Sortides familiars

Salidas en família

La Iglesuela del Cid

La Iglesuela del Cid és un poblet medieval bellíssim, esplèndidament conservat, amb palaus que ja voldrien algunes ciutats de la Toscana italiana, amb carrers que conviden al passeig i d’un tipisme arrebatador. Amb això podríem acabar, però tot just hem començat. De fet no hi ha racó desperdiciat a la Iglesuela. L’església és molt bonica, està en una plaça increible, amb arcades, una llotja i un palau inmens que és una Hospederia de Aragón, que caldrà tenir en compte a l’hora de cercar allotjaments amb encant, o un bon restaurant. Tot el casc antic està amurallat i el petit barranc amb horts que tanca el poble pel darrera sembla tret d’una illa mediterrània, de Corfú, o de Menorca. Tanques de pedra, cal i llum. I encara podem dir-ne més maravelles. Si us agrada el pernil esteu de sort. A la Iglesuela n’assequen amb denominació d’orígen Terol. Pernil boníssim, curat amb cura. Botigues arreu del poble, fabricants de pernils, us n’oferiran, de tota mena, classe i preu. Podreu triar i remenar. Tot i que la Iglesuela podría ser molt bé una destinació familiar per ella mateixa, sense necessitat de cap altre destinació, aquest aixerit poblet no està sol a la seva zona. Teniu a tocar Cantavieja, una altra vila medieval i renaixentista esplèndida, i també la desconeguda Mosqueruela, en plena serrania, que conserva tota la màgia feudal, tal qual. Per arribar-hi passareu per Ares del Maestre, amb el seu castell templer, hospitaler i calatrau, dalt del seu espoló de roca, amb les cases amuntegades, de foto!. Propers teniu la increible ciutat amurallada de Morella, i desenes de pobles, poblets i espais naturals que cal veure. Ara si que no ens ha quedat res per dir de la Iglesuela. Gaudiu-la!. Arribareu al poble des de Barcelona si aneu per la AP7 fins Vinarós, i agafeu allà la carretera N-232, que va a Morella. De Morella cal pendre la CV-125 per Cinctorres i el Portell fins la Iglesuela. També possible per Sant Mateu del Maestrat i Albocàsser fins pendre la CV-15 per Ares i Vilafranca del Cid. Com veieu això us permet una ruta circular, molt bonica. Per dinar, a més de l’Hospederia, teniu la popular Casa Amada, al carrer Fuentenueva, 10, tel: 964.44.33.73. Per dormir hi ha cases rurals boniques, com La Antigua Botiga, al carrer Major, 22, Mòbil: 605.90.26.73. Si el que trobeu a la Iglesuela no us fa el pes, o si ens voleu fer cas a nosaltres, allotjeu-vos a  l’Hotel Balfagón. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. A pocs kms. de la Iglesuela, un lloc on dormir i menjar molt bé en aquesta ruta pel Maestrat.  Una comarca única, fantàstica, diferent, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills i filles. Una terra amb rius d’aigües netes, vent i boscos, pobles amb sabor, costelles de xai de veritat i verdures de l’hort. Un destí molt interessant!

La Iglesuela del Cid es un pueblecito medieval bellísimo, espléndidamente conservado, con palacios que ya quisieran algunas ciudades de la Toscana italiana, con calles que invitan al paseo y de un tipismo arrebatador. Con ello podríamos acabar, pero apenas hemos empezado. De hecho no hay rincón desperdiciado en la Iglesuela. La iglesia es muy bonita, está en una plaza increible, con arcadas, una lonja y un palacio inmenso que es una Hospedería de Aragón, que habrá que tener en cuenta a la hora de buscar alojamientos con encanto, o un buen restaurante. Todo el casco antiguo está amurallado y el pequeño barranco con huertos que cierra el pueblo por detrás parece sacado de una isla mediterránea, de Corfú, o de Menorca. Vallas de piedra, cal y luz. Y todavía podemos decir más maravillas. Si os gusta el jamón estáis de suerte. En la Iglesuela secan unos con denominación de origen Teruel. Jamón buenísimo, curado con cuidado. Tiendas en todo el pueblo, fabricantes de jamones, les ofrecerán jamones de todo tipo, clase y precio. Podrán elegir y decidir. Aunque la Iglesuela podría ser muy bien un destino familiar por sí misma, sin necesidad de ningún otro destino, este bello pueblo no está solo en su zona. Tiene cerca Cantavieja, otra villa medieval y renacentista espléndida, y también la desconocida Mosqueruela, en plena serranía, que conserva toda la magia feudal, tal cual. Para llegar pasaréis por Ares del Maestre, con su castillo templario, hospitalario y calatravo en lo alto de su espolón de roca, con las casas apiñadas. ¡De foto!. Próxima tienen la increíble ciudad amurallada de Morella, y decenas de pueblos, aldeas y espacios naturales que hay que ver. Ahora si que no nos ha quedado nada por decir de la Iglesuela. ¡Disfrútadla!. Llegarán al pueblo desde Barcelona si van por la AP7 hasta Vinaróz, y toman allí la carretera N-232, que va a Morella. De Morella hay tomar la CV-125 para Cinctorres y Portell hasta la Iglesuela. También posible por San Mateo del Maestrazgo y Albocàsser hasta tomar la CV-15 por Ares y Vilafranca del Cid. Como veis esto le permite una ruta circular, muy bonita. Para comer, además de la Hospedería, tienen la popular Casa Amada, en la calle Fuentenueva, 10, tel: 964.44.33.73. Para dormir hay casas rurales bonitas, como La Antigua Tienda, en la calle Mayor, 22, Móvil: 605.90.26.73. Si lo que encuentra en la Iglesuela no les llena, o si nos quiere hacer caso a nosotros, alojense en el Hotel Balfagón. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. A pocos kms. de la Iglesuela, un lugar donde dormir y comer muy bien en esta ruta por Maestrazgo. Una comarca única, fantástica, diferente, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos e hijas. Una tierra con ríos de aguas limpias, viento y bosques, pueblos con sabor, costillas de cordero de verdad y verduras del huerto.

juliol 10, 2011 Posted by | Aragó, Hotels, llargues, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Nits d’estiu a Badalona

Amb l’arribada de l’estiu arriba una nova programació de les Nits d’Estiu a Badalona. Hi haurà tres grans àmbits: cinema a la fresca, a l’antiga, de poble, a baix a mar, música a la fàbrica d’Anís del Mono i recitals poètics a l’Espai Betúlia, a costat de la Biblioteca de Can Casacuberta. El cinema a la fresca serà cada dijous, a les 10 de la nit, als locals del Club Natació Badalona. Les pelis no estan malament: Invictus, el 7 de juliol, l’Escriptor, el 14, Toy Story 3, el dia 21, i Up in the air, el 28. A la fàbrica de l’Anís del Mono, el divendres 8, magnífic concert de Gospel. I el 15 de juliol, la cantautora badalonina Lídia Pujol. Donat que el lloc és molt petit, es fan dues sessions, familiar a les 20 hores i nocturna a 2/4 d’onze. Poesia a l’Espai Betúlia, el dissabte 9, a les 21 hores. I als jardins del Centre Cívic de Can Cabanyes música afrocubana amb orquestra, a quarts de deu. Animeu-vos amb la canalla més gran, o també amb els petits. L’estiu és ben nostre!.

Con la llegada del verano llega también una nueva programación de las Noches de Verano en Badalona. Habrá tres grandes ámbitos: cine al aire libre, a la antigua, de pueblo, cerca del mar; música en la fábrica de Anís del Mono y recitales poéticos en el Espacio Betulia, a lado de la Biblioteca de Can Casacuberta . El cine al aire libre será cada jueves, a las 10 de la noche, en los locales del Club Natación Badalona. Las pelis no están mal: Invictus, el 7 de julio, el Escritor, el 14, Toy Story 3, el día 21, y Up in the air, el 28. En la fábrica de Anís del Mono, el viernes 8, magnífico concierto de Gospel. Y el 15 de julio, la cantautora badalonesa Lídia Pujol. Dado que el lugar es muy pequeño, se hacen dos sesiones, familiar a las 20 horas y nocturna a las 10’30 horas. Poesía en el Espacio Betulia, el sábado 9, a las 21 horas. Y en los jardines del Centro Cívico de Can Cabanyes música afrocubana con orquesta, a las 21’30 h. Animaros con los niños mayores, o también con los pequeños. ¡El verano es nuestro!.

juliol 9, 2011 Posted by | Barcelona, festes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Escaldàrium

El segon dissabte de juliol, aquest any 2011 s’escau en el dia 9, altres anys pot variar, celebren a Caldes de Montbui una nova edició de l’Escaldàrium, la seva festa del foc i l’aigua. Durant tota la tarda hi haurà activitats ben diabòliques, que faran les delícies dels vostres fills i filles més grandets. Al vespre hi haurà un sopar popular a la plaça onze de setembre, i just a mitja nit, començarà el gran espectacle a càrrec dels Diables de Caldes, “La Banya”. Tot i que l’hora no és precisament gaire familiar, ens atrevim a proposar-vos la festa als que tingueu adolescents, perquè és un dia, perquè és dissabte i perquè és l’estiu i són vacances escolars. També va bé treure a pastorar els infants més grans amb tot el ramat familiar, oi?. L’Escaldàrium és una festa adhoc per a ells. Molt espectacular, plena de foc, però amb molta aigua i música. Els diables han coregrafiat diverses danses, unes de foc, altres d’aigua, totes amb un tema musical propi, original i diferent, interpretat per una orquestra en directe. Cada dansa, a més, representa una llegenda mitològica, l’eterna lliuta entre les forces del bé i del mal. Dualitat creadora mítica. Aigua i foc. Cel i infern. Us esperem a la plaça de Font del Lleó de Caldes de Montbui per participar de la gresca de l’Escaldàrium. Trobareu Caldes de Montbui, la vila termal del Vallès, molt a prop de Barcelona, a uns 50 km. per l’autovia que surt des de l’autopista B-30, o la AP7,  just a l’entrada de Mollet. Sense pèrdua. Si voleu passar el dia a Caldes, una bona idea, tot esperant la nit, podeu visitar el banys romans, molt bonics, i el museu Thermàlia, dedicat a l’aigüa termal, i amb obres de Manolo Hugué i Picasso.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Prop de Caldes, a Sant Feliu de Codines, hi ha el Cim d’Àligues, una proposta lúdica i cultural interessant!.

El segundo sábado de julio, este año 2011 cae en el día 9, otros años puede variar, celebran en Caldes de Montbui una nueva edición del Escaldàrium, su fiesta del fuego y el agua. Durante toda la tarde habrá actividades muy diabólicas, que harán las delicias de vuestros hijos e hijas más mayorcitos. Por la noche habrá una cena popular en la plaza once de septiembre, y justo a media noche, comenzará el gran espectáculo a cargo de los Diables de Caldes. Aunque la hora no es precisamente muy familiar, nos atrevemos a proponeros la fiesta a los que tengáis hijos adolescentes, porque es un día, porque es sábado y porque es verano y son vacaciones escolares. También va bien sacar de paseo a los mayores con todo el rebaño familiar, ¿verdad?. El Escaldàrium es una fiesta adhoc para ellos. Muy espectacular, llena de fuego, pero con mucha agua y música. Los diablos han elaborado varias danzas, unas de fuego, otras de agua, todas con un tema musical propio, original y diferente, interpretado por una orquesta en directo. Cada danza, además, representa una leyenda mitológica, la eterna lucha entre las fuerzas del bien y del mal. Dualidad creadora mítica. Agua y fuego. Cielo e infierno. Os esperamos en la plaza de Fuente del León de Caldes de Montbui para participar de la fiesta del Escaldàrium. Encontrarán Caldes de Montbui, la villa termal del Vallès, muy cerca de Barcelona, a unos 50 km. por la autovía que sale desde la autopista B-30, o la AP7, justo en la entrada de Mollet. Sin pérdida. Si desean pasar el día en Caldes, una buena idea, en espera de la noche, podrán visitar los baños romanos, muy bonitos, y el museo Thermalia, dedicado al agua termal, y con obras de Manolo Hugué y Picasso. Si necesitan comer en Caldes puede disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya la ermita, en lo alto del pueblo. Cerca de Caldes, en Sant Feliu de Codines, se encuentra el Cimd’Àligues, una propuesta lúdica y cultural interesante.

juliol 8, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Vallés | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Transsegre

La Transsegre és una festa esbojarrada i divertida que te com a components principals l’aigua del riu Segre, i una munió de jovent disposat a ficar-se al riu, a fer el brètol de manera controlada. S’ha convertit en una de les festes populars més importants de totes les Terres de Lleida, una mena de “sarau” col·lectiu, per allunyar la poderosa calor de l’interior. Les barques, xalupes, rais, balses i artefactes suradors, tots ells obligatoriament de rigurosa construcció artesanal, baixen per les aigües manses del Segre durant dos llargs dies, des del pantà de Camarasa fins Balaguer. La parada de mig camí, la nit de dissabte, és a Sant Llorenç de Montgai, un espai natural molt bonic. L’organització d’aquesta disbauxa és prou encertada com per recomanar que aneu a treure el nas amb les vostres famílies, si és que la proposta us agrada. Hi ha habilitades diferents zones de pàrquing als voltants de les zones de carretera on es desenvolupa la baixada, totes gratuïtes, així com seguretat i sanitat ben muntades. Si necessiteu quelcom podeu acudir al stand d’informació, on també us podeu comprar la típica samarreta, barret o tovallola de la festa.  La cosa comença el divendres a la tarda amb una batucada, no gaire familiar i una festa nocturna.  El dissabte a quarts de quatre, sortida des de Camarasa. Arribaran a Sant LLorenç durant la tarda, on hi haurà una altra festa a la nit, fins ben entrada la matinada. El diumenge, a les 11 del matí, surten de nou les barques des del poble de Gerb. Al llarg del matí van arribant a Balaguer. A continuació, al migdia, hi ha el lliurament dels premis i un fi de festa. Tot i que farà molta calor, molta, molta, us aconsellem un cap de setmana a La Noguera. Perquè Balaguer te petites joies que cal veure. Com la església de Santa Maria, el santuari del sant Crist, el Castell Formós edificat damunt de l’antiga fortalessa àrab de la Suda, la maravellosa plaça porxada de Mercadal o el discret i coquetó convent de sant Domènec, amb un claustre gòtic finíssim, eteri, lleuger, maravellós. Prop de Sant Llorenç de Montgai teniu el càmping La Noguera, bon lloc on dinar, però estarà molt ple, aquests dies. Truqueu a veure el què: 973 420 334.  Per famílies més sibarites us recomanem molt vivament el bonic monestir de les Avellanes. El trobareu no lluny dels escenaris de la Transsegre, però si prou allunyat!. Aneu per la carretera d’Àger. Està a uns 15 kms de Balaguer. Pau i tranquilitat. Assegurades. Un hotel i un restaurant gastronòmic fastuosos en un marc incomparable: un monestir gòtic preciós. Si voleu dormir a Balaguer mateix teniu l’hotel del Santuari, moderníssim, amb un restaurant de fàbula. Just al costat del santuari del Sant Crist. Bona Transsegre!.

