presentación del libro “Despertaferro”, copa de cava garantizada, y paella popular. Llegar a Falgons no os costará mucho. Debeis ir hasta Girona por la AP-7, salir en Girona Norte y coger la autovía que lleva a Olot y Banyoles. Al llegar a esta población, hay que dirigirse hacia el lago, y seguir las indicaciones de Mieres por la carretera GI-524, yendo hacia Sant Martí de Campmajor. Hay que estar atentos al km. 24 y 25 de la carretera donde se debe tomar un desvío a mano izquierda, que os lleva hasta Falgons por la carretera GIV-524. En 4 kms. veremos, también a mano izquierda, el castillo. Pueden aparcar al borde mismo de la carretera, ante la edificación, si encuentran un hueco. La zona es rica en lugares de interés familiar. Es el escenario de los acontecimientos relatados en la novela “Soldados de Salamina”. El bosque de Can Ginebreda está repleto de esculturas. Así mismo está el lago de Banyoles, que es un clásico, pero sigue siendo maravilloso. También es bonito Mieres, un pueblecito medieval. No está lejos la zona volcánica de Olot, paraje natural de ensueño, cercano al pueblo de Santa Pau, medieval de campanillas, con una plaza porticada alucinante y un señor castillo. Para comer tienen la paella popular, pero también buenos restaurantes en la zona, y buenos hoteles. En Mieres está Cal Carreter, casa rural con restaurante, amable y familiar. O bien Can Met, en la calle San Pedro, tel: 972 680 201. En Santa Pau, para dormir y comer bien, un poco caro, pero de calidad, recomendamos Cal Sastre. Con encanto. También hemos comido el curioso El Fesol, tel. 972 680 256. Un restaurante muy atípico. El Portal de Mar es un restaurante sofisticado y acogedor. En la carretera tiene el Mas Nou. El Bellavista ofrece menú, y un alojamiento en una casa de colonias con habitaciones familiares. Sencillo. En las afueras de Santa Pau, en un entorno natural idílico, a pie de los volcanes y de la carretera que, o viene, de Olot, tienen Vds. Can Xel. Un restaurante de toda la vida, con un jardín magnífico, campo para correr y mucho bosque. También ofrece alojamiento en habitaciones y apartamentos.

setembre 6, 2011 Posted by | festes, Garrotxa, Hotels, llargues, medieval, Natura | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Formatges a Borredà

El poblet de Borredà és realment molt bonic i típic. S’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per la C-18, anat fins Berga i, un cop passat el trencall d’aquesta gran vila, tombar a mà dreta seguint el desviament de la C-26, que us portarà primer a Vilada i després a Borredà. Ja el paisatge és un tot regal, sobretot si el Pantà de la Baells està ple d’aigua. Boscos frondosos, camps ben conreats, muntanyes idíl·liques. Borredà us encantarà. Tot el municipi està rodejat pels imponents cims del Prepirineu. Les rieres de Margansol i de Merlès donen la possibilitat de gaudir de nombroses fonts, gorgs i salts d’aigua. A més del casc antic del municipi, amb l’església de Santa Maria i les cases de pedra, trobareu escampades pel seu terme un munt de masies, de coquetes esglésies romàniques i molins medievals. Però si necessiteu una bona excusa per pujar fins aquesta vila pastoril, us la donarem: la seva mostra de formatges artesans de Catalunya. El primer dissabte de setembre s’obre la fira, a les 10 del matí. Hi haurà un taller de formatgeria per a nens i nenes, a les escoles, que caldrà reservar, i també pels pares i les mares, al centre cívic. A la nit un sopar gastronòmic a base de formatges tancarà la jornada. L’endemà continua la fira i es repeteixen els tallers. A més de passar el cap de setmana a Borredà, també podeu anar fins al Castell de l’Areny, un poblet pintoresc. O agafar la carretera fins a Sant Jaume de Frontanyà, visitant, a mig camí Sant Sadurní de Rotgers. Sant Jaume te un temple romànic de proporcions catedralícies, el millor de Catalunya. Si continueu la carretera avall, arribareu fins La Pobla de Lillet, on teniu els fabulosos jardins Artigas, d’en Gaudí, o el tren del ciment que us porta a la fàbrica del Clot del Moro. De La Pobla hi ha només 9 kms. a Castellar d’en Hug, amb les fonts del Llobregat. Baixant cap a Guardiola de Bergadà trobareu la mina de petroli de Riutort, i podreu cloure la ruta circular. Naturalment no cal que ho feu tot. Per dinar, a Borreda, hi ha molts llocs, tots prou bons. Probeu a “El Revolt”. Dins el poble, a la plaça major, teniu l’hostal Bardolet, amb habitacions. També el complex Campalans, amb hotel rural i càmping. Finalment no descarteu algunes cases rurals de campanetes, com ara el Querol Vell o la de Can Jaume Coll. Si dormiu o mengeu fora de Borredà, us recomanem alguns llocs. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada. A Sant Jaume de Frontanyà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. El Pirineu més casolà està esperant-vos!.

El pueblo de Borredà es realmente muy bonito y típico. Se llega muy fácilmente desde Barcelona, ​​por la C-18, hasta Berga y, una vez pasado el desvío de esta gran villa, girar a mano derecha siguiendo la C-26, que le llevará primero a Vilada y luego en Borredà. Ya el paisaje es un todo regalo, sobre todo si el pantano de la Baells está lleno de agua. Bosques frondosos, campos bien cultivados, montañas idílicas. Borredà os encantará. Todo el municipio está rodeado por imponentes cumbres del Prepirineo. Las rieras de Margansol y de Merlès dan la posibilidad de disfrutar de numerosas fuentes, pozas y cascadas. Además del casco antiguo del municipio, con la iglesia de Santa María y las casas de piedra, encontrará esparcidas por su término un montón de casas, de coquetas iglesias románicas y molinos medievales. Pero si necesitan otra una buena excusa para subir hasta esta villa pastoril, se la daremos: su muestra de quesos artesanos de Cataluña. El primer sábado de septiembre se abre la feria, a las 10 de la mañana. Habrá un taller de quesería para niños y niñas, en las escuelas, que habrá que reservar, y también para los padres y las madres, en el centro cívico. Por la noche una cena gastronómica a base de quesos cerrará la jornada. Al día siguiente continúa la feria y se repiten los talleres. Además de pasar el fin de semana en Borredà, se puede ir hasta el Castell de l’Areny, un pueblecito pintoresco. O coger la carretera hasta Sant Jaume de Frontanyà visitando, a medio camino, Sant Sadurní de Rotgers. Frontanyà tiene un templo románico de proporciones catedralicias, el mejor de Cataluña. Si continúan la carretera abajo, llegaran hasta La Pobla de Lillet, donde tienen los fabulosos jardines Artigas, de Gaudí, o el tren del cemento que les lleva a la fábrica del Clot del Moro. Desde la Pobla hay sólo 9 kms. hasta Castellar d’en Hug, con las fuentes del Llobregat. Bajando hacia Guardiola de Bergadà encontrarán la mina de petróleo de Riutort, y se puede cerrar la ruta circular. Naturalmente no es necesario que lo hagan todo. Para comer, en Borreda, hay muchos lugares, todos bastante buenos. Prueben “El revolt”. Dentro del pueblo, en la plaza mayor, tienen el hostal Bardolet, con habitaciones. También el complejo Campalans, con hotel rural y camping. Finalmente no descarten algunas casas rurales de campanillas, como el Querol Vell o la de Can Jaume Coll. Si dormís o coméis fuera de Borredà, os recomendamos algunos lugares. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura. En Sant Jaume de Frontanyà se puede comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel.: 938.23.90.02.

 

setembre 5, 2011 Posted by | Art, Berguedà, festes, Hotels, llargues, medieval, Monestirs, Osona, Solsonès | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Petit tren de la Rhune

La Rhune (Larrun en euskera), és la muntanya màgica i sagrada del poble basc. S’aixeca poderosa i imponent malgrat tenir només 905 metres d’alçada, al mig dels maravellosos turons, verds com un mar de maragdes, amb que els pirineus de Navarra es llencen al mar Cantàbric. La penya fa frontera entre Espanya i França, sempre però dins el País Basc. Les vistes des del cim abasten tota Euskadi, nord i sur. La fantàstica costa que va de Biarritz a Donostia, els cims de la serralada de Roncesvalles a l’oceà i totes les valls als seus peus. Per pujar-hi hi ha un divertidíssim i entranyable tren de cremallera, que s’agafa des del cantó francés. És un tren d’època, construït el 1924, que fa el seu camí fins el cim en uns 35 minuts, a l’espantosa velocitat de 8 Km. a l’hora. Sovint, durant el curt recorregut, es poden albirar ramats de “pottok“, els petits cavalls bascos, o les clàssiques ovelles Latxas del Kukuxumusu. Per arribar fins el Coll de Sant Ignasi, on hi ha l’estació inferior, cal prendre des de Donostia l’autopista A8 i la A63 cap a França. Un cop en territori gal sortir a Saint Jean de Luz i continuar per la D918 en direccion Ascain. En aquest poble prendre cap a Sare. A mig camí passareu pel Coll de Saint Ignace, seguint la carretera D4. Si entreu per Pamplona, via Elizondo, us caldrà anar per la N-121 en direcció a Elizondo, per arribar fins la frontera de Danxarinea, i d’allà a Sare, per prendre la D4, en direcció a Ascain pel Coll de Sant Ignasi, de nou. També possible per Bera de Bidasoa cap a Sare i per la D4 fins San Ignacio. A dalt trobareu bon aparcament, ben regulat. De tota manera, en època de vacances escolars a França, les famílies solen fer aquesta sortida en manada, i podeu trobar molta, molta gent. Hi ha bons serveis, tan a l’estació inferior, com la del cim. Trobareu bar i restaurant, i botigues de records. Heu de vigilar amb el temps. Podeu pujar amb sol i baixar plovent. O arribar en mànigues de camisa i haver de treure un anorak. És el divertit de la muntanya, basca i marítima. Una bona idea és pujar en tren i baixar a peu. Son un parell d’hores, per un sender perfectament senyalitzat. Podeu aprofitar la volta pel Pirineu del Pais Basc Francés. Entrar al poble de Sare, un des plus beaux villages en France. D’allà arribar-se, per un camí veïnal a les grutes de Sare i a Zugarramurdi, a la cova de l’aquelarre i de les bruixes. O veure Ainhoa, un poblet preciós de cases blanques, també un plis-plas-plus!. Una altra excursió ben maca és baixar fins l’oceà, (15 kms), fins Saint Jean de Luz  o Hendaye, dues maravelloses viles de la terra basca francesa.   Mireu-vos la web de turisme del departament o la web on expliquen quins llocs maravellosos es poden visitar. També podeu retornar per Donostia, fent una ruta per Euskadi una destinació esplèndida per a unes vacances familiars, de veritat!.

La Rhune (Larrun en euskera), es la montaña mágica y sagrada del pueblo vasco. Se levanta poderosa e imponente, a pesar de tener sólo 905 metros de altura, en medio de los maravillosos cerros, verdes como un mar de esmeraldas, con que los Pirineos de Navarra se tiran al mar Cantábrico. La peña hace frontera entre España y Francia, pero siempre dentro del País Vasco. Las vistas desde la cima abarcan toda Euskadi, norte y sur. La fantástica costa que va de Biarritz hasta Donostia, las cumbres de la cordillera de Roncesvalles en el océano y todos los valles a sus pies. Para subir hay un divertidísimo y entrañable tren de cremallera, que se toma desde el lado francés. Es un tren de época, construido en 1924, que hace su camino hasta la cima en unos 35 minutos, a la espantosa velocidad de 8 km. a la hora. A menudo, durante el corto recorrido, se pueden divisar rebaños de “pottok”, los pequeños caballos vascos, o las clásicas ovejas Latxas del Kukuxumusu. Para llegar hasta el Coll de San Ignacio, donde se encuentra la estación inferior, hay que tomar desde Donostia la autopista A8 y la A63 hacia Francia. Una vez en territorio galo salir en Saint Jean de Luz y continuar por la D918 en dirección Ascain. En este pueblo tomar hacia Sare. A medio camino pasaréis por el Coll de Saint Ignace, siguiendo la carretera D4. Si entrais por Pamplona, ​​via Elizondo, necesitarán ir por la N-121 en dirección a Elizondo, para llegar hasta la frontera de Danxarinea, y de allí a Sare, para tomar la D4, en dirección a Ascain por el Coll de San Ignacio, de nuevo. También posible por Bera de Bidasoa hacia Sare y por la D4 hasta San Ignacio. Arriba encontrarán buen aparcamiento, bien regulado. De todos modos, en época de vacaciones escolares en Francia, las familias suelen hacer esta salida en manada, y podéis encontrar mucha, mucha gente. Hay buenos servicios, tanto en la estación inferior, como la de la cima. Encontrarán un bar y restaurante, y tiendas de recuerdos. Deben vigilar con el tiempo. Pueden subir con sol y bajar lloviendo. O llegar en mangas de camisa y tener que sacar un anorak. Es lo divertido de la montaña, vasca y marítima. Una buena idea es subir en tren y bajar a pie. Son un par de horas, por un sendero perfectamente señalizado. Pueden aprovechar la vuelta por el Pirineo del País Vasco Francés. Entrar en el pueblo de Sare, uno desde plus beaux villages en France. De allí llegarse, por un camino vecinal hasta las grutas de Sare y también a Zugarramurdi, para ver la cueva del aquelarre y de las brujas. O ver Ainhoa, un pueblecito precioso de casas blancas, también un plis-plas-plus. Otra excursión muy bonita es bajar hasta el océano, (15 kms), hasta Saint Jean de Luz o Hendaye, dos maravillosas villas de la tierra vasca francesa. Consulten la web de turismo del departamento o la web donde explican qué lugares maravillosos se pueden visitar. También pueden volver por Donostia, haciendo una ruta o unas vacaciones atravesando y visitando la fabulosa Euskadi.

setembre 4, 2011 Posted by | França, llargues, Natura, Navarra | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Besalú: mercat medieval

Recordeu que, aquest primer cap de setmana de setembre, teniu una cita a al maravellós poble medieval de Besalú. està situat a pocs kms. al nord de Girona i de Banyoles, ben comunicat per autovia gratuïta amb la capital del gironés. Besalú és una vila que s’ha conservat íntegre, com vinguda del passat. El pont, els palaus, el monestir i les esglèsies medievals, les cases i places, els banys jueus, els carrers… tot evoca, tot és medieval de veritat. Allà fan una fira medieval que aporta encara més realisme a l’escenari. Mireu-vos els actes programats, que solen ser de categoria. Bona fira medieval!.

Hoy os queremos hablar de una fiesta medieval que tiene lugar este primer fin de semana de setiembre, una fiesta con valores añadidos. Primero porque se desarrolla en un auténtico y maravilloso marco medieval, fiel  y poderoso. Besalú, a pocos kms. al norte de Girona y de Banyoles, bien comunicado por autopista y autovia, es una villa que se ha conservado íntegra, como recién llegada del pasado. El puente, los palacios, el monasterio y las iglesias medievales, las casas y plazas, los baños judíos, las calles … todo evoca, todo es medieval de verdad. Si no hicieran una feria valdría igualmente la pena pasearse por Besalú. La feria le aporta aún más realismo al escenario. Y los actos programados suelen ser de categoría.

setembre 2, 2011 Posted by | festes, Garrotxa, llargues, medieval | , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: Fira d’Indians a Begur

Recordeu que, el primer cap de setmana de setembre, te lloc a Begur, un poblet de la Costa Brava, una molt bonica fira d’indians. Consulteu el programa i escolliu la vostra raó per arribar-vos fins Begur. I agafeu el banyador, perquè des del poble s’arriba a cales d’ensomni, a platges maravelloses, com Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Llocs mítics. Indrets d’una bellessa salvatge.  Disfruteu de la Fira d’Indians de Begur i de les aigües transparents, blau turqueses, de les seves cales. Passegeu per Begur, un poblet encantador, pels seus carrers medievals, plens de festa i de vida. Els vostres fills i filles gaudiran d’una fira poc coneguda. Si us cal podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Com l’Hotel Rosa. Us el recomanem. Si us agrada més el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur, ho feu on ho feu. La fira d’indians, un bon motiu per anar a Begur!.

En Begur, bellísimo pueblo de la Costa Brava más genuina, celebran una feria de indianos muy lucida, diferente, exótica y colorista. Se celebra el primer fin de semana de septiembre, y es una ocasión única para poder visitar esta maravillosa villa, recorrer sus calles llenas de paradas, puestos, y oficios, con de productos venidos de las Américas, del Caribe. Una gran ocasión para sentir aquellos sonidos y bailar aquellos bailes embriagadores, ver representaciones de teatro en la calle, vivir la fiesta y la diversión. Begur recuerda estos días su pasado indiano, aquel que hizo de Cuba y las Antillas un referente en nuestro país. Consulten el programa y elijan su razón para acercarse hasta Begur. Y tomen el bañador, porque desde Begur se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna. Lugares míticos. Lugares de una belleza salvaje. Disfrutad de la Feria de Indianos de Begur y de las aguas transparentes, azul turquesa, de sus calas. Paseen por Begur, un pueblo encantador, por sus calles medievales, llenas de fiesta y de vida. Sus hijos e hijas disfrutarán de una feria poco conocida. Si necesitan puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Como el Hotel Rosa. Os lo recomendamos. Si os gusta más el camping, os recomendaremos uno que está a las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal, lo hagan donde lo hagan.

setembre 1, 2011 Posted by | Empordà, festes, Hotels, mitjanes, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers