Sortides familiars

Salidas en família

Montealegre

Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

juny 13, 2011 Posted by | Castella, Hotels, medieval | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Abadia de Montecassino

Montecassino evoca un monestir. No un qualsevol. El cenobi on va viure i morir Sant Benet, on va redactar la seva famosa “Regula”, que avui segueixin monjos arreu del món. Allà està enterrat, juntament amb la seva germana Escolàstica, el pare i patró espiritual d’Europa. Del primitiu espai monàstic, on visqué el fundador dels benedictins, no en queda la més mínima traça. Tampoc dels edificis posteriors, romànics o gòtics. De fet la construcció actual és una obra barroca, tot i que de tall molt clàssic, que és també una reconstrucció, donat l’estat ruinós i lamentable en que quedà aquesta abadia al final de la segona guerra mundial. De tota manera val la pena d’aturar-se a mig camí entre Roma i Nàpols per visitar aquest esplèndit monestir dalt la seva majestuosa penya. El veureu, ja de molts kms. abans, enfilat entre el cel i la terra, en un turó sobre el poble de Cassino, a l’esquerra de l’autopista A-1, uns 140 kms. al sud de Roma. Les seves façanes exteriors, molt severes, de pedra blanca, amaguen un interior format per quatre grans claustres i pòrtics, molt escenogràfics. Però el millor encara està per arribar. Ho veureu quan travesseu la portalada de l’església. Una apoteosi barroca, amb marbres de tota mena, i de tots els colors, que omplen cada racó de la nau. Blancs, vermells, blaus, verds, carbasses… al terra, a les parets, escales, columnes… Per història, per art, feu una parada en la vostra ruta pel sud d’Itàlia. Una parada curta, o més llarga si voleu sentir cantar els monjos. Fàcil accès des de Cassino per una carretera de 8 kms. en forta pujada. Pàrking ben condicionat al final. Horaris una mica escassos, sobretot al migdia. Podeu aprofitar per dinar a la mateixa ciutat de Cassino, al restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada del poble. Una parada celestial!.

Montecassino evoca un monasterio. No uno cualquiera. El cenobio donde vivió y murió San Benito, y donde redactó su famosa “Regula”, que hoy siguen miles de monjes en todo el mundo. Allí está enterrado, junto con su hermana Escolástica, el padre y patrón espiritual de Europa. Del primitivo espacio monástico, donde vivió el fundador de los benedictinos, no queda la más mínima traza. Tampoco los edificios posteriores, románicos o góticos. De hecho la construcción actual es una obra barroca, aunque de corte muy clásico, que es también una reconstrucción, dado el estado ruinoso y lamentable en que quedó esta abadía al final de la segunda guerra mundial. De todas maneras vale la pena detenerse a medio camino entre Roma y Nápoles para visitar este espléndido monasterio en lo alto de su majestuosa peña. Porque lo vereis, ya desde muchos kms. antes, encaramado entre el cielo y la tierra, en una colina sobre el pueblo de Cassino, a la izquierda de la autopista A-1, unos 140 kms. al sur de Roma. Sus fachadas exteriores, muy severas, de piedra blanca, esconden un interior formado por cuatro grandes claustros y pórticos, muy escenográficos. Pero lo mejor aún está por llegar. Lo veréis en cuanto atraveseis la puerta de la iglesia. Una apoteosis barroca, con mármoles de todo tipo, y de todos los colores, que llenan cada rincón de la nave. Blancos, rojos, azules, verdes… en el suelo, en las paredes, escaleras, columnas. Por su historia, por su arte, hagan un alto en su ruta por el sur de Italia. Una parada corta, o más larga, si queréis oír cantar a los monjes. Fácil acceso desde Cassino por una carretera de 8 kms. en fuerte subida. Parking bien acondicionado al final. Horarios un poco escasos, sobre todo al mediodía. Pueden aprovechar para comer en la misma ciudad de Cassino, en el restaurante del Hotel Alba, en el Antica Trattoria de Mario, en la Vía Vagni, justo a la entrada del pueblo.

juny 12, 2011 Posted by | Art, Hotels, Italia, Molt llargues, Monestirs | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Una ruta per la Muga

La Muga és un riu petit, simpàtic, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. També te racons més ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, amb aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·ícules. Allà on travessa petites serres crea ràpids i indrets ombrívols amb petites rescloses i cascades. El nom Muga, frontera, li escau. Perquè marca el límit de la Catalunya Nord, al Vallespir, des que neix, al P albanyàirineu de Girona. La part de les fonts fins la bonica vila d’Albanyà és la més natural i bonica. Gorg preciosos on podeu remullar-vos, accessibles des del poble d’Albanyà per les pistes que porten riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. D’Albanyà baixa el riu cap a Sant Llorenç de la Muga, un magnífic poble medieval que cal visitar amb deteniment. Aquí el riu forma platges fluvials molt adequades per infants petits. Més avall la Muga queda retinguda a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc, que no podem seguir per carretera sense fer una volta. Aquesta marrada ens portarà a tocar del poble de Terrades. D’aquí en surt una bella carretera que porta a Boadella d’Empordà. Un cop a Boadella podeu perdre una estona al pantà, amb una presa amb vistes, i que te una zona habilitada pel bany. Torneu a Boadella i seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules i Pont de Molins. La Muga us torna a acompanyar ara. Us ficareu a a l’estret de Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. Perdut en el temps i l’espai, desconegut i fora de ruta, aquí el riu es fa ràpid i montaner, amb salts fotogènics i admirables com el salt de la Caula, darrerament esfondrat. La ruta continua, força natural encara, fins Pont de Molins. Aquí travessem la N-II, i la AP7, a tocar de Figueres, i entrem en la gran plana. Si nus sembla ho podem deixar aquí. Podeu arribar a Albanyà agafant l’AP7 fins la sortida de Figueres Nord. D’allà preneu cap a Llers per la GI-5107. De Llers seguiu cap a Terrades per la GI-510, i cap a Sant Llorenç i Albanyà per la GI-511.  D’allà podeu tornar cap a Terrades per la mateixa ruta, desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. Acabada la carretera arribareu a la zona del pantà de Boadella. D’allà baixeu cap al poble de Boadella i Les Escaules per la GIV-5042. I així fins Pont de Molins. Evidentment podeu fer la ruta a la inversa. A la zona hi ha hotels, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

La Muga es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. También tiene rincones más agrestes, salvajes, llenos de vegetación, con aguas de color verde como las de la selva de las películas. Allí donde atraviesa pequeñas sierras crea rápidos y lugares sombríos con pequeñas presas y cascadas. El nombre Muga, frontera, le viene al caso. Porque marca el límite de la Cataluña Norte desde que nace, en el Pirineo de Girona. La parte de las fuentes hasta la bonita villa de Albanyà es la más natural y bonita. Pozas preciosas donde se podrá remojar la família, accesibles desde el pueblo de Albanyà por las pistas que llevan río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. De Albanyà baja el río hacia Sant Llorenç de la Muga, un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. Aquí forma playas fluviales muy adecuadas para niños pequeños. Más abajo la Muga queda retenida en el embalse de Boadella, en terrenos fragosos y difíciles, llenos de bosque, que no podemos seguir por carretera sin dar una vuelta. Este rodeo nos llevará cerca del pueblo de Terrades. De ahí sale una bella carretera que lleva a Boadella d’Empordà. Una vez en Boadella pueden perder un rato en el pantano, con buenas vistas, y que tiene una zona habilitada para el baño. Vuelvan a Boadella y sigan una carretera vecinal que conduce a Les Escaules y Pont de Molins. La Muga les vuelve a acompañar ahora. Os meteréis en el estrecho de Les Escaules. Os recomendamos vivamente la visita a este pequeño pueblo medieval, justo una calle, de casas de piedra y un castillo derrumbado. Perdido en el tiempo y el espacio, desconocido y fuera de ruta, aquí el río se hace rápido y montaraz, con saltos fotogénicos y admirables como la Caula, últimamente derrumbado. La ruta continúa, natural todavía, hasta Pont de Molins. Aquí cruzamos la N-II, y la AP7, junto a Figueres, y entramos en la gran llanura. Lo podemos dejar aquí. Pueden llegar a Albanyà cogiendo la AP7 hasta la salida de Figueres Norte. De allí tomar hacia Llers por la GI-5107. De Llers sigan hacia Terrades por la GI-510, y hacia San Lorenzo y Albanyà por la GI-511. De allí se puede volver hacia Terrades por la misma ruta, desviándose por la GI-504 que atraviesa una sierra donde se encuentra el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. Terminada la carretera se llega a la zona del pantano de Boadella. De allí bajen hacia el pueblo de Boadella i Les Escaules por la GIV-5042. Y así hasta Pont de Molins. Evidentemente pueden hacer la ruta a la inversa. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

juny 11, 2011 Posted by | Garrotxa, Girona, Hotels, mitjanes, Natura, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Fira del pa a Castelló

Castelló d’Empúries és una bellíssima vila empordanesa. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, que cal visitar. I quan millor que al juny, quan a la vila s’hi fa la fira de la farina i el pa. Si us hi arribeu aquest cap de setmana gaudireu d’aquesta festa familiar i podreu degustar moltes menes de pa. Els vostres fills i filles podran realitzar tallers del pa, escoltar contes de la farina o visitar, amb guia, l’Ecomuseu de la Farinera. També hi ha programats diferents espectacles infantils. Tot el cap de setmana hi haurà un mercat de productes artesans i naturals relacionats amb el pa, la farina i el blat. Podeu trobar-hi tota mena de productes ecològics. Pels amants de la música cantada d’havaneres i trobada de corals. El dia més fort serà el diumenge. Si passeu uns dies per allà dalt no deixeu de fer una ronda per l’Alt Empordà. Podeu visitar els propers i fantàstics aiguamolls de l’Empordà, un espai natural únic, ideal per la canalla. O fer una mica de Costa Brava, porteu-vos el banyador, anant fins el Cap de Creus i la bellíssima Cadaqués, o la badia de Roses. Si us atreu la part cultural us recomanem Perelada, amb el seu castell, Figueres amb castell i museus, com el Dalí o el de la joguina, el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes o els mil i un poblets medievals de l’Empordà. La base on les famílies podem dormir més còmodes pot ser l’hotel Mediterráneo de Roses, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt be de relació qualitat – preu. Dins Castelló us recomanem l’hotel de La Moneda, de campanetes, i la Fonda Canet, un lloc de tota la vida. Castelló us sorpendrà!

Castelló d’Empúries es una bellísima villa ampurdanesa. Una ciudad medieval que no os imagináis lo bonita que es. Una impresionante catedral, un casco antiguo bestial. Todo esto porque Castelló fue una capital feudal muy importante. Una villa condal. Pero sus condes cayeron en el olvido de la historia, y su capital también. Hoy en día, pues, Castellón es un pueblo grande y nada más. Pero entre sus calles medievales se esconden obras de arte que recuerdan el pasado esplendoroso. No se pierdan su catedral gótica o los palacios. En las afueras encontraréis La harinera. Es una fábrica, ahora reconvertida en un didáctico museo, que hay que visitar. Y cuando mejor será en junio, cuando la villa celebra la feria de la harina y el pan. Por eso lléguense este fin de semana y disfrutarán de esta fiesta familiar y podrá degustar muchos tipos de pan. Sus hijos e hijas realizarán talleres, escucharan los cuentos de la harina o visitaran, con guía, el Ecomuseo de La Farinera. También hay programados diferentes espectáculos infantiles. Todo el fin de semana habrá un mercado de productos artesanos y naturales relacionados con el pan, la harina y el trigo. Pueden encontrar todo tipo de productos ecológicos. Para los amantes de la música habrá cantada de habaneras y encuentro de corales. El día más fuerte será el domingo. Si pasáis unos días por allí arriba no dejéis de dar una vuelta por el Alt Empordà. Pueden visitar los cercanos y fantásticos humedales del Empordà, un espacio natural único, ideal para los niños. O hacer un poco de Costa Brava, traeros el bañador, yendo hasta el Cabo de Creus y la bellísima Cadaqués, o la bahía de Roses. Por la parte cultural les recomendamos Perelada, con su castillo, Figueres con su castillo y museos, como el Dalí o el del juguete, el maravilloso monasterio románico de Sant Pere de Rodes o los mil y un pueblos medievales del Empordà . La base donde las familias podemos dormir más cómodos puede ser el hotel Mediterráneo de Rosas, un hotel familiar muy recomendable. Habitaciones con excelente relación calidad – precio. En el mismo Castelló os recomendamos el hotel de La Moneda, de campanillas, y la Fonda Canet, un lugar de toda la vida.

juny 10, 2011 Posted by | Empordà, festes, Hotels, medieval, mitjanes | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Calella Renaixentista

La població turística per antonomàsia de la Costa del Maresme és, i sempre ho ha estat, Calella de la Costa. La tenim a només uns 50 kms. de Barcelona. Molt fàcil arribar-hi per la C-31 o la C-32, via Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella es troba literalment invadida per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. La platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, està molt més buida. Si us proposem una anada familiar a Calella és perquè un cap de setmana de de juny s’hi celebra un lluït mercat renaixentista. La Fira Renaixentista de Calella va agafant, any rera any, més volada. Ara ja ocupa el centre de la vila, amb la Plaça de l’Ajuntament, la de l’Església i carrer adjacents. Hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. Hi haurà a més activitats de caire més cultural, com ara visites guiades pel casc antic i una exposició de documents històrics del segle XVI. Pel que fa a l’animació infantil, matí i tarda del diumenge podran gaudir de tallers d’oficis expressament pensats per als més petits. La Fira Renaixentista coincidirà en el temps amb altres actes de la festa major petita, dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. Calella te una bona platja, porteu banyadors!. Per dinar hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II, o bé i també alguns restaurants de referència, com El Hogar Gallego, una marisqueria amb género de primera a preus en consonància.  LaPizzeria Don Carlo us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop!

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en junio, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque un fin de semana de de junio se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la fiesta mayor pequeña, dedicada a Sant Quirze y Santa Julita. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien.

juny 9, 2011 Posted by | festes, Hotels, Maresme, medieval, mitjanes, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festes de primavera a Palafrugell

Les Festes de Primavera de la maravellosa vila de Palafrugell, a l’Empordà, són una fita que les famílies amb infants no podem deixar de gaudir. Es tracta d’una festa substitutiva del Carnestoltes, celebració prohibida durant la llarga nit del franquisme. A Palafrugell, moguts de mena, varen inventar-se una alternativa, que fou la festa de la primavera. Ara ja fa mig segle que dura i us assegurem que la gresca és de les bones. Hi haura, dissabte i diumenge un mercat arreu del poble, on els botiguers treuen el genero amb l’esperança de vendre quelcom. Però el que més ens interessen a nosaltres són les activitats familiars. És cèlebre l’anomenada fireta infantil, ja tradicional. Tindrà lloc al Camp d’en Prats, a partir de les 10 del matí. A la tarda recorren els carrers els divertits components de la Tustarrada, una mena de cercavila boja. Hi a les 17.00 hores arriba l’amanida de mainada, espectacle infantil, a la plaça nova. A continuació, al mateix lloc, no podien faltar a Palafrugell les havaneres. Tanca el dissabte un ball tradicional de nit, a les onze, a la Bòbila. El diumenge serà el dia fort. La Tustarrada despertarà la vila a quarts de set i tornarà el mercat, i les activitats del dissabte. A més hi haurà sardanes. A la tarda arriba el moment més esperat: les disfresses. Primer una carrera esbojarrada, la Milla, a quarts de 5. Seguidament el gran Carroussel, veritable desfilada de carnaval en ple juny. Carrosses, comparses, festa, alegria… Tanca el dia un ball multitudinari. Us animem a pujar aquest cap de setmana a viure Palafrugell. No hi ha a Catalunya uns paratges on mar i muntanya es complementin amb tanta gràcia. Aneu al far de Sant Sebastià. És el punt més oriental de la península. Descobriu les increibles vistes, dormiu o dineu a l’hotel magnífic que ocupa el vell monestir, un quatre estrelles. Baixeu a la recòndita Llafranc, d’aigües plàcides. Aquí podeu banyar-vos i, si cal, dormir a l’hotel Llevant, arran de platja. Porteu banyador. Sereu en les platges més boniques de la Costa Brava: Calella de Palafrugell, Tamariu… També podeu caminar entre les flors dels magnífics jardins de Cap Roig. O fer una volta per la maravellosa terra dels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… Teniu motius de sobra per passar aquest, o un altre cap de setmana, a l’Empordà.  Si us agrada el càmping esteu de sort. Establiments familiars fabulosos com el càmping Benelux, camí de Palamós. A Calella de Palafrugell el càmping La Siesta ofereix tota mena de serveis pels infants i els pares i mares. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar, camí de Pals. El Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping. També hi ha per allà el càmping de  Tamariu.  Hotelets amb encant, amb molt d’encant: el Sant Roc, a Calella, un lloc excepcional. També a Calella altres hotels interessants, com el Garbí, o l’Alga. A l’amagada i bellíssima Tamariu hi ha bons hotels i restaurants com ara l’Hostalillo, o  Es Furió. També els apartaments de l’hotel Tamariu.  Si us cal el descans passegeu pels bonics camins de ronda. Kilòmetres de senders a la vora del paisatge marí més bell del món. Calma a la posta de la tarda. Aire salat. Llums violetes de la nit que despunta.

Las Fiestas de Primavera de la maravillosa villa de Palafrugell, en el Empordà, son un hito que las familias con niños no podemos dejar de disfrutar. Se trata de una fiesta sustitutiva del Carnaval, celebración prohibida durante la larga noche del franquismo. En Palafrugell inventaronse una alternativa, que fue la fiesta de la primavera. Ahora ya hace medio siglo que dura y os aseguramos que la juerga es de las buenas. Habrá, durante el sábado y el domingo, un mercado todo el pueblo, donde los comerciantes sacan el genero con la esperanza de vender algo. Pero lo que más nos interesa a nosotros son las actividades familiares. Es célebre la llamada feria infantil, ya tradicional. Tendrá lugar en el Camp d’en Prats, a partir de las 10 de la mañana. Por la tarde recorren las calles los divertidos componentes de la Tustarrada, una especie de pasacalles loco. A las 17.00 horas llega la ensalada de los niños, espectáculo infantil, en la plaza nueva. A continuación, en el mismo lugar, no podían faltar en Palafrugell las habaneras. Cierra el sábado un baile tradicional de noche, a las once, en la Bòbila. El domingo será el día fuerte. La Tustarrada despertará la villa y volverá el mercado a sus puestos, y las actividades del sábado se repetiran. Además habrá sardanas. Por la tarde llega el momento más esperado: los disfraces. Primero una carrera alocada, la Milla. Seguidamente el gran Carroussel, verdadero desfile de carnaval en pleno junio. Carrozas, comparsas, fiesta, alegría … Cierra el día un baile multitudinario. Os animamos a subir este fin de semana a vivir Palafrugell. No hay en Cataluña unos parajes donde mar y montaña se complementen con tanta gracia. Vayan al faro de Sant Sebastià. Es el punto más oriental de la península. Descubran las increíbles vistas, dormid o comed en el hotel magnífico que ocupa el viejo monasterio, un cuatro estrellas. Bájense hasta la recóndita Llafranc, de aguas plácidas. Aquí pueden bañarse y, si es necesario, dormir en el hotel Llevant, en la playa. Llevense bañador. Las playas son las más bonitas de la Costa Brava: Calella de Palafrugell, Tamariu … También pueden caminar entre las flores de los magníficos jardines de Cap Roig. O dar una vuelta por la maravillosa tierra de los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … Tienen motivos de sobra para pasar este, u otro fin de semana en el Empordà. Si os gusta el camping estais de suerte. Establecimientos familiares fabulosos como el camping Benelux, camino de Palamós. En Calella de Palafrugell el camping La Siesta ofrece todo tipo de servicios para los niños y los padres y madres. A nosotros nos encanta el Mas Patotxas, un magnífico camping familiar, camino de Pals. El Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping. También está por allí el camping de Tamariu. Hotelitos con encanto, con mucho encanto: el San Roque, en Calella, un lugar excepcional. También en Calella otros hoteles interesantes, como el Garbí, o l’Alga. En la escondida y bellísima Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes como el Hostalillo, o Es Furió. También los apartamentos del hotel Tamariu. Para obtener descanso ptotal hay que pasear por los bonitos caminos de ronda. Kilómetros de senderos a orillas del paisaje marino más bello del mundo. Calma a la puesta de la tarde. Aire salado. Luces violetas de la noche que despunta.

juny 8, 2011 Posted by | Empordà, festes, Hotels, mitjanes, Platges | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Festa major petita a Tiana

Tiana és un poblet del Maresme, molt proper a Barcelona. Està sobre Mongat i al costat de Badalona. La comunicació és molt fàcil. Només cal agafar la c-31 o C-32, o la B-20, i sortir quan indiquin: Mongat o Tiana. Aquesta vila está en una petita vall i és una zona força rural, amb molta vivenda d’alt estànding i força sabor de poble. Conserva un nucli antic, que no és gaire gran cosa, artísticament parlant, però amb gràcia. Si voleu descobrir Tiana en teniu l’oportunitat aquest segon cap de setmana de juny, en que el municipi celebra la seva festa major petita. S’han organitzat quatre activitats mal comptades, senzilles. El dia fort és dissabte, i el lloc la plaça on hi havia l’antic camp de futbol, just al centre. Allà hi haurà fira d’entitats, trobada de puntaires, inflables per a la canalla, concurs de dibuix i animació infantil. A la nit ball. Prou xulo, oi?. El diumenge futbol i taller de fútbol, sardanes i concurs de truites. A la nit més ball. I el dilluns, aprofitant la festa de la segona pàsqua, més activitats infantils i dinar popular. Ja ho sabeu: a  Tiana. Si voleu fer alguan cosa més, o pugeu al poble un altre dia, podeu fer un volt per les rodalies. Terra cremada, bosc mediterrani, rutes perfumades pels pins i la ginesta. La Serralada de Marina, de tota manera, te racons amagats, que ara son un parc natural interessant. Si no voleu anar-hi en cotxe, agafeu el tren de rodalies, baixant a Montgat, on hi ha un servei de bus. A Tiana teniu bons llocs per fer un picnic, al mig del bosc, o bons restaurants on dinar. Us recomanem el Mas Blanc, situat a la muntanya, al camí Dalt d’Alella, a les afores del poble, on hem menjat de fábula. O bé Can Roca, un clàssic de la bona cuina. Dins el mateix poble hi ha l’Avi Mingo, un lloc tradicional i desenfadat.

Tiana es un pueblo del Maresme, muy cercano a Barcelona. Está sobre Mongat y junto a Badalona. La comunicación es muy fácil. Sólo hay que coger la c-31 o C-32, o la B-20, y salir cuando indiquen: Mongat o Tiana. Esta villa está en un pequeño valle y es una zona bastante rural, con mucha vivienda de alto standing y sabor de pueblo. Conserva un casco antiguo, que no es muy gran cosa, artísticamente hablando, pero con gracia. Si quereis descubrir Tiana tenéis la oportunidad este segundo fin de semana de junio, en que el municipio celebra su fiesta mayor pequeña. Se han organizado cuatro actividades mal contadas, sencillas. El día fuerte es sábado, y el lugar la plaza donde estaba el antiguo campo de fútbol, justo en el centro. Allí habrá feria de entidades, encuentro de encajeras, inflables para los niños, concurso de dibujo y animación infantil. Por la noche baile. Chulo, ¿verdad?. El domingo fútbol y taller de fútbol, sardanas y concurso de tortillas. Por la noche más baile. Y el lunes, aprovechando la fiesta de la segunda pascua, más actividades infantiles y comida popular. Ya lo sabéis: Tiana. Si quieren hacer algun cosa más, o subir al pueblo otro día, pueden dar un paseo por los alrededores. Tierra quemada, bosque mediterráneo, rutas perfumadas por los pinos y la retama. La Sierra de Marina, de todos modos, tiene rincones escondidos, que ahora son un parque natural interesante. Si no quieren ir en coche, tomen el tren de cercanías, bajando en Montgat, donde hay un servicio de bus. En Tiana hay buenos sitios para hacer un picnic, en medio del bosque, o buenos restaurantes donde comer. Os recomendamos el Mas Blanc, situado en la montaña, en el camino alto de Alella, en las afueras del pueblo, donde hemos comido de fábula. O bien Can Roca, un clásico de la buena cocina. Dentro del mismo pueblo hay el Avi Mingo, un lugar tradicional y desenfadado.

juny 7, 2011 Posted by | Barcelona, curtes, festes, Maresme | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

El Roser a Vallbona d’Anoia

Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser!

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

juny 6, 2011 Posted by | Baix Llobregat, festes, Hotels, mitjanes, Museus | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Matagalls

El Matagalls és un cim mític. Una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya, i una fita del massís del Montseny. Tot i no ser el cim més alt d’aquesta serralada, els seus 1.697 mts. els superen el Turó de l’Home i les Agudes, pel seu renom, pels seus paisatges, per les seves vistes i la seva significació és una sortida familiar necessària i imprescindible, sobretot per a famílies amb nois i noies ja grandets, i amants de l’esport i la muntanya. La pujada al Matagalls es pot fer des de dues bandes diferents, molt diferents. Si teniu un cotxe i un conductor, o conductora, que us faci el servei, podeu fer una xulíssima ruta, de les més boniques que es poden fer a casa nostra. La pujada més fàcil, i familiar, és la de Coll Formic. Aquest coll de muntanya està situat a la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, a l’autopista AP7, fins Seva i Tona, a la C-17, passant per Sant Esteve de Palautordera i el Brull. Es tracta de deixar el cotxe al coll mateix, amb bon aparcament, i un restaurant ben típic, i pujar des d’allà. Ruta apte per a tots els públics, ja que comença a 1.145 mts. d’alçada. És llarga, 2 o 3 hores segons edat i pràctica, però no mata i és molt segura. Planera, sense pèrdua. Només cal seguir el camí. Passareu per la masia de Sant Andreu de la Castanya i ja pujareu el cim, sempre allà, sempre visible. L’altra ruta puja des de la bellíssima vall del Tordera, a la font del seu naixement, a Sant Marçal, on hi ha la capella i l’hostalet del mateix nom. També hi ha bon aparcament. És un camí que surt de la mateixa ermita, arran de la font. Un camí molt més llarg, costerut, i difícil. Ara bé, anireu sempre entre frondosos boscos de faig i castanyer, amb avets i tot inclosos. Uns paratges bellíssims. Mai no veureu el cim, i el camí és més de tipus petit corriol. Arribareu finalment al magnífic i esponerós Coll Pregón, un dels més bonics paisatges del Montseny i del país. D’allà, ja sense pèrdua possible, assolireu el cim, amb la creu i l’altar on Mossén Cinto Verdaguer feu missa. Evidentment la ruta completa és una passada. Podeu sortir de Coll Formic i pujar descansats, per baixar a Coll Pregon i a Sant Marçal en una orgia de colors i de luxuria natural. O bé anar i tornar, des de Coll Formic, o si sou prou aventurers, des de Sant Marçal. També ideal per passar uns dies al Parc Natural del Montseny. A més de l’ermita de Sant Marçal, també hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can baixeres, i ca la Xica. Hi ha uns quants càmpings molt interessants. A nosaltres ens agrada molt el càmping de la Diputació a Fontmartina, on hem estat molt bé. Això sí, molt rural, molt bàsic, però molt natural. O bé al Les Illes, de gestió privada. A Viladrau, i al Brull, hi ha molts altres restaurants i allotjaments. Suggerim que mireu les entrades corresponents en aquest mateix bloc. El Montseny sempre acull!.

El Matagalls es una cima mítica. Una de las montañas más emblemáticas de Cataluña, y un hito del macizo del Montseny. Aunque no es la cumbre más alta de esta cordillera, sus 1.697 mts. los superan el Turó de l’Home y Les Agudes, por su renombre, por sus paisajes, por sus vistas y su significación es una salida familiar necesaria e imprescindible, sobre todo para familias con chicos y chicas ya mayorcitos, y amantes de el deporte y la montaña. La subida al Matagalls se puede hacer desde dos rutas diferentes, muy diferentes. Si tienen un coche y un conductor, o conductora, que os haga el servicio de taxista, se puede hacer una chulísima ruta, de las más bonitas que se pueden hacer en este país. La subida más fácil, y familiar, es la de Coll Formic. Este puerto de montaña está situado en la carretera BV-5301, que va de Sant Celoni, en la autopista AP7, hasta Seva y Tona, en la C-17, pasando por Sant Esteve de Palautordera y el Brull. Se trata de dejar el coche en el cuello mismo, con buen aparcamiento, y un restaurante muy típico, y subir desde allí. Ruta apto para todos los públicos, ya que comienza a 1.145 mts. de altura. Es larga, 2 ó 3 horas según edad y práctica, pero no mata y es muy segura. Llana, y sin pérdida. Sólo hay que seguir el camino. Pasarán por la masía de Sant Andreu de la Castaña y ya subiréis directamente a la cima, siempre allí, presente, siempre visible. La otra ruta sube desde la bellísima valle del Tordera, justo desde la fuente de su nacimiento, en Sant Marçal, donde está la capilla y el hostalillo del mismo nombre. También hay buen aparcamiento. Es un camino que sale de la misma ermita, al lado de la fuente. És un camino mucho más largo, empinado y difícil. Ahora bien, iréis siempre entre frondosos bosques de haya y castaño, con abetos y todo incluidos. Unos parajes bellísimos. Nunca se verá la cima, y ​​el camino es más de tipo pequeño sendero. Llegarán finalmente el magnífico Coll Pregón, uno de los más bonitos paisajes del Montseny y del país. De allí, ya sin pérdida posible, alcanzaréis la cima, con la cruz y el altar donde Mossén Cinto Verdaguer dijo una misa. Evidentemente la ruta completa es una pasada. Pueden salir de Coll Formic y subir descansados, para bajar a Coll Pregon y Sant Marçal en una orgía de colores y de lujuria natural. O bien ir y volver, desde Coll Formic, o si es suficiente aventureros, desde Sant Marçal. También ideal para pasar unos días en el Parque Natural del Montseny. Además de la ermita de Sant Marçal, también está el clásico Hotel Sant Bernat donde poder dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, la casa rural El Baiés, se alquila entera, como Can Toni. Hay unos cuantos campings muy interesantes. A nosotros nos gusta mucho el camping de la Diputaciónde Fontmartina, donde hemos estado muy bien. Eso sí, muy rural, muy básico, pero muy natural. En el pueblo de Montseny, o en el Brull y Viladrau hay muchos otros restaurantes y alojamientos. Sugerimos que vean las entradas correspondientes en este mismo blog.

juny 5, 2011 Posted by | Hotels, mitjanes, Montseny, Natura, Osona, Parcs Naturals | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Viu el parc a Montesquieu

Extret de http://www.viuiriu.org

Atenció, aquest diumenge primer de juny, una nova edició del Viu el parc al Castell de Montesquiu. Si us agrada la màgia i els tallers no podeu faltar-hi. Hi trobareu una fira de reciclatge amb diferents tallers de pasta de paper, d’olors, de fusta, de maquillatge, de fang…i una petita mostra de productes alimentaris artesanals. Podreu provar les vostres habilitats amb els jocs fets amb material de deixalleria. Pels més petits de casa trobareu una acolorida col·lecció dels jocs fets a mà. La proposta de màgia és bestial. Hi ha una trobada de Mags, presentada pel Mag Lari. Si això no fos prou, heu de saber que el castell de Montesquiu obrirà les portes a tots els qui el vulgueu visitar, però, atenció: cal recollir la invitació al matí perquè l’aforament és limitat. Veniu a gaudir de la festa de “Viu el Parc” al Castell de Montesquiu. Montesquiu és un petit parc natural, gens conegut i menys visitat. Està pujant per Vic cap a Ripoll, per la C-17, un cop passat Sant Quirze de Besora, a un centenar de kms. de Barcelona. Aquestes trobades de Viu el parc són molt boniques, hi ha moltes activitats pels infants, i podreu gaudir d’un entorn privilegiat. Totes les activitats són completament gratuïtes. Us agradarà descobrir el desconegut i maravellós Parc Natural de Montesquiu. Val molt la pena. A més del seu castell, i de la fira, teniu magnífics prats, un bosc genial, i una riera on banyar-se els peus. Possibilitat de picnic. Passareu un bon dia i repetireu la visita segur. Ja ho sabeu: preneu la C-17 i, en arribar a Sant Quirze de Besora, sortiu a la primera sortida, en direcció al poble de Montesquiu, a mà dreta. Cal passar el pont fins a l’altra banda del riu Ter i seguir el camí fins el parquing amb la caseta d’informació. Per dinar recomanem el Restaurant de la Casanova, al mateix parc, que ofereix cuina comarcal i fins te habitacions. Al poble teniu La Ferreria Vella, al carrer Ral, 4. Tel: 938 529 646. Bon viu el parc!.

Atención, este domingo primero de junio, una nueva edición del Vive el parque en el Castillo de Montesquiu. Si os gusta la magia y los talleres no se puede faltar. Encontraréis una feria de reciclaje con diferentes talleres de pasta de papel, de olores, de madera, de maquillaje, de barro … y una pequeña muestra de productos alimentarios artesanales. Podrán probar sus habilidades con los juegos hechos con material de recogida. Para los más pequeños de la casa encontrarán una colorida colección de los juegos hechos a mano. La propuesta de magia es bestial. Hay un encuentro de Magos, presentada por el Mag Lari. Si esto no fuera suficiente, deben saber que el castillo de Montesquiu abrirá las puertas a todos los que vayan a visitarlo, pero, atención: hay que recoger la invitación por la mañana porque el aforo es limitado. Venid a disfrutar de la fiesta de “Vive el Parque” en el Castillo de Montesquiu. Montesquiu es un pequeño parque natural, nada conocido y menos visitado. Está subiendo por Vic hacia Ripoll, por la C-17, una vez pasado Sant Quirze de Besora, a un centenar de kms. de Barcelona. Estos encuentros de Vive el parque son muy bonitos, hay muchas actividades para los niños, y se podrá disfrutar de un entorno privilegiado. Todas las actividades son completamente gratuitas. Os gustará descubrir el desconocido y maravilloso Parque Natural de Montesquiu. Vale la pena. Además de su castillo, y de la feria, tienen allí magníficos prados, un bosque genial, y una riera donde bañarse los pies. Posibilidad de picnic. Pasaréis un buen día y repetiréis la visita seguro. Ya lo sabéis: hay que  tomar la C-17 y, al llegar a Sant Quirze de Besora, salgan en la primera salida, en dirección al pueblo de Montesquiu, a mano derecha. Deben pasar el puente hasta al otro lado del río Ter y seguir el camino hasta el parking con la caseta de información. Para comer recomendamos el Restaurante de la Casanova, en el mismo parque, que ofrece cocina comarcal y hasta tiene habitaciones. En el pueblo tienen La Ferreria Vella, al carrer Ral, 4. Tel: 938 529 646.

juny 4, 2011 Posted by | festes, mitjanes, Natura, Osona, Ripollès | , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Feu un comentari

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 45 other followers