La Transsegre es una fiesta alocada y divertida que tiene como componentes principales el agua del río Segre, y una multitud de jóvenes dispuestos a meterse en el río, para hacer el gamberro de forma controlada. Se ha convertido en una de las fiestas populares más importantes de todas las Tierras de Lleida, una especie de “sarao” colectivo, para alejar la poderosa calor del clima de interior. Las barcas, chalupas, balsas y artefactos flotadores, todos ellos obligatoriamente de rigurosa construcción artesanal, bajan por las aguas mansas del Segre durante dos largos días, desde el pantano de Camarasa hasta Balaguer. La parada de medio camino, la noche del sábado, es en Sant Llorenç de Montgai, un espacio natural muy bonito. La organización de este desenfreno es bastante acertada como para recomendarles que vayan allí con sus familias, si es que la propuesta les gusta. Hay habilitadas diferentes zonas de parking en los alrededores de las zonas de carretera donde se desarrolla la bajada, todas gratuitas, así como seguridad y sanidad bien montadas. Si necesitan algo puede acudir al stand de información, donde también se puede comprar la típica camiseta, sombrero o toalla de la fiesta. La cosa empieza el viernes por la tarde con una batucada, no muy familiar y una fiesta nocturna. El sábado a media mañana, salida desde Camarasa. Llegarán a San Lorenzo durante la tarde, donde habrá otra fiesta por la noche, hasta bien entrada la madrugada. El domingo, a las 11 de la mañana, salen de nuevo las barcas desde el pueblo de Gerb. A lo largo de la mañana van llegando a Balaguer. A continuación, al mediodía, entrega de los premios y un fin de fiesta. Aunque hará mucho calor, mucho, mucho, les aconsejamos un fin de semana en La Noguera. Balaguer tiene pequeñas joyas que hay ver. Como la iglesia de Santa María, el santuario del Santo Cristo, el Castillo Formós edificado sobre la antigua fortaleza árabe de la Suda, la maravillosa plaza porticada de Mercadal o el discreto y coqueto convento de Santo Domingo, con un claustro gótico finísimo, etéreo, ligero, maravilloso. Cerca de Sant Llorenç de Montgai tienen el camping La Noguera, buen lugar donde comer, pero estará muy lleno estos días. Llamen: 973 420 334. Para familias más sibaritas os recomendamos muy vivamente el bonito monasterio de Les Avellanes. Lo encontraréis no lejos de los escenarios de la Transsegre, ¡pero si lo bastante alejado!. Vayan por la carretera de Àger. Está a unos 15 kms de Balaguer. Paz y tranquilidad. Aseguradas. Un hotel y un restaurante gastronómico fabulosos, en un marco incomparable: un monasterio gótico precioso. Si quieren dormir en Balaguer mismo tienen allí el hotel del Santuario, modernísimo, con un restaurante de fábula. Justo al lado del santuario del Santo Cristo.

juliol 7, 2011 Posted by | festes, Hotels, llargues, Lleida | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festus a Torelló

A Torelló, una vila molt bonica de la part alta d’Osona, hi fan durant el primer o segon cap de setmana de juliol, (l’any 2011 serà del 8 al 10 de juliol), un festival d’arts al carrer, molt especial. Places i vies de la ciutat s’omplen de música, teatre, art, audiovisuals i propostes novedoses i estranyes. És el Festus, festival. Son propostes especialment alternatives, no usuals, de nous talents, d’arts de nova via.  Gaudireu de happening musicals, de dansa, de les més diverses arts plàstiques, de circ i de cinema. Volteu pels carrers de Torelló a veure què hi passa. És el nostre consell. Al darrera d’una cantonada, un espectacle. En mig d’una plaça, un altre. En uns jardins, el següent. Totes les activitats proposades són gratuïtes. Això si, escandalosament diferents, molt allunyades de la “normalitat”. Però això, també és divertit, i els vostres fills i filles seran els primers de captar-les. Ja ho veureu!. A la web del festival detallent l’inmensa oferta. Escolliu, o no. Torelló està situat a la bellíssima Vall del Ges, al nord de la Plana de Vic, on ja comencen a sorgir muntanyes. És fàcil arribar-hi des de Barcelona per autovia, novíssima i gratuïta, la C-17, que porta a Ripoll. També possible per la C-37, que uneix Vic amb la Garrotxa a través del túnel de Bracons. També hi ha una estació de tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà. Podeu passar el cap de setmana en aquesta magnífica zona natural. Alicients de turisme familiar no us en faltaran. Al poble podeu visitar el santuari de Rocaprevera enfilat sobre el riu Ter, dalt del turó. El passeig per arribar-hi des de la vila és molt romàntic, amb arbres i dues fonts.  Pujant la Vall del Ges amunt, cap a la collada de Bracons, trobareu el mateix riu Ges, esplèndit, amb gorges i llocs aptes pel bany. Més endavant fagedes maravelloses. Escampades pel terme hi ha masies molt antigues. Des del veï Sant Pere de Torelló, per bona carretera, amb moltes corbes i estreta, podreu remuntar la plana fins el Santuari de Bellmunt, mirador excepcional de mitja Catalunya. Vistes increïbles a la plana, però també al Pirineu, desplegat davant vostre. Recomanable 100%. A Bellmunt hi trobareu servei de bar, restaurant, hostageria i refugi. Hi podreu esmorzar, dinar o sopar, molt bé. També ho podeu fer al restaurant Cal Pagés, o al Zeppelins, Plaça Vella, 10, tel: 938.50.47.83, Per dormir l’Hostal Sant Roc, al poble, o bé en pobles del voltant, com ara en petites cases rurals. Recomanem El Güell, una cucada, o la Pradella, amb piscina. A La Vola, al mig del bosc, en plena natura, teniu el Mas Pi Guillem, i el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Si sou un piló de gent, potser preferiu un alberg. O un bon càmping. Festus, a Torelló, us espera!

En Torelló, una villa muy bonita de la parte alta de Osona, hacen durante el primer o segundo fin de semana de julio, (el año 2011 será del 8 al 10 de julio), un festival de artes en la calle, muy especial. Plazas y vías de la ciudad se llenan de música, teatro, arte, audiovisuales y propuestas novedosas y extrañas. Es el Festus, festival. Son propuestas especialmente alternativas, no usuales, de nuevos talentos, de artes de nueva vía. Disfrutarán de happenings musicales, de danza, de las más diversas artes plásticas, de circo y de cine. Hay que rodar por las calles de Torelló a ver lo qué pasa. Es nuestro consejo. Detrás de una esquina, un espectáculo. En medio de una plaza, otro. En unos jardines, el siguiente. Todas las actividades propuestas son gratuitas. Eso si, escandalosamente diferentes, muy alejadas de la “normalidad”. Pero esto, también es divertido, y vuestros hijos e hijas serán los primeros de captarlas. ¡Ya lo veréis!. En la web del festival encontrareis detallanda la inmensa oferta. Elijan, o no. Torelló está situado en la bellísima Valle del Ges, al norte de la Plana de Vic, donde ya empiezan a surgir montañas. Es fácil llegar desde Barcelona por autovía, novísima y gratuita, la C-17, que lleva a Ripoll. También posible por la C-37, que une Vic con la Garrotxa a través del túnel de Bracons. También hay una estación de tren de la línea de Barcelona a Puigcerdà. Pueden pasar el fin de semana en esta magnífica zona natural. Alicientes de turismo familiar no os faltarán. En el pueblo se puede visitar el santuario de Rocaprevera encaramado sobre el río Ter, en la colina. El paseo para llegar desde la villa es muy romántico, con árboles y dos fuentes. Subiendo la Vall del Ges arriba, hacia el collado de Bracons, encontrarán el mismo río Ges, espléndido, con gargantas y lugares aptos para el baño. Más adelante hayedos maravillosos. Esparcidas por el término hay masías muy antiguas. Desde el vecino Sant Pere de Torelló, por buena carretera, con muchas curvas y estrecha, podrán remontar hasta el Santuario de Bellmunt, mirador excepcional de media Cataluña. Vistas increíbles del Pirineo, desplegado delante vuestro. Recomendable 100%. En Bellmunt encontraréis servicio de bar, restaurante, hostal y refugio. Podréis desayunar, comer o cenar, muy bien. También lo podéis hacer en el restaurante Cal Pagés, o Zeppelins, Plaza Vieja, 10, tel: 938.50.47.83, Para dormir teneis el Hostal San Roc, en el pueblo, o bien en pueblos de alrededor, en pequeñas casas rurales. Recomendamos El Güell, una cucada, o Pradella, con piscina. En La Vola, en medio del bosque, en plena naturaleza, tiene el Mas Pi Guillem y el Mas La Escolà, Tel.. 93858 46 44. Si sois un montón de gente, podríais preferir un albergue. O un buen camping.

juliol 6, 2011 Posted by | Art, festes, mitjanes, Osona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

Falles a Erill la Vall

Erill la Vall és un poblet, petit i moníssim, de l’encantadora Vall de Boi. Te una esglèsia, la de Santa Eulàlia, que per nosaltres és el més bonic exemplar romànic de tota la vall. I això és molt dir, perquè la Vall de Boí és, precisament per les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. Ens te enamorats la seva torre, alta, perfecta, de sis pisos d’alçada.  A l’interior es pot veure una còpia d’un davallament de la Creu, l’original del qual podeu contemplar a MNAC i al museu de Vic. En aquest coquetó indret del Pirineu s’hi celebren, per Sant Cristòfor, aquest any 2011 serà  8 de juliol, unes falles. Fer còrrer el foc és un arrelat costum popular en aquestes contrades. Es venera la flama i el portador, que allunya els mals esperits. És el triomf de la llum, de l’estiu. La cronologia de la festa és molt semblant a les conegudes falles d’Isil. Es talen els troncs, es pugen a la muntanya, i allà s’hi construeixen les grans tèies, anomenades faies. Un dia assenyalat, al fosquejar, s’escau la baixada de falles enceses fins el poble, trajecte d’una mitja hora. Es molt espectacular veure la currua de fallaires en la foscor descendint pels senders del bosc, a mig aire. La festa s’acaba amb un ball popular i molta gresca presidida per una gran foguera al mig de la plaça del poble. Si voleu pujar a viure l’encant d’aquesta nit màgica, us sugerim que hi passeu el cap de setmana complert. El divendres, al migdia comencen les celebracions, amb missa solemne. Continua amb la benedicció dels cotxes  i un vermut. A la nit, ben fosc, a partir de les onze, baixada de les falles, i tot seguit ball de festa major amb orquestra. El dissabte, un altre ball de nit. I diumenge ofici, vermut i un altre ballaruca nocturna. Per dinar i dormir teniu molta oferta a tota la Vall de Boí. A Erill mateix l’Hostal la Plaça, al mig del poble, amb bones habitacions duplex i bon restaurant.  També hem dormit prou bé a l’Hostal Pey, a Boí. Senzill i casolà. Cuina sense pretensions. A d’altres pobles hi ha hotels molt bonics, i restaurants interessants. Mireu-vos la web de turisme de la Vall de Boí, i escolliu. Bones falles!.

Erill la Vall es un pueblo, pequeño y monísimo, de la encantadora Vall de Boi. Tiene una iglesia, la de Santa Eulalia, que para nosotros es lo más bonito del románico de todo el valle. Y eso es mucho decir, porque el Valle de Boí es, precisamente por sus iglesias románicas, patrimonio de la humanidad. Nos tiene enamorados su torre, alta, perfecta, de seis pisos de altura. En el interior se puede ver una copia de un descendimiento de la cruz, cuyo original puede contemplarse en MNAC y el Museo de Vic. En este coqueto lugar del Pirineo se celebran, por San Cristóbal, este año 2011 será 8 de julio, unas fallas. Hacer correr el fuego es una arraigada costumbre popular en estas tierras. Se venera la llama y el porteador, que aleja los malos espíritus. Es el triunfo de la luz, del verano. La cronología de la fiesta es muy similar a las conocidas fallas de Isil. Se talan los troncos, se suben a la montaña, y allí se construyen las grandes teas, llamadas faies. Un día señalado, al anochecer, tiene lugar la bajada de fallas encendidas hasta el pueblo, un trayecto de una media hora. Es muy espectacular ver la fila de fallaires en la oscuridad descendiendo por los senderos del bosque, a media altura. La fiesta termina con un baile popular y mucha diversión, presidida por una gran hoguera en medio de la plaza del pueblo. Si quieren subir a vivir el encanto de esta noche mágica, les sugerimos que pasen allí el fin de semana completo. El viernes, al mediodía comienzan las celebraciones, con misa solemne. Continúa con la bendición de los coches y un vermut. Por la noche, ya bien oscuro, a partir de las once, bajada de las fallas, y luego baile de fiesta mayor con orquesta. El sábado, otro baile de noche. Y el domingo oficio, vermut y otro baile nocturno. Para comer y dormir tiene mucha oferta en todo el Valle de Boí. En Erill mismo el Hostal la Plaza, en medio del pueblo, con buenas habitaciones duplex y buen restaurante. También hemos dormido bastante bien en el Hostal Pey, en Boí. Sencillo y casero. Cocina sin pretensiones. En otros pueblos hay hoteles muy bonitos, y restaurantes interesantes. Consulten la web de turismo del Valle de Boí, y elijan.

juliol 5, 2011 Posted by | Art, festes, Hotels, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Els focs d’artifici de Tarragona

Tarragona, a l’estiu, ve de molt gust. Perquè Tarragona son platges suaus, de bella sorra daurada, sense cap perill pels infants. Perquè Tarragona son imponents monuments romans, i també gòtics, en una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. Perquè Tarragona son bons hotels, bons restaurants, que cal trobar en una vila alta que ha vist passar pels seus carrers medievals, tota mena de civilitzacions. Per això és un bon destí familiar. A més, avui us donarem alguns motius més per anar-hi aquest juliol. Perquè a principis de l’estiu, aquest any 2011 serà del dimarts 5 al dissabte 9, però altres anys no serà gaire diferent, hi ha un magnífic, esplèndit i bestial castell de focs cada dia. Millor dit: un cada nit!. Tarragona es converteix aleshores en el punt de referència internacional de castells de focs artificials, com ho serà dues setmanes més tard, Blanes. (De fet us convidarem ben aviat també als focs de Blanes). Els coets es llencen des de la Punta del Miracle, una petita península rocosa que s’endinsa en el Mediterrani. Es poden veure, doncs, des de tota la ciutat, que te balcons maravellosos, espais penjats damunt el mar. Però també els veureu des de la majoria de platges que hi ha d’Altafulla a Tarragona, i des del Cap de Salou. Mirar-los des de la vila estant te molta gràcia, però potser la trobareu plena de gent. Veritablement pot haver-hi molta, molta gent i els parquings poden estar molt plens. Des de la platja, millor, els focs es reflexen a les aigües calmes del nostre mar. Una passada!. En canvi des del Cap de Salou es veuen lluny, com un miratge, però sense gaire gent. Pot tenir la seva gràcia. Per més informació mireu-vos la web dedicada. Podeu fer-hi una ullada, però l’hora és sempre la mateixa, puntual i anglesa: 22.30 hores. A la mateixa ciutat teniu bons hotels familiars, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. Recordeu que sempre podeu fer una escapada a Tarragona, per veure la ciutat i els focs, des d’un dels hotels del parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. Per sopar bé, a Tarragona, només cal que rondeu els carrers dels voltants de la Catedral, al barri antic. Hi ha restaurants molt bonics, d’una gastronomia superior. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Palau del Baró, més estrany, i molt gran. També La Cuineta, Quim i Quima, senzills, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!.

Tarragona, en verano, apetece. Porque Tarragona son playas suaves, de arena dorada, sin peligro para los niños. Porque Tarragona son monumentos romanos, y góticos, en una ciudad abierta al mar, deliciosamente sudaca. Porque Tarragona son buenos hoteles, buenos restaurantes, en una villa antigua que ha visto pasar por sus calles medievales, todo tipo de civilizaciones. Por eso es un buen destino familiar, y ahora os daremos algunos motivos más para ir este julio. Porque a principios del verano, este año 2011 será del martes 5 al sábado 9, hay un magnífico, espléndido y bestial castillo de fuegos cada día. Mejor dicho: cada noche. Tarragona se convierte en el punto de referencia internacional de castillos de fuegos artificiales, como lo será dos semanas más tarde, Blanes. (Os invitaremos también a ver los fuegos de Blanes). Los cohetes se lanzan desde la Punta del Miracle, una pequeña península rocosa que se adentra en el Mediterráneo. Se pueden ver, pues, desde toda la ciudad, que tiene balcones maravillosos colgados en el mar, y también desde la mayoría de playas que hay desde Altafulla hasta Tarragona, y desde el Cap de Salou. Mirarlos desde la villa tiene mucha gracia, pero está llena de gente. Mucha, mucha gente y parkings muy llenos. Desde la playa, los fuegos se reflejan en las aguas calmas de nuestro mar. ¡Una pasada!. Desde el Cabo de Salou se ven lejos, como un espejismo, sin mucha gente. También tiene su gracia. Para más información mirad una web dedicada a ellos. Pueden darle un vistazo, pero la hora es siempre la misma, puntual e inglesa: 22.30 horas. En Tarragona hay buenos hoteles familiares, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Recuerden que siempre se puede hacer una escapada por Tarragona, para ver la ciudad, y los fuegos, desde uno de los hoteles del parque de atracciones Port Aventura. Es muy buena idea. En La Pineda de Salou se encuentra el Hotel “La Hacienda”, un gran hotel, familiar y muy bien acondicionado, con precios sin disputa. Animación infantil y muchos servicios. Para cenar, en Tarragona, habreis de rondar las calles íntimas de los alrededores de la Catedral, en el barrio antiguo. Restaurantes muy bonitos, de una gastronomía superior. Nos gustan el Las Cocas, íntimo y acogedor, o el Palacio del Barón, más extraño y grande. También La Cocina, Quim y Quima, sencillos, o el AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante la Bauhaus, del colegio de arquitectos, naturalmente, con este nombre.

juliol 4, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Platges, Tarragona | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

El Camí dels Bons Homes

En aquesta web de sortides familiars no us proposarem que agafeu les criatures i us feu a peu, o en bici, tota la ruta dels bons homes, tot i que si sou fanàtics del senderisme, llavors seria una altra cosa. Però si que us proposarem fer la ruta dels bons homes en cotxe, (una aproximació al veritable camí, és clar), o que feu determinats trams a peu, com nosaltres hem fet. És aquest camí la recreació d’una suposada ruta que els càtars feien servir per avituallar-se, fugir, i tornar entre Catalunya i Occitània, en els temps funestos de la guerra contra els albigesos, que va acabar amb la sumisió a França dels germans occitans, després de la desfeta de Muret. Aquest Camí dels Bons Homes, de cap a peus, fa uns 200 kms, i te diferents possibles sortides. Nosaltres farem servir el bellíssim Santuari de Queralt, sobre Berga, i una arribada també difusa, que per nosaltres serà la vila de Foix, a l’Arièja. El camí està catalogat com a sender de gran recorregut (GR-107), i convenientment marcat, editat i descrit, cosa que no treu que sigui difícil de seguir, segons i com. Si el feu, descobrireu paisatges increiblement bells, pobles medievals menuts i bonics, riuets que canten, ponts damunt barrancs imponents i sobre salts d’aigua diminuts, colls de muntanya que us obriran grans horitzons, serralades poderoses, boscos encantats, ermites romàniques guapíssimes i castells roquers. Un itinerari sense cap desperdici. El millor moment per fer aquesta ruta seria un estiu, unes vacances, un pont llarg de primavera, o encara millor de tardor. A l’hivern, hi ha molta neu, però és també molt divertida, si fa bon temps. Hi ha bones guies, i bons mapes sobre la ruta, i les oficines de turisme la promocionen. Iniciarem la nostra particular experiència, mig en cotxe, mig a peu o en bici, pujant fins a Berga per la C-16. De Berga començareu el fantàstic primer tram, que us portarà al maravellós Santuari de Queralt, situat damunt la ciutat, a 1120 mts d’alçada i amb vistes a mitja Catalunya. D’aquí seguirem pujant per anar a explorar el Berguedà més autèntic. La carretera està asfaltada i és prou bona fins els Rasos de Peguera, una estació d’esquí familiar, enmarcada en un paratge bucòlic. El camí travessa la carena per anar a caure damunt el vall que presideix el Pedraforca. No és mal camí, ni cansat. Els qui anem en cotxe retornem a Berga i continuem fins l’entrada de Guardiola de Berguedà, on a mà dreta, agafem la desviació cap a Sàldes i Gòsol, ja als peus del Pedraforca. El camí arriba a Gòsol havent travessat els Rasos de Peguera i s’enfila de nou, rodejant la muntanya forcada i mítica, en un entorn paradisíac d’alta muntanya, per la vall frescal del Gresolet, en direcció Gisclareny. Si aneu motoritzats el millor és tornar a Guardiola de Berguedà i continuar fins Bagà. Allà prenem la carretera que porta a Gisclareny, i d’aquí al Coll de la Bena, per trobar el camí, que passa per allà. La ruta està tota asfaltada, sense problemes, i en canvi els paisatges són grandilocuents, amb el Pedraforca omnipresent. Us recomanem una estona de caminada fins l’adou de Bastareny, o els Bullidors de la Llet, o els Empedrats… petites excursions a peu, sense problemes, que son part del camí que, precisament per aquí salta la muralla del Cadí i marxa cap a la Cerdanya. En cotxe podeu arribar fins el xalet de natura La Salle, o si sou atrevits fins a Bastareny mateix, per una bona pista de terra. Un cop fet l’aventurer, retornarem amb el nostre cotxe fins Bagà, una vila medieval que mereix una visita, i passarem el túnel del Cadí. Ja som a la Cerdanya!. Anirem fins a Bellver, i retrobarem la ruta, que baixa de la muntanya per una pista forestal que travessa pel costat de les fantàstiques esglésies romàniques de Talló i Sant Serni de Coborriu. Nosaltres podem abastar-les i visitar-les des de Bellver. No us les perdeu. D’alla el camí puja per Prullans y Ardóvol per anar seguint el vall de la Llosa fins entrar en terres de França. Possible fer un tros asfaltat i després es torna difícil. Ens agrada molt més pujar per Lles fins el pla i refugi del Cap de Rec. Un espai idil·lic on els infants s’ho passaran de por. Riuets, gespa, serveis… camí molt fàcil i segur, apte per cotxes. No us ho perdeu!. Aprofiteu per visitar els encants de la Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, no pel túnel!, mentre el camí ens mira des d’un xic més enlaire, però fent la mateixa senda. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval. Iniciarem la darrera etapa, per Tarascó i avall. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i Montsegur. El camí també ha pujat al castell. Montsegur és escenogràfic. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. La ruta dels bons homes s’ha acabat, però nosaltres us diríem: arribeu-vos a Foix, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. I ja que sou aquí, retorneu fent una ruta pels castells càtars, per Puiverd, Puylaurens, Queribús i Perapertusa, fins Perpinyà. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Per exemple Bagà. Allà teniu l’Hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà. Finalment recomanar-vos de tot cor Ca l’Amagat, fonda de tota la vida, i el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Al Berguedà i la Cerdanya bé cal passar-hi uns dies. A la plana ceretana què millor que als Banys de Sant Vicenç, una cucada, molt rústica o al familiar Hotel Muntanya de Prullans on tot està pensat pels nens i nenes. A La Molina, teniu els apartaments Guitard, preus arreglats, o bé cases rurals, com Cal Rei de Lles. També bonics hotels clàssics com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Llívia podeu anar al cassolà Hostal Rusó, que fa un menú molt arreglat i te habitacions bé de preu, o hostatjar-vos en hotels i restaurants de campanetes, amb preus en consonància, com el Sant Guillem, o el Bernat de So. Hi ha a la Cerdanya un alberg familiar molt interessant: La Bruna. Per Foix i el país càtar podeu restaurar-vos a l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, de gust francés, però bo. També a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Bon camí, bons homes i dones!.

En esta web de salidas familiares no les propondremos que tomen las criaturas y hagais toda la ruta de los buenos hombres, aunque si sois fanáticos del senderismo, entonces sería otra cosa. Pero si que os propondremos hacer el camino de los buenos hombres en coche, (una aproximación al verdadero camino, claro), o que hagan determinados tramos a pie o en bici, como nosotros hemos hecho. Es este camino la recreación de una supuesta ruta que los cátaros utilizaban para avituallarse, huir y volver entre Cataluña y Occitania, en los tiempos funestos de la guerra contra los albigenses, que acabó con la sumisión a Francia de los hermanos occitanos, tras la derrota de Muret. Este Camino de los Cátaros, de principio a fin, son unos 200 kms, y tiene diferentes posibles salidas. Nosotros usaremos el bellísimo Santuario de Queralt, sobre Berga. Tiene también una llegada también difusa, que para nosotros será la villa de Foix, en Ariège. El camino está catalogado como sendero de gran recorrido (GR-107), y convenientemente marcado, editado y descrito, lo que no quita que sea difícil de seguir, según y cómo. Si lo hacéis, descubriréis paisajes increíblemente hermosos, pueblos medievales pequeños y bonitos, riachuelos que cantan, puentes sobre barrancos imponentes y sobre saltos de agua diminutos, puertos de montaña que les abrirán grandes horizontes, cordilleras poderosas, bosques encantados, ermitas románicas guapísimas y castillos roqueros. Un itinerario sin desperdicio. El mejor momento para hacer esta ruta sería un verano, unas vacaciones, un puente largo de primavera, o aún mejor de otoño. En invierno, hay mucha nieve, pero es también muy divertida, si hace buen tiempo. Hay buenas guías, y buenos mapas sobre la ruta, y las oficinas de turismo la promocionan. Iniciaremos nuestra particular experiencia, medio en coche, medio a pie o en bici, subiendo hasta Berga por la C-16. De Berga empezaréis el fantástico primer tramo, que os llevará al maravilloso Santuario de Queralt, situado sobre la ciudad, a 1120 mts de altura y con vistas sobre media Cataluña. De ahí seguiremos subiendo para ir a explorar el Berguedà más auténtico. La carretera está asfaltada y es bastante buena hasta los Rasos de Peguera, una estación de esquí familiar, enmarcada en un paraje bucólico. El camino atraviesa la cresta para ir a caer sobre el valle que preside el Pedraforca. No es mal camino, ni cansado. Los que vamos en coche volvemos a Berga y continuamos hasta la entrada de Guardiola de Berguedà, donde a mano derecha, cogemos la desviación hacia Saldes y Gósol, ya a los pies del Pedraforca. El camino llega a Gòsol habiendo atravesado los Rasos de Peguera y sube de nuevo, rodeando la montaña forzada y mítica, en un entorno paradisíaco de alta montaña, por el valle fresco del Gresolet, en dirección Gisclareny. Si vais motorizados lo mejor es volver a Guardiola de Berguedà y continuar hasta Bagà. Allí tomamos la carretera que lleva a Gisclareny, y de ahí el Coll de la Bena, para encontrar el camino, que pasa por allí. La ruta está toda asfaltada, sin problemas, y en cambio los paisajes son grandilocuentes, con el Pedraforca omnipresente. Os recomendamos un rato de caminata hasta la Adou de Bastareny, o los Hervidores de la Leche, o los Empedrats … pequeñas excursiones a pie, sin problemas, que son parte del camino que, precisamente por ahí salta la muralla del Cadí y marcha hacia la Cerdanya. En coche pueden llegar hasta el chalet de naturaleza La Salle, o si sois atrevidos hasta Bastareny mismo, por una buena pista de tierra. Una vez hayan hecho el aventurero, volveremos con nuestro coche hasta Bagà, una villa medieval que merece una visita, y pasaremos el túnel del Cadí. ¡Ya estamos en la Cerdanya!. Iremos hasta Bellver, y reencontraremos la ruta, que baja por una pista forestal que pasa al lado de las fantásticas iglesias románicas de Talló y Sant Serni de Coborriu. Nosotros podemos abarcarlo todo desde Bellver. No os las perdáis. De allí el camino sube por Prullans y Ardòvol para ir siguiendo el valle de la Llosa hasta entrar en tierras de Francia. Posible hacer un trozo asfaltado y luego se vuelve difícil. Nos gusta mucho más subir por Lles hasta el plan y refugio de Cap de Rec. Un espacio idílico donde los niños se lo pasarán de miedo. Riachuelos, césped, servicios … camino muy fácil y seguro, apto para coches. ¡No os lo perdáis!. Aprovechen para visitar los encantos de la Cerdaña. Seguiremos camino de Puigcerdà, para entrar ya en Francia y llegar hasta el col de Puymorens, por la carretera, ¡no por el túnel!. Mientras, el camino nos mira desde un poco más arriba, pero haciendo la misma senda. Vistas, muchas vistas. Espacios abiertos, montañas muy altas. Bajaremos hacia Merens, y Ax las Termas. Ariège nos acoge y desarrolla sus encantos. Los alrededores de Ax son muy bonitos, sobre todo el valle de Orlú. No dejéis de bañaros los pies en la piscina termal medieval. Iniciaremos la última etapa, por Tarascón y hacia abajo. Poco antes de llegar a Foix, seguiremos el desvío que nos lleva a Lavelanet, Quillan y Perpiñán. Antes de llegar al primer pueblo nos desviaremos hacia Villenueve de Olmes, Montferrier y Montségur. El camino también ha subido al castillo. Montségur es escenográfico. Este castillo cátaro os parecerá, al mismo tiempo, sencillo e imponente. Para visitarlo hay que hacer una media hora de subida dura. Os proponemos una bajada siguiendo la carretera hacia Bélesta y pasando por la Fuente de Fontestorbes, una bonita curiosidad natural. La ruta de los buenos hombres se ha acabado, pero nosotros les diríamos: debemos ir a Foix, capital del Bearn, que os gustará mucho. Visitad su castillo. Y ya que estáis aquí, regresad por los castillos cátaros, por Puiverd, Puylaurens, Quéribus y Peyrepertuse, hasta Perpiñán. Parecen unas vacaciones muy bonitas, ¿verdad?. Pues sí, lo son. Os lo aseguramos. Nos hemos imaginado los lugares donde podríais necesitar comer o dormir y os recomendaremos algunos buenos hoteles y restaurantes donde hemos comido y dormido nosotros. Por ejemplo Bagà. Allí tiene el Hotel del Blat, magnífico y moderno. O el Hostal Batista, muy casero. Finalmente recomendaros de todo corazón Ca l’Amagat, una fonda de toda la vida. En el Berguedà y la Cerdanya cae bien pasar unos días. En la Ceretania qué mejor que los Baños de San Vicente, una cucada, muy rústica o al familiar Hotel Montaña de Prullans donde todo está pensado para los niños y niñas. En La Molina, tiene los apartamentos Guitard, a precios arreglados, o bien casas rurales, como Cal Rei de Lles. También bonitos hoteles clásicos como el Bellavista de Martinet, donde también se puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Llívia pueden ir al casero Hostal Rusó, que hace un menú muy arreglado y tiene habitaciones bien de precio, o ir a hoteles y restaurantes de campanillas, con precios en consonancia, como el San Guillem, o Bernat de So. Hay en la Cerdanya un albergue familiar muy interesante: La Bruna. En Foix y el país cátaro pueden alojarse en el Hotel Lons, en Foix. Baratito y sencillo, de gusto francés, pero bueno. También el Hotel La Chaumiere, que nos gustó mucho, o en el Hotel Cartier, en Quillan. En Cuiza, hay un hotel-castillo un poco caro y sofisticado: el Duques de Joiosa.

juliol 3, 2011 Posted by | Art, Catalunya, Cerdanya, França, Hotels, llargues, medieval, Natura, Romànic | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

La Creueta del Coll

A la part més alta del barri de Gràcia, en la zona de turons que limiten amb Horta, el Carmel i el parc Güell, trobareu el Parc de la Creueta del Coll. Es va construir en una zona molt degradada, una antiga cantera. Hi arribareu pujant des de la Plaça Lesseps per l’Avinguda Vallcarca i prenent després l’Avinguda de la Mare de Déu del Coll, fins el número 77, tot i que ja el veureu a mà esquerra. Atenció: zona complicada i d’aparcament difícil. El metro està lluny. Millor agafeu el bus. Hi passen els números 25, 27 o 28. El parc disposa de tota mena de serveis com ara bar, zona per fer picnic, fonts diverses, labavos i espai de jocs. Però el que avui us volem proposar és pujar a banyar-vos allà. Perquè aquest parc te una piscina enorme, un llac, que dona ben bé la sensació, amb una mica d’imaginació, que sou a la muntanya. Un lloc adient per famílies amb nens. La piscina te poca profunditat i hi ha molta vigilància. Un descans pels pares. Al mig del llac hi ha una mena d’illa amb palmeres, que contribueix a donar la sensació de Càrib. És un lloc adient on anar un matí, o una tarda, o tot el dia. Molt d’espai per còrrer la canalla. Ambient familiar. Gent del barris del costat, bona gent. Si us decidiu a fer picnic porteu-vos la taula i les cadires, perquè hi ha poc equipament. La piscina de la Creueta del Coll està oberta del 28 de juny fins el 5 de setembre, cada dia, de 10 a 20 hores. L’entrada no és econòmica, sobretot pels adults, però, com heu vist, no es tracta d’una piscina normal. Hi ha, però, diferents grups d’edat, i diferents preus, i els menors de 3 anys no paguen. Els diumenges és més cara que els dies de cada dia!.

En la parte más alta del barrio de Gracia, en la zona de colinas que limitan con Horta, el Carmel y el parque Güell, se encuentra el Parque de la Creueta del Coll. Se construyó en una zona muy degradada, una antigua cantera. Llegarán subiendo desde la Plaza Lesseps por la Avenida Vallcarca y tomando después la Avenida de la Virgen del Coll, hasta el número 77, aunque ya lo veréis a mano izquierda. Atención: zona complicada y de aparcamiento difícil. El metro está lejos. Mejor el bus. Tomen los números 25, 27 o 28. El parque dispone de todo tipo de servicios como bar, zona para hacer picnic, fuentes diversas, lavabos y espacio de juegos. Pero lo que hoy os queremos proponer es subir a bañarse allí. Este parque tiene una piscina enorme, un lago, que da la sensación, con un poco de imaginación, que os encontrais en plena montaña. Un lugar adecuado para familias con niños. La piscina tiene poca profundidad y hay mucha vigilancia. Un descanso para los padres. En medio del lago hay una especie de isla con palmeras, que contribuye a dar la sensación de Caribe. Es un lugar adecuado donde ir una mañana o una tarde, o todo el día. Mucho espacio para correr los niños. Ambiente familiar. Gente de los barrios de al lado, buena gente. Si os decidís a hacer picnic llevaos la mesa y las sillas, porque hay poco equipamiento. La piscina de la Creueta del Coll está abierta del 28 de junio hasta el 5 de septiembre, cada día, de 10 a 20 horas. La entrada no es económica, sobre todo para los adultos, pero, como habéis visto, no se trata de una piscina normal. Sin embargo, hay diferentes grupos de edad, y diferentes precios, y los menores de 3 años no pagan. ¡Los domingos es más cara!.

juliol 2, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, Parcs, Platges | , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Recordeu: havaneres a Calella de Palafrugell

Hi ha un ritual que passa cada estiu a Calella de Palafrugell el primer cap de setmana de juliol. És un ritual d’inici de l’estiu, prop del mar, a la Costa Brava. Es tracta de la nit màgica de les Havaneres, de la tradicional cantada d’havaneres a la Platja del Port-Bo de Calella de Palafrugell. Nosaltres hi hem anat moltes vegades, amb la nostra colla d’amics. Com manen els cànons, les escoltàvem a la sorra, fent un ron cremat. La nit era màgica. I vam anar tornant. Ja no les vèiem de la platja estant. S’havia de pagar i hi havia molta, molta, molta gent. Les sentiem d’un tros lluny, dalt d’una roca, prop de l’hotel Sant Roc. La gentada aumentava any rera any. Avui dia no s’hi pot anar sense entrada, o sense ganes d’aventura… les veuré?, no les veuré?. També us costarà aparcar a Calella. Us recomanem fer-ho a Llafranc, o a Palafrugell i caminar o agafar el bus. I malgrat tot, si us podeu pagar l’entrada, o si us animeu caigui qui caigui, us recomanem de cor les havaneres. Un truc: aneu a passar un cap de setmana al càmping La Siesta. Aparcament garantit. Bons bungalows. Aneu-hi al matí i disfruteu de la nit d’havaneres a Calella. Aquest any, a més, hi ha al·licients de sobra, a més de les havaneres del Port-Bó. Així, a les 7 de la tarda, al Canadell, arran de mar, canten havaneres uns grups diferents dels convidats a la nit. També s’ha organitzat un mercat d’artesans. Hi haurà pantalles gegants instal·lades a les platges veïnes del Port-Bó: a Canadell, al Port Pelegrí o fins i tot a la plaça Nova de la vila de Palafrugell, terra endins. Les entrades les podeu adquirir a través del Servicaixa. Si us agraden els anuncis de la tele que parlen de la Mediterrània i les nits d’estiu vora les ones, Calella de Palafrugell és el vostre destí. Podeu anar a passar un cap de setmana o unes vacances a Calella, amb havaneres o sense. Les seves platges son legendàries. Haureu d’anar a Menorca o a Grècia per gaudir de quelcom semblant. Seguiu el camí de ronda per trobar cales cada vegada més verges. Per dormir començarem per llocs cars i exclusius, com ara l’hotel Sant Roc, on podreu gaudir de les havaneres pràcticament sense moure-us de la seva terrassa marinera. També  molt recomanables l’Hotel Garbí, o l’Hotel Alga, que estaran, segur, molt plens. Més buits estaran els càmpings. A Calella de Palafrugell mateix ja us hem citat el bon càmping La Siesta, gran, molt gran, amb tota mena de serveis: piscines de somni, bungalows…  Fora del poble podeu anar al Cypsela, a la platja de Pals, molt més que un simple càmping. No lluny, camí de Palamós ens agrada el càmping Benelux, i per a les famílies encara ens encanta més el Mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Hotels bonics, fora de Calella teniu l’Hostalillo, a Tamariu, com Es Furió, o el mateix Hotel Tamariu. Allà tTambé hi ha un altre càmping, el Tamariu. El diumenge podeu fer una excursió pels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… si podeu recuperar-vos de la resaca de les havaneres a temps. Sempre hi haurà un bon motiu per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa que sigui. Més informació a la web de turisme de Palafrugell.

Hay un ritual que acontece cada verano en Calella de Palafrugell el primer fin de semana de julio. Es un ritual de inicio del verano, cerca del mar, en la Costa Brava. Se trata de la noche mágica de las Habaneras, de la tradicional cantada de habaneras en la playa del Port-Bo de Calella de Palafrugell. Nosotros hemos ido muchas veces, con nuestra pandilla de amigos. Como mandan los cánones, las escuchábamos en la arena, fabricando un ron quemado. La noche era mágica. Y fuimos volviendo. Ya no las veíamos desde la playa. Había que pagar y había también mucha, mucha, mucha gente. Las oíamos desde lejos, encima de una roca, cerca del hotel San Roque. El gentío aumentaba año tras año. Hoy en día ya no se puede ir sin entrada, o sin ganas de aventura… las veré?, no las veré?. También les costará aparcar en Calella. Por eso les recomendamos hacerlo en Llafranc, o Plafrugell y caminar o coger el bus. Y a pesar de todo, si pueden pagar la entrada, o si os animáis, caiga quien caiga, a ir, os recomendamos de corazón las habaneras. Un truco: id a pasar un fin de semana en el camping La Siesta. Aparcamiento garantizado. Buenos bugalows. Id de buena mañana y disfrutad de la noche de habaneras en Calella. Este año, además, hay alicientes de sobra, además de las habaneras del Port-Bó. Así, a las 7 de la tarde, en el Canadell, junto al mar, cantan habaneras unos grupos diferentes de los invitados de la noche. También se ha organizado un mercado de artesanos. Habrá pantallas gigantes instaladas en las playas vecinas: en el Canadell, en el Port Peregrí o incluso en la plaza Nova de Palafrugell, ya tierra adentro. Las entradas se pueden adquirir a través de Servicaixa. Si os gustan los anuncios de la tele que hablan del Mediterráneo y las noches de verano junto a las olas, Calella de Palafrugell es vuestro destino. Se puede ir a pasar un fin de semana o unas vacaciones en Calella, con habaneras o sin ellas. Sus playas son legendarias. Deberán ir a Menorca o Grecia para disfrutar de algo parecido. Sigan el camino de ronda para encontrar calas cada vez más vírgenes. Para dormir empezaremos por lugares caros y exclusivos, como el hotel San Roc, donde podrán disfrutar de las habaneras prácticamente sin moverse de su terraza marinera. También muy recomendables el Hotel Garbí, o el Hotel Alga, que estarán, seguro, muy llenos. Más huecos habrá en los campings. En Calella de Palafrugell mismo ya os hemos citado el buen camping La Siesta, grande, muy grande, con todo tipo de servicios: piscinas de ensueño, bungalows … Fuera del pueblo se puede ir al Cypsela, que está en la playa de Pals, y que es mucho más que un simple camping. No lejos, camino de Palamós nos gusta el camping Benelux, y para las familias todavía mejor el Mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Hoteles bonitos, fuera de Calella, tienen el Hostalillo, en Tamariu, como Es Furió, o el mismo Hotel Tamariu. Allí van a encontrar también hay otro camping, el Tamariu. El domingo se puede hacer una excursión por los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … si podeis recuperaros a tiempo de la resaca de las habaneras. Siempre habrá un buen motivo para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa que sea. Más información en la web de turismo de Palafrugell.

juliol 1, 2011 Posted by | Empordà, festes, mitjanes, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers