Firagost a Valls
Avui us volem convidar a tot un esdeveniment que tindrà lloc, com cada any, a l’inici del mes d’agost, aquest any 2011 serà el dimarts 2 i el dimecres 3. Altres anys pot ser en altres dates, és clar. L’esdeveniment en qüestió s’esdevé a Valls, la maravellosa capital de la bonica i desconeguda comarca de l’Alt Camp. Valls és una vila gran, força gran,però encara és prou agrària, d’una pagesia amb senyoriu, amb solera de segles de cultivar un camp feixuc, aspre, poc amable, calorós. A Valls la gent hi puja a l’hivern i inicis de la primavera. Ara s’ha posat molt de moda fer-hi una escapada en aquest temps per anar a menjar calçots. I és bona idea, perquè els calçots, a Valls, tenen un sabor diferent. I si no arribeu-vos a qualsevol restaurant de la comarca, a la Masia Bou, o a la tradicional Casa Fèlix. Però avui parlem de Valls per l’esdeveniment que iniciava aquest escrit. Es tracta del Firagost, la més gran fira agropecuaria de tot Catalunya, que aviat està dit això!. Son inmombrables les activitats per petits i grans que hi podeu trobar. Tota mena d’exposicions de tota classe de coses relacionades amb el camp omplen carrers i places de la vila: tractors, vins, ceràmica, pollastres, bonsais, tallers infantils, espectacles, gossos, cavalls, cercaviles… Naturalment no hi faltaran diverses mostres artesanes i de gastronomia. Una de cervesa artesana per exemple. Per la mainada us recomanem els tractors i els bitxos, que els encanten. Ja ho hem dit: la més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, de passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives de Valls, a la Firagost, i als poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida.
Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de agosto, y que este año 2011 será el martes 2 y el miércoles 3. Otros años puede ser en otras fechas, claro. El evento en cuestión ocurre en Valls, la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata del Firagost, la mayor feria agropecuaria de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Son inmumerables las actividades para pequeños y mayores que podéis encontrar. Todo tipo de exposiciones de toda clase de cosas relacionadas con el campo llenan calles y plazas de la villa: tractores, vinos, cerámica, pollos, bonsáis, talleres infantiles, espectáculos, perros, caballos, pasacalles … Naturalmente no faltarán varias muestras artesanas y de gastronomía. Una de cerveza artesanal por ejemplo. Para los niños os recomendamos los tractores y los bichos, que les encantan. Ya lo hemos dicho: la mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de Valls, en la Firagost, y los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que hacia Lleida.
Bastareny
Bastareny és un riu. Aquest riu neix en una zona molt desconeguda del nostre Pirineu que us volem presentar. Uns paratges maravellosos, ideals per una sortida en família, a poc més d’una hora de Barcelona. Son uns 140 kms. Aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. El riu Bastareny neix en una deu, una font, un adou, l’adou del Bastareny, famós a la comarca pel seus paisatges inmaculats, poc destrossats pel turisme. Un secret molt ben guardat. Una surgència natural molt semblant a la del Llobregat, però sense la massificació ni els grups de turistes. El trobareu si us arribeu fins Bagà, sobre Berga, però sense passar el Túnel del Cadí. Sortiu a Bagà i travesseu la vila, seguint els rètols, ben indicat, que us porten al poblet de Gisclareny. Seguiu la carretereta estreta, passeu l’entrada d’un càmping, i en un moment determinat veureu una zona de picnic a tocar del riu, anomenada Font de Sant Joan. És un bon lloc per correr, banyar-se i fer dinar a l’aire lliure. Però vosaltres us heu de desviar just uns metres abans d’arribar-hi, per un camí de terra que puja, a mà dreta, ben indicat, cap a l’Adou de Bastareny. Passareu per la casa de natura de l’escola La Salle. Aquí podeu aparcar bé i caminar, una mitja hora. També aquí podeu pujar, per un corriol a mà dreta, fins els bullidors de la llet, passant per un caminet vora el riu, amb bones zones de banyada. (A la foto). Si continueu el camí cap a Bastareny, notareu que s’estreny i és difícil que es creuin dos cotxes. Tot i que és un camí de terra, l’estat és bó en general, malgrat ser polsós i de vegades massa estret. L’adou val la pena, l’aigua surt a dojo, sobretot si ha estat temporada de pluja. Aprofiteu per visitar la vila de Bagà, medieval, bonica. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però just, just abans de passar el túnel. A Bagà teniu bons llocs on menjar i dormir. Com l’hotel del Blat, magnífic i modern, l’Hostal Batista, casolà, o l’hotel Pineda. Però nosaltres hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Ideal per passar un cap de setmana fantàstic. Tornant de Bastareny, agafeu cap a la font de Sant Joan i acabeu de pujar fins Gisclareny, petit poblet de muntanya. O aneu de Bagà fins el coll de Pal, preciós amb neu i sense. Admireu el Pedraforca, des de Gisclareny o anant fins a Saldes i Gòsol. Pujeu per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Camineu pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixeu a la mina de petroli de Riutort. Visiteu les esglèsies romàniques de la zona, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, amb qualsevol motiu del que us hem explicat. Bona excursió a Bastareny!.
Bastareny es un río. Este río nace en una zona muy desconocida de nuestro Pirineo que os queremos presentar. Unos parajes maravillosos, ideales para una salida en familia, a poco más de una hora de Barcelona. Son unos 140 kms. Aguas limpias, limpísimas, en una zona virgen del Parque Natural del Cadí-Moixeró. El río Bastareny nace en un manantial, una fuente, un Adou, el Adou del Bastareny, famoso en la comarca por sus paisajes inmaculados, poco destrozados por el turismo. Un secreto muy bien guardado. Una surgencia natural muy similar a la del Llobregat, pero sin la masificación ni los grupos de turistas. Lo encontraréis llegando desde Bagà, sobre Berga, pero sin pasar el Túnel del Cadí. Salid de Bagà y cruzar la villa, siguiendo los rótulos, bien indicado, que les llevaran al pueblo de Gisclareny. Sigan la carretera estrecha, pasen la entrada de un camping, y en un momento determinado verán una zona de picnic junto al río, llamada Fuente de San Juan. Es un buen lugar para correr, bañarse y hacer comida al aire libre. Pero vosotros os habéis de desviar justo unos metros antes de llegar, por un camino de tierra que sube a mano derecha, bien indicado, hacia el Adou de Bastareny. Pasarán por la casa de naturaleza de la escuela La Salle. Aquí se puede aparcar bien y caminar, una media hora. También desde aquí se puede subir, por un sendero a mano derecha, hasta los hervideros de la leche, pasando por un sendero junto al río, con buenas zonas de bañada. (En la foto). Si continúan por el camino hacia Bastareny, notarán que se estrecha y es difícil que se crucen dos coches. Aunque es un camino de tierra, el estado es bueno en general, pese a ser polvoriento ya veces demasiado estrecho. El Adou vale la pena, el agua sale a raudales, sobre todo si ha sido temporada de lluvia. Aprovechen para visitar la villa de Bagà, medieval, bonita. Llegarán hasta Bagà por la C-16, por la ruta del túnel del Cadí, pasado Berga pero justo, justo antes de pasar el túnel. En Bagà tienen buenos lugares donde comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno, el Hostal Batista, casero, o el hotel Pineda. Pero nosotros hemos estado en Ca l’Amagat, una buenísima fonda, de las de toda la vida. Todos los hoteles y restaurantes de Bagà tienen un gran prestigio y buena cocina. Ideal para pasar un fin de semana fantástico. Volviendo de Bastareny, tomen la ruta hacia la fuente de San Juan y acaben de subir hasta Gisclareny, un pequeño pueblo de montaña. O vayan de Bagà hasta el Coll de Pal, precioso con nieve y sin. Admiren el Pedraforca, desde Gisclareny o yendo hasta Saldes y Gósol. Suban por el alto valle del Llobregat, para ir a ver nacer este río en sus fuentes. Caminad por los jardines Artigas, del genial Gaudí. Bajen a la mina de petróleo de Riutort. Visiten las iglesias románicas de la zona, la fábrica de cemento del Clot del Moro, las antiguas minas de carbón de San Cornelio, Sant Jaume de Frontanyà … podríamos seguir pero ya tenemos suficiente para justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, con cualquier motivo.
Josa del Cadí, estiu medieval
Josa del Cadí és un poblet petitó, com si fos de postal, situat en un racó remot i intocat dels Pirineus més desconeguts del gran públic, en una vall, la de Tuixent, que poca gent coneix. I encara són només quatre cases dalt d’un turó a la part més remota d’aquesta vall ignota. I una esglèsia, moníssima, graciosa, dominant els quatre vents. S’hi pot arribar des de Barcelona per la carretera que porta al túnel del Cadí, passat Berga, per la desviació que mena a Saldes i Gòsol. D’aquest darrer poble, a l’ombra del Pedraforca potent, cal seguir una carretereta de muntanya, asfaltada, que travessa paisatges que mai no hauríeu dit que existien. També possible arribar-hi des de Solsona per Sant Llorenç de Morunys i La Coma, i la Pedra, remuntant el port fins Tuixent. El gran Cadí serveix de teló de fons de tan ferèstec panorama. Molta neu a l’hivern i molt d’espai per còrrer a l’estiu. Doncs bé, aquí, a Josa del Cadí, en ple Alt Urgell, s’hi celebrarà el diumenge 31 de juliol, una festa càtara. Podreu començar amb una caminada guiada des de Tuixent a Josa pel Camí dels Bons Homes. A la plaça hi haurà instal·lat un mercat d’artesans sota l’advocació del cavaller Ramon de Josa. Podreu comprar també llibres a la llibreria càtara. Animarà la festa una cercavila. Gaudireu d’un concert de música medieval, i a la balma de Cal Colomer s’hi farà un espectacle d’animació infantil. Al migdia podreu participar en un taller de manualitats i de danses. S’organitza un dinar popular però us caldrà fer la reserva prèvia al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. (Tel. 973 35 31 12. Preu: 12 euros). A la tarda participareu en una gimcana infantil que fa la recerca d’un tresor càtar. Animeu-vos a passar el cap de setmana en aquest racó de natura verge. Si no participeu en el dinar popular, podeu dinar al mateix poble, a Ca l’Amador, on també s’hi dorm. O si no fan menjar aquell dia, baixeu a Tuixent, a 6 km. a Cal Gabriel. Un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent també us agradarà molt. Un país quasi intocat, sense xalets, ni urbanitzacions. Només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Per dormir d’hotel, a prop, i molt bé aneu fins l’hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat.
Josa del Cadí es un pueblo pequeño, como si fuera de postal, situado en un rincón remoto y intocado los Pirineos más desconocidos del gran público, en un valle, el de Tuixent, que poca gente conoce. Y aunque son sólo cuatro casas en una colina en la parte más remota de este valle ignoto, os aconsejamos ir hasta allà. Se puede llegar desde Barcelona por la carretera que lleva al túnel del Cadí, pasado Berga, por la desviación que lleva a Saldes y Gósol. De este último pueblo, a la sombra del Pedraforca, hay que seguir una carretera de montaña, asfaltada, que atraviesa paisajes que nunca pensásteis que existían. También es posible llegar desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys y La Coma, y la Piedra, remontando el puerto hasta Tuixent. El gran Cadí sirve de telón de fondo a tan salvaje panorama. Mucha nieve en invierno y mucho espacio para correr en verano. Pues bien, aquí, en Josa del Cadí, en pleno Alt Urgell, se celebrará el domingo 31 de julio, una fiesta cátara. Podrán empezar con una caminata guiada desde Tuixent a Josa por el Camino de los Cátaros. En la plaza habrá instalado un mercado de artesanos bajo la advocación del caballero Ramon de Josa. Pueden comprar también libros en la librería cátara. Animará la fiesta un pasacalles. Disfrutaréis de un concierto de música medieval, y en la balma de Cal Colomer se hará un espectáculo de animación infantil. Al mediodía se podrá participar en un taller de manualidades y de danzas. Se organiza una comida popular pero necesitarán hacer la reserva previa en el Consejo Comarcal del Alt Urgell. (Tel. 973 35 31 12. Precio: 12 euros). Por la tarde podran participar en una gincana infantil que imita la búsqueda de un tesoro cátaro. Animaros a pasar el fin de semana en este rincón de naturaleza virgen. Si no participáis en la comida popular, podeis comer en el mismo pueblo, en Ca l’Amador, donde también se duerme. O si no hacen comidas ese día, bajense hasta Tuixent, a 6 km. a Cal Gabriel. Un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent también les gustará mucho. Un país casi intocado, sin chalets, ni urbanizaciones. Sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementinaires. Os gustará. Para dormir de hotel, cerca, y muy bien ir hasta el hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños y los padres. Cocina selecta de verdad.
Recordeu els acordionistes!
Recordeu que, aquest cap de setmana entre juliol i agost és el de la tradicional trobada d’acordionistes al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Ja l’any passat us el vàrem recomanar. Arsèguel és un encant, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel, però ara s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell, on aquest any també s’hi fan part dels actes de la trobada d’acordionistes, que ha crescut molt en nombre d’artistes, qualitat i en públic. Per això ha calgut cercar nous espais. Perquè a Arsèguel s’hi fa una molt lluïda trobada d’acordions, la més important del nostre país. Arribareu al poble si aneu pel túnel del Cadí, per la C-16, i agafeu la carretera que va cap a Puigcerdà a La Seu. A peu de carretera trobareu El Pont d’Arsèguel, i agafant la desviació que puja al poble, el nucli del municipi. Us convidem a pujar-hi perquè és molt bonic i per la seva famosa trobada d’acordionistes, que fa ja molts anys que s’hi celebra. Us avisem, hi ha molta gent, però és molt romàntic, natural, entranyable i divertit gaudir de la natura i escoltar acordionistes d’arreu del món tocant les seves melodies. A Arsèguel disfrutareu del Pirineu més natural, amb belles cases de pedra i balcons de fusta, i de la música. Música tradicional per a tota la família. A més, si decidiu passar un cap de setmana a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions, així com també visitar la Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, i el museu de l’Acordió. Per dormir us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil, que estarà ocupat, però podeu provar altres allotjaments a tota la vall. Ens agrada l’Hotel dels banys de Sant Vicenç, un antic balneari en curs de restauració o, a Prullans, l’Hotel Muntanya, o a La Molina, els apartaments Guitard. També hi ha cases rurals fantàstiques, com Cal Rei a Lles. O hostals de tota la vida com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna.
Recuerden que, este fin de semana entre julio y agosto, se celebra el tradicional encuentro de acordeonistas en el bellísimo pueblo de Arsèguel, Alt Urgell. Ya el año pasado se lo recomendabamos. Arsèguel es un encanto, una villa mágica situada en el corazón del Cadí, en el Pirineo. Todo el año se está bien en Arsèguel, pero ahora se está fresco. Arsèguel se encuentra a pocos kms. de la Seu d’Urgell, donde este año también tienen lugar parte de los actos del encuentro de acordeonistas, que ha crecido mucho en número de artistas, calidad y en público. Por ello ha sido necesario buscar nuevos espacios. Llegarán al pueblo si van por el túnel del Cadí, por la C-16, y toman la carretera que va de Puigcerdà a La Seu, o viceversa. A pie de carretera encontrarán El Puente de Arsèguel, y tomando la desviación que sube al pueblo, el núcleo del municipio. Os invitamos a subir porque es muy bonito y por su famoso encuentro de acordeonistas, que hace ya muchos años que se celebra. Os avisamos, hay mucha gente, pero es muy romántico, natural, entrañable y divertido disfrutar de la naturaleza y escuchar acordeonistas de todo el mundo tocando sus melodías. En Arsèguel disfrutaréis del Pirineo más natural, con hermosas casas de piedra y balcones de madera, y de la música. Música tradicional para toda la familia. Además, si se decideh a pasar un fin de semana en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar la Fábrica de Lanas del Puente de Arsèguel, y el museo del Acordeón. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, que estará ocupado, pero pueden probar otros alojamientos en todo el valle. Nos gusta el Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario en curso de restauración, o en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitard. También hay casas rurales fantásticas, como Cal Rei en Lles. O hostales de toda la vida como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna.
Atrani
Atrani està al costat de la vila medieval d’Amalfi, a la Costiera Amalfitana, a Itàlia. El fet d’estar tocant, tocant a Amalfi, no l’ha beneficiat mai per res a la vila d’Atrani. En temps dels Dogos, aquesta minúscula localitat de pescadors, va anar sempre a remolc de la poderosa república marinera veïna. Era com el lloc d’estiueig de la noblesa amalfitana. Ara, en ple apogeu del turisme de masses, poques són les persones que li dediquen una miserable visita, preferint gastar tot el temps disponible en Positano o Amalfi. I no és que aquestes dues bellíssimes ciutats no s’ho mereixin. De cap manera!. Són dos destinacions ineludibles. Però creieu-nos i reserveu uns minuts per Atrani. Per les seves cases blanques penjades damunt un pitó rocós que corona una excepcional colegiata de Maria magdalena, abocada al mar, a un Mediterrani turquesa. Admireu-ne també les altres esglèsies, com Sant Salvatore. Admireu-ne els carrers i carrerons, menys atapeïts que els d’altres destins de la Costiera. Admireu-ne i tasteu la petita platja, amable i càlida. Descobriu Atrani, amb sorpresa, darrera la corba, en sortir d’Amalfi, o en baixar de ravello. No podreu mentir-vos. Us sorpendrà, us deixarà bocabadats veure’n la seva fotogenica estampa. Deixeu-vos portar per aquesta seducció natural d’Atrani i aparqueu el cotxe, on pugueu!. Baixeu uns instants i reconeixeu que tanta bellessa, tanta escenografia fa bo aquell refrany que diu: “la gent d’Atrani, el dia del judici final, no notarà cap diferència entre viure al seu poble o al mateix paradís”!. Hi ha molts restaurants bons a Atrani, alguns de molt bonics, i carets, a peu de platja, com ara “Les Arcades“. L’Hotel La Palma, d’Amalfi, te un restaurant a Atrani. I no oblidem el A’Paranza, al casc antic. La costiera Amalfitana us està esperant!.
Atrani está al lado de la villa medieval de Amalfi, en la Costiera Amalfitana, en Italia. El hecho de estar tocando Amalfi, no le ha beneficiado nunca, para nada, a la bella villa de Atrani. En tiempos de los Dogos, esta minúscula localidad de pescadores, fue siempre a remolque de la poderosa república marinera vecina. Era como el lugar de veraneo de la nobleza amalfitana. Ahora, en pleno apogeo del turismo de masas, pocas son las personas que le dedican una miserable visita, prefiriendo gastar todo el tiempo disponible en Positano o Amalfi. Y no es que estas dos bellísimas ciudades no se lo merezcan. ¡De ninguna manera!. Son dos destinos ineludibles. Pero creednos y reservar unos minutos para Atrani. Por sus casas blancas colgadas sobre un pitón rocoso que corona la excepcional colegiata de María Magdalena, volcada sobre el mar, volcada a un Mediterráneo turquesa. Admiren también las otras iglesias, como San Salvatore. Admiren sus calles y callejones, menos apretados de gente que los de otros destinos de la Costiera. Admiren y prueben su pequeña playa, amable y cálida. Descubran Atrani, con sorpresa, detrás de la curva, al salir de Amalfi, o al bajar de Ravello. No podreis mentir. Os sorprenderá, os dejará boquiabiertos, ver su fotogénica estampa. Déjense llevar por esta seducción natural de Atrani y estacionen su vehículo, ¡donde puedan!. Solo unos instantes, para reconocer, que tanta belleza, tanta escenografía hace bueno aquel refrán que dice: “la gente de Atrani, el día del juicio final, no notará ninguna diferencia entre vivir en su pueblo o ¡en el mismo paraíso”!. Hay muchos y buenos restaurantes en Atrani, algunos muy bonitos, y caros, a pie de playa, como “Les Arcades”. El Hotel La Palma, de Amalfi, tiene un restaurante en Atrani. Y no olvidemos el A’Paranza, en el casco antiguo.
Les Escaules
El poble de les Escaules està molt ben amagat. Amagadíssim, com un tresor que cal cercar i trobar. El poble de les Escaules és petit, diminut, inexistent. És tan sols un sol carrer amb quatre cases en filera. Un carrer que és camí, llarg, molt llarg, amb una església al final. El poble de les Escaules està situat en una vall perfumada per l’olor de la resina dels pins i les flors medicinals, soterrada a l’ombra d’una serra petita. Dalt de la serra, no lluny del poble, però tampoc a tocar, s’aixequen les restes desballestades d’un castell medieval. En queda la torre i poca cosa més. Constitueix una agradable excursió remuntar des del poble fins la fortalessa, pel mig del bosc fins dalt de tot. Apte per a tots els públics. Mitja hora llargeta. Pujant trobareu un rierol amable que forma un gorg fantàstic pel bany. Perquè per les Escaules hi passa el riu Muga, i l’aigüa abunda i és generosa. La Muga i els seus afluents ofereixen en aquest poble racons d’una bellessa plàcida, romàntica, per remullar-s’hi els peus i una mica l’ànima, farta de tan d’estrés. Hi ha represses que fan saltar la corrent, i veritables salts majors, com la Caula, una cascada ara esfondrada per un esllavissament. Era bonica. El millor per arribar fins aquí és pujar per l’autopista AP7 fins la sortida de Figueres Nord, i prendre la carretera N-II en direcció a França. En entrar al poble de Pont de Molins cal seguir la carretera veïnal que porta a Les Escaules i després Boadella, a uns 3 km l’un de l’altre, i que formen un únic municipi. A la zona hi ha atractius turístics sobrats per quedar-s’hi a dormir, com ara el pantà de Boadella, apte pel bany, o el parc natural del Bassegoda, on el riu Muga neix, i on podeu disfrutar dels seus gorgs i espais naturals. També bonics poblets medievals com Albanyà, Sant Llorenç de la Muga o Boadella mateix. D’hotels, cases rurals, càmpings i restaurants on dormir i menjar no us en faltaran. de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura. A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bones vacances a l’Empordà més amagat!.
El pueblo de las Escaules está muy bien escondido. Como un tesoro que hay que buscar y encontrar. El pueblo de las Escaules es pequeño, diminuto, inexistente. Es tan sólo una sola calle con cuatro casas en hilera. Una calle que es camino, largo, muy largo, con una iglesia al final. El pueblo de las Escaules está situado en un valle perfumado por el olor de la resina de los pinos y las flores medicinales, enterrado a la sombra de una sierra pequeña. Arriba, en lo alto, no lejos del pueblo, pero tampoco muy cerca, se levantan los restos desguazados de un castillo medieval. Queda la torre y poco más. Constituye una agradable excursión remontar desde el pueblo hasta la fortaleza, porque el bosque lo tapiza todo hasta arriba. Una ruta apta para todos los públicos. Media hora larga. Subiendo encontrarán un arroyo amable que forma una poza fantástica para el baño. Porque por las Escaules pasa el río Muga, y el agua abunda y es generosa. La Muga y sus afluentes ofrecen en este pueblo rincones de una belleza plácida, romántica, para remojar en ella los pies y un poco el alma, harta de tanto estrés. Hay represas que hacen saltar la corriente, y verdaderos saltos mayores, como la Caula, una cascada ahora derrumbada por un deslizamiento. Era hermosa. Lo mejor para llegar hasta aquí es subir por la autopista AP7 hasta la salida de Figueres Norte, y tomar la carretera N-II en dirección a Francia. Al entrar en el pueblo de Pont de Molins hay que seguir la carretera vecinal que lleva a Les Escaules y después Boadella, a unos 3 km el uno del otro, y que forman un único municipio. En la zona hay atractivos turísticos sobrados para quedarse a dormir, como el pantano de Boadella, apto para el baño, o el parque natural del Bassegoda, donde el río Muga nace, y donde podrán disfrutar de sus pozas y espacios naturales. También bonitos pueblos medievales como Albanyà, Sant Llorenç de la Muga o Boadella mismo. De hoteles, casas rurales, campings y restaurantes donde dormir y comer no os faltarán. de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii en San Lorenzo. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las gargantas del río Muga, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.
Mojácar
Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.
Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.
-
Arxius
- maig 2012 (30)
- abril 2012 (33)
- març 2012 (35)
- febrer 2012 (30)
- gener 2012 (33)
- desembre 2011 (36)
- novembre 2011 (34)
- octubre 2011 (31)
- setembre 2011 (31)
- agost 2011 (28)
- juliol 2011 (30)
- juny 2011 (35)
-
Categories
- Alemania
- Alt camp
- Alt Urgell
- Andalucia
- Aragó
- Aran
- Art
- Austria
- Bages
- Baix Camp
- Baix Llobregat
- Balears
- Barcelona
- Baviera
- Berguedà
- Bretanya
- Castella
- Castelló
- Catalunya
- Càtars
- Cerdanya
- Ciència
- Cister
- Conca de Barberà
- Conflent
- curtes
- Ebre
- Empordà
- Europa
- Euskadi
- Extremadura
- festes
- França
- Garraf
- Garrotxa
- Girona
- Grecia
- Hotels
- Italia
- La Selva
- llargues
- Lleida
- Lluçanès
- Madrid
- Mallorca
- Maresme
- Matarranya
- música
- medieval
- mitjanes
- Molt llargues
- Monestirs
- Montseny
- Museus
- Natura
- Navarra
- Osona
- País Valencià
- Pallars
- París
- Parcs
- Parcs Naturals
- Parcs temàtics
- Penedés
- picnic
- Platges
- Portugal
- Priorat
- Provença
- Ribagorça
- Rioja
- Ripollès
- Romànic
- Rosselló
- Segarra
- Solsonès
- Suissa
- Tarragona
- Terra Alta
- Uncategorized
- Urgell
- Vallés
- Vallespir
-
RSS
RSS de les entrades
RSS dels comentaris











